Search

En aquest projecte s’ha dissenyat un kit desembragable per a convertir una bicicleta convencional a una bicicleta elèctrica mitjançant el contacte directe entre la roda i un rodet de goma. La possibilitat de poder ser embragat i desembragat és un principi bàsic en el nostre projecte perquè creiem que és una funció necessària i inexistent en les bicicletes elèctriques. Per tant, el nostre objectiu principal rau en desembragar mecànicament el rodet de goma de la roda sense detenir la marxa de l’usuari, d’aquesta manera es vol evitar els esforços extres necessaris per tal de fer rotar el motor sense energia a la bateria. El segon objectiu el qual persegueix aquest projecte és la realització d’un kit el qual compti amb una fàcil i ràpida instal·lació, d’aquesta manera ens volem desmarcar de diferents productes del mercat els quals requereixen una instal·lació complicada i llarga. El disseny d’aquest producte ha estat restringit per a la normativa severa que regeix les bicicletes elèctriques, com la prohibició de superar la velocitat de 25 km/h o els 250 W de potència màxima que pot oferir el motor, entre d’altres. Per la constitució d’aquest projecte s’ha realitzat un ampli estudi de mercat i s’han tingut en compte criteris mediambientals així com criteris econòmics per tal d’implementar el producte en un mercat en expansió. S’ha invertit una gran quantitat d’hores en el disseny i muntatge del prototip, d’aquesta manera creiem que hem aconseguit un producte molt estudiat i detallat. El disseny del producte s’ha realitzat mitjançant el programa PTC Creo, programa molt vàlid per a la nostre aplicació.

The knee joint is the largest and most complex both in humans and in canines. The internal forces that govern it, are not known exactly. Canine knee injuries are recurrent, especially in the anterior cruciate ligament, a disease that has become the focus of numerous research groups in the past 20 years and the development of dozens of techniques and methods of treatment within the veterinary community. This thesis was created to explore the biomechanics that govern the behavior of canine knee forces, in particular, to analyze the forces that cause the rupture of the anterior cruciate ligament (ACL) with a theoretical model. Moreover, experimental tests were carried out in vitro, the results of which will be contrasted with the model. First, the theoretical framework of biomechanics in the canine knee during the stance phase of the dog gait is reviewed and we propose a static biomechanical model of joint forces, to know the magnitude and direction of these. The second phase of the thesis is experimental. On one hand, it analyzes the effects of the forces that cause ACL rupture on the canine knee. On the other, it analyzes the effectiveness of the most common techniques for the correction of the disease, Tibial Tuberosity Advancement (TTA). This is one of the techniques based on changing the biomechanics of the knee and is one of the most widespread. But despite its success, the technique doesn¿t stabilize the knee completely. The study of joint forces before and after the application of the technique is not yet clear, so there are uncontrolled variables that could adversely affect the proper function of the knee, hence the importance of analyzing the technique from two approaches: the theoretical and the experimental. Hypotheses emerging from the model, focus on the effects on the posterior cruciate ligament (PCL) and Patellar Tendon (PT). It is believed that the PCL is a secondary stabilizer that takes on a leading role when the main stabilizer breaks and when the TTA technique is applied. For this reason it is possible that the PCL is overloaded after the intervention of the TTA and may affect long-term knee function. Furthermore, there is little information on the behavior of the Patellar Tendon (PT). It is based on the hypothesis that the tendon works more at higher femorotibial joint flexion angles, and the TTA technique tends to transfer less load. To verify the hypotheses in vitro experiments are carried out on canine limbs with healthy knees, knees with ACL excision and knees repaired by the TTA technique. During the tests shear forces are applied (one of the main causes of ACL injury) and the behavior of the LCP and the PT is collected. We measure the elongation of the posterior cruciate ligament and the strength of the quadriceps tendon (which, through a correlation factor, will transform into the strength of the Patellar Tendon). The measuring devices for the ligament and the tendon are based on the electric extensiometry technique, one of the more accurate experimental techniques to analyze stress and strain and widely used in engineering. The experimental results of this thesis are favorable compared with the biomechanical model hypothesis. The posterior cruciate ligament (PCL) was found to be overloaded after the application of TTA. The Patellar tendon was found to be slightly distended after the application of TTA, and the force increased with the angle of knee flexion., El genoll és l’articulació més gran i complexa tan en humans com en canins. Les forces internes que el governen no és coneixen amb exactitud. Les lesions dins aquesta articulació en gossos són recurrents, sobre tot, sobre el lligament creuat anterior, afecció que ha esdevingut el centre d’atenció de nombrosos grups d’investigació en els últims 20 anys i el desenvolupament de desenes de tècniques i mètodes de tractament dins la comunitat veterinària. Aquesta tesi neix per explorar la biomecànica que regeix el comportament de les forces al genoll caní, en particular, analitzar les forces causants de la ruptura de lligament creuat anterior (LCA) mitjançant un model teòric. Per altra banda, realitzarà assajos experimentals in-vitro, els resultats dels quals es contrastaran amb el model. Primerament es revisa el marc teòric sobre la biomecànica en el genoll caní durant la fase de càrrega de la marxa del gos i es proposa un model biomecànic estàtic de les forces articulars, per conèixer la magnitud i direcció d’aquestes. La segona fase de la tesi és experimental. Per una banda, analitza els efectes de les forces causants del trencament del LCA sobre el genoll caní sa i patològic. Per altra, analitza l’eficàcia d’una de les tècniques més esteses per a la correcció de la patologia, la Tècnica d’Avanç de la Tuberositat Tibial (TTA, sigles en anglès de “Tibial Tuberosity Advancement”). Es tracta d’una de les tècniques basades en modificar la biomecànica del genoll produint una correcció dinàmica de forces i és una de les més esteses. Però a pesar del seu èxit, no aconsegueix una estabilitat igual a la situació anterior a la lesió del LCA. L’estudi de forces de l’articulació abans i després de l’aplicació de la tècnica encara no està clar, pel que hi ha variables incontrolades que podrien afectar negativament la correcta funció del genoll, per això la importància d’analitzar la tècnica des de dos enfocs: el teòric i l’experimental. Del model sorgeixen les hipòtesis de partida prèvies a l’experimentació. Aquestes es centren en els efectes que pateix el lligament creuat posterior (LCP) i el tendó patel·lar (TP). Es creu que el LCP és un estabilitzador secundari que passa a tenir un rol protagonista quan es trenca l’estabilitzador principal i quan s’aplica la tècnica de la TTA. Per tan, és possible que el LCP es trobi sobre carregat després de la intervenció de la TTA, podent afectar al llarg termini la correcta funció del genoll. Per altra banda, hi ha poca informació sobre el comportament del tendó patel·lar. Es parteix de les hipòtesis que treballa més a majors angles de flexió de l’articulació femorotibial, i que amb la tècnica de la TTA tendeix a descarregar-se. Per verificar les hipòtesis es du a terme l’experimentació in vitro amb extremitats canines amb genolls sans, genolls amb escissió de LCA, i genolls amb reparació per la tècnica de la TTA. Durant els assajos s’apliquen forces tallants (una de les principals causes de la lesió del LCA) i es recullen les tendències de comportament del LCP i el TP. Es mesurarà l’elongació del lligament creuat posterior i la força del tendó del quàdriceps (la qual, a través d’un factor de correlació, es transformarà en força del tendó patel·lar). Els dispositius de mesura sobre el lligament i el tendó estan basats en l’extensiometria elèctrica, una de les tècniques experimentals d’anàlisi de tensions i deformacions més precises i àmpliament usades en el camp de l’enginyeria, capaç de mesurar deformacions de l’ordre de les micres in-situ i en temps real. Els resultats experimentals de la tesi s’han contrastat amb les hipòtesis del model biomecànic favorablement. El lligament creuat posterior (LCP) s’ha trobat que després d’aplicació de la tècnica de reparació de la TTA es troba sobre carregat. Del tendó patel·lar s’ha trobat que es descarrega lleugerament amb la tècnica de la TTA, i augmenta la força amb l’angle de flexió del genoll.

Treball desenvolupat dins el marc del programa 'European Project Semester'. Using electric power wheelchairs improves the mobility, independence and autonomy of many disabled patients and elders. But for every using group there are different needs and requirements that needs to be meet, such as size, height and steering methods. Many markets offer wheelchairs in different sizes and with different steering methods so that every use group can move independently. In this paper, we show how we will meet the requirements of a specific client who’s main priority is to become more accessible in daily events. We will combine two different wheelchairs, an electric power wheelchair and a non-electric buggy and we will show how to make the control of the steering and a communication system more accessible. These solutions will solve the problem and improve the mobility of a specific user.

The knee joint is the largest and most complex both in humans and in canines. The internal forces that govern it, are not known exactly. Canine knee injuries are recurrent, especially in the anterior cruciate ligament, a disease that has become the focus of numerous research groups in the past 20 years and the development of dozens of techniques and methods of treatment within the veterinary community. This thesis was created to explore the biomechanics that govern the behavior of canine knee forces, in particular, to analyze the forces that cause the rupture of the anterior cruciate ligament (ACL) with a theoretical model. Moreover, experimental tests were carried out in vitro, the results of which will be contrasted with the model. First, the theoretical framework of biomechanics in the canine knee during the stance phase of the dog gait is reviewed and we propose a static biomechanical model of joint forces, to know the magnitude and direction of these. The second phase of the thesis is experimental. On one hand, it analyzes the effects of the forces that cause ACL rupture on the canine knee. On the other, it analyzes the effectiveness of the most common techniques for the correction of the disease, Tibial Tuberosity Advancement (TTA). This is one of the techniques based on changing the biomechanics of the knee and is one of the most widespread. But despite its success, the technique doesn¿t stabilize the knee completely. The study of joint forces before and after the application of the technique is not yet clear, so there are uncontrolled variables that could adversely affect the proper function of the knee, hence the importance of analyzing the technique from two approaches: the theoretical and the experimental. Hypotheses emerging from the model, focus on the effects on the posterior cruciate ligament (PCL) and Patellar Tendon (PT). It is believed that the PCL is a secondary stabilizer that takes on a leading role when the main stabilizer breaks and when the TTA technique is applied. For this reason it is possible that the PCL is overloaded after the intervention of the TTA and may affect long-term knee function. Furthermore, there is little information on the behavior of the Patellar Tendon (PT). It is based on the hypothesis that the tendon works more at higher femorotibial joint flexion angles, and the TTA technique tends to transfer less load. To verify the hypotheses in vitro experiments are carried out on canine limbs with healthy knees, knees with ACL excision and knees repaired by the TTA technique. During the tests shear forces are applied (one of the main causes of ACL injury) and the behavior of the LCP and the PT is collected. We measure the elongation of the posterior cruciate ligament and the strength of the quadriceps tendon (which, through a correlation factor, will transform into the strength of the Patellar Tendon). The measuring devices for the ligament and the tendon are based on the electric extensiometry technique, one of the more accurate experimental techniques to analyze stress and strain and widely used in engineering. The experimental results of this thesis are favorable compared with the biomechanical model hypothesis. The posterior cruciate ligament (PCL) was found to be overloaded after the application of TTA. The Patellar tendon was found to be slightly distended after the application of TTA, and the force increased with the angle of knee flexion. El genoll és l’articulació més gran i complexa tan en humans com en canins. Les forces internes que el governen no és coneixen amb exactitud. Les lesions dins aquesta articulació en gossos són recurrents, sobre tot, sobre el lligament creuat anterior, afecció que ha esdevingut el centre d’atenció de nombrosos grups d’investigació en els últims 20 anys i el desenvolupament de desenes de tècniques i mètodes de tractament dins la comunitat veterinària. Aquesta tesi neix per explorar la biomecànica que regeix el comportament de les forces al genoll caní, en particular, analitzar les forces causants de la ruptura de lligament creuat anterior (LCA) mitjançant un model teòric. Per altra banda, realitzarà assajos experimentals in-vitro, els resultats dels quals es contrastaran amb el model. Primerament es revisa el marc teòric sobre la biomecànica en el genoll caní durant la fase de càrrega de la marxa del gos i es proposa un model biomecànic estàtic de les forces articulars, per conèixer la magnitud i direcció d’aquestes. La segona fase de la tesi és experimental. Per una banda, analitza els efectes de les forces causants del trencament del LCA sobre el genoll caní sa i patològic. Per altra, analitza l’eficàcia d’una de les tècniques més esteses per a la correcció de la patologia, la Tècnica d’Avanç de la Tuberositat Tibial (TTA, sigles en anglès de “Tibial Tuberosity Advancement”). Es tracta d’una de les tècniques basades en modificar la biomecànica del genoll produint una correcció dinàmica de forces i és una de les més esteses. Però a pesar del seu èxit, no aconsegueix una estabilitat igual a la situació anterior a la lesió del LCA. L’estudi de forces de l’articulació abans i després de l’aplicació de la tècnica encara no està clar, pel que hi ha variables incontrolades que podrien afectar negativament la correcta funció del genoll, per això la importància d’analitzar la tècnica des de dos enfocs: el teòric i l’experimental. Del model sorgeixen les hipòtesis de partida prèvies a l’experimentació. Aquestes es centren en els efectes que pateix el lligament creuat posterior (LCP) i el tendó patel·lar (TP). Es creu que el LCP és un estabilitzador secundari que passa a tenir un rol protagonista quan es trenca l’estabilitzador principal i quan s’aplica la tècnica de la TTA. Per tan, és possible que el LCP es trobi sobre carregat després de la intervenció de la TTA, podent afectar al llarg termini la correcta funció del genoll. Per altra banda, hi ha poca informació sobre el comportament del tendó patel·lar. Es parteix de les hipòtesis que treballa més a majors angles de flexió de l’articulació femorotibial, i que amb la tècnica de la TTA tendeix a descarregar-se. Per verificar les hipòtesis es du a terme l’experimentació in vitro amb extremitats canines amb genolls sans, genolls amb escissió de LCA, i genolls amb reparació per la tècnica de la TTA. Durant els assajos s’apliquen forces tallants (una de les principals causes de la lesió del LCA) i es recullen les tendències de comportament del LCP i el TP. Es mesurarà l’elongació del lligament creuat posterior i la força del tendó del quàdriceps (la qual, a través d’un factor de correlació, es transformarà en força del tendó patel·lar). Els dispositius de mesura sobre el lligament i el tendó estan basats en l’extensiometria elèctrica, una de les tècniques experimentals d’anàlisi de tensions i deformacions més precises i àmpliament usades en el camp de l’enginyeria, capaç de mesurar deformacions de l’ordre de les micres in-situ i en temps real. Els resultats experimentals de la tesi s’han contrastat amb les hipòtesis del model biomecànic favorablement. El lligament creuat posterior (LCP) s’ha trobat que després d’aplicació de la tècnica de reparació de la TTA es troba sobre carregat. Del tendó patel·lar s’ha trobat que es descarrega lleugerament amb la tècnica de la TTA, i augmenta la força amb l’angle de flexió del genoll.

In canine traumatology, one of the most common knee pathologies is torn cruciate ligament (ACL), the diagnosis and treatment costs were 1.32 billion dollars in the U.S. during 2003. The short-term effects are instability of the knee, osteoarthritis, meniscal injuries, pain and loss of function of the joint. The ACL acts as a joint stabilizer. Its function is to limit anterior displacement of the tibia relative to the femur, internal tibia rotation and hyperextension of the knee. Treating ACL rupture has caused much controversy and difficulty for the veterinary surgeon because of the large number of techniques that exist, both intracapsular and extracapsular, as none of these surgical techniques definitively detains the progression of degenerative joint disease. Besides the classic techniques listed above, in recent years techniques to amend the biomechanics of the knee have been applied to repair ACL tear. There are studies that suggest better functionality in animals that have undergone these techniques, compared to conventional techniques, especially in the case of heavy animals. The technique of tibial tuberosity advancement (TTA), is aimed at amending the biomechanics of the knee to remove the anterior-posterior displacement of the tibia relative to the femur (drawer effect) in the knee after ACL rupture. In this thesis we work with the TTA device patented by Drs. Durall and Diaz-Bertrana. The drawer effect is simulated in the canine knee by experimental tests on 5 femoro-tibial joints in dog cadavers, applying tangential forces in anterior-posterior direction. The data required to compare the rigidity presented in an anatomically complete knee, one without ACL and one repaired applying Tibial Tuberosity Advancement Technique (TTA) is obtained. In all specimens that we tested, there was a significant loss of rigidity in the knee, the anterior displacement of the tibia, after removing the ACL. This loss of rigidity is around 78% of that of the complete anatomic knee. By applying this technique to repair the knee, TTA studied in this thesis, the rigidity is increased, doubling in value against the knee without ACL. If, with the TTA system the rigidity value of the healthy knee is not reached, this is offset by the modification of the anatomy of the joint. By changing the biomechanical behavior, the tangential component of cranial force in the joint declines or stops which produces the anterior drawer effect. From February 2011 to July 2013 at the veterinary clinic at UAB, 60 dogs with ACL tear underwent surgery using the TTA technique with this device. In 100% of cases animal lameness had disappeared and knee functionality had been recovered., En traumatología canina, una de las patologías de rodilla más frecuentes es la rotura del ligamento cruzado anterior (LCA), cuyo coste en diagnóstico y tratamiento fue de 1,32 billones de dolares en EEUU durante el año 2003. Los efectos a corto plazo son la inestabilidad de la rodilla, osteoartritis, lesiones meniscales, dolor y pérdida de funcionalidad de la articulación. El LCA actúa como estabilizador de la articulación. Su función es limitar el desplazamiento anterior de la tibia con respecto al fémur, la rotación interna de la tibia y la hiperextensión de la rodilla. El tratamiento de la rotura del LCA ha presentado gran controversia y dificultad para el cirujano veterinario debido al gran número de técnicas que existen tanto intracapsulares como extracapsulares ya que ninguna de estas técnicas quirúrgicas detiene de forma segura la progresión de la enfermedad articular degenerativa. Además de las técnicas clásicas nombradas anteriormente, en los últimos años se están aplicando técnicas de modificación de la biomecánica de la rodilla para la reparación de rotura de LCA. Hay estudios que apuntan una mejor funcionalidad de la rodilla en animales intervenidos con estas técnicas, en comparación con las técnicas clásicas, sobretodo en el caso de animales de elevado peso. La técnica de avance de la tuberosidad tibial (TTA), tiene por objeto modificar la biomecánica de la rodilla con el fin de eliminar el desplazamiento anteroposterior de la tibia respecto al fémur (efecto cajón) en la rodilla, tras la rotura del LCA. En esta tesis se trabaja con el dispositivo TTA patentado por los Drs.Durall y Díaz‐Bertrana. Se simula el efecto cajón en la rodilla canina mediante ensayos experimentales en 5 articulaciones femoro‐tibiales de perro cadáver al aplicar en la articulación fuerzas tangenciales en sentido antero‐posterior. Se obtienen los registros y datos suficientes para comparar la rigidez que presenta una rodilla anatómica completa a la de la misma rodilla sin el LCA y al repararla aplicando la técnica de avance de la tuberosidad tibial (TTA). En todos los especímenes que hemos ensayado, se produce una pérdida importante de rigidez en la rodilla, al desplazamiento anterior de la tibia, tras eliminar el LCA. Esta pérdida de rigidez es del orden del 78% de la rigidez de la rodilla anatómica completa. Al aplicar la técnica de reparación de la rodilla, TTA estudiada en esta tesis, la rigidez se incrementa, duplicando su valor respecto a la rodilla sin el LCA. Si bien con el sistema TTA no se logra alcanzar el valor de la rigidez de la rodilla sana, ello se compensa con la modificación de la anatomía de la articulación. Al cambiar el comportamiento biomecánico, disminuye o se anula la componente tangencial en sentido craneal de la fuerza en la articulación, que es la que produce el efecto de cajón anterior. Desde febrero de 2011 hasta julio de 2013 han sido intervenidos en la clínica veterinaria de la UAB, 60 perros con RLCA aplicando la técnica TTA con este dispositivo. En el 100% de los casos ha desaparecido la cojera del animal y se ha recuperado la funcionalidad de la rodilla.

L’objetiu principal del següent treball és la creació d’una estructura pilotada sobre el mar, la qual enllaçaria la zona del barri de Santa Llúcia amb la urbanització del Prat de Vilanova, tot possibilitant el transit de vianants i ciclistes, que, fins al moment, no disposen de cap lloc habilitat, que garanteixi una total seguretat alhora de transitar. Des de bon principi, un dels requeriments proposats pel professor, era fer una passarel•la per a vianants i ciclistes sobre el mar, mitjançant una cimentació pilotada, i els components que conformaven l’estructura havien de ser escollits per l’alumne, tenint en compte sempre aquells que fossin més aptes i convenients en cada secció. Per a la construcció d’aquesta estructura, l’alumne ha hagut de partir d’un estudi geotècnic del sòl marí, per així poder calcular quins són els pilots més adequats per a suportar la seva estructura. A més a més, ha hagut de escollir el tipus de gelosia, el tipus de fusta que configurarà el sòl de la seva passarel•la, sempre respectant la normativa vigent reguladora. Després de l’elecció dels materials i de la realització dels càlculs pertinents, ha desenvolupat un pressupost, on escull quin és l’import més factible i realista per a la creació del seu projecte.

La idea d’aquest projecte va sortir de la intenció de crear una bicicleta que es pogués plegar però que tingués un disseny especial. El tret més característic és la seva barra central, que substitueix el típic quadre de les bicicletes. Per tal d’aconseguir un aspecte modern i inspirar senzillesa al producte final, aquesta barra central s’el·labora amb un tub rectangular. Això fa que també sigui més pràctic ja que en el moment de soldar-hi les peces el cordó de soldadura és més fàcil de realitzar. Per altra banda, cal mencionar que l’elecció del tub rectangular ha fet necessari el disseny d’un nou eix per a la roda posterior, ja que aquest només va subjectat per un dels costats (la barra central es troba desplaçada). Per tal de poder concluir aquesta idea, s’ha roscat l’extrem de l’eix que va posicionat en la barra i d’aquesta manera poder unir-los amb una femella. Tot això fa que també s’hagi hagut de dissenyar un casquet per poder subjectar els coixinets que transmeten la rotació de la roda sense afectar a la barra. La bicleta presenta una guia per al seient amb una variació respecte a una guia convencional: cap a mitjan guia es troba un cub que fa possible la unió del conjunt del seient a la barra per mitjà d’una soldadura. Un tret que s’ha hagut de tenir en compte és la llargada de l’eix del pedalier per tal de no fer coincidir les bieles amb la barra. La bicleta es plega mitjançant una frontissa situada al centre de la barra que fa que les dues rodes quedin de manera paral·lela. Per tal de reduïr el màxim volum possible hi ha la possibilitat de modificar l’alçada del seient i del manillar. I per reduïr el volum lateral s’han inclòs uns pedals plegables i s’han dissenyat unes manetes que s’amaguen dins el manillar. Per a les peces fabricades, s’han escollit dos materials (acer i HPDE) que aporten lleugeresa al producte final, resistència enfront a les solicitacions sotmeses i una manipulació senzilla a través de mecanitzats i moldejats. Per tal d’aconseguir el disseny final d’aquesta bicicleta, s’ha dut a terme un estudi acurat de les característiques de moltes bicicletes plegables que es troben en el mercat actualment. S’han escollit les característiques que permeten que el producte final aconsegueixi presentar els objectius que s’han plantejat des del començament del projecte: havia de ser un producte apte per ser utilitzat en zones urbanes, que es pogués entrar a qualsevol edifici i transport urbà; amb un mecanisme de plegat senzill per tal que la pogués emprar qualsevol persona i que pogués ser plegada i desplegada amb regularitat; que ocupés el mínim volum possible i que sigui un producte amb una acceptable qualitat-preu, buscant el mínim valor de venda. En relació amb el darrer punt, per tal d’aconseguir que la bicicleta sigui el més econòmica possible, s’ha fet una recerca de tots els preus de les peces que són comprades i finalment s’ha decidit que s’hauria de buscar empreses majoristes en el mercat de bicicletes. En el tema dels materials, s’ha tingut en compte el preu de venda per poder fabricar les peces dissenyades. En el cost final també s’ha tingut en compte la mà d’obra i el tipus de fabricació. Amb tot el que s’ha explicat anteriorment, el presupost final és aproximadement de 200 €. Així i tot, com que un dels objectius principals és que la bicicleta destaqui pel seu baix preu respecte a les bicicletes plegables ja existents en el mercat s’ha el·laborat un segon presupost traslladant la fabricació d’aquesta bicicleta al continent asiàtic, essent aquest aproximadament de 40 €.

Un seguidor solar consiste en una estructura que se desplaza, adoptando la posición óptima, para la captación de radiación solar para la producción de energía eléctrica debido a las placas fotovoltaicas que se integran en el mismo. La finalidad de este proyecto es realizar el estudio y dimensionamiento de las características mecánicas de un seguidor solar de grandes dimensiones de dos ejes. Para ello ha elaborado desde el diseño de la estructura, con el programa CYPE New Metal 3D, hasta el cálculo de los distintos componentes mecánicos necesarios para el pleno funcionamiento de la estructura. A modo de introducción se ha realizado un estudio de los procesos actuales para la creación de energía eléctrica a escala española y a escala mundial, además de un breve apartado destinado a la energía fotovoltaica y a la creación de empleo en el futuro por parte de las energías alternativas. La concepción de la estructura se diferenció en diferentes etapas, ya que en un principio el diseño del seguidor original era muy básico y no resultaba ni económico ni viable para el proyecto, por eso se realizo una serie de diferentes seguidores para obtener mejores conceptos para la estructura definitiva. Uno de los apartados más importantes en este capítulo es la modulación de la parrilla, obteniendo así un avance importante en la fabricación y construcción del seguidor. En la parrilla de la estructura constará de 8 módulos, pudiendo de esta manera instalar al seguidor 224 placas fotovoltaicas. El viento que deberá soportar antes de colocarse en posición de seguridad es de 100Km/h. A lo largo del proyecto se puede observar el proceso de diseño y dimensionamiento de diferentes partes del seguidor, que por las causas particulares del seguidor se deben realizar a medida, como puede ser el soporte de la estructura en la guía curva por la cual se desplaza o las articulaciones con las cuales podrá inclinarse el mismo. Se han tenido en cuenta los tipos de uniones que deben tener tanto las vigas como los componentes metálicos integrados en la estructura (como son el caso de las ruedas o los soportes de los brazos elevadores) y la instalación de las placas fotovoltaicas. Para ello se ha empleado el Eurocódigo 3, teniendo en cuenta la mejor opción para cada situación. Se ha realizado un presupuesto orientativo del seguidor solar con un plan de amortización y un estudio de impacto medioambiental de la construcción y el emplazamiento de la estructura. Por último, se encuentran las conclusiones del proyecto, la biografía utilizada y los planos realizados.

El presente proyecto tiene por objeto el diseño y cálculo de la estructura de un invernadero y una cubierta solar fotovoltaica conectada a la red eléctrica integrada en el mismo. Esta instalación estará situada en el municipio de El Ejido, provincia de Almería. La solución escogida es un invernadero modular tipo multitúnel en el que se construirán once módulos anexos con capacidad de una futura ampliación si se considerara oportuno. Sobre estos módulos, se proyectara la instalación de un conjunto de placas solares con capacidad de transformar la energía solar en energía eléctrica para que generen el máximo de energía posible, con objeto de volcarla a la Red Eléctrica y obtener el consecuente beneficio económico por su venta tal y como establece el RD 436/2004 en el que se definen las condiciones de explotación de plantas de generación de energía eléctrica mediante placas fotovoltaicas. Además claro está, del correspondiente beneficio ambiental y social por el ahorro de emisiones contaminantes y la posible expansión de este sistema en el sector agrícola tan presente en la provincia andaluza. En el desarrollo del proyecto se han tenido en cuenta los diferentes modelos de invernadero que existen y se vienen construyendo en la actualidad decantándonos por el que más cumplía con nuestras exigencias, sobretodo a destacar la ausencia de excesivos obstaculos en el interior y el buen reparto de la luminosidad en este tipo de invernadero. La construcción de invernaderos multitúnel se está extendiendo también por su gran resistencia a los fuertes vientos y su mayor capacidad para el control de factores climáticos. Junto al invernadero, en la cara Norte y en la cara Sur, se construirán unos pórticos capaces de soportar el peso de los paneles solares unidos a sus estructuras portantes que los elevarán por encima del invernadero para evitar el sombreo de los mismos. A estas placas se les dará orientación e inclinación determinada teniendo en cuenta la situación de los mismos, factor que influirá y mucho en la producción de éstos. La elección del material de cubierta del invernadero dependerá de un serie de criterios e indicadores que, intercalados entre sí, nos ayudarán a tomar una decisión del que más nos convenga. En este caso elegiremos el plástico de polietileno normal de larga duración por sus mágnificas propiedades de transmisividad y duración. Por último y no menos importante, se evalúa la sostenibilidad económica, ambiental y social del proyecto que aquí se describe.

En el presente proyecto se diseña el chasis de un vehículo todoterreno al igual que sus componentes mecánicos y se desarrollan los estudios de los sistemas de dirección y de frenado. Inicialmente se exponen las características técnicas del tipo de vehículo que se pretende construir, se introduce al lector en el ámbito del buggy y se explican las hipótesis de cálculo que se han tomado para conseguir un chasis y consecuentemente un vehículo que cumpla la normativa de seguridad y ergonomía establecida por la RFEDA. A continuación, una vez obtenida la estructura principal del buggy, mediante el programa de CAD/CAM/CAE Catia V5, se empiezan a proponer y ejecutar nuevas soluciones constructivas para optimizar al máximo el chasis del vehículo. Seguidamente, una vez obtenido el modelo final del chasis tubular se comienzan a diseñar los sistemas de transmisión, ruedas-suspensiones y equipamiento interior, teniendo en cuenta las características técnicas del vehículo y la normativa de seguridad. Se analizan los sistemas de dirección y suspensión mediante diferentes teorías físicas y matemáticas, todo para minimizar al máximo las fuerzas que se transmiten del terreno al chasis y para que éste se vea lo menos perjudicado al ser conducido por terrenos escarpados e irregulares. También se diseña y analiza un sistema de frenado eficiente y se seleccionan los componentes idóneos para ello. Para validar el chasis final del buggy, mediante la técnica de los elementos finitos (Catia V5), se procede a la simulación de todos aquellos test que la RFEDA propone, además de la simulación de posibles hipótesis de carga que hemos considerado necesarias por tal de crear un chasis competitivo y que a la vez garantice la seguridad del piloto. Éste tal vez, es el apartado más significativo del proyecto, en el que se realizan estudios de resistencia estructural como pueden ser; el análisis de modos de vibración y frecuencias propias, los análisis estáticos y los cálculos de rigidez a la torsión del chasis. Hay que destacar que en todos los casos se ha utilizado un mallado tridimensional por tal de ajustar al máximo el modelo virtual diseñado a uno real. Finalmente, una vez validado el diseño, se redacta un presupuesto para determinar la viabilidad económica del vehículo diseñado.

En el present projecte es dissenya el xassís per a un automòbil tot terreny de competició complint amb la reglamentació que l’ateny per tal de poder ser construït i homologat posteriorment per la FIA. S’exposen breument les especificacions tècniques del vehicle que condicionen el disseny del xassís i es defineix el vehicle per al que es projecta el xassís. Seguidament es presenten les diferents solucions constructives referents al xassís per tal de considerar les més adients i viables. En base a aquestes, es procedeix al disseny detallat i a l’optimització de l’estructura amb el programa CATIA V5. Després d’especificar el plec de condicions, iniciem el procés de comprovació i verificació del xassís dissenyat mitjançant alguns càlculs preliminars i l’estudi pel mètode d’elements finits amb el mateix CATIA V5. En aquest, l’apartat més significant del projecte, es consideren varis estudis de resistència estructural com són; l’anàlisi de modes de vibració i freqüències pròpies, l’anàlisi estàtic i el càlcul de la rigidesa a torsió. Finalment, un cop validat el disseny, es redacta un pressupost per determinar la viabilitat econòmica del xassís tubular projectat. Com a apunt final, dir que s’ha pogut emprar un mallat tridimensional per al càlcul d’elements finits gràcies a la utilització d’un ordinador d’última generació, innovant així respecte a projectes anteriors en que es feia ús de mallats simplificats en una o dues dimensions.

El present projecte descriu les condicions técniques necesaries per al desenvolupament industrial d’una coberta per a picina y l’aclimatament d’aquesta.

Els objectius fonamentals del present Projecte són: dissenyar i definir tots i cadascun dels elements constructius d’una nau industrial dedicada a la conservació i classificació de préssecs, i dissenyar i definir tots i cadascun dels elements d’una instal·lació de fred industrial. S’inclou tota la informació tècnica i legal necessària perquè el projecte en el seu conjunt s’ajusti estrictament a la normativa aplicable. Els aspectes generals de la nau són els següents: nau a dues aigües, d’estructura metàl·lica, de 26 metres de llum, 50metres de longitud i 10 d’alçada de coronació; construïda amb perfils normalitzats d’acer A-42. Composta per 10 pòrtics lligats mitjançant la biga de lligat i riostres, entre el primer i segon pòrtic i entre el penúltim i l’últim pòrtic, tan a façana com a coberta. Els tancaments de façana es solucionen d’una banda amb un mur perimetral de blocs de formigó de 1,9 metres d’alçada, i la resta amb pannells tipus sandvitx fixats a les corretges de l’estructura. S’instal·laran finestres de tipus fix per aprofitar la llum solar a l’interior, i de tipus pivotant horitzontal perquè alhora permetin ventilar naturalment la nau. Els tancaments de coberta es solucionen amb pannells grecats tipus sandvitx combinats amb pannells grecats translúcids per aprofitar la llum solar a l’interior de la nau, fixats a les corretges de coberta. La nau tindrà dos accessos: un per l’entrada de persones, mitjançant una porta de seguretat, i un altre per l’entrada de camions, mitjançant una porta corredera de dos fulles de grans dimensions. Les divisions interiors, de tipus prefabricat, definiran les oficines, els vestuaris i la sala de màquines. La solera es soluciona amb el sistema Dramix: sistema relativament modern, que combina el formigó amb fibres d’acer que assumeixen les tensions que suporten les armadures tradicionals. Com a coronament de la solera s’utilitzarà resina autonivellant compodur. La instal·lació de fred industrial estarà formada d’una banda d’una cambra frigorífica, i d’una altra de tota la maquinaria de producció de fred. Els aspectes generals de la cambra són: dimensions interiors de 22,5 metres de longitud, 13,5 d’amplada i 5 d’alçada; capacitat per 1.600 paletes caixa, amb capacitat per 250kg. de préssec cada una, que fan una capacitat neta de 400.000kg. de préssecs a la cambra; les condicions tèrmiques interiors seran les òptimes per la conservació dels préssecs, es a dir, 2ºC i 90% d’humitat; construïda íntegrament amb materials aïllants per evitar la pèrdua de calor: per les parets i el sostre s’utilitzaran pannells frigorífics autoportants de 100mm. d’espessor amb nucli d’espuma de poliuretà d’aïllant; i espuma de poliuretà projectat del mateix espessor i llosa de formigó armat, per suportar les càrregues de tipus estàtic i dinàmic a les que estarà sotmès, pel terra. S’accedirà a través d’una porta frigorífica corredera amb obertura i tancament automàtitzat. Per la producció de fred s’utilitzarà el sistema de compressió mecànica. El refrigerant utilitzat serà el R-134a, anomenat ecològic perquè no conté clor a la seva molècula, i té un ODP (potencial de destrucció de l’ozó) nul. Els components principals de la instal·lació són: quatre evaporadors d’aire de circulació forçada i desglaç per resistències elèctriques i quatre vàlvules d’expansió termoestàtiques a l’interior de la cambra; i compressor volumètric alternatiu de pistó semihermètic, aereocondensador de convecció forçada i dipòsit de líquid a la sala de màquines. S’instal·laran també vàlvules i automatismes de seguretat i control tal com presostats (limitadors de pressió), filtre assecador, separador d’oli, visor de líquid, vàlvules de pas, solenoides, de seguretat i de retenció, per adaptar els elements principals a les necessitats canviants. La connexió dels diferents elements es realitzarà mitjançant canonades rígides de coure que s’uniran per soldadura tova mitjançant colzes, tes i reduccions. Tots els elements anteriorment descrits, els càlculs justificatius, les característiques tècniques, així com els detalls constructius, queden definits al següent projecte en els seus diferents apartats.

Este proyecto muestra la construcción metálica de una cúpula semiesférica para todo tipo de usos (ferias, sala de exposiciones,etc.), con localización en Vilanova i la Geltrú. La realización de este proyecto se basa en el diseño de la estructura, y en el cálculo de las dimensiones de los perfiles y de los elementos que forman esta estructura, por tal que soporten las solicitaciones bajo las que se encuentran influenciadas. El estudio cumple la normativa vigente, en cuanto a las hipótesis de carga consideradas, como para garantizar el estado último (ELU) y el estado límite de servicio (ELS).

Aquest projecte tracta del disseny mecànic d’una màquina per a la fabricació automàtica de bosses semirígides. Aquestes bosses, destinades a usos en el sector alimentari, actuen com a dispositiu protector per a aliments en processos de curació, assecat o maduració d’aliments. Els dos materials constituents d’aquestes bosses son: - fleix de polipropile, del tipus que s’usa per a embalatge, amb el qual es formen tres anelles que donen cos estructural a la bossa. - per un altre canto la tela, també de polipropilè, del tipus que s’usa en el sector hospitalari quirúrgic, i que fa d’envolvent de la bossa. La màquina que s’ha dissenyat consta de tres parts diferenciades: dos zones o parts perifèriques que son els carregadors / subministradors del dos material, fleix i tela, que venen en bobines de 2000 m. Entre aquest dos carregadors es troba el cos central de la màquina, on hi van muntats els sistemes de manipulació, guiat, tall i soldadura dels materials; i on es realitzen totes les operacions necessàries per formar la bossa. En cicle automàtic o producció continuada, la descàrrega del producte acabat es la única interacció que es realitza entre operari – màquina.

El proyecto consiste en una máquina que inserta terminales en mini carretes para relés de luces de emergencia. La máquina es alimentada por dos bobinas de terminales, una a cada lado de la misma, y un vibrador que proporciona los carretes en los cuales tienen que ser insertados los terminales. Los terminales se insertan y se cortan por medio de una matriz mediante accionamiento neumático.