Search

In this article, I examine Slavoj Žižek's Freudian-Hegelian interpretation of Mary Shelley's Frankenstein: or the Modern Prometheus (1818), and argue that Žižek's critique of Shelley's ambiguous and contradictory attitude toward the French Revolution and its regime of terror remains central to the debates about the revolutionary and Enlightenment ideals today. For Žižek, Shelley employs the family myth not only to obfuscate the social reality of the French Revolution, but also to subvert the bourgeois family from within, through its transgressive sexual politics. Although Shelley manages not simply to dismantle modernity, she expresses a radical commitment to a "pure Enlightenment subjectivity". Nonetheless, Shelley fails to articulate the speculative identity of the Enlightenment and revolutionary terror. Žižek's analysis of Shelley's ambiguous position on emancipatory politics has major implications for his critique of Leftist debates about Muslim refugees in Europe and transgender sexuality. It is still urgent, Žižek correctly insists, to interrogate the ways in which identity politics and the human rights regime can be readily appropriated and commodified in late capitalism. En aquest article examino la interpretació freudiano-hegeliana de Slavoj Žižek de la novel·la Frankenstein o el Prometeu modern (1818) de Mary Shelley i argüeixo que la crítica de Žižek a l'actitud ambigua i contradictòria de Shelley envers la Revolució Francesa i el seu règim de terror continua sent avui dia un punt central en els debats sobre els ideals revolucionaris i de la Il·lustració. Segons Žižek, Shelley utilitza el mite de la família no només per ofuscar la realitat social de la Revolució Francesa, sinó també per subvertir la família burgesa des de dins a través de la seva política sexual transgressiva. A més d'aconseguir desmantellar la modernitat, Shelley expressa un compromís radical amb una forma «pura de la subjectivitat de la Il·lustració». No obstant això, Shelley no aconsegueix articular la identitat especulativa de la Il·lustració i del seu règim de terror. L'anàlisi de Žižek de la postura contradictòria de Shelley respecte de la política d'emancipació té una gran repercussió en la seva crítica als debats d'esquerra sobre els refugiats musulmans a Europa i la sexualitat transgènere. És imperatiu, Žižek reitera correctament, interrogar les maneres en què les polítiques identitàries i el règim dels drets humans poden ser fàcilment apropiats i mercantilitzats. En este artículo examino la interpretación freudiano-hegeliana de Slavoj Žižek de la novela Frankenstein o el moderno Prometeo (1818) de Mary Shelley y arguyo que la crítica de Žižek a la actitud ambigua y contradictoria de Shelley hacia la Revolución Francesa y su régimen de terror sigue siendo hoy día un punto central en los debates sobre los ideales revolucionarios y de la Ilustración. Según Žižek, Shelley usa el mito de la familia no solo para ofuscar la realidad social de la Revolución Francesa, sino también para subvertir la familia burguesa en su interior a través de su política sexual transgresiva. Además de lograr desmantelar la modernidad, Shelley expresa un compromiso radical con una forma «pura de la subjetividad de la Ilustración». No obstante, Shelley no logra articular la identidad especulativa de la Ilustración y de su régimen de terror. El análisis de Žižek de la postura contradictoria de Shelley respecto a la política de emancipación tiene una gran repercusión en su crítica a los debates de izquierda sobre los refugiados musulmanes en Europa y la sexualidad transgénero. Es imperativo, Žižek reitera correctamente, interrogar los modos en que las políticas identitarias y el régimen de los derechos humanos pueden ser fácilmente apropiados y mercantilizados.