Search

En el presente artículo se da a conocer un tríptico pseudoflamenco pintado hacia finales del siglo XIX o inicios del XX por Joseph Van der Veken (1872-1964), un restaurador, copista y falsificador de Amberes mundialmente conocido por su habilidad en la reproducción de pinturas flamencas. La realización de esta obra se inscribe en el contexto de revaloración de la pintura flamenca de los siglos XV y XVI, que generó una producción a gran escala de falsificaciones debido a la gran demanda existente en el mercado europeo. Estas obras espurias también se comercializaron en España, llegando a introducirse en colecciones importantes y pasando inadvertidas a ojos expertos. En el caso que nos ocupa, el tríptico de Van der Veken, entonces propiedad del coleccionista Francisco de Paula Arróspide Álvarez, XIII Conde de La Revilla, llegó a exhibirse como un original en la Exposición Internacional de Barcelona de 1929.

L'anònim mestre de l'altar de Rímini o mestre de Rímini, actiu durant la primera meitat del segle XV i amb taller segurament localitzat al sud de la regió històrica de Francònia (actual Alemanya), va fer una producció escultòrica exclusivament en alabastre que s'exportaria pel continent europeu i que arribaria a indrets tan distants com Clerques (França), Utrecht (Països Baixos), Breslau (Polònia), Rímini i Milà (Itàlia) o Fuerteventura (Espanya). Amb un considerable corpus d'obra conservada, aquí en presentem dues de preservades a Catalunya, l'una al Museu del Cau Ferrat de Sitges i l'altra a l'església de la Pietat d'Igualada, tot analitzant-les acuradament per justificar-ne l'atribució en el cas de la primera i per incorporar la segona, fins ara inèdita, al catàleg de l'artista-taller., The anonymous Master of the Altar of Rimini, or Master of Rimini, was active during the first half of the 15th century, with a workshop probably located in the south of the historical region of Franconia (in present-day Germany). He sculpted exclusively in alabaster, and his work was exported across Europe as far away as Clerques (France), Utrecht (Netherlands), Wroclaw (Poland), Rimini and Milan (Italy) and Fuerteventura (Spain). Among a considerable body of surviving works are two pieces in Catalonia, one in the Museu del Cau Ferrat in Sitges and another in the church of the Pietat in Igualada. This article carefully analyses them, to justify the attribution of the first, and the incorporation of the second, hitherto unpublished, in the artist's workshop catalogue., El anónimo maestro del altar de Rímini o maestro de Rímini, activo durante la primera mitad del siglo XV y con taller seguramente localizado en el sur de la región histórica de Franconia (actual Alemania), hizo una producción escultórica exclusivamente en alabastro que se exportaría por el continente europeo y que llegaría a lugares tan distantes como Clerques (Francia), Utrecht (Países Bajos), Breslau (Polonia), Rímini y Milán (Italia) o Fuerteventura (España). Con un considerable corpus de obra conservada, aquí presentamos dos de ellas preservadas en Cataluña, una en el Museu del Cau Ferrat de Sitges y la otra en la iglesia de la Piedad de Igualada, analizándolas cuidadosamente para justificar su atribución en el caso de la primera y para incorporar la segunda, hasta ahora inédita, en el catálogo del artista-taller.

La redécouverte de la peinture flamande des xve et xvie siècles a suscité, à partir des années 1890, une production à grande échelle de faux Primitifs flamands. Dans certains cas, il s'agit d'œuvres réalisées sur un support moderne, dans d'autres, de tableaux anciens restaurés abusivement. Un certain nombre de ces faux Primitifs flamands se sont retrouvés dans des collections espagnoles. Plusieurs ont été reproduits comme des œuvres authentiques, flamandes ou hispano-flamandes, par des auteurs aussi réputés que Chandler Post, Jacques Lavalleye et Elisa Bermejo. Parmi les falsifications inédites étudiées dans le présent article, certaines peuvent être attribuées au restaurateur-faussaire belge Joseph Van der Veken ou au mystérieux 'Faussaire de Valls Marín'., From the 1890s, 15th and 16th century Flemish painting rediscovery generated a large- scale production of Flemish Primitives forgeries. While some of these are made using a modern support, others are paintings abusively restored. A certain number of these fakes found their way into Spanish collections, and even famous authors such as Chandler Post, Jacques Lavalleye and Elisa Bermejo believed them to be genuine Flemish or Hispano-Flemish works. Amongst the newly detected forgeries investigated in this contribution, some can be ascribed to the Belgian restorer and forger Joseph Van der Veken, others to the mysterious 'Valls Marín Forger'., info:eu-repo/semantics/published

L'estudi que avui presentem aporta novetats a l'entorn de l'etapa primerenca del pintor Pere Garcia de Benavarri (doc. 1445-1485), bàsicament, la confirmació definitiva del seu aprenentatge a Saragossa al taller de Blasco de Grañén (doc. 1422-1459), i l'atribució d'una sèrie d'obres fins ara relacionades amb mestres diversos, entre ells el Mestre de Riglos. La personalitat del darrer fou creada per Gudiol Ricart, tot teixint un entramat de realitzacions que no es caracteritza, precisament, per la seva homogeneïtat. Així, demostrem com el retaule de Riglos, que dóna nom al mestre, fou en realitat un projecte executat per Blasco de Grañén i el seu taller, amb una evident intervenció de Pere Garcia al Calvari (National Gallery, Londres), la qual cosa ens porta a reivindicar la inexistència real de l'anònim en qüestió., Our study brings forward new evidences about Pere Garcia de Benavarri's (doc. 1445-1485) first period of activity, basically, the definitive confirmation of his apprenticeship in Zaragoza in Blasco de Grañén's (doc. 1422-1459) workshop, and the attribution of a group of paintings until now related with other painters, like the Master of Riglos. The last personality was created by Gudiol Ricart, who formed a no unitarian catalogue of paintings. So, we prove that the Riglos altarpiece, which gives name to this master, was in fact a project satisfied by Blasco de Grañén and his workshop, with an evident participation of Pere Garcia in the Crucifixion (National Gallery, London), which take us to claim the non-existence of this anonymous painter.