Search

The objective of this paper is to describe the Social Sciences and Humanities projects with Spanish participation within the Sixth EU Framework Programme (FP6) (2002-2006) as well as the scientific production resulting from these projects. First, we determine the most significant characteristics of the projects with Spanish participation (duration, funding, topics, type of institution, etc.). Secondly, we analyse the scientific production derived from a selection of projects from the Scopus database to analyse some bibliometric features. The results show that the projects have a significant Spanish participation, but below other countries with a smaller demographic volume, and there is little leadership from Spanish institutions. The scientific production is characterized by articles written predominantly in English, published in first-quartile journals and prepared by one or two authors. However, only 14.7% of the articles analysed were coordinated by a Spanish author.

Design and development of the Grupo Godó’s document database. The article describes the process by which the corporate database of the mass media group, Grupo Godó, was designed and created. First the author reviews the prior situation that gave rise to the need for the project. Thereafter the characteristics of the database are described in detail: structure, contents, documentary analysis, information flow, and search interfaces. The article concludes by evaluating the functionality of the new database up to the present and outlining future initiatives that are expected to improve both the system’s functionality and implementation.

En los últimos años, las henamientas de descubrimiento están sustituyendo los antiguos OP AC en buena parte de las bibliotecas del mundo, incluyendo las de nuestro país. Las dos principales diferencias de estas henamientas en comparación con los antiguos catálogos (OPAC) son la asimilación del modelo de búsqueda de Google (priorización de la búsqueda simple en una única casilla sin !imitadores de campo ni operadores booleanos explícitos) y la recuperación de resultados en todos los fondos de la biblioteca, independientemente de su naturaleza (analógica o digital) y de su procedencia ( colección propia, bases de datos, revistas electrónicas, repositorios, etc.). El objetivo final de las he1nmientas de descubrimiento es reproducir, en la medida de lo posible, la exitosa experiencia de usuario que ofrece Google, tratando de simplificar al máximo el proceso de búsqueda, por medio de una casilla única, de todos los recursos bibliográficos adquiridos y contratados por la biblioteca (ÁVILA-GARCÍA; ORTIZ-REPISO; RODRÍGUEZ-MATEOS, 2015). En el caso del Centre de Recursos pera l'Aprenentatge i la Investigació (CRAI) de la Universitat de Barcelona (http://crai.ub.edu/) el cambio de sistema se produjo el 2018 cuando Cercabib1 (http://Cercabib.ub.edu/iii/encore0 sustituyó los anteriores sistemas de recuperación de información de la UB, fusionando en un único entorno de búsqueda el Cataleg de les bibboteques (https://cataleg.ub.edu/) y el ReCercador+ (http://mlplus.hosted.exlibrisgroup.com/primo library/libweb/action/search.do ), y convirtiéndose en la ventanilla única de búsqueda simultánea de todos los fondos del CRAI, independientemente del soporte, tipología o ubicación del recurso. Tal y como se expone en la página de presentación de Cercabib, con esta herramienta se pueden "realizar búsquedas de manera simultánea en todos los fondos del CRAI al margen del soporte, tipología o ubicación del recurso. Es decir: libros, revistas, artículos de revista, tesis, audiovisuales, entre otros; independientemente de si son recursos en papel o fom1ato electrónico y de si están ubicados flsicamente en alguno de nuestros CRAI Bibliotecas o alojados en un servidor propio o ajeno. En conjunción con el SIRE (Servicio Intermediario de acceso a los Recursos Electrónicos.), el Cercabib os dará acceso a los recursos electrónicos subscritos por el CRAI."

Hacia la mitad de la década de los noventa, con la expansión de internet a partir del protocolo «http» que hace posible la web y los navegadores gráficos, tiene lugar el inicio del desarrollo de la docencia en línea (online o e-learning). Pocos años más tarde se empieza a hablar de docencia semipresencial (blended o b-learning). En los primeros años de la década del 2000 ya se pueden encontrar multitud de publicaciones que explican experiencias realizadas, propuestas, reflexiones y comparaciones entre la docencia no presencial y la semipresencial. En España, hacia finales de la década iniciada en el 2000, se empiezan a llevar a cabo experiencias de introducción de semipresencialidad en diversas universidades; la mayor parte se concentran en másteres o posgrados y en asignaturas sueltas, y se presentan en forma de proyectos de innovación. En la Facultad de Biblioteconomía y Documentación1 de la Universidad de Barcelona, la primera experiencia con la semipresencialidad se inicia el curso 2011-2012 con una prueba piloto en el Grado en Información y Documentación,2 que luego se consolida y se extiende a otros estudios del centro. A partir de dicha experiencia, se plantea este «cuaderno », cuyo objetivo es presentar los aspectos más relevantes de su diseño inicial, los instrumentos desarrollados para llevarla a cabo y una valoración final que aborda los puntos fuertes, los puntos débiles y las limitaciones del proyecto. Se pretende reflexionar acerca de la implementación y de los resultados obtenidos, así como valorar la experiencia vivida a lo largo de los años desde un punto de vista más cualitativo. A pesar de que se parte de la experiencia concreta de unos estudios en un centro determinado, se ha optado por un enfoque que permita aportar la máxima utilidad posible a todas aquellas personas u organizaciones interesadas en poner en marcha la implementación de la docencia en formato semipresencial en algún estudio universitario. Por este motivo, la exposición de contenidos se realiza incidiendo en los factores más relevantes que deberían tenerse en cuenta para garantizar el éxito...

Cap a la meitat de la dècada dels 90, amb l’expansió d’internet a partir del protocol «http» que fa possible la web i els navegadors gràfics, té lloc l’inici del desenvolupament de la docència en línia (online o e-learning). Pocs anys més tard es comença a parlar de docència semipresencial (blended o b-learning). Els primers anys de la dècada del 2000, ja es poden trobar multitud de publicacions que expliquen experiències dutes a terme, propostes, reflexions i comparacions entre la docència no presencial i la semipresencial. A Espanya, cap a finals de la primera dècada del 2000, es comencen a dur a terme experiències d’introducció de semipresencialitat a diverses universitats, la major part de les quals es concentren a màsters o postgraus, en assignatures soltes i es presenten en forma de projectes d’innovació. A la Facultat de Biblioteconomia i Documentació1 de la Universitat de Barcelona, la primera experiència amb la semipresencialitat s’inicia el curs 2011-2012 amb una prova pilot al Grau en Informació i Documentació, 2 que després es consolida i s’estén a altres ensenyaments del centre. És a partir d’aquesta experiència que es planteja aquest «quadern », que té per objectiu presentar els aspectes més rellevants del seu disseny inicial, els instruments desenvolupats per dur-la a terme, i una valoració final exposant els punts forts, els punts febles i les limitacions del projecte. Es pretén reflexionar sobre la implementació i sobre els resultats obtinguts, com també valorar l’experiència viscuda al llarg dels anys des d’un punt de vista més qualitatiu. Malgrat partir de l’experiència concreta d’un ensenyament en un centre determinat, s’ha optat per un enfocament que permeti aportar la màxima utilitat possible a totes aquelles persones o organitzacions interessades en posar en marxa la implementació de la docència en format semipresencial en algun ensenyament universitari. Per aquest motiu l’exposició de continguts es fa incidint en aquells factors més rellevants que s’haurien de tenir en compte per tal de garantir l’èxit...

The aim of this article is to increase awareness of the activities that are carried out in Catalan prison libraries to promote reading, literacy and culture among inmates. The educational role of prison libraries is recognized both in recommendations on international law issued by UNESCO and the Council of Europe and in recommendations issued by professional bodies such as the Library and Information Association (CILIP, formerly the Library Association) and the International Federation of Library Associations and Institutions (IFLA). To ascertain the type of activities conducted by Catalan prison libraries to promote reading, literacy and culture, a survey was emailed to prison managers. The results reveal that libraries in Catalan prisons play a very active role in the education of inmates. They offer a wide range of activities related to the promotion of reading, literacy and culture, whether as part of an internal library initiative or in partnership with other education services. The survey revealed some relatively common prison activities, such as reading clubs and art workshops, in addition to some highly original initiatives such as rap writing, escape rooms and lip dubs, and programmes such as AlfaDigital, which aim to develop reading and creative abilities while enhancing ICT skills.

The article discusses how and to what extent the RDF data model is applied in major Spanish digital collections of heritage materials. This model, as well as Open Data and Linked Data initiatives, are introduced. Fifty-one digital repositories were analysed to determine whether they expressed their records in RDF, offered SPARQL query points searchable by external agents, and used references as property values. The Europeana EDM and OntoWeb models are also described. It is concluded that the use of RDF is unequal and excessively conditioned by the use of applications that automatically convert records into RDF triples. Few of the collections analysed give SPARQL points for external queries. Also, the use of references is linked to applications using different models: EDM or OntoWeb. Collections should enrich their data and define aggregation levels for generated RDF data in order to be disseminated, made accessible, and adapted to the semantic web. Se analiza cómo y en qué grado se aplica el modelo RDF en las principales colecciones digitales españolas de materiales patrimoniales. Se introduce este modelo y también las iniciativas de Datos Abiertos y Datos Enlazados. A continuación se examinan 51 repositorios digitales y de cada uno de ellos se determina si expresan sus registros en RDF, ofrecen un punto de consulta SPARQL consultable por agentes externos y si usan referencias como valor de las propiedades. A partir de los resultados se describen los modelos EDM de Europeana y OntoWeb. Se concluye que la aplicación de RDF es desigual, demasiado condicionada al uso de aplicaciones que convierten automáticamente los registros en tripletas RDF, que se dan pocos puntos SPARQL para la consulta externa y que el empleo de referencias se vincula al uso de aplicaciones con diferentes modelos: EDM u OntoWeb. Se recomienda que las colecciones han de enriquecer sus datos y determinar niveles de agregación de los datos RDF generados para difundirse, hacerse accesibles y adaptarse a la web semántica.

Informe final del projecte de millora i innovació docent, convocatòria 2012., El curs 2011-2012 s’inicià la docència en format semipresencial al grau d’Informació i Documentació. L’experiència pren la forma d’una prova pilot de dos anys de durada amb l’objectiu de comprovar si aquest format de docència pot millorar la preparació dels futurs professionals de la informació i ajustar-se millor a l’actual context semipresencial de la feina que desenvolupen aquests professionals. El projecte de millora i innovació docent es planteja un cop iniciada la prova pilot, amb tres objectius generals: identificar i valorar dades que permetin mesurar els resultats i l’assoliment dels objectius de la prova pilot; identificar i dur a terme les modificacions necessàries per a la millora i la consolidació de la docència semipresencial; difondre l’experiència i els resultats de la prova pilot amb la intenció d’aportar coneixements adquirits que puguin resultar útils a d’altres. Durant el desenvolupament del projecte, s’han establert i valorat indicadors d’avaluació, s’han realitzat modificacions i millores, i s’ha difós l’experiència i part dels resultats. Les primeres valoracions apunten a uns resultats millors de rendiment de l’alumnat, per bé que aquesta millora sembla estar més relacionada amb el perfil de l’alumnat que opta per la docència semipresencial que amb el propi model.

El dret universal d’accés a la informació ha estat reconegut internacionalment com un dret al llarg del segle XX tant per institucions d’àmbit general com per associacions professionals de biblioteconomia i documentació. Tant les Nacions Unides (Declaración, 2004) com la UNESCO (UNESCO, 2002) i l’IFLA (IFLA. Secció de Biblioteques Públiques; UNESCO, 2002) han reconegut el dret de totes les persones, independentment de la raça, el sexe, les creences i la condició social, a rebre informacions i opinions per qualsevol mitjà d’expressió i a gaudir dels serveis i dels materials que la biblioteca pública, com a institució fonamentada en la igualtat d’accés, posa a l’abast de tots els ciutadans i les ciutadanes...

[spa] El curso 2011-2012 se inicia la introducción de la semipresencialidad en el grado de Información y Documentación de la Facultad de Biblioteconomía y Documentación de la Universidad de Barcelona. Se ofrecen todas las asignaturas de primer curso en este formato para un grupo de 30 alumnos. La planificación ha supuesto la determinación de las condiciones y el grado de presencialidad, la creación del material docente de las asignaturas en un campus virtual y el establecimiento de indicadores y mecanismos de seguimiento y evaluación. Los primeros resultados apuntan diferencias importantes respecto al seguimiento de la titulación en formato presencial., [eng] From the 2011-2012 academic year, blended learning is being introduced in the Information and Documentation Degree of the University of Barcelona's Faculty of Library and Information Science. All first-year subjects are offered in this format for a group of 30 students. The planning has involved establishing the conditions and degree of the blending, creating teaching materials on a virtual campus, and setting up indicators and mechanisms for monitoring and evaluation. First results suggest relevant differences with respect to the on-site model.

Se analizan las interfaces de consulta de 31 repositorios patrimoniales españoles con el objetivo de identificar sus puntos fuertes y sus puntos débiles. Los elementos analizados (ayudas, consulta multilingüe, modalidades de búsqueda, lenguajes de interrogación, etc.) han sido establecidos a partir de la bibliografía especializada, tanto la que hace referencia de manera específica a las interfaces de consulta de todo tipo de repositorios, como la que trata el tema desde una perspectiva distinta o más amplia (por ejemplo, interfaces de catálogos de bibliotecas, usabilidad). Se propone una serie de recomendaciones con el fin de mejorar los puntos débiles detectados. ABSTRACT: Analysis of the user interfaces of 31 Spanish heritage repositories in order to identify their strengths and shortcomings. The elements analyzed (help screens, multilingual search, search methods, query languages, etc.) have been established from the literature referred specifically to the user interfaces of all kind of repositories, as well as that from a different or broader perspective (for example, library catalog interfaces, usability). Several recommendations are made to improve the weaknesses identified.

Objectius. Analitzar l'existència i el contingut de documents de polítiques de col·lecció i criteris de selecció de les col·leccions digitals patrimonials espanyoles. Examinar si la descripció de les col·leccions incloses en els portals respectius comunica adequadament als usuaris la història i els objectius de la col·lecció, els destinataris, l'abast temàtic o geogràfic, cronològic i lingüístic, els tipus de documents digitalitzats, la relació amb la col·lecció analògica, els usos permesos i altres qüestions de tipus organitzatiu i tècnic. -- Metodologia. Per al primer objectiu, s'ha fet l'anàlisi del contingut dels portals de les col·leccions objecte d'estudi i s'ha enviat un qüestionari a les entitats responsables. Per al segon objectiu, s'ha desenvolupat una llista dels elements descriptius —que s'haurien d'incloure en la descripció de les col·leccions— basada en directrius internacionals i s'han avaluat les col·leccions amb relació a aquesta llista. S'han seleccionat per a l'estudi les col·leccions digitals exclusivament patrimonials que aporten metadades en el recol·lector Hispana del Ministerio de Cultura. -- Resultats. Destaca l'absència de documents formals de polítiques de col·lecció, però els criteris de selecció —que en la majoria dels casos no són públics— són clars i estan ben formulats. Pel que fa a la descripció de les col·leccions, hi ha diferències molt marcades entre els fons analitzats i s'hi observen alguns models de bones pràctiques. Tanmateix, en general, la informació és molt minsa: no acostumen a haver-hi dades sobre el mateix projecte, els destinataris queden molt difusos, les qüestions organitzatives hi són del tot absents, i les tipologies documentals incloses o les llengües i els períodes coberts sovint s'han de deduir de la interfície de cerca o de les estadístiques de les plataformes corresponents. En els apartats d'objectius de la col·lecció i de l'abast temàtic o geogràfic, la informació sol ser més completa.Objectives. To analyse the existence and contents of collection policy documents and the selection criteria for Spanish digital heritage collections. To examine whether or not the description of the collections on the corresponding web pages informs users of the following: the background and aims of the collection; the target audience; the geography, subjects, periods and languages that are covered; the types of documents that have been digitalized; the relationship with the non-digitalized collection; the permitted uses; and other organizational and technical issues. -- Method. To attain the first objective, we analysed the contents of the collections' web pages and sent a questionnaire to the organizations that are responsible for these heritage resources. For the second objective, we used international guidelines to draw up a list of elements that should be included in descriptions of collections. We then assessed the collections in relation to this list. We selected digital heritage collections that are described in Hispana, which is the Ministry of Culture's content aggregator. -- Results. There was a notable lack of formal collection policy documents. However, the selection criteria, which were not usually made public, were clear and well formulated. There were considerable differences in the descriptions of the collections that were analysed. Some examples of good practices were found. However, in general, the information was minimal. Frequently, there were no data on the project itself, the target audience was broad, there was a lack or total absence of organizational issues, and the types of documents included or the languages and periods covered often had to be deduced from the search interface or the statistics provided by the corresponding platforms. The information on the objectives, subjects and geography addressed in the collection tended to be more comprehensive.

Les biblioteques de presons ofereixen als reclusos l’oportunitat de trobar resposta a les seves necessitats d’educació, de desenvolupament personal i de lleure com ho fa la biblioteca pública als usuaris que es troben en llibertat. I per fer-ho d’una manera òptima és necessari que puguin trobar vies de col·laboració amb les biblioteques públiques que els permetin compartir recursos i oferir serveis i activitats adaptats a les seves necessitats. Amb aquest objectiu s’han volgut recollir algunes experiències en què es posa en evidència la necessitat i l’oportunitat de la col·laboració entre les biblioteques públiques i les biblioteques de presons, perquè puguin servir de model per continuar treballant en la millora d’aquest servei dins dels centres penitenciaris, Prison libraries offer prisoners the opportunity to pursue their educational, personal development and leisure needs in the same way as public libraries fulfil the needs of the general public. The best way to ensure that prison libraries achieve this aim is to set up partnership schemes with public libraries to share resources and offer services and activities which are adapted to the needs of the prison population. With this aim in mind, we describe some experiences which illustrate the need for collaboration between public and prison libraries and which may serve as a model for future work to improve library services within prisons., Las bibliotecas de prisiones ofrecen a los reclusos la oportunidad de encontrar respuestas a sus necesidades de educación, de desarrollo personal y de ocio como lo hace la biblioteca pública con los usuarios que se encuentran en libertad. Y para hacerlo de una manera óptima es necesario que puedan encontrar vías de colaboración con las bibliotecas públicas que les permitan compartir recursos y ofrecer servicios y actividades adaptadas a sus necesidades. Con este objetivo se han recogido algunas experiencias en las que se ponen en evidencia la necesidad y la oportunidad de la colaboración entre las bibliotecas públicas y las bibliotecas de prisiones, para que puedan servir de modelo para continuar trabajando en la mejora de este servicio dentro de los centros penitenciarios.

El principal objetivo de este proyecto es hacer un seguimiento y valoración de la puesta en marcha de la evaluación continua en la Diplomatura de Biblioteconomía y Documentación de la Universitat de Barcelona. La implantación a lo largo del curso 2007-2008 de nuevos sistemas de evaluación continua, con finalidades formativas y/o acreditativas, según los casos, confiere un especial interés al seguimiento y evaluación de los efectos de los elementos de evaluación continua implantados en las diferentes asignaturas que forman parte de este proyecto. El trabajo que aquí presentamos, y que forma parte de un proyecto más amplio, en fase de desarrollo, se centrará en la valoración de este nuevo sistema de evaluación por parte de los estudiantes. De forma complementaria a esta valoración se obtendrá una primera muestra de los diversos 2 elementos de evaluación utilizados para proceder a su análisis y clasificación. Veremos que éstos pueden ser muy diversos en cuanto a cantidad y características y, por tanto, influir en gran medida en la percepción que tiene el alumno sobre la evaluación continua, así como en su rendimiento académico.

Como en muchos otros ámbitos profesio­nales, en el sector de las bibliotecas de pri­sión la existencia de unas directrices que sirvan de guía en la planificación de nuevas bibliotecas penitenciarias, así como en la evaluación y mejora de las ya existentes, es un elemento básico, aunque no el único, para conseguir un servicio bibliotecario de cali­dad.

[cat] El treball pretén descriure i avaluar la situació actual de les biblioteques de presó a Catalunya, amb l'objectiu d'identificar aquells aspectes de la seva organització i gestió que puguin ser susceptibles de millora, així com d'elaborar una proposta d'actuació conjunta que provi de resoldre les possibles deficiències observades. L'anàlisi es basa en la comparació de les biblioteques penitenciàries catalanes amb les observacions i recomanacions dels principals autors i institucions internacionals i nacionals del sector, especialment amb les normes i recomanacions elaborades per l'IFLA, l'American Library Association, Library Association, les quals, pel prestigi de les institucions que les avalen i per la voluntat reguladora que les informa, suposen una eina de treball imprescindible en aquest sector. D'aquesta manera, mitjançant aquest estudi comparatiu es pretén donar resposta a les següents preguntes sobre la situació actual de les biblioteques de presó de Catalunya: 1. Orgànicament, ¿de qui depèn la biblioteca en el marc de la presó? Li permet aquesta dependència desenvolupar tots els seus objectius de forma plena i independent? ¿O, al contrari, està sotmesa a objectius superiors que en limiten o condicionen la funció, com seria en el cas de dependre directament del Departament d'Educació? 2. ¿Disposen les biblioteques catalanes d'un pressupost suficient, ininterromput i plenament controlat pel bibliotecari, que els permeti oferir als usuaris uns serveis quantitativament i qualitativament adequats a les seves necessitats? 3. ¿Disposen totes les biblioteques de bibliotecari professional? En cas afirmatiu, ¿n'és suficient el nombre? Quina és la seva dedicació? ¿A temps complet, o només unes hores a la setmana? ¿Quin altre personal compon les plantilles: auxiliars civils, auxiliars interns, funcionaris, etc.? Són suficients en cada cas? 4. ¿On es troben físicament localitzades les biblioteques al si de les presons? Són fàcilment accessibles per tots els reclusos? ¿Com s'ha resolt aquesta qüestió en el cas de les presons d'estructura modular? És suficient l'espai que ocupen? ¿Està ben condicionat (il·luminació natural i artificial, calefacció, aire condicionat, etc.)? ¿Disposen de les instal·lacions i el material necessaris per a desenvolupar els serveis de manera eficient? 5. Quin paper tenen avui dia les tecnologies de la informació en els serveis bibliotecaris? Les biblioteques catalanes, ¿estan ben assortides d'equipament informàtic (ordinadors personals, impressores, escàners, etc.)? Hi ha accés a Internet? ¿Han estat automatitzats els serveis (adquisició, catalogació, préstec, consulta, etc.)? Els interns, ¿tenen accés directe a totes aquestes tecnologies? 6. Els fons, ¿responen a les necessitats reals dels usuaris? Disposen les biblioteques d'un nombre d'obres suficient? Està actualitzat el fons? ¿Hi ha una pluralitat suficient de temàtiques i de suports (llibres, vídeos, cassets, CD, etc.)? El bibliotecari, ¿ha pogut bastir el fons segons criteris propis i preestablerts? ¿O, al contrari, per manca de pressupost específic, el fons és compost bàsicament per donatius personals i/o institucionals? 7. ¿Són suficients, en qualitat i en quantitat, els serveis que ofereixen les biblioteques catalanes als seus usuaris? ¿Donen satisfacció a les tres necessitats bàsiques dels reclusos reconegudes per la majoria de les normatives i recomanacions: necessitats informatives, educatives i recreatives? 8. Les biblioteques de les presons catalanes, ¿treballen de forma conjunta i coordinada? ¿Formen part de cap xarxa de biblioteques més àmplia d'abast nacional o internacional? ¿Col·laboren de forma estable i institucionalitzada amb altres biblioteques de la seva comunitat, especialment amb les biblioteques públiques?, [eng] This work describes and evaluates the current situation of prison libraries in Catalonia, with the objective of identifying those aspects of their organization and management that could be improved upon, as well as of developing a proposal of joint action in order to solve the possible deficiencies that have been observed. The analysis is based on the comparison of the Catalan penitentiary libraries with the observations and recommendations of the most prominent authors and institutions, both international and national, of this sector, especially with the standards and recommendations developed by IFLA, the American Library Association and the Library Association that, due to the prestige of the institutions that support them and to the regulations that have informed them, represent an essential work tool in this sector.

El passat 24 de febrer de 2004 va tenir lloc a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona el seminari “Serveis especials a les biblioteques: parlen els usuaris”. La jornada, organitzada per la Facultat de Biblioteconomia i Documentació, el Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya i l’Associació Lectura Fàcil, va tenir com a principal objectiu donar veu als usuaris amb necessitats especials, de manera que els professionals de les biblioteques poguessin conèixer de primera mà les seves característiques i particularitats, i saber com veuen les biblioteques d’avui en dia i com els agradaria que fossin. El seminari es va dividir en dues sessions, una de matí i una altra de tarda. Al matí hi van participar representants de minories etnolingüístiques i de col·lectius de persones amb discapacitats auditives, visuals, intel·lectuals i trastorns neuropsicològics. A la tarda es va tractar dels usuaris de biblioteques de presó, de l’aplicació de les noves tecnologies per adaptar els serveis de biblioteca als usuaris amb necessitats especials i, per acabar, del paper que la biblioteca pública i el llibre fàcil poden tenir en l’accés d’aquests col·lectius a la societat de la informació...

Es descriu el servei de biblioteca del Centre Penitenciari de Joves de Barcelona. En primer lloc es fa una breu explicació de l'organització del centre penitenciari per unitats de convivència, així com de les principals característiques dels seus interns (edat, medi sociocultural, nivell cultural, estudis en curs, etc.). Posteriorment es descriu pròpiament el servei de biblioteca del centre des de diferents punts de vista: administració, serveis, pressupost, personal, localització i condicionament, fons, catàleg i promoció i difusió. Per últim, es comparen i valoren les principals dades d'aquest servei amb les que estableixen les recomanacions de l'IFLA per a biblioteques de presó., The article describes the library service of the Youth Correction Centre of Barcelona, beginning with a brief explanation of the organisation of the centre’s living units and of the main characteristics of the interns (age, social/cultural background, cultural level, current studies, etc.). Following this introduction is a description of different aspects of the library service: administration, services, budget, personnel, site and infrastructure, collection, catalogue, publicity and dissemination. Finally, the principal characteristics of this service are compared with, and evaluated according to, the recommendations of IFLA for prison libraries., Se describe el servicio de biblioteca del Centre Penitenciari de Joves de Barcelona. En primer lugar se hace una breve explicación de la organización del centro penitenciario por unidades de convivencia, así como de las principales características de sus internos (edad, medio sociocultural, nivel cultural, estudios en curso, etc.). Posteriormente se describe propiamente el servicio de biblioteca del centro desde diferentes puntos de vista: administración,servicios, presupuesto, personal, localización y acondicionamiento, colección, catálogoy promoción y difusión. Por último, se comparan y valoran los principales datos de este servicio con los que establecen las recomendaciones de la IFLA para bibliotecas de prisión.

L'estudi vol detectar quin és el grau d'accessibilitat dels webs de les universitats catalanes. Els indicadors utilitzats són els presents en el nivell de prioritat 1 de les Pautes d'accessibilitat al contingut del web, versió 1.0 –WCAG– del World-Wide Web Consortium, acompanyats per altres de complementaris. Com a principal resultat s'obté que només una de les 43 pàgines analitzades compleix els llindars d'accessibilitat., The study seeks to identify the degree of accessibility of the web sites of Catalan universities. The indicators used are those of Priority 1 of the Web Content Accessibility Guidelines, version 1 of the WWW Consortium, complemented by other factors. The principal result showed that only one of the 43 pages analysed satisfied the threshold of accessibility., El estudio quiere detectar cuál es el grado de accesibilidad de los webs de las universidades catalanas. Los indicadores utilizados son los presentes en el nivel de prioridad 1 de les Pautes de accesibilidad al contenido del web, versión 1.0 -WCAG- del World- Wide Web Consortium, acompañados por otras complementarias. Como principal resultado se obtiene que sólo una de las 43 páginas analizadas cumplen los umbrales de accesibilidad.

S'analitzen de manera comparativa les directrius de biblioteques de presons de l'IFLA, la Library Association (LA) i l'American Library Association (ALA). Després de fer un breu repàs del procés d'elaboració de cadascuna d'aquestes directrius, es comparen les tres propostes dividides en nou apartats: administració, pressupost, personal, localització i condicionament, serveis, col·lecció, catàleg, accessibilitat i promoció. A partir d'aquesta anàlisi, es fa una recomanació sobre quina directriu podria ser el punt de partida per desenvolupar un text similar que es pogués aplicar a les biblioteques de presons de Catalunya.

Doncs bé, com podeu veure en aquesta taula (no us feu un embolic: el percentatge fa referència al fons total de la biblioteca, i la xifra entre parèntesis, al nombre total de documents), les biblioteques de la UAB parlen totes majoritàriament en castellà. Totes? No! Una biblioteca al sud del campus, habitada per llibres indomables, rebutja una vegada i una altra ferotgement la llengua d'en Cervantes, però no perquè prefereixi la d'en Pompeu Fabra, sinó perquè s'estima més parlar en la llengua de moda ara per ara: l'anglès

Aquesta és una traducció catalana autoritzada d'un document del W3C. La publicació d'aquesta traducció ha seguit els passos descrits en la política de traduccions autoritzades W3C. En cas de dubte, la versió normativa de l'especificació és el document anglès original., Aquestes directrius expliquen com fer que el contingut web sigui accessible a persones amb discapacitats i s'adrecen a creadors de contingut (autors de pàgines web o dissenyadors de llocs web) i a creadors d'eines d'autor. L'objectiu principal d'aquestes directrius és promoure l'accessibilitat. Tanmateix, l'aplicació de les directrius facilitarà l'accés al contingut a tot tipus d'usuari, sigui quin sigui l'agent d'usuari usat (navegador web, navegador de veu, telèfon mòbil, ordinador de cotxe, etc.) o les condicions de l'entorn de consulta (entorns sorollosos, espais mal il·luminats, entorns en què no es poden usar les mans, etc.). L'aplicació d'aquestes directrius també ajudarà els usuaris a trobar la informació d'una manera més ràpida dins el web. Les directrius no pretenen desincentivar l'ús d'imatges, vídeo, etc., sinó que expliquen com fer que el contingut multimèdia sigui més accessible a una àmplia audiència. Aquest és un document de referència per a uns principis d'accessibilitat i idees de disseny. Algunes de les estratègies comentades tracten d'aspectes relatius a la internacionalització del web i a l'accés des de terminals mòbils. Tanmateix, el document se centra en l'accessibilitat i no tracta exhaustivament dels aspectes relacionats amb altres activitats del W3C. Si voleu més informació sobre aquests temes podeu consultar les pàgines inicials W3C Mobile Access Activity (per a l'accés des de terminals mòbils) i W3C Internationalization Activity (per als aspectes d'internacionalització). Aquest document està pensat per a ser estable en el temps i, per tant, no dóna informació específica sobre si els navegadors funcionen o no amb una determinada tecnologia, ja que aquesta informació varia molt ràpidament. Aquesta informació es pot trobar al web de la Web Accessibility Initiative ,WAI, (Iniciativa d'Accessibilitat Web) [WAI-UA-SUPPORT]. Aquest document inclou un annex que organitza tots els punts de verificació ordenats per tema i per prioritat. Els punts de l'annex estan enllaçats a les respectives definicions en el document. Els temes recollits en l'annex inclouen les imatges, el contingut multimèdia, les taules, els marcs, els formularis i els scripts. L'annex es presenta en forma de taula o com a simple llista. Un document a part, amb el títol Techniques for Web Content Accessibility Guidelines 1.0 (Tècniques per a les directrius per a l'accessibilitat al contingut web, versió 1.0) ([TECHNIQUES]) explica com posar a la pràctica els punts citats fins aquí. El document de tècniques explica cada punt amb més detalls i dóna exemples usant el llenguatge d'etiquetatge d'hipertext (HTML), fulls d'estil en cascada (CSS), el llenguatge d'integració multimèdia sincronitzada (SMIL) o el llenguatge d'etiquetatge matemàtic (MathML). Aquest document també inclou tècniques per a provar o validar una pàgina web i un índex Directrius per a l'accessibilitat al contingut web, versió 1.0 dels elements i atributs HTML amb les tècniques que els usen. El document de tècniques està pensat per a seguir de prop els canvis tecnològics i es preveu que s'actualitzi més sovint que les directrius.

Ressenya de: García Melero, Luis Ángel; García Camarero, Ernesto. Automatización de bibliotecas. Madrid: Arco/Libros, cop. 1999, 285 p. (Instrumenta bibliologica) ISBN 84-7635-351-0

Treballs Finals de Grau d'Informació i Documentació, Facultat de Biblioteconomia i Documentació, Universitat de Barcelona, Curs: 2016-2017, Tutor: Andreu Sulé, El trastorno del espectro autista (TEA) es un trastorno neurobiológico del desarrollo que puede llegar a provocar en las personas con TEA grandes problemas de integración social. Esto se debe a que presentan deficiencias persistentes en la comunicación y la interacción social –que se reflejan también como dificultades en la comprensión lectora–, en patrones repetitivos del comportamiento y en un repertorio restringido de actividades e intereses. Con el fin de ampliar sus posibilidades y ofrecer una actividad para mejorar la integración social de estas personas, en este trabajo se muestra el diseño de un modelo de club de lectura fácil orientado a jóvenes de entre 14 y 19 años con TEA. Mediante el estudio de las características más relevantes de las personas con TEA y de clubs de lectura similares de éxito se detallan los aspectos más importantes en la creación de un club de lectura fácil para estos usuarios y se muestra la aplicación de esos parámetros en el proyecto mediante el cuento La última hoja.

Treballs Finals de Grau d'Informació i Documentació, Facultat de Biblioteconomia i Documentació, Universitat de Barcelona, Curs: 2016-2017, Tutor: Andreu Sulé Duesa, L’objectiu del treball és dissenyar, implementar i avaluar una model d’organització a prestatgeria de la col·lecció de Biblioteca Central del Centre Penitenciari de Lledoners per adaptar-la millor a les necessitats, habilitats i coneixements dels seus usuaris, i augmentar les dades de préstec i de consulta a sala.

Traducció del document original publicat a http://www.ifla.org.sg/VII/s9/nd1/iflapr-92.pdf, L’objectiu d’aquest document és oferir una eina per a la planificació, la implantació i l’avaluació dels serveis bibliotecaris en els centres penitenciaris. El document ha estat concebut per servir com a guia model per al desenvolupament de recomanacions nacionals de biblioteques de presó. Pot ser adaptat fàcilment a les circumstàncies locals. Al mateix temps, aquestes recomanacions internacionals presenten un nivell de servei bibliotecari acceptable, que pot ser assolit a la majoria dels països on les polítiques nacionals i locals donin suport a l’existència de biblioteques de presó. Les recomanacions volen ser una eina per a la planificació de biblioteques noves i per a l’avaluació de biblioteques ja existents. Davant l’absència de qualsevol recomanació o normativa local, es poden fer servir aquestes recomanacions. A més a més de ser una eina pràctica per a la creació, el funcionament i l’avaluació de les biblioteques de presó, aquestes recomanacions serviran com a declaració de principis general dels drets dels interns a la lectura, l’aprenentatge i l’accés a la informació. Les recomanacions s’adrecen als bibliotecaris, directors de biblioteques, autoritats penitenciàries, unitats legislatives i administratives del govern, i d’altres agències/autoritats que són responsables de l’administració i el finançament de les biblioteques de presó. Aquestes recomanacions són aplicables en centres penitenciaris i en altres centres de reclusió amb una població igual o superior a 500 interns.

Traducció del document original publicat a http://www.w3.org/TR/1999/WAI-WEBCONTENT-19990505/wai-pageauth.pdf, Aquestes directrius expliquen com fer que el contingut web sigui accessible a persones amb discapacitats i s'adrecen a creadors de contingut (autors de pàgines web o dissenyadors de llocs web) i a creadors d'eines d'autor. L'objectiu principal d'aquestes directrius és promoure l'accessibilitat. Tanmateix, l'aplicació de les directrius facilitarà l'accés al contingut a tot tipus d'usuari, sigui quin sigui l'agent d'usuari usat (navegador web, navegador de veu, telèfon mòbil, ordinador de cotxe, etc.) o les condicions de l'entorn de consulta (entorns sorollosos, espais mal il·luminats, entorns en què no es poden usar les mans, etc.). L'aplicació d'aquestes directrius també ajudarà els usuaris a trobar la informació d'una manera més ràpida dins el web. Les directrius no pretenen desincentivar l'ús d'imatges, vídeo, etc., sinó que expliquen com fer que el contingut multimèdia sigui més accessible a una àmplia audiència. Aquest és un document de referència per a uns principis d'accessibilitat i idees de disseny. Algunes de les estratègies comentades tracten d'aspectes relatius a la internacionalització del web i a l'accés des de terminals mòbils. Tanmateix, el document se centra en l'accessibilitat i no tracta exhaustivament dels aspectes relacionats amb altres activitats del W3C. Si voleu més informació sobre aquests temes podeu consultar les pàgines inicials W3C Mobile Access Activity (per a l'accés des de terminals mòbils) i W3C Internationalization Activity (per als aspectes d'internacionalització). Aquest document està pensat per a ser estable en el temps i, per tant, no dóna informació específica sobre si els navegadors funcionen o no amb una determinada tecnologia, ja que aquesta informació varia molt ràpidament. Aquesta informació es pot trobar al web de la Web Accessibility Initiative ,WAI, (Iniciativa d'Accessibilitat Web) [WAI-UA-SUPPORT]. Aquest document inclou un annex que organitza tots els punts de verificació ordenats per tema i per prioritat. Els punts de l'annex estan enllaçats a les respectives definicions en el document. Els temes recollits en l'annex inclouen les imatges, el contingut multimèdia, les taules, els marcs, els formularis i els scripts. L'annex es presenta en forma de taula o com a simple llista. Un document a part, amb el títol Techniques for Web Content Accessibility Guidelines 1.0 (Tècniques per a les directrius per a l'accessibilitat al contingut web, versió 1.0) ([TECHNIQUES]) explica com posar a la pràctica els punts citats fins aquí. El document de tècniques explica cada punt amb més detalls i dóna exemples usant el llenguatge d'etiquetatge d'hipertext (HTML), fulls d'estil en cascada (CSS), el llenguatge d'integració multimèdia sincronitzada (SMIL) o el llenguatge d'etiquetatge matemàtic (MathML). Aquest document també inclou tècniques per a provar o validar una pàgina web i un índex dels elements i atributs HTML amb les tècniques que els usen. El document de tècniques està pensat per a seguir de prop els canvis tecnològics i es preveu que s'actualitzi més sovint que les directrius. Nota: Algunes de les característiques descrites en les directrius no estan encara implementades en tots els navegadors o eines multimèdia; en concret pot ser que no es puguin utilitzar funcions noves d'HTML 4.0, de CSS1 o CSS2. Les Directrius per a l'accessibilitat al contingut web, versió 1.0 són part d'una col·lecció de directrius sobre accessibilitat publicades per la Web Accessibility Initiative, WAI (Iniciativa d'Accessibilitat Web). La col·lecció comprèn User Agent Accessibility Guidelines (Directrius d'accessibilitat per a agents d'usuari) [WAI-USERAGENT] i Authoring Tool Accessibility Guidelines (Directrius d'accessibilitat per a eines d'autor [WAI-AUTOOLS].