Search

Lorsqu’ils sont appelés à comparaître ou à témoigner devant la justice, les hommes qui fréquentent les ports, les entrepôts, les bancs et les marchés, eux qui savent la valeur des biens et le poids de la monnaie, frémissent ou se réjouissent de la nouvelle rigueur que manifestent les enquêtes sur l’usure de 1297. Si nous en croyons les plaintes émises, l’esprit usuraire, le goût exacerbé du lucre dépassent alors largement le domaine du strict prêt usuraire, le prêt sur gage et le mutuum non r...

Les usures sont en procès à la fin du xiiie siècle : elles se sont glissées dans les associations et les prêts que nous connaissons bien grâce à la multiplication des actes notariaux, l’instrumentum publicum. Elles se sont développées grâce aux possibilités offertes par l’inflation des transactions qui touchent tous les domaines, grâce auxquelles se rencontrent riches et pauvres, chrétiens et juifs, urbains et paysans. L’administration royale, seigneurs et monastères s’y heurtent et y collabo...

La suspicion généralisée, jugulée par le contrat durant des mois voire de nombreuses années, éclate à la faveur d’un incident ou d’un accident propice à la perte de confiance. L’accent a déjà été mis sur les restitutions, souvent décidées à l’approche de la mort ou sous l’effet d’une intervention miraculeuse, comme dans le cas des voleurs corrigés par saint Nicolas. De fait, les usuriers en butte aux enquêtes peuvent choisir la restitution, sous sa forme fiscalisée de rachat. Visiblement, le ...

Nous avons observé la chancellerie royale à l’œuvre. Les sources exceptionnelles qui peuvent éclairer les pratiques du crédit proviennent autant de l’expansion économique que du développement administratif de la couronne d’Aragon. Au service de la volonté de centralisation que manifeste l’administration de Jacques II, en Catalogne et en Aragon, la loi du royaume demeure le cadre de l’action politique. Pour comprendre le déroulement des enquêtes et procès, il faut donc maintenant examiner le c...

Les affaires qui nous occupent se déroulent en un bref laps de temps, sans attendre la fin des enquêtes poursuivies parallèlement durant quelques mois. En 1298, quelques causes parviennent jusqu’à la chancellerie barcelonaise où neuf sont conservées. Sans aucun doute, de nombreux interrogatoires se terminent par des restitutions et ne laissent ainsi pas de traces dans la documentation. Parallèlement, quatre causes parvenues en raison d’appels contre des affaires déjà jugées par des cours loca...

En 1297, la chancellerie du roi Jacques II d’Aragon enquête contre les usuriers. L’influence papale, la clameur populaire, le développement de l’administration judiciaire favorisent des procédures qui corrigent les taux d’intérêts immodérés. Témoins et accusés narrent les petits faits omis dans les autres sources, et décrivent des pratiques créditrices avec lesquelles tous jouent sans complexe, jusqu’à la faillite. Parce qu’il naît d’une crise de la confiance, le procès démontre combien les qualités humaines sont une valeur primordiale sur les marchés. Les hommes d’affaires, plus souvent chrétiens que juifs, doivent respecter une norme qui place l’équité au coeur de la cité. Cette étude d’histoire économique ouvre la voie à une histoire des juifs « désenclavée » et réhabilite l’usure. Alors que balbutie le stéréotype qui transforme le juif en usurier, les prêteurs issus de la communauté hébraïque se révèlent dignes de foi et membres du corps politique. Mientras que la actualidad se interesa por las consecuencias sociales de la «crisis» y por los delitos de los «traders», este libro propone examinar los beneficios derivados de un crédito omnipresente. Basándose en procesos inéditos del siglo xiii, rehabilita el término «usura» y relata el ataque del Estado real contra los usureros, más frecuentemente cristianos que judíos. Así pues, resulta posible una historia de los judíos no aislada, en la que los tantas veces denunciados usureros judíos se revelan como individuos dignos de confianza y miembros del cuerpo político.

La décision de 1297 d’enquêter sur la « question des usures », créatrice d’un modèle administratif pour les règnes suivants et catalyseur de plusieurs plaintes et procès, s’insère dans la diplomatie et dans la politique centralisatrice de Jacques II, contribuant à renforcer son pouvoir. Le souci d’une éthique économique au service la société chrétienne date du début du xiiie siècle. Le crédit respecte une norme établie dans la lignée des chartes postérieures au concile de Latran IV et contemp...

… Parfois une miséricorde injustifiée ne laisse plus de place à la justice ou […] une justice sans modération enlève la sienne à la miséricorde. […] Il faut corriger de façon différente un hérétique ou un pécheur, un simple sujet ou un prélat et finalement n’importe qui selon son intention, son action et sa condition. Albert de Liège, De Misericordia et Justicia. Durant l’Exode, après le combat de Josué avec Amaleq, l’étranger, seul Moïse faisait connaître les décrets de Dieu à son peuple qui...

Partiellement vraie, totalement fausse, et pourtant cohérente, c’est peut-être ce qui caractérise toute représentation humaine ; et c’est ce qui explique que toutes nos théories sont momentanément vraies et définitivement fausses, alors qu’elles sont alimentées par des informations sur le réel. […] Ce qui est représenté, c’est le récit, alimenté par le réel bien sûr, mais recomposé comme une chimère pour devenir communicable, adapté au contexte, aux personnes et au moment où l’histoire est ra...

Petersen s’assit. C’en était fait de lui. On vit distinctement son voisin s’écarter de lui. Tous le considéraient avec un mélange de dégoût, de pitié et d’horreur. Il était déchu, seul, abandonné de tous, pour avoir été pris sur le fait. Il n’y avait qu’une opinion au sujet de Petersen, c’est qu’il était réellement la honte de la classe. On reconnaissait, on acceptait sa chute, sans plus de résistance que le succès de Timm et de Buddenbrook et la malchance du pauvre Mumme. Et lui-même en fais...

Au commencement était la dubitatio de l’historien comme du juge. Quelle place tenaient ces usuriers vigoureusement dénoncés durant le xiiie siècle, à un moment où la croissance s’essoufflait ? Usures et judéité semblent commencer au Moyen Âge une union qui ira jusqu’à l’amalgame, support de l’exclusion des juifs. Devions-nous admettre la doxa médiévale dénonçant les usures juives ? Il nous fallait comprendre comment les communautés juives sont passées du statut de minorités historiquement sil...

Treball Final de Grau en Mestre o Mestra d'Educació Primària. Codi: MP1040. Curs acadèmic: 2019/2020 L‟objectiu del present treball es basa en la recopilació dels jocs tradicionals jugats als carrers de Vilafranca des de la segona meitat del segle XX fins l‟actualitat per a la posterior anàlisi al voltant de l‟evolució que han tingut. La investigació s‟ha dut a terme, per una banda, a través d‟històries de vida i d‟un qüestionari passat a la població preguntant pels diferents jocs que practicaven en la seua infància recopilant un total de 160 mostres dividides en 5 generacions, i per l‟altra la documentació de fonts objectives sobre la clau d‟estudi, el joc. A més de la contextualització del moment històric en el que ha viscut cada generació. Els resultats de la investigació han mostrat com ha evolucionat el joc tradicional en diferents aspectes com el tipus de joc que s‟elegeix en cada generació, el temps que es dedica en cada període i la diferenciació en l‟elecció per gènere. També es pot apreciar que, a pesar de que diversos jocs tradicionals han deixat de jugar-se, es continua jugant al carrer als jocs populars.

Treball Final de Grau en Mestre o Mestra d'Educació Primària. Codi: MP1040. Curs acadèmic: 2018/2019 La llei reguladora de l'ensenyança de 1856 obligà a l'Ajuntament de Vilafranca del Cid (Castelló) a impulsar un sistema educatiu al poble, pel que, a poc a poc, foren creant-se escoles per a xiquets i xiquetes, que eren dirigides per persones que mostraven gran interès per l'educació dels seus ciutadans i ciutadanes. Ja al segle XX, durant la Segona República, al poble estaven en actiu diverses escoles amb diferents ideologies, les quals funcionaven coetàniament. També hi ha una gran disparitat en les matèries que durant gran part del segle XX s'oferiren per a l'estudi, de manera diferenciada, als vilafranquins i vilafranquines. Des de la Llei Moyano (1857),1 per una banda, les xiquetes aprenien a cosir, música (fins i tot van arribar a estudiar solfeig i a tocar el piano), doctrina (incloïa Història Sagrada i Catecisme) i també eren educades per a fer les tasques de la llar al marit, pare o germans; per altra banda, els xiquets aprenien a llegir, escriure, matemàtiques i moltes de les assignatures que hui en dia encara s'estudien a qualsevol escola (Física, Història, Geografia,... però també Agricultura i Comerç).2 El procés d’investigació ha consistit en entrevistes personals en profunditat a una mostra de 40 persones que van estar escolaritzades a Vilafranca durant el segle XX. Els resultats han enriquit les escasses dades bibliogràfiques existents sobre el tema. Hem observat també la diferència entre l'educació religiosa i laica, fet que potser va marcar l'evolució del pensament dels habitants del poble. Per una banda, a la primera modalitat podien estudiar solament persones adinerades, mentre que la segona era gratuïta. Per altra banda, l'escola religiosa pretenia ancorar el pensament catòlic en la forma de viure de la joventut, per la qual cosa les assignatures que es donaven estaven majoritàriament orientades a potenciar aquestes creences; per contra, l'escola laica aprofundia en matèries neutrals que servien per a un futur més professional i modern. Vilafranca, poble de l'interior de la Província de Castelló, tingué una gran evolució en relació amb els diferents sistemes educatius i centres escolars durant el segle XX. L'evolució de l'educació i el pas per les diferents escoles ha marcat la forma de ser dels vilafranquins i vilafranquines

Víctimes per violència i repressió als Ports durant la Segona República i la Guerra Civil (1931-1941). Jornades per a la recuperació de la memòria històrica de Portell (2018).- Portell: Ajuntament, 2018 .- ISBN: 978-84-09-13472-4 Matilde Escuder Vicente va nàixer un 12 de gener de 1913 a les 12 de la nit en Vilafranca (els Ports), i va morir el 8 de maig de 2006 en Thil (França). Els seus 93 anys de vida, malgrat pensar que va ser una persona més que va viure una època convulsa en l’estat espanyol, podem afirmar que mostren a una dona mereixedora, almenys, de què la seua història de vida siga coneguda. Era filla d’un republicà socialista i ateu radical i una dona molt catòlica. Açò va determinar la forma en la qual ella donarà els seus primers passets i marcarà després tota la seua vida, ja que reconeixia que “son pare li donava molta llibertat, i va ser per eixe amor a la llibertat pel qual va lluitar des de jove”.2

Treball Final de Grau en Enginyeria Agroalimentària i del Medi Rural. Codi: AG1042. Curs: 2016/2017 Conéixer i valorar tot allò que tenim al nostre voltant pot fer més atractiu un territori, i disposar d’una petita part d’aquesta informació sobre el territori de Vilafranca (en la comarca d’Els Ports al Nord de Castelló), serà l’aportació que vol replegar aquest projecte. Així doncs, al voltant del terme de Vilafranca existeixen grups i exemplars botànics que per les seues característiques excepcionals de valor històric, cultural, científic, i d’esbarjo constitueixen un patrimoni arbori únic, accentuen la riquesa del nostre medi natural, agrícola i urbà i representen una part singular del patrimoni mediambiental i cultural del territori, i n’és, d’interés públic evident la protecció i la conservació. Paco Tortosa en el seu llibre “Vilafranca. Un mar de pedra seca a mil metres d’altitud” (2013), ja insisteix en la necessitat de la creació d’un catàleg d’arbrat monumental i protegir legalment aquests esplendorosos arbres, inexistent fins ara. “El poderós brancam, els enormes cimals, l’esvelta copa i el tronc contundent em mouen a pensar que caldria enllestir un catàleg rigorós d’arbres singulars del terme que, ara per ara, no hi existeix. Fóra convenient que reberen la protecció i divulgació adequada i el respecte que aquests arbres es mereixen”. El present projecte té una finalitat molt clara; és un procés per tal que, en un futur molt pròxim, aquests arbres, siguen protegits legalment de la forma que requereixen. Una simple observació a cada un dels exemplars evidencia la justificació del seu interés i singularitat. En les següents pàgines trobareu en primer lloc la llei en la qual es basa aquest treball (Llei 4/2006, de 19 de maig, de la Generalitat, de Patrimoni Arbori Monumental de la Comunitat Valenciana [2000/6142]): criteris de classificació, dades a replegar dels exemplars, procediment de protecció, aspectes legals, competències, etc. A continuació, amb l’ajuda de literatura ja publicada arran del poble, es descriu Vilafranca: marc geogràfic, demogràfic, edafologia, climatologia i flora ( aprofundint en les espècies catalogades). En el darrer apartat es descriuen els materials emprats i el procés de recollida de dades. Finalment, s’efectua la presentació d’aquestes dades recollides en forma de resultats. Aquests, i junt amb l’annex 2: fitxes de l’arbrat monumental d’interés local de Vilafranca, conduiran a la futura protecció del patrimoni arbori Vilafranquí.

El TFG tracta de la realització d’un monument a “Explorador Andrés”, home nascut a Vilafranca del Cid. El monument que va en aquesta localitat consta de tres blocs de marbre on descriu el viatge que va realitzar ., [EN] The present paper is a Final Degree Project that deals with the creation of a monument dedicated to “Andrés the explorer”, a man who was born in Vilafranca del cid. The mo nument located at this village is divided into three main blocs describing the journey that he conducted

L’article presenta una revisió de la planificació històricament desenvolupada a l’Alt Penedès fins a arribar a l’actual Pla Territorial Metropolità de Barcelona, respecte al qual es presenta un seguit d’objeccions. La manca d’arrelament del fet metropolità a la comarca, observable en el manteniment d’una dinàmica econòmica pròpia, organitzada al voltant del la mobilitat residencial i la terciarització econòmica. En aquest context, es critiquen alguns aspectes del Pla Territorial: en primer lloc, l’excessiu esquematisme i la rigidesa de la distribució del sòl en «illes metropolitanes» i «espais oberts», difícil de casar amb la realitat de territoris fràgils i especialitzats com l’Alt Penedès. En segon lloc, l’excessiva xarxa viària proposada fa pensar en el risc que es generin canvis als usos del sòl que acabin per fragmentar l’estructura territorial. Pel que fa a la xarxa ferroviària, es destaca la no consideració d’una especialització de línia de rodalia d’altafreqüència a la comarca. Finalment, es planteja el sobredimensionament de l’àrea dinamitzadora de Vilafranca i, respecte a la central de mercaderies de l’Alt Penedès, la necessitat d’una localització de baix impacte ambiental i que no consumeixi sòl agrícola., The article presents an overview of the history of planning in the Alt Penedès up until the current Pla Territorial Metropolità de Barcelona, to which a set of objections are posed. The absence of a deeply rooted metropolitan identity in the Alt Penedès, observable in the preservation of local economic dynamics, centred on the wine industry, contrasts with the emergence of new trends, such as residential mobility and the teriarisation of the economy. In this context, some aspects of the Pla Territorial are criticised: in the first place, the excessively schematic and rigid distribution of land in «metropolitan blocks» and «open spaces», somewhat out of keeping with fragile, specialised territories like the Alt Penedès. Secondly, the oversized nature of the proposed highway network suggests that there is a risk of generating changes in land use that would eventually cause fragmentation of the territorial structure. As regards the railway network, there is a blatant lack of consideration of a frequent regular local train service in the region. Finally, the author contemplates the oversizing of the economically dynamic Vilafranca area and, regarding the central goods depot of the Alt PenedËs, the need for a location of low environmental impact that would not consume agricultural land., El artículo presenta una revisión de la planificacion históricamente desarrollada en el Alt Pendès hasta llegar al actual Pla Territorial Metropolità de Barcelona, respecto al cual se presenta una serie de objecciones. La falta de arraigo del hecho metropolitano en la comarca, observable en el mantenimiento de una dinámica económica propia, organizada alrededor del sector vitivinícola, contrasta con la aparición de nuevas tendencias, como la movilidad residencial y la terciarización económica. En este contexto, se critican algunos aspectos del Pla Territorial: en primer lugar, el excesivo esquematismo y la rigidez de la distribución del suelo en «isla metropolitanas» y «espacios abiertos», difícil de casar con la realidad de territorios frágiles y especializados como el Alt Penedès. En segundo lugar, la excesiva red viaria propuesta hace pensar en el riesgo de que se generen cambios en los usos del suelo que acaben por fragmentar la estructura territorial.En lo que se refiere a la red ferroviaria, se destaca la no consideración de una especialización de línea de cercanias de alta frequencia en la comarca. Finalmente, se plantea el hecho de las dimensiones excesivas del área dinamizadora de Vilafranca y, respecto a la central de mercancias del Alt Penedès, la necesidad de una localización de bajo impacto ambiental y que no consuma suelo agrícola.

L’autor presenta una breu diagnosi territorial de l’Alt Penedès a partir d’algunes dades sintètiques per explicar els objectius del Pla Territorial Metropolità de Barcelona vers la comarca i rebatre algunes de les objeccions que s’han plantejat al respecte. El Pla Territorial té la voluntat de mantenir i potenciar l’estructura productiva especialitzada en l’activitat vitivinícola, però, alhora, sense oblidar la progressiva integració metropolitana de la comarca. En conseqüència, el pla classifica el 95% del territori comarcal com a «espai obert» i el 5% com a «illa metropolitana». Un model territorial que no és esquemàtic, sinó que respon a una voluntat simplificadora del mateix instrument de planificació. Igualment, laxarxa viària proposada és més complexa del que pot semblar en un primer moment i les franges annexes a les «víes cíviques» concentren les diferents xarxes de serveis, la qual cosa suposa una recuperació de sòl més que no pas un perill de fragmentació territorial. Respecte a la xarxa ferroviària, la demanda d’una freqüència elevada requeriria un volum de població que no existeix a la comarca. Finalment, pel que fa a les ubicacions de l’àrea dinamitzadora de Vilafranca i la central de mercaderies, el pla proposa emplaçaments i dimensions indicatives que hauran d’ésser decidides posteriorment per les autoritats sectorials., The author offers a brief territorial diagnosis of the Alt Penedès on the basis of synthetic data in order to present the aims of the Pla Territorial de Catalunya for the region and refute objections to it. The objective of the Pla Territorial is to both maintain and potentiate the structure of specialised production in the wine industry, while taking into consideration the region’s progressive metropolitan integration. Consequently, the Pla classifies 95% of the regional territory as «open space», and the remaining 5% as «metropolitan block». A territorial model that, rather than being schematic, responds to the wish to simplify the planning instrument itself. Similarly, the proposed highway network is more complex than it may seem at first sight, and the different service networks are concentrated in the strips adjacent to the «civic highways», which means recuperation of land rather than a risk of territorial fragmentation. As regards the railway network, a much more frequent train service would require a far greater density of population than that existing in the region. Finally, regarding the location of the Vilafranca economic complex and the goods depot, the Pla outlines possible sites and dimensions, the final decision about which will be taken later by the relevant sectorial authorities., El autor presenta un breve diagnóstico territorial del Alt Penedès a partir de algunos datos sintéticos para explicar los objetivos del Pla Territorial Metropolità de Barcelona respecto la comarca y rebatir algunas de las objecciones que se han planteado sobre su contenido. El Pla Territorial tiene la voluntad de mantener y potenciar la estructura productiva especializada en la actividad vitivinícola, sin olvidar la progresiva integración metropolitana de la comarca. En consequencia, el Pla clasifica el 95 % del territorio comarcal como «espacio abierto» i el 5 % como «isla metropolitana». Un modelo territorial que no es esquemático, sino que responde a una voluntad simplificadora del mismo instrumento de planificación. Igualmente, la red viaria propuesta es mas compleja de lo que pueda parecer en un primer momento y las franjas anexas a las «vias cívicas» concentran las diferentes redes de servicio, lo que supone una recuperación de suelo mas que un peligro de fragmentación territorial. Respecto a la red ferroviaria, la demanda de una frequencia elevada requeriria un volumen de población que no existe en la comarca. Finalmente, en lo que se refiere a las ubicaciones del área dinamizadora de Vilafranca y la central de mercaderias, el Pla propone emplazamientos y dimensiones indicativas que tendran que ser decididas posteriormente por las autoridades sectoriales.