Search

This is the fourth and last report in the series that make up the comprehensive evaluation project of the implementation of Circles of Support and Accountability in Catalonia. The first chapter summarizes what the Circles Project is about, and its evolution from its beginning to the present, as well as the main results obtained in the previous reports, being mindful of the public that has not yet read them. The Circles model is very young in its application in Catalonia and has been gradually implemented so that it can be introduced as one more resource for the risk management of sexual offenders in our territory. This has been taken into account in the design of the evaluation, which has lasted almost 5 years. We have presented the partial results each year. In each of these partial reports, the priority has been to respond to some of the goals of the evaluation project of this public policy. The main objective pursued by the current report is to evaluate the efficiency and effectiveness of the Circles Project in promoting the social reintegration and the reduction of recidivism of high-risk sex offenders who have participated in the program versus those who have not. To contextualize the data: the population serving a sentence for sexual crimes in 2019 in Catalonia was 659 people, and 20% of them were at high risk of recidivism. Therefore, the population that can be included in programs such as Circles is 132 people, 1.6% of the Catalan prison population in 2019. The study sample is composed of 121 people, of whom 107 have been followed up after release for periods ranging from 2 to 7 years. The study collects data on the rates of prison recidivism (return to prison for a new offence, either accused or sentenced) and penal execution recidivism (being involved in any penal procedure for a new offence). Moreover, recidivism is analyzed for different types of crime (general, violent and sexual).

Este es el cuarto y último informe de la serie que componen el proyecto completo de evaluación de la implementación del Proyecto CerclesCat en Cataluña. El primer capítulo resume en qué consiste el Proyecto CerclesCat y su evolución desde su inicio hasta la actualidad, así como los principales resultados obtenidos en los informes previos, pensando en el público que no los ha leído todavía. El modelo CerclesCat es muy joven en su aplicación y se ha implementado gradualmente para que se introduzca como un recurso más para la gestión del riesgo de delincuentes sexuales en nuestro territorio. Esto se ha tenido en cuenta en el diseño del proyecto de evaluación, que ha durado casi 5 años, y de los que se han ido presentando resultados parciales cada año. En cada uno de estos informes parciales se ha querido dar respuesta prioritariamente a algunos de los objetivos del proyecto de evaluación de esta política pública. El principal objetivo que persigue el actual informe es evaluar la eficiencia y eficacia del Proyecto para la reinserción social y la reducción de la reincidencia de los delincuentes sexuales de alto riesgo que han participado en el programa frente a los que no lo han hecho. Para contextualizar los datos: la población condenada por delitos contra la libertad sexual en el año 2019 en Cataluña eran 659 personas, y de ellas un 20% eran de alto riesgo de reincidencia. Por lo tanto, la población susceptible de incluirse en programas como CerclesCat son 132 personas, el 1,6% de la población penitenciaria catalana del año 2019. La muestra del estudio la componen 121 personas, de las cuales a 107 se les ha podido hacer el seguimiento en libertad en periodos que van de los 2 a los 7 años. El estudio recoge datos sobre las tasas de reincidencia penitenciaria y en ejecución penal y en las diferentes tipologías delictivas (general, violenta y sexual).

Aquest és el quart i últim informe de la sèrie que composen el projecte complet d’avaluació de la implementació del Projecte CerclesCat a Catalunya. El primer capítol resumeix en què consisteix el Projecte CerclesCat i la seva evolució des del seu inici fins l’actualitat, així com els principals resultats obtinguts als informes previs, pensant en el públic que no els ha llegit encara. El model CerclesCat és molt jove en la seva aplicació i s’ha implementat gradualment per tal que s’introdueixi com un recurs més per a la gestió del risc de delinqüents sexuals al nostre territori. Això s’ha tingut en compte en el disseny del projecte d’avaluació, que ha durat quasi 5 anys, i dels que s’han anat presentant resultats parcials cada any. En cadascun d’aquests informes parcials s’ha volgut donar resposta prioritàriament a alguns dels objectius del projecte d’avaluació d’aquesta política pública. El principal objectiu que persegueix l’actual informe és avaluar l’eficiència i eficàcia del Projecte per a la reinserció social i la reducció de la reincidència dels delinqüents sexuals d’alt risc que han participat en el programa front els que no ho han fet. Per contextualitzar les dades: la població condemnada per delictes contra la llibertat sexual l’any 2019 a Catalunya eren 659 persones, i d’elles un 20% eren d’alt risc de reincidència. Per tant, la població susceptible d’incloure’s en programes com CerclesCat són 132 persones, l’1,6% de la població penitenciària catalana de l’any 2019. La mostra de l’estudi la composen 121 persones, de les quals a 107 se’ls ha pogut fer el seguiment en llibertat en períodes que van dels 2 als 7 anys. L’estudi recull dades sobre les taxes de reincidència penitenciària i en execució penal i en les diferents tipologies delictives (general, violenta i sexual).

Les taxes de reincidència dels delinqüents sexuals son, en general més baixes que les de la resta de delinqüents. No obstant, hi ha una part que tenen una major probabilitat de tornar a delinquir i que tenen unes característiques de risc que els diferencien dels altres. S’ha dut a terme un estudi retrospectiu amb la totalitat dels delinqüents sexuals que van sortir de les presons de Catalunya entre l’1 de gener de 1998 i el 31 de desembre de 2001. El període de seguiment promig és de sis anys i nou mesos. S’han avaluat les taxes de reincidència en delictes sexuals, delictes no sexuals (generals) i en qualsevol tipus de delicte. Un 5,7 % va tornar a delinquir en delictes sexuals, el 13,2 dels subjectes va reincidir en delictes no sexuals i el 18,8 % va tornar a cometre qualsevol tipus de delicte. Entre les variables de risc, el nombre de delictes sexuals pels que compleixen condemna abans de sortir en llibertat i el tipus de víctima influeixen en la reincidència sexual, encara que respecte a la segona no es va poder calcular la significació estadística. També van tenir un pes significatiu l’edat del primer ingrés i la versatilitat delictiva. Pel que fa a la reincidència general, les variables relacionades amb la carrera delictiva i trets antisocials, a més de les condicions de la condemna, van ser les variables de més influencia. No s’ha trobat relació entre el tractament i la reincidència. Posteriorment a l’estudi d’aquestes variables van ser entrevistats vuit dels 11 subjectes que havien reincidit en delictes sexuals. A partir de l’anàlisi de les entrevistes es va elaborar un sistema de classificació dels principals components del procés del delicte. De la revisió del procés de cada subjecte apareixen dos perfils diferenciats. Con esta investigación se pretende llegar a concretar aquellos factores que pueden tener relación con la reincidencia de los delincuentes sexuales que salen de los centros penitenciarios de Catalunya. Estas conclusiones han de permitir en el futuro enriquecer los programas de tratamiento mediante la inclusión de contenidos y el establecimiento de criterios de individualización de la intervención. The intention of this study is to be able to specify those factors that may bear a relation with the relapse of sexual delinquents who leave penitentiary centers in Catalonia. These conclusions must allow for the future enrichment of maltreatment programs by means of the inclusion of contents and the establishment of criteria of individualization of the intervention

236 p. Libro electrónico, Periódicamente la aparición de noticias relacionadas con casos de violencia sexual golpea a una sociedad que cada vez está más sensibilizada ante los riesgos y las amenazas colectivas y que valora por encima de todo la seguridad personal y de la comunidad. Esta valoración de nuestra sociedad se transforma en una demanda a los poderes públicos para que se encuentren soluciones que erradiquen esta lacra. La sociedad reclama que las penas que cumplen las personas condenadas por estos delitos se cumplan con garantías de seguridad para la población, preservando a la vez la finalidad de rehabilitación que prescriben las leyes y, por tanto, que cuando salgan en libertad se encuentren en las mejores condiciones posibles para que no se vuelva a cometer un nuevo delito. Si consideramos el efecto devastador de este tipo de actos en las víctimas, no es extraño que cuando se produce una reincidencia en delitos sexuales la credibilidad del sistema penal y del ámbito penitenciario que tiene encomendada esta tarea rehabilitadora se vea cuestionada.