Search

Treballs Finals de Grau Arqueologia, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2020-2021, Tutor: Joan Sanmartí Grego, [cat] L'inici de l'època hel·lenística al centre i nord d'Itàlia coincideix amb un canvi en les estructures funeràries etrusques, ja que, a les ciutats de Chiusi, Volterra i Perugia, s'introdueixen les urnes cineràries en pedra i terracota, amb un relleu decoratiu basat, en gran part dels exemples, en el teatre tràgic grec. El combat dels herois tebans, recollit a les Fenícies d'Eurípides, és un dels motius predilectes en especial a la ciutat de Chiusi. Aquest treball vol analitzar les possibles causes, internes i externes, que van propiciar l'acceptació d'uns models exòtics en la manifestació de la identitat funerària etrusca., [eng] The beginning of the Hellenistic period in centre-north Italy coincides with a change in the Etruscan funerary structures. New cinerary urns in stone or terracotta appear in the cities of Chiusi, Volterra and Perugia, with frontal reliefs based on Greek tragic theatre. The fight between the Theban heroes, based on Euripide’s work, The Phoenician women, is one of the most used, specially at the city of Chiusi. This paper tries to review the potential internal and external causes that made the Etruscans accept some exotic models in order to represent his funerary identity.

Cette étude propose des remarques générales concernant l’interprétation du phénomène tophet à la lumière des débats récents. L’on insiste sur la nécéssité d’interprétations fondées sur la connaissance et l’exploitation de toutes les sources, ainsi que des théories qui abordent tous les volets du problème, sans se limiter à des aspects particuliers. L’on reconsidère la question des rapports entre urnes et stèles, en concluant que la déposition des urnes et l’érection des marqueurs votifs sont les actes conclusifs d’une cérémonie unitaire. L’on aborde enfin la question de la présence de sépultures infantiles dans les nécropoles proches d’un tophet, à la lumières des résultats récents issus des fouilles menées à Motyé (Sicile), une donnée qui ne peut pas être expliquée de manière adéquate par la théorie du tophet comme nécropole infantile. Par contre, l’interprétation du tophet comme lieu de culte où les nouveau-nés ou les bébés (et des animaux) étaient sacrifiés aux dieux suite à un vœu est compatible avec toutes les sources et fournit des réponses convaincantes à des questions qui resteraient autrement sans explication. This study offers some general remarks on the interpretation of the tophet-phenomenon in the light of the current debate. The importance of interpretative models based on a comprehensive knowledge and use of all sources is stressed, together with the need of organic theories, not limited to individual aspects, but seeking to tackle the entire range of issues. In particular, the relationship between urns and stelae is reconsidered, concluding that the interment of the urns and the erection of the votive markers were the final act of a unique ceremony. The issue of the presence of infant burials in a necropolis located in the vicinity of a tophet is raised again, in the light of new data provided by the recent excavations at Motya (Sicily): a circumstance that the theory of the tophet as an infant necropolis fails to explain adequately. On the contrary, the hypothesis of the tophet as a cult-place where newborns or very young children (and lambs and kids) were sacrificed to the gods as a consequence of a vow matches all our sources, and can answer many questions that would otherwise remain unsolved.

Treballs Finals de Grau Arqueologia, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2015-2016, Tutor: F. Javier López Cachero, En aquest treball es presenta una proposta d’estudi arqueomètric de les urnes de tancament hermètic ibèriques provinents de tres necròpolis datades entre els ss. VI – IV aC: Les Esquarterades, Mianes i L’Oriola. En tots els casos, s’analitzen mostres de vassos ceràmics ben contextualitzats, dels quals es coneixen les tombes. El principal objectiu és establir una proposta paer a l’estudi arqueomètric d’aquests materials, amb la finalitat d’identificar diferents produccions dins d’un context geogràfic tancat, que ens podria ajudar a establir relacions entre jaciments. Finalment, aquest projecte es troba encaminar a aprofundir, a títol personal, en el coneixement sobre els mètodes i les interpretacions derivades de les anàlisis arqueomètriques aplicades a ceràmiques. Els mètodes utilitzats en aquest estudi són microscopia òptica (MO), difracció de raig-X (DRX) i microscopia electrònica de rastreig (MER). Els resultats mostren diferencies entre les mostres relacionades amb les composicions químiques, mineralògiques i petrològiques, This paper presents a proposal of an archaeometrical study of Iberian hermetic closure urns from three necropolis dated between the 6th and 4th century B.C: Les Esquarterades, Mianes and L’Oriola. In all the cases, are analysed samples coming from vessels whose tomb and form can be identified. The main objective has been establish a proposal for the archaeometrical study of this materials, in order to identify different productions within a bounded geographical context, which could help us to establish connections between the different sites. Finally, this project is aimed to deepen, personally, in the knowledge about methods and interpretations derivative from archaeometrical analysis applied in ceramics. The methods used in this study are optical microscopy (OM), X-ray diffraction (XRD) and electron microscopy (ME). The results show differences between the samples related to chemical, mineralogical, and petrological compositions.

[ES] Los detalles iconográficos que caracterizan a las representaciones hispano-romanas del Rapto de Europa, aludiendo a su condición de divinidad astral y diosa del Amor, sugieren la posibilidad de que, al igual que en Oriente, también en la Península Ibérica, Europa asumiera la faceta erótica y de fecundidad de la diosa Astarté, cuyo culto está atestiguado por las fuentes literarias, epigráficas y arqueológicas. Asimismo, la distribución geográfica de los documentos arqueológicos por la mitad sur de la Península Ibérica y Baleares acentúa ese posible sincretismo en aquellas regiones donde existía un fuerte arraigo del culto oriental a Astarté desde la época de las colonizaciones., [EN] The iconographic details with characterize lo time Hispanic—roman representations of Europe s abduction, os astral divinity ant! goddess of fertility. suggest ¡he possibility. same it is in the East, t/mat Europe assumed time erotic and fertility facet of time Goddess Astarté, whose cult is attested b-v literary, epigraphical and archaeological sources. Likewise

La urna de Sant Bernal Calbó fue realizada entre 1700 y 1728 por Joan Matons, argente­ro barcelonés, a petición del Capítulo de la catedral de Vic, cuando casi se había conse­guido la canonización del obispo. Por su ca­lidad técnica se la considera una de las obras emblemáticas de la argentería catalana del siglo xv111, comparable a las obras de Fran­cesc y Josep Tramulles o Pere Lleopar. Es­tas obras significan la ruptura con el goticis­mo, imperante aún en argentería religiosa hasta el siglo xvn, y muestran la asimilación de la nueva estética barroca. The urn of Saint Bernar Calbó was made be­tween 1700 and 1728 by loan Matons, a Bar­celona silversmilh, a commission from the Chapter of Vic cathedral, when the canon­ization of the bishop had almost been achieved. Due to its technical quality, it is considered as one on the most outstanding examples of Catalan 18th-century silver­work, a match for the works by Francesc and Josep Tramulles or Pere Lleopart. These pieces represent a break from the Gothicism that dominated religious silver­work until the 17th century and show the in­fluence of the new Baroque style.