Search

El projecte actua sobre el barri del SudOest del Besòs construït entre els anys 1959 i 1966 per l'equip d'arquitectes LIGS amb l'objectiu de solucionar l'evident dèficit d'habitatge manifestat al llarg de la dècada dels '60 en format de nuclis barraquistes. El polígon d'habitatges es materialitza en forma de Pla Parcial amb un aparent bon model organitzatiu i constructiu però on les problemàtiques ja es podien albirar degut a factors econòmics, socials i geogràfics. En conseqüència, i malgrat els tímids intents de reforma, el barri en general i molts dels seus elements en particular han anat patint progressives degradacions que fan necessària una solució general ja que les solucions particulars ja no funcionen. Amb posterioritat a un exhaustiu anàlisi de l'estat actual, a un estudi de referents i a la identificació d'aquelles qüestions generals i individuals que impedeixen que el barri evolucioni amb els seus residents concloc que, la problemàtica que més afecta el barri rau en l'excessiva uniformitat d'usos i recorreguts, molt representatius de la dècada dels anys '60 però molt perjudicials per a un model de barri interactiu i social. En conseqüència, la meva iniciativa respon a la creació d'una nova identitat de barri en forma de nova centralitat que atorgui un punt de referència a una molt marcada trama, una àrea on els usuaris es vegin naturalment evocats a un moviment diferent on l'important deixa de ser el jo per passar a ser el nosaltres. Aquest concepte es materialitza en forma d'un element plaça on el focus de vida ja no és l'edificació residencial si no un nou mercat gastronòmic on es pugui gaudir de tota l'experiència culinària en un sol espai, mercat en planta baixa i espai de restauració a planta primera. Aquest element ve acompanyat deliberadament d'un espai plaça i un espai carrer on la importància del vianant torna a un barri inundat pel trànsit rodat., El proyecto actúa sobre el barrio del Sudoeste del Besós construido entre los años 1959 y 1966 por el equipo de arquitectos LIGS con el objetivo de solucionar el evidente déficit de vivienda manifestada a lo largo de la década de los años ’60 en formato de núcleos barraquistas. El polígono de viviendas se materializa en forma de Plan Parcial con un aparente buen modelo organizativo y constructivo pero donde las problemáticas ya se podían vislumbrar debido a factores económicos, sociales y geográficos. En consecuencia, y a pesar de los tímidos intentos de reforma, el barrio en general y muchos de sus elementos en particular han ido sufriendo progresivas lesiones que hacen necesaria una solución general ya que las soluciones particulares ya no funcionan. Con posterioridad a un exhaustivo análisis del estado actual, a un estudio de referentes y a la identificación de aquellas cuestiones generales e individuales que impiden que el barrio evolucione con sus residentes concluyo que, la problemática que más afecta al barrio radica en la excesiva uniformidad de usos y recorridos muy representativos de la década de los años ’60 pero muy perjudicial para un modelo de barrio interactivo y social. En consecuencia, mi iniciativa responde a la creación de una nueva identidad de barrio en forma de centralidad que otorgue un punto de referencia a una muy marcada trama, un área donde los usuarios se vean naturalmente evocados a un movimiento distinto donde lo importante deja de ser el yo para pasar a ser el nosotros. Este concepto se materializa en forma de un elemento plaza donde el foco de vida ya no es la edificación residencial si no un nuevo mercado gastronómico donde se pueda disfrutar de toda la experiencia culinaria en un solo espacio, mercado en planta baja y espacio de restauración en planta primera. Este elemento viene acompañado deliberadamente de un espacio plaza y unespacio calle donde la importancia del peatón vuelve a un barrio inundado por el transito rodado., The project works on the district of SudOest del Besòs built between 1959 and 1966 by the LIGS team with the aim of solving the obvious housing deficit manifested throughout the '60s in the format of shantytowns. The housing estate materializes in form of a Partial Plan with an apparently good organizational and constructive model but where the problems could already be glimpsed due to economic, social and geographical factors. Consequently, and in spite of timid attempts at reform, the neighborhood in general and many of its elements in particular have been suffering progressive degradations that necessitate a general solution as the particular solutions no longer work. After an exhaustive analysis of the current state, a study of references and the identification of those general and individual issues that prevent the neighborhood from evolving with its residents, I conclude that the problem that affects the most at neighborhood lies in the excessive uniformity of uses and routes, very representative of the '60s but very detrimental to an interactive and social neighborhood model. Consequently, my initiative responds to the creation of a new neighborhood identity in form of a new centrality that gives a point of reference to a very marked plot, an area where users are naturally evoked to a different movement where the important ceases to be self to become us. This concept materializes in the form of a square element where the focus of life is no longer the residential building but a new gastronomic market where you can enjoy all the culinary experience in one space, ground floor market and space of restoration on the first floor. This element is deliberately accompanied by a square space and a street space where the importance of the pedestrian returns to a neighborhood flooded by road traffic.

Per tal de cobrir la creixent voluntat de la població d'accedir a una vivenda metropolitana que satisfaci les seves necessitats físiques i emocionals tot minimitzant el cost econòmic i temporal, el present treball postula que l'habitatge mínim s'ha col·locat com una opció de futur més que realista en un món on les ciutats han sobrepassat les seves fronteres físiques. Exemple d'això i de com el mobiliari versàtil pot convertir una vivenda petita en una vivenda, no només funcional, sinó agradable; la torre Nakagin, obra del japonès Kisho Kurokawa i situada a la densa ciutat de Tokio, ens ajuda a explicar tots aquells factors que faciliten i dificulten aquesta antiga necessitat avui en dia replantejable, l'espai. Tot i que la torre es posicioni com a clar exemple vertebrador de tot el discurs sobre l'habitatge mínim també abordo, de forma molt més esquemàtica, altres exemples d'habitatge mínim que ens ajudin a comprendre el perquè aquest tipus de vivenda pot cobrir cadascuna de les nostres necessitats, fins i tot algunes que ni tan sols sabíem que teníem. Per últim, considero més que rellevant posar el focus sobre la situació de l'habitatge a un món com el que vivim en aquest moment i com la vivenda mínima afecta, ha afectat i afectarà tant a les persones amb mínims recursos com a tota persona que s'ha vist afectada per la recent situació sanitària., Para cubrir la creciente voluntad de la población de acceder a una vivienda metropolitana que satisfaga sus necesidades físicas y emocionales minimizando el coste económico y temporal, el presente trabajo postula que la vivienda mínima se ha colocado como una opción de futuro más que realista en un mundo donde las ciudades han sobrepasado sus fronteras físicas. Ejemplo de ello y de cómo el mobiliario versátil puede convertir una vivienda pequeña en una vivienda, no sólo funcional, sino agradable; la torre Nakago, obra del japonés Kisho Kurokawa y situada en la densa ciudad de Tokio, nos ayuda a explicar todos aquellos factores que facilitan y dificultan esta antigua necesidad hoy en día replanteable, el espacio. Aunque la torre se posicione como claro ejemplo vertebrador de todo el discurso sobre la vivienda mínima también abordo, de forma mucho más esquemática, otros ejemplos de vivienda mínima que nos ayuden a comprender el porqué este tipo de residencia puede cubrir cada una de nuestras necesidades, incluso algunas que ni siquiera sabíamos que teníamos. Por último, considero más que relevante poner el foco sobre la situación de la vivienda en un mundo como el que vivimos en este momento y como la vivienda mínima afecta, ha afectado y afectará tanto a las personas con mínimos recursos como toda persona que se ha visto afectada por la reciente situación sanitaria., To cover the population growing wish to access metropolitan housing that meets their physical and emotional needs while minimizing the economic and temporal cost, the present study postulates that minimal housing has been placed as more than a realistic option for the future in a world where cities have overstepped their physical borders. An example of this and how versatile furniture can turn a small house into a home, not only functional, but pleasant; The Nakago tower, work of the Japanese Kisho Kurokawa and located in the dense city of Tokyo, helps us to explain all those factors that facilitate and hinder this ancient need that is now reconsiderable, the space. Although the tower is positioned as a clear structuring example of the entire discourse on minimum housing, I also address, in a much more schematic way, other examples of minimum housing that help us to understand why this type of residence can cover each of our needs, even some that we didn't even know we had. Finally, I consider such important to focus on the situation of housing in a world like the one we live in at the moment and how minimum housing affects, has affected and will affect people with minimal resources and anyone who has been affected by the recent health situation.