Search

Per descriure el arquetipus del èxit de la resistència a la urbanització, s’analitza el cas d’estudi de Gallecs, una zona rural rodejada de territori urbanitzat de 733,52 hectàrees a 20Km de Barcelona. El conflicte va començar als anys 70 y ara aquesta zona y les persones que hi viuen han assolit i assegurat un nivell d’estabilitat per viure en un Gallecs rural. Les dades primàries i secundàries han estat analitzades a nivell micro amb les teories fonamentades i les dades de nivell meso i macro, com a “blocs de construcció” per el cas del estudi (Thomas, 2011), són utilitzats per descriure l’evolució de l’espai al llarg dels anys, juntament amb els diversos grups socials de la població de la zona. Tot la qual cosa, ajuda a comprendre la complexitat de les dinàmiques de desacord entre els grups socials en un petit poble. També s’ofereix una narrativa més dinàmica del que comunament s’ha donat de l’èxit de Gallecs. La tesi resulta en un model al llarg de l’eix del temps, de les interaccions, la mida, l’estratègia i la vigilància necessària. Detallant la situació particular de com deuen actuar en el seu marc temporal la població y l’administració, en l’ús a la mobilització de les xarxes de contactes construïdes durant aquests anys. Estranyament, la difícil situació deguda a l’expropiació, és el que va donar a Gallecs una mida que va permetre lluitar per la conservació, a més a més provocà la discussió sobre l’estratègia a llarg termini dins el moviment social que podria proporcionar una protecció legal i la vigilància permanent de la població per mantenir Gallecs. Para describir el arquetipo del éxito de la resistencia a la urbanización, se analiza el caso de estudio de Gallecs, una zona rural rodeada de territorio urbanizado de 733,52 hectáreas a 20 km de Barcelona. El conflicto comenzó en los años 70 y ahora ésta zona y las personas que viven en ella ya han alcanzado y asegurado un nivel de estabilidad para vivir en un Gallecs rural. Los datos primarios y secundarios recogidos, han sido analizados a nivel micro con las teorías fundamentadas y los datos de nivel meso y macro como “bloques de construcción” para el caso en estudio (Thomas, 2011), son usados para describir la evolución del espacio a lo largo de los años, junto con los diversos grupos sociales de la población en esta zona. Todo lo cual, ayuda a entender la complejidad de las dinámicas de desacuerdo entre los grupos sociales en un pequeño pueblo. También se ofrece una narrativa más dinámica de la que comúnmente se ha dado del éxito de Gallecs. La tesis resulta en un modelo a lo largo del eje de tiempo, de las interacciones, el tamaño, la estrategia y vigilancia necesaria. Detallando la situación particular de cómo deben actuar en su marco temporal la población y la administración, en el uso y la movilización de las redes de contactos construidas durante estos años. Extrañamente, la difícil situación debido a la expropiación, es lo que le dio a Gallecs un tamaño que permitió luchar por la conservación, además provocó la discusión sobre una estrategia a largo plazo dentro del movimiento social que podría proporcionar una protección legal y la vigilancia permanente de la población para mantener Gallecs. To build an archetype of successful resistance to urbanisation, the case study of Gallecs, a peri urban rural area of 733,52 ha at 20km from Barcelona is analysed. A conflict that began in the 70s, this area and the people living on it has since secured a level of stability to live in a rural Gallecs. Primary and secondary data collected was analysed at the micro level with grounded theory and at the meso and marco level as a case study of a “building block type” (Thomas, 2011). This was used to describe the evolution of the space during these years, along with the various social divisions within the population in this area. All of which works towards understanding the complexity of social segregation and group dynamics in a small town. It also offers a more dynamic narrative of that which is commonly given on the success of Gallecs. The thesis results in an archetype along the axis of time, networks, size, strategy and vigilance. This archetype details the particular predicament of time in framing the action of the population and government as well as the use and mobilisation of networks built during those years. Strangely, the “evil” of the expropriation, had given Gallecs a size that could be fought for. While an emphasis on discussions of a strategy within the social movement that could provide long term legal protection in addition to the ongoing vigilance of the population to maintain the space.

Social capacity building for natural hazards is a topic increasingly gaining relevance not only for so-called developing countries but also for European welfare states which are continuously challenged by the social, economic and ecological impacts of natural hazards. Following an outline of recent governance changes with regard to natural hazards, we develop a heuristic model of social capacity building by taking into account a wide range of existing expertise from different fields of research. Particular attention is paid to social vulnerability and its assessment, as well as to risk communication and risk education as specific strategies of social capacity building. We propose to distinguish between interventionist and participatory approaches, thus enabling for a better understanding of existing practices of social capacity building as well as their particular strengths and weaknesses. By way of conclusion, we encourage more research on social capacity building for natural hazards in the European context which at present is highly diverse and, at least in parts, only poorly investigated.