Search

Introduction: Stroke is a time-dependent neurological disease. Health District V in the Murcia Health System has certain demographic and geographical characteristics that make it necessary to create specific improvement strategies to ensure proper functioning of code stroke (CS). The study objectives were to assess local professionals’ opinions about code stroke activation and procedure, and to share these suggestions with the regional multidisciplinary group for code stroke. Subjects and method: This cross-sectional and descriptive study used the Delphi technique to develop a questionnaire for doctors and nurses working at all care levels in Area V. An anonymous electronic survey was sent to 154 professionals. The analysis was performed using the SWOT method (Strengths, Weaknesses, Opportunities, and Threats). Results: Researchers collected 51 questionnaires. The main proposals were providing training, promoting communication with the neurologist, overcoming physical distances, using diagnostic imaging tests, motivating professionals, and raising awareness in the general population. Conclusions: Most of the interventions proposed by the participants have been listed in published literature. These improvement proposals were forwarded to the Regional Code Stroke Improvement Group. Resumen: Introducción: El ictus es una patología neurológica tiempo dependiente. El Área V de salud de la Región de Murcia posee unas determinadas características demográficas y geográficas que hacen imprescindible la creación de propuestas de mejora concretas para garantizar un correcto funcionamiento del código ictus. Los objetivos de este estudio fueron valorar la opinión de los profesionales del Área respecto a la activación y la práctica del mismo y compartir esas propuestas de mejora con el grupo multidisciplinar de mejora del código ictus regional. Sujetos y método: Se realizó un estudio descriptivo transversal, utilizando la técnica Delphi para elaborar un cuestionario dirigido al personal médico y de enfermería de todos los niveles asistenciales. El cuestionario era anónimo y de cumplimentación telemática; se envió a 154 profesionales. El análisis se realizó con el método DAFO (debilidades, amenazas, fortalezas y oportunidades de mejora). Resultados: Se recogieron 51 cuestionarios. Las propuestas de mejora principales fueron: la formación, la comunicación con el neurólogo, la distancia, las pruebas de imagen, la motivación a los profesionales y la concienciación a la población general. Conclusiones: En la bibliografía actual, se recogen la mayoría de las intervenciones que propusieron los participantes. Las propuestas de mejora se transmitieron al grupo de Mejora del Código Ictus de la Región de Murcia. Keywords: Stroke prehospital management, Stroke prehospital services, Time-to-treatment, Palabras clave: Manejo prehospitalario, Servicios prehospitalarios, Tiempos

Stroke is a time-dependent neurological disease. Health District V in the Murcia Health System has certain demographic and geographical characteristics that make it necessary to create specific improvement strategies to ensure proper functioning of code stroke (CS). The study objectives were to assess local professionals' opinions about code stroke activation and procedure, and to share these suggestions with the regional multidisciplinary group for code stroke.This cross-sectional and descriptive study used the Delphi technique to develop a questionnaire for doctors and nurses working at all care levels in Area V. An anonymous electronic survey was sent to 154 professionals. The analysis was performed using the SWOT method (Strengths, Weaknesses, Opportunities, and Threats).Researchers collected 51 questionnaires. The main proposals were providing training, promoting communication with the neurologist, overcoming physical distances, using diagnostic imaging tests, motivating professionals, and raising awareness in the general population.Most of the interventions proposed by the participants have been listed in published literature. These improvement proposals were forwarded to the Regional Code Stroke Improvement Group.

Lectures de 9 escultures

A partir del momento en que el escultor entiende su obra como un elemento trascendente, donde la imagen que crea adquiere una vocación de transmisión de ideas, aparece un comportamiento donde la reflexión sobre los mecanismos de creación y las consecuencias expresivas, que se derivan de este hecho, fundamentan el quehacer artístico. Este trabajo se centra, precisamente, en este tema: el de la relación entre la teoría y la práctica en la escultura y concretamente en el ámbito de la escultura catalana contemporánea. El tema de la relación entre la teoría y la práctica se ha enfocado desde la articulación de tres conceptos que fundamentan el trabajo artístico: proceso, materia y comportamiento. Proceso, materia y comportamiento sirven para efectuar un recorrido por las propuestas de la escultura contemporánea, referenciándolas con las actitudes y las formas que se desarrollan en la escultura catalana.

[spa] Esta tesis se fundamenta en conceptos alrededor de la idea del agua y con ella la configuración de espacios físicos y mentales. Se articula a partir de la experiencia creativa de una serie de obras y proyectos que continuamente nutren los procesos y que sirven también para generar puntos de análisis y reflexión con otros autores y artistas para confrontan las formas de pensar, de hacer y de percibir el mundo. De la misma forma, se instaura en la posibilidad de asociar concepto de geopoética a las prácticas artísticas que los artistas desarrollan para llevar a cabo obras en las que exista una fuerte implicación con el territorio como sustento de sus propias nociones de mundo.

Master de Producció i Recerca Artística, Facultat de Belles Arts, Universitat de Barcelona. Curs: 2021-2022. Tutor: Valera, Albert, [cat] Per mitjà de la proposta rizomàtica es pretén explorar la figura de l’arbre des d’una perspectiva que trenca amb l’idea arborescent tradicional d’organització jeràrquica, que classifica l’espècie humana com a prioritària. Amb la caiguda de l’arbre, l’expansió natural adopta un creixement horitzontal allunyat de patrons seqüencials, apostant per una mirada transversal que recull temporalitats humanes i no humanes des d’una visió àmplia i heterogènia. Un organisme que arreplega pràctiques antròpiques i vegetals que es configura en fisicitats geomètriques i orgàniques que conviuen en un present incert. La matèria vegetal és tractada des d’aproximacions empàtiques i de benevolència i a la vegada des d’operacions dràstiques i contundents, totes elles tenen cabuda i són dipositades en l’espai de manera transversal, englobant la multiplicitat establerta dins la xarxa interconnectada que habita el planeta Terra. Així doncs, l’instal·lació es desplega amb una actitud rizomàtica que no parteix d’un centre o origen promotor, sinó que des de la diversitat orgànica i el joc modular busca construir maneres de relacionar-nos que trenquin amb la verticalitat antropocèntrica, acollint tots els derivats que hi participen., [eng] The aim of a rhizomatic proposal is to explore the figure of a dropping tree from a perspective that breaks with the traditional arborescent idea, which implies the idea of a hierarchical organisation that classifies humans as a priority species. With the fall off the tree, the organic expansion adopts a horizontal growth far from sequential patterns, opting for a transversal view that gathers human and non-human temporalities from a broad and heterogeneous vision... An organism that brings together anthropic and vegetal practices, that are configured in geometric and organic physicalities that coexist in an uncertain present. The vegetable matter is treated from empathetic and benevolent approaches and at the same time from drastic and forceful operations, and all of them have a place and are spread across the space in a transversal manner, encompassing the multiplicity established within the interconnected network that inhabit the planet Earth. Thus, the installation is deployed from a rhizomatic attitude that does not start from a centre or promoting origin but from an organic diversity, through which the modular game seeks to build up ways of relating to each other that break with the anthropocentric verticality, taking in all the derivatives involved.

Master de Producció i Recerca Artística, Facultat de Belles Arts, Universitat de Barcelona, curs: 2020-2021, Tutor: Valera, Albert, [spa] Sabemos lo que es el tiempo pero en realidad no podemos describirlo si no es a partir de los fenómenos observables que contiene y que se referencian unos en otros, como el movimiento de las agujas del reloj o el envejecimiento. Decimos que el tiempo pasa, pero siempre está ahí, no cambia y a la vez hace que todo cambie, pero «lo que trascurre en el tiempo no es lo mismo que el tiempo en sí» (Klein, 2005, p. 19). Tiempo muerto (obra final de máster) es el registro en expansión de una performance, una experiencia temporal autoconsciente, un paso atrás, un trabajo intempestivo, es decir, un trabajo de resistencia contra el propio sentido de un tiempo marcado y medido, elaborado a un ritmo más humano, incontaminado, que desafía el discurso científico y se apoya en el pensamiento, que reivindica la lentitud de una realidad diferente en la que es posible decidir e intervenir, donde el tiempo no se preocupa de sí mismo y hace inútil el reloj., [eng] We know what time is but actually we cannot describe it if it is not through the observable phenomena it contains and which are referenced in each other, such as clockwise movement or aging. We say time passes, but it is always there, it does not change yet makes everything change, but «lo que transcurre en el tiempo no es lo mismo que el tiempo en sí» (what happens through time is not the same as time itself) (Klein: 2005 p. 19). Tiempo muerto (Dead time) is the record of an expanded performance, a self-conscious experience of time, a step backwards, an untimely work of resistance against the marked and measured time, produced at a human uncontaminated rhythm that defies scientific discourse, and leans on thought claiming the slowness and boredom of a different reality in which it is possible to decide and intervene, where time does not care about itself and makes clock useless., [cat] Sabem el que és el temps però en realitat no podem descriure´l si no és a partir dels fenòmens observables que conté i que es referencien uns als altres, com el moviment de les agulles del rellotge o l´envelliment. Diem que el temps passa, però sempre hi és, no canvia i alhora fa que tot canviï, però «el que transcorre en el temps no és el mateix que el temps en si» (Klein, 2005, p. 19). Tiempo muerto (Temps mort) és el registre d´una performance expandida, una experiència temporal autoconscient, un pas enrere, un treball intempestiu, és a dir, un traball de resistència contra el mateix sentit d´un temps marcat i mesurat, elaborat a un ritme més humà, incontaminat, que desafia el discurs científic, i que es recolza en el pensament i reivindica la lentitud d´una realitat diferent a la que és possible decidir i intervenir, on el temps no es preocupa de si mateix i fa inútil el rellotge.

[spa] Esta tesis explora las conexiones entre la memoria y la narrativa en el arte y el importante papel que lo intangible desempeña en este proceso. La investigación parte de mi propia práctica artística, que se preocupa por historias en torno a lo abandonado y por la necesidad de reconstruir esas historias para que tengan una vida nueva, sin olvidar sus vidas pasadas. También se centra en lo que no vemos y en lo efímero. Asimismo, me he acercado al trabajo de otros artistas que me interpelaban de alguna forma para entender mejor mi propia obra artística y ofrecer una nueva lectura sobre cómo la memoria y la narrativa interactúan entre ellas.

Treballs Finals de Grau de Belles Arts. Facultat de Belles Arts. Universitat de Barcelona, Curs: 2019-2020, Tutor: Valera, Albert, [spa] El proyecto Ecos plantea una reflexión a partir de una instalación escultórica acerca de lo que es propio y personal en el plano de convivencia social y política a través de la carencia de un sonido adjudcado a las marchas, protestas y revoluciones como son los producidos en las caceroladas. El uso de objetos individuales en un acto colectivo nos acerca más a la esencia del concepto sociedad, pero sólo distinguimos el ruido generado en un contexto concreto. Es aquí donde busco la esencia del individuo en sociedad, el singular como objeto primordial de los diferentes plurales que se han podido llegar a generar a lo largo de la historia, trasladando la cacerolada no sólo a una función de relación social sino a otra función básica del ser humano como es la nutrición, situada en un plano individual, adoptando los diversos instrumentos utilizados para ello que suelen ser en su mayor medida los objetos de cocina, donde en nuestros propios hogares junto a ellos también reproducimos el sonido de la protesta., [eng] This project Ecos proposes a reflection on a sculptural installation about what is own and personal in the social and political coexistence scene, through the lack of sound awarded to protests, marches and revolutions such as those produced by pans and others. The use of individual objects in a collective act brings us closer to society’s concept essence, but we only distinguish the noise generated in a specific context. It is here where I search the individual’s essence in society, the singular as the primary object of the various plurals that have been generated throughout history, transferring the pan not only to be a tool of a social relationship, but to serve as another basic function of the human being such as nutrition, staying on a individual level, adopting the various instruments, mostly pots and pans, where in our homes next to them we also reproduce the sound of a protest.

Master de Producció i Recerca Artística, Facultat de Belles Arts, Universitat de Barcelona, curs: 2019-2020, Tutor: Valera, Albert, [cat] Aquest treball tracte sobre la influència que tenen els mitjans de comunicació en la nostra societat i com poden esdevenir eines d’informació i desinformació, creant opinió i manipulació. He volgut reflectir en el marc teòric el seu poder de transformació i la veritable influència. Investigant des d’un punt de vista empíric. Les conseqüències de les estratègies de manipulació i els filtres que apliquen a la informació que rebem demostra com això també ha influït en la transformació de les produccions culturals, la necessitat d’activar el sentit crític en els individus, desenvolupant cada cop més l’activisme en la pràctica artística i actuar amb compromís, evidenciant el posicionament i la responsabilitat de l’artista. Tanmateix aquest treball artístic que parteix d’aquest marc teòric, s’ha desenvolupat mitjançant l’abstracció geomètrica manifestant-se en el territori de la tridimensionalitat i convertint-se en una estructura espacial formada per capses, on les frases i les paraules aïllades del seu context, contribueixen a amplificar el seu significat. Mitjançant aquesta estructura es mostra un ritme, un temps i una seqüència de formes geomètriques, gràfiques i textos que conviuen establint relacions espacials entre ells, un ritme de lectura i visió que volen fer al·lusió a una certa idea de publicació-llibre com a nexe on temps i l'espai s’articulen., [eng] This paper is about the influence of the media on our society and how it became the tool of information and disinformation, forming opinion and manipulating simultaneously. The theoretical frame demonstrates empirically through research, the power of transformation and the real influence of the media. The consequences of the manipulating strategies and filters applied to the information we receive shows how this influence transforms cultural productions, the need to activate critical thinking, development more activism and commitment in art, and the positioning and responsibility of the artist itself. More over, this artistic project that starts from this theoretical frame, has developed through the geometrical abstraction and going to the three-dimensional territory becoming a spatial structure filled with boxes, where the phrases and the words are isolated from their contexts, amplifying its meaning. Through this structure I create a rhythm, a t ime and a sequence of geometrical, graphical and words that live together in relationships, a rhythm of reading and vision that refers to a publication of a book, linking time and space.

Master de Producció i Recerca Artística, Facultat de Belles Arts, Universitat de Barcelona, curs: 2019-2020, Tutor: Valera, Albert [cat] Aquest treball tracte sobre la influència que tenen els mitjans de comunicació en la nostra societat i com poden esdevenir eines d’informació i desinformació, creant opinió i manipulació. He volgut reflectir en el marc teòric el seu poder de transformació i la veritable influència. Investigant des d’un punt de vista empíric. Les conseqüències de les estratègies de manipulació i els filtres que apliquen a la informació que rebem demostra com això també ha influït en la transformació de les produccions culturals, la necessitat d’activar el sentit crític en els individus, desenvolupant cada cop més l’activisme en la pràctica artística i actuar amb compromís, evidenciant el posicionament i la responsabilitat de l’artista. Tanmateix aquest treball artístic que parteix d’aquest marc teòric, s’ha desenvolupat mitjançant l’abstracció geomètrica manifestant-se en el territori de la tridimensionalitat i convertint-se en una estructura espacial formada per capses, on les frases i les paraules aïllades del seu context, contribueixen a amplificar el seu significat. Mitjançant aquesta estructura es mostra un ritme, un temps i una seqüència de formes geomètriques, gràfiques i textos que conviuen establint relacions espacials entre ells, un ritme de lectura i visió que volen fer al·lusió a una certa idea de publicació-llibre com a nexe on temps i l'espai s’articulen. [eng] This paper is about the influence of the media on our society and how it became the tool of information and disinformation, forming opinion and manipulating simultaneously. The theoretical frame demonstrates empirically through research, the power of transformation and the real influence of the media. The consequences of the manipulating strategies and filters applied to the information we receive shows how this influence transforms cultural productions, the need to activate critical thinking, development more activism and commitment in art, and the positioning and responsibility of the artist itself. More over, this artistic project that starts from this theoretical frame, has developed through the geometrical abstraction and going to the three-dimensional territory becoming a spatial structure filled with boxes, where the phrases and the words are isolated from their contexts, amplifying its meaning. Through this structure I create a rhythm, a t ime and a sequence of geometrical, graphical and words that live together in relationships, a rhythm of reading and vision that refers to a publication of a book, linking time and space.

Master de Producció i Recerca Artística, Facultat de Belles Arts, Universitat de Barcelona, curs: 2018-2019, Tutor: Valera, Albert, [cat] La unitat ha sigut un concepte ubicat entre els límits de la raó i del pensament religiós en les tradicions occidentals i orientals des dels orígens d’aquestes civilitzacions. No només s'ha tractat des dels inicis del pensament filosòfic, sinó que ha vehiculat el pensament religiós d’Occident i d’Orient. En la mística de totes aquestes tradicions convergeix aquesta idea en comú tractada amb diferents noms com el ser, el real, Déu o el buit. Aquest treball indaga teòrica i plàsticament sobre la noció de l’art sagrat i la qüestió de la iconoclàstia al segle XXI a través de la noció de la unitat., [eng] Unity has been a concept located in the bounds of the reason and the religious thought in the West and East traditions from the beginning of these civilizations. It has been treated from the first philosophies and it has guided all religions. From the mystics of these traditions, this common idea has had different names like the real, God, being or void. This theoretical and visual research thinks about the notion of sacred art and iconoclasm in the XXI st century through the concept of unity.

Treballs Finals de Grau de Belles Arts. Facultat de Belles Arts. Universitat de Barcelona, Curs: 2018-2019, Tutor: Valera, Albert, [spa] Dibujo líneas con reflejos y sombras en una repetición cuasimecánica. Esta producción de gestos similares y al mismo tiempo independientes entre sí, impone ritmo y orden en mis ideas, que así no pueden pensarse más que de una en una hasta desaparecer, ralentizando la velocidad a la que parece que trascurre el tiempo. La obra y el proceso de elaboración se identifican. No sucede nada, sólo es luz. Queda seguir haciendo, dibujando un itinerario provisorio hacia la calma. El tiempo es., [eng] Dibuixo línies amb reflexos i ombres en una repetició quasimecànica. Aquesta producció de gestos similars i alhora independents entre si, imposa ritme i ordre a les meves idees, que així no poden pensar més que d'una en una fins a desaparèixer, alentint la velocitat a la qual sembla que transcorre el temps. L'obra i el procés d'elaboració s'identifiquen. No passa res, només és llum. Queda seguir fent, dibuixant un itinerari provisori cap a la calma. El temps és.

Treballs Finals de Grau de Belles Arts. Facultat de Belles Arts. Universitat de Barcelona, Curs: 2018-2019, Tutor: Valera, Albert [spa] Dibujo líneas con reflejos y sombras en una repetición cuasimecánica. Esta producción de gestos similares y al mismo tiempo independientes entre sí, impone ritmo y orden en mis ideas, que así no pueden pensarse más que de una en una hasta desaparecer, ralentizando la velocidad a la que parece que trascurre el tiempo. La obra y el proceso de elaboración se identifican. No sucede nada, sólo es luz. Queda seguir haciendo, dibujando un itinerario provisorio hacia la calma. El tiempo es. [eng] Dibuixo línies amb reflexos i ombres en una repetició quasimecànica. Aquesta producció de gestos similars i alhora independents entre si, imposa ritme i ordre a les meves idees, que així no poden pensar més que d'una en una fins a desaparèixer, alentint la velocitat a la qual sembla que transcorre el temps. L'obra i el procés d'elaboració s'identifiquen. No passa res, només és llum. Queda seguir fent, dibuixant un itinerari provisori cap a la calma. El temps és.

Master de Producció i Recerca Artística, Facultat de Belles Arts, Universitat de Barcelona, curs: 2017-2018, Tutor: Valera, Albert, [spa] En mi propuesta artística hay un interés por indagar acerca de problemáticas del ámbito social latinoamericano y en especial Colombia, tomando como punto de partida situaciones derivadas de la violencia. Al indagar sobre temas como el dolor a partir de acontecimientos históricos, mi obra funciona como una reivindicación con las víctimas de estas tragedias olvidadas, tratando de evidenciar las difíciles condiciones que persisten en algunas regiones del continente. Si bien en la historia reciente de Latinoamérica la minería ha originado diversas problemáticas sociales y políticas, la sociedad debe afrontar nuevas situaciones derivadas del neo-colonialismo. En este sentido la obra surge como una marca que invita a sacudirnos ante la apatia de la cotidianeidad y la falta de sensibilidad ante las tragedias humanas., [eng] In my artistic proposal there is an interest in investigating the problems of the Latin American social sphere and especially Colombia, taking as a starting point the situations derived from violence. When dealing with issues such as the pain of historical events, my work works as a claim with the victims of these forgotten tragedies, trying to highlight the difficulties that persist in some regions of the continent. Although in the recent history of Latin America mining has originated diverse social and political problems, society must face new situations derived from neocolonialism, in this sense the work emerges as a brand that invites us to shake before the apathy of everyday life and lack of sensitivity to human tragedies.

Master de Producció i Recerca Artística, Facultat de Belles Arts, Universitat de Barcelona, curs: 2017-2018, Tutor: Valera, Albert, [cat] Qualsevol forma, objecte o element que toca la superfície del món, deixa petjada. Quan dues substàncies es toquen, apareixen senyals del seu passat. El meu treball consisteix a reunir i organitzar els fragments originats per la violència que es genera en la seva destrucció i, formant un cercle revelar-ne la memòria. Dibuixar amb sal el rastre de la destrucció és preservar-ne la seva forma i desvelar-ne l’espai. Carregat de la memòria dipositada en cada matèria, forma, objecte o element que toca la superfície del món., [spa] Cualquier forma, objeto o elemento que toca la superficie del mundo, deja huella. Cuando dos substancias se tocan, aparecen señales de su pasado. Mi trabajo consiste en reunir y organizar los fragmentos originados por la violencia que se genera por su destrucción y formando un círculo revelar su memoria. Dibujar con sal el rastro de la destrucción, es preservar su forma y revelar su espacio cargado de la memoria depositada en cada materia, forma, objeto o elemento que toca la superficie del mundo., [eng] Any object or element that touches the world leaves its mark on the surface. The mark eventually becomes the sign of a past. My job is to collect and organize the fragments result from the violent touch with the world, and present them in circle to pay tribute to the memory of this encounter. I draw with salt to reveal the crack generated by every violent contact. By doing so, I preserve the movement of their encounter and show the new space created within the cracks. The space is not merely a result of accidents. Each of them presents the memory, a mixture of substances and form, when the touch occured on earth.

El objetivo de esta investigación es documentar los procesos de transformación de los espacios y los territorios a través de la mirada del arte. Desde los años sesenta asistimos a entender la figura del artista como un ser prolífico que asume papeles de antropólogo, geógrafo, etnógrafo, sociólogo, etc.,… asumiendo tales roles desde el posicionamiento del arte contemporáneo respecto al discurso de una sociedad que asignaba la caída de unas disciplinas sobre otras durante la posmodernidad. Disurbia, acupunturas del territorio abarca un catálogo de posibilidades de entender los cambios físicos que se producen en la piel de un mundo cambiante y transformado por múltiples fenómenos causados directa o indirectamente por la acción del ser humano. El artista actúa así, además de los roles asignados anteriormente, como un notario, mostrando y demostrando con sus obras los profundos cambios en los territorios debido a los desastres naturales (causados indirectamente por el hombre), los conflictos bélicos, los cambios políticos, la especulación urbanística, las migraciones masivas y las incesantes deslocalizaciones de los fenómenos industriales.

[spa] La Tesis Doctoral "Entre la vida y el arte. Proyectos artísticos de los 90 que se conciben desde y para las personas" propone la inclusión en el ámbito de investigación de las artes visuales de una serie de propuestas plásticas de finales del siglo XX que centran su interés en las formas de vida de la contemporaneidad, y más en concreto, en las formas de vida de la alteridad o del 'otro'. Ese otro se entiende como el individuo o conjunto de individuos que, al pertenecer a un grupo minoritario o anónimo, resulta a menudo invisible para la sociedad que lo acoge. Pero además estos proyectos artísticos cuentan con la singularidad de aproximarse al otro desde la perspectiva, las vivencias y los sentimientos de ese mismo otro; pues, tras ella subyace la idea de que sólo mediante una perspectiva múltiple es posible repensar la complejidad de una sociedad desde su misma base, diversa. Así, repensar al otro equivale a repensar el propio yo o, en otras palabras, equivale a repensar nuestra identidad, tanto individual como colectiva. La investigación de la actitud o el comportamiento artístico, que versa sobre la alteridad y se construye a partir del otro, se lleva a cabo a través de siete proyectos artísticos firmados por Sophie Calle, Gillian Wearing, Ángel Corral, Donigan Cumming, Adrienne Salinger, Montse López y por el colectivo Big Hope, respectivamente. En cada capítulo, siete en total, se efectúa una aproximación o estudio detenido de un proyecto dado y se enfatiza su rasgo más sobresaliente, rasgo que, a su vez, constituye un aspecto distintivo del comportamiento artístico pretendido.

Esta tesis quisiera ser el reflejo de un recorrido personal por las intenciones del proyecto moderno. La tesis se ha elaborado a partir de la suma de ensayos sobre la dificultad en la búsqueda moderna del habitar, sobre la noción de casa dentro del proyecto moderno.Se ha dividido en tres capítulos que desarrollan un recorrido a seguir en esta personal confrontación existencial y artística que investiga los procesos y dificultades inherentes que todo individuo atesora en la búsqueda moderna del habitar, y un cuarto capítulo de conclusiones. El primer capítulo se ha subdividido en nueve temas con sus subsiguientes apartados:· El primer tema nos remite a presentar el concepto arquitectónico como base sustancial del proyecto artístico contemporáneo.· El segundo tema introduce el concepto de habitar como clave para desentrañar la relación que conforma el individuo con su espacio vivencial.· El tercer tema hace referencia a concretar a través de pequeñas pinceladas lo que denominamos casa burguesa, su formación y posterior evolución hasta nuestros días.· La noción de confort aparece en el cuarto tema focalizando su desarrollo en base a las pautas histórico-sociales que el vocablo simboliza.· El apartado quinto se pregunta sobre la conciencia de las relaciones históricas de los géneros, masculino y femenino.· En la casa y sus enseres, tema sexto, introduzco apuntes antropológicos que me sirven para apoyar el inicio de una teoría de las necesidades del individuo arcaico.· El séptimo apartado reflexionará hacia el concepto de domesticidad del objeto cotidiano.· En el título octavo nos acercamos a la noción de objeto, se intentará tejer un paralelismo entre referentes psicológicos y filosóficos.· Y por último el noveno tema se centrará en una visión artística que subvierte la idea de bienestar en el mueble doméstico.El segundo capítulo aborda desde una mirada mucho más clarificada la exposición de referentes artísticos y arquitectónicos contemporáneos que han priorizado en su temática el escenario del habitar. La elección de artistas y arquitectos se ha formalizado queriendo y buscando encontrar conexiones con mi propio proyecto artístico y con parámetros que pueden generar una visión poliédrica de las disfunciones de las que participan las diferentes geografías del habitar.El tercer capítulo se centra en abordar de una manera más personalizada toda la evolución de mi trabajo artístico y conceptual creando metáforas con referentes literarios, arquitectónicos, filosóficos y plásticos. Este capítulo se subdivide en dos subtítulos en el primero de ellos, "Memoria de una casa esencial", puntualizo brevemente los impulsos y condicionantes que me llevaron a adquirir y reflexionar acerca del concepto de una vivienda propia. El segundo apartado y desde un punto más descriptivo técnicamente dibuja la geografía autobiográfica y territorial de mi casa particular.Todo el capítulo tercero adquiere el formato de conclusión final al texto de tesis anterior, dicha conclusión ejemplifica y recoge mi proyecto artístico sobre la escenografía doméstica occidental., DOCTORAL THESIS:"Difficulty in the modern search of living. The domestic territory as artistic and existential confrontation"TEXT:This thesis is a reflection of a personal tour along the intentions of a modern project. It has been elaborated from a sum of essays based on the difficulty in the modern search of living, related to the notion of housing inside a modern project. The thesis is divided in three chapters which develop an existential and artistic confrontation. This confrontation investigates the processes and difficulties that an individual hoards in the modern search of living, and the fourth chapter is the conclusion.The first chapter has been subdivided in nine topics with its following paragraphs:- The first topic shows us the architectural concept as an important base of the artistic contemporary project.- The second topic introduces the concept of living as a way of uncovering the relationship between the individual and its existential space.- The third topic refers to making concrete across small brushstrokes what we name bourgeois house, their building and their evolution towards the present day.- The notion of comfort appears in the fourth topic focusing its development on the basis of the social and historical guidelines that the word symbolizes.- The fifth paragraph wonders on the conscience of the historical relations of the genres, masculine and feminine.- In the house and its chattels, the sixth topic introduces anthropologic notes that were used for the beginning of a theory about the needs of the archaic individual.- The seventh paragraph thinks about the concept of domesticity of a daily object.- In the eighth paragraphs we approach the notion of object, trying to weave a parallelism between psychological and philosophical modals.- And finally the ninth topic will focus on an artistic vision that subverts the idea of well-being in domestic furniture.The second chapter approaches, from a much more clarified look, on the exhibition of artistic and architectural contemporary reference which have prioritized its subject matter, the scene of living. The choice of the artists and architects has been done by finding connections with both my own artistic project and parameters that can generate a polyhedral vision of the dysfunctions of those who participate in different geographies of living.The third chapter aims at approaching in a more personalized way the whole evolution of my artistic and conceptual work by creating metaphors with literary, architectural, philosophical and plastic references. This chapter subdivides in two paragraphs. The first one," Memories of an essential house ", I briefly specify the impulses that bring me to think about the concept of owning a house. From a more descriptive point, the second paragraph draws the autobiographical and territorial geography of my particular house.The whole fourth chapter is a conclusion of the previous thesis which exemplifies and gathers my artistic project on the domestic western scenery.

Baumkunst aglutina un estudi d'investigació entorn el tractament que s'ha donat a l'arbre, principalment com a ésser viu, en el territori de l'art recent. L'arbre és abordat com a objecte i subjecte, però també esdevindrà un espai-territori d'experimentació i investigació en l'art contemporani.Aquesta tesi presenta, documenta i corrobora el vast ventall temàtic, així com la quantia i contemporaneïtat de la temàtica abordada pels artistes; la investigació s'acota dins d'un tipus d'intervencions artístiques, instal·lacions, accions, obres o treballs que prenen la presència de l'arbre en diferents intensitats i nivells, tant objectualment com conceptual.L'anàlisi que s'ha portat a terme a Baumkunst s'entén, principalment, des d'una visió contemporània immersa dins del món del nostre temps. La relació entre Art i Natura en la contemporaneïtat, no pot ser entesa només a partir de conceptes com contemplació, expressió o assimilació, sinó sota aquelles estratègies d'hibridació i contaminació de disciplines, fruit de la complexa trama d'un món que es caracteritza per les transformacions contínuament canviants, mòbils i en procés. Un món, marcat pels vertiginosos canvis provocats pel minvament dels seus recursos naturals i els fluxos migratoris humans. L'art també esdevindrà un reflex d'aquest món. L'ús de la paraula composta alemanya Baumkunst (Art arbori), representa el territori d'investigació de la tesi i constata la revellància dels arbres en la cultura germànica. L'estructura de Baumkunst s'identifica a la d'un arbre genealògic, que dóna forma, estructura i aglutina el cos d'estudi.La tesi s'estructura en tres grans blocs temàtics: l'arbre-objecte, l'arbre-subjecte, i l'arbre-espai-territori. El primer bloc l'arbre-objecte està desenvolupat en els tres primers capítols: 1. L'arbre-ready-made: viu i mort, 2. L'arbre i les coses3. L'arbre-llibre. El segon bloc l'arbre-subjecte s'acota al quart i cinquè capítol: 4. Subjecte-Arbre: l'arbre i el cos humà5. Accions i Artefactes perceptius I l'últim bloc l'arbre-espai-territori es desenvolupa en els següents capítols: 6. Arbre-Columna. 7. Arbre-Hàbitat. 8. Escenaris Arboris. 9. Plantacions. En els exemples analitzats s'estableix un diàleg entre els arbres i els elements del nostre entorn, els objectes, les coses, els llibres, el propi cos de l'artista, fins i tot amb el cos de l'espectador. L'arbre esdevindrà un suport/espai escenari per explicar algun fet o situar alguna cosa. Tanmateix, l'arbre serà abordat com a indicador d'un lloc, amb una identitat i una història i, fins i tot, les seves propietats constructives el fan mereixedor d'un lloc en el qual els artistes projecten espais habitables, utòpics i reivindicadors.L'art recent, farà un ús de l'arbre viu o mort, arrelat o desarrelat, de planter o in situ, en la seva integritat o sotmès a una fragmentació, de manera parcial o unitària, sol o dins d'un conjunt, en plantacions o zones boscoses. L'arbre viu in situ serà escollit per les seves particularitats i propietats, tant botàniques, com espaials, formals... L'arbre viu de planter permetrà la possibilitat de crear obres d'art autònomes en qualsevol context i ubicació. Aquesta tesi posa en imatges i comentaris el testimoni d'una gran varietat d'artistes i d'actituds que, en la diversitat i hibridisme disciplinar, posen la seva mirada en aquest element vegetal i n'exploren les seves possibilitats expressives, filosòfiques, ecològiques, ètiques i estètiques. Els artistes i creadors, davant d'una evident consciència ecològica, projectaran la seva mirada cap a la degradació del mediambient, la desforestació, la contaminació, l'entropia del territori, els canvis climàtics, les catàstrofes .. Baumkunst pretén demostrar el perquè els arbres tot sovint han estat escollits pel seu estatus com la major icona global de la conservació i destrucció de la natura terrestre., "BAUMKUNST. The tree as an object, subject and experimental territory of contemporary art"TEXT:Baumkunst brings together a research study focusing on the treatment that artists have given to the tree, especially as a living organism in the territory of the recent art. The tree is contemplated as an object and subject, but will also form part of a spatial-territorial experiment and research in contemporary art. This thesis presents, documents and corroborates the vast thematic, as well as the cost and contemporariness of the presented thematic desenvoluped by the artists; the reserche focuses on these types of artistic interventions, installations, performance, actions or masterworks that represents the presence of the tree in varying intensities and levels, both objectively and conceptually.The use of the German compound word Baumkunst (arboreal Art) represents the research field of the thesis.The thesis is divided into three large thematic sections: the tree-object, the tree-subject, and the tree-space-territory developed in the different chapters. In the examples analyzed by the chapters, is established a dialogue between the trees and the elements of our environment, the objects, the things, the books, the own body of the artist, even the body of the spectator. The tree will become a support/space scenario to explain some facts or to locate something. The tree will be focussed as an indicator of place, with an identity and a history, and even its constructive properties will make it deserving of a place where the artists project habitable spaces, utopias and vindications.Baumkunst conveys in both images and comments of testimony from a great variety of artists and attitudes that, in the diversity and disciplined hybridisms, they place their own views onto this plant element and they explore their expressive, philosophical, ecological, ethnical and aesthetic possibilities. The artists and creators, ahead of evident ecologic conscience, project their view towards environmental degradation, deforestation, pollution, the entropy of the territory, climate changes, catastrophes . This thesis attempts to show how the trees have often been selected for their status as the major global icon of the conservation and destruction of terrestrial nature.

La tesi IMATGES DE LA FI va ser iniciada l'any 1990 a les envistes de la fi de l'anterior centúria i mil·lenni. La seva pretensió fou de constatar com les produccions artístiques últimes del segle XX venien poblades d'una iconografia abundosa d'escatologia, en la seva accepció més àmplia. Partint d'uns referents filosòfics i intel·lectuals al voltant del concepte del fi (fi de la filosofia, fi del paradigma clàssic, fi de la història, fi de l'art, fi de la modernitat, fi de la divinitat, fi dels temps...) i d'una renovació social dels antics temors mil·lenaristes, la tesi es proposa acollir un banc d'imatges, actituds i formalitzacions de l'art contemporani centrats bàsicament en l'ultima dècada del segle, fer-ne una agrupació temàtica i presentar-ne un corpus de lectures del paper de l'art d' "avantguarda" com a consciència crònica,o, encara més, anticipadora dels temps i com una praxis catàrquica i taumatúrgica.La tesi indaga en les formalitzacions de l'art i els artistes especialment de la dècada final de segle i en l'incipient s.XXI recolzant-se en algunes figures clau de mitjans de la centúria, personalitats i obres "frontissa" de l'avantguarda històrica (especialment Beuys i la seva obra "El final del segle XX", Warhol , Duchamp i altres...). No ha estat difícil trobar en l'art d'aquest període totes les gradacions iconogràfiques de l'horror, la barbàrie, la malaltia, el sofriment i la mort, unes icones d'apocalipsi contemporania que ens posen en connexió sensorial amb períodes remots de la història de l'art. La tesi posa èmfasi en la percepció que l'art de qualsevol període històric ha estat sempre cronista, que ha actuat de consciència col·lectiva, de ressort d'alarma o, per dir-ho en paraules del poeta Rimbaud, de parallamps que recull les energies circumdants. Què en fa l'art d'aquests símptomes mòrbids dels temps? Els posa a la consideració dels contemporanis. I ho fa ben sovint distorsionant, exagerant, provocant per a fer-se sentir, tal com diu el filòsof Gadamer. Per això tan sovint es mostra escatològic, agressiu, salvatge, sarcàstic, irreverent, descarnat, perquè així és la metodologia general de l'art de les últimes aportacions. Qui no compren això tampoc comprendrà l'art del passat i si tan sovint hi ha la percepció general que l'art ha mort, que ha arribat al seu final, és perquè sovint la mateixa vida que és qui ens sembla extingida en la seva capacitat generadora.La tesi parla de la mort de l'art, de l'anacronisme permanent davant l'ardidesa dels nous plantejaments, de les propostes últimes que semblen arraconar les precedents, parla de l'extrema fugacitat dels productes artístics, de la permanent reconsideració de tot allò fet. Qualsevol hipotètica fi de l'art serà el començament d'un art nou, ha dit Gadamer. Al llarg de la tesi veiem com l'art s'erigeix en imatge especular del món del final de segle XX. Hi veiem com aquest art es manifesta amb una àmplia voluntat inestètica o, des de l'estètica de la lletjor, Everithing is wrong, apunta una obra de l'artista Kakobsen, l'accepció, traduïda com a dolent, pecaminós, injust, equivocat, defectuós, inoportú, sense raó, culpable....podria ser la visió que els artistes tenen de l'actualitat del nostre món. Però una altra obra (del 1967), la de l'artista Bruce Nauman, incorpora el següent text en lletres lluminoses: el vertader artista ajuda el món a revelar les veritats místiques... Entre aquestes dues voluntats d'interpretació del món es mou l'art dels nostres dies. També la tesi inclou alguns dels treballs realitzats en escultura per l'autor, la temàtica dels quals s'insereixen en el discurs de diferents capítols.