Search

[cat] La traducció ha seguit tenint un paper força rellevant en el món editorial a Catalunya durant els anys 2020 i 2021. Malgrat la pandèmia, no hi ha hagut davallades significatives en la producció i aquesta ha estat similar a la del bienni previ a la Covid-19. A partir de l'anàlisi de les dades de l'ISBN, el percentatge de traduccions respecte de l'edició total a Catalunya segueix sent molt alt, per sobre de la mitjana de l'Estat espanyol. Unes poques llengües europees i el japonès acaparen el gruix de traduccions publicades a Catalunya (anglès, de manera molt destacada, seguit de francès, castellà, italià, alemany i català). El japonès segueix sent prominent per les traduccions de manga, sobretot al castellà. En les traduccions entre català i castellà, hi ha un fort desequilibri: és molt més important la del castellà cap al català que a l'inrevés, i el gruix de traducció del castellà correspon a llibre infantil. Pel que fa a les matèries, la literatura i els llibres infantils són les traduccions més habituals. Durant el període analitzat es destaca la importància d'alguns títols literaris traduïts i la seva rellevància i qualitat. Els premis a la traducció han continuat centrats en aquesta traducció literària, classificats per llengües font i gèneres, i atorgats per institucions, de manera destacada les universitats públiques. Les trobades i reunions científiques al voltant de la traducció es van haver d'adaptar a la situació sanitària excepcional. Algunes es van suspendre, però moltes d'altres van tenir un format digital, la qual cosa permet en alguns casos recuperar-ne ara les sessions enregistrades., [eng] Translation continued to play a key role in the publishing world in Catalonia during the years 2020 and 2021. Despite the pandemic, production did not fall significantly, and remained at levels similar to those of the two years prior to Covid-19. Based on the analysis of the ISBN data, the percentage of translations in relation to the total production in Catalonia remained very high, above the Spanish average. A few European languages and Japanese accounted for the majority of translations published in Catalonia (English, very prominently, followed by French, Spanish, Italian,German and Catalan). Japanese was still prominent due to the translations of manga, especially into Spanish. In the translations between Catalan and Spanish, there was a strong imbalance: far more translations were made from Spanish to Catalan than the other way around, and the bulk of these translations were of children's books. As far as subject areas are concerned, literature and children's books were the most frequently translated. During the period analysed, a number of important literary works were translated. Translation awards continued to focus on this literary translation, classified by source language and genre, and presented by institutions, especially the public universities. Scientific meetings on translation had to adapt to the situation created by the pandemic: some were suspended, but many others were carried out in digital format. This means that some of the sessions recorded can still be consulted., [spa] La traducción ha seguido teniendo un papel bastante relevante en el mundo editorial en Cataluña durante los años 2020 y 2021. A pesar de la pandemia, no ha habido descensos significativos en la producción y ésta ha sido similar a la del bienio previo a la Covid-19. A partir del análisis de los datos del ISBN, el porcentaje de traducciones respecto a la edición total en Cataluña sigue siendo muy alto, por encima de la media del Estado español. Unas pocas lenguas europeas y el japonés acaparan el grueso de traducciones publicadas en Cataluña (inglés, de forma muy destacada, seguido de francés, castellano, italiano, alemán y catalán). El japonés sigue siendo prominente por las traducciones de manga, sobre todo al español. En las traducciones entre catalán y castellano, existe un fuerte desequilibrio: es mucho más importante la del castellano hacia el catalán que al revés, y el grueso de traducción del castellano corresponde a libro infantil. Por lo que respecta a las materias, la literatura y los libros infantiles son las traducciones más habituales. Durante el período analizado se destaca la importancia de algunos títulos literarios traducidos y su relevancia y calidad. Los premios a la traducción han continuado centrados en esta traducción literaria, clasificados por lenguas fuente y géneros, y otorgados por instituciones, de forma destacada por las universidades públicas. Los encuentros y reuniones científicas en torno a la traducción tuvieron que adaptarse a la situación sanitaria excepcional. Algunas se suspendieron, pero otras muchas tuvieron un formato digital, lo que permite en algunos casos recuperar ahora las sesiones registradas.

La traducció ha seguit tenint un paper força rellevant en el món editorial a Catalunya durant els anys 2020 i 2021. Malgrat la pandèmia, no hi ha hagut davallades significatives en la producció i aquesta ha estat similar a la del bienni previ a la Covid-19. A partir de l'anàlisi de les dades de l'ISBN, el percentatge de traduccions respecte de l’edició total a Catalunya segueix sent molt alt, per sobre de la mitjana de l’Estat espanyol. Unes poques llengües europees i el japonès acaparen el gruix de traduccions publicades a Catalunya (anglès, de manera molt destacada, seguit de francès, castellà, italià, alemany i català). El japonès segueix sent prominent per les traduccions de manga, sobretot al castellà. En les traduccions entre català i castellà, hi ha un fort desequilibri: és molt més important la del castellà cap al català que a l'inrevés, i el gruix de traducció del castellà correspon a llibre infantil. Pel que fa a les matèries, la literatura i els llibres infantils són les traduccions més habituals. Durant el període analitzat es destaca la importància d’alguns títols literaris traduïts i la seva rellevància i qualitat. Els premis a la traducció han continuat centrats en aquesta traducció literària, classificats per llengües font i gèneres, i atorgats per institucions, de manera destacada les universitats públiques. Les trobades i reunions científiques al voltant de la traducció es van haver d'adaptar a la situació sanitària excepcional. Algunes es van suspendre, però moltes d'altres van tenir un format digital, la qual cosa permet en alguns casos recuperar-ne ara les sessions enregistrades., Translation continued to play a key role in the publishing world in Catalonia during the years 2020 and 2021. Despite the pandemic, production did not fall significantly, and remained at levels similar to those of the two years prior to Covid-19. Based on the analysis of the ISBN data, the percentage of translations in relation to the total production in Catalonia remained very high, above the Spanish average. A few European languages and Japanese accounted for the majority of translations published in Catalonia (English, very prominently, followed by French, Spanish, Italian, German and Catalan). Japanese was still prominent due to the translations of manga, especially into Spanish. In the translations between Catalan and Spanish, there was a strong imbalance: far more translations were made from Spanish to Catalan than the other way around, and the bulk of these translations were of children's books. As far as subject areas are concerned, literature and children's books were the most frequently translated. During the period analysed, a number of important literary works were translated. Translation awards continued to focus on this literary translation, classified by source language and genre, and presented by institutions, especially the public universities. Scientific meetings on translation had to adapt to the situation created by the pandemic: some were suspended, but many others were carried out in digital format. This means that some of the sessions recorded can still be consulted., La traducción ha seguido teniendo un papel bastante relevante en el mundo editorial en Cataluña durante los años 2020 y 2021. A pesar de la pandemia, no ha habido descensos significativos en la producción y ésta ha sido similar a la del bienio previo a la Covid-19. A partir del análisis de los datos del ISBN, el porcentaje de traducciones respecto a la edición total en Cataluña sigue siendo muy alto, por encima de la media del Estado español. Unas pocas lenguas europeas y el japonés acaparan el grueso de traducciones publicadas en Cataluña (inglés, de forma muy destacada, seguido de francés, castellano, italiano, alemán y catalán). El japonés sigue siendo prominente por las traducciones de manga, sobre todo al español. En las traducciones entre catalán y castellano,existe un fuerte desequilibrio: es mucho más importante la del castellano hacia el catalán que al revés, y el grueso de traducción del castellano corresponde a libro infantil. Por lo que respecta a las materias, la literatura y los libros infantiles son las traducciones más habituales. Durante el período analizado se destaca la importancia de algunos títulos literarios traducidos y su relevancia y calidad. Los premios a la traducción han continuado centrados en esta traducción literaria, clasificados por lenguas fuente y géneros, y otorgados por instituciones, de forma destacada por las universidades públicas. Los encuentros y reuniones científicas en torno a la traducción tuvieron que adaptarse a la situación sanitaria excepcional. Algunas se suspendieron, pero otras muchas tuvieron un formato digital, lo que permite en algunos casos recuperar ahora las sesiones registradas.

Aquest article fa una anàlisi del discurs d'una mostra de discursos d'agents del món editorial de Mèxic sobre l'espanyol neutre, així com d'altres qüestions -entre d'altres, l'evitació de regionalismes en traduir, les estratègies per a la traducció del llenguatge dialectal o col·loquial , o les crítiques a les traduccions i editorials espanyoles- que sorgeixen espontàniament al voltant de l'objecte d'estudi. El seu objectiu és observar si aquests agents editorials perceben una tendència a fer servir una varietat neutralitzant de l'espanyol en la traducció literària i si és generalitzada l'evitació de regionalismes o més aviat hi ha opinions i pràctiques divergents al país., This paper analyses the discourse of a sample of discourses on neutral Spanish of Mexican agents of the publishing world, as well as other issues - among others, the avoidance of regionalisms in translation, the strategies for translating dialectal or colloquial language, or the criticisms of Spanish translations and publishers - that arise spontaneously when the object of study is discussed. The aim is to observe whether these agents perceive a tendency to use a neutralising variety of Spanish in literary translation and whether the avoidance of regionalisms is generalised or there are different opinions and practices in the country., Este artículo realiza un análisis del discurso de una muestra de discursos de agentes del mundo editorial de México sobre el español neutro, así como de otras cuestiones -entre otras, la evitación de regionalismos al traducir, las estrategias para la traducción del lenguaje dialectal o coloquial, o las críticas a las traducciones y editoriales españolas- que surgen espontáneamente en torno al objeto de estudio. Su objetivo es observar si dichos agentes editoriales perciben una tendencia a usar una variedad neutralizante del español en la traducción literaria y si es generalizada la evitación de regionalismos o más bien existen opiniones y prácticas divergentes en el país.

Aquest estudi se centra en la relació intrínseca entre llengua i identitat. A tota obra de ficció els personatges compten amb el seu propi llenguatge i manera d'expressar-se. Aquestes característiques lingüístiques modelen la seva identitat, ja que ajuden el lector a identificar aquests personatges. Per això, aquest projecte pretén analitzar la identitat resultant dels personatges ficticis amb una atenció especial a la variació lingüística i l'ús del llenguatge. Aquest estudi té dos objectius principals: analitzar el llenguatge dels per-sonatges masculins i la seva evolució a la novel·la i analitzar fins a quin punt la traducció té un impacte en la identitat literària dels personatges. Per aconseguir aquests objectius, aquest estudi analitza el llenguatge dels principals personatges masculins de la novel·la victoriana Tess of the d’Urbervilles (1891) i les seves traduccions al castellà. Els personatges masculins de la novel·la funcionen com a oposició a la caracterització femenina de la protagonista, Tess Durbeyfield. Així mateix, compten amb una parla molt caracterís-tica, que contrasta amb la resta dels personatges. A l'anàlisi, la traducció del seu llenguatge serà analitzada, amb l'objectiu de verificar si aquest contrast i caracterització destacada es mantenen en el text. Com a resultat, es conclou que la traducció de l'idiolecte és essencial en la creació de personatges ficticis, així com en la recepció de literatura estrangera, més específicament la literatura anglesa en el context espanyol., This paper focuses on the intrinsic relation between language and identity in literature. Characters in all fictional worlds have their own language and way of speaking. Their linguistic features shape their identity and characterisation and help the reader identify all characters in a literary work. Hence, this project aims at analysing the resulting identity of fictional characters with a focus on linguistic variation and the use of language. The study has two main objectives: to analyse the male characters’ speech and its evolution in the novel, and to analyse the extent to which their translation may have an impact on the characters’ literary identity. In order to achieve the aforementioned objectives, this paper analyses the language of the main male characters of the Victorian novel Tess of the d’Urbervilles (1891) and its translations into Spanish. The male characters seem to function as opposition to the characterisation of the novel’s main character, Tess Durbeyfield. In addition, they use a very distinct language, which will contrast with the rest of the characters. Thus, this paper aims at verifying whether this contrast as well as their distinguishable characterisations are maintained in the target texts. As will be seen, translating distinct language is essential in fictional characteri-sation as well as in the reception of foreign literature, in this case, English literature in the Spanish context., El presente estudio se centra en la relación intrínseca entre lengua e identidad. En toda obra de ficción los personajes cuentan con su propio lenguaje y manera de expresarse. Estas características lingüísticas moldean su identidad, ya que ayudan al lector a iden-tificar dichos personajes. Por ello, este proyecto pretende analizar la identidad resultante de los personajes ficticios con especial atención a la variación lingüística y el uso del lenguaje. El presente estudio tiene dos principales objetivos: analizar el lenguaje de los personajes masculinos y su evolución en la novela y analizar hasta qué punto la traducción tiene un impacto en la identidad literaria de los personajes. Para conseguir dichos objetivos, este estudio analiza el lenguaje de los principales personajes masculinos de la novela victoriana Tess of the d’Urbervilles (1891) y sus traducciones al castellano. Los personajes masculinos de la novela funcionan como oposición a la caracterización femenina de la protagonista, Tess Durbeyfield. Asimismo, cuentan con un habla muy característica, que contrasta con el resto de los personajes. En el análisis, la traducción de su lenguaje será analizada, con el objetivo de verificar si dicho contraste y destacada caracterización se mantienen en el texto. Como resultado, se concluirá que la traducción del idiolecto es esencial en la creación de personajes ficticios, así como en la recepción de literatura extranjera, más específicamente la literatura inglesa en el contexto español.

[spa] Durante la realización de nuestro trabajo para la obtención del Diploma de Estudios Avanzados, titulado «Las traducciones a la lengua japonesa de obras literarias españolas de los siglos XIX y XX (1830-1930)», en el que incidimos en las obras de algunos autores del Romanticismo, el realismo y el naturalismo hasta Blasco Ibáñez, observamos algunas particularidades en las obras de Pedro Antonio de Alarcón traducidas a la lengua japonesa, que son el número elevado de publicaciones de las traducciones de obras del escritor, la cuestión de que Alarcón fuera uno de los primeros escritores de la literatura española traducidos a la lengua japonesa y el hecho de que la obra teatral Akai jinbaori (La sobreveste roja, 1947), escrita por el dramaturgo Junji Kinoshita (1914-2006), sea una adaptación de El sombrero de tres picos ambientada en el Japón. La obra se ha representado en numerosas ocasiones, y asimismo en el formato del teatro tradicional kabuki. A su vez, a partir del guion de Kinoshita, se crearon adaptaciones de índole muy diversa: una cinematográfica, una operística, una de ballet y una de teatro bunraku —un tipo de arte escénico tradicional que consiste en una combinación artística de recitación narrativa, música interpretada con un instrumento denominado shamisen y representación de marionetas. Los objetivos específicos de la tesis vienen a ser averiguar los factores que influyeron en la elección de las obras alarconianas para ser traducidas y adaptadas a la lengua japonesa y los que influyeron en la elección de las traducciones de las obras del escritor español para su publicación. Por lo que se refiere a la metodología, nos hemos propuesto seguir algunas fases de los Estudios Descriptivos de Traducción de Gideon Toury, adecuándolas para los objetivos del trabajo, dado que su enfoque en la cultura de llegada y su modo de entender las culturas como sistemas se adecuan al marco teórico del trabajo, y consideramos que el estudio de la política de traducción que corresponde a una de las normas preliminares que establece Toury nos sirve para esclarecer algunos de los factores que afectan a la elección de los textos para su traducción. El motivo de la adecuación es que el objetivo del trabajo presente no es averiguar las normas operacionales que se aplican en el proceso de traducción, del nivel lingüístico-textual, la fase a la que llega la metodología de Toury. Algunas de las conclusiones a las que hemos llegado en respuesta a las hipótesis establecidas son las siguientes: a partir de los primeros traductores especialistas en literatura española, que tradujeron El sombrero de tres picos y El escándalo, se han tenido más en cuenta las críticas de las obras alarconianas en la cultura de origen o en el extranjero para la elección de las obras para traducir. Hasta esta etapa, en la elección de las obras han influido más las corrientes literarias del Japón. En cuanto a la adaptación teatral La sobreveste roja, Junji Kinoshita valoró algunos elementos de El sombrero de tres picos, como la narración de Alarcón, el ritmo rápido con que se desarrolla la trama, el trasfondo histórico de la obra, que le proporciona dimensiones, y su carácter popular., [eng] During the course of our work for the Diploma of Advanced Studies, entitled "Translations into Japanese of Spanish literary works of the 19th and 20th centuries (1830-1930)", in which we focused on the works of several authors of Romanticism, realism and naturalism up to Blasco Ibáñez, we observed certain particularities in the works of Pedro Antonio de Alarcón translated into Japanese: specifically, the high number of publications of translations of the writer's works, the fact that Alarcón was one of the first writers of Spanish literature to be translated into Japanese, and the fact that the play Akai jinbaori (The Red Overcoat, 1947), written by the playwright Junji Kinoshita (1914-2006), is an adaptation of The Three-cornered Hat set in Japan. The play has been performed on numerous occasions, and also in the traditional kabuki theatre format. The specific aims of the thesis are to unveil the factors that influenced the choice of Alarcon's works to be translated and adapted into Japanese and those that influenced the choice of translations of the Spanish writer's works for publication. As far as methodology is concerned, we have followed some of the phases of Gideon Toury's Descriptive Studies of Translation, adapting these to the objectives of the study, given that his focus on the target culture and his way of understanding cultures as systems fit with our theoretical framework. We consider that the study of the translation policy that corresponds to one of the preliminary rules established by Toury allows us to clarify some of the factors that affect the choice of texts for translation. Among the conclusions reached in response to the hypotheses established, we would highlight the following: from the first translators specialising in Spanish literature onwards, more account has been taken of the criticisms of Alarcón's works in the culture of origin or abroad in the choice of works to be translated. Up to this point, the choice of works had been more influenced by Japanese literary trends. As for the theatrical adaptation of The Red Overcoat, Junji Kinoshita valued certain elements of The Three-cornered Hat, such as Alarcón's narration, the fast pace at which the plot unfolds, the historical background of the play which gives it dimensions, and its popular nature.

Treball de fi de grau en Traducció i Interpretació. Tutora: Ana Mata Buil La saga Geek Girl es la que más fama le ha dado a Holly Miranda Smale. Tanta ha sido su repercusión que parte de ella se ha traducido a veintiocho idiomas, entre ellos el español. Los tres primeros libros de la saga están traducidos, pero todavía no hay traducción del resto de volúmenes y, teniendo en cuenta el tiempo que ha pasado desde las últimas traducciones, no parece que vaya a ser posible encontrar los libros traducidos en un futuro cercano. Por eso, el objetivo de este trabajo es proponer el análisis del cuarto volumen y la traducción al español de unos capítulos, que pueden presentar cierta dificultad a la hora de trasladarlos a la lengua meta. Para solventar los problemas que pudieran aparecer, se han puesto en práctica tanto los conocimientos adquiridos a lo largo de la carrera como el ingenio personal. Como resultado, el trabajo consta de información para lograr entender la obra, una traducción que mantiene las características de los tomos traducidos anteriores y un análisis del contenido bastante amplio. Así pues, en conjunto, se han superado los propósitos planteados y la traducción de los diversos capítulos podría servir de base para que la versión española del libro elegido saliera a la luz. La saga Geek Girl és la que més fama li ha donat a Holly Miranda Smale. Tanta ha estat la seva repercussió, que s’ha traduït, encara que parcialment, a vint-i-vuit idiomes, entre ells l’espanyol. Els tres primers llibres de la saga estan traduïts, però encara no hi ha traducció de la resta de volums i, tenint en compte el temps que ha transcorregut des de les últimes traduccions, no sembla possible trobar els llibres traduïts en un futur pròxim. Per això, l’objectiu d’aquest treball és proposar l’anàlisi del quart volum i la traducció a l’espanyol d’uns capítols, que poden presentar certa dificultar a l’hora de traslladar-los a la llengua meta. Per tal de resoldre els problemes que poguessin aparèixer, s’han posat en pràctica tant els coneixements adquirits al llarg de la carrera com l’enginy personal. Com a resultat, el treball consta d’informació per entendre l’obra, una traducció que manté les característiques dels toms traduïts anteriors i una anàlisi del contingut prou ample. Així doncs, en conjunt, s’han superat els propòsits plantejats i la traducció dels diversos capí- tols podrien servir de base perquè la versió espanyola del llibre escollit sortís a la llum. The Geek Girl saga is the best-know work by Holly Miranda Smale. It has had such an impact that it has been translated, albeit partly, into twenty-eight different languages, in- cluding Spanish. The three first books are translated, but there is still no translation of the rest of the volumes. Furthermore, taking into account the time that has passed since the last translations, it does not seem very likely that the rest of the books will be translated in the near future. That is why the aim of this project is to suggest an analysis of the fourth volume and a Spanish translation of selected chapters, which may present several diffi- culties when translating them into the target language. In order to solve those challenges, the paper has made use of both the academic knowledge gained in the pursuit of this degree, and personal creativity. Henceforth, this paper providesinformation to understand the novel, a translation that maintains the traits of the previously translated books, and a thorough analysis. Thus, this paper was able to achieve its objectives and could perhaps serve as a basis for the Spanish translation of this book to come to light.

Albert Nolla és traductor literari del japonès i l'anglès al català i professor a la Facultat de Traducció i d'Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona. En la següent entrevista, parla de la seva trajectòria professional des d'un punt de vista personal i comparteix amb el lector la seva formació, els començaments com a traductor i el mètode de treball. A més, també explica com compagina la traducció amb la docència. Albert Nolla is a literary translator of Japanese and French into Catalan and a professor at the Faculty of Translation and Interpreting of the Autonomous University of Barcelona. In the following interview, Albert Nolla talks about his professional career from a more personal point of view and shares with the reader his training, how he became a literary translator and the method he follows when translating, as well as how does he combine translating and teaching.

Treball de fi de grau en Traducció i Interpretació. Tutora: Helena Badell El present treball és una anàlisi de l'adaptació cinematogràfica del llibre de J. K. Rowling Harry Potter and the Sorcerer's Stone. La motivació principal de l'estudi és l'interés cap a l'obra en dos registres: el literari i l'audiovisual. L'anàlisi de l'obra en aquests registres s'ha dut a terme a través de l'elaboració d'un marc teòric que recull informació sobre el gènere fantàstic i el gènere d'aventures, i sobre el procés d'adaptació cinematogràfica d'obres literàries. Partint de la hipòtesi que Harry Potter and the Sorcerer's Stone és una obra que contindrà elements d'aquests dos gèneres literaris, es fa una exposició de les diferents maneres en què cada registre ha plasmat els seus trets característics. A més, amb la investigació del camp audiovisual i del procés de l'adaptació cinematogràfica de llibres, s'entenen les possibilitats del registre i es poden argumentar els canvis o les diferències que es produeixen en comparació amb l'obra literària. A l'anàlisi del treball es descriuen en detall les confluències i diferències entre registres, i s'explica l'efecte que poden tenir en els receptors de l'obra. L'adaptació cinematogràfica ha estat jutjada per la falta de fidelitat en relació amb el text literari en el qual es basa, però veurem que aquest no és el cas de l'obra analitzada. El presente trabajo es un análisis de la adaptación cinematográfica del libro de J. K. Rowling Harry Potter and the Sorcerer's Stone. La motivación principal del estudio es el interés hacia la obra en dos registros: el literario y el audiovisual. El análisis de la obra en los dos registros se ha llevado a cabo a través de la elaboración de un marco teórico que recoge información sobre el género fantástico y el género de aventuras, y sobre el Anàlisi de Harry Potter and the Sorcerer's Stone i de la seva adaptació cinematogràfica proceso de adaptación cinematográfica de obras literarias. Partiendo de la hipótesis de que Harry Potter and the Sorcerer's Stone es una obra que contendrá elementos de estos dos géneros literarios, se hace una exposición de las diferentes maneras en las que cada registro ha plasmado sus rasgos característicos. Además, con la investigación del campo audiovisual y de la adaptación cinematográfica de libros, se entienden las posibilidades del registro y se pueden argumentar los cambios o las diferencias que aparecen en comparación con la obra literaria. En el análisis del trabajo se describen con detalle las confluencias y diferencias entre registros, y se explica el efecto que pueden tener en los receptores de la obra. La adaptación cinematográfica ha sido juzgada por la falta de fidelidad respecto al texto literario en el que se basa, pero veremos que esto no es el caso de la obra analizada. The present paper is an analysis of the cinematographic adaptation of J. K. Rowling's book Harry Potter and the Sorcerer's Stone. The main motivation for the study is the interest towards the work in two registers: the literary register, and the audiovisual register. The analysis of the work in both registers has been made through the elaboration of a theoretical framework which includes information on the fantastic and the adventure's genders, and on the process of cinematographic adaptation of books. Starting from the hypothesis that Harry Potter and the Sorcerer's Stone is a work which will contain elements of these two literary genders, an exposition can be seen on the ways in which each register has expressed their characteristic features. Furthermore, the investigation of the audiovisual camp and the process of cinematographic adaptation of literature provides insight in the possibilities of the register, and explains the changes or differences that can be seen in the comparison with the literary text. In the part of the analysis, the confluences and the differences between the two registers are descibed in detail, and there's an explanation of the effects that these might produce in the receptors of the work. Cinematographic adaptation has been judged for its lack of fidelity towards the literary text in which it is based, but we will see that this is not the case for the analyzed work.

Treball de fi de grau en Traducció i Interpretació. Tutora: Marta Marfany La producció de traduccions del castellà al català d’obres literàries és baixa en comparació amb la d’altres combinacions lingüístiques causa de la intel·ligibilitat i domini de totes dues llengües per part dels lectors catalans. L’objectiu d’aquest treball és ajudar a la normalització de traduccions amb aquesta combinació i fer visible l’ús d’expressions i mots col·loquials genuïns en català, especialment en literatura juvenil. Per tant, es duu a terme la traducció al català de tres capítols de la novel·la Papel mojado de Juan José Millás i l’anàlisi de les característiques més rellevants en relació amb les dificultats traductològiques d’aquesta combinació. S’han fet servir el criteri d’equivalència de Reiss (2000) i el principi de funcionalitat de Nord (1996) com a base teòrica a l’hora de fer les tries de traducció i per a l’anàlisi posterior. Aquest treball aporta una proposta de traducció d’un fragment de la novel·la d’un autor que no havia estat mai traduït al català. A més, s’hi poden trobar solucions diverses per a la traducció de castellanismes naturalitzats que pertanyen al registre col·loquial, entre altres calcs incorrectes adoptats del castellà. D’aquesta manera, s’ajuda a normalitzar la traducció al català d’obres literàries en castellà, sense ser motivada per la inintel·ligibilitat entre dues llengües. La producción de traducciones del castellano al catalán de obras literarias es baja en comparación con la de otras combinaciones lingüísticas a causa de la inteligibilidad y dominio de ambas lenguas por parte de los lectores catalanes. El objetivo de este trabajo es ayudar a la normalización de traducciones de este tipo y visibilizar el uso de expresiones y palabras coloquiales genuinas en catalán, especialmente en literatura juvenil. Por lo tanto, se lleva a cabo la traducción al catalán de tres capítulos de la novela Papel mojado de Juan José Millás y el análisis de sus características más relevantes con relación a las dificultades traductológicas de esta combinación. Se han usado el criterio de equivalencia de Reiss (2000) y el principio de funcionalidad de Nord (1996) como base teórica a la hora de hacer las elecciones de traducción y para el posterior análisis. Este trabajo aporta una propuesta de traducción de un fragmento de la novela de un autor que nunca había sido traducido al catalán. Además, hay diversas soluciones para la traducción de castellanismos naturalizados que pertenecen al registro coloquial, entre otros calcos incorrectos adoptados del castellano. De este modo, se ayuda a normalizar la traducción al catalán de obras literarias en castellano, sin estar motivada por la ininteligibilidad entre dos lenguas. The production of translations of literary works from Spanish to Catalan is low in comparison to other language combinations due to the intelligibility and proficiency in both languages by Catalan readers. The purpose of this paper is to help normalize this type of translations and to highlight the use of Catalan’s own colloquial words and expressions, especially in young adult literature. For this reason, three chapters of the novel Papel mojado by Juan José Millás are translated and an analysis regarding its relevant characteristics is carried out related to translation difficulties in this language combination. Reiss’s concept of equivalence (2000) and Nord’s functionalist approach (1996) have been used as a theoretical basis when having to make translation choices and in the later analysis. This work delivers a translation proposal of a fragment of the novel whose author had never been translated into Catalan. In addition, there are different translation solutions of naturalized Spanish loanwords in Catalan which belong to a colloquial register, among other incorrect loan translations taken from Spanish. Thus, this will help to normalize the translation of literature in Spanish into Catalan, without it being driven by the unintelligibility between two languages.

Treball de fi de grau en Traducció i Interpretació. Tutora: Ana Mata Buil Elizabeth McCracken es una galardonada escritora estadounidense autora de la colección de relatos breves The Souvenir Museum. El objetivo de este trabajo es el de introducir a esta autora en el sistema literario español mediante la traducción de "Two Sad Clowns", uno de los relatos de dicha recopilación, con la intención de presentar una traducción de calidad respetuosa con el estilo de McCracken y las características propias del español. La metodología que se ha llevado a cabo comprende el estudio de la autora y su obra, con el fin de desgranar los rasgos más significativos, como la ironía o el humor, y el establecimiento de un marco teórico, basado en la adaptación de términos culturales, nombre propios y juegos de palabras, alrededor del cual se basan tanto la traducción, como su análisis. En este trabajo se ha conseguido presentar una traducción acorde a los propósitos iniciales y se ha satisfecho, a nivel personal, el deseo de reflejar lo aprendido durante el grado. Elizabeth McCracken és una guardonada escriptora estatunidenca autora de la col·lecció de relats breus The Souvenir Museum. L'objectiu d'aquest treball és el d'introduir aquesta autora en el sistema literari espanyol mitjançant la traducció de "Two Sad Clowns", un dels relats de la recopilació, amb la intenció de presentar una traducció de qualitat respectuosa amb l'estil de McCracken i les característiques pròpies de l'espanyol. La metodologia que s'ha dut a terme comprèn l'estudi de l'autora i la seva obra, amb la finalitat de desgranar els trets més significatius, com la ironia i l'humor, i l'establiment d'un marc teòric, basat en l'adaptació de termes culturals, noms propis i jocs de paraules, al voltant del qual s'han basat tant la traducció, com la seva anàlisi. En aquest treball s'ha aconseguit presentar una traducció d'acord amb els propòsits inicials i s'ha satisfet, personalment, el desig de reflectir allò après durant el grau. Elizabeth McCracken is an award-winning American writer and author of the short story collection The Souvenir Museum. The aim of this paper is to introduce this author into the Spanish literary system through the translation of "Two Sad Clowns", one of the stories in this collection, with the intention of presenting a quality translation that respects McCracken's style and the characteristics of the Spanish language. The methodology that has been carried out includes the study of the author and her work, with the aim of unraveling the most significant features, such as irony or humor, and the establishment of a theoretical framework, based on the adaptation of cultural terms, proper names, and puns, around which both the translation and its analysis are based. This paper has succeeded in presenting a translation in accordance with the initial purposes and has satisfied, on a personal level, the desire to reflect what was learned during the degree.

Treball de fi de grau en Traducció i Interpretació. Tutor: Miquel Cabal Guarro La traducció del català al castellà pot semblar fàcil d’entrada, però com que són marcs culturals propers, en realitat és més complicada del que sembla. Amb l’objectiu principal de mostrar i analitzar quins són els principals problemes de la traducció en aquesta combinació de llengües, s’han traduït al castellà dos capítols de la novel·la Serena, de Dolors Garcia i Cornellà, i posteriorment s’han analitzat alguns problemes que presenta aquesta traducció i com s’han resolt. A més, com que es tracta d’una novel·la històrica, és necessari fixar-se en el lèxic emprat, ja que és una de les característiques principals que defineixen la literatura històrica. Els problemes de traducció s’han il·lustrat amb exemples d’aquesta traducció amb la finalitat de poder mostrar-los en una traducció real i com es resoldrien en una situació real de traducció. Per exemple, en aquest treball s’analitzen especialment com es construeixen les oracions i la traducció de noms propis. En definitiva, malgrat que es tracta de dos marcs culturals molt propers, s’ha d’anar amb compte quan es tradueix entre aquestes dues llengües per evitar caure en calcs o expressions forçades. Tanmateix, actualment els traductors disposen de moltes eines al seu abast que els ajuden a assolir traduccions excel·lents. La traducción del catalán al castellano puede parecer fácil de entrada, pero como son marcos culturales cercanos, en realidad es más complicada de lo que parece. Con el objetivo principal de mostrar y analizar cuáles son los principales problemas de la traducción en esta combinación de lenguas, se han traducido al castellano dos capítulos de la novela Serena, de Dolors Garcia i Cornellà, y posteriormente se han analizado algunos problemas que presenta esta traducción y como se han resuelto. Además, como se trata de una novela histórica, es necesario fijarse en el léxico utilizado, pues es uno de los aspectos principales que definen la literatura histórica. Los problemas de traducción se han ilustrado con ejemplos de esta traducción con la finalidad de poder mostrarlos en una traducción real y cómo se resolverían en una situación real de traducción. Por ejemplo, en este trabajo se analizan especialmente como se construyen las oraciones y la traducción de nombres propios. En definitiva, aunque se trata de dos marcos culturales muy cercanos, hay que ir con cuidado cuando se traduce entre estas dos lenguas para evitar caer en calcos o expresiones forzadas. Sin embargo, actualmente los traductores disponen de muchas herramientas a su alcance que les ayudan a lograr traducciones excelentes. Translation from Catalan into Spanish may seem easy at first glance, but as they are close cultural frameworks, it is actually more complicated than it seems. With the main goal of showing and analyzing which are main problems of translation in this language combination, two chapters of the novel Serena, by Dolors Garcia i Cornellà, have been translated into Spanish, and then some problems that this translation presents and solutions have been analyzed. Moreover, as it is historical fiction, it is necessary to pay attention to the lexicon used, since it is one of the main characteristics that define historical literature. The translation problems have been illustrated with examples of this translation in order to be able to show them in a real translation and how they would have been solved in a real translation situation. For example, in this paper, the construction of sentences and the translation of proper names are especially analyzed. In short, although these are two very close cultural frameworks, one must be careful when translating between these two languages to avoid calques or forced expressions. However, translators today have many tools at their disposal to help them achieve excellent translations.

Treballs Finals de Grau de Llengües i Literatures Modernes. Facultat de Filologia. Universitat de Barcelona. Curs: 2021-2022. Tutor: Antonio Torres Torres, [spa] Este trabajo pretende realizar un estudio sobre la convivencia de inglés y español en la literatura chicana, centrándose específicamente en cómo se manifiesta este fenómeno en la novela Caramelo, o Puro Cuento de la autora chicana Sandra Cisneros y su traducción al español realizada por Liliana Valenzuela. El texto original está escrito en inglés, aunque hay una notable presencia del español que se consigue a través de diversas técnicas; en congruencia con esta idea de reflejar el contacto lingüístico, la traducción al español incorpora el inglés también de varias maneras. El objetivo es identificar y analizar cómo las dos versiones de la novela crean un ambiente bilingüe, y para ello se examinarán y compararán las técnicas empleadas por la autora y la traductora junto con ejemplos concretos extraídos de los textos., [eng] This paper is an attempt to conduct a study on the coexistence of Spanish and English in Chicana literature, specifically focusing on how this phenomenon manifests in the novel Caramelo or Puro Cuento by Chicana author Sandra Cisneros and its Spanish translation done by Liliana Valenzuela. The original text is written in English though there is a notable presence of Spanish achieved through diverse techniques; in congruence with this idea of reflecting language contact, the Spanish translation incorporates English in various ways. The objective is to identify and analyze how the two versions of the novel create a bilingual atmosphere and to do so, techniques employed by the author and translator will be examined and compared together with specific examples pulled from the texts.

Treball de Final de Grau en Traducció i Interpretació. Codi: TI0983. Curs acadèmic 2021/2022 L’obra literària de Roald Dahl es caracteritza per l’ús de l’humor en múltiples dimensions (el sarcasme, la ironia, la broma, l’absurd i el disbarat, entre d’altres) com a destresa narrativa que sorprén el lector i propicia una empatia en la transmissió de la sàtira política i social del món anglosaxó que conté la seua producció. L’objecte d’aquest Treball de Final de Grau de traducció literària consisteix en una proposta de traducció al valencià del relat «Lamb to the Slaughter» i una anàlisi comparativa de les traduccions publicades d’aquest al català oriental i a l’espanyol. A partir d’un marc teòric amb les eines conceptuals que farem servir en l’anàlisi i després d’explicitar la metodologia que seguirem, abordarem l’estudi dels registres, la fraseologia, els referents culturals i l’humor presents en l’obra —conjuntament amb l’anàlisi de les tècniques i les estratègies de traducció emprades en les versions en català i en espanyol— i ens enfrontarem al repte de traduir al valencià aquest relat. La competència metafòrica potser és l’última que s’assoleix en l’aprenentatge d’una nova llengua perquè està directament lligada a la dimensió cultural d’aquesta llengua. La transferència interlingüística d’aquesta competència en la traducció d’una obra que usa l’humor com a recurs literari presenta d’entrada un ventall de problemes que cal resoldre. La proposta de traducció al valencià i l’anàlisi comparativa de les tres versions traduïdes (valencià, català oriental i espanyol) amb l’original en anglés britànic pretén mostrar en les conclusions la solució al repte assumit.

En este Trabajo de Final de Grado se plantea una propuesta parcial de traducción de la novela policíaca "Thus was Adonis murdered", de Sarah Caudwell. En concreto, la propuesta de traducción es de los primeros dos capítulos. Debido a las características específicas de la obra y la incógnita con respecto al género de uno de los personajes principales, Hilary Tamar, el trabajo utiliza diferentes estrategias de traducción que eviten los marcadores de género en referencia a este personaje. Del mismo modo, se explora la posibilidad de hacer traducciones que eviten el masculino genérico. This Final Degree Project proposes a partial translation of the English detective novel "Thus was Adonis murdered, by Sarah Caudwell. Specifically, the proposed translation is of the first two chapters. Given the specific characteristics of the novel and the incognita regarding the gender of one of the main characters, Hilary Tamar, this project attempts to use different translation strategies that avoid gender markers in reference to this character. In the same way, the project also explores the possibility of making translations that avoid the "Male-As-Norm Principle". En aquest Treball de Final de Grau es planteja una proposta parcial de traducció de la novel·la policíaca "Thus was Adonis murdered", de Sarah Caudwell. En concret, la proposta de traducció és dels dos primers capítols. Donades les característiques específiques de l'obra i la incògnita pel que fa al gènere d'un dels personatges principals, Hilary Tamar, el treball utilitza diferents estratègies de traducció que eviten els marcadors de gènere pel que fa a aquest personatge. De la mateixa manera, s'explora la possibilitat de fer traduccions que eviten el masculí genèric.

El objetivo del presente trabajo es presentar una propuesta de traducción del inglés al español para la novela corta You are the only friend I need, escrita por el escritor dominicano afincado en Nueva York Alejandro Heredia, publicada en 2021 por Gold Line Press. Ganadora del Gold Line Press Fiction Chapbook Contest del 2019, la novela está dividida en varios relatos que tratan temas como la amistad, la lucha interior o la diversidad sexual, racial, cultural, geográfica y lingüística. Se realiza un estudio previo sobre el multilingüismo, variaciones dialectales y la alteración de códigos, así como de las teorías queer y la traducción inclusiva, para conocer las estrategias idóneas para afrontar con garantías la traducción de la obra. The aim of this paper is to present a translation proposal, from English to Spanish, of the short novel You are the only friend I need, written by the New York based Dominican writer Alejandro Heredia, published in 2021 by Gold Line Press. Winner of the 2019 Gold Line Press Fiction Chapbook Contest, the novel is divided into several stories that deal with themes such as friendship, inner struggle or sexual, racial, cultural geographical and linguistic diversity. A preliminary study is carried out on multilingualism, dialect variations and codes-switching, as well as queer theories and inclusive translation, in order to find out the ideal strategies to confront the translation of the work with certain guarantees. L'objectiu del present treball és presentar una proposta de traducció de l'anglès a l'espanyol per a la novel·la curta You are the only friend I need, escrita per l'escriptor dominicà establert a Nova York Alejandro Heredia, publicada el 2021 per Gold Line Press. Guanyadora del Gold Line Press Fiction Chapbook Contest del 2019, la novel·la està dividida en diversos relats que tracten temes com l'amistat, la lluita interior o la diversitat sexual, racial, cultural, geogràfica i lingüística. Es realitza un estudi previ sobre el multilingüisme, variacions dialectals i l'alteració de codis, així com de les teories queer i la traducció inclusiva, per conèixer les estratègies idònies per afrontar amb garanties la traducció de l'obra.

En aquesta tesi doctoral s'investiga la traducció de literatura ídix moderna a través de l'estudi del trasllat de noms propis i es reflexiona sobre la relació entre les estratègies traductores i la construcció de la yidi?keyt o judeïtat específicament ídix com a identitat i sistema cultural. En llur gran majoria, els autors ídixs moderns fan servir noms propis reals per tal de situar llurs obres en el context geogràfic i històric de l'Europa central i de l'est. Fins i tot en el cas de personatges o indrets ficticis, els noms propis ídixs comuniquen la pertinença dels referents a un marc cultural determinat. A l'hora de traslladar aquests noms propis, però, els traductors poden contribuir a visibilitzar-ne l'especificitat o a assimilar-la a d'altres marcs culturals. Aquesta mena de decisions té una importància cabdal en la mesura que les traduccions d'obres literàries ídix constitueixen una de les vies d'accés principals a la cultura ídix, sobretot d'ençà que la llengua perdé tants de parlants al llarg del segle XX. El nucli d'aquesta tesi és un estudi sobre el trasllat de topònims i antropònims fet en un corpus de seixanta-quatre traduccions de l'ídix a l'anglès, el francès, el castellà i el català, centrat sobretot en els endònims ídixs, és a dir, els noms propis que designen realitats percebudes com a internes des d'una perspectiva cultural ídix en general o des de l'òptica de l'autor en particular. Els resultats d'aquest treball de recerca palesen una tendència molt marcada envers la transferència indirecta a partir de terceres llengües dels endònims ídixs sense equivalent en la llengua de destí. Sobre aquesta base s'argumenta que recórrer a llengües diferents de la de partida i la d'arribada (una tècnica de traducció que en aquest treball s'anomena "interferència") afecta la representació de la judeïtat ídix i alhora guarda una relació estreta amb certs posicionaments ideològics envers la yidi?keyt i la minorització lingüística a què l'ídix ha estat sotmès des de sempre. L'autor d'aquesta tesi és del parer que les decisions del traductor en el trasllat d'endònims ídixs s'haurien d'alinear justament amb el punt de vista adoptat per l'escriptor i que, per tant, aquesta classe de noms s'hauria de transferir directament des de l'ídix quan no n'hi ha cap equivalent en la llengua d'arribada, tal com se sol fer en la traducció d'altres idiomes. Atès que l'ídix s'escriu amb un alfabet propi, derivat de l'alfabet hebreu, a fi de seguir aquesta estratègia és menester un sistema de romanització. Després de fonamentar la inexistència d'un sistema rigorós per a transcriure l'ídix, doncs, es proposa un mètode d'aquesta mena i, a més, un mètode d'adaptació fònico-gràfica al català, pensat per a qualsevol publicació no acadèmica, com ara la traducció literària. En esta tesis doctoral se investiga la traducción de literatura yidis moderna a través del estudio del traslado de nombres propios y se reflexiona acerca de la relación entre las estrategias traductoras y la construcción de la yidi?keyt o judeidad específicamente yidis en tanto que identidad y sistema cultural. En su gran mayoría, los autores yidis modernos usan nombres propios para situar sus obras en el contexto geográfico e histórico de la Europa central y del este. Incluso en el caso de personajes o lugares ficticios, los nombres propios yidis comunican la pertenencia de los referentes a un marco cultural determinado. Sin embargo, al trasladar esta clase de expresiones los traductores pueden contribuir a visibilizar su especificidad o a asimilarla a otros marcos culturales. Estas decisiones son de una gran trascendencia, pues las traducciones de obras literarias yidis constituyen una de las principales vías de acceso a la cultura yidis, máxime después de que la lengua perdiera tantos hablantes a lo largo del siglo XX. El núcleo de esta tesis es un estudio acerca del traslado de topónimos y antropónimos realizado con un corpus de sesenta y cuatro traducciones del yidis al inglés, el francés, el castellano y el catalán, centrado ante todo en los endónimos yidis, es decir, los nombres propios que designan realidades percibidas como internas desde una perspectiva cultural yidis en general o des de la óptica del autor en particular. Los resultados de dicha investigación revelan una tendencia muy marcada hacia la transferencia indirecta a partir de terceras lenguas de los enónimos yidis sin equivalente en la lengua de llegada. Sobre esta base se argumenta que recurrir a lenguas distintas de la de partida y la de llagada (técnica que en este trabajo se denomina "interferencia") afecta a la representación de la judeidad yidis a la vez que guarda una estrecha relación con ciertos posicionamientos ideológicos a propósito de la yidi?keyt y la minorización lingüística a la que desde siempre ha estado sometido el yidis. A juicio del autor de esta tesis, las decisiones del traductor al trasladar endónimos yidis deberían alinearse justamente con el punto de vista adoptado por el escritor y, por lo tanto, esta clase de nombres debería transferirse directamente desde el yidis cuando no tienen equivalente en la lengua de llegada, tal y como suele hacerse al traducir de otros idiomas. Dado que el yidis se escribe con un alfabeto propio, derivado del alfabeto hebreo, la puesta en práctica de esta estrategia precisa un sistema de romanización. Tras fundamentar la inexistencia de un sistema riguroso para transcribir el yidis, pues, se propone un método de esta índole y, además, un método de adaptación fónico-gráfica al catalán, concebido para cualquier publicación no académica, como la traducción literaria. This dissertation explores the translation of modern Yiddish literature through the study of how proper names are rendered, and reflects on the relationship between the translation strategies and the construction of Yiddishkeit as a distinctly Yiddish cultural identity and system. The vast majority of modern Yiddish authors use proper names to place their works in the geographical and historical context of Central and Eastern Europe. Even in the case of fictional characters or places, Yiddish proper names indicate that their referents belong to a particular cultural framework. However, when translating such expressions, translators can highlight their specificity or assimilate them into other cultural frameworks. Such decisions are of great relevance, especially as the translation of Yiddish literary works has become increasingly important as a way to approach Yiddish culture after the dramatical loss of Yiddish speakers during the 20th century. The core of this thesis is a study of how toponyms and anthroponyms are rendered in a corpus of sixty-four translations from Yiddish into English, French, Castilian and Catalan, focusing primarily on Yiddish endonyms, i.e., proper names designating referents perceived as internal from a Yiddish cultural perspective in general or from the writer's point of view in particular. This research reveals a very remarkable tendency towards the indirect transfer from third languages of Yiddish endonyms with no equivalent in the target language. On this basis, it is argued that resorting to languages other than the source and target languages (a translation technique referred to in this work as 'interference') has an impact on the representation of Yiddish Jewishness and is closely related to certain ideological positions regarding Yiddishkeit and the linguistic minoritization to which Yiddish has always been subjected. The author contends that translators should base their decisions on the writer's point of view and, therefore, should directly transfer Yiddish endonyms without equivalent in the target language, as is usually done when translating from other languages. Since Yiddish is written with its own alphabet, which is derived from the Hebrew alphabet, this strategy requires a romanization system. After substantiating the non-existence of a rigorous system for transcribing Yiddish, a method of this kind is proposed, as well as a method of phonographic adaptation into Catalan, devised for any non-academic publication, such as literary translations.

La qüestió que aquesta tesi investiga està lligada a la literatura basca traduïda al català: la finalitat ha estat analitzar a fons l’estat de les traduccions que del basc s’han fet al català. I, a més, analitzant la literatura basca traduïda al català, s’ha volgut posar el focus sobre les relacions entre les cultures basca i catalana en època contemporània, i fer una diagnosi actualitzada d’aquests fluxos relacionals. Dins el marc de relacions entre les cultures basca i catalana, poques vegades examinades en profunditat, hem cregut que la literatura traduïda és una de les àrees més adients per estudiar aquests lligams. Per assolir aquest coneixement, doncs, hem presentat el corpus d’obres basques per a adults traduïdes a la llengua catalana, i hem plantejat de manera acurada els funcionaments dels sistemes literaris basc i català, sobretot en el camp de les traduccions. També hem analitzat quines són les raons històriques (tant literàries i culturals, com d’altres de tipus més social, polític o ideològic) que ens poden ajudar a entendre millor els aspectes relacionals entre ambdues literatures. De la mateixa manera, hem tingut en compte la percepció, les connotacions socials i la projecció mediàtica de la literatura basca en l’àmbit de la llengua catalana. No podem obviar que s’han de considerar no només les modificacions de la realitat, sinó també els canvis del punt de referència de qui les observa. En aquest sentit, hem analitzat si les transformacions més determinants relacionades amb la percepció externa de la literatura basca s’han produït per la manca de la quantitat i la qualitat de la producció literària, que, sens dubte, haurien hagut d’afavorir aquella percepció; o pels components sociopolítics, que han pogut anar en contra i deixar la literatura basca en una situació gairebé d’invisibilitat. Hem tractat, bàsicament, de procedir a una anàlisi minuciosa i sistemàtica del corpus d’obres basques traduïdes al català des de diferents aproximacions sistèmiques i sociològiques a l’estudi de les traduccions, com poden ser la Teoria dels Polisistemes, plantejada per Itamar Even-Zohar, i la noció de Camp literari, proposada per Pierre Bourdieu. Hem analitzat la manera com aquest corpus ha estat integrat en el sistema literari català per veure també quina és la imatge que transmet la literatura basca traduïda al català, tot plegat amb la finalitat d’observar si aquesta imatge respon a una sèrie d’estereotips, de clixés nacionals que operen en relació amb els bascos, o si la imatge que sorgeix a partir del corpus és més fidel a la realitat original de la literatura basca contemporània. The question that this thesis investigates deals with Basque literature translated into Catalan: the aim has been to thoroughly analyse the standard of the translations that have been carried out from Basque into Catalan. While analysing Basque literature translated into Catalan we wanted to examine relations between Basque and Catalan culture in the contemporary period, and make an updated diagnosis of the relational flows involved. Within the framework of relations between Basque and Catalan culture – which have seldom been examined in depth – we believe that translated literature is one of the most appropriate areas for the study of these connections. So to achieve this knowledge we studied the corpus of Basque works for adults translated into Catalan, and carefully examined the workings of the Basque and Catalan literary systems, especially in the area of translations. We have also analysed the historical reasons – both literary and cultural, as well as others of a more social, political or ideological type – that may help us to better understand the relational aspects between these two literatures. In the same way, we have taken into account the perception, social connotations and media projection of Basque literature in the Catalan language area. It should be underlined that we must take into account not only modifications of reality, but also changes in observers’ reference points. To this end, we analysed whether the most decisive transformations related to the external perception of Basque literature have taken place due to the lack of quantity and quality of literary production, which, without a doubt, would have contributed to that perception; or whether they have been caused by socio-political components, which may have worked against Basque literature and made it almost invisible. We have tried, in essence, to carry out a thorough and systematic analysis of the corpus of Basque works translated into Catalan, using various systemic and sociological approaches in our study of these translations; for instance, the Theory of Polysystems, put forward by Itamar Even-Zohar, and the Literary Camp notion, as proposed by Pierre Bourdieu. We have analysed the way in which this corpus has been integrated into the Catalan literary system in order to assess the image of Basque literature translated into Catalan, and whether this image responds to a series of stereotypes, of national clichés about the Basques, or if the image that emerges from the corpus is more faithful to the real situation of contemporary Basque literature. Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Llengua i Literatura Catalanes i Estudis Teatrals

L'objectiu d'aquest treball és presentar una proposta de traducció inversa, del català a l’anglès, de dos capítols de la novel·la Els àngels em miren, de Marc Pastor. Aquesta obra pertany al gènere de novel·la negra, però l’autor també hi va afegir connotacions del gènere fantàstic i de terror. Per tal de poder realitzar la traducció s’ha dut a terme tot un estudi previ sobre el gènere de la novel·la negra i les seves característiques principals, les traduccions literàries, particularment les traduccions inverses, i com afrontar la traducció dels referents culturals d’una cultura menys coneguda a una cultura més hegemònica. A més a més, com que la novel·la conté molta terminologia policial també s’ha fet una comparativa de diferents cossos policials amb el dels Mossos d’Esquadra. Un cop s’ha assolit una base metodològica sòlida, s’ha pogut afrontar la traducció utilitzant les estratègies de traducció més idònies per a cada cas. The aim of this paper is to present a reverse translation proposal, from Catalan to English, of two chapters from the novel Els àngels em miren, by Marc Pastor. This book belongs to the hardboiled fiction genre, but the author also introduced elements of fantasy and horror. In order to be able to carry out the translation, a preliminary study has been carried out on the hardboiled genre and its main characteristics, on literary translations and particularly reverse translations, and on how to deal with the translation of cultural references from a lesser-known culture to a more hegemonic one. In addition, as the book contains a lot of police terminology, a comparison between different police forces with the Mossos d'Esquadra has also been performed. Once the methodological basis was set, the translation could be tackled using the most appropriate translation strategies for each case.

Los nuevos y significativos avances tecnológicos en traducción automática han contribuido a su papel decisivo en distintas modalidades de los servicios de traducción. En el contexto literario, sin embargo, el uso de la traducción automática suscita bastantes reticencias debido a las características propias de los textos literarios ubicados hasta hoy en un terreno bastante inexplorado para la innovación tecnológica en traducción. En los últimos años, con el fin de superar el difícil encaje entre traducción automática y literatura se ha prestado atención a la investigación sobre la creación de sistemas automáticos específicos de traducción literaria. Con la mirada puesta en investigaciones previas y con el apoyo necesario de las herramientas y programas de código libre del proyecto MTUOC, este trabajo se centra en la elaboración de un corpus paralelo de temática literaria destinado a entrenar un sistema de traducción automática neuronal para traducir textos de ficción. El proceso no ha estado exento de dificultades y obstáculos, los cuales nos han permitido identificar la problemática específica de un corpus creado a partir de obras literarias, en particular, la insuficiente precisión de las técnicas automáticas de alineación para garantizar un rendimiento óptimo del motor. El estudio termina con una evaluación automática comparativa entre nuestro motor entrenado y un sistema generalista y potente como Google Translate. A pesar de los problemas, las mediciones muestran resultados similares y perfectamente comparables entre ambos sistemas. A su vez, se describen posibles líneas de investigación futura para superar las dificultades y conseguir mejores resultados que favorezcan la aceptación de la traducción automática como una herramienta útil en la traducción literaria. Els darrers i significants avenços tecnològics en traducció automàtica han contribuït al seu paper decisiu en diverses modalitats dels serveis de traducció. En el context literari, però, l'ús de la traducció automàtica suscita força reticències a causa de les característiques pròpies dels textos literaris ubicats a hores d'ara en un terreny força inexplorat per a la innovació tecnològica en traducció. En els darrers anys, per tal de contribuir a superar el difícil encaix entre traducció automàtica i literatura s'ha prestat atenció a la investigació sobre la creació de motors automàtics específics de traducció literària. Amb la mirada posada en investigacions prèvies i amb el suport necessari de les eines i els programes de codi lliure del projecte MTUOC, aquest treball se centra en l'elaboració d'un corpus paral·lel de contingut literari destinat a entrenar un sistema de traducció automàtica neuronal per traduir textos de ficció. El procés no ha estat lliure de dificultats i obstacles, els quals ens han permès identificar la problemàtica específica d'un corpus basat en obres literàries, com ara la insuficient precisió de les tècniques automàtiques d'alineació per garantir un rendiment òptim del motor. L'estudi acaba amb una avaluació automàtica comparativa entre el nostre motor entrenat i un sistema generalista i potent com Google Translate. Malgrat les dificultats, les mètriques mostren resultats similars i perfectament comparables entre els dos sistemes. Alhora, es descriuen possibles línies d'investigació futura per superar les dificultats i aconseguir millors resultats que recolzen la traducció automàtica com una eina útil en traducció literària. Recent and relevant technological advances have consolidated machine translation as an important player in different types of translation services. In the literary context, however, the use of machine translation raises reluctance due to the special features of literary texts which are so far placed in a quite unexplored terrain for technological innovation in machine translation. In recent years, in order to get over the gap between machine translation and literature, attention has been paid to research on the creation of specific machine systems of literary translation. With an eye on previous research and the support of the open source tools and programs of the MTUOC project, this work focuses on the creation of a parallel corpora of literary content aimed at training a neural machine translation engine to translate fictional texts. The procedure has not been without difficulties and obstacles which have allowed us to identify the specific problems of a literary based-corpus, such as the insufficient precision of automatic alignment techniques to guarantee optimal engine performance. The study ends with a comparative automatic metrics evaluation between our trained engine and a general and powerful system such as Google Translate. In spite of the problems, the metrics show similar and perfectly comparable results between both systems. In addition, possible lines of further research are described to overcome the difficulties and achieve better results that build confidence in machine translation as a useful tool in literary translation.

Jordi Sarsanedas a été un maillon important entre la Catalogne et la France tout au long de la deuxième moitié du XXe siècle. Son engagement constant en tant qu’activiste culturel l’a amené à occuper des postes stratégiques pour la diffusion de la langue et de la littérature catalanes. Il a notamment été rédacteur en chef de Serra d’Or, doyen de l’Institució de les Lletres Catalanes, président de l’Ateneu Barcelonès et du PEN Català. La connaissance de l’anglais et de l’italien, après de longs séjours à Glasgow et à Milan, lui a fourni la préparation nécessaire pour devenir un ambassadeur littéraire exemplaire : cependant, son bagage culturel était surtout français, ce qui est manifeste tant dans son œuvre de création, en prose et en vers, que dans son travail de traducteur. During the second half of the 20th century, Jordi Sarsanedas was a relevant actor in the bilateral relationship between Catalonia and France. His engagement as a cultural activist led him to occupy strategic positions to disseminate the Catalan language and literature. Suffice to say that he was Serra d’Or editor-in-chief, dean of the Institució de les Lletres Catalanes, president of the Ateneu Barcelonès and president of the PEN Català. His knowledge of English and Italian, along with his prolonged stays in Glasgow and Milano, served him to become a literary ambassador. The cultural background that influenced him the most, however, was French, as it can be seen in his literary works — in prose and poetry — as well in his translations.

Treball de fi de grau en Traducció i Interpretació. Tutor: Jordi Ainaud Escudero La saga de fantasia èpica The Stormlight Archive de Brandon Sanderson és considerada la magnum opus d’aquest escriptor, tot i estar encara inacabada, i Sanderson és un dels autors contemporanis més destacats del gènere fantàstic. Gran part de la seva obra ha estat traduïda al castellà, però encara és completament inèdita en català. Aquest treball té com a objectiu proposar una traducció al català per fragments concrets d’aquesta saga amb diverses particularitats a nivell lingüístic que poden presentar dificultats pel que fa a la traducció. Per fer-ho, s’ha dut a terme un procés de documentació previ sobre l’obra consistent en la seva lectura completa així com la recopilació d’informació rellevant que l’autor ha donat en entrevistes o altres esdeveniments. A més, durant el treball també es realitza una comparació entre els criteris adoptats en català i la traducció publicada en castellà. En alguns casos la proposta en català ha millorat el criteri adoptat en castellà, mentre que en altres s’ha utilitzat el mateix. La saga de fantasía épica The Stormlight Archive de Brandon Sanderson es considerada la magnum opus de este escritor, aun estando inacabada, y Sanderson es uno de los autores contemporáneos más destacados del género fantástico. Gran parte de su obra ha sido traducida al castellano, pero es aún completamente inédita en catalán. Este trabajo tiene como objetivo proponer una traducción al catalán para fragmentos concretos de esta saga con varias particularidades a nivel lingüístico que pueden presentar dificultades por lo que respecta a la traducción. Para hacerlo, se ha llevado a cabo un proceso de documentación previo sobre la obra consistente en su lectura completa, así como la recopilación de información relevante que el autor ha dado en entrevistas u otros acontecimientos. Además, durante el trabajo también se realiza una comparación entre los criterios adoptados en catalán y la traducción publicada en castellano. En algunos casos la propuesta en catalán ha mejorado el criterio adoptado en castellano, mientras que en otros se ha usado el mismo. The epic fantasy series The Stormlight Archive by Brandon Sanderson is considered his magnum opus, even though it is still unfinished, and Sanderson is one of the most prominent contemporary authors in the fantasy genre. A large portion of his work has been translated into Spanish, but it has not been published in Catalan yet. This project aims to propose a translation into Catalan for specific passages from this series with various distinctive features that can present difficulties when translating. To do it, there has been a previous documentation process about this work consisting of a full reading as well as a compilation of relevant information that the author has given in interviews or other events. Moreover, during the project there are comparisons between the criteria used in Catalan and the published translation in Spanish. In some cases, the proposal in Catalan has improved upon the Spanish translation, while in other cases the same criterion has been used.

Treball de fi de grau en Traducció i Interpretació. Tutor: Joan-Josep Mussarra Roca “Le Grand Nocturne” és un conte fantastique, publicat l’any 1942, de l’escriptor belga Jean Ray. Aquest treball n’ofereix per primer cop una traducció al català, concretament dels tres capítols inicials, que es completa amb una contextualització de l’obra, tenint en compte l’autor i el gènere literari, i amb una anàlisi dels diferents problemes de traducció que apareixen al fragment, dels quals molts es poden extrapolar a gran part de l’obra de l’autor, cosa que fa que l’estudi pugui resultar útil en traduccions futures, fins i tot més enllà d’aquest conte en concret. L’anàlisi sobretot se centra en els mecanismes estilístics i lèxics que s’han de tenir en compte a l’hora de traslladar els textos de Ray al català, ja que impacten profundament en la construcció del relat i tenen un pes important en la creació de l’atmosfera típica del gènere, que resulta cabdal per tal de crear la sensació de dubte entre allò real i allò sobrenatural que caracteritza el fantastique. En resum, aquest treball pretén ser una primera aproximació a la traducció al català de Jean Ray, tot un mestre del fantastique, i resoldre algunes de les dificultats més evidents i remarcables que es poden trobar en els seus textos. “Le Grand Nocturne” es un cuento fantastique, publicado el año 1942, del escritor belga Jean Ray. Este trabajo ofrece por primera vez su traducción al catalán, concretamente de los tres capítulos iniciales, que se completa con una contextualización de la obra, teniendo en cuenta el autor y el género literario, y con un análisis de los diferentes problemas de traducción que aparecen en el fragmento, muchos de los cuales pueden extrapolarse a gran parte de la obra del autor, por lo que este estudio puede resultar útil en traducciones futuras, incluso más allá de este cuento en concreto. El análisis se centra principalmente en los mecanismos léxicos y estilísticos que deben tenerse en cuenta en el momento de trasladar los textos de Ray al catalán, ya que impactan profundamente en la construcción del relato y tienen un peso importante en la creación de la atmosfera típica del género, que resulta primordial para crear la sensación de duda entre lo real y lo sobrenatural que caracteriza el fantastique. En resumen, este trabajo pretende ser una primera aproximación a la traducción al catalán de Jean Ray, un maestro del fantastique, y resolver algunas de las dificultades más evidentes y remarcables que se pueden encontrar en sus textos. “Le Grand Nocturne” is a fantastique short story, published in 1942, by the Belgian writer Jean Ray. This study offers the translation to Catalan of its initial three chapters for the first time, along with its contextualization, considering the author and the literary genre, and an analysis of the different translation problems that appear in the fragment, many of which can be found in other works by the author, something that can make this study useful in future translations, even beyond this particular short story. The analysis mainly focuses on the stylistic and lexical mechanisms that must be taken into account when translating Ray’s texts to Catalan, because they have a deep impact on the construction of the story and are important to create the sensation of doubt between what is real and what is supernatural that characterizes the fantastique genre. To sum up, this study intends to be a first approximation to Jean Ray’s work’s translation to Catalan, and to solve some of the more evident and remarkable difficulties that can be found in his texts.

Treball de fi de grau en Traducció i Interpretació. Tutora: Raquel Parera La traducció entre el català i el castellà pot portar moltes complicacions, ja que són dues llengües que sovint conviuen en un mateix context, i poden presentar moltes interferències. Durant el seu exili a Mèxic, Pere Calders va escriure cartes d’amor a la seva enamorada. Degut al fet que aquestes cartes es van escriure en català, en un context castellanoparlant, les interferències entre les dues llengües són clarament visibles. L’objectiu d’aquest treball és, per una banda, que els lectors castellanoparlants puguin adquirir un coneixement més profund sobre la vida de Pere Calders amb la traducció d’una selecció de les seves cartes i, per altra banda, analitzar els aspectes més interessants sobre les dificultats que poden aparèixer en la traducció entre el català i el castellà. La metodologia s’ha basat, en primer lloc, en la traducció d’una selecció de les cartes que resultessin més interessants a l’hora d’analitzar-les; en segon lloc, hi ha hagut el procés de traducció al castellà, i, finalment, l’anàlisi dels aspectes lingüístics més rellevants. Les conclusions mostren les dificultats que s’han pogut trobar a l’hora de traduir i les aportacions més importants d’aquest treball. La traducción entre el catalán y el castellano puede suponer muchas complicaciones, ya que son dos lenguas que a menudo conviven en un mismo contexto, y pueden presentar muchas interferencias. Durante su exilio a México, Pere Calders escribió cartas de amor a su enamorada. Debido al hecho que estas cartas se escribieron en catalán, en un contexto hispanohablante, las interferencias entre las dos lenguas son claramente visibles. El objetivo de este trabajo es, por un lado, que los lectores hispanohablantes puedan adquirir un conocimiento más profundo sobre la vida de Pere Calders con la traducción de una selección de sus cartas y, por otro lado, analizar los aspectos más interesantes sobre las dificultades que pueden aparecer en la traducción entre el catalán y el castellano. La metodología está basada, en primer lugar, en la traducción de una selección de las cartas que resultasen más interesantes a la hora de analizarlas; en segundo lugar, ha tenido lugar el proceso de traducción al castellano, y, finalmente, el análisis de los aspectos lingüísticos más relevantes. Las conclusiones muestran las dificultades que se han podido encontrar al traducir y las aportaciones más importantes de este trabajo. The translation between Catalan and Spanish can bring many complications, because they are two languages that usually live in the same context and can lead to a lot of interferences. During his exile in Mexico, Pere Calders wrote love letters to his lover. Since these letters were written in Catalan in a Spanish-speaking context, the interferences between both languages are clearly visible. The objective of this work is, on the one hand, to deepen the knowledge of Spanish-speaking readers on the life of Pere Calders with the translation of a selection of his letters and, on the other hand, analyse the most interesting aspects of the difficulties that may appear in the translation between Catalan and Spanish. The methodology is based, firstly, on the translation of a selection of the most interesting letters when analysed; secondly, the process of translation into Spanish, and finally, the analysis of the most relevant linguistic aspects. The conclusions show the differences that may be found when translating and the most important contributions of this work.

Treball de fi de grau en Traducció i Interpretació. Tutora: Mariona Barrera Aguilera La traducció literària en la combinació castellà-català no és freqüent pel fet que no resol cap necessitat comunicativa, ja que la situació sociolingüística de Catalunya és un context de bilingüisme i el lector és capaç de llegir el text original sense necessitat d’una traducció a la seva llengua. Tanmateix, el lector català prefereix llegir en català, perquè generalment se sent més còmode i el situa en un mateix nivell que la resta de llengües i contribueix, així, a la normalització lingüística del català. El mateix passa amb la traducció d’autors llatinoamericans, ja que és un tema molt poc estudiat i no disposem de gaires traduccions. L’objectiu d’aquest treball és comprendre les característiques lingüístiques i literàries de l’obra de Pedro Mairal Breves amores eternos i buscar solucions per a una traducció inèdita al català. La traducción literaria en la combinación castellano-catalán no es frecuente por el hecho que no resuelve ninguna necesidad comunicativa, puesto que la situación sociolingüística de Cataluña es un contexto de bilingüismo y el lector es capaz de leer el texto original sin necesidad de una traducción a su lengua. Aun así, el lector catalán prefiere leer en catalán porque generalmente se siente más cómodo y lo sitúa en un mismo nivel que el resto de lenguas y contribuye, así, a la normalización lingüística del catalán. Pasa lo mismo con la traducción de autores latinoamericanos, puesto que es un tema muy poco estudiado y no disponemos de muchas traducciones. El objetivo de este trabajo es comprender las características lingüísticas y literarias de la obra de Pedro Mairal Breves amores eternos y buscar soluciones para una traducción inédita al catalán. Literary translation in the Spanish-Catalan combination is not common due to the fact that it does not solve any communicative need, since the sociolinguistic situation in Catalonia is a bilingual context and the reader is able to read the original text without the need for a translation into his or her own language. Even so, the Catalan reader prefers to read in Catalan because he or she generally finds it more comfortable and brings it on the same level as the other languages, thereby contributing to the linguistic standardization of the Catalan language. The same applies to the translation of Latin American authors, since it is a very little studied subject and we do not have many translations available. The aim of this research is to understand the linguistic and literary characteristics of Pedro Mairal's Breves amores eternos and to seek solutions for an unpublished translation into Catalan.

Treball de fi de grau en Traducció i Interpretació. Tutora: Vanessa Palomo Berjaga Una de les primeres característiques que criden l’atenció a Tess of the D’Urbervilles (1891) de Thomas Hardy és l’ús d’un anglès no estàndard en les intervencions d’alguns personatges. A través d’una anàlisi minuciosa, aquest treball de fi de grau ha comprovat que es tracta majoritàriament de marques del dialecte de Dorset i, en molt menys volum, de marques diastràtiques que utilitzen els personatges de les classes rurals baixes. Així doncs, la conclusió a la qual s’ha arribat és que, a l’obra, els dialectalismes són el mecanisme principal per distingir lingüísticament la classe social dels personatges. Un cop analitzat el text original, els dos objectius d’aquest treball han estat observar com s’han traslladat aquests dos tipus de variació lingüística a sis fragments representatius de la traducció de Cèsar August Jordana (1929) al català i proposar-ne una traducció alternativa. Pel que fa a Jordana, s’ha conclòs que utilitza l’estratègia de l’estandardització i trasllada el sociolecte dels personatges a través dels registres lingüístics. En canvi, a la traducció proposada s’ha optat per traslladar el dialecte de Dorset a través d’un geolecte de l’idioma meta (el parlar de la Plana de Vic), que s’ha transmès mitjançant incorreccions que predominen a la zona, per tal de conservar la connotació de l’ambient rural del text original, i s’han introduït incorreccions i imprecisions lingüístiques generals amb l’objectiu de conservar la distinció de classe, ja que en català els dialectes o parlars no determinen tan directament la classe social dels seus parlants.

Treball de fi de grau en Traducció i Interpretació. Tutora: Maria Wirf En este trabajo se presenta una primera traducción del alemán al español de seis capítulos de la novela Das Eidechsenkind de Vincenzo Todisco. Esta novela, publicada en 2018 y ambientada en la Suiza de los años sesenta, narra la historia de un niño, hijo de inmigrantes italianos, que se ve obligado a vivir en la clandestinidad porque las leyes no permitían la reagrupación familiar a los trabajadores temporales extranjeros. Además de la traducción, este trabajo contextualiza tanto la obra como el autor y presenta un breve análisis de los principales retos de traducción encontrados: las referencias culturales, la fraseología, el discurso indirecto y algunos elementos de oralidad fingida. A partir de ejemplos extraídos del TO y de la traducción se explican las decisiones de traducción tomadas y se comentan también algunas soluciones adoptadas en las traducciones al italiano y al francés. El resultado del trabajo es una propuesta de traducción que intenta respetar el estilo repetitivo y escueto que caracteriza la manera en que la novela presenta los hechos y pensamientos, a fin de conseguir un texto meta muy próximo y fiel al texto de partida, así como resolver los distintos problemas que plantea el TO, aplicando las competencias lingüísticas y traductológicas adquiridas a lo largo de la carrera universitaria. En aquest treball es presenta una primera traducció de l’alemany al castellà de sis capítols de la novel·la Das Eidechsenkind de Vincenzo Todisco. Aquesta novel·la, publicada el 2018 i ambientada a la Suïssa dels anys seixanta, relata la història d’un nen, fill d’immigrants italians, que es veu obligat a viure en la clandestinitat perquè les lleis no permetien la reagrupació familiar als treballadors temporals estrangers. A més de la traducció, aquest treball contextualitza tant l'obra com l'autor i presenta una breu anàlisi dels principals reptes de traducció trobats: les referències culturals, la fraseologia, el discurs indirecte i alguns elements d’oralitat fingida. A partir d’exemples extrets del text original i de la traducció s’expliquen les decisions de traducció preses i es comenten algunes solucions adoptades en les traduccions a l'italià i al francès. El resultat del treball és una proposta de traducció que intenta respectar l’estil repetitiu i escarit que caracteritza la manera en què la novel·la presenta els fets i pensaments, per tal d'aconseguir un text meta molt proper i fidel al text de partida, així com resoldre els diversos problemes que planteja el text original, tot aplicant les competències lingüístiques i traductològiques adquirides al llarg de la carrera universitària. This study presents a first translation from German into Spanish of six chapters of Das Eidechsenkind, a novel by Vincenzo Todisco. This novel, published in 2018 and set in Switzerland in the 1960s, tells the story of a child, the son of Italian immigrants, who is forced to live in hiding because the laws did not allow family reunification for temporary foreign workers. In addition to the translation, this work contextualises the novel as well as its author and provides a brief analysis of the main translation challenges encountered: cultural references, phraseology, reported speech and some elements of feigned orality. On the basis of examples taken from the original text and the translation, the decisions that have been made in the translation are explained and some of the solutions adopted in the Italian and French translations are also discussed. The result of this study is a translation proposal that tries to respect the repetitive and concise style that caracterises the way the novel presents events and thoughts, in order to achieve a target text that is very close and true to the source text, as well as resolve the various problems posed by the original text, by applying the linguistic and translation related skills acquaried throughout the university degree.

Treballs Finals de Grau d'Estudis Àrabs i Hebreus. Facultat de Filologia. Universitat de Barcelona, Curs: 2020-2021, Tutora: Margarita Castells Criballés, Les polítiques de localització influeixen en l’edició i posterior publicació de les obres estrangeres traduïdes. Aquest treball pretén analitzar quina ha sigut la recepció de la doctora i escriptora egípcia Nawāl al-Saˁdāwī i de les seves obres als Estats Units, Anglaterra i Espanya per veure quin paper hi han jugat les polítiques de localització. Seguint el recorregut de l’autora des dels seus inicis a Egipte fins al moment en què les seves obres apareixen en el mercat editorial internacional. L’explicació d’aquest recorregut està precedida d’una contextualització històrica i cultural, així com del moviment feminista egipci., The politics of location influence editing and the subsequent publication of translated foreign works. This dissertation aims to analyse the reception of the Egyptian doctor and writer Nawāl al-Saˁdāwī and her works in the United States, England, and Spain, and to see what role localisation policies have played. I will write about the author's journey from her early years in Egypt to the moment when her works appeared on the international publishing market. The explanation of this journey is preceded by a historical and cultural contextualisation, as well as an introduction to the Egyptian feminist movement.

Treballs Finals de Grau de Llengües romàniques i les seves Literatures. Facultat de Filologia. Universitat de Barcelona, Curs: 2020-2021, Tutora: Meritxell Simó Torres, [eng]This work is an attempt to trace the evolution of the literary figure of Griselda, with a particular focus on the didactic or exemplary nature of this character. Beginning with Giovanni Boccaccio’s Decameron, it then considers some of the most well-known and wide-spread narrative retellings by Francesco Petrarch, Philippe de Mézières, Geoffrey Chaucer and Christine de Pizan. It draws upon the current state of research into this topic to offer different perspectives on the possible ethical and moral aims of each rewriting and how details such as the choice of vehicular language, descriptive imagery, narrative framing devices and narrator’s commentary impact on Griselda’s exemplarity. Using a comparative approach, this study attempts to shed light on the mutable nature of said exemplum and how the act of translation can influence the ethical ends of the tale. Key words: Griselda, exemplum, translation, Boccaccio, [spa]Este trabajo intenta trazar la evolución de la figura literaria de Griselda, con un enfoque particular en el carácter didáctico o ejemplar de este personaje. Empezando con el Decameron de Giovanni Boccaccio, a continuación considera algunos de las re-elaboraciones más conocidas y difundidas de Francesco Petrarca, Philippe de Mézières, Geoffrey Chaucer y Christine de Pizan. Se basa en la investigación académica actual de este tema para ofrecer perspectivas diferentes de la ética y los fines morales posibles de cada reescritura y cómo detalles como la elección de lenguaje vehicular, imágenes descriptivas, marcos narrativos y el comentario del narrador tienen un efecto sobre la ejemplaridad de Griselda. Usando un planteamiento comparativo, este estudio trata de iluminar la naturaleza mutable de dicho ejemplar y cómo el acto de traducir puede influenciar los fines éticos del cuento. Palabras claves: Griselda, ejemplar, traducción, Boccaccio

Treball de Final de Grau en Traducció i Interpretació. Codi: TI0983. Curs acadèmic 2020/2021 L’objecte d’estudi principal d’aquest treball és la fraseologia, una disciplina lingüística que molt sovint ha suscitat controvèrsia en el panorama investigador i que pot suposar un problema en l’àmbit de la traducció. Els traductors, mitjançant tècniques aplicades a les unitats fraseològiques, han de fer tots els possibles per a resoldre aquests problemes. Partim de la hipòtesi que la tendència majoritària que segueixen és conservar tantes unitats fraseològiques com siga possible en el text meta o crear-ne de noves per a mantenir o augmentar la riquesa expressiva de l’obra. També és important ser fidel al text original per a no perdre el sentit, sempre que el destinatari siga capaç d’entendre-ho tot com si l’obra haguera estat escrita en la llengua meta. Així, doncs, aquesta investigació se centra en l’anàlisi contrastiva de la fraseologia present en l’obra literària Breakfast at Tiffany’s, de Truman Capote, i de la seua adaptació cinematogràfica, dirigida per Blake Edwards, així com de les seues respectives traduccions al català i al castellà. Per a dur a terme aquesta tasca, extraurem les unitats fraseològiques de les obres i les inclourem en dues bases de dades, una per al corpus literari i l’altra per a l’audiovisual. Una vegada realitzat el buidatge del corpus, reflexionarem sobre quines són les tècniques que han aplicat els traductors per a resoldre els problemes plantejats per les unitats fraseològiques i durem a terme una anàlisi descriptiva quantitativa i qualitativa de la traducció de la fraseologia tant de l’obra literària com de la cinematogràfica. Per últim, presentarem les conclusions del nostre estudi.

Treball de Final de Grau en Traducció i Interpretació. Codi: TI0983. Curs acadèmic 2020/2021 La traducció automàtica ja és una realitat en l’activitat de la traducció professional, però no en tots els àmbits, com el de la traducció literària. Tradicionalment s’ha considerat que la traducció literària requereix una dosi de creativitat en el procés i la qualitat del producte incompatibles amb el resultat dels sistemes de TA. Ara bé, amb l’arribada del nou paradigma de TA, els sistemes neuronals, la cosa ha començat a canviar. Encara que els traductors literaris continuen treballant de manera manual, els investigadors es pregunten fins a quin punt la tecnologia de TA actual pot ser útil per a ajudar els professionals en la traducció de textos literaris.L’objectiu d’aquest treball és comparar la traducció automàtica neuronal i la traducció humana al català d’un mateix text original escrit en anglés (la novel·la Billy Budd, Sailor, de Herman Melville) per a identificar patrons de semblances i diferències entre les traduccions d’ambdues modalitats.Els resultats mostren que la TA està molt lluny d’igualar la qualitat de la TH en qüestions de fluïdesa, cohesió i tria de vocabulari. Això no obstant, en el cas d’expressions comunes i estructures gramaticals concretes, la TA s’ha adaptat a les necessitats expressives de la llengua meta fins i tot quan la TH no ho fa.

Els còmics de Mortadelo y Filemón s’han convertit en un referent nacional de la cultura espanyola, ja que durant generacions i generacions tant els xiquets com els adults han gaudit d’aquestes historietes humorístiques. A més de ser els còmics més populars de la historia del còmic espanyol, també han tingut molta repercussió a nivell internacional i, de fet, s’han traduït a més d’una dotzena de llengües i se n’han venut més de 150 milions d’exemplars. Per aquesta raó, hem decidit centrar-nos en aquesta col·lecció, amb l’objectiu d’analitzar i comparar les diverses traduccions al català, francés, anglés, italià i alemany, en contrast amb la llengua original: el castellà. L’objectiu principal d’aquest treball serà, concretament, analitzar com s’ha abordat la traducció dels noms propis i quina tècnica traductològica s’ha aplicat en cada cas. Finalment, extraurem unes conclusions sòlides sobre quina és la tendència traductològica pel que fa a la traducció d’aquests elements culturals.