Search

ObjectiveThis 12-month study in a primary healthcare network aimed to assess the effectiveness of usual smoking cessation advice compared with personalised information about the spirometry results.DesignRandomised, parallel, controlled, multicentre clinical trial.SettingThis study involved 12 primary healthcare centres (Tarragona, Spain).ParticipantsActive smokers aged 35–70 years, without known respiratory disease. Each participant received brief smoking cessation advice along with a spirometry assessment. Participants with normal results were randomised to the intervention group (IG), including detailed spirometry information at baseline and 6-month follow-up or control group (CG), which was simply informed that their spirometry values were within normal parameters.Main outcomeProlonged abstinence (12 months) validated by expired-CO testing.ResultsSpirometry was normal in 571 patients in 571 patients (45.9% male), 286 allocated to IG and 285 to CG. Baseline characteristics were comparable between the groups. Mean age was 49.8 (SD ±7.78) years and mean cumulative smoking exposure was 29.2 (±18.7) pack-years. Prolonged abstinence was 5.6% (16/286) in the IG, compared with 2.1% (6/285) in the CG (p=0.03); the cumulative abstinence curve was favourable in the IG (HR 1.98; 95% CI 1.29 to 3.04).ConclusionsIn active smokers without known respiratory disease, brief advice plus detailed spirometry information doubled prolonged abstinence rates, compared with brief advice alone, in 12-month follow-up, suggesting a more effective intervention to achieve smoking cessation in primary healthcare.Trial registration numberNCT01194596.

Background Mobile apps provide an accessible way to test new health-related methodologies. Tobacco is still the primary preventable cause of death in industrialized countries, constituting an important public health issue. New technologies provide novel opportunities that are effective in the cessation of smoking tobacco. Objective This paper aims to evaluate the efficacy and usage of a mobile app for assisting adult smokers to quit smoking. Methods We conducted a cluster randomized clinical trial. We included smokers older than 18 years who were motivated to stop smoking and used a mobile phone compatible with our mobile app. We carried out follow-up visits at 15, 30, and 45 days, and at 2, 3, 6, and 12 months. Participants of the intervention group had access to the Tobbstop mobile app designed by the research team. The primary outcomes were continuous smoking abstinence at 3 and 12 months. Results A total of 773 participants were included in the trial, of which 602 (77.9%) began the study on their D-Day. Of participants in the intervention group, 34.15% (97/284) did not use the app. The continuous abstention level was significantly larger in the intervention group participants who used the app than in those who did not use the app at both 3 months (72/187, 38.5% vs 13/97, 13.4%; P Conclusions Regular use of an app for smoking cessation is effective in comparison with standard clinical practice. Trial Registration Clinicaltrials.gov NCT01734421; https://clinicaltrials.gov/ct2/show/NCT01734421

Dispositius electrònics; Cigarretes electròniques; Productes de tabac per escalfament Dispositivos electrónicos; Cigarrillos electrónicos; Productos de tabaco por calentamiento Electronic devices; Electronic cigarettes; Tobacco products for heating Els dispositius electrònics (DE) són sistemes que proporcionen nicotina i altres substàncies en forma d’aerosol inhalable. Van ser introduïts en el mercat l’any 2003 sense estudis preclínics, proves toxicològiques ni assajos de seguretat a llarg termini, tal com requereixen els productes farmacèutics o els productes sanitaris, i no han estat autoritzats com a productes terapèutics. Hi ha dos tipus principals de DE: les cigarretes electròniques (CE) i els productes de tabac per escalfament (PTE). Els seus efectes sobre la salut a llarg termini són desconeguts i, per tant, no hi ha proves que els DE siguin més segurs que el tabac convencional. A curt termini, poden tenir efectes respiratoris similars als de les cigarretes convencionals. L’any 2019, es va descriure una entitat pròpia de lesions pulmonars associades al vapeig (EVALI, de l’anglès E-cigarette or Vaping Product Use-Associated Lung Injury). També s’han notificat diverses afectacions relacionades dels sistemes respiratori, cardiovascular o immunitari, entre d’altres. Els assaigs clínics publicats fins avui no han aclarit si les CE són efectives per deixar de fumar, bàsicament perquè presenten dèficits metodològics importants. Hi ha una gran evidència (OR 4,59) entre l’ús de CE i la posterior conversió d’aquestes persones en fumadors habituals. L’estratègia més efectiva per ajudar les persones fumadores es basa en el suport psicològic o conductual i la utilització de fàrmacs (teràpia substitutiva de nicotina, bupropió i vareniclina). Els professionals sanitaris haurien de desaconsellar les cigarretes electròniques. Los dispositivos electrónicos (DE) son sistemas que proporcionan nicotina y otras sustancias en forma de aerosol inhalable. Se introdujeron en el mercado el año 2003, sin estudios preclínicos, pruebas toxicológicas, ni ensayos clínicos de seguridad a largo plazo, tal como requieren los medicamentos o los productos sanitarios, y no han sido autorizados como producto terapéutico. Hay dos tipos principales de DE, los cigarrillos electrónicos (CE) y los productos de tabaco por calentamiento (PTC). Los efectos a largo plazo sobre la salud de estos productos son desconocidos y, por tanto, no se dispone de pruebas que permitan afirmar que los DE son más seguros que el tabaco convencional. A corto plazo, pueden tener efectos respiratorios similares a los de los cigarrillos convencionales. En el año 2019, se describió una entidad propia de lesiones pulmonares asociadas al vapeo (EVALI: “E-cigarette Vaping product uso Associated Lung Injury”). También se han notificado varias afectaciones en los sistemas respiratorio, cardiovascular e inmunitario entre otros. Los ensayos clínicos publicados hasta el momento no aclaran si los CE son eficaces para dejar de fumar, básicamente, a causa de que presentan déficits metodológicos importantes. Se dispone de fuerte evidencia (ORO 4,59) entre el uso de CE y la posterior conversión a fumadores habituales. La estrategia más efectiva para ayudar a las personas fumadoras se basa en el apoyo psicológico/conductual y la utilización de fármacos (Terapia sustitutiva de nicotina, bupropión y vareniclina). Los profesionales sanitarios deben desaconsejar el uso de cigarrillos electrónicos.

Deixar de fumar; Deshabituació tabàquica; Programa d'ajuda; Tractament farmacològic Dejar de fumar; Deshabituación tabáquica; Programa de ayuda; Tratamiento farmacológico Stop smoking; Smoking cessation; Help program; Pharmacological treatment En aquesta publicació s’exposen els aspectes principals de l’ajuda a deixar de fumar segons els estudis disponibles.

Tractament del tabaquisme; Infermeres; Malaltia inflamatòria intestinal; Malaltia de Crohn Tratamiento del tabaquismo; Enfermeras; Enfermedad inflamatoria intestinal; Enfermedad de Crohn Smoking treatment; Nurses; Inflammatory bowel disease; Crohn disease Smoking is one the main preventable public health problems in developed countries. In relation to Crohn's disease, it is the best-characterized environmental factor that negatively impacts, both the predisposition to the disease and its evolution. Despite it has been demonstrated the effectiveness of smoking treatments and the smoking cessation minimal intervention method 5 A's ( Ask, Advise, Assess, Assist, and Arrange) in chronic patients, seem that nurses experienced in care of IBD patients don’t routinely perform it. Maybe because lack of skills or time on the job. Objective: to explain the knowledge, attitudes and behaviors in relation to smoking cessation, of nurses involved in the IBD patients care. As secondary objectives: to determine the level of implementation of smoking cessation intervention 5 A's, identify improvement areas on nurses' smoking cessation knowledge, and finally to identify factors/barriers that hinder nurses' participation in smoking cessation interventions for IBD patients. Methods: an exploratory, observational, cross-sectional and multicenter study has been designed. Target: advanced IBD nurse, gastroenterology staff nurse and daycare center's nurse Study variables: Competence in tobacco cessation activities through the self-administered KABO© (knowledge, attitudes, behaviors and organization) questionnaire. This instrument (validated in Spanish) is specifically designed to evaluate relevant factors in the implementation of stop smoking interventions. Sociodemographic variables: age, gender, smoking status, level of studies, individual characteristics the profession, years of professional experience, smoking training, current work situation and years of experience. Conclusions: We will present some preliminary data. Knowing the skills we have in smoking cessation practices would allow us to define strategies to improve our intervention. Amb el suport del Departament de Salut com a entitat finançadora per la Intensificació d’infermeria: SLT008/18/00077

Background Up to 75% of inpatients with mental disorders smoke, and their life expectancy is decreased by up to 25 years compared to the general population. Hospitalized patients without monitoring after discharge quickly return to prehospitalization levels of tobacco use. The aim of the 061 QuitMental study is to assess the effectiveness of a multicomponent and motivational telephone-based intervention to stop smoking through a quitline addressed to smokers discharged from mental health hospital wards. Methods A pragmatic randomized controlled trial, single blinded, will include 2:1 allocation to the intervention group (IG) and the control group (CG). The IG will receive telephone assistance to quit smoking (including psychological and psychoeducational support, and pharmacological treatment advice if required) proactively for 12 months, and the CG will receive only brief advice after discharge. The sample size, calculated with an expected difference of 15 points on smoking abstinence between groups (IG, 20% and CG, 5%), α = 0.05, β = 0.10, and 20% loss, will be 334 participants (IG) and 176 participants (CG). Participants are adult smokers discharged from psychiatric units of five acute hospitals. Measurements include dependent variables (self-reported 7-day point prevalence smoking abstinence (carbon monoxide verified), duration of abstinence, number of quit attempts, motivation, and self-efficacy to quit) and independent variables (age, sex, and psychiatric diagnoses). In data analysis, IG and CG data will be compared at 48 h and 1, 6, and 12 months post discharge. Multivariate logistic regression (odds ratio; 95% confidence interval) of dependent variables adjusted for potential confounding variables will be performed. The number needed to treat to achieve one abstinence outcome will be calculated. We will compare the abstinence rate of enrolled patients between groups. Discussion This trial evaluates an innovative format of a quitline for smokers with severe mental disorders regardless of their motivation to quit. If effective, the pragmatic nature of the study will permit transfer to routine clinical practice in the National Health System. Trial registration ClinicalTrials.gov, NCT03230955. Registered on 24 July 2017. Electronic supplementary material The online version of this article (10.1186/s13063-018-3106-5) contains supplementary material, which is available to authorized users.

Qualitative research; Mobile apps; Smoking cessation; Social support Recerca qualitativa; Aplicacions mòbils; Deshabituació del tabac; Suport social Investigación cualitativa; Aplicaciones móviles; Deshabituación del tabaco; Apoyo social Background: Smoking is one of the most significant factors contributing to low life expectancy, health inequalities, and illness at the worldwide scale. Smoking cessation attempts benefit from social support. Mobile phones have changed the way we communicate through the use of freely available message-oriented apps. Mobile app-based interventions for smoking cessation programs can provide interactive, supportive, and individually tailored interventions. Objective: This study aimed to identify emotions, coping strategies, beliefs, values, and cognitive evaluations of smokers who are in the process of quitting, and to analyze online social support provided through the analysis of messages posted to a chat function integrated into a mobile app. Methods: In this descriptive qualitative study, informants were smokers who participated in the chat of Tobbstop. The technique to generate information was documentary through messages collected from September 2014 through June 2016, specifically designed to support a smoking cessation intervention. A thematic content analysis of the messages applied 2 conceptual models: the Lazarus and Folkman model to assess participant's experiences and perceptions and the Cutrona model to evaluate online social support. Results: During the study period, 11,788 text messages were posted to the chat by 101 users. The most frequent messages offered information and emotional support, and all the basic emotions were reported in the chat. The 3 most frequent coping strategies identified were physical activity, different types of treatment such as nicotine replacement, and humor. Beliefs about quitting smoking included the inevitability of weight gain and the notion that not using any type of medications is better for smoking cessation. Health and family were the values more frequently described, followed by freedom. A smoke-free environment was perceived as important to successful smoking cessation. The social support group that was developed with the app offered mainly emotional and informational support. Conclusions: Our analysis suggests that a chat integrated into a mobile app focused on supporting smoking cessation provides a useful tool for smokers who are in the process of quitting, by offering social support and a space to share concerns, information, or strategies.

Fumadors; Pacients ingressats; Malalts mentals Smoking; Patient admitted; Mental patient Fumadores; Pacientes ingresados; Enfermo mental Aquesta guia pretén definir l'actuació de l'equip multidisciplinari que atén els pacients fumadors ingressats en unitats de salut mental.

Tabac; Malalts mentals; Tractament Tabaco; Enfermos mentales; Tratamiento Tobacco; Mental patient; Treatment Aquesta guia va dirigida a tots aquells professionals sanitaris que treballen en institucions de salut mental i addiccions i que segueixen les directrius del Pla director de salut mental i addiccions. La guia no presenta abordatges específics o tractaments especials per a aquesta població, sinó que ofereix pautes i orientacions en l’abordatge terapèutic habitual i científicament acceptat per al tractament del tabaquisme en la població general, tenint en compte, però, aspectes i variables diferenciadors en aquests pacients, que comporten una complexitat d’intervenció afegida.

Tabaquisme; Consum de tabac; Fumadors; Tractament Tabaquismo; Consumo de tabaco; Fumadores; Tratamiento Smoking; Tobacco consumption; Smoker; Treatment Aquest document aporta una revisió acurada del coneixement científic actualment disponible sobre aquest tema, i el tradueix en recomanacions per a la pràctica diària. Pel seu contingut docent, la Guia constitueix també un valuós document per facilitar l’adquisició de competències clíniques que ha de caracteritzar el desenvolupament dels professionals de l’Institut Català de la Salut. Les patologies relacionades amb el consum de tabac són un dels motius més importants en la consulta habitual en l’àmbit sanitari, en general, i en l’atenció primària, en particular. El tabaquisme és considerat actualment el primer problema de salut pública prevenible en els països desenvolupats. Es pot afirmar, sens dubte, que el tabac és la primera causa de mort prematura i de malaltia prevenible al nostre país.

Coronavirus SARS-CoV-2; COVID-19; 2019-nCoV; Consum de tabac; Prevenció Coronavirus SARS-CoV-2; COVID-19; 2019-nCoV; Consumo de tabaco; Prevención Coronavirus SARS-CoV-2; COVID-19; 2019-nCoV; Tobacco use; Prevention Comunicació sobre els efectes en el control del tabac, considerant l'efecte sindèmic de la COVID-19 amb la pandèmia de malalties no transmissibles i la repercussió de la priorització de la resposta a la pandèmia.

Dispositius electrònics; Cigarretes electròniques; Productes de tabac per escalfament Dispositivos electrónicos; Cigarrillos electrónicos; Productos de tabaco por calentamiento Electronic devices; Electronic cigarettes; Tobacco products for heating Els dispositius electrònics (DE) són sistemes que proporcionen nicotina i altres substàncies en forma d’aerosol inhalable. Van ser introduïts en el mercat l’any 2003 sense estudis preclínics, proves toxicològiques ni assajos de seguretat a llarg termini, tal com requereixen els productes farmacèutics o els productes sanitaris, i no han estat autoritzats com a productes terapèutics. Hi ha dos tipus principals de DE: les cigarretes electròniques (CE) i els productes de tabac per escalfament (PTE). Els seus efectes sobre la salut a llarg termini són desconeguts i, per tant, no hi ha proves que els DE siguin més segurs que el tabac convencional. A curt termini, poden tenir efectes respiratoris similars als de les cigarretes convencionals. L’any 2019, es va descriure una entitat pròpia de lesions pulmonars associades al vapeig (EVALI, de l’anglès E-cigarette or Vaping Product Use-Associated Lung Injury). També s’han notificat diverses afectacions relacionades dels sistemes respiratori, cardiovascular o immunitari, entre d’altres. Els assaigs clínics publicats fins avui no han aclarit si les CE són efectives per deixar de fumar, bàsicament perquè presenten dèficits metodològics importants. Hi ha una gran evidència (OR 4,59) entre l’ús de CE i la posterior conversió d’aquestes persones en fumadors habituals. L’estratègia més efectiva per ajudar les persones fumadores es basa en el suport psicològic o conductual i la utilització de fàrmacs (teràpia substitutiva de nicotina, bupropió i vareniclina). Els professionals sanitaris haurien de desaconsellar les cigarretes electròniques. Los dispositivos electrónicos (DE) son sistemas que proporcionan nicotina y otras sustancias en forma de aerosol inhalable. Se introdujeron en el mercado el año 2003, sin estudios preclínicos, pruebas toxicológicas, ni ensayos clínicos de seguridad a largo plazo, tal como requieren los medicamentos o los productos sanitarios, y no han sido autorizados como producto terapéutico. Hay dos tipos principales de DE, los cigarrillos electrónicos (CE) y los productos de tabaco por calentamiento (PTC). Los efectos a largo plazo sobre la salud de estos productos son desconocidos y, por tanto, no se dispone de pruebas que permitan afirmar que los DE son más seguros que el tabaco convencional. A corto plazo, pueden tener efectos respiratorios similares a los de los cigarrillos convencionales. En el año 2019, se describió una entidad propia de lesiones pulmonares asociadas al vapeo (EVALI: “E-cigarette Vaping product uso Associated Lung Injury”). También se han notificado varias afectaciones en los sistemas respiratorio, cardiovascular e inmunitario entre otros. Los ensayos clínicos publicados hasta el momento no aclaran si los CE son eficaces para dejar de fumar, básicamente, a causa de que presentan déficits metodológicos importantes. Se dispone de fuerte evidencia (ORO 4,59) entre el uso de CE y la posterior conversión a fumadores habituales. La estrategia más efectiva para ayudar a las personas fumadoras se basa en el apoyo psicológico/conductual y la utilización de fármacos (Terapia sustitutiva de nicotina, bupropión y vareniclina). Los profesionales sanitarios deben desaconsejar el uso de cigarrillos electrónicos.