Search

BACKGROUND: Patient blood management (PBM) is an evidence-based care bundle with proven ability to improve patients' outcomes by managing and preserving the patient's own blood. Since 2010, the World Health Organisation has urged member states to implement PBM. However, there has been limited progress in developing PBM programmes in hospitals due to the implicit challenges of implementing them. To address these challenges, we developed a Maturity Assessment Model (MAPBM) to assist healthcare organisations to measure, benchmark, assess in PBM, and communicate the results of their PBM programmes. We describe the MAPBM model, its benchmarking programme, and the feasibility of implementing it nationwide in Spain. MATERIALS AND METHODS: The MAPBM considers the three dimensions of a transformation effort (structure, process and outcomes) and grades these within a maturity scale matrix. Each dimension includes the various drivers of a PBM programme, and their corresponding measures and key performance indicators. The structure measures are qualitative, and obtained using a survey and structured self-assessment checklist. The key performance indicators for process and outcomes are quantitative, and based on clinical data from the hospitals' electronic medical records. Key performance indicators for process address major clinical recommendations in each PBM pillar, and are applied to six common procedures characterised by significant blood loss. RESULTS: In its first 5 years, the MAPBM was deployed in 59 hospitals and used to analyse 181,826 hospital episodes, which proves the feasibility of implementing a sustainable model to measure and compare PBM clinical practice and outcomes across hospitals in Spain. CONCLUSION: The MAPBM initiative aims to become a useful tool for healthcare organisations to implement PBM programmes and improve patients' safety and outcomes.

REGISTRY Investigators of the European Huntington's Disease Network and COHORT Investigators of the Huntington Study Group., Studying individuals with extreme phenotypes could facilitate the understanding of disease modification by genetic or environmental factors. Our aim was to identify Huntington's disease (HD) patients with extreme symbol digit modality test (SDMT) scores. We first examined in HD the contribution of cognitive measures of the Unified Huntington's Disease Rating Scale (UHDRS) in predicting clinical endpoints. The language-independent SDMT was used to identify patients performing very well or very poorly relative to their CAG and age cohort. We used data from REGISTRY and COHORT observational study participants (5,603 HD participants with CAG repeats above 39 with 13,868 visits) and of 1,006 healthy volunteers (with 2,241 visits), included to identify natural aging and education effects on cognitive measures. Separate Cox proportional hazards models with CAG, age at study entry, education, sex, UHDRS total motor score and cognitive (SDMT, verbal fluency, Stroop tests) scores as covariates were used to predict clinical endpoints. Quantile regression for longitudinal language-independent SDMT data was used for boundary (2.5% and 97.5% quantiles) estimation and extreme score analyses stratified by age, education, and CAG repeat length. Ten percent of HD participants had an extreme SDMT phenotype for at least one visit. In contrast, only about 3% of participants were consistent SDMT extremes at two or more visits. The thresholds for the one-visit and two-visit extremes can be used to classify existing and new individuals. The identification of these phenotype extremes can be useful in the search for disease modifiers., This work was in part funded by a grant from the EuropeanCommission under the 7th framework programme (RD-Connect, grantagreement number 305444).

En projectes anteriors havíem desenvolupat una base de dades de patrons sintàctics, la Clause Pattern DB (CPDB), als quals havíem associat estructures d’arbre i de la qual hem pogut extreure àgilment informació directament relacionada amb els continguts de la matèria. Quant als beneficis pedagògics, cal destacar que aquest recurs docent està contribuint, d'una banda, a la millora i ampliació dels tipus d’exercicis dissenyats en anteriors projectes i, d'una altra, a la creació de materials didàctics, ja sigui des de la perspectiva de l'alumnat (models d’exercicis diversos com per exemple, l’ús de bases de dades, anàlisis sintàctiques amb estructures d’arbre, etc.) com des de la del professorat (eines d'avaluació d'aprenentatge i il•lustració de continguts). Arran d'aquesta innovació, detectàrem que l'alumnat de Gramàtica descriptiva I, II i III i Lexicologia i morfologia anglesa (totes quatre assignatures són obligatòries en el grau d’Estudis anglesos) mostrava certes confusions terminològiques, derivades de la manca d’homogeneïtzació terminològica en aquestes assignatures. Érem conscients que aquesta confusió terminològica incidia negativament en l'assimilació de conceptes clau, així com en les anàlisis sintàctiques que l’alumnat ha de produir a les esmentades assignatures. Ens vàrem proposar, doncs, elaborar un glossari terminològic i pilotar-lo a l’aula per determinar la seva incidència en l’aprenentatge de l’alumnat.

Des del GID-Gramàtica i lingüística anglesa hem estat treballant darrerament en la millora dels exercicis dissenyats en anteriors projectes i en la creació de nous materials didàctics per a l’assignatura de Gramàtica descriptiva de l’anglès II i Lexicologia i morfologia anglesa, tant des de la perspectiva de l'alumnat (fitxes d’exercicis) com des de la del professorat (eines d'avaluació d'aprenentatge i il•lustració de continguts), els quals han esdevingut un eix fonamental de les actuacions d’innovació docent dutes a terme fins ara. Durant el curs acadèmic passat, alguns membres del grup han impartit l’assignatura de Gramàtica descriptiva de l’anglès I i ens hem adonat que l’avaluació d’aquesta assignatura requeria un replantejament urgent, ja que no anava en consonància amb la Gramàtica descriptiva de l’anglès II i no reflectia prou acuradament l’assoliment de continguts per part de l’alumnat.

En projectes anteriors havíem desenvolupat una base de dades de patrons sintàctics, la Clause Pattern DB (CPDB), als quals havíem associat estructures d’arbre i de la qual hem pogut extreure àgilment informació directament relacionada amb els continguts de la matèria. Quant als beneficis pedagògics, cal destacar que aquest recurs docent està contribuint, d'una banda, a la millora i ampliació dels tipus d’exercicis dissenyats en anteriors projectes i, d'una altra, a la creació de materials didàctics, ja sigui des de la perspectiva de l'alumnat (models d’exercicis diversos com per exemple, l’ús de bases de dades, anàlisis sintàctiques amb estructures d’arbre, etc.) com des de la del professorat (eines d'avaluació d'aprenentatge i il•lustració de continguts). Arran d'aquesta innovació, vàrem detectar que l'alumnat de Gramàtica descriptiva I, II i III i Lexicologia i morfologia anglesa (totes quatre assignatures són obligatòries en el grau d’Estudis anglesos) mostrava certes confusions terminològiques, derivades de la manca d’homogeneïtzació terminològica en aquestes assignatures. Érem conscients que aquesta confusió terminològica incidia negativament en l'assimilació de conceptes clau, així com en les anàlisis sintàctiques que l’alumnat ha de produir a les esmentades assignatures. Ens vàrem proposar, doncs, elaborar un glossari terminològic i pilotar-lo a l’aula per determinar la seva incidència en l’aprenentatge de l’alumnat.

En aquest document presentem la memòria final del projecte d'innovació docent: "Aprenentatge actiu: aplicació d’ABP i EdP en les assignatures d’Adquisició de l’anglès com a segona llengua I i II". En el document presentem les tasques realitzades durant el projecte, els resultats i les tasques que es realitzaran en els propers projectes. L'objectiu d'aquesta memòria és donar a conèixer propostes de millora que s'estan aplicant actualment en dues assignatures d'Estudis Anglesos.

Objective: To determine the prevalence of psychological distress and its relationship with academic engagement (absorption, dedication and vigor), sex and degree among students from four public universities. Method: A non-experimental,comparative correlational, quantitative investigation without intervention. Study population: 1840 nursing and physical therapy students. The data collection tool used was a questionnaire. Results: A 32.2% prevalence of psychological distress was found in the subjects; a correlation between vigor and psychological distress was found for all of the subjects and also for women. High absorption and dedication scores and low psychological distress scores predicted higher vigor scores. Conclusion: The risk of psychological distress is high, especially for women. Women seem to have a higher level of psychological distress than men. Vigor, energy and mental resilience positively influence psychological distress and can be a vehicle for better results during the learning and studying process. Objetivo: Determinar a prevalência do mal-estar psicológico e a sua relação com o engagement acadêmico (absorção, dedicação e vigor) e as variáveis sexo e formação profissional em estudantes de quatro universidades públicas. Método: Investigação quantitativa sem intervenção, estudo não experimental e correlacional comparativo. A amostra foi constituída por 1.840 alunos de Enfermagem e Fisioterapia e o instrumento de coleta de dados foi o questionário. Resultados: A prevalência do mal-estar psicológico foi encontrada em 32,2% dos indivíduos; foram encontradas correlações entre vigor e mal-estar psicológico para o conjunto dos sujeitos, principalmente para o grupo das mulheres. A existência de escores elevados para dedicação e absorção, e baixos para mal-estar psicológico é preditora de pontuações mais elevadas em vigor. Conclusão: O risco de mal-estar psicológico é elevado, especialmente nas mulheres. Estas se percebem com maior mal-estar psicológico que os homens. O vigor, a energia e a resistência, aplicados na relação com os estudos influenciam positivamente o mal-estar psicológico e podem ser um veículo para melhores resultados de aprendizagem . Objetivo: Determinar la prevalencia del malestar psicológico y su relación con el engagement académico (absorción, dedicación y vigor) y con variables sexo y titulación, de los estudiantes de cuatro universidades públicas. Método: Estudio comparativo correlacional, investigación cuantitativa sin intervención, no experimental. Población 1840 estudiantes de Enfermería y Fisioterapia. La herramienta de recogida de datos fue el cuestionario. Resultados: Prevalencia de malestar psicológico en el 32.2% de los sujetos; se hallaron correlaciones entre vigor y malestar psicológico para el conjunto de sujetos y para el grupo de las mujeres. Las puntuaciones altas en absorción y dedicación y bajas en malestar psicológico, predicen valoraciones más altas en vigor. Conclusión: El riesgo de malestar psicológico es alto, especialmente para las mujeres. Éstas se perciben con mayor malestar psicológico que los hombres. El vigor, energía y resistencia con los estudios, influye positivamente sobre el malestar psicológico y puede ser un vehículo para unos mejores resultados del aprendizaje.

Corpus-based methodological tools and NTICs have recently become a commonplace in the teaching-learning of SL and FL, as they allow the language learner to become aware of the complexities of real language in use. As part of a teaching innovation project, GReLiC has recently developed a database of English clause patterns. This study shows the lexico-grammatical information provided in the database as well as some of its pedagogical applications in the linguistics classroom.

El Grupo Transversal de Innovación Docente sobre Aprendizaje Autónomo (TRANS.EDU) de la Universidad de Barcelona lleva unos años innovando e investigando sobre cómo mejorar la evaluación continuada en la educación superior. Fruto de su trabajo junto con el de otros docentes, son las experiencias que se incluyen en este libro. Se ha tratado de recoger ejemplos de prácticas de evaluación continuada que se están desarrollando en titulaciones muy diversas y de distintas ramas de conocimiento. El contenido de las experiencias es también variado, y se refieren a distintas fases de la secuencia formativa, pero se presentan siguiendo el mismo formato para facilitar su lectura.

In this paper, a study of the fat content, and the index and degree of acidity and iodine index has been carried out in twenty four samples belonging to Alicante nougat and Jijona nougat in the Supreme and Extra qualities, which are regulated by the Spanish Regulations for Nougat and Marzipan (Reglamentación Técnico- Sanitaria para Turrones y Mazapanes). Results indicate that these nougats present high and very similar fat contents in both. The iodine indexes are higher and more disperse in the Supreme and Extra qualities of Jijona nougat. The values of acidity index, obtained indicate the good quality of the fat used in these two types of nougat. En el presente trabajo se ha realizado un estudio del contenido graso y de los índices de yodo e índice y grado de acidez en un total de veinticuatro muestras de turrón de Alicante y Jijona de las calidades Suprema y Extra tipificadas en la Reglamentación Técnico-Sanitaria para Turrones y Mazapanes. Se ha comprobado que los dos turrones presentan contenidos de grasa elevados y muy similares en ambos. Los índices de yodo se muestran altos y más dispares en las dos calidades del turrón de Jijona, Suprema y Extra. Los valores del índice de acidez que se han obtenido han sido bajos, lo que indica la buena calidad de la grasa de estos dos tipos de turrón.

The purpose of this article is to treat a currently much debated issue, the effects of age on second language learning. To do so, we contrast data collected by our research team from over one thousand seven hundred young and adult learners with four popular beliefs or generalizations, which, while deeply rooted in this society, are not always corroborated by our data. Two of these generalizations about Second Language Acquisition (languages spoken in the social context) seem to be widely accepted: a) older children, adolescents and adults are quicker and more efficient at the first stages of learning than are younger learners; b) in a natural context children with an early start are more liable to attain higher levels of proficiency. However, in the context of Foreign Language Acquisition, the context in which we collect the data, this second generalization is difficult to verify due to the low number of instructional hours (a maximum of some 800 hours) and the lower levels of language exposure time provided. The design of our research project has allowed us to study differences observed with respect to the age of onset (ranging from 2 to 18+), but in this article we focus on students who began English instruction at the age of 8 (LOGSE Educational System) and those who began at the age of 11 (EGB). We have collected data from both groups after a period of 200 (Time 1) and 416 instructional hours (Time 2), and we are currently collecting data after a period of 726 instructional hours (Time 3). We have designed and administered a variety of tests: tests on English production and reception, both oral and written, and within both academic and communicative oriented approaches, on the learners' L1 (Spanish and Catalan), as well as a questionnaire eliciting personal and sociolinguistic information. The questions we address and the relevant empirical evidence are as follows: 1. "For young children, learning languages is a game. They enjoy it more than adults." Our data demonstrate that the situation is not quite so. Firstly, both at the levels of Primary and Secondary education (ranging from 70.5% in 11-year-olds to 89% in 14-year-olds) students have a positive attitude towards learning English. Secondly, there is a difference between the two groups with respect to the factors they cite as responsible for their motivation to learn English: the younger students cite intrinsic factors, such as the games they play, the methodology used and the teacher, whereas the older students cite extrinsic factors, such as the role of their knowledge of English in the achievement of their future professional goals. 2 ."Young children have more resources to learn languages." Here our data suggest just the opposite. The ability to employ learning strategies (actions or steps used) increases with age. Older learners' strategies are more varied and cognitively more complex. In contrast, younger learners depend more on their interlocutor and external resources and therefore have a lower level of autonomy in their learning. 3. "Young children don't talk much but understand a lot" This third generalization does seem to be confirmed, at least to a certain extent, by our data in relation to the analysis of differences due to the age factor and productive use of the target language. As seen above, the comparably slower progress of the younger learners is confirmed. Our analysis of interpersonal receptive abilities demonstrates as well the advantage of the older learners. Nevertheless, with respect to passive receptive activities (for example, simple recognition of words or sentences) no great differences are observed. Statistical analyses suggest that in this test, in contrast to the others analyzed, the dominance of the subjects' L1s (reflecting a cognitive capacity that grows with age) has no significant influence on the learning process. 4. "The sooner they begin, the better their results will be in written language" This is not either completely confirmed in our research. First of all, we perceive that certain compensatory strategies disappear only with age, but not with the number of instructional hours. Secondly, given an identical number of instructional hours, the older subjects obtain better results. With respect to our analysis of data from subjects of the same age (12 years old) but with a different number of instructional hours (200 and 416 respectively, as they began at the ages of 11 and 8), we observe that those who began earlier excel only in the area of lexical fluency. In conclusion, the superior rate of older learners appears to be due to their higher level of cognitive development, a factor which allows them to benefit more from formal or explicit instruction in the school context. Younger learners, however, do not benefit from the quantity and quality of linguistic exposure typical of a natural acquisition context in which they would be allowed to make use of implicit learning abilities. It seems clear, then, that the initiative in this country to begin foreign language instruction earlier will have positive effects only if it occurs in combination with either higher levels of exposure time to the foreign language, or, alternatively, with its use as the language of instruction in other areas of the curriculum., L'objectiu d'aquest article és tractar una qüestió de màxima actualitat, els efectes de l'edat en l'aprenentatge d'un idioma. Per realitzar aquest estudi, les dades empíriques recollides pel nostre equip investigador de més de 1700 escolars i adults es contrasten amb quatre idees molt arrelades en la nostra societat i que no sempre són corroborades per les nostres dades. Dues generalitzacions semblen estar àmpliament acceptades avui en dia en relació amb l'adquisició de segones llengües (llengües parlades en l'entorn): a) els nens més grans, els adolescents i els adults són més ràpids i eficaços durant els primers estadis d'aprenentatge que no pas els nens més petits; b) en un medi natural, els nens que comencen abans l'aprenentatge d'una llengua estrangera tenen més possibilitats d'arribar a nivells més alts de domini de la llengua. Ara bé, en el cas de l'aprenentatge de llengües estrangeres, context al qual es corresponen les nostres dades, la segona generalització és difícilment constatable degut a la relativa manca (800 hores d'instrucció en l'ensenyament reglat, amb molt baixa intensitat) i a la menor qualitat d'exposició a la llengua. El disseny de la nostra investigació ens ha permès tractar el tema de les diferències que s'observen segons l'edat d'inici de l'aprenentatge, entre els 2 i els 18 o més anys. En aquest treball ens centrem en l'alumnat escolaritzat en el marc de l'E.G.B. i de la LOGSE i que, per tant, va començar l'aprenentatge als 11 i als 8 anys respectivament. Hem recollit dades d'ambdós grups després de 200 (Temps 1) i 416 (Temps 2) hores de classe i estem procedint a recollir-ne després de 726 hores (Temps 3). Per fer-ho vam preparar i administrar diferents proves en anglès de producció i comprensió escrita i oral, tant de tipus més acadèmic com comunicatiu i en les llengües maternes dels subjectes, espanyol i català, així com un qüestionari amb informació biogràfica i sociolingüística. Les preguntes que fem amb la seva corresponent evidència empírica són les següents: 1. "Per als nens petits, aprendre idiomes és com un joc, que aprecien més que els més grans." Les nostres dades evidencien que no és exactament així. En primer lloc, existeix una actitud favorable cap a l'aprenentatge de l'anglès tant en educació primària com en secundària (amb una oscil·lació del 70,5% entre els alumnes d'11 anys i del 89% entre els de 14 anys). En segon lloc, la diferència que s'aprecia entre els dos grups radica en els motius que es presenten per a aquesta motivació: per als més joves, motius de caràcter intrínsec, com el factor lúdic, la metodologia aplicada i el professor, mentre que per als més grans són motius més extrínsecs, com el futur professional. 2. "Els nens petits tenen més recursos per a l'aprenentatge de llengües." Novament les nostres dades suggereixen tot el contrari. Els recursos o estratègies d'aprenentatge, enteses com a accions o passos adoptats, augmenten amb l'edat. A major edat les estratègies presenten major varietat i complexitat cognitives. A menor edat hi ha major dependència d'altres persones i recursos externs, i per tant menor autonomia en l'aprenentatge. 3. "Els nens petits no parlen gaire però entenen molt." Les nostres dades sí sembla que corroboren aquesta idea, però només fins a cert punt. En analitzar les diferències segons l'edat quant a l'ús productiu de la llengua meta, tal i com es fa en les preguntes anteriors, es confirma la lentitud comparativa dels alumnes més joves. L'anàlisi de les habilitats receptives interpersonals mostra també un avantatge dels alumnes més grans. No obstant això, en les habilitats receptives passives (de simple reconeixement de paraules o frases) no hi ha grans diferències. Les anàlisis estadístiques suggereixen que en aquesta prova, a diferència de les altres analitzades, el domini de la/les L1 (reflex d'una capacitat cognitiva que augmenta amb l'edat) no té una influència significativa en l'aprenentatge. 4. "Com més aviat es comença, els resultats en llengua escrita són millors." Finalment, aquesta idea tampoc es confirma completament en la nostra investigació. D'una banda, veiem que algunes de les estratègies compensatòries només desapareixen en relació amb l' edat, no amb el nombre d'hores. D'altra banda, amb les mateixes hores d'instrucció, els subjectes que comencen de més grans obtenen millors resultats. Amb dades de subjectes de la mateixa edat (12 anys) i diferent nombre d'hores (200 i 416 ja que van començar als 11 i 8 anys respectivament), veiem que els que van començar abans només són millors en l'àrea de fluïdesa en relació amb el lèxic. En conclusió, el ritme superior dels aprenents més grans sembla correspondre's amb un major desenvolupament cognitiu que els permet aprofitar millor la instrucció formal o explícita que es practica a l'escola. Els aprenents més petits, per contra, no troben la quantitat i qualitat d'exposició lingüística típica de l'adquisició natural que els permetria utilitzar aprenentatges implícits. L'avançament de la instrucció en llengua estrangera que s'anuncia en el nostre país no produirà efectes positius si no s'acompanya d'una major intensitat d'exposició a la llengua, o de l'alternativa d'utilitzar la llengua estrangera en alguna assignatura curricular.

Frente a la configuración típica de los sistemas de aire acondicionado de ciclo abierto que emplean deshidratación, en los que el caudal de retorno está fuertemente ligado al caudal de proceso, se propone un nuevo esquema que mejora la flexibilidad de la instalación, al desacoplar ambos caudales. Se propone esta solución para resolver un problema de aire acondicionado, apareciendo como equipo singular una rueda de deshidratación cuyo material adsorbente es silica gel. El procedimiento que se sigue en la caracterización de la instalación propuesta, hace hincapié en su análisis energético, basado en la segunda ley de la termodinámica. En base al segundo principio se obtiene la pérdida de exergía que se produce en cada uno de los componentes, la pérdida de exergía total del sistema y el valor del rendimiento exergético global. Como resultado del citado análisis se detectan los equipos que producen una mayor pérdida de energía útil. Por último se analiza cómo afecta la variación del caudal de regeneración en el funcionamiento global del sistema, respecto al coeficiente de operación y respecto al rendimiento exergético. Los resultados se han obtenido modelando el comportamiento de los equipos y las condiciones reales de operación con el programa EES (Engineering Equation Solver), el cual dispone de librerías con las propiedades termofísicas de las sustancias de trabajo y permite la obtención de diagramas psicrométricos útiles para la evaluación del comportamiento del sistema ante variaciones de operación.

Mycosis fungoides (MF) is a rare disease with an unknown aetiology, although it has been suggested that infections may play a role. The present study investigates whether infections, atopic disorders and some other diseases are risk indicators for MF. A European multicentre case-control study involving seven rare cancers, including MF, was conducted from 1995 to 1998. Patients between 35 and 69 years of age diagnosed with MF (n = 140) were recruited, and the diagnoses were verified by a reference pathologist, who classified 83 cases as definitive and 35 cases as possible; 22 cases were not accepted. Of the 118 accepted cases, 104 patients were interviewed (including 76 definitive cases and 28 possible cases). These 76 definitive cases were used for this study. A common set of controls to serve all case groups were interviewed, representing a total of 4574 controls. The latter included 1008 colon cancer patients and 3566 subjects selected from population registers. Information on infections, skin pathology and clinical history 5 years before the diagnosis of MF was used to estimate odds ratios (ORs) derived from logistic regression-modelling, which included gender, age and country. The highest ORs for MF were found in patients who reported a history of psoriasis 5 years before MF was diagnosed (OR 7.2, 95% CI: 3.6-14.5). Urticaria had an OR of 1.4 (95% CI: 0.6-3.6). Infections and atopic diseases were not closely associated with MF. Some diseases correlated to MF. Whether this has a causal background or reflects early diagnostic uncertainty is not known.

Entre los días 19 y 21 de febrero de 1997, se dio cita en Santiago de Compostela un considerable número de especialistas llegados desde todos los puntos de España para hablar de Filología Francesa. A estas jornadas organizadas por el Departamento de Filología Francesa e Italiana de la Universidad de Santiago de Compostela en colaboración con la Asociación de Profesores de Filología Francesa de la Universidad Española (APFFUE), se presentaron cerca de un centenar de comunicaciones, agrupadas temáticamente en las secciones de Lingüística, Literatura, Metodología de la enseñanza del francés y traducción e Historia de la lengua.

Treballs Finals del Grau d'Estudis Anglesos, Facultat de Filologia, Universitat de Barcelona. Curs: 2022-2023. Tutora: María Luz Celaya Villanueva, [eng] This study aims at analysing the use of audiovisual material in vocabulary acquisition and its benefits for students of English as a foreign language, as well as to investigate the best method of visualisation in terms of vocabulary learning; subtitles in the learners’ native language (Spanish), or captioning in the target language (English). Consequently, an investigation was undertaken throughout four sessions, where nine participants, aged 12, with an A1 and A2 proficiency level in English (CEFR), were separated into two groups and viewed a film, doing a test before and after the movie to account for the changes provoked by the use of audiovisual material. The findings of the investigation concluded that audiovisual material did indeed improve their vocabulary intake, as well as the fact that the use of subtitling was of greater help than captioning., [spa] Esta investigación pretende analizar el uso de contenido audiovisual en la adquisición de vocabulario y como puede beneficiar a estudiantes de inglés como Lengua Extranjera, así como también llegar a una conclusión sobre las mejores condiciones de visualización para el aprendizaje de vocabulario, o bien subtítulos en la lengua del estudiante (castellano), o subtítulos en la lengua extranjera (inglés). Por ese motivo, se realizó un experimento durante cuatro sesiones, donde nueve participantes de 12 años, con un nivel A1 y A2 en inglés (CEFR), fueron separados en dos grupos para ver una película, haciendo previa y posteriormente una prueba para así investigar los cambios provocados por el uso de material audiovisual. Los resultados demostraron que el material audiovisual mejoraba su vocabulario y que el uso de subtítulos en castellano fue de mayor ayuda que los subtítulos en inglés.

Màster de Lingüística Aplicada i Adquisició de Llengües en Contextos Multilingües, Departament de Llengües i Literatures Modernes i d'Estudis Anglesos, Universitat de Barcelona. Curs: 2021-2022. Tutora: María Luz Celaya, [eng] Research studies support the idea that language learning is an activity that enhances cog-nition, social relationships, and subjective positive feelings among older populations. However, little research has investigated how older people learn languages, especially if and how their psychological individual differences can shape their process of acquisition. Moreover, most studies conducted so far deal with L2 English senior learners, but very few explore the study of other languages. In this regard, the present study aims at explor-ing L2 Spanish senior learners’ psychological individual differences, namely beliefs, mo-tivation, and strategies used. The participants were 9 L1 English senior learners who were learning Spanish as a foreign language. A mixed-methods approach was followed, con-sisting of a background questionnaire, a questionnaire that encompassed 36 statements on beliefs, motivation, and strategies to be rated on a Likert Scale, and a fifteen-minute semi-structured interview. Results show a variety of positive emotions linked to foreign language learning, an increasing desire to travel, which constitutes the primary motivation to learn Spanish, and the high use of metacognitive, cognitive, compensation and social strategies as a means to build their own learning process and self-motivation.

Treballs Finals del Grau d'Estudis Anglesos, Facultat de Filologia, Universitat de Barcelona, Curs: 2020-2021, Tutor: Maria Luz Celaya Villanueva, The world has been more globalised in recent years, and as a result, English has come to play a larger role in global relations, becoming a language for communication in a variety of fields and displacing other important languages such as French or German. This widespread use of English has elevated it to the status of a Lingua Franca, allowing people to communicate with others who do not share their first language. Despite that, English is not commonly taught as a Lingua Franca in Spain. This study explores the place and use of ELF in the Catalan education and workplace and demonstrates through the review of the literature and the results of the questionnaire that English is not taught as a medium for communication in the region and this could affect the Catalan society to achieve successful communication in any situation., El mundo se ha globalizado mucho en los últimos años y, como consecuencia, el inglés ha pasado a desempeñar un papel muy importante en las relaciones globales, convirtiéndose en la lengua de comunicación en diversos ámbitos y con ello, dejando atrás otras lenguas importantes como el francés o el alemán. Esta expansión del inglés por todo el mundo lo ha elevado a la categoría de Lengua Franca, permitiendo a las personas comunicarse con otras que no comparten su lengua materna. A pesar de ello, el inglés no se enseña habitualmente como Lengua Franca en España. En este estudio se explora el rol y uso de ELF en el mundo catalán de la educación y el trabajo y se demuestra, a través de la reseña bibliográfica y los resultados del cuestionario, que el inglés no se enseña como medio de comunicación en la región y que esto podría afectar a la sociedad catalana a lograr una comunicación efectiva en cualquier situación.

Treballs Finals del Grau d'Estudis Anglesos, Facultat de Filologia, Universitat de Barcelona, Curs: 2019-2020, Tutora: Maria Luz Celaya Villanueva, [eng] As Spanish is the second language most present in the United States apart from English, many second-generation immigrants have to face the same situation: Spanish, as a heritage language (HL), is commonly relegated to the domestic environment while English, due to be the most spoken language across the country, usually becomes the dominant language of bilinguals. As this situation is even more evident among the Hispanic community of Long Island, the present study, which involves three bilingual teenagers from the community, focuses on the relation between the two languages not only regarding bilingualism but also in relation to code-switching (CS) since the latter is a result of the first. The study shows evidence that Hispanic second-generation immigrants see their proficiency of Spanish affected due to the fact that they receive more significant input in English., [spa] Como el español es la segunda lengua más presente en los Estados Unidos después del inglés, muchos inmigrantes de segunda generación afrontan la misma situación: el español, como lengua de herencia, es normalmente relegado al entorno doméstico mientras que el inglés, debido a que es la lengua más hablada en el país, normalmente se acaba convirtiendo en la lengua dominante de los bilingües. Debido a que esta situación se hace aún más evidente entre la comunidad hispana de Long Island, el presente estudio, el cual se centra en 3 adolescentes de la comunidad, se basa en la relación entre las dos lenguas con el bilingüismo y el cambio de código, como resultado del primero. El estudio demuestra que los inmigrantes hispanos de segunda generación ven afectada su competencia lingüística con respecto al español debido a que reciben más exposición de calidad en inglés.

Treballs Finals del Grau d'Estudis Anglesos, Facultat de Filologia, Universitat de Barcelona, Curs: 2019-2020, Tutor: Maria Luz Celaya, [eng] This paper focuses on the motivation and strategies used by Spanish learners of Japanese as a foreign language in the city of Barcelona through a questionnaire that was completed by 20 participants. The results were compared with the ones from similar studies that were carried out both in Spain and in other countries. It was found that motivation has a central role in the study of languages and that it is connected to individual variables. Also, in the case of Japanese, students’ motivation comes from an interest on Japan’s culture and it can be increased through study abroad experiences. At the same time, the use of English as a learning tool and a focus on vocabulary and the role of the teacher were found to be strategies to take into account during the learning process., [spa] Este ensayo se centra en la motivación y estrategias usadas por estudiantes españoles que están estudiando japonés como lengua extranjera en la ciudad de Barcelona a través de un cuestionario que ha sido completado por 20 participantes. Los resultados han sido comparados con los de estudios similares que se han llevado a cabo tanto en España como en otros países. Se ha constatado que la motivación tiene un papel central al estudiar idiomas y que está conectada con otras variables. Además, en el caso del japonés, la motivación de los estudiantes viene del interés por la cultura japonesa y esta se puede aumentar mediante estancias de estudio en el extranjero. Al mismo tiempo, se ha comprobado que el uso del inglés como herramienta de aprendizaje y centrarse en el vocabulario y el papel del profesor son estrategias a tener en cuenta durante el proceso de aprendizaje.