Search

Aquest article examina les ideologies lingüístiques mitjançant les quals es vehicula el valor del català i l'estonià en l'era de la globalització. Aportant dades recollides a través d'entrevistes en profunditat i grups de discussió a Barcelona i a Tallinn, analitzarem com, en el món contemporani, la visió de les llengües com a béns amb un valor instrumental més que no pas identitari pren força entre els qui parlen aquestes llengües mitjanes com a L2 en els contextos descrits. En paral·lel a les opinions d'aquests parlants, també observarem com catalanoparlants i estonianoparlants d'origen atorguen valor i legitimitat a les seves L1 respectivament. L'article es conclou amb unes reflexions de l'autor al voltant del poder d'atracció de nous parlants per part de les llengües mitjanes comparades en el marc de l'estudi., This article examines the linguistic ideologies that enable value to be attached to Catalan and Estonian in the globalization era. Here, ethnographically collected data (in-depth interviews and focus group discussions) in Barcelona and Tallinn serve as a base for the analysis of the manner in which the perception of languages as marketable goods with instrumental rather than identity-based value is gaining ground among the L2 speakers of these medium-sized languages in the places described. In addition to the opinions of these speakers, the study examines the ideological constructs by means of which L1 Catalan and Estonian speakers attach value to their respective first languages. Finally, the article concludes with a number of reflections on the power of these two medium-sized languages to attract new speakers in the global era.

Este artículo examina la relación y el contacto entre «lenguas medianas» y «lenguas internacionales» en Cataluña y Estonia en la era glocal desde un punto de vista comparado. Tomando como punto de partida para la comparación las similitudes de los dos casos en sus respectivos contextos histórico, político y socio-demográfico, se analiza cómo los cambios ocurridos en estas dimensiones pueden haber afectado la percepción del contexto sociolingüístico de cada grupo de hablantes y sus «ideologías lingüísticas» (Woolard, 1998) mediante las cuales los individuos otorgan autoridad a sus respectivas lenguas. A partir de datos recogidos por medio de un trabajo de campo eminentemente cualitativo (observación participativa, entrevistas en profundidad y grupos de discusión) en Tallin y en Barcelona, se logra detectar el abanico de posiciones que pueden ocupar los hablantes en cada tejido social y la manera cómo definen su «perspectiva situada» (Blommaert, 2005), unas posiciones a veces generadoras de tensión, a veces más positivas en relación con la valoración del multilingüismo., This article compares the relationship and contact between «medium-sized languages» and «international languages» in Catalonia and Estonia in the glocal era. Starting with a comparison of the similarities of the two cases from a historical, political and sociodemographic perspective, the article analyzes how changes in these areas may have affected the perception of the sociolinguistic context of each group of speakers and the «language idoeologies» (Woolard, 1998) through which individuals attribute authoritiy to their languages. Through a series of data collected through largely qualitative fieldwork (participatory observation, in-depth interviews and focus groups) in Tallinn and Barcelona, the autor manges to detect the range of positions that speakers can occupy in every social fabric and the way they defined their «situated perspective» (Blommaert, 2005), positions that sometimes generate tension and sometimes assess multilingualism more positively., Aquest article examina la relació i el contacte entre «llengües mitjanes» i «llengües internacionals» a Catalunya i Estònia des d’un punt de vista comparat en l’era glocal. Prenent com a punt de partida de la comparació les similituds dels dos casos en els respectius contextos històric, polític i sociodemogràfic, s’analitza com els canvis en aquests camps poden haver afectat la percepció del context sociolingüístic de cada grup de parlants i les «ideologies lingüístiques» (Woolard, 1998) mitjançant les quals els individus atorguen autoritat a les seves llengües. A partir de dades recollides per mitjà d’un treball de camp eminentment qualitatiu (observació participativa, entrevistes en profunditat i grups de discussió) a Tallin i a Barcelona, s’aconsegueix detectar el ventall de posicions que poden ocupar els parlants en cada teixit social i la manera com defineixen la seva «perspectiva situada» (Blommaert, 2005), unes posicions a voltes generadores de tensió, a voltes més positives en relació amb la valoració del multilingüisme.

Aquesta tesi examina la relació i el contacte entre "llengües mitjanes" i "llengües internacionals" a Catalunya i Estònia des d'un punt de vista comparat en l'era 'glocal'. Partint de la comparació dels contextos històrics i sociodemogràfics, s'analitzen els canvis en aquests camps i la manera com aquests canvis han influenciat i/o modificat les habilitats, els comportaments i les ideologies lingüístiques de cadascun dels grups de parlants en contacte.Mitjançant dades recollides amb un treball de camp de diversos mesos a Tallin i a Barcelona amb eines metodològiques eminentment qualitatives (entrevistes en profunditat, grups de discussió, observació participativa i enquesta etnogràfica), s'observa que la relació entre aquests tipus de llengües ("mitjanes" i "internacionals") té uns trets particulars, els quals s'interpreten en aquest estudi des dels paradigmes teòrics de les ideologies lingüístiques, la sociocomplexitat i el paper de la globalització en la configuració linguoidentitaria.El treball aconsegueix identificar les diferents posicions des de les quals interactuen els parlants en cada context fixant-se en les opinions o punts de vista expressats explícitament o implícita sobre la situació sociolingüística del seu entorn més immediat. El ventall de posicions que pot ocupar cada grup és ampli i va des d'una acceptació pragmàtica de la convivència etnolingüística fins a una reivindicació més emfàtica dels drets lingüístics per part de cada grup.A partir de la comparació d'aquests dos casos podem traçar, doncs, certs paral·lelismes interessants entre cada grup lingüístic analitzat els quals poden il·luminar aspectes rellevants a tenir en compte en el tractament sociopolític de cada situació; però el que sobretot es destaca és el paper del nivell ideològico-representacional a l'hora de co-construir uns contextos sociolingüístics determinats. A més a més, el paper de la globalització és també crucial en tant que ressalta la complexitat de les realitats estudiades, situant el multilingüisme en una posició aparentment contradictòria: com a quelcom a priori problemàtic socialment per a les persones, grups o institucions, però alhora com a un recurs social i comunicatiu important per a la identitat i el reconeixement equitatiu dels distints grups lingüístics en contacte., This thesis examines the relationship and contact between "medium-sized languages" and "international languages" in Catalonia and Estonia from a comparative point of view in the 'glocal' era. The comparison is based on the analysis of the demographic and historical contexts, and how the more recent changes in these fields have influenced and/or changed the language skills, behaviors and language ideologies of each group of speakers in contact.Using data collected by several months of fieldwork in Tallinn and Barcelona with qualitative methodological tools (interviews, focused-group discussions, participant observation and an ethnographic survey) the study shows that the relationship between these languages ("medium-sized" and "international") has some special features, which are interpreted in this study from the theoretical paradigms of language ideologies, the socio-complexity and the role of globalization in shaping aspects of language and identity.The work achieves to identify the different positions from which speakers interact in each context by highlighting their opinions or views expressed explicitly or implicitly about the sociolinguistic situation of their immediate surroundings. The range of positions that can be occupied by each group is broad, from a pragmatic acceptance of the coexistence with the other ethno-linguistic group to more emphatic claims of language rights by each group.From the comparison of these two cases, some interesting parallels can be traced between each of the studied linguistic groups, which can illuminate important aspects to consider in dealing with the socio-political situation, but what the study emphasizes is the role of the ideological and representational level when co-constructing a particular sociolinguistic context. In addition, the role of globalization is also crucial in that it highlights the complexity of the realities studied, placing multilingualism in a seemingly contradictory position: a priori as something socially problematic for people, groups or institutions, but both as a social resource and communications important to the identity and equitable recognition of the different linguistic groups in contact.

Aquest treball té per objecte l'anàlisi d'una "conversa" argumentativa -un conjunt de sis articles periodístics que conformen un macrotext-, des del punt de vista del model pragmadialèctic. Els columnistes expressen els seus punts de vista al voltant de la "qüestió catalana", de vigència notable especialment d'ençà del setembre de 2012. Este trabajo tiene por objeto el análisis de una "conversación" argumentativa -un conjunto de seis artículos periodísticos que conforman un macrotexto-, desde el punto de vista del modelo pragmadialéctico. Los columnistas expresan sus puntos de vista en torno a la "cuestión catalana", de vigencia notable especialmente desde septiembre de 2012. Bachelor thesis for the Catalan Language and Literature program on Catalan Philology.

Treball que té per objectiu principal fer un recull dels articles publicats sobre Joan Solà. D'aquesta manera, es pretén aportar una eina pràctica als investigadors interessats en el tema del treball: l'obra i la figura de Solà. Trabajo que tiene como objetivo principal hacer una recopilación de los artículos publicados sobre Joan Solà. De esta manera, se pretende aportar una herramienta práctica a los investigadores interesados en el tema del trabajo: la obra y la figura de Solà. Final degree project that aims to make a compilation of articles about Joan Solà. Thus, it is intended to provide a practical tool for researchers interested in the work and the figure of Solà.

Aquest treball vol ser una petita contribució al coneixement del pallarès, un dels dialectes catalans que conserva més trets originaris i que no ha patit encara gaire el procés d'estandardització, ben comú a la resta de territoris de parla catalana. Este trabajo quiere ser una pequeña contribución al conocimiento del pallarés, uno de los dialectos catalanes que conserva más rasgos originarios y que no ha sufrido aún mucho el proceso de estandarización, muy común al resto de territorios de habla catalana. Bachelor thesis for the Catalan Language and Literature program on Catalan Philology.