Search

The history of Gerona changed suddenly with the Treaty of the Pyrenees because the cordon established by then (basically, Perpignan and the fortress of Salses) was dismantled. The inability of the Spanish Monarchy to allocate the economic resources to erect a new defensive barrier meant that Gerona took on the role of a stronghold. In this sense, the initial date of Girona's transformation into a modern fortified city was the siege of 1653, in the final phase of the Reapers' War, when three stone filled wooden structures were built on the Pedreras mountain and two stone bastions on the Mercadal wall. In 1656, a stile fort was detected on the Barrufa or Montjuic mountain, although it no longer appears in 1660. In the War of Devolution (1667-1668), a fort was erected, also of stone filled wooden structures, to protect the entrance to the Monar irrigation channel in Gerona, which later became known as the Governor's bastion. However, the attack of 1675, in the context of the Dutch War (1673-1679) brought about a real change in the approach to the city's fortifications, as it was then planned to replace the stilt walls with stone. Construction began on the forts of Montjuïc and Condestable, and the forts of the Chapter and the City. While the first was located on the Barrufa mountain, the others were built on the Pedreras mountain. Nevertheless, the fortress of Gerona lacked many elements to be completed, because in the siege of 1684, we still found at least three bastions of stone filled wooden in the Mercadal wall. From then on, a frenetic pace of construction began because all the sash fortifications were transformed into stone, the Mercadal wall, the most exposed, was reinforced and the tower of San Juan was built on the Barrufa mountain. However, the siege of 1694 showed the limitations of the Girona stronghold, as the Duke of Noailles concentrated the attack on the Pedreras mountain and surrendered the city in just a few days. The lesson was learned and two new fortifications, Capuchins and Queen Anne, were quickly erected. But in December 1710, the Bourbon army besieged Girona again, this time via the Barrufa mountain, and managed to surrender the city in just over a month. The Austracists' attempts to recover the city failed dramatically La història de Girona canvià sobtadament amb el tractat dels Pirineus perquè el cordó defensiu establert fins llavors (bàsicament, Perpinyà i la fortalesa de Salses) fou desmantellat. La incapacitat de la Monarquia Hispànica per destinar els recursos econòmics per aixecar una nova barrera defensiva, provocà que Girona assumís el rol de plaça forta. En aquest sentit, la data inicial de la transformació de Girona en una ciutat fortificada a la moderna fou el setge de 1653, en la fase final de la guerra dels Segadors, quan es construïren tres fortificacions de feixina en la muntanya de les Pedreres i dos baluards de pedra en la muralla del Mercadal. El 1656 es detecta un fortí de feixina en la muntanya de la Barrufa, o de Montjuïc, tot i que ja no ens apareix el 1660. En la guerra de Devolució (1667-1668) s’aixecà un fortí, també de feixina, que protegia l’entrada del rec Monar a Girona, que posteriorment es denominarà baluard del Governador. Tanmateix, l’atac de 1675, en el marc de la guerra d’Holanda (1673-1679) implicà un veritable canvi de plantejament en la fortificació de la ciutat perquè llavors es projectà substituir les obres de feixina per pedra. Així, s’inicià la construcció dels forts de Montjuïc i del Conestable, i els fortins del Capítol i de la Ciutat. Mentre que el primer se situà en la muntanya de la Barrufa, els altres s’alçaren en la muntanya de les Pedreres. No obstant això, la plaça forta de Girona li mancaven molts elements per tenir-la enllestida perquè en el setge de 1684, encara trobem almenys tres baluards de feixina en la muralla del Mercadal. A partir de llavors s’inicià un ritme frenètic de construcció, car totes les fortificacions de feixina foren transformades en pedra, es reforçà la muralla del Mercadal, la més exposada, i es construí la torre de Sant Joan en la muntanya de la Barrufa. Malgrat tot, el setge de 1694 mostrà les limitacions de la plaça forta gironina, ja que el duc de Noailles concentrà l’atac contra la muntanya de les Pedreres i rendí la ciutat en pocs dies. La lliçó fou apresa i ràpidament s’aixecaren dues noves fortificacions, Caputxins i Reina Anna. Però el desembre de 1710, l’exèrcit borbònic tornà a assetjar Girona, aquest cop per la muntanya de la Barrufa i aconseguí rendir la ciutat poc més d’un mes més tard. Els intents austriacistes per recuperar la plaça gironina fracassaren estrepitosament Programa de Doctorat en Ciències Humanes, del Patrimoni i de la Cultura

The charity institutions of the early modern Europe have not traditionally been seen as spaces with an economic, and particularly manufacturing, dimension. Although they housed a variety of craft workshops with the aim of training inmates, their study has been often neglected. J. Soubeyroux pointed out that the work done in these institutions was not very truly profitable, J.P. Gutton indicated a production of low quality. This thesis aims to discuss these assertions, going beyond the accounting results to raise other questions. It aims to discuss if charity institutions were in on themselves or, on the contrary, they were well- integrated in their economic environment. Likewise, we would like to analyze if they played a crucial role in the take-off process of the preindustrial period, for example through human capital formation or becoming testing grounds for new industries. This work combines the global perspective of charity institutions in Spain with a microanalytical approach through the study of a specific establishment in Girona, and a particular industry, the cotton hosiery. The choice of this textile industry, which has been carefully considered, responds, on the one hand, to the desire to fill the lack of studies in this sector and, on the other hand, to focus on an activity that took place in the analyzed institution. Several aspects will be highlighted. At the level of the Spanish territory, we would like to examine which agents were involved in the setting up of the manufactories in the establishments and what their scope was. On the other hand, the cotton hosiery sector will be studied from a broad perspective, from its origin in England at the end of the 16th century to its arrival in Catalonia in the 18th century, focusing on the different stages like the Spanish protectionist policy and the migratory phenomenon. Special emphasis will be placed on the process of technology transfer between countries. From this global framework, and searching the perspective of a comparative method, based on a comparative analysis, the charity institutions of Girona will be placed in the midpoint of our reflection, at the heart of our thinking in order to verify our initial hypotheses. The workhouse factories will be observed from different points of view: paid and unpaid workers, wages, connectivity with the social and economic environment and markets. In the last chapter, the focal point focus will be on hosiery. Finally, we will scrutinize the transformations that took place around this activity in order to highlight elements of continuity. Els establiments de caritat fundats per Europa durant l’època moderna no han sigut tradicionalment considerats com a espais dotats d’una dimensió econòmica, i particularment manufacturera. Malgrat la presència de diversos tallers pensats per formar els asilats a un ofici, el seu anàlisis com a entitat pròpia va ser descuidada. J. Soubeyroux indicava que el treball que hi s’hi desenvolupava era poc rendible, J.P. Gutton denunciava una producció mediocre. Aquesta tesi pretén revistar aquestes afirmacions, anant més allà dels resultats comptables i fent-se altres preguntes. En primer lloc, té com a objectiu determinar si els establiments foren tancats sobre si mateix o al contrari, d’una permeabilitat important. Després, cal examinar quin paper van jugar en el procés d’arrancada industrial, com per exemple a través de la formació de capital treball o com a banc de prova per a noves industries. Aquest treball combina una perspectiva global de les institucions espanyoles amb una visió micro-analítica a través l’estudi d’un establiment en concret, el del bisbat de Girona, i d’una manufactura particular, la de la mitgeria de cotó amb teler a nivell de Catalunya. Escollir aquesta activitat, lluny de ser fruit de l’atzar, respon a una doble voluntat. Primer remeiar a la manca d’estudis sobre el sector i després analitzar l’activitat que va tenir lloc a l’establiment que estar al centre de l’estudi. Diversos aspectes seran estudiats. Pel conjunt del territori espanyol, existeix la voluntat de fixar-se en quins van va ser els agents que van propiciar el naixement de les manufactures en les institucions i quin va ser-ne l’abast. D’altra banda, l’activitat de la mitgeria de cotó serà analitzat des d’una perspectiva àmplia, partint dels seus orígens a Anglaterra a finals del segle XVI fins a l’arribada a Catalunya a la segona meitat de segle XVIII, centrant-se en les diferents etapes que expliquen aquest recorregut com la política proteccionista de la Corona i el fenomen migratori. El procés de transferència tecnològica entre els països serà objecte d’atenció particular. A partir d’aquest marc global, i perseguint la òptica d’un mètode comparatiu, els establiments de caritat es posaran en el centre de la reflexió per tal de verificar les hipòtesis de partida. Les manufactures de l’hospici seran analitzades des de diferents punts de vista : els treballadors, els salaris, la connectivitat amb el teixit manufacturer i els mercats. A l’últim capítol, el focus es posarà particularment a la mitgeria. En darrer lloc caldrà analitzar les transformacions que van discórrer al voltant de l’activitat i apuntar-ne els elements de continuïtat. Les établissements de charité qui se sont développés à travers l’Europe à l’époque moderne n’ont traditionnellement pas été considérés comme des espaces dotés d’une dimension économique, et particulièrement manufacturière. Bien que pourvus d’ateliers divers dans le but de former des internes à un métier, leur étude en tant qu’entité a souvent été négligée. J. Soubeyroux indiquait que le travail qui s’y déroulait était peu rentable, J.P. Gutton évoquait une production de qualité médiocre. Cette thèse prétend revisiter ces affirmations, en dépassant les résultats comptables afin de se poser d’autres questions. Elle a pour objectif déterminer tout d’abord si les établissements de charité furent réellement renfermés sur eux-mêmes ou au contraire pourvus d’une perméabilité importante. Ensuite, d’examiner s’ils jouèrent un rôle dans le démarrage industriel, comme par exemple à travers la formation ou devenant des terrains d’essai pour de nouvelles industries. Le présent travail combine la perspective globale des institutions en Espagne avec une vision micro-analytique à travers l’étude d’un établissement concret, celui de la ville de Gérone, et d’une manufacture particulière, celle de la bonneterie de coton au métier. Le choix de cette industrie textile, mûrement réfléchi, répond d’une part à la volonté de combler le manque d’études sur ce secteur et de l’autre, de se pencher sur une activité qui s’installa au sein de l’établissement analysé. Plusieurs aspects vont être mis en avant. Au niveau de l’ensemble du territoire espagnol, il y a la volonté de se pencher sur quels furent les agents qui intervinrent dans la mise en place des manufactures au sein des établissements et quelle fut leur portée. D’autre part, le secteur de la bonneterie de coton sera étudié sous un angle large, de son origine en Angleterre à la fin du XVIe siècle jusqu’à son arrivée en Catalogne au XVIII siècle, en décomposant les différentes étapes qui justifient ce parcours comme la politique protectionniste espagnole et le phénomène migratoire qui en découla. L’accent sera particulièrement mis sur le processus de transfert technologique entre les pays. À partir de ce cadre global, et dans l’optique d’une méthode comparative, les établissements de charité de Gérone viendront se mettre au centre de la réflexion afin de vérifier nos hypothèses de départ. Les manufactures de l’Hospice seront analysées de différents points de vue : les travailleurs, les salaires, la connectivité avec le tissu manufacturier et les marchés. L’accent sera particulièrement mis sur la bonneterie dans le dernier chapitre. Dans un dernier temps, il faudra analyser les transformations qui prirent place autour de cette activité et faire ressortir les éléments de continuité.

The development of community tourism has been considered essential for sustainable practices due to its ability to benefit the local population while reducing the negative impacts of tourism. Faced with this circumstance at the government level, strategies have been formulated to promote tourism activity within local communities, considering that this sector represents an opportunity to promote development in both well-known and tourist destinations, as well as in those that do not have with a tourist influx but have the potential to become one of them. For this, this research has as its main objective to answer the question: Can community-based tourism contribute to the sustainable development and tourism of the most disadvantaged communities? One of the purposes of this research work is to help improve destination planning and management by adapting tourist destinations to the community members rather than to consumers. In this context, it is intended to determine how local agri-food products and beverages can contribute to improving the economic and environmental sustainability of tourism and the host community by promoting sustainable agricultural practices, supporting local businesses and building a tourism strategy that can benefit the region attracting more visitors and local investment. On the other hand, this research seeks to develop the theoretical basis of the indicator system and how it can be used in regions where gastronomy plays an important role in rural and isolated destinations. Finally, this thesis is a compendium of three publications, which implies that the research has been developed in three phases, corresponding to each of the three articles. The methodology will present the different phases of the investigation. Each of the articles contributes to responding to the objectives set out in this research, but at the same time, each of them has a series of specific objectives that are indicated throughout this document El desenvolupament del turisme comunitari s'ha considerat essencial per a les pràctiques sostenibles degut a la seva capacitat per beneficiar la població local alhora que redueix els impactes negatius del turisme. Davant d'aquesta circumstància a nivell governamental, s'han formulat estratègies per impulsar l'activitat turística dins de les comunitats locals, perquè considera que aquest sector representa una oportunitat per fomentar el desenvolupament tant en destinacions ja conegudes com a turístiques, així com en aquelles que no compten amb una afluència turística però tenen el potencial per convertir-se en un. Per això, aquesta investigació, té com a objectiu principal respondre a la qüestió. Pot el turisme de base comunitària contribuir al desenvolupament sostenible i turístic de les comunitats més desafavorides? Un dels propòsits d'aquest treball de recerca és contribuir a millorar la planificació i la gestió de destinacions adaptant les destinacions turístiques al membre de la comunitat abans que als consumidors. En aquest context, es pretén determinar com els productes agroalimentaris i les begudes locals poden contribuir a millorar la sostenibilitat econòmica i ambiental del turisme i de la comunitat amfitriona fomentant pràctiques agrícoles sostenibles, donant suport a les empreses locals i construint una estratègia turística que pugui beneficiar la regió atraient més visitants i inversió local. D'altra banda, aquesta recerca busca desenvolupar la base teòrica del sistema d'indicadors i com es pot utilitzar en regions on la gastronomia juga un paper important en destinacions rurals i aïllades. Per acabar, aquesta tesi és un compendi de tres publicacions, cosa que implica que la investigació s'ha desenvolupat en tres fases, corresponent a cadascun dels tres articles. A la metodologia es presentaran les diferents fases de la recerca. Cadascun dels articles contribueix a donar resposta als objectius plantejats en aquesta investigació, però alhora cadascun té una sèrie d'objectius específics que s'indiquen al llarg d'aquest document Programa de Doctorat Interuniversitari en Turisme

Distinguishing between “marvellous art”, “fantastic art” and what we call “daimonic art”, the first objective of this doctoral thesis consists of elaborating a functional definition of fantastic art that brings together the different existing contributions in a previous corpus marked by heterogeneity, and adapting the contributions on the fantastic emerging from literature to the particularities of the visual arts. Considering the fantastic as an aesthetic category and not as an artistic genre, the second objective is to examine more closely its visual strategies for making the impossible –the central element of the fantastic– visible, based on the distinction of four conditions: aspect of verisimilitude (formal condition); appearance of the impossible (ontological condition); critical questioning (intellectual condition); and effect of fear (emotional condition). In conclusion, this thesis proposes a reconsideration of some of the artists, works and periods traditionally ascribed to the fantastic Distinguiendo entre “arte maravilloso”, “arte fantástico” y lo que llamamos “arte daimónico”, el primer objetivo de la presente tesis doctoral consiste en elaborar una definición funcional de arte fantástico que aglutine las diferentes aportaciones existentes en un corpus previo marcado por la heterogeneidad, y adaptando a las particularidades de las artes visuales las contribuciones sobre lo fantástico surgidas de la literatura. Considerando lo fantástico como categoría estética y no como género artístico, el segundo objetivo consiste en examinar con mayor detenimiento sus estrategias visuales para hacer visible lo imposible –elemento central de lo fantástico–, a partir de la distinción de cuatro condiciones: aspecto de verosimilitud (condición formal); aparición de lo imposible (condición ontológica); cuestionamiento crítico (condición intelectual); y efecto de miedo (condición emocional). Como conclusión, la presente tesis propone reconsiderar parte de los artistas, las obras y los períodos tradicionalmente adscritos a lo fantástico Programa de Doctorat en Ciències Humanes, del Patrimoni i de la Cultura Programa de Doctorat en Ciències Humanes, del Patrimoni i de la Cultura

The long fourteenth century in Sicily can begin with the revolt of the Sicilian Vespers (1282) and end with the Congress of Caspe, the arrival of the first viceroy on the island and the defeat of the last baronial rebellions around 1418. Also in Sicily the fourteenth century was a time of cruel and bloody wars. In the aftermath of the “Ninety Years War” (1282-1372) against the rival Angevin kingdom, a series of civil wars took place and, from 1392, a short but violent war of resistance to the Aragonese-Catalan reconquest. The construction of a hundred new castles during this period fits into this context of war and daily violence A Sicília el llarg segle XIV es pot obrir amb la revolta de les Vespres (1282) i tancar amb el Com-promís de Casp, amb l’arribada del virrrei a l’illa i la derrota de les darreres rebel·lions dels barons pels volts de 1418. A Sicília el Tres-Cents, també, va ser un temps de cruels i sanguinàries guerres. Poc després de la “Guerra del Noranta anys” (1282-1372) contra el rival regne angeví, es coneixen tot un seguit de guerres civils i, des de 1392, una breu però violenta guerra de resistència a la reconquesta catalano-aragonesa. La construcció d’un centenar de nous castells durant aquest periode es situa en aquest quadre de guerra i violència quotidiana Programa de Doctorat en Ciències Humanes, del Patrimoni i de la Cultura

This dissertation studies the thought of filmmaker and essayist Jean Epstein, focusing on the motif of the body and the organism in his writings and incorporating his unpublished work into the object of study. Epstein's written work begins, at the beginning of the 1920s and before the filmographic one, developing a particular physio-psycho-sociological theory about his contemporary world, in which the body has a theoretical importance as an element related to subjectivity and subject to historical changes. This theory influences his first cinematographic thought, of the same decade, and can also be related to the importance of the body in his work not only as an object of reflection but as a literary motive for his writing (importance that can also be traced in his filmography ). The first chapter of the thesis studies in detail Epstein's first thought. The second places this thought in relation to a series of previous or contemporary discourses that allow us to see where some of their ideas come from, as well as understand that it is not an eccentric theory but embedded in traditions and important discourses of the end of the 19th century and in the first decades of the 20th. The third part of the thesis asks what survives from his first thought in Epstein's maturity writings, developed in the late 1940s and early 1950s. A series of displacements occur in the published work, with which the importance of the body is attenuated and loses its centrality. But if the unpublished work is incorporated, both a continuity and survival of the ideas of the 20s can be established, as well as an emergence of aspects present in it but not fully developed, as is the case of sensuality Aquesta tesi doctoral estudia el pensament del cineasta i assagista Jean Epstein, centrant-se en el motiu del cos i l’organisme en els seus escrits i incorporant a l’objecte d’estudi la seva obra inèdita. L’obra escrita d’Epstein comença, a principis de la dècada de 1920 i abans que la filmogràfica, desenvolupant una particular teoria fisio-psico-sociològica sobre el seu món contemporani, en la qual el cos té una importància teòrica com a element relacionat amb la subjectivitat i sotmès a canvis històrics. Aquesta teoria influeix en el seu primer pensament cinematogràfic de la mateixa dècada i també es pot relacionar amb la importància del cos a la seva obra, no només com a objecte de reflexió, sinó com a motiu literari en la seva escriptura (importància que també es pot rastrejar a la seva filmografia). El primer capítol de la tesi estudia en detall aquest primer pensament d’Epstein. El segon situa aquest pensament en relació a una sèrie de discursos anteriors o contemporanis que permeten entendre d’on provenen algunes de les seves idees, així com adonar-se’n que no és una teoria excèntrica sinó imbricada en tradicions i discursos importants a finals del s. XIX i en les primeres dècades del XX. La tercera part de la tesi es centra en preguntar-se què perviu d’aquest primer pensament en l’obra escrita de maduresa d’Epstein, desenvolupada a finals de la dècada dels 40 i principi dels 50. En l’obra publicada s’operen una sèrie de desplaçaments amb els quals la importància del cos es veu atenuada i perd la seva centralitat. Però si s’incorpora l’obra inèdita es pot establir tant una continuïtat i pervivència de les idees dels anys 20, com l’eclosió d’aspectes presents en aquesta però no desenvolupats de manera central, com seria el cas de la sensualitat Programa de Doctorat en Biologia Molecular, Biomedicina i Salut

The thesis: "Camilo Egas, the precursor of indigenism and instigator of the avant-garde in Ecuador (1889-1962)", exposes a comprehensive study of the painter's author career in two dimensions of analysis: 1) the historical, geopolitical and sociological context, and 2) the artistic and aesthetic context, referring to the work and stages of the Ecuadorian modern artist, considered as a key actor in the development of the country's twentiethcentury modern trends. Exposed in two great creative periods: the period of Indigenismo in a varied imprint, and the period of the avant-garde, the isms and variants that it went through, from social realism to its final abstract phase La tesis: «Camilo Egas, el precursor del indigenismo y concitador de las vanguardias en Ecuador (1889-1962)», expone un estudio integral de la trayectoria autoral del pintor en dos dimensiones de análisis: 1) el contexto histórico, geopolítico y sociológico, y 2) el contexto artístico y estético, referido a la obra y etapas del artista moderno ecuatoriano, considerado como un actor clave en el desarrollo de las tendencias modernas del siglo XX del país. Expuesto en dos grandes períodos creativos: el periodo del Indigenismo en una variada impronta, y el periodo de la vanguardia, los ismos y variantes que atravesó, desde el realismo social hasta su fase final abstracta Programa de Doctorat en Ciències Humanes, del Patrimoni i de la Cultura

In 1483 Sandro Botticelli completed with the collaboration of his workshop the quartet with the story of Nastagio degli Onesti. It was the first pictorial transcription on panel of the novella of the Decameron and its purpose was decorate the camera nuziale of the newlyweds Giannozzo Pucci and Lucrezia Bini. In the spring of 1868, after a slumber of almost four centuries in the Palazzo Pucci, the London collector Alexander Barker acquired the four paintings and embarked on the road to English lands. It was then that they were exposed to the London public, censored with repaints in their composition and auctioned several times circulating throughout Europe. This PhD thesis reconstructs the fate, the trips and adventures of the paintings of Palazzo Pucci, but also provides unpublished information about its iconographic content, its reception and consideration throughout history En 1483 Sandro Botticelli culminaba con la ayuda de su taller el cuarteto con la historia de Nastagio degli Onesti. Se trataba de la primera transcripción pictórica sobre tabla de la novella homónima del Decamerón y su finalidad era embellecer la camera nuziale de los recién casados Giannozzo Pucci y Lucrezia Bini. En la primavera de 1868, tras un letargo de casi cuatro siglos en el Palazzo Pucci, el coleccionista londinense Alexander Barker adquirió las cuatro pinturas y embarcaron rumbo a tierras inglesas. Fue a partir de entonces cuando fueron expuestas ante el público londinense, censuradas con repintes en su composición y subastadas en varias ocasiones circulando por toda Europa. Esta tesis doctoral reconstruye los azares, la fortuna y las distintas peripecias de las pinturas del Palazzo Pucci, pero además aporta datos inéditos acerca de su contenido iconográfico, su recepción y consideración a lo largo de la historia Programa de Doctorat en Ciències Humanes, del Patrimoni i de la Cultura

The intention of this doctoral thesis is to study the municipal finances of Barcelona in the fifteenth century and to see how far this economic indicator may serve to establish what kind of impact the so-called “late medieval crisis” had on the Catalan capital. Specifically, starting from the different historiographical theories that have looked at the question, the repercussions of the Catalan civil war (1462-1472) on the municipal exchequer of Barcelona are analysed. To do so, the aim has been to study the state of the city’s treasury during the whole reign of King John II (1458-1479), in oder to observe what state it was in before, during, and after the war. The study is divided into three main parts. The first, chapters 2 and 3, is devoted to the institutions that in one way or another influenced the development of the city’s finances: those of a governmental nature and those most directly responsible for the city’s treasury. This initial framework enables us to better understand the figures given in the following two parts, chapters 4 and 5, one focused on the revenue of the municipal treasurer and the other on his expenditure. The second part has been split into two groups, looking at the two main types of revenue that Barcelona had: the non-financial, made up of the council’s different taxes and incomes, and the financial, from short-term and, above all, long-term loans. With regard to the third part, functional parameters have been followed in order to classify the expenditure typologically into the following categories: administration (salaries, lawsuits, embassies...), services (supplies, works, the army...), monetary transfers (to the king and to the Diputació del General) and debt (annuities, basically). All told it helps to provide quite a complete view of the municipal finances during the reign of King John II and of the disastrous consequences of the civil war. It is also a good indicator for assessing, more generally, the situation of Barcelona after the war, confirming the theses that consider the war to have been a major upheaval for the city’s economy. El propòsit de la present tesi doctoral és estudiar les finances municipals de Barcelona durant el segle XV i observar fins a quin punt aquest indicador econòmic pot servir per establir l’impacte de l’anomenada “crisi baixmedieval” a la capital catalana. Concretament, partint de les diferents teories historiogràfiques que s’han ocupat de la qüestió, s’analitzen les repercussions de la guerra civil catalana de 1462-1472 en l’erari del municipi de Barcelona. Per fer-ho, s’ha volgut estudiar l’estat de la tresoreria de la ciutat al llarg del regnat de Joan II (1458-1479), amb l’objectiu d’observar-ne l’estat abans, durant i després del conflicte bèl·lic. El treball es divideix en tres parts principals. La primera, formada pels capítols 2 i 3, està dedicada a les institucions que, d’una manera o altra, influïren en la marxa de les finances urbanes: tant aquelles de tipus governamental com les responsables més immediates de la hisenda de la Ciutat Comtal. Aquest marc inicial permet entendre millor les dades exposades en les altres dues parts, els capítols 4 i 5, l’una centrada en els ingressos del tresorer municipal i l’altra en les seves despeses. La segona part, en què s’aborden els ingressos, s’ha dividit en els dos grans tipus de recursos amb què comptava Barcelona: els no financers, formats pels diferents impostos i rendes del Consell, i els financers, procedents del crèdit a curt i, sobretot, a llarg termini. Pel que fa a la tercera part, la de les despeses, s’han seguit paràmetres funcionals per classificar-les tipològicament en les següents categories: administració (salaris, plets, ambaixades...), serveis (abastament, obres, host...), transferències (al rei i a la Diputació del General) i deute (fonamentalment, censal). Tot plegat contribueix a proporcionar una visió força completa de les finances municipals durant el regnat de Joan II i de les conseqüències nefastes que la guerra civil comportà. Així mateix, constitueix un bon indicador per valorar, més en general, la situació de Barcelona a la fi del conflicte, confirmant les tesis que consideren la contesa com un daltabaix per a l’economia de la ciutat.

This thesis links the limits of tourism growth and social exchange theory (SET) through tourism impacts perceptions of residents. SET has been the most widely used theory to explain the perceptions by residents of tourism since their participation in tourism can be understood as an exchange in which they receive benefits in exchange for costs. In its entirety, this thesis explains the limits of tourism growth through the language of SET and aims to confirm certain aspects of the combination of both. Firstly, it confirms that the indicators of the limits of tourism growth do not necessarily coincide with those of SET since the perceptions of residents may be positive while they are reluctant to accept more tourists. Secondly, four social exchange relationships are identified which pair costs and benefits. These relationships have specific links to the limits of tourism growth which suggests that exchanges that involve limited resources may affect social carrying capacity. And finally, it characterizes the role that values play in the exchange system as perceived by residents. It is noted that residents do not only refer to values typical of tourism growth but also the opposite, those of degrowth, and that the latter have an impact on the way residents perceive tourists and the limits of tourism growth La tesis vincula els límits del creixement turístic i la teoria d’intercanvi social (TIS) mitjançant les percepcions d’impactes turístics dels residents de l’àrea d’estudi. La TIS ha estat la teoria més utilitzada per explicar les percepcions dels residents ja que la participació d’aquests en el turisme es pot entendre com un intercanvi en el qual els residents reben uns beneficis a canvi de suportar uns costos. En la seva totalitat, aquesta tesi explica els límits del creixement turístic mitjançant el llenguatge d’aquesta teoria i té per objectiu confirmar certs aspectes de la combinació d’ambdues teories (límits del creixement turístic i TIS). En primer lloc, confirma que els indicadors dels límits del creixement turístic no necessàriament coincideixen amb els de la TIS, ja que les percepcions positives del residents no es corresponen amb una voluntat d’acceptar més turistes. En segon lloc, s’identifiquen quatre relacions d’intercanvi social en les quals es vinculen costos i beneficis des de la perspectiva del residents. Aquestes relacions tenen vinculacions específiques amb els límits del creixement turístic, el que suggereix que els intercanvis que afecten recursos limitats poden afectar la capacitat de càrrega social. Finalment, es caracteritza el rol que tenen els valors en el sistema d’ intercanvi tal i com el perceben els residents. Es constata que els residents no només fan referència a valors propis del creixement turístic sinó també valors contraris, de decreixement, i que aquests últims incideixen en la manera en que perceben als turistes i els límits del creixement turístic Programa de Doctorat Interuniversitari en Turisme

Around the Fifth century AD, the use of silos as storage structures reappeared in force throughout large areas of Western Europe. This phenomenon also concerned the territories of the bishoprics of Girona and Empúries. Although in this region silos had been used as storage structures during a large part of the Iberian period, their use declined until their virtual disappearance during the Roman Empire. In order to investigate in depth the different reasons that led to silos being widely used again, this thesis analyses the storage of cereals within the wider framework of transformations that took place in the territories of the bishoprics of Girona and Empúries between the end of the Fifth century and the beginning of the Eighth century. The main objective is to determine the function/use of the silos in the economic framework of the economy of the Visigothic period in the northeast of the Iberian Peninsula Al voltant del segle V dC, l’ús de les sitges com a estructures d’emmagatzematge ressorgí amb força a grans àrees de l’Europa occidental. Aquest fenomen també afectà els territoris dels bisbats de Girona i Empúries. Tot i que en aquesta regió les sitges havien estat emprades àmpliament com estructures d’emmagatzematge al llarg del període ibèric, durant el període imperial la seva utilització decaigué fins a pràcticament desaparèixer. Per tal d’aprofundir en els diferents motius que propiciaren que les sitges es tornessin a utilitzar a bastament, aquesta tesi doctoral analitza l’emmagatzematge de cereals en sitges en el marc de totes les transformacions que tingueren lloc en els territoris dels bisbats de Girona i Empúries entre finals del segle V i començaments del segle VIII. L’objectiu principal que persegueix és determinar la funció/ús de les sitges en el marc de l’economia d’època visigòtica del nord-est peninsular

The purpose of this research work is focused on the archaeological practice that was carried out from the archaeological associations in Catalonia. The Renaixença cultural movement claimed a glorious past in Catalonia during the formation of different European nations. The interest in the past led to the fact that in the late nineteenth and beginning twentieth centuries, archaeological associations were a reality in Catalonia. They were mainly organized around scientific hiking. These archaeological associations arrived to the culmination in the Second Republic. In the first so-called Franco regime, the Comisaría General de Excavaciones Arqueològicas, led by the falangist Julio Martínez Santa-Olalla, used the network of archaeological associations that Pere Bosch Gimpera had used for archaeological knowledge of the territory of Catalonia since the beginning of the 20th century. The Decree of December 2, 1955, abolished this commissary and gave birth to the Servicio Nacional de Excavaciones Arqueológicas. This date roughly coincides with what historiography identifies as the second Franco regime. It has been verified that the new organization of archaeology in this second Franco regime continued to use this network of archaeological associations. Each place in the Catalan territory had its own particularity and demanded an investigation by itself. In this work, the Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu Municipal de Berga is a case study, that since 1965 had direct permission from the Dirección General de Bellas Artes for the practice of archaeology in the territory of the Berguedà El sentit d’aquest treball de recerca va dirigit a la pràctica de l’arqueologia que es realitzava des de l’associacionisme arqueològic Catalunya. El moviment cultural de la Renaixença reivindicava un passat gloriós de Catalunya durant la formació de les diferents nacions europees. L’interès pel passat propi, a imatge del romanticisme, va propiciar que a final del segle XIX i principis del XX, l’associacionisme arqueològic fos una realitat a Catalunya. Principalment es va organitzar a l’entorn de l’excursionisme científic. Aquest associacionisme va tenir el punt culminant a la Segona República. En l’anomenat primer franquisme la Comisaría General de Excavaciones Arqueològicas que dirigia el falangista Julio Martínez Santa-Olalla va fer servir la xarxa d’associacions arqueològiques que Pere Bosch Gimpera havia emprat per el coneixement arqueològic del territori de Catalunya des de principis del segle XX. El Decreto de 2 de diciembre de 1955 va suprimir aquesta comissaria i va fer néixer el Servicio Nacional de Excavaciones Arqueológicas. Aquesta data coincideix aproximadament amb el què la historiografia anomena com el segon franquisme. S’ha comprovat que la nova organització de l’arqueologia en aquest segon franquisme va continuar fent servir aquesta xarxa d’associacions arqueològiques. Cada lloc del territori català tenia la seva particularitat i demana una investigació per ell mateix. En aquest treball i com estudi d’un cas, s’efectua el del Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu de Berga que des de 1965 va tenir un permís directe des de la Dirección General de Bellas Artes per a la pràctica de l’arqueologia en el territori del Berguedà

Sluguilla Lawash is the site with a higher concentration of open air prehistoric rock art of Western Sahara. It has 1143 engraved slabs with 2087 motifs, among which the 99% have an incised stroke, with a dark desert varnish and have been classified as Tazine style. Among the most abundant motifs are animal figures such as aurochs, rhinos, elephants, giraffes, antelopes, ostriches, warthogs or felids. To a lesser extent there are human representations, spirals, ovals, tribal marks of camels, boards for board games, masks and weapons such as axes, throwing sticks, bows and arrows. The chronological proposal of the site range between 6500 BP, the time of the arrival of sheep or goats and domestic dogs in the Western Sahara, until the 3500 BP by the absence of depicted of horses. These chronologies are adjusted with the engravings of Metgourine axes resulting the introduction of the metallurgy around the 3800 BP Sluguilla Lawash és el jaciment amb una major concentració d’art rupestre prehistòric a l’aire lliure del Sàhara Occidental. El formen 1143 lloses gravades amb 2087 motius entre els quals el 99% presenten una traç incís, amb una pàtina fosca que han estat classificats de l’estil Tazina. Entre els motius més abundants hi trobem figures animals d’urs, rinoceronts, elefants, girafes, antílops, estruços, facoquers o fèlids. En menor mesura hi ha representacions humanes, espirals, òvals, marques tribals de camells, taulers per a jocs de taula, màscares i armes com destrals, pals llancívols, arcs i fletxes. La proposta cronològica del jaciment el situa des del 6500 BP, moment de l’arribada dels ovicaprins i dels gossos domèstics a l’oest saharià, al 3500 BP per l’absència de representacions de cavalls. Aquestes cronologies s’adeqüen a la presència dels gravats de destrals de tipus Metgourine, suposadament corresponents a la introducció de la metal·lúrgia entorn del 3800 BP

Since the start of the Syrian conflict Syria‘s archaeological heritage was a victim, the role of the international heritage organization was very modest and limited , the Directorate General of Antiquities and Museums (DGAM) have worked valiantly to safeguard monuments, museums, and sites, but the challenges of operating during wartime require special expertise, and heritage professionals cannot operate in many parts of the country. There are no disaster plans for museums and sites, and Syrian heritage professionals lack crisis training. The structure of this thesis is with collection of six different articles which they deal with the situation of Syrian arcaheological heritage . The research started with the first publication which is the management of Syrian archaeological heritage before and during the Syrian conflict: Comparison Study, then to analyze how the conflict effected on Syrian archaeological heritage, the second article ―The Illegal Excavation and Trade of Syrian Cultural Objects: A View from the Ground‖ treis to analyze who the illegal excavation and the illegal trade of Syrian antiquities is one of the main reason to destroy Syrian archaeological sites . the rest of the four publications ―Syrian civil society and cultural heritage before and during the conflict‖, ―The Extraordinary, Ordinary Syrian: Syria‘s Heritage Protectors‖, ―Protecting heritage during conflict: the Work of Heritage for Peace‖ and ―The Multaka Project: a cultural initiative for the refugees in Berlin‘s museums‖ , these four articles try to show the role of Syrian civil society on the protection of Syrian archaeological heritage. Then after presenting the contribution by these articles , then the thesis will include a discussion of the main finidings and the results of this research ,it will finish by giving a recomandation for future research on this subject Programa de Doctorat en Ciències Humanes, del Patrimoni i de la Cultura

At the end of Middle Ages, Barcelonese authorities had extended their authority over areas which, in principle, were exclusive competence of the Church, such as charity, morality or education. This historical phenomenon –conceptualised by historiography with the expression ‘civic religion’– is part of a general trend throughout Europe, so that urban governments did not want to leave in the hands of the clergy those issues that were part of what they considered to be of collective interest. This thesis analyses the phenomenon of civic religion in early modern Barcelona, i.e. the intervention of municipal power in the religious sphere that was manifested, above all, in the control and tutelage exercised over urban religious institutions, specially those run by women; consolidation of patronage over churches and chapels; the creation of a municipal welfare system; constant promotion of religious life; and, finally, the creation of a network of saints to protect the city. In this context, City and Church were fighting to expand their respective power spheres which, far from being totally delimited, were constantly being redefined. To conclude, confrontation with the Neapolitan case will be able to introduce new perspectives or approaches in the analysis of the above-mentioned phenomenon A finales de la edad media las autoridades barcelonesas habían extendido su autoridad sobre ámbitos que, en principio, eran competencia exclusiva de la Iglesia como, por ejemplo, la caridad, la moral o la educación. Este fenómeno histórico –que ha sido conceptualizado por la historiografía con la expresión ‘religión cívica’– se enmarca en una tendencia general en toda Europa, de forma que los gobiernos urbanos no querían dejar en manos de los clérigos aquellas cuestiones que formaban parte de lo que ellos consideraban de interés colectivo. En la presente tesis se analiza el fenómeno de la religión cívica en la Barcelona moderna, es decir, la intervención del poder municipal en la esfera religiosa que se manifestaba, sobre todo, en el control y tutela que ejercía sobre las instituciones religiosas urbanas, en especial femeninas; la consolidación del patronazgo sobre iglesias y capillas; la creación de un sistema asistencial municipal; la constante promoción de la vida religiosa y, por último, en la creación de una red de santos protectores de la ciudad. En este contexto Ciudad e Iglesia dirimían una pugna por ampliar sus respectivas esferas de poder que, lejos de estar totalmente delimitadas, estaban en constante redefinición. Para terminar, la confrontación con la experiencia napolitana nos permitirá introducir nuevas perspectivas o enfoques en el análisis del citado fenómeno Programa de Doctorat en Ciències Humanes, del Patrimoni i de la Cultura

The study of cafes as spaces of cultural exchange and places of literary modernity can bring with them stories of gatherings and literary encounters, including vanguards defined under cultural movements that defied tradition and imposed renewed forms of culture. In the encounters of regulars in these historic cafes, one can find these lost images of cultural production and the diverse tensions surrounding the construction of cultural identity, especially in the case of European cafes. In the case of cafes in Bogota, this cultural experience is much more diffuse, due in part to a series of economic, social, and cultural contradictions that allowed for a late emergence of cafes in Bogota’s social and urban spaces. This work insists that these material conditions, which are part of the same production conditions within the particular phenomenon of cafes, cannot be ignored. L'estudi dels cafès com a espais d'intercanvi cultural i com a llocs de la modernitat literària poden arrossegar amb si històries de tertúlies i trobades literàries, fins i tot, d'avantguardes definides sota moviments culturals que van desafiar la tradició i van imposar unes formes renovades de la cultura. En les trobades d'habituals en aquests cafès històrics, poden recollirse aquestes imatges perdudes de la producció cultural i les diverses tensions al voltant de la construcció de la identitat cultural, sobretot en el cas dels cafès europeus. En el cas dels cafès de Bogotà es fa molt més difusa aquesta experiència cultural, degut en part a una sèrie contradiccions econòmiques, socials i culturals que van permetre una emergència tardana dels cafès en l'espai social i urbà de Bogotà. En aquest treball s'insisteix que aquestes condicions materials, que fan part de les mateixes condicions de producció d'un fenomen tan particular com els cafès, no poden ser desconegudes.

This work studies how the class of hisendats (landowners who lived from their rents), the economic and social ruling class in the Girona society of the eighteenth century, also became a leading class in the time of the liberal revolution and the implementation of the liberal state. A case study has been carried out, that of the Carles family’s heritage, one of the most important in the province of Girona, as a way to focus on this social group in different aspects: family relationships, the economic and social basis of its power and its public performance in the sociability media and in local politics. The main source of information has been the patrimonial archive of the Carles family, combined with parochial, notarial, municipal and provincial sources. The area of study is the region of Girona, in the northeast of Catalonia (Spain), during the first half of the nineteenth century. Aquest treball estudia com els hisendats, o grans propietaris rendistes, de classe dominant econòmica i social en la societat gironina del segle XVIII, esdevingueren també classe dirigent en el marc de la conformació del nou règim liberal. S’ha realitzat un estudi de cas, l’anàlisi del patrimoni Carles, un dels més importants de la província de Girona al segle XIX, com una manera de focalitzar la visió sobre aquest grup social en els seus diversos àmbits d’actuació: les relacions familiars, la base econòmica i social del seu poder i la seva actuació pública en els medis de sociabilitat i la política local. La font principal del treball ha estat l’arxiu patrimonial de la família Carles, que ha estat complementat amb altres fons (parroquials, notarials, municipals i provincials). La geografia de l’estudi és la regió de Girona, al nord-est català, i la seva cronologia central la primera meitat del segle XIX.

This doctoral thesis analyses the private credit available to the popular classes during the fourteenth century. At the same time, it focuses on the institutional mechanisms granted by public powers in order to sanction this credit, but also to pursue non-payment. The case study chosen is the barony of Llagostera, in north-eastern Catalonia. The main data used for the investigation is drawn from the notarial series preserved for the territory, as well as from the court records of the local jurisdictional court. In the first instance, primary sources are explored, placing special emphasis on court records. In a second block we present the main financial products available to the population of the territory, namely the ‘comandes de bestiar’ (cattle-leasing agreements), the financed purchases of cloth, and the so-called ‘crèdit censal’ (i.e. the local rentes viagères). Finally, in the third block of the thesis we present the coercive mechanisms by which jurisdictional lordships provided legal security to the financial market La present tesi doctoral es proposa analitzar el crèdit privat estès entre les classes populars al segle XIV i els mecanismes institucionals habilitats pels poders públics per tal de sancionar-lo i, alhora, perseguir la morositat. El cas d’estudi escollit és la baronia de Llagostera, al nord-est de Catalunya. La base documental principal per a la investigació és la sèrie notarial conservada per aquest territori, i també els registres de la cort del batlle jurisdiccional. En primera instància s’exploren les fonts, fent especial èmfasi en els registres de la cort. En un segon bloc es presenten els principals productes financers a l’abast de la població del territori, descrivint particularnent les comandes de bestiar, la compravenda finançada de draps i el crèdit censal. Per últim, en el tercer bloc de la tesi s’introdueixen els mecanismes coercitius a través dels quals les senyories jurisdiccionals van donar seguretat jurídica al mercat financer

Since carachterization of French migration during 16th and 17th centuries in the Bishopric of Girona, I obtained huge data pointing out the strong presence of treballador label, mainly among French immigrants, increasing in proportion as 17th century goes on. Thanks to the work developed by the Centre de Recerca en Història Rural (University of Girona), I focused my aim to the profound changes suffered by the bulk of social relations in Catalan countryside. Which are real state accumulation process, peasant differentiation and the emergence of new social groups, amongst them, those of treballadors which I expect to have been able to clarify the causes and main characteristics through social composition, marriage patterns and involvement in labour, credit and land markets A partir de la caracterització de la immigració francesa durant els segles XVI i XVII pel que fa al Bisbat de Girona, les dades obtingudes destaquen una fortíssima presència de l’etiqueta de treballador, principalment entre els immigrants d’origen francès, però en proporcions cada cop més creixents pel conjunt de la població conforme ens introduïm al segle XVII. A partir dels extensos treballs que porta desenvolupant el Centre de Recerca en Història Rural de la Universitat de Girona, hem enfocat les nostres preguntes vers els profunds canvis que va patir el conjunt de relacions socials en el camp català; on hi destaquen processos d’acumulació patrimonial, diferenciació pagesa i sorgiment de nous grups socials, entre ells, el dels treballadors. Un grup la formació del qual esperem haver-ne esclarit les causes i les seves característiques a partir d’estudiar-ne la seva composició, pautes matrimonials i relació amb els mercats de treball, crèdit i de la terra

Durante el siglo XIX el arquetipo del museo se fundamentaba sobre una arquitectura de líneas clásicas y de imagen palaciega. La tendencia actual de los edificios de nueva construcción destinados a museos hacia una arquitectura contemporánea caracterizada por su indefinición tipológica conlleva la falta de un arquetipo. Ante esta pérdida de identidad el museo actual no renuncia a ser identificado como museo, a relacionar el continente y el contenido, ni a transmitir aquellos valores que considera oportunos. Por ello opta por utilizar la arquitectura mueble con el fin de transmitir todos aquellos valores e informaciones que considera oportunos. Durant el segle XIX l’arquetip del museu es fonamentava sobre una arquitectura de línies clàssiques i d’imatge palauenca. La tendència actual dels edificis de nova construcció destinats a museus cap a una arquitectura contemporània caracteritzada per la seva indefinició tipològica comporta la manca d’un arquetip. Davant d’aquesta pèrdua d’identitat el museu actual no renuncia a ser identificat com a tal, i opta per utilitzar l’arquitectura moble amb la finalitat de transmetre tots aquells valors i informacions que considera oportuns. In the 19th century, the museum archetype was based on an architecture of classical lines and a palace image. The current trend of new museums buildings is characterized by its typological vagueness and the lack of an archetype. Despite this loss of identity, the current museum does not give up being identified as such, and chooses to use movable architecture in order to transmit all those values and information it considers appropriate.

The main objective of this thesis is to establish the circulation dynamics of late roman coinage in the roman ciuitates of Girona and Empúries during the historical period known as the Late Roman Empire. To do so, we studied the coins recovered during archaeological works in the aforementioned territories, which lead to the constitution of an exhaustive catalogue of the coinage. In turn, the catalogue allowed the statistical analyses of the same, as well as the generation of a global vision of the coinage found in the region. Under the premise that regional economies differ among themselves, we believe that the local study of regional economies, such as the one studied here, can provide a better understanding of the global roman dynamics of the Empire. The present thesis goes beyond the study of coinage circulation, and extends to topics such as the nature of the economy – attempting to determine whether the economy was monetary or weight based – as well as the conception of the coin in the economic system, while also determining if it had a trust or a weight value. We also pretend to characterize the circulating coinage on the basis of an array of factors: metal, type, chronology, mint, and emissary. Through the study of these factors we can determine which were the coins that reached the studied territory. Moreover, the importance of the imitative coinage is also evaluated, given that it is a key to understand the economy in the zone. Finally, we compare data extracted of the studied territory with other published data from different territories of Spain and Europe, in an attempt to see if there are overarching similar dynamics between those appreciated in the Girona and Empúries territories during the Late Roman Empire and their Spanish and European counterparts. Aquest treball té com a principal objectiu establir els patrons de circulació de la moneda baiximperial al territori de les ciuitates de Girona i Empúries durant el període que es coneix com a baix Imperi romà. Serà a través d’un exhaustiu estudi de tot el material numismàtic recuperat en excavacions arqueològiques, que quedarà agrupat en un catàleg, des d’on s’elaboren les estadístiques i el buidatge de dades que permeten definir quin tipus de moneda fou la més present en el territori i plantejar-nos el perquè. Partim de la premissa que les economies regionals poden ser molt diferents i que és a través d’estudis locals com el que aquí plantegem des d’on es pot abordar la confecció de models econòmics globals per al baix Imperi, així com veure l’afectació real de les reformes i els canvis en el valor nominal de la moneda sobre el terreny. A més de la circulació pròpiament dita s’aborden altres temes, essent un dels més destacats establir quina era el tipus d’economia imperant al territori: de base natural o per contra monetitzada; però també quina era la concepció de la pròpia moneda dins el sistema econòmic: si posseïa un valor fiduciari o era un valor de base ponderal. Es realitza també una caracterització de diferents aspectes de la moneda circulant, tant del tipus majoritari com de la resta. Així doncs a partir de l’estudi del metall, el nominal, la cronologia, la procedència i l’emissor s’estableixen quines són les monedes que més arribaren al territori i plantegem quines foren les més usades de manera plausible. El pes de les monedes d’imitació dins dels circuits monetaris també és avaluat, atès que és un element clau en l’aproximació al tipus d’economia. Finalment, es comparen les dades extretes en aquest territori amb les que altres estudiosos han analitzat en altres zones, amb la voluntat de copsar possibles dinàmiques similars en altres regions imperials.

The aim of this doctoral thesis is to present the person and work of restorer and professor of history of art Joan Sutrà Viñas (1898 - 1981), in particular within the context of the conservation and restoration of artistic heritage in Catalonia during the first half of the XX Century. The analysis of his interventions provides a great source of information on the state of conservation of numerous pieces with great artistic relevance that passed through his hands, as well as restoration techniques carried out particularly in the decades of 1920 and 1930. The evolution of his technique manifests in particular after his stay at the Laboratoire du Musée du Louvre de Paris. On the other hand, the recovery of the restorer’s personal archive, kept by his family from the time of his passing, becomes a tool for the consultation and study of the artworks that make it up L’objectiu de la tesi doctoral és donar a conèixer la figura i el treball del restaurador i professor d’història de l’art Joan Sutrà Viñas (1898 - 1981), especialment en l’entorn de la conservació i restauració del patrimoni artístic a Catalunya, en la primera meitat del segle XX. Les anàlisis de les seves intervencions en les obres d’art aporten informació fonamental de l’estat de conservació de nombroses peces de gran rellevància artística que van passar per les seves mans i de les tècniques de restauració que es realitzaven, especialment en les dècades de 1920 i 1930. L’evolució de la seva tècnica es fa palesa després de la seva estada al laboratori del Museu del Louvre de Paris. D’altra banda, la recuperació de l’arxiu personal del restaurador, guardat des de la seva mort per la família, esdevé una eina de consulta i d’estudi de les obres d’art documentades en ell

Joan Fuster was one of the most prominent intellectuals of the Catalan Letters in the last century. His national thought and the construction of a Valencian identity which was an alternative to the existing one, was central during the sixties and seventies for the different Valencian political cultures. Furthermore, the national proposal for the «Catalan countries» which he theorized and deffended, obliged the political cultures in Catalonia and the Balearic Islands to modify their national approaches. The whole spectre of the opposition to Franco, from the left to the nationalism passing through the liberal right , were interpellated by Fuster's proposal. Nevertheless, with the transition, the events put away intellectuals and polical proposals such as the one Fuster propounded. The consolidation of democracy and the country's political state of autonomies eventually showed that national initiatives such as the ones Fuster conceived did not fit in the new regime. Joan Fuster va ser un dels intel·lectuals més importants de les lletres catalanes el segle passat. El seu pensament nacional i la construcció d’una identitat valenciana alternativa a l’existent, fou central durant la dècada dels seixanta i setanta per a les diferents cultures polítiques valencianes. Igualment, la proposta nacional dels «Països Catalans» que teoritzà i defensà, va obligar les cultures polítiques de Catalunya i les Illes a modificar els seus plantejaments nacionals. Tot l’espectre de l’antifranquisme, des de l’esquerra al nacionalisme passant per la dreta liberal, es veieren interpel·lats per la proposta fusteriana. Amb la transició, però, els esdeveniments anaren arraconant a intel·lectuals i propostes polítiques com la fusteriana. La consolidació de la democràcia i l’Estat de les autonomies acabà per mostrar que plantejaments nacionals com el fusteria no encaixaven en el nou règim.

Artistic forms seem to be closely related to magical thinking, because of their use of symbols and representations, the creation of talismanic objects and the articulation of ritual practices. This link has fluctuated throughout history. There were periods in which they were intricately related, whereas in other times the threads almost released themselves. However, it seems that they never managed to separate completely. That is because of the link, present since the origins of art. For this investigation, there will be a very broad historical framework, from that initial focus up to the present. That is because the goal is to articulate certain aesthetic ideas, a theory that helps us understand better the foundations of art. Among all art forms, schools, artists and tendencies, the focus will be in those closer to the visionary. That is because that kind of link is more visibly present in those creators or currents. Les formes artístiques semblen mantenir una relació molt estreta amb el pensament màgic, gràcies a l’ús de símbols i representacions, a la creació d’objectes talismànics i a l’articulació de pràctiques rituals. Aquest vincle ha fluctuat històricament, amb períodes en que ambdós estaven nuats indeslligablement, amb altres en els quals les fibres varen intentar deslligar-se, com durant l’apogeu del racionalisme; malgrat això, sembla que aquell objectiu de separació no pot obtenir-se, donat el vincle, ja des dels orígens de l’art. A la investigació s’utilitzarà un marc històric amplíssim, des del focus inicial fins al present, ja que l’objectiu es més aviat articular unes idees estètiques, una teoria que ajudi a comprendre millor allò que fonamenta l’art. D’entre totes les formes d’art, escoles, artistes i tendències, es prioritzaran les més properes a allò visionari, degut a que aquests creadors i corrents presenten de manera més intensa la relació.

The thesis presented is a study of some women's movements which claim a recovery of the female body from a feminist and ecologist standpoint and which are currently spreading their influence. It provides a summary of the different aspects that embrace these international movements and their growing influence in Catalonia. It is intended to reflect on the ambivalence, but also the potential of these resistance movements in the corrent medical, educational and socioeconomic model. The many interviews that are part of the text set different shades to complete the mosaic portrait of this reality. It is a qualitative analysis which gives voice to different women involved in some aspects of the moviment studied in this thesis, either as professionals or as users: the female body, the menstrual cycle, women's circles and motherhood. The results obtained highlight the fact that the link between environmentalism, feminism and corporeality not only involves changes towards new practices at individual and family levels but also claims a global economic decline in order to achieve greater attention to life and its cycles. If these new attitudes are not favored from the environment, the result may be a source of physical and psychological exhaustion for some women. La tesi que es presenta constitueix un estudi d'alguns moviments de dones que s'estan difonent actualment i que reclamen recuperar el cos femení des d'una perspectiva feminista i ecologista. S'ofereix un compendi dels diferents aspectes que abracen aquests moviments d'abast internacional i de creixent influència a Catalunya. Així, es pretén reflexionar sobre les ambivalències, però també les potencialitats d'aquests moviments de resistència a l'actual model mèdic, educatiu i socioeconòmic. Les múltiples entrevistes que formen part del text estableixen diferents matisos i completen el mosaic del retrat d'aquesta realitat. Es tracta d'una anàlisi qualitativa en què es dóna veu a diferents dones que participen en alguns dels aspectes del moviment que s'estudien en aquesta tesi, ja sigui com a professionals o com a usuàries: cos femení, cicle menstrual, cercles de dones i maternitat. Els resultats que s'han obtingut subratllen la vinculació entre l'ecologisme, el feminisme i la corporalitat que no només passa per canvis en noves pràctiques a nivell individual i familiar sinó també per una proposta global de decreixement econòmic per una major atenció a la vida i als seus cicles, ja que si des de l'entorn no s'afavoreixen, aquestes actituts poden arribar a suposar una font d'esgotament físic i psicològic per a algunes dones.

The main topic of this doctoral research is the French artist Balthus (1908-2001) and the analysis of his pictorial production. Despite being a notorious and much discussed painter by a theorical corpus who have been limited their analysis on the proper art critic tecnicisms or on the moralists, there’s still scanty researches about the artist in Spanish language. This thesis examines the paradoxical dialectics established between a figurative representation and the cunning ficcionality of the contents that the artist introduces in his painting, through a reading and transverse exegeses of Balthus artworks, that articulates thematic and conceptual elements. To understand what gives us to see and what we must see in the images created by Balthus, this monograph crosses his artistic path and raises a theoretical synthesis that includes technical, stylistic, iconographic, symbolic and relational questions, with the purpose of reinterpreting and revaluing Balthus painting and reframing his repercussion inside contemporary art imaginary El objeto de esta investigación doctoral es el artista francés Balthus (1908-2001) y el análisis de su producción pictórica. Aun siendo un pintor muy connotado y discutido por un corpus teórico que se ha ceñido excesivamente o en los tecnicismos propios de la crítica de arte, o en los moralistas, todavía disponemos de escasas investigaciones sobre Balthus en lengua española. A través de una lectura y exégesis transversales de su pintura, este trabajo examina la dialéctica paradójica que se establece entre una representación figurativa y la artera ficcionalidad de los contenidos que el artista instaura en su obra. Para dilucidar qué nos da a ver y qué debemos ver en las imágenes creadas por Balthus, esta monografía recorre su trayectoria artística y plantea una síntesis teórica que incluye cuestiones técnicas, estilísticas, iconográficas, simbólicas y relacionales, con el propósito de reinterpretar, revalorizar y contextualizar la pintura balthusiana en el imaginario artístico contemporáneo

At the end of the Republican era, changes on the territory of our study began started. During this period, a lot of cult buildings, with a clear italic nature, were established. That’s the proof of territorial, religious, social and economic control that Romanization entailed. This work analyses in depth several examples of these types of establishments throughout the present provinces of Girona, Barcelona and Tarragona, showing the syncretism processes typical of the contact between two well-differentiated religious realities, going to the interpretative stage of them by the Roman contingent and the subsequent total immersion of the Roman religion in our territory. The thread of this study is water, and as this element articulated a series of spaces that have been differentiated into three sections: worship spaces, termomineral spaces and, finally, we treat water and its concept of monumentality, A finals de l’època republicana els canvis sobre el territori del nostre estudi es començaren a fer patents. En aquest període s’estableixen una sèrie d’edificis de culte, de clar caràcter itàlic, que evidenciaren el control territorial, religiós, social i econòmic que va comportar la romanització. Aquest treball analitza en profunditat diversos exemples d’aquest tipus d’establiments al llarg de les actuals províncies de Girona, Barcelona i Tarragona, evidenciant els processos de sincretisme propis del contacte entre dues realitats religioses ben diferenciades, passant a l’etapa de la interpretatio dels mateixos per part del contingent romà i la posterior immersió total de la religió romana al nostre territori. El fil conductor d’aquest estudi és l’aigua i com aquest element articulà tot un seguit d’espais que s’han diferenciat en tres apartats: els espais de culte, els espais de caire termomineral i per últim, tractem l’aigua des del punt de vista de la monumentalitat

The PhD dissertation starts off with the research work El paludisme a la Catalunya del segle XIX a través del Diccionario de Madoz i les Topografies Mèdiques, presented as a master’s degree thesis in 2010. By then, the thesis was already revealing some of the lines of research that eventually became the core objectives of the doctoral thesis. Therefore, this research aims first to quantify morbidity and mortality caused by paludism in Catalonia in the 19th century, second to know the strategies doctors used in their struggle against the disease, and finally to set a cartography of the country from around 1850, thus giving visibility to the present work. Beyond characterizing paludism in Catalonia, it is of our interest to write a brief chronicle on the process that led to the identification of its origins and the healing method, making especial emphasis on the introduction and usage of quinine during the treatment of the disease. The willingness to reach a more comprehensive understanding of the relative failure on the management and usage of the drug took us to do an exhaustive revision of the medical practice in Catalonia in the 18th and 19th centuries, through reliable testimony on paludism, so as to understand the epistemological fundament, which conditioned the methods used by doctors to tackle the disease, La tesi doctoral té el punt de partida en la recerca El paludisme a la Catalunya del segle XIX a través del Diccionario de Madoz i les Topografies Mèdiques, que es va presentar com treball final de màster, l’any 2010. Aleshores ja apuntàvem les futures línies de treball, que han esdevingut els objectius principals de la tesi doctoral. Així doncs, amb la recerca hem pretès quantificar la morbiditat i mortalitat del paludisme a Catalunya al segle XIX, conèixer les estratègies que van seguir els metges en la lluita contra la malaltia i, finalment, la producció d’una cartografia del país vers el 1850, que la fes visible. Ens ha interessat, a més de caracteritzar el paludisme a Catalunya, fer una breu crònica del procés que va dur a la identificació de l’origen i el guariment, amb una atenció especial a la introducció i ús de la quina en el tractament de la malaltia. La voluntat d’entendre millor el fracàs relatiu en la gestió i l’ús del fàrmac ens ha dut a fer un repàs de la pràctica mèdica a Catalunya els segles XVIII i XIX, a través dels testimonis que ens han arribat, relacionats amb el paludisme, per conèixer-ne el fonament epistemològic, el qual va condicionar la manera com els metges es van enfrontar a la malaltia

Emili Saguer i Olivet: notari, polític i home de negocis (1865-1940) offers us the vision of an individual that lived during a very complex period. He was a notary in Girona, a prominent lawyer and a firm defender of the rights of the people of Girona, founder of Centre Catalanista de Gerona, president of the Diputació of Girona (1930-1931) and owner of several fresh water springs. This thesis offers an understanding of his character as well as an insight into some of the historical chapters of Girona at the end of the 19th century and the beginning of the 20th. Emili Saguer i Olivet: notari, polític i home de negocis (1865-1940) ens ofereix la visió d’un personatge que va conviure en un període molt complex. Va ser notari de Girona, destacat jurista i defensor del dret gironí, fundador del Centre Catalanista de Gerona president de la Diputació de Girona entre 1930 i 1931 i propietari de fonts. El present treball no només pretén recuperar la figura del personatge, sinó que també ens endinsa en alguns capítols de la història de Girona de les darreries del segle XIX i d’inicis del segle XX.

The present study tries to analyze the artistic production of the painters Tarsila do Amaral (1886-1973) and Emiliano Di Cavalcanti (1897-1976) through the concepts of modernity, coloniality and nation. The Brazilian modernism of 1922 was a heterogeneous cultural movement that tried to articulate a proposal of «national» culture from the incorporation of the subaltern cultures of the country, mainly black and indigenous. Through an interdisciplinary methodology that integrates the feminist, Marxist and postcolonial theories, we will think about the conflicts, complexities and historical misalignments that these artists reveal when they try to represent the subaltern subjects. We understand coloniality as a constituent part of modernity. For this reason, we want to analyze how artists create a dialogue between the popular and the national to highlight the conflicts between gender, social classes and ethnic groups El present estudi pretén pensar la producció artística dels pintors Tarsila do Amaral (1886-1973) i Emiliano Di Cavalcanti (1897-1976) des dels conceptes de modernitat, colonialitat i nació. El modernisme brasiler de 1922 fou un moviment cultural heterogeni que intentà articular una proposta de cultura «nacional» a partir de la incorporació de les cultures subalternes del país, sobretot negra i indígena. A través d’una metodologia interdisciplinària que integra les teories feminista, marxista i postcolonial, pensarem els conflictes, complexitats i desajustos històrics que aquests artistes revelen quan pretenen representar els subjectes subalterns. Entenem la colonialitat com a part constitutiva de la modernitat i volem pensar com els artistes «situats» a la perifèria, i com a «mediadors» simbòlics que foren, estableixen diàleg entre allò popular i allò nacional evidenciant els conflictes entre gènere, classes socials i grups ètnics El presente estudio pretende pensar la producción artística de los pintores Tarsila do Amaral (1886-1973) y Emiliano Di Cavalcanti (1897-1976) desde los conceptos de modernidad, colonialidad y nación. El modernismo brasileño de 1922 fue un movimiento cultural heterogéneo que intentó articular una propuesta de cultura «nacional» a partir de la incorporación de las culturas subalternas del país, sobre todo negra e indígena. A través de una metodología interdisciplinaria que integra las teorías feminista, marxista y poscolonial, pensaremos los conflictos, complejidades y desajustes históricos que estos artistas revelan cuando pretenden representar los sujetos subalternos. Entendemos la colonialidad como parte constitutiva de la modernidad y queremos pensar como los artistas «situados» en la periferia, y como «mediadores» simbólicos que fueron, establecen diálogo entre lo popular y lo nacional evidenciando los conflictos entre género, clases sociales y grupos étnicos Esta tesis doctoral se ha realizado con la ayuda de una beca de investigación predoctoral de la Universidad de Girona (BR2012/11) y se inscribe en el marco del proyecto "Imágenes y contraimágenes. Usos de la fotografía en las prácticas artísticas contemporáneas (IMCOFOTO)" (HAR2014-55271-P) que desarrolla el grupo de investigación "Teories de l’art contemporani" (SGR-361). Por otro lado, también se ha gozado de una beca de movilidad para Jóvenes Profesores e Investigadores, dentro del «Programa de Becas Iberoamérica - Santander Universidades España», en su convocatoria de 2013 con la que se realizó una estada de tres meses en la Escola de Comunicações e Artes de la Universidad de São Paulo (ECA-USP)

Miquel Santaló Parvorell (1887 – 1962) was one of the most important personalities of the Second Republic. He was minister of Lerroux, member of the government of Catalonia, spokesman of ERC in the Spanish Congress and mayor of Girona. This pedagogue and geographer wrote numerous books related to his profession but never on political issues. In the only space where he developed his ideology was the newspaper El Autonomista through articles that until now had not been studied. This doctoral thesis analyzes both the articles and the interventions that Miquel Santaló made throughout his political career between 1919 - when he first presented himself to an election - until the collapse of 1939, when he had to flee to exile., Miquel Santaló Parvorell (1887 – 1962) va ser una de les personalitats més importants de la Segona República. Va ser ministre de Lerroux, conseller de la Generalitat, portaveu d’ERC al Congrés dels Diputats i alcalde de Girona. Aquest pedagog i geògraf va escriure nombrosos llibres vinculats a la seva professió però mai sobre qüestions polítiques. A l’únic espai on va desenvolupar el seu ideari va ser al diari El Autonomista a través d’uns articles que fins ara no s’havien estudiat. Aquesta tesi doctoral analitza tant els articles com les intervencions que va fer Miquel Santaló al llarg de la seva trajectòria política entre el 1919 –quan es va presentar per primera vegada a unes eleccions- fins a l’ensulsiada de 1939, quan hagué de marxar a l’exili arran de la derrota republicana.

This PhD thesis contributes to the study of neo-nationalism and nationalization by the proposal of a theoretical proposal that is enriched in the comparative analysis of two concrete cases. Although these complex phenomena involve many different factors, this thesis focuses on the connections between civil society, popular culture and nationalism. In the first section, the existing works on the topic are considered. The objective is to propose a theoretical framework that enriches the perspective from ‘above’, focused mainly on the political aspects, by incorporating aspects from ‘below’ and the cultural elements of nationalism. The second section presents two case studies: Quebec (Canada) and Catalonia (Spain). Documents, primary and secondary sources, and in-depth interviews are used to observe the connections between civil society, popular culture and nationalism. Finally, these case studies are compared and critical reflections are provided on how nationalism works with different nationalization factors, Aquesta tesi doctoral aprofundeix en la recerca sobre neonacionalisme i la nacionalització a partir d’una proposta teòrica que s’enriqueix en l’anàlisi històrica comparativa entre dos casos. Dels factor que col•laboren en questa complex procés, hem decidit centrar la nostra recerca en les relacions entre societat civil, cultura popular i nacionalisme. En un primer moment, fem un recorregut per les investigacions existents sobre aquesta tema per fer una proposta teòrica que enriqueix les perspectives d’estudis des de sobre i centrades en els aspectes polítics, amb aquelles des de sota i interessades pels aspectes culturals dels nacionalisme. En un segon moment, duem a terme l’estudi dels casos, el Quebec (Canadà) i Catalunya (Espanya), a partir de documentació, fonts primàries i secundàries i entrevistes en profunditat per a veure les relacions entre societat civil, cultura popular i nacionalisme. Finalment, fem unes conclusions que ens permeten comparar els casos i teoritzar sobre la manera en que el neonacionalisme treballa des de diferents factors de nacionalització, Esta tesis doctoral profundiza en el estudio del neonacionalismo y la nacionalización a partir de una propuesta teórica que se enriquece en el análisis comparativo de dos casos concretos. De los diversos factores que colaboran en este complejo proceso hemos decidido centrarnos en las relaciones entre sociedad civil, cultura popular y nacionalismo. En un primer momento, hacemos un recorrido por las investigaciones existentes sobre este tema para llevar a cabo una propuesta teórica que enriquece las perspectivas de estudio desde arriba y centradas en los aspectos políticos, con propuestas desde abajo e interesadas en los aspectos culturales del nacionalismo. En un segundo momento, estudiamos los casos del Quebec (Canadá) y Cataluña (España) a partir de documentación, fuentes primarias y secundarias y entrevistas en profundidad para ver las relaciones entre sociedad civil, cultura popular y nacionalismo. Finalmente, llevamos a cabo unas conclusiones que nos permiten comparar ambos casos y teorizar sobre el modo en que el neonacionalismo trabaja desde diversos factores de nacionalización

This doctoral thesis is about the history of dairy industry in the regions of Girona through the analysis of different centres that there are nowadays in Girona, especially the most important centres like “La Central Lletera” of Girona and la “Lactaria” of Vidreres, currently known as “Vidreres Llet”. In the first place, it has taken into account the characteristics of the milk production and the economic sector, that allow us to follow the evolution of different centres in the region of Girona, and the most representative of all dairy products. Examples like the centres of Girona and Vidreres, which are both treated individually in the second and third parts of this thesis, represent the main theme of this research. “La Central” was considered a pioneer in industrial packaging of milk in Spain. The centre of Vidreres has been, and currently is, the largest industrial site of milk packaging in the province. Aquesta tesi doctoral s’endinsa en la història de la indústria lletera a les comarques gironines a través de l’anàlisi dels centres industrials existents a la demarcació, i en especial dels dos més importants: la Central Lletera de Girona i La Lactaria de Vidreres, coneguda actualment com a Vidreres Llet. A la primera part, s’han tingut en compte les característiques del sector fabril i econòmic lleter, el que ens ha permés contextualitzar l’evolució dels diferents centres lleters de les contrades, representatius de tots els productes làctics. Els exemples de Girona i Vidreres, tractats individualment en la segona i la tercera part de la tesi respectivament, representen la base principal de l’investigació i per tant de la tesi. La Central Lletera de Girona va ser considerada pionera a l’estat espanyol en l’envasat industrial de llet. El centre vidrerenc ha estat i continua essent el major recinte industrial envasador de llet de la província.

The present dissertation generates a new data corpus which makes it possible to resize and widen the current interpretative framework about the communities living in the North-East of the Iberian Peninsula around the turn of the fifth and fourth millennia Before Christ. The empirical foundation of this research is the analysis of polished and bevelled stone artefacts, found both in funerary and domestic contexts. In order to accomplish the goals of this research, it has been necessary to expand the use-wear analysis methodology and adapt it to the study of the kind of stones that are examined here through the development of extensive an experimental programme. The new data provides fresh insight into the raw material management, the technical choices and the productive processes in which the tools were employed by the studied Neolithic communities. The results of our research help us to understand and explain the documented variability from a sociological point of view, Aquesta tesi gener un nou corpus de dades que eixampla l’actual marc interpretatiu pel que fa a les comunitats que van viure al nord est de la Península Ibèrica entre el final del cinquè i principis del quart mil•lenni ANE. El fonament empíric d’aquesta investigació és l’anàlisi dels instruments de pedra polida i bisellada trobats en contextos funeraris i domèstics. En aquesta direcció ha estat necessari expandir la metodologia d’anàlisis funcional per tal d’adaptar-la a l’estudi del tipus de litologies examinades mitjançant el desenvolupament d’un ampli programa experimental. Les noves dades han permès conèixer en profunditat la gestió de les matèries primeres i el valor objectiu dels ítems estudiats així com els processos productius en els quals varen ésser utilitzats entre les societats Neolítiques. Aquests resultats ens han permès entendre i explicar la variabilitat documentada al registre des d’un punt de vista sociològic

This research paper studies the production of altarpieces in five of the ten archpriesthoods that make up the current Bishop of Vic (the Vic’s, Lluçanès’, Ter-Collsacabra’s, Guilleries-Congost’sand theMoianès’ ones) between 1568 and 1625 ca. Vic will be our socio-artistic center as it is the capital of the diocese and also the main focus of this area. The altarpieces produced during the foundational years of the Counterreformation will be studied through three main lines of work. First, the analysis of the typological evolution of the altarpieces; second, the identification of the different craftsman involved in its manufacture, and finally the approach to the social, labor and cultural context of the period. The study, focused on the archive research, contributes to the knowledge of the Catalan art scene of modern times through a specific space and timeline that until now had never been treated systematically El present treball estudia la producció de retaules en cinc dels deu arxiprestats que conformen l'actual bisbat vigatà (el de Vic, el del Lluçanès, el del Ter-Collsacabra, el de les Guilleries-Congost i el del Moianès) entre 1568 i 1625 ca. Prenent com a centre socioartístic la ciutat de Vic, capital de la diòcesi i nucli motor d'aquesta àrea, estudiem la producció del gènere retaulístic al llarg dels anys fundacionals de la Contrareforma a partir de tres línies bàsiques de treball: l'anàlisi dels retaules i la seva evolució tipològica, la identificació dels diferents artífexs que intervenen en la seva fabricació i l'aproximació al context social, laboral i cultural de l'època. L'estudi, centrat eminentment en la recerca d'arxiu, contribueix a la coneixença del panorama artístic català d'època moderna a través d'un espai i d'una cronologia concrets que fins ara no havien estat mai tractats de manera sistemàtica.

This doctoral thesis is devoted to the study of the presence of Etruscan products in the northeast of the Iberian Peninsula through the collection, analysis and interpretive synthesis of the data provided by archaeological research. After a general orientation on the phenomenon of the arrival of Tyrrhenian materials that affected, at least since the sixth century BC, a large part of the Iberian Peninsula, research has focused on the findings from the northeast of Catalonia, in whose coastline the Greek colony of Emporion was founded in the second quarter of the sixth century BC, La presente tesis doctoral aborda el estudio de la presencia de producciones etruscas en el nordeste de la península ibérica a través de la recopilación, análisis y síntesis interpretativa de los datos proporcionados por la investigación arqueológica. Después de una orientación general sobre el fenómeno de la llegada de materiales de procedencia tirrena que afectó, por lo menos desde el siglo VI aC, una amplia región de la península, la investigación se ha centrado en los hallazgos procedentes del territorio del nordeste de Cataluña, en cuyo litoral se fundó en el segundo cuarto del siglo VI aC la colonia griega de Emporion

L'estudi mostra la realitat mèdica, humana i social dels malalts de tuberculosi utilitzant com a font d'informació la novel•la europea de la segona meitat del segle XIX i la primera del segle XX. S'investiga la precisió i fiabilitat de les descripcions patològiques contingudes en les obres literàries quan apareixen malalts de tuberculosi, la fidelitat dels procediments quirúrgics i de les teràpies mèdiques referides i la relació metge-pacient. També s'aborden altres aspectes com l’entorn social dels malalts en el mitjà urbà o rural i els canvis psicològics que acompanyaven l’evolució dels tuberculosos fins al final de les seves vides. Hi ha un capítol dedicat als sanatoris antituberculosos, institucions creades en el segle XIX que van perdurar fins l'aparició dels antibiòtics. Es fa una revisió dels tractaments prescrits en aquests centres, la vida diària, la relació entre els interns, les actituds i les pors, les possibilitats de guarir i tornar a la vida normal o l'arribada de la mort., The study shows the reality of tuberculosis in medical, social and human field using as a source of information the European novel of the second half of the nineteenth century and early twentieth century. The aim of the study is to known the accuracy and reliability of pathological descriptions, the fidelity of the surgical procedures and medical therapies and the relationship between doctors and patients. Other issues such as the social environment of patients and psychological changes that accompanied the evolution of tuberculosis until the end of their lives has been studied. The last chapter is about sanatoriums or institutions created in the nineteenth century that existed until the advent of antibiotics. This thesis analyzes treatments prescribed in these centers, daily life, the relationship between internal attitudes and fears, possibilities to heal and return to normal life and the becoming of death

Hermenegild Anglada-Camarasa (1871-1959) va ser un artista català amb una trajectòria professional remarcable que es va estendre al llarg de la primera meitat del segle XX, en l’àmbit nacional però fonamentalment en l’internacional. Des d’aleshores, però sobretot a partir de l’últim quart del segle XX, s’ha generat discussió a l’entorn de la seva vida i obra, encara que des d’un punt de vista majoritàriament històric i biogràfic, i fora de tot context acadèmic. Les seves representacions de dones, que conformen un dels motius més rellevants de la seva obra plàstica, prenen diferents formes, característiques i noms, però totes esdevenen el reflex d’unes ideologies i creences pròpies de les societats contemporànies a ell: les cortesanes parisenques, les gitanes, les folklòriques espanyoles, ja siguin andaluses o madrilenyes, les dames aristòcrates o les mallorquines. A través d’una metodologia interdisciplinària que integra les teories feminista, marxista i postcolonial, s’observa que aquestes representacions de dones d’Anglada-Camarasa esdevenen el reflex d’una societat viscuda per l’artista i que emfasitza les diferències i els conflictes entre gèneres, classes socials i grups ètnics. Aquestes figures angladianes pretenen potenciar els estereotips, allunyats de la realitat en diferents graus, que Occident ha abocat sobre aquests models iconogràfics femenins. L’objectiu del projecte de recerca, doncs, és, a partir de les disciplines de la Història de l’art i l’Estètica i la Teoria de l’art, localitzar i deconstruir els tòpics d’origen romàntic i divuitesc que afecten diferents models o prototipus de dona emprats per Anglada i que eliminen la frontera entre imatge i realitat., Hermen Anglada-Camarasa (1871-1959) was a Catalan artist with a remarkable career through the first half of the twentieth century. Their life and works have given rise to a big discussion since the last quarter of the twentieth century. However, the bibliography has taken a largely historical and biographical point of view out of academic context. His depictions of women are one of the most important motifs of his artistic work. They take different forms, features and names, as a reflection of the ideologies and beliefs of their societies: the Parisian courtesans, the Gypsy women, the Spanish folk women, whether Andalusian or Madrilenian, the aristocrat ladies or the Majorcan women. Through an interdisciplinary methodology based on Feminism, Marxism and Postcolonialism, one can notice that Anglada-Camarasa’s depictions of women reflect a society experienced by the artist. Moreover, their female depictions emphasize difference and unrest between genders, social classes and ethnic groups. These Angladian figures strengthen the iconographic female prototypes and stereotypes created by The West during the Romanticism. Therefore, the aim of this research project is to locate and deconstruct these stereotypes from the disciplines of Art History and Aesthetics and Art Theory. This view obviously regulated the different female prototypes depicted by Anglada and erased the borders between image and reality.

El principal objectiu de la tesi és analitzar la societat de l’àrea ibèrica de la província Hispània Citerior en el transcurs dels primers vuitanta-cinc anys de presència romana (218-133 aC). Si bé aquest és un tema que ha despertat l’interès dels investigadors des d’almenys el tombant del segle XIX, aquesta recerca pretén abastar una visió global i exhaustiva a partir de la recollida i avaluació de totes les dades a l’abast. Així, es tenen en compte no només les fonts literàries –com s’ha tendit a fer tradicionalment–, sinó també les epigràfiques, les numismàtiques i, especialment, les arqueològiques. A partir de la contextualització de la informació obtinguda en les estructures socials romanes i la seva evolució durant els segles III i II aC, s’estableixen quatre grans agrupacions socials interrelacionades entre si i es proposa una periodització dels canvis experimentats per la societat., The main aim of the thesis is to analyse the society of the Iberian zone in the Hispania Citerior province throughout the first eighty-five years of Roman presence (218-133 BC). Although this is a topic that aroused the interest of many researchers since at least the end of 19th century, this research tries to include an exhaustive and comprehensive vision from the collecting and evaluation of all available information. It has been a common trend to give priority to the literary sources, but our research regards also epigraphic, numismatic and especially archaeological sources. From contextualization of the obtained information into the Roman social structures and their evolution during 3rd and 2nd centuries BC, we establish four basic interrelated social groups and put forward a periodization for the changes of the society.

La presente tesis doctoral aborda el estudio del monasterio de Santa María la Real de Las Huelgas de Burgos desde su fundación a finales del siglo XII hasta mediados del siglo XIV. Se estructura en tres ámbitos temáticos. En primer lugar se analiza la historia del cenobio, tomando en consideración el lugar que ocupa en la rama femenina de la orden cisterciense, el contexto político en el que se enmarca su nacimiento y su dependencia con respecto al poder regio castellano-leonés. En segundo lugar se procede al examen de la arquitectura del complejo monástico, con el objetivo de definir su proceso crono-constructivo, para lo cual se toman en cuenta sus relaciones con los contextos edilicios francés, castellano-leonés y andalusí. Finalmente, en tercer lugar, son estudiados los cometidos funcionales de las distintas estancias monásticas., This thesis is devoted to the study of the Cistercian Abbey of Las Huelgas de Burgos from its foundation at the end of the 12th century to the mid 14th century. The text is organised around three thematic axes. Firstly, we analyse the history of the abbey, focusing on its place within the feminine branch of the Cistercian order, the political context in which the abbey was born, and its dependence upon the Castilian-Leonese monarchy. Secondly, we present an examination of the architectural features of the monastery complex and its relationships with the French, Castilian-Leonese and Andalusian architectural contexts, with the aim of establishing the chronological frame of the abbey. Thirdly, we develop a research on the functional purposes of the monastic rooms of Las Huelgas Abbey.

This paper analyzes the adaptation of the design culture to the americanization of western society; this phenomenon is studied with a special attention to the effects of the growth of the network society ( ie, in the process of global communication developed for digital technology) on the public realm of mass culture. Our study examines both the changes of the architectural expression and the deficiency of the critical method that has described it. As this is an unprecedented study that embraces the phenomenon not only in comparison with the past twenty years, but also in its evolution during the twentieth century, it was necessary to review the most important nodal moments, especially since the First World War and the shift of the econòmic center of gravity towards the United States; a kind of counter story. En aquest treball s’analitza l'adaptació de la cultura del disseny a la americanització de la societat occidental i a un univers de la publicitat propi de la cultura de masses, en relació amb el creixement de la societat de les xarxes, és a dir, el procés de comunicació global desenvolupat per la tecnologia digital. El nostre estudi aborda les raons que estan en l'arrel, tant dels paràmetres de les configuracions de superfície en l'art i l'arquitectura, com en les limitacions del mètode històrico-crític que s’ha emprat normalment per estudiar aquestes anàlisis. Com que es tracta d'un estudi inèdit i que abraça el fenomen no tan sols en la comparació teòrica amb els últims vint anys, sinó que també analitza la seva evolució durant el segle XX, ha estat necessari revisar els moments nodals més importants, sobretot des de la Primera Guerra Mundial i el canvi del centre de gravetat econòmic d’Europa als Estats Units, en una mena de counterstory.

Nina Konradovna Slobodinskaya - sculptor of Soviet epoch and space. Her creative work embraces more than 50 years and mirrors all artistic tendencies, actual subjects, main sculptural genres of the most contradictory, bloody period of XX century. Undoubtedly, the artist belongs to her time, sensitively facing and reacting at issues and challenges posed by the epoch, reflecting them in her artworks. However, the sculptor was able to become an independent master, choosing deeply human and supertemporal subjects in her creative work. Finally, following her proper artistic inclinations she contradicted the strict artistic rules of the Soviet reality. Hence, Nina Slobodinskaya opposed herself to the State’s demands, dooming her creative work to the social disregard and ignoration, and therefore was consigned to the oblivion. Noble by origin, being a part of Russian cultural intelligentsia (writers, artists, philosophers, scientists), she was capable to adapt and transmit her world vision’s beliefs into sculptures, enriching them with symbolical multi-level content. Accordingly, discovering a sculptor with a proper artistic vision and a developed individual style we also bring to light the philosophical and spiritual beliefs of Russian cultural elite, which by their system of values still belonged to the former Imperial Russia and, therefore, was condemned to the extermination by Lenin’s and Stalin’s policy., Aquesta tesi doctoral estudia l’obra de Nina Konradovna Slobodinskaya (1898-1984), escultora a l’època soviètica. La seva obra creativa abraça més de 50 anys i inclou totes les tendències artístiques, temes actuals i tota classe de gèneres culturals en el període més contradictori i sanguinari de l’art rus del segle XX. Nina Slobodinskaya és una artista del seu temps, que va reaccionar als reptes del moment i que va saber reflectir-ho en les seves obres. No obstant, encara que es trobés immersa en plena era soviètica, va crear de manera independent, escollint temes humanistes i atemporals. Com que va seguir les seves pròpies inclinacions artístiques, va contradir les estrictes normes soviètiques, es va oposar a seguir els dictàmens artístics de l’Estat, i això va fer que se la menystingués i se la ignorés, i va caure a l’oblit. D’origen noble i pertanyent al cercle d’artistes, filosofs, esculptors i escriptors de l’ elit cultural russa, va saber captar i transmetre els seus valors i la seva visió del món a les seves escultures; les va enriquir amb un profund contingut simbòlic i espiritual. D’aquesta manera descobrim una escultora amb una visió artística pròpia i un estil individual que ens porta a entreveure creences espirituals i filosòfiques, inherents a la tradició russa, que pel seu sistema de valors encara pertanyia a la Rússia imperial que, per tant, va estar condemnada a l’extermini per les polítiques de Lenin i Stalin

This thesis presents an analysis of Luigi Nono’s Fragmente-Stille, an Diotima, as a starting point to investigate that this piece for string quartet provides in terms of the notions of sound and silence, the temporary and spatial constructions that it has given rise to, its connections with different compositions and texts written by the composer, its resonances in the postulations of other authors (musicians, writers and philosophers), and the political implications that every work of art entails En aquesta tesi ens acostem a Fragmente-Stille, an Diotima de Luigi Nono per a, partint de la seva anàlisi, anar rastrejant el que posa en joc aquesta obra per a quartet de cordes: les concepcions del so i del silenci implicades, la construcció espaciotemporal que genera, els seus vincles amb les altres obres i els textos del compositor, les ressonàncies amb els pensaments d’altres autors (músics, escriptors, filòsofs) i les implicacions polítiques que comporta tota aposta de món que és una obra d’art Programa de Doctorat en Ciències Humanes, del Patrimoni i de la Cultura

This paper analyzes the adaptation of the design culture to the americanization of western society; this phenomenon is studied with a special attention to the effects of the growth of the network society ( ie, in the process of global communication developed for digital technology) on the public realm of mass culture. Our study examines both the changes of the architectural expression and the deficiency of the critical method that has described it. As this is an unprecedented study that embraces the phenomenon not only in comparison with the past twenty years, but also in its evolution during the twentieth century, it was necessary to review the most important nodal moments, especially since the First World War and the shift of the econòmic center of gravity towards the United States; a kind of counter story., En aquest treball s’analitza l'adaptació de la cultura del disseny a la americanització de la societat occidental i a un univers de la publicitat propi de la cultura de masses, en relació amb el creixement de la societat de les xarxes, és a dir, el procés de comunicació global desenvolupat per la tecnologia digital. El nostre estudi aborda les raons que estan en l'arrel, tant dels paràmetres de les configuracions de superfície en l'art i l'arquitectura, com en les limitacions del mètode històrico-crític que s’ha emprat normalment per estudiar aquestes anàlisis. Com que es tracta d'un estudi inèdit i que abraça el fenomen no tan sols en la comparació teòrica amb els últims vint anys, sinó que també analitza la seva evolució durant el segle XX, ha estat necessari revisar els moments nodals més importants, sobretot des de la Primera Guerra Mundial i el canvi del centre de gravetat econòmic d’Europa als Estats Units, en una mena de counterstory.

This thesis focuses on an aspect little discussed in searches relating to archives and historical memory : the use of archives as key elements of the policies of reparations for victims of repressive regimes and as witnesses informational purposes legal research and retrospective. Specifically, it presents the relationship between memory and history, a state of affairs of public policy for the archives of human rights, an analysis about the models archival institutions with responsibilities in human rights and historical memory and finally analyzes the case of the National Centre of Historical Memory of Colombia to the extent that displayed the power and diversity of remedial actions that can be carried out in the framework of archives accessible, organized and properly preserved, Aquesta tesi incideix sobre un aspecte poc tractat en les recerques referides als arxius i la memòria històrica: la utilització dels arxius com a elements cabdals de les polítiques de reparació a les víctimes de règims repressius i com a testimonis informatius amb finalitats jurídiques i de recerca retrospectiva. En concret, es presenta la relació entre memòria i història, un estat de la qüestió de les polítiques públiques per als arxius dels drets humans, es fa una anàlisi pormenoritzada dels models d’institucions arxivístiques amb competències en drets humans i memòria històrica i s’analitza el cas concret del Centre Nacional de la Memòria Històrica de Colòmbia en la mesura que visualitza la potència i la diversitat d’accions reparadores i memorialístiques que es poden dur a terme en el marc d’uns arxius accesibles, organitzats i adientment preservats

La present tesi doctoral es proposa analitzar els efectes que tingué la fiscalitat en la societat d’una ciutat de la Catalunya baixmedieval, en especial de cara a la formació d’unes autèntiques elits locals. El cas d’estudi escollit és Girona i el període, el comprès entre 1345 i 1445. Una vegada revisada i valorada la historiografia sobre el tema, el treball es divideix en dues grans parts. La primera s’ocupa de reconstruir la plataforma en la qual havien d’actuar aquestes presumptes elits. Així, descriu els elements bàsics (pressió fiscal, necessitats comunitàries, deute i estratègies en la gestió de recursos i impostos) que impulsaren la consolidació i l’evolució de l’administració local a Girona entre mitjan tres-cents i mitjan quatre-cents. També es fixa en l’organigrama d’aquesta administració des del punt de vista dels actors implicats. La segona part consisteix en una prosopografia dels protagonistes de tot el sistema. D’entrada, s’identifiquen les persones que participaren en el contínuum d'òrgans de govern locals exercint oficis. A continuació, es caracteritzen els que gestionaren la hisenda vinculada al municipi bé com a tresorers, bé en ocupacions temporals de cara a operacions econòmiques en benefici de la comunitat. Finalment, s’observen els que prengueren part en els negocis fiscals i financers lligats al municipi (el crèdit, l’arrendament d’impostos indirectes, els serveis financers i la provisió de vitualles i materials). En conjunt, aquesta tesi pretén aportar llum, és a dir, abonar hipòtesis, però alhora introduir matisos, entorn a l’existència, al principat de Catalunya als segles XIV i XV, d’unes elits locals les bases polítiques i econòmiques de les quals radicaven en bona part en les institucions municipals., The present doctoral thesis aims to analyze the effects of taxation on the society of a city in Late Medieval Catalonia, specially with regard to the making of consolidated local elites. The selected case study is Girona and it focuses on the period between 1345 and 1445. Once the historiography about this subject reviewed, this project is divided into two main sections. The first one is devoted to reconstruct the platform in which the presumed elites acted. In so doing, it describes the driving forces (fiscal pressure, communal needs, debt and economic policies) for the consolidation and the evolution of the local administration in Girona during the indicated period. It also pays attention to its institutional framework from the viewpoint of people interacting with it. The second section of this research deals with a prosopography of the leading characters of the mentioned system. To begin with, it identifies the people who participated in the local government and held offices. Secondly, it characterizes those managing the local treasury as chamberlains or syndics in economic operations for the benefit of the community. Finally, it examines people who took part in the fiscal and financial business connected with the municipal treasury (credit, indirect tax leasing, financial services and product supplying). On the whole, this thesis seeks to shed light (so to confirm hypothesis as well as to refine other aspects) on the existence, in the principality of Catalonia during the 14th and 15th centuries, of local elites whose political and economic foundations rested in large part on the municipal institutions.

Ce travail repose sur l’étude d’une compilation d’objets médiévaux (Ve-XVe siècles) portant tout type d’inscriptions, exposés dans les musées de la ville de Gérone aujourd’hui : au musée du Trésor de la Cathédrale, au musée d’Art diocésain, au musée d’Histoire des Juifs, au musée d’Histoire de la Ville et au musée archéologique. La proposition méthodologique part d’une perspective littéraire appliquée au contexte muséal, avec l’objet inscrit comme « texte matériel » et le lecteur traditionnel se muant en visiteur-lecteur. De même, on transposera le concept de paratexte de Gérard Genette dans le cadre des objets, avec un « péritexte muséal » et un « épitexte bibliographique ». Chaque inscription est donc étudiée dans son rapport aux autres éléments ou au contexte temporel de l’objet. Le corps de thèse est divisé en trois parties : en premier lieu, des rappels historiques préliminaires sur l’écrit au Moyen-âge et l’exposé des objectifs et méthodes de l’étude ; puis, l’analyse de chaque pièce inscrite avec des inscriptions inédites ou encore mystérieuses ; troisièmement, une analyse transversale mêlant divers courants (Communication, Muséologie, Analyse littéraire…) qui montre la multiplicité des formes de réception des objets inscrits, et l’importance de l’écrit autour de l’objet. Elle se termine par la transposition de notions du domaine de la publicité : les mêmes processus cognitifs identifiés dans les théories actuelles de marketing étant déjà à l’œuvre dans notre contexte médiéval, non dans une optique commerciale ici, mais d’adhésion à certaines valeurs., El trabajo se asienta en el estudio de una recopilación de objetos del Medioevo (siglos V-XV) que llevan todo tipo de inscripciones, que están expuestos en los museos de la ciudad de Girona hoy en día: en el museo del Tesoro de la Catedral, en el museo de Arte diocesano, en el museo de Historia de los Judíos, en el museo de Historia de la Ciudad y en el museo arqueológico. La propuesta metodológica radica en una perspectiva literaria aplicada al contexto museal, con el objeto inscrito como «texto material» y el lector tradicional convertido en visitor-lector. También se propone transferir el concepto de paratexto de Gérard Genette al ámbito de los objetos, con «peritexto museal» y «epitexto bibliográfico». Cada inscripción se estudia en sus relaciones con los demás elementos o con el contexto temporal del objeto. La tesis está dividida en tres partes: primero, unas recapitulaciones históricas preliminares sobre la escritura en la Edad Media y la exposición de objetivos y métodos del estudio; luego, los análisis de cada pieza inscrita con inscripciones inéditas o aún misteriosas; y tercero un análisis transversal que va mezclando varias corrientes (Comunicación, Museología, Análisis literario…) y muestra la multiplicidad de formas de recepción de los objetos inscritos, y la importancia de lo escrito en torno al objeto. Se acaba con la transposición de nociones del campo de la publicidad: los mismos procesos cognitivos que se identifican en las teorías actuales de marketing ya estaban funcionando en nuestro contexto medieval, aquí no con perspectiva comercial sino apuntando a la adhesión a determinados valores., El treball en si es fonamenta en l'estudi d'una recopilació d'objectes de l’edat mitjana (segles V-XV) per tant tot tipus d’inscripcions que estan exposades, avui en dia, en els diversos museus de la ciutat de Girona : al Museu del Tresor de la Catedral, al Museu d’Art Diocesà, al Museu d'Història dels Jueus, al Museu d'Història de la Ciutat i al Museu Arqueològic. La proposta metodológica arrenca d'una perspectiva literària aplicada al context museal, amb l’objecte inscrit com a «text material» i el lector tradicional convertit en visitant-lector. També es proposa aplicar el concepte de paratext de Gérard Genette a l'àmbit dels objectes, amb «peritext museal» i «epitext bibliogràfic». Cada inscripció s’estudia en les seves relacions amb els altres elements o amb el context temporal de l’objecte. La tesi està dividida en tres parts: la primera, on es recullen les recapitulacions preliminars sobre l'escriptura a l’Edat Mitjana i l'exposició dels objectius i mètodes de l'estudi; en la segona, es fa l'anàlisi de cada peça inscrita amb inscripcions inèdites o encara misterioses ; i la tercera, recull l'anàlisi transversal tenint en compte elements de diversos àmbits del coneixement (Comunicació, Museologia, Anàlisi literària...) i aquesta perspectiva permet mostrar la multiplicitat de formes de recepció dels objectes inscrits, i la importància de l'escriptura (o de l'escrit) al voltant de l'objecte. La tesi es tanca amb l'aplicació de nocions del camp de la publicitat: els mateixos processos cognitius identificats en les actuals teories del marketing ja eren vàlids pel nostre context medieval, no pas amb una base comercial, sinó per l'adhesió a determinats valors., The work is based on the study of medieval objects bearing inscriptions (Vth-XVth centuries), recollected from Girona city museums where they are exhibited today: Treasure Museum of the Cathedral, Diocesan Art Museum, Jews History Museum, City History Museum, and Archeological Museum. The methodological purpose comes from a literary viewpoint applied to the museal framework, with epigraphic items viewed as “material text” converting the traditional figure of text reader into a visitor-reader. We also propose transposing the Gérard Genette’s paratext concept onto objects, with emergence of notions of “museal peritext” and “bibliographic epitext”. Each inscription is examined through connections with the other elements or with the temporal context of the object. The research was lead with museums archives files and bibliography from different frameworks as History and Philosophy of writing, Semiology, Semiotics, History and Catalan Art History. The thesis is divided into three parts: preliminary summary statement about writing in Middle Ages and the explanation of aims and methods of the study; then, the analysis of each piece with its inscription(s), some of which were unpublished or remain mysterious ; and at last a cross-sectional analysis, mixing various disciplinary areas (Communication studies, Museology, Literary analysis…), which shows multiplicity of receptions of epigraphic objects, and the importance of writing around them. It ends with transposing notions of advertising: the same cognitive processes identified in the current marketing theories were already at work in our medieval context, not with a commercial purpose here but in order to get adherence to values.

The present thesis studies in depth a perspective of the noucentista movement focusing on the professional career of the architect Ricard Giralt Casadesús (1884-1970) and particularly on his urban design approach and social thought. Noucentisme as a movement takes place during the first decades of the 20th century, it is regarded as an aesthetic expression and political guideline within the context of the Mancomunitat de Catalunya, one hundred years ago. The conducted study results in a conception of the architect from multiple perspectives and, by extension, in a new dimension of the Noucentisme movement that extends beyond the period of the Mancomunitat from 1914 to 1924, and offers a new point of view immersed into the following historical period, until the end of the Franco dictatorship. The presented chronological, stylistic, territorial and ideological viewpoint contributes to the revision of the historical period during which the Catalonia of the 20th century was envisioned and that took the architecture and the local urbanism as a basis to modernize the country, Aquesta tesi aprofundeix en la perspectiva del moviment noucentista a partir de la anàlisi de la trajectòria professional de l’arquitecte Ricard Giralt Casadesús (1884-1970) i especialment del seu pensament urbanístic i social. El noucentisme com a moviment s’inscriu en el període històric de les primeres dècades del segle XX, com a llenguatge estètic i programa de intervenció política, en el marc de la Mancomunitat de Catalunya d’ara fa cent anys. L’estudi realitzat proposa una concepció transversal de l’arquitecte i, per extensió, una nova dimensió del moviment noucentista que supera el període del 1914-1924 en que s’inscriu la Mancomunitat i ofereix noves mirades vers els períodes històrics posteriors, fins a la fi del franquisme. Transversalitat cronològica, estilística, territorial i de pensament, que contribueixen a revisar el balanç d’una època en que es gestà el que havia de ser la Catalunya del segle XX, especialment des de l’àmbit de l’arquitectura i l’urbanisme municipal com a base de modernització del país

En aquest treball es parteix de la concepció que la història oral i les històries de vida són elements del patrimoni cultural immaterial i com a tals caldria conservar i protegir. S’exposa el testimoni d’un ciutadà de Girona, Narcís Lecha, el meu avi matern, durant el període de la Segona República, la Guerra Civil i l’exili. A partir del qual extraurem diferents aspectes col•lectivament rellevants. L’objectiu principal d’aquest treball és l’estudi i la difusió d’una història de vida que ens aporta coneixement sobre un període cabdal de la nostra història This paper is based on the concept that oral history and life stories are elements of intangible cultural heritage and as such should be preserved and protected. We expose the testimony of a citizen of Girona, Narcis Lecha, my maternal grandfather, during the Second Republic, the Civil War and exile. From this, we take out different aspects collectively relevant. The main objective of this work is the study and spread of a life story that gives us knowledge about a crucial period of our history

Amb aquesta recerca es pretén donar veu a un tipus d‘investigació científica articulada a partir de les excursions científiques i que actualment està quasi en desús. Els integrants del GEiEG que es dedicaven a l'arqueologia havien de compaginar aquesta afició amb la professió i la majoria no havien estat formats en història, sinó que la seva era una formació autodidacta. Diversos personatges relacionats amb el món cultural gironí dels anys 30 foren qui van posar en marxa la investigació arqueològica. Amb aquest treball es vol recuperar un episodi de la història de l‘arqueologia gironina, molt poc investigat i quasi oblidat i directament vinculat amb el context històric i social de la Segona República. Concretament hem investigat la formació de la Secció d‘Arqueologia del GEiEG, com es va anar creant, qui la formava, com van anar dotant-la de bibliografia bàsica sobre arqueologia, el local que tenien, la seva col•lecció, les seves publicacions. Hem volgut veure què va passar amb el fons arqueològic, si les col•leccions que formaven el fons foren entregades intactes, si hi havien altres col•leccions privades dins aquest fons. Volíem saber si totes les peces provenien del GEiEG o d‘altres fonts. També volíem saber si els altres socis tenien col•leccions privades. Per una altra banda també volíem estudiar i investigar la creació de la col•lecció de peces arqueològiques anteriors a la formació del grup, així com veure qui eren les persones interessades en l‘arqueologia. I finalment volíem conèixer els usos del fons des de la seva donació fins els nostres dies. Alhora ens ha permès veure com des de les comarques s‘intentaven realitzar troballes al marge de Barcelona i com es van localitzar important jaciments de Girona i els seus voltants a partir de les excursions científiques i les sortides del GEiEG This research aims to expose a kind of scientific research based on scientific excursions, and currently almost unused. GEiEG members who were engaged in archeology had to combine this passion with their profession and most of them had not been educated in history studies, but they were a self-taught. Some people associated with cultural world in Girona in the 30’s were those who launched archaeological research. With this work we want to retrieve an episode in the history of archeology in Girona, little researched and almost forgotten and directly linked to the social and historical context of the Second Republic. Specifically, we have investigated the creation of the Section of Archaeology GeiEG. Some aspects which has been investigated are how it was created, who belonged to, how was increased with basic bibliography on archeology, the place they had, its collection or its publications. We wanted to know what happened to the archaeological collection, if the collection was delivered intact, if there were other private documents in this collection. We wanted to know if all the archeological pieces came from GEiEG or if they came from other places. We also wanted to know if other members had private collections. Moreover we wanted to study and investigate the creation of a collection of archaeological pieces prior to the formation of the group and see the people who were interested in archeology. And finally, we wanted to know the uses of the collections from their donation to the present. All this stuff have allowed us to see as attempts by the regions outside Barcelona make findings and how they locate important sites of Girona and its surroundings from the scientific excursions and outings GEiEG