Search

El presente trabajo se centra en el conocimiento y análisis de la prensa del Trienio Liberal en Valencia a través de las afinidades o enfrentamientos de los propios periódicos. Desde marzo de 1820, amparados por la libertad de imprenta, surgen periódicos a favor y en contra del nuevo régimen liberal con la intención de influir en la opinión pública a favor de sus ideas. Y aprovechan sus páginas para incluir noticias de los que salen a la luz o de los que se extinguen, de sus redactores, de sus precios y de la tendencia ideológica. Algunos fueron efímeros y otros se mantuvieron durante todo el periodo acomodándose a las circunstancias políticas y, salvo excepciones, se alimentaron de la prensa foránea. This work focuses on the knowledge and analysis of the press of the Liberal Triennium in Valencia through the affinities or confrontations of the newspapers themselves. Since March 1820, protected by the freedom of the press, newspapers appear in favour and against the new liberal regime with the intention of influencing public opinion in favour of their ideas. And they take advantage of their pages to include news of those that come to light or those that are extinct, their editors, their prices and their ideologies. Some were short-lived and others were maintained throughout the period, accommodating political circumstances and, with few exceptions, fed on the foreign press. Ce travail porte sur la connaissance et l'analyse de la presse du Trienio Liberal à Valence à travers les affinités ou les confrontations des journaux eux-mêmes. Depuis mars 1820, protégés par la liberté de la presse, voient le jour des périodiques pour ou contre le nouveau régime libéral afin d’influencer l'opinion publique en faveur de leurs idées. Et ils profitent de leurs pages pour inclure des nouvelles de ceux qui apparaissent ou disparaissent, de leurs rédacteurs, leurs prix et tendance idéologique. Certains ont été éphémères et d'autres se sont maintenus tout au long de la période, en s’adaptant aux circonstances politiques et, à quelques exceptions près, tous se sont nourris de la presse étrangère.

La presse espagnole du Trienio Liberal a joué un rôle idéologique important dans le développement des événements politiques, sociaux et même religieux de ces années. Dans le même ordre d'idées, la presse valencienne a produit des journaux, et d'autres publications d'imprimeurs locaux qui présentèrent des caractéristiques journalistiques différentes. Une partie de celle-ci s’inscrit dans la continuité ; l’autre fut éphémère. Cependant, tous ces éléments ont contribué de manière intéressante à un processus politique qui a échoué à la fois en raison de sa viabilité difficile et de l’invasion des Cent mille Fils de Saint-Louis. La prensa española del Trienio Liberal tuvo un gran protagonismo ideológico en el desarrollo de los acontecimientos políticos, sociales e incluso religiosos durante estos años. En la misma línea se movió la prensa valenciana a través de periódicos y otros papeles que salieron de las prensas locales con distinta calidad periodística y duración. Parte de ella tuvo continuidad, otra, sin embargo, fue efímera. No obstante, toda ella aportó interesantes puntos de vista a un proceso político que fracasó tanto por su difícil viabilidad como por la invasión de los Cien Mil Hijos de San Luis. The Spanish press of the Liberal Triennium played a great ideological role in the development of political, social and even religious events during these years. In the same way acted the Valencian press moved through newspapers and other papers that came out of local printing presses with different journalistic quality and duration. Some of this press had continuity, but some was ephemeral. However, all of it contributed interesting points of view to a political process that failed both for its difficult viability and for the invasion of the One Hundred Thousand Sons of St. Louis.

L’expressió irònica és un dels trets discursius de l’assagista i columnista Joan Fuster i Ortells (1922-1992). Aquest registre, que empra mitjançant diferents procediments, està també present en la seua producció periodística, un conjunt discursiu gens menyspreable per la seua rellevància dins del periodisme d’idees de la segona meitat del segle xx, tant en català com en espanyol. En el seu cas, l’ús d’aquest recurs i les diferents manifestacions i gradacions amb què l’empra estava condicionat, entre altres aspectes, pel públic al qual s’adreçava i, per tant, per la capçalera on publicava el seus articles i columnes, l’assumpte o assumptes dels quals parlava, el context històric i temàtic del text i, és clar, el moment vital de l’autor. En aquest text s’analitza l’ús que fa Fuster d’aquesta expressió irònica en les 253 Notes d’un desficiós que va publicar a la cartellera d’espectacles Qué y Dónde de València entre els anys 1979-1984. Irony is among the discursive techniques employed by the essayist and columnist Joan Fuster i Ortells (1922-1992). This register, which the writer used in diferent ways, is also present in his journalistic production. This journalistic body of work has a significnat place within “the journalism of ideas” in Catalan and Spanish of the second half of the 20th century. Fuster’s uses of this resource and its the different ways and degrees to which he employed it were conditioned by aspects such as the intended audience, the newspaper where a given article or column was to be published; the issue or issues being addressed, the historical and thematic context of the text and, of course, events in the author’s life. This paper analyzes Fuster’s use of ironic expression in 253 Notes d’un desficiós newspaper columns, which were published in the Qué y Dónde event listings guide of the city of València between 1979 and 1984.

L’expressió irònica és un dels trets discursius de l’assagista i columnista Joan Fuster i Ortells (1922-1992). Aquest registre, que empra mitjançant diferents procediments, està també present en la seua producció periodística, un conjunt discursiu gens menyspreable per la seua rellevància dins del periodisme d’idees de la segona meitat del segle xx, tant en català com en espanyol. En el seu cas, l’ús d’aquest recurs i les diferents manifestacions i gradacions amb què l’empra estava condicionat, entre altres aspectes, pel públic al qual s’adreçava i, per tant, per la capçalera on publicava el seus articles i columnes, l’assumpte o assumptes dels quals parlava, el context històric i temàtic del text i, és clar, el moment vital de l’autor. En aquest text s’analitza l’ús que fa Fuster d’aquesta expressió irònica en les 253 Notes d’un desficiós que va publicar a la cartellera d’espectacles Qué y Dónde de València entre els anys 1979-1984., Irony is among the discursive techniques employed by the essayist and columnist Joan Fuster i Ortells (1922-1992). This register, which the writer used in diferent ways, is also present in his journalistic production. This journalistic body of work has a significnat place within “the journalism of ideas” in Catalan and Spanish of the second half of the 20th century. Fuster’s uses of this resource and its the different ways and degrees to which he employed it were conditioned by aspects such as the intended audience, the newspaper where a given article or column was to be published; the issue or issues being addressed, the historical and thematic context of the text and, of course, events in the author’s life. This paper analyzes Fuster’s use of ironic expression in 253 Notes d’un desficiós newspaper columns, which were published in the Qué y Dónde event listings guide of the city of València between 1979 and 1984.