Search

In the Early Modern Europe dissociation between politcs and religion just loomed on the horizon. By contrast, more common was the immediate confessionalization of all sorts of political conflicts. The aim of this paper is to deal with the (unexpected) ideological connections between the Catalan revolt of 1640 and the French-Spanish war declared a few years earlier, and their common feature of religious war. To conclude, the difficultes of thinking just war outside the religion are stressed En la Europa altomoderna el deslinde entre política y religión apenas se oteaba en el horizonte. Por el contrario, lo más habitual era la inmediata confesionalización de toda suerte de conflictos políticos. En este artículo se exponen las (insospechadas) conexiones ideológicas entre la revuelta catalana de 1640 y la guerra franco-española declarada unos pocos años antes, así como su vertiente común de guerra de religión. A modo de conclusión se subrayan las dificultades de pensar la guerra justa al margen de la religión

La guerra dels Segadors (1640-1652/59) va ser també una guerra d'idees o arguments polítics. A diferència, però, d'altres conflictes anteriors (com ara l'anomenada guerra civil catalana de mitjan segle xv), aquests arguments antagònics conegueren (al Principat i fins i tot mes enllà) una difusió sense precedents; sobretot pel fet que s'expressaren tot sovint per la via impresa

Exposició de com foren vistos els pagesos per aquells que no ho eren durant l’època medieval i moderna, tot recollint els prejudicis i malentesos relacionats amb aquest punt de vista

Breu ressenya de la vida i obra de l’historiador empordanès Joan Reglà

Ressenya del llibre Història de la moneda de la Guerra dels Segadors (Primera República Catalana), 1640-1652. La Catalunya de la guerra dels Segadors mai no va esdevenir una república, però sí que va actuar com si ho fos en matèria monetària. L’obra tracta el paper, no sols de caire econòmic, que va jugar la moneda en aquell temps

Historiografia de la guerra catalana de Successió. El llibre que ressenya va obtenir el IV Premi Internacional Jaume Vicens Vives de Ciències Socials

Ressenya del llibre 'Homes, vaixells i mercaderies de Tossa al Grau de València, 1459-1703', de Mario Zucchitello. Treball que estudia els intercanvis comercials entre el litoral selvatà i el Regne de València i la seva capital al segle XV

The history of Gerona changed suddenly with the Treaty of the Pyrenees because the cordon established by then (basically, Perpignan and the fortress of Salses) was dismantled. The inability of the Spanish Monarchy to allocate the economic resources to erect a new defensive barrier meant that Gerona took on the role of a stronghold. In this sense, the initial date of Girona's transformation into a modern fortified city was the siege of 1653, in the final phase of the Reapers' War, when three stone filled wooden structures were built on the Pedreras mountain and two stone bastions on the Mercadal wall. In 1656, a stile fort was detected on the Barrufa or Montjuic mountain, although it no longer appears in 1660. In the War of Devolution (1667-1668), a fort was erected, also of stone filled wooden structures, to protect the entrance to the Monar irrigation channel in Gerona, which later became known as the Governor's bastion. However, the attack of 1675, in the context of the Dutch War (1673-1679) brought about a real change in the approach to the city's fortifications, as it was then planned to replace the stilt walls with stone. Construction began on the forts of Montjuïc and Condestable, and the forts of the Chapter and the City. While the first was located on the Barrufa mountain, the others were built on the Pedreras mountain. Nevertheless, the fortress of Gerona lacked many elements to be completed, because in the siege of 1684, we still found at least three bastions of stone filled wooden in the Mercadal wall. From then on, a frenetic pace of construction began because all the sash fortifications were transformed into stone, the Mercadal wall, the most exposed, was reinforced and the tower of San Juan was built on the Barrufa mountain. However, the siege of 1694 showed the limitations of the Girona stronghold, as the Duke of Noailles concentrated the attack on the Pedreras mountain and surrendered the city in just a few days. The lesson was learned and two new fortifications, Capuchins and Queen Anne, were quickly erected. But in December 1710, the Bourbon army besieged Girona again, this time via the Barrufa mountain, and managed to surrender the city in just over a month. The Austracists' attempts to recover the city failed dramatically La història de Girona canvià sobtadament amb el tractat dels Pirineus perquè el cordó defensiu establert fins llavors (bàsicament, Perpinyà i la fortalesa de Salses) fou desmantellat. La incapacitat de la Monarquia Hispànica per destinar els recursos econòmics per aixecar una nova barrera defensiva, provocà que Girona assumís el rol de plaça forta. En aquest sentit, la data inicial de la transformació de Girona en una ciutat fortificada a la moderna fou el setge de 1653, en la fase final de la guerra dels Segadors, quan es construïren tres fortificacions de feixina en la muntanya de les Pedreres i dos baluards de pedra en la muralla del Mercadal. El 1656 es detecta un fortí de feixina en la muntanya de la Barrufa, o de Montjuïc, tot i que ja no ens apareix el 1660. En la guerra de Devolució (1667-1668) s’aixecà un fortí, també de feixina, que protegia l’entrada del rec Monar a Girona, que posteriorment es denominarà baluard del Governador. Tanmateix, l’atac de 1675, en el marc de la guerra d’Holanda (1673-1679) implicà un veritable canvi de plantejament en la fortificació de la ciutat perquè llavors es projectà substituir les obres de feixina per pedra. Així, s’inicià la construcció dels forts de Montjuïc i del Conestable, i els fortins del Capítol i de la Ciutat. Mentre que el primer se situà en la muntanya de la Barrufa, els altres s’alçaren en la muntanya de les Pedreres. No obstant això, la plaça forta de Girona li mancaven molts elements per tenir-la enllestida perquè en el setge de 1684, encara trobem almenys tres baluards de feixina en la muralla del Mercadal. A partir de llavors s’inicià un ritme frenètic de construcció, car totes les fortificacions de feixina foren transformades en pedra, es reforçà la muralla del Mercadal, la més exposada, i es construí la torre de Sant Joan en la muntanya de la Barrufa. Malgrat tot, el setge de 1694 mostrà les limitacions de la plaça forta gironina, ja que el duc de Noailles concentrà l’atac contra la muntanya de les Pedreres i rendí la ciutat en pocs dies. La lliçó fou apresa i ràpidament s’aixecaren dues noves fortificacions, Caputxins i Reina Anna. Però el desembre de 1710, l’exèrcit borbònic tornà a assetjar Girona, aquest cop per la muntanya de la Barrufa i aconseguí rendir la ciutat poc més d’un mes més tard. Els intents austriacistes per recuperar la plaça gironina fracassaren estrepitosament Programa de Doctorat en Ciències Humanes, del Patrimoni i de la Cultura

At the end of Middle Ages, Barcelonese authorities had extended their authority over areas which, in principle, were exclusive competence of the Church, such as charity, morality or education. This historical phenomenon –conceptualised by historiography with the expression ‘civic religion’– is part of a general trend throughout Europe, so that urban governments did not want to leave in the hands of the clergy those issues that were part of what they considered to be of collective interest. This thesis analyses the phenomenon of civic religion in early modern Barcelona, i.e. the intervention of municipal power in the religious sphere that was manifested, above all, in the control and tutelage exercised over urban religious institutions, specially those run by women; consolidation of patronage over churches and chapels; the creation of a municipal welfare system; constant promotion of religious life; and, finally, the creation of a network of saints to protect the city. In this context, City and Church were fighting to expand their respective power spheres which, far from being totally delimited, were constantly being redefined. To conclude, confrontation with the Neapolitan case will be able to introduce new perspectives or approaches in the analysis of the above-mentioned phenomenon A finales de la edad media las autoridades barcelonesas habían extendido su autoridad sobre ámbitos que, en principio, eran competencia exclusiva de la Iglesia como, por ejemplo, la caridad, la moral o la educación. Este fenómeno histórico –que ha sido conceptualizado por la historiografía con la expresión ‘religión cívica’– se enmarca en una tendencia general en toda Europa, de forma que los gobiernos urbanos no querían dejar en manos de los clérigos aquellas cuestiones que formaban parte de lo que ellos consideraban de interés colectivo. En la presente tesis se analiza el fenómeno de la religión cívica en la Barcelona moderna, es decir, la intervención del poder municipal en la esfera religiosa que se manifestaba, sobre todo, en el control y tutela que ejercía sobre las instituciones religiosas urbanas, en especial femeninas; la consolidación del patronazgo sobre iglesias y capillas; la creación de un sistema asistencial municipal; la constante promoción de la vida religiosa y, por último, en la creación de una red de santos protectores de la ciudad. En este contexto Ciudad e Iglesia dirimían una pugna por ampliar sus respectivas esferas de poder que, lejos de estar totalmente delimitadas, estaban en constante redefinición. Para terminar, la confrontación con la experiencia napolitana nos permitirá introducir nuevas perspectivas o enfoques en el análisis del citado fenómeno Programa de Doctorat en Ciències Humanes, del Patrimoni i de la Cultura

Aquest treball té l’objectiu d’estudiar l’evolució de la història del consum analitzada des d’una vessant que estableix la demanda com a factor explicatiu. El marc historiogràfic temporal que comprèn és des de principis de la dècada de 1980 fins a l’actualitat. El treball s’estructura en dues parts ben diferenciades: una primera part, centrada en l’anàlisi de les primeres tesis historiogràfiques europees (el concepte de Revolució del consum de Neil Mckendrick, el de Revolució industriosa impulsada per Jan De Vries i el de la Revolució de les aparences de Daniel Roche) que van abordar l’estudi de la història del consum des de la demanda; i la segona, concentrada dins de la historiografia espanyola, que analitzarà la incorporació d’aquesta branca historiogràfica naixent dins del marc historiogràfic espanyol i la seva evolució fins a l’actualitat

Durant el pas de la baixa Edat Mitjana a l’alta Edat Moderna, el clàssic concepte de política, basat en la moral cristiana i amb un objectiu de justícia, passa a convertir-se en una nova manera d’entendre la política: la raó d’estat, l’objectiu de la qual seria la preservació, o per extensió, engrandiment de l’estat. Aquesta nova realitat, advertida pel secretari florentí Maquiavel, serà la norma imperant a tota Europa. Però, com s’adaptarà a aquesta realitat política la potència hegemònica del moment: la Monarquia Hispànica? Aquest treball pretén fer un repàs de la historiografia que ha tractat el tema de la raó d’estat en aquest imperi espanyol mitjançant l’estudi dels seus pensadors i les seves obres en forma de miralls de prínceps. Tenint en compte el caràcter religiós i moralista que se li ha atribuït sempre a aquesta Monarquia Catòlica, escodrinyarem de quina manera el pensament polític espanyol de l’època s’enfronta a aquesta nova política maquiavèl·lica, quines solucions donarà per tal de preservar o engrandir el seu imperi. Paral·lelament, en seguir un discurs historiogràfic, podrem apreciar les diferents visions dels estudiosos que s’han dedicat a aquest tema de la raó d’estat a l’Espanya de la contrareforma

Aquest treball és un estat de la qüestió sobre com la historiografia que va sorgir durant les dues últimes dècades del segle XX ha tractat el tema de l’origen de les nacions i el nacionalisme. En el treball, doncs, es fa una anàlisi dels arguments que introdueix part d’aquesta historiografia (anomenada constructivista) posant l’accent en el concepte del protonacionalisme, que esdevé l’element central del treball. L’anàlisi s’ha fet a partir de l’estudi d’alguns dels treballs d’autors com Hobsbawm, Gellner, Anderson i Breuilly. D’altra banda, també es posa l’accent en com la historiografia més recent (finals segle XX i principis segle XXI) ha abordat aquesta mateixa qüestió, posant de relleu els resultats obtinguts després d’una cerca en diferents tipus d’obres així com en portals i revistes digitals. El treball queda completat amb una anàlisi general d’algunes teories anomenades de longue durée i la connexió que poden tenir amb el protonacionalisme This work is a survey about how the historiography from the eighties of the 20th century has dealt with the origin of nations and nationalism. The perspective adopted is the analysis of the so-called Constructivist theories from the concept of protonationalism, which becomes the central issue of the work, and through the analysis of authors such as Hobsbawm, Gellner, Anderson and Breuilly. On the other hand, the interest in how the most recent historiography (end of the 20th century and the beginning of the 21st century) has also addressed the same question, highlighting the results obtained after a search in different types of works, as well as in portals and digital magazines. The work is completed with a general analysis of some theories called longue durée and the connection they can have with protonationalism

Encetar un discurs sobre què és l’Estat contemporani i com es defineix queda completament fora dels límits d’aquest treball. En l’actualitat, i des de la Revolució Francesa, l’Estat no és una població subjecta a un poder suprem, com tampoc és un territori sota jurisdicció del poder mencionat, ni és un monarca absolut. La millor manera d’entendre què és l’Estat és definint-lo com una abstracció o, més exactament, com una abstracció secularitzada. L’Estat no són les persones, no és el territori, no és el poder ni les institucions a través de les quals opera. Tampoc són els governants, ni els partits, ni les lleis ni el Dret. Però ho és tot alhora

The main objective of this thesis is to analyse public information in Early Modern Catalonia: its production, circulation and consumption from the end of the Middle Ages until the end of the War of the Spanish Succession and the War of the Quadruple Alliance. To this end, after examining the various information media (printed, manuscript and oral), the thesis concentrates on a case study: the press manufactured in the Principality of Catalonia from the points of view of its benefits for its ‘editors’ (printers and booksellers) and of the wishes (or needs) of the authorities. Single event newsletters (often entitled avisos, cartes, noves or relacions), as well as a periodical press (gazette-type pamphlets and gazettes), were distributed throughout the Principality and beyond. This press – which we have placed within the European context of the time – was read, and heard read aloud, by readers and audiences who were hungry for news, both in the cities and in the countryside. At the same time, we have examined questions of literacy and the creation of a primitive “public sphere”. All of which has enabled us to speak of an “information era” that existed long before the current era of excessive information., L’objectiu principal d’aquesta tesi és analitzar la informació pública a la Catalunya moderna: la seva producció, la circulació i el seu consum des de la darreria de l’edat mitjana fins al desenllaç de la Guerra de Successió i els anys del conflicte de la Quàdruple Aliança. Per això, una vegada examinats els diferents gèneres informatius (impresos, manuscrits i orals), hem escollit un estudi de cas: la premsa manufacturada al Principat, tant per al benefici dels seus “editors” (estampers i llibreters) com per voluntat (o necessitat) de les autoritats. Avisos, cartes, noves i relacions, així com la premsa periòdica (relacions tipus gaseta i gasetes), es difonien arreu del territori i a l’exterior. Aquesta premsa (que hem situat en el context coetani europeu) era llegida i escoltada llegir per uns públics àvids de notícies, a la ciutat i al camp. Paral·lelament, també hem revisat els nivells d’alfabetització i hem tractat la formació d’una primitiva “esfera pública”. Tot això ens ha permès referir-nos a una “era de la informació” molt abans de la present “era de la (sobre)informació”.

El Gran Memorial de 1624 és el títol amb que es coneix un informe, presumptament secret, l’autoria de la qual s’atribueix a Don Gaspar de Guzmán, Comte Duc d’Olivares i Favorit de Felip IV de Castella. El text ha esdevingut el màxim exponent de dita política olivarista. A través de les propostes que s’hi formulen, és possible de resseguir-hi els principis a través dels quals s’articulà la Unió d’Armes. En l’actualitat, a raó dels estudis recents, s’ha fet evident que el Memorial presenta un seguit d’incongruències, que exposarem tot esmentant-ne els principis intel•lectuals que el feren possible, el seu contingut i les seves problemàtiques

Chez nombre d'auteurs italiens de la fin du XVIe siècle, c'est parce que la forme conflictuelle la plus destructrice pour l'ordre politique --la guerre civile-- apparaît désormais comme un horizon permanent, et parce que la distinction entre guerre et après-guerre n'est dès lors plus réellement pertinente, que la raison d'État devient la norme, et non plus l'exception de la politique. Ainsi, chez ces auteurs, la réflexion menée à partir des conflits liés peu ou prou à l'extension des réformes en Europe relève d'une pensée de la guerre tout court, plus que d'une pensée des guerres "de religion". On en trouve une illustration dans les trois caractéristiques majeures de leurs textes: en premier lieu, la réflexion porte sur le cadre étatique comme cadre pacificateur subsumant la réalité conflictuelle, et détenant le monopole de la violence publique; ensuite, ils s'attachent à composer les questions politiques et religieuses selon une logique qui ne relève pas seulement d'une laïcisation mais qui donne à l'État des responsabilités nouvelles et rend plus complexe la définition de l'hérésie en ne la mesurant pas seulement à une question dogmatique; enfin, ils établissent des distinctions entre les différentes règles à adopter dans la guerre selon les lieux et les espaces. Si les auteurs étudiés ici proclament que la pensée de la guerre est au cœur du fait politique, ce n'est donc pas d'abord de guerre de religion qu'il s'agit.