Search

Proposta elaborada per: Liberi, Grup de recerca en Infància, Joventut i Comunitat (UdG): Carme Montserrat, Pere Soler, Anna Planas, Edgar Iglesias, Gemma Crous, Joan Llosada, Myrte Monseny, Carme Trull, i Judit Gallart; Cultura i Educació (UdG): Moisés Esteban; Laboratori d'Anàlisi i Gestió del Paisatge (UdG): Carolina Martí; Recerca en Diversitat (UdG): Maria Pallisera, Judit Fullana, Montserrat Vilà, Carolina Puyaltó Gemma Díaz, i Maria Josep Valls; CISA, Grup de Recerca en Ciències Socials Aplicades (UdG): Xavier Casademont i Josan Langarita; Grup d'Anàlisi de Polítiques Educatives i de Formació (UAB): Xavier Úcar i Laura Corbella Practical guide for the analysis of resilient practices based on theoretical approaches and research findings. The starting point has been the research project “Resilient children, youth and communities: identifying and analysing social and educational practices from a multidimensional and intersectional perspective to address the pandemic” (AGAUR, ref. 2020PANDE00166). Winning project in the call PANDÈMIES 2020 organised by AGAUR of the Government of Catalonia, focused on the population of children and young people in five territories of Catalonia: Celrà, Ciutat Vella District of Barcelona, Girona, Olot and Palafrugell Guía práctica para el análisis de prácticas resilientes basada en posicionamientos teóricos y resultados de investigación. El punto de partida ha sido el proyecto de investigación "Niños, niñas, jóvenes y comunidades resilientes: identificación y análisis de prácticas sociales y educativas desde una perspectiva multidimensional e interseccional para afrontar la pandemia" (AGAUR, ref. 2020PANDE00166). Proyecto ganador en la convocatoria PANDÈMIES 2020 de la AGAUR de la Generalitat de Catalunya, centrado en la población de ninos, niñas y jóvenes de cinco territorios de Cataluña: Celrà, Distrito de Ciutat Vella de Barcelona, Girona, Olot y Palafrugell Guia pràctica per a l'anàlisi de pràctiques resilients basada en posicionaments teòrics i resultats d'investigació. El punt de partida ha estat el projecte de recerca "Infants, joves i comunitats resilients: identificació i anàlisi de pràctiques socials i educatives des d'una perspectiva multidimensional i interseccional per a fer front a la pandèmia" (AGAUR, ref. 2020PANDE00166). Projecte guanyador en la convocatòria PANDÈMIES 2020 de l’AGAUR de la Generalitat deCatalunya, centrat en la població d’infants i joves de cinc territoris de Catalunya: Celrà, Districte de Ciutat Vella de Barcelona, Girona, Olot i Palafrugell

The article describes the process of creating the Guía para la prevención, detección y acompañamiento de adolescentes y jóvenes en situaciones de soledad [Guide for prevention, detection and guidance of adolescents and young people in situations of loneliness], com-missioned by Barcelona City Council within the framework of the Municipal Strategy aga-inst Loneliness 2020-2030. Its starting-point is the need to provide guidance for adolescents and young people that have these feelings of loneliness or experience of social isolation. It then describes the process of debate, testing and development of this resource, which is aimed at those who work with these groups. The article also includes a description of the structure and content of the guide with a view to suggesting specific strategies and guideli-nes that can useful to professionals engaged in the field of adolescence and youth L'article presenta el procés de creació de la Guia per a la prevenció, detecció i acompanyament d'adolescents i joves en situacions de soledat per encàrrec de l'Ajuntament de Barcelona, en el marc de l'Estratègia Municipal contra la Soledat 2020-2030. Exposa la reflexió de partida que justifica la necessitat d'acompanyar adolescents i joves amb aquest sentiment de soledat o vivència d'aïllament social i el procés de debat, contrast i elaboració d'aquest recurs adreçat al conjunt dels professionals que treballen amb aquests col·lectius. Es descriu, també, l'estructura i el contingut de la guia amb la finalitat d'oferir estratègies concretes i pautes que esdevinguin útils als professionals de l'àmbit de l'adolescència i la joventut El artículo presenta el proceso de creación de la Guía para la prevención, detección y acompañamiento de adolescentes y jóvenes en situaciones de soledad por encargo del Ayuntamiento de Barcelona, en el marco de la Estrategia Municipal contra la Soledad 2020-2030. Expone la reflexión de partida que jus-tifica la necesidad de acompañar a adolescen-tes y jóvenes con este sentimiento de soledad o vivencia de aislamiento social y el proceso de debate, contraste y elaboración de este re-curso dirigido al conjunto de los profesionales que trabajan con estos colectivos. Se descri-be, también, la estructura y el contenido de la guía con el fin de ofrecer estrategias concretas y pautas que sean útiles a los profesionales del ámbito de la adolescencia y la juventud

The hypothesis of this chapter is that migration during youth can be thought of as an empowerment process in itself, given that it is an opportunity for individuals to enhance their capabilities and self-confidence and develop a wide range of sociocultural skills and learning. Overall, although it can be traumatic, it constitutes a very intense experience that can also be both satisfying and enriching. This work focuses on the perceptions that young immigrants from the Latin American Southern Cone have of their own empowerment processes. Based on a qualitative methodology that incorporates biograms, in-depth interviews, graphic representations of life paths and explanations by the young people themselves, we identify the dimensions in which their empowerment takes place, as well as the moments, spaces and people linked to such processes. The results indicate that the empowerment of the young participants is mainly related to autonomy, effectiveness, self-esteem and critical capacity. These dimensions are to a great extent anchored in the individual reality of empowerment, and those aspects related to the community reality, such as participation, responsibility, community identity and teamwork are less relevant in the results obtained here La hipòtesi d'aquest capítol és que la migració durant la joventut es pot considerar com un procés d'apoderament en si mateix, atès que és una oportunitat perquè les persones millorin les seves capacitats i la seva autoconfiança i desenvolupin una àmplia gamma d'habilitats i aprenentatges socioculturals. En conjunt, tot i que pot ser traumàtic, constitueix una experiència molt intensa que també pot ser alhora satisfactòria i enriquidora. Aquest treball se centra en les percepcions que tenen els joves immigrants del Con Sud llatinoamericà dels seus propis processos d'apoderament. A partir d'una metodologia qualitativa que incorpora biogrames, entrevistes en profunditat, representacions gràfiques de camins de vida i explicacions dels mateixos joves, identifiquem les dimensions en què es produeix el seu empoderament, així com els moments, espais i persones vinculades a aquests processos. Els resultats indiquen que l'apoderament dels joves participants es relaciona principalment amb l'autonomia, l'eficàcia, l'autoestima i la capacitat crítica. Aquestes dimensions estan en gran part ancorades a la realitat individual de l'apoderament, i aquells aspectes relacionats amb la realitat comunitària, com la participació, la responsabilitat, la identitat comunitària i el treball en equip, tenen menys rellevància en els resultats aquí obtinguts

Projecte de recerca “Infants, joves i comunitats resilients: identificació i anàlisi de pràctiques socials i educatives des d’una perspectiva multidimensional i interseccional per a fer front a la pandèmia”, guanyador en la convocatòria PANDÈMIES 2020 de l’AGAUR de la Generalitat de Catalunya El projecte de recerca “Infants, joves i comunitats resilients: identificació i anàlisi de pràctiques socials i educatives des d’una perspectiva multidimensional i interseccional per a fer front a la pandèmia” té com objectiu general identificar les ‘pràctiques resilients’ que han sorgit durant el període d’estat d’alarma declarat a l’Estat Espanyol (març 2020-maig 2021) i aportar mesures específiques d'avaluació i promoció de processos de resiliència comunitària en situacions d'adversitat. El projecte s‘ha centrat en la població d’infants i joves de cinc territoris concrets de Catalunya: Celrà, Districte de Ciutat Vella de Barcelona, Girona, Olot i Palafrugell, seleccionats atenent el criteri de diversitat socioeconòmica i urbana. El projecte s'ha desenvolupat en cinc fases metodològiques: (1) Anàlisi documental (2) Recull de dades quantitatives, amb mostra representativa d’infants (10-17 anys) i intencional amb joves (18-29 anys), (3) Recull de dades qualitatives amb entrevistes i grups de discussió, (4) Geolocalització de les dades, (5) Construcció d'un model d’identificació i anàlisi de pràctiques resilients (6) Disseminació. En aquest informe es presenten els instruments emprats en cada fase de la recerca, així com el seu procés de disseny, validació i aplicació Convocatòria PANDÈMIES 2020 de l’AGAUR de la Generalitat de Catalunya

Projecte de recerca “Infants, joves i comunitats resilients: identificació i anàlisi de pràctiques socials i educatives des d’una perspectiva multidimensional i interseccional per a fer front a la pandèmia”, guanyador en la convocatòria PANDÈMIES 2020 de l’AGAUR de la Generalitat de Catalunya El projecte de recerca “Infants, joves i comunitats resilients: identificació i anàlisi de pràctiques socials i educatives des d’una perspectiva multidimensional i interseccional per a fer front a la pandèmia” té com objectiu general identificar les ‘pràctiques resilients’ que han sorgit durant el període d’estat d’alarma declarat a l’Estat Espanyol (març 2020-maig 2021) i aportar mesures específiques d'avaluació i promoció de processos de resiliència comunitària en situacions d'adversitat. El projecte s‘ha centrat en la població d’infants i joves de cinc territoris concrets de Catalunya: Celrà, Districte de Ciutat Vella de Barcelona, Girona, Olot i Palafrugell, seleccionats atenent el criteri de diversitat socioeconòmica i urbana. El projecte s'ha desenvolupat en cinc fases metodològiques: (1) Anàlisi documental (2) Recull de dades quantitatives, amb mostra representativa d’infants (10-17 anys) i intencional amb joves (18-29 anys), (3) Recull de dades qualitatives amb entrevistes i grups de discussió, (4) Geolocalització de les dades, (5) Construcció d'un model d’identificació i anàlisi de pràctiques resilients (6) Disseminació. En aquest informe es presenten els resultats que corresponen a l'anàlisi qualitativa de les entrevistes Convocatòria PANDÈMIES 2020 de l’AGAUR de la Generalitat de Catalunya

Practical guide for the analysis of resilient practices based on theoretical approaches and research findings. The starting point has been the research project “Resilient children, youth and communities: identifying and analysing social and educational practices from a multidimensional and intersectional perspective to address the pandemic” (AGAUR, ref. 2020PANDE00166). Winning project in the call PANDÈMIES 2020 organised by AGAUR of the Government of Catalonia, focused on the population of children and young people in five territories of Catalonia: Celrà, Ciutat Vella District of Barcelona, Girona, Olot and Palafrugell Guía práctica para el análisis de prácticas resilientes basada en posicionamientos teóricos y resultados de investigación. El punto de partida ha sido el proyecto de investigación "Niños, niñas, jóvenes y comunidades resilientes: identificación y análisis de prácticas sociales y educativas desde una perspectiva multidimensional e interseccional para afrontar la pandemia" (AGAUR, ref. 2020PANDE00166). Proyecto ganador en la convocatoria PANDÈMIES 2020 de la AGAUR de la Generalitat de Catalunya, centrado en la población de ninos, niñas y jóvenes de cinco territorios de Cataluña: Celrà, Distrito de Ciutat Vella de Barcelona, Girona, Olot y Palafrugell Guia pràctica per a l'anàlisi de pràctiques resilients basada en posicionaments teòrics i resultats d'investigació. El punt de partida ha estat el projecte de recerca "Infants, joves i comunitats resilients: identificació i anàlisi de pràctiques socials i educatives des d'una perspectiva multidimensional i interseccional per a fer front a la pandèmia" (AGAUR, ref. 2020PANDE00166). Projecte guanyador en la convocatòria PANDÈMIES 2020 de l’AGAUR de la Generalitat deCatalunya, centrat en la població d’infants i joves de cinc territoris de Catalunya: Celrà, Districte de Ciutat Vella de Barcelona, Girona, Olot i Palafrugell

Educació 360: educació a temps complet Guia per orientar administracions locals i entitats en la implementació dels casals d’estiu com a servei públic municipal. Pas a pas per crear i consolidar una oferta equitativa, diversificada, de qualitat, orientada als aprenentatges i que connecta els agents i espais educatius del municipi. Aquest document pretén ser un recurs útil, pràctic, orientador i, alhora, engrescador, per tal que els ajuntaments programin casals d’estiu amb mirada d’Educació 360, destinat als ajuntaments, entitats i altres agents educatius locals https://www.educacio360.cat/

Projecte de recerca “Infants, joves i comunitats resilients: identificació i anàlisi de pràctiques socials i educatives des d’una perspectiva multidimensional i interseccional per a fer front a la pandèmia”, guanyador en la convocatòria PANDÈMIES 2020 de l’AGAUR de la Generalitat de Catalunya El projecte de recerca “Infants, joves i comunitats resilients: identificació i anàlisi de pràctiques socials i educatives des d’una perspectiva multidimensional i interseccional per a fer front a la pandèmia” té com objectiu general identificar les ‘pràctiques resilients’ que han sorgit durant el període d’estat d’alarma declarat a l’Estat Espanyol (març 2020-maig 2021) i aportar mesures específiques d’avaluació i promoció de processos de resiliència comunitària en situacions d’adversitat. El projecte s‘ha centrat en la població d’infants i joves de cinc territoris concrets de Catalunya: Celrà, Districte de Ciutat Vella de Barcelona, Girona, Olot i Palafrugell, seleccionats atenent el criteri de diversitat socioeconòmica i urbana. El projecte s’ha desenvolupat en cinc fases metodològiques: (1) Anàlisi documental (2) Recull de dades quantitatives, amb mostra representativa d’infants (10-17 anys) i intencional amb joves (18-29 anys), (3) Recull de dades qualitatives amb entrevistes i grups de discussió, (4) Geolocalització de les dades, (5) Construcció d’un model d’identificació i anàlisi de pràctiques resilients (6) Disseminació. En aquest informe es presenten els resultats de la tercera fase metodològica, corresponents a la síntesi sobre l’anàlisi qualitatiu de les entrevistes Convocatòria PANDÈMIES 2020 de l’AGAUR de la Generalitat de Catalunya

El projecte de recerca “Infants, joves i comunitats resilients: identificació i anàlisi de pràctiques socials i educatives des d’una perspectiva multidimensional i interseccional per a fer front a la pandèmia” té com objectiu general identificar les ‘pràctiques resilients’ que han sorgit durant el període d’estat d’alarma declarat a l’Estat Espanyol (març 2020-maig 2021) i aportar mesures específiques d’avaluació i promoció de processos de resiliència comunitària en situacions d’adversitat. El projecte s‘ha centrat en la població d’infants i joves de cinc territoris concrets de Catalunya: Celrà, Districte de Ciutat Vella de Barcelona, Girona, Olot i Palafrugell, seleccionats atenent el criteri de diversitat socioeconòmica i urbana. El projecte s’ha desenvolupat en cinc fases metodològiques: (1) Anàlisi documental (2) Recull de dades quantitatives, amb mostra representativa d’infants (10-17 anys) i intencional amb joves (18-29 anys), (3) Recull de dades qualitatives amb entrevistes i grups de discussió, (4) Geolocalització de les dades, (5) Construcció d’un model d’identificació i anàlisi de pràctiques resilients (6) Disseminació. Aquest informe presenta una síntesi dels resultats obtinguts en els cinc grups de discussió Convocatòria PANDÈMIES 2020 de l’AGAUR de la Generalitat de Catalunya

Table of data used for the literature review on the relationship between school contexts and educational processes and the onset of social withdrawal (hikikomori)

Projecte de recerca “Infants, joves i comunitats resilients: identificació i anàlisi de pràctiques socials i educatives des d’una perspectiva multidimensional i interseccional per a fer front a la pandèmia”, guanyador en la convocatòria PANDÈMIES 2020 de l’AGAUR de la Generalitat de Catalunya El projecte de recerca “Infants, joves i comunitats resilients: identificació i anàlisi de pràctiques socials i educatives des d’una perspectiva multidimensional i interseccional per a fer front a la pandèmia” té com objectiu general identificar les ‘pràctiques resilients’ que han sorgit durant el període d’estat d’alarma declarat a l’Estat Espanyol (març 2020-maig 2021) i aportar mesures específiques d'avaluació i promoció de processos de resiliència comunitària en situacions d'adversitat. El projecte s‘ha centrat en la població d’infants i joves de cinc territoris concrets de Catalunya: Celrà, Districte de Ciutat Vella de Barcelona, Girona, Olot i Palafrugell, seleccionats atenent el criteri de diversitat socioeconòmica i urbana. El projecte s'ha desenvolupat en cinc fases metodològiques: (1) Anàlisi documental (2) Recull de dades quantitatives, amb mostra representativa d’infants (10-17 anys) i intencional amb joves (18-29 anys), (3) Recull de dades qualitatives amb entrevistes i grups de discussió, (4) Geolocalització de les dades, (5) Construcció d'un model d’identificació i anàlisi de pràctiques resilients (6) Disseminació. En aquest informe es presenta la triangulació dels resultats obtinguts en les fases corresponents al recull de dades quantitatives i qualitatives Convocatòria PANDÈMIES 2020 de l’AGAUR de la Generalitat de Catalunya

Projecte de recerca “Infants, joves i comunitats resilients: identificació i anàlisi de pràctiques socials i educatives des d’una perspectiva multidimensional i interseccional per a fer front a la pandèmia”, guanyador en la convocatòria PANDÈMIES 2020 de l’AGAUR de la Generalitat de Catalunya El projecte de recerca “Infants, joves i comunitats resilients: identificació i anàlisi de pràctiques socials i educatives des d’una perspectiva multidimensional i interseccional per a fer front a la pandèmia” té com objectiu general identificar les ‘pràctiques resilients’ que han sorgit durant el període d’estat d’alarma declarat a l’Estat Espanyol (març 2020-maig 2021) i aportar mesures específiques d'avaluació i promoció de processos de resiliència comunitària en situacions d'adversitat. El projecte s‘ha centrat en la població d’infants i joves de cinc territoris concrets de Catalunya: Celrà, Districte de Ciutat Vella de Barcelona, Girona, Olot i Palafrugell, seleccionats atenent el criteri de diversitat socioeconòmica i urbana. El projecte s'ha desenvolupat en cinc fases metodològiques: (1) Anàlisi documental (2) Recull de dades quantitatives, amb mostra representativa d’infants (10-17 anys) i intencional amb joves (18-29 anys), (3) Recull de dades qualitatives amb entrevistes i grups de discussió, (4) Geolocalització de les dades, (5) Construcció d'un model d’identificació i anàlisi de pràctiques resilients (6) Disseminació. Aquest informe presenta els resultats dels cinc grups de discussió Convocatòria PANDÈMIES 2020 de l’AGAUR de la Generalitat de Catalunya

Proposta elaborada per: Liberi, Grup de recerca en Infància, Joventut i Comunitat (UdG): Carme Montserrat, Pere Soler, Anna Planas, Edgar Iglesias, Gemma Crous, Joan Llosada, Myrte Monseny, Carme Trull, i Judit Gallart; Cultura i Educació (UdG): Moisés Esteban; Laboratori d'Anàlisi i Gestió del Paisatge (UdG): Carolina Martí; Recerca en Diversitat (UdG): Maria Pallisera, Judit Fullana, Montserrat Vilà, Carolina Puyaltó Gemma Díaz, i Maria Josep Valls; CISA, Grup de Recerca en Ciències Socials Aplicades (UdG): Xavier Casademont i Josan Langarita; Grup d'Anàlisi de Polítiques Educatives i de Formació (UAB): Xavier Úcar i Laura Corbella Practical guide for the analysis of resilient practices based on theoretical approaches and research findings. The starting point has been the research project “Resilient children, youth and communities: identifying and analysing social and educational practices from a multidimensional and intersectional perspective to address the pandemic” (AGAUR, ref. 2020PANDE00166). Winning project in the call PANDÈMIES 2020 organised by AGAUR of the Government of Catalonia, focused on the population of children and young people in five territories of Catalonia: Celrà, Ciutat Vella District of Barcelona, Girona, Olot and Palafrugell Guía práctica para el análisis de prácticas resilientes basada en posicionamientos teóricos y resultados de investigación. El punto de partida ha sido el proyecto de investigación "Niños, niñas, jóvenes y comunidades resilientes: identificación y análisis de prácticas sociales y educativas desde una perspectiva multidimensional e interseccional para afrontar la pandemia" (AGAUR, ref. 2020PANDE00166). Proyecto ganador en la convocatoria PANDÈMIES 2020 de la AGAUR de la Generalitat de Catalunya, centrado en la población de ninos, niñas y jóvenes de cinco territorios de Cataluña: Celrà, Distrito de Ciutat Vella de Barcelona, Girona, Olot y Palafrugell Guia pràctica per a l'anàlisi de pràctiques resilients basada en posicionaments teòrics i resultats d'investigació. El punt de partida ha estat el projecte de recerca "Infants, joves i comunitats resilients: identificació i anàlisi de pràctiques socials i educatives des d'una perspectiva multidimensional i interseccional per a fer front a la pandèmia" (AGAUR, ref. 2020PANDE00166). Projecte guanyador en la convocatòria PANDÈMIES 2020 de l’AGAUR de la Generalitat deCatalunya, centrat en la població d’infants i joves de cinc territoris de Catalunya: Celrà, Districte de Ciutat Vella de Barcelona, Girona, Olot i Palafrugell

L’article presenta el procés de creació de la Guia per a la prevenció, detecció i acompanyament d’adolescents i joves en situacions de soledat per encàrrec de l’Ajuntament de Barcelona, en el marc de l’Estratègia Municipal contra la Soledat 2020-2030. Exposa la reflexió de partida que justifica la necessitat d’acompanyar adolescents i joves amb aquest sentiment de soledat o vivència d’aïllament social i el procés de debat, contrast i elaboració d’aquest recurs adreçat al conjunt dels professionals que treballen amb aquests col·lectius. Es descriu, també, l’estructura i el contingut de la guia amb la finalitat d’oferir estratègies concretes i pautes que esdevinguin útils als professionals de l’àmbit de l’adolescència i la joventut., Educació social. Revista d'intervenció socioeducativa, Núm. 80 (2022): L’acció socioeducativa davant el repte de la soledat dels joves

En aquest treball es realitza l’estudi de les promocions del 2017-18 al 2020-21. Primer es fa una anàlisi de les dades procedents del matrícula: l’edat mitjana, la demarcació on resideixen durant el màster i la seva procedència demogràfica, la titulació d’accés i la universitat on la van realitzar, altres formacions prèvies, l’experiència en el camp de la joventut i la situació acadèmica abans de cursar el màster. En una segona part, l’estudi es completa amb la informació obtinguda a través d’un qüestionari on coneixem la motivació per cursar el màster, la situació d’ocupabilitat abans i després de la realització del màster, la satisfacció amb la feina i amb el màster i l’impacte i les competències assolides a través del màster

Guia elaborada en el marc de l’Estratègia municipal contra la soledat 2020-2030 La Guia per a la prevenció, detecció i acompanyament d’adolescents i joves en situacions de soledat és un recurs adreçat a tots els professionals que treballen amb adolescents i joves amb la finalitat d’esdevenir un material útil per a la consulta i orientació específica pel que fa a situacions de soledat o aïllament social en aquest col·lectiu. Es tracta d’una guia que ha estat elaborada a partir de l’aportació de bona part del col·lectiu de professionals del sector a través de la jornada “Ens posem les ulleres: la soledat també va de joves” celebrada el desembre de 2020 i organitzada per la Direcció de Serveis d’Infància, Joventut i Persones Grans de l’Ajuntament de Barcelona en el marc de l’Estratègia municipal contra la soledat 2020-2030. La jornada va oferir un espai per pensar i analitzar estratègies i recursos per atendre aquestes situacions. Aquest material ha estat una font d’informació i validació de les orientacions i pautes que figuren en aquesta guia. La voluntat d’aquest material és ser un recurs accessible i compartit entre els i les professionals del treball amb persones adolescents i joves, de manera que sigui fàcil accedir-hi, cercar pautes, orientacions o recursos d’utilitat. Vol ser en aquest sentit un eina pràctica, de fàcil accés i simple. La seva aplicació pràctica serà la millor mostra de la seva oportunitat i utilitat. Per això, entre els seus propòsits, hi ha la voluntat d’esdevenir una eina dinàmica, de manera que pugui actualitzar-se i completar-se a partir de l’avenç d’estratègies o recursos que atenguin aquestes situacions

This article reveals the interest and expectations expressed by young people when choosing a training course for youth recreational activity monitors to improve their skills. The responses given by young people on the pre-registration questionnaires for said course and the contents of a course held at a public youth recreational activity school in the autonomous region of Madrid from 2010 to 2017 are taken as a reference for this purpose. Employing an exploratory and interpretive methodology, the content analysis technique has been used to make categorizations that guide us towards the priority interest young people award to such training in the acquisition of professional, academic, and/or social skills. The main conclusions connect this training with the acquisition of social competence, and provide a reflection on the opportunity to foster the work of youth recreational activity schools in order to compensate for existing limitations in the acquisition of this competence in regular school education Este artículo muestra el interés y las expectativas que las personas jóvenes manifiestan al elegir el curso de monitor de ocio y tiempo libre como una formación capacitadora de competencias. Se toman como referencia las respuestas dadas por las personas jóvenes en los cuestionarios de preinscripción al curso de monitor de ocio y tiempo libre, y los contenidos de dicho curso en una escuela de animación pública de la comunidad de Madrid desde el año 2010 hasta el 2017. A través de una metodología de carácter exploratorio e interpretativo se utiliza la técnica de análisis de contenido para realizar categorizaciones que nos orienten hacia el interés prioritario de esta formación para la adquisición de competencias profesionales, académicas, y/o sociales. Las principales conclusiones orientan a conectar esta formación con la adquisición de la competencia social, y plantea una reflexión sobre la oportunidad de fortalecer a las escuelas de animación como compensadoras de las limitaciones que existen en la educación escolar para la adquisición de esta competencia. Palabras clave: Escuelas de animación; ocio y tiempo libre; competencia social; jóvenes. Abstract: This article reveals the interest and expectations expressed by young people when choosing a training course for youth recreational activity monitors to improve their skills. The responses given by young people on the pre-registration questionnaires for said course and the contents of a course held at a public youth recreational activity school in the autonomous region of Madrid from 2010 to 2017 are taken as a reference for this purpose. Employing an exploratory and interpretive methodology, the content analysis technique has been used to make categorizations that guide us towards the priority interest young people award to such training in the acquisition of professional, academic, and/or social skills. The main conclusions connect this training with the acquisition of social competence, and provide a reflection on the opportunity to foster the work of youth recreational activity schools in order to compensate for existing limitations in the acquisition of this competence in regular school education. Keywords: youth recreational activity schools; leisure and free time; social competence, young people

Comunicació presentada a: Congrés Internacional SIPS: Pedagogia Social, investigació i famílies: XXXI Seminari Interuniversitari de Pedagogia Social, Palma (Mallorca), 21-23 novembre 2018 Projecte HEBE En el ámbito de intervención socioeducativa, son cada vez más los proyectos que explicitan en sus intenciones la voluntad de favorecer el empoderamiento de los jóvenes. Si bien es cierto que en los diferentes programas y servicios en los que ejercen sus funciones estos profesionales se pueden ofrecer espacios, recursos y estímulos muy importantes en esta dirección, el papel de la familia es fundamental y en muchas ocasiones determinante. Es pues necesario preguntarnos ¿Qué papel juega la familia en el empoderamiento de los jóvenes? ¿Qué dimensiones o indicadores de empoderamiento se potencian en mayor medida desde el ámbito familiar? El objetivo de esta comunicación es aportar información para dar respuestas a estas cuestiones, partiendo de algunos resultados obtenidos en el Proyecto Hebe. El empoderamiento de los jóvenes: análisis de los momentos, espacios y procesos que contribuyen al empoderamiento juvenil (EDU2013-42979-R)

Comunicació presentada a: Congreso Internacional de Educación en el Tiempo Libre: avanzando en la inclusión (1r: 2018: Barakaldo (País Basc)) Projecte HEBE Comunicació sobre l'avaluació dels programes d'apoderament juvenil, presentada al '1r Congreso internacional de educación en el tiempo libre: avanzando en la inclusión', celebrat a Barakaldo (País Basc), els dies 19-20 d' octubre de 2018

Este capítulo parte de la investigación realizada a través del proyecto «HEBE»1 sobre el empoderamiento juvenil. Nos proponemos aportar algunos marcos de referencia, datos y propuestas que inviten a reflexionar sobre el empoderamiento juvenil y debatir sobre los programas y servicios que tienen por finalidad el reto del empoderamiento juvenil. En este sentido, los programas y servicios de educación en el tiempo libre infantil y juvenil son de especial interés, puesto que la educación integral y de empoderamiento de las personas jóvenes se encuentran habitualmente entre sus objetivos.

There are several perspectives and conceptual approaches to Participatory Evaluation (PE) and the meanings and senses that it may have. In all cases, it involves a new point of view among assessment models, as it is considered itself as a process of individual and collective learning. In this article we aim to deepen in this topic; and to find out how this learning contributes to the empowerment of individuals and communities who are lead this evaluation. This paper describes the design and testing of an open indicators system to highlight empowerment, which aims to show the learning that EP processes generate in the peoplewho experience it. Variables and indicators of empowerment are identified through literature analysis and discussion with researchers, technicians and community workers... These indicators are tested on three case studies, which allow verifying its utility. In these case studies we used questionnaires, content analysis ofminutes and transcriptions of community sessions and semi-structured interviews to members of EP groups. We present the general list of variables and indicators of empowerment, understood as an open system, as a generator matrix, which can be completed and contrasted from the new contributions arisen during its application. From the literature analysis, most of our proposed indicators were confirmed. The system also includes some unusual indicators in formulations made so far, but that have been validated through our case studies. We consider that this contribution is a good starting point for further research, and a help to greatly enhance the discourse and the value of socio-educational actions and community work. Existem inúmeras perspectivas e abordagens conceituais para Avaliação Participativa (AP) e os significados e sentidos que esta pode ter. Em todos os casos envolve uma mudança de perspectiva em modelos de avaliação, considerando-se como um processo de aprendizagem individual e coletivo. Nas seguintes linhas se pretende avançar em averiguar de que maneira as aprendizagens geradas em processo de AP contribuem para o empoderamento das pessoas e comunidades que protagonizam tal avaliação. A contribuição que aqui se apresenta descreve o desenho e ensaio de um sistema aberto de indicadores de empoderamento que pretende evidenciar a aprendizagem que processos como a AP geram nas pessoas que a vivenciam. Se detectam variáveis e indicadores de empoderamento através da análise da literatura e a discussão com investigadores, técnicos e agentes comunitários. Estes indicadores são testados em três estudos de caso que nos permitem testar a sua utilidade: através de um questionário, da análise de conteúdo das atas e transcrições das sessões de AP e da realização de entrevistas semi-estruturadas aos membros dos grupos de AP. Se apresenta a lista geral de variáveis e indicadores de empoderamento entendido como um sistema aberto, como uma matriz geradora, na medida em que pode completar-se e contrastarse a partir das novas contribuições que surjam com a sua aplicação. A partir da contrastação bibliográfica foi validado a maioria dos indicadores propostos. O sistema propõe outros indicadores pouco habituais nas formulações realizadas até agora, mas foram validados através de estudos de caso. O material apresentado é considerado como um bom ponto de partida para futuras pesquisas, e uma ajuda para reforçar enormemente o discurso e o valor das ações socioeducativas e o trabalho comunitário Existen numerosas perspectivas y aproximaciones conceptuales a la Evaluación Participativa (EP) y a los significados y sentidos que esta puede tener. En todos los casos, supone un cambio de perspectiva en los modelos de evaluación, planteándose como un proceso de aprendizaje individual y colectivo. En las siguientes líneas se pretende avanzar en averiguar de qué manera los aprendizajes generados en procesos de EP contribuyen al empoderamiento de las personas y comunidades que protagonizan dicha evaluación. La aportación que aquí se presenta describe el diseño y ensayo de un sistema abierto de indicadores de empoderamiento que pretende evidenciar el aprendizaje que procesos como la EP generan en las personas que los viven. A través del análisis de la literatura y la discusión con investigadores, técnicos y agentes comunitarios, se detectan variables e indicadores de empoderamiento. Estos indicadores se ensayan en tres estudios de caso que nos permiten comprobar su utilidad. Para ello se aplican cuestionarios, el análisis de contenido de las actas y transcripciones de las sesiones de EP y la realización de entrevistas semiestructuradas a los miembros de los grupos de EP. Se presenta el listado general de variables e indicadores de empoderamiento, entendido como un sistema abierto, como una matriz generadora, en la medida que puede completarse y contrastarse a partir de las nuevas aportaciones que surjan con su aplicación. A partir de la contrastación bibliográfica, se han validado la mayoría de indicadores propuestos. El sistema además propone indicadores poco habituales en las formulaciones realizadas hasta ahora, pero que en esta propuesta han sido validados a través de los estudios de caso. Se considera el material presentado como un buen punto de partida para posteriores investigaciones y una ayuda para reforzar enormemente el discurso y el valor de las acciones socioeducativas y el trabajo comunitario

El presente artículo sintetiza las principales características que promocionan el trabajo educativo en sistema de justicia juvenil catalán para el logro de la rehabilitación y reinserción social de la juventud. A su vez, analiza la legislación que dirige dicho sistema seleccionando y sintetizando las ideas que orientan los principios y valores que más tienen que ver con educación. Para tener una visión internacional del tema tratado, hemos recorrido a leyes y recomendaciones de referencia tanto a nivel mundial como europeo, español y catalán. Los resultados demuestran que la normativa actual permite concebir la intervención socioeducativa como una acción y un proceso que puede considerar y favorecer el empoderamiento juvenil This article summarizes the main characteristics promoted by educational work in the Catalan youth justice system for young people to achieve rehabilitation and social reintegration. It also analyses the legislation governing said system by selecting and summarizing the ideas expressed in it that guide principles and values most related to education. In order to provide an international overview of the subject, we have analysed reference laws and recommendations at the worldwide, European, Spanish and Catalan levels. Our results show that current regulations allow socio-educational intervention to be conceived as an action and process that both take youth empowerment into account and favour it

Comunicació presentada a: Congreso Internacional XXIX Seminario Interuniversitario de Pedagogía Social: eje 1: pedagogía social, juventud y transformaciones sociales: Girona, del 14 al 16 de septiembre de 2016 Projecte HEBE Comunicació sobre l'apoderament juvenil des de la perspectiva dels joves, presentada al 'Congreso Internacional XXIX Seminario Interuniversitario de Pedagogía Social: eje 1: pedagogía social, juventud y transformaciones sociales', celebrat a Girona els dies 14 al 16 de setembre de 2016

Introduction: Participatory evaluation (PE) is a hybrid methodology that can be used simultaneously to investigate and act in groups and communities. It can generate new knowledge about reality, but it also allows changes in the participants and their sociocultural context. This research project, developed over three years, aims to find outwhether PE processes are useful and appropriate to evaluate community actions and to generate learning that contribute to the empowerment of people who develop them. Method: The methodological structure of the research process design Participatory Evaluation processes that are applied in three selected communities-cases, over one year. The steering groups in each case evaluated four dimensions of Community Development Plans: context, evolution, performance and results, using different techniques and group dynamics. Throughout this process, participants identify the acquired knowledge and this is linked to indicators of empowerment, using questionnaires, content analysis and semi-structured interviews. Results: The development PE process in the three analyzed cases confirmed that PE is a useful strategy to assess participatory community actions of a territory;to reportthem to the people ofthe community; and to make shared decisions, about initiatives in order to improve community actions. The obtained results also verify that, throughout PE, there has been learning in the participants. Conclusions: The involvement of community members in the evaluation makes it more useful, fairer and more valid, but also a fourth positive consequence of PE is empowerment. From the process and the results of these cases of Participatory Evaluation, we consider that community EP is social transformation Introducción. La Evaluación Participativa (EP) es una metodología híbrida que puede utilizarse de manera simultánea para investigar e intervenir en grupos y comunidades. Puede generar conocimientos nuevos sobre la realidad al mismo tiempo que posibilita cambios en las personas participantes y en su contexto sociocultural. Este proyecto de investigación, desarrollado a lo largo de tres años, trata de saber si los procesos de EP son útiles y apropiados para evaluar las acciones comunitarias y para generar aprendizajes que contribuyan al empoderamiento de las personas que los desarrollan. Método. La estructura metodológica de la investigación se plantea el diseño de procesos de Evaluación Participativa que se aplican a lo largo de un año en tres comunidades-caso seleccionadas. Los grupos motor configurados en cada una de ellas evalúan cuatro dimensiones de los Planes de Desarrollo Comunitario: contexto, evolución, funcionamiento y resultados; mediante diferentes técnicas y dinámicas grupales. A lo largo de este proceso los participantes identifican los aprendizajes realizados y estos son puestos en relación con indicadores de empoderamiento, usando cuestionarios, análisis de contenido y entrevistas semi-estructuradas.Resultados. El desarrollo del proceso de EP en los tres casos analizados ha confirmado que la EP es una estrategia útil para valorar de manera participativa las acciones comunitarias de un territorio; para informar sobre ellas a las personas de la comunidad; y para tomar decisiones compartidas, sobre iniciativas para mejorar la acción comunitaria de un territorio. Los resultados obtenidos permiten comprobar asimismo que, a lo largo de la EP, se han producido aprendizajes en los participantes. Conclusiones. La implicación de las personas de la comunidad en la evaluación hace que ésta sea más útil, más justa y más válida; pero además, una cuarta consecuencia positiva de la EP es el empoderamiento. A partir del proceso y los resultados de estos casos de Evaluación Participativa, entendemos que la EP comunitaria es transformación social Introdução. A Avaliação Participativa (AP) é uma metodologia híbrida que pode utilizar-se de maneira simultânea para investigar e intervir em grupos e comunidades. Pode gerar conhecimentos novos sobre a realidade ao mesmo tempo em que possibilita mudanças nas pessoas participantes e em seu contexto sociocultural. Este projeto de investigação, desenvolvido ao longo de três anos, trata de saber se os processos deAP são úteis e apropriados para avaliar as ações comunitárias e para gerar aprendizagens que contribuam para o empoderamento das pessoas que os desenvolvem. Método. A estrutura metodológica da investigação aborda o desenho de processos de avaliação participativa que se aplicam ao longo de um ano em três comunidades-caso selecionadas. Os grupos motor configurados emcada uma delas avaliamquatro dimensões dosPlanos deDesenvolvimentoComunitário: contexto, evolução, funcionamento e resultados; utilizando diferentes técnicas e dinâmicas de grupo. Ao longo deste processo osparticipantesdentificamas aprendizagens realizadas e estas sãopostas emrelação aos indicadores de empoderamento, por meio de questionários, análise de conteúdo e entrevistas semi-estruturadas. Resultados. O desenvolvimento do processo de AP nos três casos analisados tem confirmado que a AP é uma estratégia útil para avaliar de maneira participativa as ações comunitárias de um território; para informar sobre elas às pessoas da comunidade; e para tomar decisões compartilhadas, sobre iniciativas par

Comunicació presentada a: Comunicació presentada a: XXVII Congreso Internacional de Pedagogía Social. Seminario Interuniversitario, Porto (Portugal), 2014 Las prácticas de evaluación participativa han demostrado su utilidad como procesos de evaluación y de aprendizaje para todos los implicados en las mismas. Esta comunicación parte de la hipótesis que los aprendizajes realizados por las personas que se implican en procesos de evaluación participativa contribuyen a empoderarlas individual y colectivamente. La aportación que se presenta aporta conocimiento sobre cómo se relacionan los aprendizajes adquiridos a través de la participación en proyectos de evaluación participativa comunitaria, con los procesos de empoderamiento personal y comunitario. Este conocimiento puede ser útil para orientar mejor y conocer el potencial transformador de muchos de los programas y acciones socioeducativas. El trabajo se desarrolla en tres comunidades con las que se realiza un proceso de evaluación participativa a lo largo de un año. A partir del análisis del contenido de las actas y las transcripciones de las reuniones comunitarias se comentan las principales variables e indicadores que con más frecuencia emergen a lo largo de las sesiones de evaluación. Entre ellas, el conocimiento comunitario, la autonomía, el trabajo en equipo y la capacidad crítica. El trabajo realizado y los primeros resultados obtenidos nos permiten confirmar que la evaluación participativa es una estrategia útil para valorar de manera participativa las acciones comunitarias de un territorio. Además, este tipo de evaluación enriquece a los participantes con diversos aprendizajes que contribuyen a su empoderamiento tanto individual como comunitario

El que teniu a les mans és una guia d’orientacions per facilitar el treball als equips educatius que han d’assumir la planificació, l’execució i avaluació de les activitats de lleure per a aquest proper estiu per part de l’Ajuntament de Barcelona. La voluntat no és altra que recollir, sistematitzar i presentar de manera clara, didàctica i pràctica aquelles recomanacions i pautes que l’experiència acumulada o les mateixes directrius establertes ens aconsellen a l’hora de portar a terme les activitats d’estiu. En cap cas es tracta d’un document normatiu que calgui seguir al peu de la lletra. Més aviat es pretén que esdevingui una eina útil que pugui ser de referència en diferents moment del procés de realització de les diferents activitats de lleure i esports. Es pretén que els equips hi trobin consideracions i idees per facilitar el seu treball o resoldre determinades situacions aparentment complicades

This contribution presents the process of construction and application of a questionnaire that allows exploring the dimensions and indicators of youth empowerment built from the Project HEBE. The study[2] is limited to young people who have complied with the measure of court-ordered living in educational groups who have committed child-to-parent crimes of violence in Catalonia. The first results obtained made possible the analysis of the skills and learning that have been consolidated after the young person has completed this judicial measure, as well as point out the main actions or practices of socio-educational empowering intervention that are developed within the framework of the current juvenile justice system. The research allows us to conclude with the necessity of working from dialogue and closeness in the relationship in order to improve the youth empowerment processes En esta aportación se presenta el proceso de construcción y de aplicación de un cuestionario que permite explorar las dimensiones e indicadores de empoderamiento juvenil construidas a partir del Proyecto Hebe (REF.: EDU2017-83249-R). El estudio [1] se delimita en jóvenes que han cumplido la medida judicial de convivencia en grupo educativo de medio abierto por delitos de violencia filioparental en Cataluña. Los primeros resultados obtenidos permiten analizar las habilidades y aprendizajes que se han consolidado después que la persona joven haya completado dicha medida judicial, así como señalar las principales acciones o prácticas de intervención socioeducativa empoderadoras que se desarrollan en el marco del sistema de justicia juvenil actual. La investigación nos permite concluir con la necesidad de trabajar desde el diálogo y la cercanía en la relación para mejorar los procesos de empoderamiento juvenil

Resumen basado en el de la publicación Resumen en inglés y catalán Monográfico con el título: Educación social y escuela Se revisa una de las iniciativas que caracteriza e identifica lo que se entiende como educación en el tiempo libre: las colonias para niños. Se hace un recorrido por estas actividades en Cataluña durante los últimos ciento veinticinco años y se especifican diez hitos o momentos significativos de esta historia con el propósito de hacerse una idea sobre la evolución a lo largo de estos años. Se finaliza con una breve consideración sobre algunos retos que deberán afrontar para conservar su finalidad educativa ESP

El text que segueix revisa una de les iniciatives que ha caracteritzat i identificat de manera especial el que avui entenem com a educació en el lleure: les colònies per a infants. Han estat milers els nens i nenes de Catalunya que han viscut i han après en aquesta mena d’escoles a l’aire lliure des de finals del segle xix i fins als nostres dies. Un recorregut que en el cas de Catalunya ha complert cent vint-i-cinc anys. En les línies següents es comenten breument deu fites o moments significatius d’aquesta història amb el propòsit que ens ajudin a fer-nos una idea de la seva evolució al llarg d’aquests anys. L’article finalitza amb una consideració breu a l’aportació que han fet les colònies, apuntant, també, alguns dels reptes que haurien d’afrontar per conservar la seva finalitat educativa., The text that follows is an overview of one of the initiatives that has characterized and identified in a special way what we understand today as free-time education: organized residential breaks or summer camps for children. In Catalonia, many thousands of children have lived and learned in these types of outdoor school, from the end of the nineteenth century right up to the present day, a journey that has recently marked its one hundred and twentyfifth anniversary. The following article offers a brief commentary on ten milestones or key moments in this story, with the aim of helping us form an idea of how it has evolved over the past century and a quarter, and concludes with a consideration of the achievements and contributions made by these residential breaks, while also noting some of the challenges that will have to be faced if they are to remain true to their educational purpose., El texto que sigue revisa una de las iniciativas que ha caracterizado e identificado de una forma especial lo que hoy entendemos como educación en el tiempo libre: las colonias para niños/as. Han sido miles los niños y niñas de Cataluña que han vivido y aprendido en este tipo de escuelas al aire libre desde finales del siglo xix y hasta nuestros días. Un recorrido que en el caso de Cataluña ha cumplido ciento veinticinco años. En las líneas siguientes se comentan brevemente diez hitos o momentos significativos de esta historia con el propósito de que nos ayuden a hacernos una idea de su evolución a lo largo de estos años. El artículo finaliza con una consideración breve a la aportación que han hecho las colonias, apuntando, también, algunos de los retos que deberán afrontar para conservar su finalidad educativa

The text that follows is an overview of one of the initiatives that has characterized and identified in a special way what we understand today as freetime education: organized residential breaks or summer camps for children. In Catalonia, many thousands of children have lived and learned in these types of outdoor school, from the end of the nineteenth century right up to the present day, a journey that has recently marked its one hundred and twenty-fifth anniversary. The following article offers a brief commentary on ten milestones or key moments in this story, with the aim of helping us form an idea of how it has evolved over the past century and a quarter, and concludes with a consideration of the achievements and contributions made by these residential breaks, while also noting some of the challenges that will have to be faced if they are to remain true to their educational purpose El texto que sigue revisa una de las iniciativas que ha caracterizado e identificado de una forma especial lo que hoy entendemos como educación en el tiempo libre: las colonias para niños/as. Han sido miles los niños y niñas de Cataluña que han vivido y aprendido en este tipo de escuelas al aire libre desde finales del siglo xix y hasta nuestros días. Un recorrido que en el caso de Cataluña ha cumplido ciento veinticinco años. En las líneas siguientes se comentan brevemente diez hitos o momentos significativos de esta historia con el propósito de que nos ayuden a hacernos una idea de su evolución a lo largo de estos años. El artículo finaliza con una consideración breve a la aportación que han hecho las colonias, apuntando, también, algunos de los retos que deberán afrontar para conservar su finalidad educativa El text que segueix revisa una de les iniciatives que ha caracteritzat i identificat de manera especial el que avui entenem com a educació en el lleure: les colònies per a infants. Han estat milers els nens i nenes de Catalunya que han viscut i han après en aquesta mena d’escoles a l’aire lliure des de finals del segle xix i fins als nostres dies. Un recorregut que en el cas de Catalunya ha complert cent vint-i-cinc anys. En les línies següents es comenten breument deu fites o moments significatius d’aquesta història amb el propòsit que ens ajudin a fer-nos una idea de la seva evolució al llarg d’aquests anys. L’article finalitza amb una consideració breu a l’aportació que han fet les colònies, apuntant, també, alguns dels reptes que haurien d’afrontar per conservar la seva finalitat educativa

El artículo invita a reflexionar sobre la participación de los estudiantes en la gestión y el gobierno de la universidad a partir de una investigación. Se centra en la opinión y percepción que el profesorado implicado directamente en la gestión de la docencia tiene sobre esta participación. Se aportan datos relevantes que ayudan a disponer de una visión más completa de un fenóneno complejo y multidimensional como es la participación estudiantil. Sus interpretaciones nos ofrecen información significativa que contribuye a comprender algunas de las causas de la baja participación y nos orienta hacia las posibles estrategias a emprender para intentar invertir esta tendencia This article reflects on the results of a research study into the participation of students in university management and government. It focuses on the opinions and perceptions of the teaching staff involved directly in the management of teaching. Relevant data provides a more complete view of student participation, which is a complex and multidimensional phenomenon. The interpretation of that data provides important information that helps explain some of the reasons for this low participation and leads to possible strategies to attempt to overturn this tendency