Search

En aquest treball es fa una anàlisi de l'ús del llibre digital com a únic mètode docent i s'exposen certes limitacions detectades a l'hora de fer front a la diversitat i la inclusió de tot l'alumnat dins l'aula. Alhora, es fa una proposta d'una programació didàctica per al tema d'electricitat a 2n d'ESO, que inclou diverses metodologies actives per tal de combinar-les sense prescindir del llibre, ja que els alumnes l'han comprat, i així poder apropar-nos a un Disseny Universal de l'Aprenentatge. Les metodologies plantejades parteixen d'un enfocament que pretén augmentar la motivació de l'alumnat i alhora donar resposta a les adaptacions que determinen els Plans Individualitzats de l'alumnat.

Revisió bibliogràfica narrativa que aborda l'impacte de l'aprenentatge basat en projectes (ABP) a l'assignatura de tecnologia a l'educació secundària obligatòria a Espanya. L'ABP és una metodologia d'ensenyament-aprenentatge que involucra els estudiants en tasques complexes del món real, culminant amb la creació d'un producte final. La investigació preliminar realitzada ha revelat la manca de revisions bibliogràfiques existents en aquest àmbit, motiu pel qual aquesta revisió proporciona una visió general de la literatura existent al respecte i ajuda a identificar els aspectes clau que requereixen d’una investigació més profunda. Dels estudis revisats, s'observa que l'ABP en l’àrea de la tecnologia a la secundària a Espanya aporta beneficis als alumnes, com una major implicació, autonomia i motivació en les tasques d'aprenentatge. A més, s'evidencia que el treball en equip és valorat pels alumnes i que l'ABP millora el rendiment acadèmic, així com desperta l'interès per la ciència i la tecnologia. Tanmateix, és important tenir present que aquesta revisió narrativa presenta algunes limitacions que cal tenir en consideració. Entre elles, cal assenyalar la possible subjectivitat en la selecció dels estudis revisats, així com la manca d'una avaluació sistemàtica de la seva qualitat. Malgrat aquestes limitacions, aquesta revisió bibliogràfica aporta una panoràmica general i rigorosa sobre l'ABP en l'àmbit de la tecnologia a l'educació secundària a Espanya, identificant àrees d'investigació prioritàries que requeriran avenços i estudis més detallats.

L'aprenentatge avui dia és un procés complex en el qual s'han de tindre en compte diversos factors. Aquest treball intenta donar solució a la falta de motivació dels alumnes de segon d'ESO i tracta de trobar diverses activitats, eines i metodologies per tal de millorar el procés d'aprenentatge dels alumnes. Respecte a aquest tema s'ha parlat i escrit molt i es té en compte la informació extreta de diversos experts per procedir a la creació de les eines. L'objectiu del treball és motivar a l'alumnat per fer-se responsable del seu aprenentatge i tenir la capacitat per treballar i aprendre de manera autònoma.

En el marc de l'Agenda 2030 la igualtat de gènere apareix com el 5è ODS a assolir. Però tot i els esforços polítics i socials per promoure l'interès per l'àmbit STEM entre les noies, encara observem un índex molt baix de noies matriculades en estudis tècnics a tots els nivells. Fins al dia d'avui els estudis duts a terme marquen com a estratègies per promoure aquest àmbit la utilització de llenguatge inclusiu, l'ús de referents femenins, la promoció a través de mitjans visuals com imatges i vídeos o la contextualització social. Aquest treball qüestiona l'efectivitat d'algunes d'aquestes eines en edats adolescents. Parlant en termes generals, planteja la contextualització social com la millor d'elles per captar talent femení a l'àmbit STEM, i descarta l'ús de referents externs com a mitjà de promoció vocacional. Realitza un estudi de camp per tal de comprovar aquestes hipòtesis així com la viabilitat del seu ús i, segons els resultats obtinguts, elabora i proposa una activitat que destaca el vessant social i de serveis de la tecnologia, de cara a millorar la participació de les dones a les aules., Objectius de Desenvolupament Sostenible::5 - Igualtat de Gènere

El Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya ha impulsat el programa STEAMcat amb l'objectiu d'augmentar les vocacions cientificotecnològiques i matemàtiques, especialment en dones i contextos socials desafavorits. Per altra banda, el nou currículum incrementa la presència de les situacions d'aprenentatge interdisciplinaris i l'aprenentatge basat en projectes, per als que reserva una franja horària, deixant a criteri dels centres quin ha de ser el contingut d'aquestes hores. En aquest TFM s'analitza la implementació del programa STEAMcat en un institut de secundària, amb l'objectiu d'incrementar i millorar la presència del contingut de caire tecnològic en els projectes educatius. A través de la revisió de projectes existents a l'institut, la recerca de noves propostes a repositoris d'internet i la creació d'una nova situació d'aprenentatge dedicada a la problemàtica de la contaminació plàstica, aquest treball busca augmentar l'interès de l'alumnat per les disciplines cientificotecnològiques, reforçar la seva orientació vers els estudis i professions STEM, i millorar la seva comprensió del món cientificotecnològic.

Formar a l'estudiantat en la tecnoètica és clau per a fomentar i desenvolupar ciutadans crítics i reflexius que es responsabilitzin del seu consum particular i de l'impacte social de les tecnologies digitals emergents que utilitzen. És per això que aquest treball final de màster tracta l'educació tecnoètica digital a les matèries de "Tecnologia i Digitalització" i "Digitalització" d'Educació Secundària Obligatòria (ESO). Es proposen activitats i recursos didàctics per implementar a l'aula entorn els dilemes ètics que planteja la intel·ligència artificial com ara la privacitat, la seguretat i les conseqüències derivades de l'abús en la utilització de tecnologies digitals que empren els algorismes de captació d'interès i que poden conduir a una addicció.

El TFM neix de la necessitat de millorar la motivació i la comprensió de l'àlgebra de Boole en els alumnes de Tecnologia Industrial de 2n de Batxillerat del centre on s'ha desenvolupat el practicum amb l'objectiu d'optimitzar la seva preparació per a les PAU. S'ha decidit adaptar la unitat didàctica actual afegint recursos d'aprenentatge significatiu, perquè la construcció activa dels nous coneixements sigui basat en l'experiència prèvia per millorar la comprensió en el seu significat i context. Abans, però, s'introdueix el principi de funcionament de l'aprenentatge significatiu, proposat per David Ausubel. També es presenten algunes propostes més recents en el camp de la psicologia cognitiva, pedagogia i epistemologia per aprofundir i actualitzar l'anàlisi teòric: la perspectiva humanista de Joseph Novak, l'interaccionisme social de Bob Gowin, els models mentals de Johnson Laird, els camps conceptuals de Gérard Vergnaud, la noció d'educació bancària postulada per Paulo Freire, l'autopoiètica d'Humberto Maturana i finalment es distingeixen diferents aspectes de la mediació computacional des d'una perspectiva crítica, subversiva i antropològica de l'aprenentatge significatiu. Com a resultat, es presenta una unitat didàctica adaptada a les premisses de l'aprenentatge significatiu fidel a les competències específiques, objectius d'aprenentatge i criteris d'avaluació establerts pel marc legal actual.

En aquest treball de final de màster s'analitza l'impacte del nou decret d'educació bàsica publicat pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya el 27 de setembre de 2022. Es destaca la importància de comprendre com aquesta nova normativa afecta la matèria de tecnologia i la seva inclusió en projectes interdisciplinaris o transdisciplinaris. L'anàlisi comparativa entre el decret anterior i el nou decret permet identificar els canvis realitzats pel Departament d'Educació i proporcionar recomanacions pràctiques i estratègies per a una implementació efectiva del decret en un centre en procés de transició. De la mateixa manera, s'explora la integració de la tecnologia en projectes globalitzadors de caràcter transversal per tal de proporcionar una justificació per a la implementació efectiva de la matèria de tecnologia en aquests projectes, amb l'objectiu de millorar l'educació i preparar els estudiants per als reptes de la societat tecnològica.

Què passaria si féssim servir el dibuix per descriure les nostres idees envers un text? A vegades, l'ús del llenguatge escrit i la lectura per desenvolupar idees no afavoreix l'alumnat, especialment aquelles persones que encara s'estan adaptant a les llengües parlades a Catalunya. Aquest treball té com a objectiu presentar una metodologia de reflexió diferent, basada en el treball manual i el dibuix, per mostrar als alumnes una faceta més dinàmica i creativa de la tecnologia. L'objectiu d'aquest treball no és buscar l'excel·lència acadèmica de l'alumnat, sinó oferir-los una petita mostra de com aprofitar la creativitat dins dels camps científic-tecnològics. Aquesta proposta neix de l'observació de la pèrdua d'interès en els estudis a partir de 3r d'ESO, especialment en l'alumnat més vulnerable a causa de l'estructura social i econòmica en la qual vivim. Cal tenir en compte que aquesta solució proposada no pretén ser universalment útil per a tots els alumnes, però sí que intenta establir un vincle significatiu amb la matèria perquè els alumnes més desmotivats puguin continuar esforçant-se en els seus estudis.

Els xatbots en l'entorn educatiu proporcionen noves oportunitats de suport a l'aprenentatge. Tot i això, hi ha poques experiències d'aplicació d'aquesta tecnologia a aules d'educació secundària. En aquest TFM es pretén dissenyar i implementar un xatbot per a ajudar en l'aprenentatge d'una unitat didàctica de l'assignatura de Tecnologia de 3r d'ESO. Primerament, es mostraran i proposaran exemples de possibles usos de xatbots en entorns educatius. A partir d'aquests usos, es triarà el més adient per a ser desenvolupat i provat en el centre de pràctiques i s'escollirà la unitat didàctica del temari de Tecnologia de 3r d'ESO on s'ubicarà el xatbot. A continuació, es farà un anàlisi de les tecnologies actuals per a crear bots, i s'escollirà la plataforma més idònia per a crear el xatbot, la qual ha de permetre un ús intuïtiu i pràctic pels alumnes, i també ha de ser senzilla per a que un professorat sense coneixements d'informàtica pugui modificar i evolucionar el bot. Tot seguit, es farà una proposta de disseny de xatbot per a la unitat didàctica escollida i se n'implementarà un prototip. Per acabar, es provarà el prototip desenvolupat amb el mentor del centre de pràctiques, i si és possible s'escollirà un grup d'alumnes per a que el testegin.

Aquest Treball de Final de Màster (TFM) s'ha enfocat a l'alumnat amb altes capacitats (ACI). L'alumnat amb ACI és aquell alumnat que destaca a nivell acadèmic degut al seu alt rendiment si es compara amb alumnat de la mateixa edat, entorn o experiència. Tenen unes capacitats cognitives més elevades que la resta. En un primer lloc s'ha investigat sobre les necessitats particulars que té aquest tipus d'alumnat i s'ha fet una recerca de les estratègies d'aprenentatge que l'afavoreix en el seu aprenentatge. S'han analitzat aquestes estratègies comparant-les entre elles. Per altra banda s'ha elaborat material didàctic aplicant aquestes estratègies i metodologies. Aquest material didàctic està centrat en l'assignatura de tecnologia de 2n d'ESO. Concretament en aquest curs els continguts a treballar es divideixen en quatre temes: El procés tecnològic, Electricitat, Processos i transformacions tecnològiques de la vida quotidiana i llenguatge de programació. Per tant el material didàctic elaborat està relacionat amb aquestes temàtiques.

En este trabajo se estudian las posibilidades de uso de software de gestión de proyectos en la asignatura de Tecnología de ESO. En primer lugar, se ha analizado la bibliografía existente sobre el tema. Hay pocos estudios relativos al uso de este tipo de software en educación, pero se pueden extraer algunas conclusiones comunes: fomenta el aprendizaje cooperativo, facilita la evaluación individual y ayuda a mejorar la calidad de los proyectos. A continuación se expone un análisis comparativo entre las aplicaciones existentes. Se ha seleccionado Wrike como la más adecuada para proyectos sencillos, y Trello como una herramienta más versátil para cursos superiores, ya que tiene mayor complejidad. Finalmente, se desarrollan dos propuestas de actividades utilizando este tipo de Software: - La primera, utilizando Wrike, sobre la construcción de un coche eléctrico (2o ESO). - La segunda, con Trello, sobre un proyecto de programación con Arduino (4o ESO).

La idea principal del treball és el plantejament d'un projecte tecnològic a un centre de secundària determinat, amb el qual es resolgués una carència o millorés un element de l'escola, el qual era difícil de fer servir i/o comprendre per part dels i les estudiants amb algun tipus d'anomalia visual. Una vegada realitzada una recerca per les instal·lacions del centre de secundària determinat, es va observar que en aquest es feia un ús abundant de panells informatius en els quals s'exposaven tota mena de materials i de diversos formats. Aquesta varietat dificultava en alguns casos la seva visualització no només per aquells i aquelles joves, sinó també per part dels treballadors del centre i familiars els quals patien un tipus de deficiència visual. Un cop realitzada aquesta observació, es va proposar un projecte tecnològic el qual consistia en la creació d'un reproductor de so automatitzat amb detector de cossos per a facilitar l'explicació i per tant la comprensió de la informació exposada. Aquest treball s'ha dut a terme amb un petit grup de quatre estudiants a l'aula de quart de l'ESO a l'optativa de tecnologia. Al llarg d'aquest treball s'hi exposa el procés de recerca sobre les anomalies visuals existents, els mètodes per a preveure-les, possibles influencies, el mètode d'investigació de les necessitats a complaure en el centre, el disseny de l'activitat, el procés de creació, els resultats generals obtinguts, la seva avaluació i la de l'activitat.

El present treball pretén aprofitar l'experiència del pràcticum per aplicar metodologies de treball cooperatiu i gamificació, en el procés d'ensenyament-aprenentatge, a un grup-classe de l'àrea de tecnologia, amb la finalitat de millorar la cohesió grupal i les relacions interpersonals dels alumnes, en un grup amb una àmplia diversitat. Així mateix, en aquest estudi, s'han aplicat tècniques de recollida de dades, tant qualitatives com quantitatives, per comprovar si s'han complert els objectius plantejats en aquest treball al finalitzar la investigació

"Espais C, Espais de creació artística a les escoles de primària", és un programa que consisteix a prestar un espai situat dins l'escola a disposició d'un/a professional que no és docent, on realitza la seva professió relacionada amb l'art. A canvi, l'alumnat té l'oportunitat d'interactuar amb el món adult, amb un ofici real, propiciant l'aprenentatge per contagi. Aquest treball de final de màster tracta d'adaptar aquest programa i analitzar-ne la transició a l'educació secundària, i aplicar-ho a l'àmbit tecnològic en lloc de l'artístic, establint tallers d'oficis relacionats amb el temari de Tecnologia, com poden ser arquitectes, enginyers/es, informàtics/ques, mecànics/que o fusters/es. Amb aquest objectiu, s'investiga el procés de l'aprenentatge per contagi i els seus avantatges per al procés d'aprenentatge i el creixement personal, i en quines formes pot fomentar-se en aquest tipus de programes basats en l'experimentació lliure. De la mateixa manera, es veurà com s'incideix i es posa en valor l'orientació laboral de l'alumnat en tots els cursos de la secundària, gràcies a la interacció amb un/a adult/a que no és docent. El treball es completa amb l'elaboració de la proposta "Espai Tec: Un taller d'oficis als instituts" exposant els detalls necessaris per poder-se instaurar als instituts, com per exemple, els recursos que s'hi hauran de destinar o com s'encabeix la proposta en el marc normatiu curricular relacionant els continguts amb diferents oficis.

La societat actual i l'alumnat són cada vegada més diversos i per aquest motiu un dels objectius del sistema educatiu espanyol és adaptar-se a les noves realitats mitjançant diverses competències. Una d'elles és la plurilingüe, tal i com reflexa la nova Llei d'educació (LOMLOE, 2021). Aquest TFM neix de la meva experiència professional com a professora de llengües estrangeres i d'assignatures STEM a Espanya i Portugal. Em considero una docent polifacètica i la meva passió és combinar els continguts cientificotecnològics amb els lingüístics, amb l'objectiu de millorar les competències lingüístiques de l'alumnat a través de les assignatures de ciència i tecnologia. Per aconseguir aquest objectiu vaig impartir, al centre on vaig realitzar el Pràcticum, una unitat didàctica associada a la matèria de Tecnologia de segon d'ESO en portuguès. La unitat tracta els continguts relacionats amb els embalatges i les etiquetes alimentàries, i va ser escollit degut a que actualment a Espanya hi ha cada vegada més etiquetatge de gèneres alimentaris en portuguès. L'adaptació de la unitat didàctica està basada en l'aplicació d'una activitat pilot en portuguès, basada en l'Aprenentatge Integrat de Continguts i Llengües Estrangeres (AICLE), de forma que els continguts i les activitats es treballen en llengua portuguesa utilitzant diverses metodologies. La unitat didàctica adaptada és el resultat que confirma l'aplicabilitat de l'enfocament AICLE en portuguès als continguts de Tecnologia citats.

Aquest treball sorgeix de la necessitat de crear materials didàctics que apliquin metodologies que puguin millorar l’aprenentatge a l’aula de tecnologia i la manera d’adquirir les competències bàsiques per part de l’alumnat. Es pretén crear un context real d’aprenentatge per a captar l’atenció de l’alumnat de segon d’ESO, així com professionalitzar les pràctiques que es duen a terme a l’assignatura, acostant-les a les que es duen a terme a la vida real. A més, el context plantejat és el món agrícola, un sector que no queda gaire representat a les programacions de tecnologia i que té molt potencial didàctic i sensibilitzador. La manera amb què s’introdueix aquest tema és mitjançant la presentació de l’Agenda 2030 i els objectius de Desenvolupament Sostenible de la ONU i la creació d’un hort. La metodologia utilitzada en aquest projecte és l’aprenentatge basat en projectes (ABP) i permet adquirir habilitats com el pensament crític, el treball en equip, l’autonomia o la creativitat. L’alumnat ha de dur a terme un projecte tecnològic des delseu inici, que és el plantejament de la temàtica i la pregunta motriu, fins al seu final, amb la presentació en públic del projecte. La durada prevista del projecte és de 40 h, dos trimestres, i vehicula els blocs curriculars de processos i transformacions tecnològiques de la vida quotidiana i llenguatges de programació. L’alumnat participa en la reflexió i avaluació del desenvolupament del projecte mitjançant autoavaluacions i coavaluacions. En aquest document s’ha elaborat un recull de pautes i materials per a que un docent pugui implementar la totalitat del projecte.

En aquest treball tracta sobre l'elaboració de recursos i material didàctic en l'aula de Tecnologia, concretament al taller. El que es pretén és buscar recursos engrescadors per l'alumnat per poder treballar al taller tenint en compte totes les mesures de seguretat en la situació actual, com es la COVID. La metodologia és primer d'observació i anàlisis de com he observat que s'està treballant al taller, i després fer una proposta de material per poder elaborar al taller. Els resultats obtinguts són motivadors, ja que es considera que s'ha aconseguit l'esperat, s'han realitzat projectes tenint en compte tot el currículum que s'ha de complir en un curs. Mentre que també s'ofereixen recursos en els diferents escenaris que es poden donar, com serien els confinaments domiciliaris per positius dintre del grup bombolla, i en el suposat cas d'un confinament total de la població. Com a conclusió i proposta personal, considero que són projectes engrescadors i que perfectament els posaria a prova si el següent curs es dona l'oportunitat.

El següent treball pretén analitzar el grau d'importància que es dona als continguts relacionats amb la construcció i l'arquitectura en l'educació secundària obligatòria. Quan era estudiant, vaig tenir la percepció que es donava molt poca importància a aquelles unitats didàctiques que tracten temes constructius. Ara, conscient que dins del currículum normatiu de l'assignatura de tecnologia es tracten temes relacionats amb les estructures, materials constructius, l'habitatge i les seves instal·lacions, vull analitzar si la meva experiència com estudiant és un fet puntual o pel contrari succeeix amb freqüència als centres. Partint d'aquesta hipòtesis inicial, s'ha realitzat un conjunt d'enquestes a docents i alumnes de 4t d'ESO, a fi de conèixer quin grau d'importància es dona tant des del punt de vista docent (implicació per part del professorat de tecnologia en les unitats didàctiques enfocades a aquest àmbit que apareixen en el currículum oficial), així com des del vessant de l'alumne (quina importància donen els alumnes aquest tema?, que saben de construcció quan acaben l'ESO?). A través d'aquesta anàlisi, dissenyarem un recurs per fomentar l'aprenentatge de la construcció, mitjançant el disseny d'un projecte per ser treballat a l'assignatura de tecnologia de 4t d'ESO.

La inclusió i la integració es tenen cada vegada més en compte en l'àmbit educatiu per lluitar per models més equitatius i diversos, i aquest treball vol aportar un granet de sorra a aquesta lluita per la integració de tot tipus d'alumnes. Atès que la inclusió és un terreny molt ampli, aquest treball tracta de la inclusió de l'alumnat amb discapacitat intel·lectual, centrant la seva actuació en alumnes amb Trastorns de l'Espectre Autista i Síndrome de Down en tot l'entorn educatiu, però més concretament a l'aula de tecnologia. Aquest projecte s'ha centrat en identificar i classificar les necessitats educatives especials d'aquests estudiants, comparant diferències i similituds en les seves necessitats, i a partir d'aquestes s'han proposat diverses pautes i estratègies per satisfer les necessitats cognitives, socials i personals i de comportament. Per provar la viabilitat d'aquestes directrius, s'ha proposat una adaptació a un projecte que actualment s'està duent a terme a l'aula de tecnologia, un projecte creat des de zero que inclou pautes integradores des de la seva concepció i l'avaluació de l'eficàcia d'algunes d'aquestes estratègies aplicades en un cas real d'aula.

Aquest treball es desenvolupa en un context en que l'aprenentatge virtual o híbrid ha pres una rellevància inesperada. Aquest model d'ensenyament es comença a desenvolupar a finals de la dècada dels seixanta per estudis post obligatoris, però avui en dia està en boca de tots per les circumstàncies de la pandèmia. De forma natural s'ha produït un canvi de model d'educació que sense deixar de ser principalment presencial, s'ha anat adaptant a una major presència d'entorns virtuals o híbrids. Les limitacions donades pel confinament han provocat que aquest canvi progressiu i natural es precipités. Per tal d'implementar aquesta educació virtual ha estat necessari que els docents busquessin de forma ràpida i àgil eines virtuals per a poder continuar l'ensenyament. Una d'aquestes eines virtuals correspon a laboratoris remots, virtuals, aplicacions i espais d'aprenentatge per experimentació. Aquest treball s'han enfocat en la plataforma GoLab de European Schoolnet donat que és una plataforma de laboratoris on line molt activa, enfocada a nivells d'ensenyament obligatori i generada a partir d'un projecte europeu d'educació. Aquesta plataforma, actualment d'abast mundial, té molts laboratoris online en assignatures STEM. El treball ha analitzat els laboratoris en línia i activitats que es poden consultar i els ha classificat segons les unitats didàctiques del currículum de Tecnologia tan pel que fa a secundària com pel que fa a batxillerat. La classificació d'aquestes eines virtuals

A la impressió 3D se la relaciona sovint amb una tecnologia vinculada a entorns industrials o artístics i, tot i que s'ha anat integrant en aquests darrers anys en l'educació, sembla que no acaba de visualitzar-se com una eina digital que ofereix múltiples possibilitats d'aprenentatge en diferents nivells i en totes les matèries. En ocasions, el professorat amb menys coneixements en vers aquesta tecnologia la contempla amb cert recel, preocupat pel procés de treball que implica i pel funcionament de la màquina en si. S'oblida dels resultats que s'obtenen i l'inquieta el camí a recórrer per arribar-hi. Aquest treball pretén ser una guia per aquest professorat que coneix molt poc o gens la impressió 3D i vol o l'ha d'aplicar a l'aula. Una primera part recull informació general i bàsica del que engloba aquesta tecnologia com són els sistemes d'impressió, materials, programari, cultura i comunitats makers, etc. Una segona part explica, pas per pas, quin és el procés o flux de treball a seguir per dissenyar, crear i imprimir un objecte, a més d'incloure les instruccions de diàleg amb la impressora. En darrer lloc, ofereix diverses idees senzilles, i dues propostes concretes, per treballar a l'aula.

En el present treball es fa una anàlisi dels cursos MOOC que poden ser utilitzats com a recurs per a la secundària i posteriorment es selecciona un per a fer una proposta de com es podrien aplicar. Per a tal efecte, es comença fent una descripció dels MOOC on es fa primerament una definició del que és, la diferència entre MOOC i cursos en línia convencionals, breu història d'aquests cursos i el creixement pel que fa a nombre de persones inscrites al llarg de la breu història d'aquests, i les característiques que ha de tenir un MOOC per a assegurar l'èxit. A partir d'aquí es defineixen quins són els avantatges i inconvenients en general d'aquest tipus de cursos. Posteriorment es defineixen les principals plataformes de cursos MOOC i posteriorment es fa una cerca exhaustiva dels cursos que poden arribar a ser un recurs per a l'educació secundària. A partir d'aquí es selecciona un dels MOOC i posteriorment es fa una proposta d'aplicació a la secundària. Finalment s'estudia quins pros i quins contres tenen els MOOCs com a recurs per a la secundària tenint en compte que aquests cursos no estan dissenyats per aquesta funció.

El present Treball de Fi de Màster té com a objectiu estudiar si l'ús de la ciència-ficció a l'aula de tecnologia de secundària és una manera eficaç per a millorar la motivació de l'alumnat per aquesta disciplina. Aquest estudi està orientat a una aula amb gran diversitat d'alumnat. La idea d'aquest treball sorgeix de l'experiència personal del seu autor, en observar un alt grau de desmotivació entre els estudiants de l'Educació Secundària Obligatòria. Per aconseguir aquest objectiu, es definirà que és la motivació i s'analitzarà el seu estat a l'educació secundària. Seguidament s'estudiaran diverses teories sobre la motivació, per a extreure tots aquells aspectes que poden ajudar a l'acompliment de l'objectiu plantejat. A continuació es definirà què és la ciència-ficció i s'estudiarà la seva idoneïtat com a recurs motivador a la secundària. Finalment, s'analitzaran tots aquells aspectes relatius a l'atenció a la diversitat que siguin rellevants per a aquest treball. Amb tota la informació recopilada es generarà un material didàctic que treballi competències i continguts de l'àmbit cientificotecnològic i que utilitzi material de ciència-ficció per a motivar a l'alumnat. Finalment, el material s'implementarà a l'aula i s'analitzarà el seu impacte en la motivació de l'alumnat.

Organitzacions de nivell internacional, posen de manifest una educació desfasada, incapaç de donar resposta a les necessitats laborals presents i de futur (World Economic Forum, 2017). El present document planteja el moviment "Maker" com a eina per millorar habilitats, com el pensament crític i creatiu, la resolució de problemes i competències de l'àmbit STEAM i Digital, alineades amb les necessitats laborals. També es recull l'estat de l'art del moviment "Maker" i quines són les bases del moviment i la seva filosofia. S'analitzen els espais "Maker" en entorns escolars, les possibilitats formatives, la planificació per a la implantació i els avantatges i inconvenients. Finalment es plantegen tres activitats didàctiques, una lligada al taller tradicional (construcció amb eines) i les altres dues a espais "Makers" (impressió 3D i talladora làser). Comparar les activitats, permet mostrar com els espais "Maker" tenen una clara tendència a treballar sobre l'àmbit digital i en menor grau també sobre l'àmbit matemàtic i el personal i social.

En el año 2020, debido a la situación de emergencia provocada por la pandemia del coronavirus, las diferentes instituciones educativas a nivel mundial se vieron obligadas a pasar de clases presenciales a telemáticas. Esta situación presionó a los docentes a enfrentarse a situaciones no acostumbradas a vivir en el desarrollo de sus clases, pasar de la presencialidad a la virtualidad. Tomando como referencia esta situación, el presente trabajo propone la adaptación de un curso a la docencia telemática por medio de la aplicación de la metodología Flipped Classroom, con un enfoque experimental dirigido a estudiantes de primero de bachillerato de un instituto público de la comarca del Barcelonés, con recursos tecnológicos limitados. Los resultados obtenidos, permiten tener una primera aproximación de la efectividad de la Flipped Classroom en entornos de recursos limitados, logrando un aumento de la participación de los estudiantes en las clases telemáticas y un aumento en la media de las notas. Basado en estos resultados se propone realizar una investigación más amplia que permita valorar su aplicación en futuros contextos similares.

Amb aquest TFM es vol proposar una solució per apropar l'alumnat a la tecnologia 3D, ja que es tracta d'un recurs innovador que facilita o millora algunes tasques tecnològiques importants en l'actualitat. A partir del projecte tecnològic es desenvoluparan nous dissenys 3D relacionats amb els blocs curriculars de cada curs. Durant una part del curs, a les sessions de taller d'un trimestre, el docent explicarà com funcionen les eines 3D. A la vegada que es fa un projecte tecnològic s'explicarà el procés de disseny i s'arribarà a la impressió per a finalitzar-lo, si és possible. Aquest treball busca la inclusió de les noves tecnologies de fabricació digital, diferenciant entre prototipatge, fabricació digital personalitzada i fabricació en sèrie, durant l'etapa de la secundària. El treball intenta apropar-se al màxim a la situació actual als centres i als docents tenint en compte diferents variables com la propietat d'una impressora 3D a l'aula, la diferència dels coneixements anteriors sobre la matèria, la diversitat a l'aula o el temps disponible. Així, per finalitzar el projecte, es comprovarà aquesta flexibilitat mitjançant una aplicació dins un cas fictici., With this EMP we are looking to bring a solution to make closer 3D tech to the secondary school students because It is an actual improvement in some tasks at this time. Based on technological process in this end of master project we developed the 3D design related to the main contents of every academic grade. During one trimester, at workshop time, teacher will explain how 3D tools work. While we develop the technological process, if it’s possible, every project will finish with the 3D printing of models. We also want to include the uses of digital manufacturing in every related content of the grades. We will include prototyping with 3D tech, customized manufacturing and industrial serial production. The project wants to be flexible to adapt the program to different schools possibilities. The owning of a 3D printer, the difference of base knowledge of the students, the diversity in the classroom or the available time. To finish the project and see its flexibility we will launch a fictitious case.

L'aplicació de la metodologia àgil Scrum, juntament amb Kanban, a la programació de la unitat formativa Sistemes operatius propietaris pretén millorar competències transversals i capacitats clau relacionades amb la reparació d'ordinadors. En aquest cas, la impartició d'aquesta unitat formativa es realitza simulant un entorn professional de reparació d'ordinadors. Amb l'objectiu de realitzar l'adaptació de la programació didàctica es fa ús d'una metodologia pròpia del disseny d'activitats d'Aprenentatge Basat en Projectes. A banda de l'avaluació dels resultats d'aprenentatge marcats pel currículum, s'utilitzen també eines d'avaluació de competències transversals i de capacitats clau relacionades amb el món professional.

En aquest Treball de Fi de Màster es pretén elaborar unes noves pràctiques de disseny assistit en CAD 3D (TinkerCad) per després executar les impressions 3D dels dissenys i realitzar els muntatges pertinents. Aquestes pràctiques estan enfocades a primer de l'ESO, Bloc Curricular de "Disseny i construcció d'objectes", però es podran adaptar a altres unitats didàctiques de nivells posteriors., En este Trabajo de Fin de Máster se pretende elaborar unas nuevas prácticas de diseño asistido en CAD 3D (TinkerCad) para posteriormente poder ejecutar impresiones en 3D de los diseños y realizar los montajes consiguientes. Estas prácticas están enfocadas a primero de la ESO, Bloque Curricular de “Diseño i construcción de objetos”, pero se podrán adaptar a otras Unidades didácticas de niveles posteriores, This Final Master's Project aims to develop new 3D CAD-assisted design practices (TinkerCad) in order to be able to perform 3D prints of the designs and carry out the subsequent assemblies. These practices are focused on the first year of ESO, Curricular Block of "Design and construction of objects”, but they can be adapted to other teaching units at higher levels.

Ens trobem en una societat en constant evolució, molt lligada a l'evolució tecnològica. Els alumnes hauran d'assolir uns coneixements que els donin eines per adaptar-se a un mercat laboral canviant. Sovint, aquests coneixements van lligats a les STEAM. Per assolir aquests coneixements cal que els centres disposin dels espais i equipaments necessaris per tal de desenvolupar activitats docents pensades per a que els alumnes desenvolupin la seva creativitat. Aquest treball pretén detectar quines necessitats tenen les aules de tecnologia, per tal de fer-ne un disseny funcional.

L'objectiu del treball és aconseguir que els joves en situació de vulnerabilitat d'una fundació privada sense ànim de lucre que estudien ESO a instituts relacionin els conceptes de tecnologia amb els textos de ciència-ficció i presentar la tecnologia en un context diferent del que és habitual, de manera que el procés sigui més atractiu, estimulant i desperti l'interès i la curiositat dels estudiants. A més, es fomenta la competència lingüística de la comprensió lectora, el gust per llegir, i es desenvolupa el pensament crític sobre l'entorn actual i el futur pròxim que ens espera. El treball està centrat en la lectura de relats curts, contes o extractes de llibres de ciència-ficció a les sessions educatives de la fundació. S'ha plantejat la lectura compartida de 4 textos de ciència-ficció, cadascú d'ells dirigit a un nivell d'ESO, i la realització d'una sèrie d'activitats relacionades amb el text per a treballar les diferents competències. Aquest treball s'ha pensat també per a poder adaptar-lo i aplicar-lo a instituts d'ESO, i fins i tot per a treballar de manera interdisciplinària amb matèries d'àmbit lingüístic., The goal of the work is to get vulnerable young people from a private non-profit foundation who study ESO in institutes to relate the concepts of technology to science fiction texts, and to present the technology in a different context than usual, so that the process is more attractive, stimulating, and awakens the interest and curiosity of the students. In addition, language proficiency of reading comprehension and pleasure for reading is encouraged, and critical thinking about the current environment at the near future that awaits us is developed. The work has set out the shared reading of 4 sci-fi texts, each aimed at an ESO level, and conducting a series of text-related activities to work on the different competencies. This work has also been designed to be adapted and applied in ESO institutes, and even to work interdisciplinaryly with linguistic subjects., El objetivo del trabajo es conseguir que los jóvenes en situación de vulnerabilidad de una fundación privada sin ánimo de lucro que cursan estudios de ESO en institutos relacionen los conceptos de tecnología con los textos de ciencia ficción, y presentar la tecnología en un contexto diferente al habitual, de manera que el proceso sea más atractivo, estimulante, y despierte el interés y la curiosidad de los estudiantes. Además, se fomenta la competencia lingüística de la comprensión lectora y el gusto por leer, y se desarrolla el pensamiento crítico sobre el entorno actual y el futuro próximo que nos aguarda. El trabajo está centrado en la lectura de relatos cortos, cuentos o fragmentos de libros de ciencia ficción en las sesiones educativas de la fundación. Se ha planteado la lectura compartida de 4 textos de ciencia ficción, cada uno de ellos dirigido a un nivel de ESO, y la realización de una serie de actividades relacionadas con el texto para trabajar las diferentes competencias. Este trabajo se ha pensado también para poder adaptarlo y aplicarlo en institutos de ESO, e incluso para trabajar de forma interdisciplinar con materias de ámbito lingüístico

From the observations during the internship at the center, some shortcomings were detected and a proposal for improvements will be presented. Although the faculty possess all the necessary theoretical knowledge, it was made evident that some difficulties still persist to apply the new system of learning and evaluating correctly based on the basic competencies. In this final assignment of the master’s program a proposal is made to improve these shortcomings of the center through an improvement tool that will facilite the design of the program of studies and also unify and bring coherence to the macro-programming and micro-programming. This final assignment was completed with the collaboration of a master’s degree colleague Arantxa Llambrich Ponce who is undertaking a similar study that was observed and compared with the same situation between the two different centers but with different realities: one of tenure and the other one of concerted action., A partir de la observación del trabajo en el centro durante la estada de prácticas se han detectado algunas necesidades y se quiere hacer una propuesta de mejora. Se ha podido constatar que los docentes, a pesar de tener los conocimientos teóricos necesarios, aún tienen dificultades para aplicar correctamente el nuevo sistema de aprendizaje i evaluación basado en las competencias básicas. En este TFM (Trabajo final de máster) si quiere hacer una propuesta de mejora a esas necesidades del centro proponiendo una herramienta que facilite el diseño de la programación del centro y que le dé también una coherencia entre las partes de la macroprogramación y la microprogramación. Este TFM se realiza en colaboración con otra compañera del Máster, Arantxa Llambrich Ponce que realiza un estudio similar y se aprovechará esta colaboración, para observar y comparar esta misma situación en dos centros diferentes y que pertenecen a dos realidades distintas: uno es de titularidad pública y el otro, concertada.

El present treball pretén dissenyar la metodologia d'implementació de l'entorn de programació Processing com a recurs de suport per tal de treballar continguts curriculars d'altres matèries que no tenen connexió directa amb la programació informàtica. Es defineixen i comparen dues modalitats d'implementació de la metodologia que difereixen en el grau d'intensitat i concentració en el temps, cadascuna de les quals presenta una sèrie d'avantatges i desavantatges. Per cada modalitat es proposen un seguit d'activitats per treballar els continguts curriculars més adients de cada curs acadèmic i se suggereix la seva seqüenciació al llarg de tot el període d'implementació de la metodologia. Finalment, es detalla una proposta d'avaluació de la metodologia dissenyada per tal de determinar el grau d'eficàcia que presenta a l'hora de complir els objectius i per identificar quins aspectes modificar, adaptar i millorar., El presente trabajo pretende diseñar la metodología de implementación del entorno de programación Processing como recurso de apoyo para trabajar contenidos curriculares de otras materias que no tienen conexión directa con la programación informática. Se definen y comparan dos modalidades de implementación de la metodología que difieren en el grado de intensidad y concentración en el tiempo, cada una de las cuales presenta una serie de ventajas y desventajas. Para cada modalidad se proponen una serie de actividades para trabajar los contenidos curriculares más adecuados de cada curso académico y se sugiere su secuenciación a lo largo de todo el periodo de implementación de la metodología. Finalmente, se detalla una propuesta de evaluación de la metodología diseñada para determinar el grado de eficacia que presenta a la hora de cumplir los objetivos y para identificar qué aspectos modificar, adaptar y mejorar. Proposta

Durant l'última dècada a Catalunya, des del Departament d'Educació s'ha promogut l'ús de les Tecnologies per l'Aprenentatge i el Coneixement (TAC) a les aules amb l'objectiu d'assolir la competència digital per part de l'alumnat (Decret 187/2015). En aquest sentit, aquest treball es centra en dos elements que permeten l'adaptació a la nova realitat, com són les talladores làser dins els tallers de fabricació digital o FabLabs i l'ensenyament del dibuix digital. En el treball es desenvolupen tres activitats on es posa en pràctica l'ús de la talladora a l'aula-taller i el dibuix digital. Una d'elles ha pogut ser aplicada parcialment en dos grups de 3r d'ESO i s'ha fet una valoració dels coneixements i grau d'interès inicials mostrats pels estudiants. Finalment, l'activitat va concloure de forma no presencial per l'afectació de la Covid-19. En aquesta transició, s'ha valorat l'adaptació de les activitats i les variacions en el seu seguiment per part de l'alumnat. S'ha preparat i queda obert, per a un futur projecte, comprovar l'evolució dels resultats en aplicar l'activitat a l'aula, i així consolidar les aportacions que la introducció d'una talladora làser i l'ensenyament del dibuix digital poden generar en un centre d'educació secundària., Durante la última década en Catalunya, desde el Departament d’Educació se ha promovido el uso de las Tecnologías para el Aprendizaje y el Conocimiento (TAC) en las aulas con el objetivo de alcanzar la competencia digital por parte del alumnado (Decret 187/2015). En este sentido, este trabajo se centra en dos elementos que permiten la adaptación a la nueva realidad, como son las cortadoras láser en los talleres de fabricación digital o FabLabs y la enseñanza del dibujo digital. En el trabajo se desarrollan tres actividades donde se pone en práctica el uso de la cortadora láser en el aula-taller y el dibujo digital. Una de las actividades ha podido ser aplicada parcialmente en dos grupos de 3º de ESO y se ha hecho una valoración de los conocimientos y grado de interés iniciales mostrados por los estudiantes. Finalmente, la actividad concluyó de forma no presencial por la afectación del Covid-19. En esta transición, se ha valorado la adaptación de las actividades y las variaciones en su seguimiento por parte de los alumnos. Se ha preparado y queda abierto, para un futuro proyecto, comprobar la evolución de los resultados en aplicar la actividad en el aula, con el fin de consolidar las aportaciones que la introducción de una cortadora láser y la enseñanza del dibujo digital pueden generar en un centro de educación secundaria., During the last decade, the Department of Education of Catalonia has promoted the use of the Technologies of Learning and Knowledge (TAC) in education centers, by which students can achieve digital competences (Decret 187/2015). Therefore, this thesis focuses on two elements that allow adaptation to the new education reality, such as laser cutters in fabrication laboratories (FabLabs), and the teaching of digital drawing. This thesis develops three activities in which digital drawing and a laser cutter are used in the classroom-workshop. One of the activities has been applied partially in two groups of the 3rd course of secondary education (ESO) and, an assessment of the initial knowledge and degree of interest shown by the students, has been made. Finally, the in-place activity ended because of the affectation of Covid-19. During such transition, the adaptation of activities and the variations in monitoring by the students have been assessed. It is prepared, and opened for a future project, to substantiate the evolution of the results when applying the activity in a classroom, and to, consequently, consolidate the contributions that the introduction of a laser cutter and the teaching of digital drawing can generate in a center of secondary education.

El treball busca dissenyar una estratègia d'implementació del material didàctic del programa de robòtica de la FIRST LEGO League a l'ESO i Batxillerat, dins l'àrea de tecnologia. El nucli del treball, la fonamentació de l'estratègia, passa per la selecció que es realitza dels recursos que té a disposició LEGO EDUCATION. Aquest material i la seva interrelació amb el contingut curricular per a cada nivell, és el que dona consistència i sentit a la proposta. Es planteja també una ubicació temporal dins el calendari escolar i unes fases d'implementació, a propòsit d'un intercanvi d'opinions i un recull de consideracions realitzat amb dos docents amb els s'ha interaccionat durant les pràctiques realitzades. La situació extraordinària generada per la pandèmia del COVID-19 ha esdevingut el context en el que s'ha donat aquesta generació de pensament col·lectiu propi per engegar una proposta com aquesta. L'agregat d'aquests elements conformen la guia per a implementar l'estratègia proposada. A banda, s'indiquen cinc àmbits de reflexió prèvia sobre els que s'entén que ha de pivotar el desplegament de la proposta que es planteja: És important l'encaix general de la proposta (consistència i coherència de la mateixa, nucli del treball presentat), les possibilitats i característiques del centre on es preveu realitzar la implementació, el lideratge (peça clau en la dinamització del projecte), pressupost (viabilitat econòmica) i seguiment en el temps (avaluació o rendiment de comptes).

El treball vol ser un ajut pels docents de l'assignatura de Tecnologia en l'etapa d'Educació Secundària Obligatòria, a l'hora d'aplicar dins les seves aules el sistema d'aprenentatge basat en problemes. Aquest sistema vol aconseguir augmentar la motivació dels estudiants per l'assignatura, mitjançant el treball cooperatiu. Són els propis alumnes els que dirigeixen l'adquisició dels coneixements necessaris per poder resoldre els problemes plantejats, i el docent pren un rol més de guia (en contraposició a la figura de transmissor de coneixements). A més, també, es pretén millorar la capacitat de retenció dels coneixements adquirits per l'alumnat. Aquesta metodologia d'aprenentatge basat en problemes es pot aplicar en qualsevol curs. Aquest treball s'ha centrat en el curs de 3r de l'ESO, perquè en general és on l'alumnat té una edat més difícil, la seva motivació personal no està dirigida als estudis i els costa molt estar atents a classe. En el treball trobarem tant el marc teòric, amb la definició de la metodologia, com la part més pràctica amb les propostes didàctiques per implementar a l'aula. També es té en compte la dificultat que comporta la implementació d'aquesta metodologia, pel fet de ser un canvi molt important respecte de l'aprenentatge tradicional., The work aims to be a help for teachers of the subject of Technology in the stage of High School, when applying the problem-based learning system in their classrooms. This system tries to increase the motivation of the students for the subject, through cooperative work. It is the students themselves who direct the acquisition of the necessary knowledge to be able to solve the problems suggested, and the teacher takes on a more guiding role (in contrast to the figure of transmitter of knowledge). In addition, the aim is to improve the ability to retain the knowledge acquired by the students. This problem-based learning methodology can be applied to any course. This work has focused on the 3rd year of ESO, because it is when the students have a more difficult age, their personal motivation is not directed to studies and it is very difficult for them to pay attention in class. In the work we will find both the theoretical framework, with the definition of the methodology, and the most practical part with the didactic proposals to implement in the classroom. The difficulty of implementing this methodology is also taken into account, because of the important change from traditional learning.

En aquest TFM es planteja la implementació dels processos de Fabricació Digital com a eina d'aprenentatge per millorar les competències científic tecnològiques als centres d'educació secundària. Es fa un breu repàs de la història i els principals sistemes de Fabricació Digital. També es fa un recull de les diverses iniciatives educatives al seu voltant i s'estudia la importància i els valors del Moviment Maker que l'acompanya. S'analitzen les metodologies pedagògiques més adients per aquests processos, així com els pros i contres de la seva implementació a l'aula. Finalment es desenvolupa un projecte competencial de caràcter transversal, centrat en la utilització col·laborativa d'aquesta tecnologia, per resoldre problemes de la vida quotidiana.

El TFM neix en el context del centre on s'ha desenvolupat el Pràcticum, a arrel de la proposta plantejada en el projecte lingüístic consistent a elaborar un conjunt d'activitats en llengua anglesa per part dels departaments del centre, amb l'objectiu de millorar les competències lingüístiques de l'alumnat en aquesta llengua. Per a tal objectiu s'ha decidit adaptar la unitat didàctica associada a la matèria de tecnologia de 1r d'ESO, que tracta els continguts relacionats amb les eines del taller i les seves normes de seguretat. L'adaptació es basa en aplicar l'Aprenentatge Integrat de Continguts i Llengües Estrangeres (AICLE), de manera que certs continguts i activitats són treballats tant a l'aula com al taller en llengua anglesa. Abans, però, s'analitza el principi de funcionament de l'AICLE, centrat en el marc de les 4Cs, les bastides de coneixement i la taxonomia de Bloom, s'identifiquen els continguts, criteris d'avaluació i objectius d'aprenentatge de les matèries de tecnologia i llengua anglesa del curs, i es determina quin és el marc legal associat a cada cas. La unitat didàctica adaptada és, per tant, el resultat que confirma l'aplicabilitat de l'enfocament AICLE als continguts anteriors i sota un marc legal concret.

Aquest TFM pretén dissenyar un projecte de tecnologia transversal que contingui tot un seguit d'activitats exclusives i compartides per l'alumnat d'un curs de tercer d'ESO. És a dir, activitats pròpies de l'assignatura de tecnologia però també interdisciplinàries amb altres matèries com matemàtiques, física i química, i educació visual i plàstica. El projecte serà igualment aplicable a la resta de matèries interrelacionades de continguts i competències comuns, donant-los sentit de reciprocitat. Els continguts de les activitats seran útils i propers a l'alumne. D'aquesta forma es potenciarà el seu aprenentatge significatiu i emocional, característic del treball per projectes., This Master Thesis aims to develop a transversal technology project containing a series of exclusive and shared activities for students in a third year of Secondary Education, typical of the subject of technology but also interdisciplinary with other subjects such as Mathematics, Physics and Chemistry, and Art. The project will be equally applicable to the rest of the interrelated matters of common contents and competences, giving them a sense of reciprocity. The contents of the activities will be useful and close to the student. In this way, their significant and emotional learning, characteristic of project work, will be enhanced., Este TFM pretende elaborar un proyecto de tecnología transversal que contenga una serie de actividades exclusivas y compartidas para el alumnado de un curso de tercero de la ESO. Es decir, propias de la asignatura de tecnología pero también interdisciplinarias con otras materias como matemáticas, física y química, y educación visual y plástica. El proyecto será igualmente aplicable al resto de materias interrelacionadas de contenidos y competencias comunes, dándoles sentido de reciprocidad. Los contenidos de las actividades serán útiles y cercanos al alumno. De esta forma se potenciará su aprendizaje significativo y emocional, característico del trabajo por proyectos