Search

The community feeling associated to belonging to a neighbourhood is essential in our life quality. These emotions represent the relationship between the individual and the city. In this sense, this doctoral thesis analyzes the social, political, and economic environment of the “Poble-sec” neighbourhood, placed at the foot of the “Montjuïc” Mountain, in the area of Barcelona. The thesis establishes the actual condition of this neighbourhood and identifies the determinants and decisive aspects that led to the urbanistic development of different areas: “Les Hortes de Sant Bertran” (a maritime sector); “Santa Madrona” and “La Satalia” (central sectors); and “La França” (west sector). All of the areas have something in common, the coincidence of the neighbourhood development, around the middle of the s. XIX. In this thesis, the urban development transformation of the “Poble-sec” neighbourhood has been explored. It has been done from the individual and correlated analysis of the different sectors of the neighbourhood, taking into account the different factors that have influenced the individual character of the sectors and their origins which have been representatives as the “molers”, workers from the quarries, represented in the pathway, the cross and the house of the “molers” La identitat, associada al sentiment de pertinença a un barri, és un aspecte fonamental per a la qualitat de vida; representativa de la relació individu/ciutat. En aquest context, la tesi doctoral, porta a terme l’anàlisi social, polític i econòmic del moment, cercant en la conjunció de tots els factors immersos, la resposta al desenvolupament urbanístic experimentat en el barri del Poble-sec de Barcelona, en l’àmbit precís dels sectors que el conformen, cadascun d’ells amb la seva pròpia identitat: les Hortes de sant Bertran (sector més marítim), Santa Madrona i La Satalia (sectors centrals), i La França (sector més ponentí). Tots ells tenen en comú la coincidència en el temps, de l’inici del desenvolupament urbanístic, principis de la segona meitat del s.XIX, establint com a data de referencia l’any 1869 amb motiu de la desaparició de les zones polèmiques militars. Des de la complexitat que va acompanyar a la transformació urbanística del Poble-sec, s’ha procedit a recuperar el seu creixement urbanístic a través del desenvolupament de tots i cadascun dels diferents sectors del barri, establint una visió de conjunt i, alhora a través també de la incidència que en aquests procés van tenir un dels actors amb personalitat pròpia que, des dels seus orígens va acompanyar al creixement urbanístic d’aquests terrenys, els molers, treballadors nouvinguts de les pedreres de Montjuïc, representats pel camí, la creu i la casa dels molers Programa de Doctorat en Tecnologia

THE GARDEN CITY. This is the name under which Eixample Malagrida (the extension district) of the city of Olot is known; this is what it was called in the only plans available to us of the project that was born in the middle of Noucentisme and was promoted by the "Americano" from Olot Manuel Malagrida i Fontanet. The authorship of these plans is assigned to the city architects Joan Roca Pinet and Josep Esteve based on the signatures they make on the partial projects carried out by each of them in 1916 and 1925, respectively. However, can we consider the garden city model valid as the basis for the most important expansion project in the contemporary history of the city of Olot? And, furthermore, does its real authorship correspond only to these two names of the architects that signed the original plans? Questioning these historical statements is two of the main guidelines that accompany our research and lead us to look into the life and work of the project’s founder, Manuel Malagrida. This is an immersive process that also brings us to the investigation of other aspects of the project, such as its formal radial arrangement and the solid references associated with it, or the political dimension of the apparently innocuous metaphor of the discovery of America related to the second phase of the work. Beyond the historical or referential study of the project, this work addresses other issues of a more interpretative nature. On the one hand, we explore the personal space of those families living in the neighbourhood in its time of splendour -prior to the Civil War and the "Aigat" of 1940- with the aim of analysing the capacity of the architectural projects to generate a truly domestic architecture, beyond style or conventions. And, finally, we reclaim the efficiency and sensitivity of Olot's Eixample Malagrida in terms of its contribution to reconfiguring the urban, natural and social landscape in which it is embedded LA CIUTAT JARDÍ. Així és com es coneix l’Eixample Malagrida de la ciutat d’Olot perquè d’aquesta manera s’anomena en els únics plànols que coneixem d’aquest projecte nascut en ple noucentisme i promogut per l’“americano” i olotí de naixement Manuel Malagrida i Fontanet. Aquests plànols assignen l’autoria del pla als llavors arquitectes municipals Joan Roca Pinet i Josep Esteve a través de la signatura que fan dels projectes parcials realitzats per cadascun d’ells als anys 1916 i 1925 respectivament. Però, podem donar per vàlid el model de ciutat jardí com a base del projecte de creixement més important de la història contemporània de la ciutat d’Olot? I, encara més, la seva autoria real es correspon amb els dos únics noms que signen els plànols originals? La posada en dubte d’aquestes afirmacions històriques són dues de les directrius principals que acompanyen la nostra investigació i que ens condueixen a aprofundir en la vida i obra del seu Fundador, Manuel Malagrida. Es tracta d’un procés immersiu que també ens porta a investigar d’altres vessants del projecte, com ara la seva disposició formal radial i els sòlids referents que duu associats o la dimensió política de l’aparentment innòcua metàfora de la descoberta d’Amèrica associada a la segona fase de l’obra. Més enllà de l’estudi històric o referencial del projecte, aquest treball encara d’altres temàtiques de caire més interpretatiu. D’una banda, furguem en la intimitat d’aquelles famílies residents en el barri en la seva època. d’esplendor –prèvia a la Guerra Civil i a l’”Aigat” de 1940– amb l’objectiu d’analitzar la capacitat dels seus projectes arquitectònics de generar una arquitectura veritablement domèstica, més enllà de l’estil o de les convencions. I, finalment, reivindiquem l’eficàcia i la sensibilitat de l’Eixample Malagrida d’Olot pel que fa a la seva contribució a reconfigurar el paisatge urbà, natural i social en el qual s’insereix Programa de Doctorat en Tecnologia

The thin-tile vault is a structural system widely used in the Mediterranean area. The most spectacular development took place through modernist-style buildings designed by architects such as Antonio Gaudí o Luís Domènech and Muntaner among the others. Thin-tile vault, from a morphological standpoint, is made up of one or more leaf of thin-tile lay flat, and joined with plaster or mortar. As a particularity of this arrangement, the load is applied parallel to the face of the thin-tile as opposed to the load-bearing walls masonry, where the load is applied perpendicularly to it. Deepening the knowledge of this type of masonry is the main objective of this thesis. In masonry, normally the compressive strength of the constituent materials is used to analytically establish the compressive strength of the masonry. This thesis, and based on the experimental results on one-, two- , and three-leaf thin-tile specimens, analyse stress-strain law, failure modes, and mechanical properties and compared with those corresponding to different masonries presented in the literature La volta catalana és un sistema estructural àmpliament utilitzat en l'àrea mediterrània. Es a través d'edificis d'estil modernista d’arquitectes com Antoni Gaudí o Lluís Domènech i Muntaner que presenta el seu màxim esplendor. La volta catalana, des d'un vessant morfològica, està constituïda per una combinació d'una o diverses fulles de rajoles col·locades planes, i unides amb guix o morter. Una particularitat d'aquesta fàbrica és l’aplicació de la càrrega paral•lela a la cara de la rajola en contraposició a la fàbrica de rajol de parets on aquesta és aplicada perpendicular. Aprofundir en el coneixement d’aquest tipus de fàbrica es el principal objectiu d’aquesta tesis. En fàbrica, habitualment la determinació analítica de la resistència a compressió es determina a partir dels materials constituents (peça i morter). La tesi, i a partir dels resultats experimentals sobre provetes de fàbrica de rajola d'una, dues i tres fulles, analitza el comportament tensió-deformació, el mode de falla i les propietats mecàniques i els compara amb diferents fàbriques presents en la literatura La bóveda tabicada es un sistema estructural ampliamente utilizado en el área mediterránea que, de la mano del arquitecto Rafael Guastavino, dio el salto a los Estados Unidos de América. Aunque existen evidencias del uso de la bóveda tabicada como estructura principal desde el siglo XIV, quizás el despliegue más espectacular se produjo a finales del siglo XIX a través de edificios de estilo modernista diseñados por arquitectos como Antonio Gaudí, Luís Domènech y Muntaner y Luís Muncunill, entre otros. La bóveda tabicada, desde una perspectiva morfológica, está constituida por una combinación de una o varias hojas de rasilla colocadas planas, y unidas con yeso o mortero de cal o cemento. Una particularidad de esta disposición de las rasillas es que la carga es aplicada paralelamente a la cara de la pieza en contraposición a la fábrica de ladrillo de las paredes de carga, que la carga es aplicada perpendicularmente a esta. Desde la perspectiva del comportamiento estructural se han usado principalmente dos modelos a lo largo del siglo XIX: la aproximación basada en el equilibrio y la aproximación basada en la elasticidad o cohesión. La primera concibe la bóveda como una serie de dovelas en equilibrio entre ellas frente a cargas gravitatorias. La segunda analiza la bóveda como un elemento constituido por un único material cohesivo, obtenido a partir de las propiedades de sus materiales constituyentes (rasillas y mortero), homogeneizados a través del proceso de hidratación del material conglomerante (yeso, cal o cemento). Así, la bóveda está sujeta exclusivamente a tensiones de compresión en la aproximación basada en el equilibrio, mientras que la existencia de tensiones de tracción, son consideradas en la aproximación basada en la cohesión. Dos distintas aproximaciones se han usado para analizar la resistencia a compresión de la bóveda: a) a escala de sistema estructural completo. En este caso el recurso ha sido la prueba de carga. La carga se ha aplicado en edificios existentes así como en bóvedas completas en condiciones de laboratorio. b) a escala de componente estructural. Los ensayos de resistencia a compresión, y otros tipos de ensayos, se han realizado en conjunto de probetas. Existe poca evidencia de este tipo de ensayos en la literatura.Determinar la resistencia a compresión a través de ensayos sobre probetas es un procedimiento lento y caro. En obra de fábrica, normalmente se intenta establecer dicha resistencia a partir de las propiedades de los materiales constituyentes (pieza y mortero). Así pues, el principal objetivo de esta tesis es comprobar si las ecuaciones presentes en las normas y en la literatura para distintos tipos de fábrica, pueden ser útiles para predecir la resistencia a compresión de la fábrica de baldosas. Con este objetivo, y a partir de los resultados experimentales sobre probetas de rasillas de una, dos y tres hojas, se analizan el comportamiento tensión-deformación, el modo de fallo y las propiedades mecánicas y se comparan con aquellas correspondientes a distintos tipos de obra de fábrica presentes en la literatura. Después de un análisis minucioso, se extraen las principales conclusiones.

Nowadays, the professional practice is undergoing changes that are affecting the architects’ work. However, the training of architects in schools continues to focus on educational models that have grown more distant from the professional demands. In view of this, schools have developed new teaching methods to adapt to the current situation. As a result, the Design Studio (considered as the core of architectural education) is being transformed into a hybrid and delocalized learning space that establishes a direct relationship with the profession, encourages more active participation, and promotes the use of digital technologies. This thesis entails a holistic study of the transformation of the Design Studio into new learning spaces and its relation to current changes in the profession. It aims to fill a crucial knowledge gap in the contemporary discourse on the education of architects and to present potential ways of improving design studio teaching practices., En la actualidad la práctica profesional está experimentado cambios que están afectando el trabajo de los arquitectos. Sin embargo, su formación en las escuelas continúa centrándose en modelos educativos que se alejan de las demandas profesionales. En consecuencia, las escuelas han desarrollado nuevos métodos de enseñanza para adaptarse a la situación actual. Como resultado, el Taller de Arquitectura (núcleo de la educación en arquitectura) está transformándose en un espacio de aprendizaje híbrido y deslocalizado donde se establece una conexión directa con la profesión, se fomenta una participación más activa y se promueve el uso de las tecnologías digitales. Esta tesis consiste en un estudio holístico sobre la transformación del Taller de Arquitectura en nuevos espacios de aprendizaje y su relación con los cambios profesionales actuales. Su objetivo es investigar un tema tan contemporáneo como es la educación de los arquitectos y presentar métodos pedagógicos alternativos que pueden mejorar la enseñanza de la arquitectura.

El desarrollo de la sostenibilidad en la edificación ha realizado un gran avance en los últimos diez años, mejoras en la eficiencia energética de los edificios con la incorporación del certificado de eficiencia energética (EPC), el desarrollo del análisis del ciclo de vida de productos y servicios (LCA), la incorporación en el diseño de edificios con espacios más iluminados y saludables para vivir, trabajar y recrearse, junto con la aparición de certificaciones de evaluación de la sostenibilidad de los edificios; constituyen una realidad inspirando innovaciones en cuanto a materiales, productos y procesos. Esta Tesis se centra en el desarrollo de herramientas que ayuden a los técnicos y a la población en general a adoptar criterios de sostenibilidad, mediante la aplicación de una metodología diseñada para la adopción de sistemas constructivos eficientes energéticamente y el cálculo de las emisiones de CO2 en una vivienda unifamiliar, junto con el desarrollo de una herramienta que facilite la elección de una vivienda lo más sostenible posible., The development of sustainability in construction has made a breakthrough in the past decade, improvements in building’s energy efficiency with the appearance of the energy performance certificate (EPC), the development of life-cycle analysis forgoods and services (LCA), the design of buildings with brighter and healthier areas where to live, work and play, along with the emergence of construction sustainability certifications; are a reality inspiring innovations in materials, products and processes. This thesis focuses on the development of tools to help professionals and the general population to embrace sustainability criteria by applying a methodology designed to adopt energy efficient building systems and calculations of CO2 emissions in single family housing, along with the development of a tool that facilitates the choice of a housing as sustainable as possible.

Catàleg de l'exposició realitzada pels estudiants de l'assignatura "Estética i critica de l'arquitectura", assignatura optativa dels estudis d'Arquitectura de la Escola Politècnica Superior, impartida per la professora Marisa Garcia Vergara. L'Exposició Llegat es va realitzar a la tardor del 2013 com a benvinguda pels estudiants de la nova generació dels estudis d'arquitectura. Edició: Meritxell Ministral. Disseny i maquetació: Paula Lambán i Meritxell Ministral

Selecció de treballs d'investigació dels estudiants de l'assignatura optativa 'Utopias y Vanguardia' dels Estudis d' Arquitectura de l' Escola Politècnica Superior de la Universitat de Girona corresponents al curs 2010-2011, Selection of student research papers, course Utopia and Avant-garde, Architecture, EPS, UdG Este volumen reúne los trabajos de investigación realizados por los estudiantes de la asignatura 'Utopía y Vanguardia', optativa de los estudios de Arquitectura de la EPS, dictada durante el semestre de primavera de 2011. El programa de la asignatura propone el estudio histórico y teórico de la concepción de la forma y las ideas estéticas en el campo del arte, la arquitectura y el diseño del siglo XX. La propuesta que se formuló a los estudiantes como enunciado del ejercicio práctico de investigación consistió en la redacción de un diálogo imaginario, que tiene lugar entre personajes reales, a partir de una situación histórica concreta que se pretende recrear, o bien tomar como punto de partida para plantear una hipotética conversación ficticia. Los protagonistas de estos diálogos imaginarios son, pues, los artistas, arquitectos e intelectuales que participaron en los intensos debates y polémicas que tuvieron lugar durante la primera mitad del siglo XX, y que dieron lugar a los diversos enfrentamientos y la pluralidad de discursos y prácticas formulados por las vanguardias históricas

This thesis contributes to the current debate on the relationship between the participation of digital citizens in urban planning and social sustainability within the framework of the smart city concept. Recent studies have reported that smart city initiatives are failing to live up to sustainability expectations. This, in turn, opens up questions about social sustainability expectations, which require more research. This thesis is written to cast light on the importance of considering the social dimension in smart cities by emphasizing the potential role of citizen participation in urban planning. Specifically, the focus of this study was on small cities in Europe that claim to play an important role in the economic and political development of the European union and hence, should be given more attention in research. This is crucial in social sustainability research since some small cities and their disadvantaged areas are struggling to compete with cities that are able to attract wealth and development, thus reinforcing the inequality gap. This thesis aims to answer three main questions: i) Can digital citizen participation play a role in advancing social sustainability in smart cities?; ii) How can small cities prepare to introduce digital participatory planning under the umbrella of smart cities and how to assess a city’s readiness for digital participatory planning?; and iii) What are the implications of utilizing three-dimensional digital participatory planning on the participatory planning process in less-advantaged area? This study was conducted in three stages based on a collaboration with a government organization and the local citizens. Qualitative and quantitative methods were utilized. The first stage of the research was based on a systematic review of the literature. The second stage utilized qualitative semi-structured interviews and quantitative questionnaires to collect data that were then analyzed using SPSS and NVivo software. The third stage of the research was based on the implementation of a digital participation tool in a real development project in Schiedam, the Netherlands Aquesta tesi contribueix al debat actual sobre la relació entre la participació ciutadana digital en la planificació urbana i la sostenibilitat social en el marc del concepte de ciutat intel·ligent. Les recerques recents sobre aquest tema indiquen que les iniciatives de les ciutats intel·ligents no estan a l’altura de les expectatives de la sostenibilitat. Aquesta qüestió obre nous interrogants sobre les preocupacions específiques de sostenibilitat social, que mereixen una recerca més aprofundida. Aquesta tesi posa el focus sobre la importància de considerar la dimensió social de les ciutats intel·ligents destacant el paper potencial de la participació ciutadana en la planificació urbana. En particular, se centra en les ciutats petites d’Europa, que exerceixen un paper important en el desenvolupament econòmic i polític de la Unió Europea i que, per tant, haurien de rebre més atenció per part de la comunitat científica. Això és crucial en la recerca sobre la sostenibilitat social, ja que algunes ciutats petites i les seves zones desfavorides lluiten per competir amb ciutats que són capaces d’atreure la riquesa i el desenvolupament, fet que reforça la bretxa de la desigualtat. La present tesi té per objecte respondre a tres preguntes principals: Podria la participació ciutadana digital exercir un paper en el foment de la sostenibilitat social a les ciutats intel·ligents?; Com podrien preparar-se les ciutats petites per introduir la planificació participativa digital en el marc de les ciutats intel·ligents?, i Com podria avaluar-se la preparació de la ciutat per a la planificació participativa digital? L’estudi, que es va dur a terme en tres etapes, es va basar en una col·laboració amb una organització governamental i amb ciutadans. Es van utilitzar mètodes qualitatius i quantitatius. La primera etapa de la recerca es va basar en un examen sistemàtic de la bibliografia. En la segona etapa es van utilitzar entrevistes qualitatives semiestructurades i qüestionaris quantitatius per reunir les dades que després es van analitzar utilitzant el programari SPSS i NVivo. La tercera etapa de la recerca es va basar en la implementació d’una eina de participació digital en un projecte de desenvolupament real a Schiedam , Països Baixos Programa de Doctorat en Medi Ambient