Search

Il saggio ricostruisce il processo di elaborazione dell’istruzione pastorale Communio et Progressio, promulgata da Paolo VI il 23 maggio 1971. Il documento si connette strettamente al decreto conciliare Inter Mirifica sugli strumenti di comunicazione sociale, dato che la sua origine si deve a una precisa disposizione dei padri conciliari espressa nel decreto al n. 23. Attingendo principalmente alla documentazione inedita raccolta presso l’Archivio del Pontificio Consiglio per le Comunicazioni Sociali, si dà conto dell’articolato percorso redazionale durato sette anni durante i quali le varie componenti ecclesiastiche operarono quell’effettiva opera di discernimento sul fenomeno complessivo della comunicazione che il Concilio non era stato in grado di condurre. This article reconstructs the elaboration of the pastoral instruction “Communio et Progressio”, disseminated on 23 May 1971 by Paul VI. The document is closely connected to the conciliary decree “Inter Mirifica”, on the instruments of social communication, given that its origin is owed to a specific arrangement from the Council fathers which is expressed in Decree n. 23. Drawing principally from the unpublished documentation preserved in the Archive of the Papal Council for Social Communications, it accounts for the complex editorial process that lasted seven years. During this time, the various ecclesiastical bodies carried out an effective and comprehensive evaluation of the communications that the Council had been unable to manage, Schermi. Storie e culture del cinema e dei media in Italia, N. 1 (2018)

da correggere, Schermi. Storie e culture del cinema e dei media in Italia, N. 1 (2018)

El 4 de desembre de 1963, 1.960 pares conciliars van donar el seu placet —els contraris eren 164—al decret del Concili Vaticà II «sobre els instruments de comunicació social». Aquest document vaser un dels primers a ser sotmesos a votació, però els números no ens han d’enganyar: el que per anosaltres, acostumats a majories «polítiques» bastant minses, podria semblar-nos una victòria aclaparadorano va ser percebut així. Ho demostren no només les majories molt més clares que vanaprovar els altres documents conciliars, sinó també la pluja de crítiques que va acompanyar la difusiód’Inter mirifica des dels seus primers dies de vida. Per als seus detractors, Inter mirifica mancavad’una veritable definició de la comunicació. No cal dir-ho: som molt lluny de les modernes teoriessobre comunicació, però probablement demanar alguna cosa diferent per aquells anys hauria estatfora de lloc. El document es refereix explícitament a desenvolupaments futurs (núm. 18: les jornadesmundials de la comunicació social), estructures (núm. 19: una «Comissió especial de la Santa Seu»)i aprofundiments (núm. 23: l’any 1971 es va publicar Communio et progressio). Però la impressió vacontinuar essent sempre la d’un decret sense destinataris, que deixava a tothom descontent i semblavaque no havia dit res determinant per a ningú. En canvi, la història dels seus efectes va documentarparadoxalment el contrari. La instrucció pastoral Communio et progressio ha restituït granpart de la reflexió del grup d’experts d’Inter mirifica i ha pogut també tenir en compte el valuós corpustextual del Concili Vaticà II, en particular el text de la constitució pastoral Gaudium et spes. Pertant, podem dir que el decret Inter mirifica, i amb ell el Concili en el seu conjunt, han tingut una posteritatmolt més fructífera del que en un principi s’esperava.

Fil: Viganò, Dario Edoardo. Pontificia Universidad Lateranense; Italia Estudiar los medios de comunicación significa estudiar al hombre, la sociedad en la que vive, su evolución y las perspectivas de desarrollo futuro. Después de haber puntualizado brevemente los avances tecnológicos salientes en la historia del hombre y de haber identificado las características más relevantes de las diversas redefiniciones antropológicas que siguieron a la introducción de algunos nuevos medios, nos detendremos principalmente en el estudio de las peculiaridades de los instrumentos de comunicación de masa más modernos, de la fotografía al cine, de la televisión a Internet. El objetivo principal de este aporte, lejos de querer proveer sistemas teóricos definitivos, es trazar un conjunto coherente de temáticas capaces de suscitar nuevas y proficuas cuestiones y de promover un debate abierto a los más diversos aportes, con particular atención a los avances de las comunicaciones telemáticas. An examination of mass media amounts to an examination of man, the society where he lives, his evolution, and future development prospects. After briefly pointing out significant technological advances in the history of mankind and identifying the most relevant characteristics of the various anthropological redefinitions that followed the introduction of some new media, we will mainly devote to examining the more modern mass communication tools, from photography to cinema, from television to the Internet. This analysis, far from attempting to provide definitive theoretical systems, aims at outlining a consistent set of subjects that can raise new and profitable questions and promote a discussion that is open to the most varied contributions, particularly focusing on progress in telematic communications.