Search

Els objectius d’aquesta tesi doctoral varen ser el de determinar els efectes del mètode Mézierès (MM) sobre el dolor i la discapacitat relacionades amb el dolor lumbar, en comparació amb un programa de fisioteràpia sedativa i d’exercici, i comprendre el significat de la experiència corporal a l’aplicar el MM. La mostra va estar composada per 61 persones amb dolor lumbar d’origen inespecífic, ela quals varen ser aleatoritzats en dos grups: un grup va rebre fisioteràpia amb el MM (GMM) (n=29) i el grup comparació va rebre fisioteràpia sedativa més exercicis de flexibilitat i força (GC) (n=31). Els participants del GMM i del GC varen realitzar 10 sessions de fisioteràpia, d’una hora de de duració en un període de 5 setmanes, i varen ser avaluats 3 vegades: pre-intervenció, post-intervenció i seguiment a les 6 setmanes després de finalitzat el tractament. Les variables analitzades foren: dolor amb l’escala Numerical Pain Rating, discapacitat física relacionada al dolor lumbar amb el qüestionari Roland Morris, la qualitat de vida amb el qüestionari FS-12, la postura i la flexibilitat amb fotogrametria. Paral·lelament a les sessions de fisioteràpia, al GMM se li varen realitzar entrevistes per a comprendre la experiència corporal al realitzar aquest tipus de fisioteràpia, dades que foren complementades amb el diari de camp de la investigadora principal, qui va realitzar aquestes intervencions. L’anàlisi de dades quantitatius fou realitzat per al càlcul de diferències intra-grup amb proves per a mostres relacionades, paramètriques o no paramètriques, segons la normalitat de les variables; també es va calcular la diferència entre grups mitjançant ANOVAs de mesures repetides o test de Friedman segons la normalitat de les variables, l’estimació de la mida de l’efecte fou realitzada des de l’estadístic d de Cohen. Per a l’anàlisi de dades qualitatius es va realitzar utilitzant el software ATLAS.ti amb el mètode de comparació constant per a determinar les categories i subcategories que varen permetre la descripció del fenomen. Els resultats obtinguts mostren que ambdós tipus de tractament varen generar efectes positius sobre el dolor i la discapacitat física relacionada amb el dolor lumbar. EL GMM va mostrar efectes superiors a la variable dolor (d-Cohen o,80) i a la flexibilitat. Per les altres variables, els canvis en ambdós grups varen ser equivalents al finalitzar les 10 sessions de fisioteràpia. Respecte als resultats qualitatius es va realitzar una aproximació fenomenològica que va permetre comprendre que els participants interpreten la interacció amb el MM com un procés d’ensenyament-aprenentatge que els permet un millor ús del cos, la qual cosa es tradueix en una millor gestió dels moviments i postures per controlar i calmar el dolor lumbar. A l’integrar els resultats, s’han trobat dades coincidents per a les variables dolor, discapacitat física, qualitat de vida i flexibilitat, mentre que varen existir dades no coincidents per a la variable postura. Com a conclusió de l’estudi, el MM té efectes positius per al dolor, la discapacitat i la flexibilitat, sense mostrar superioritat davant la fisioteràpia sedativa i d’exercici terapèutic. A més, el MM és percebut pels participants com un procés d’ensenyament-aprenentatge centrat en la consciència corporal que permet gestionar de manera efectiva els símptomes relacionats amb el dolor lumbar. Los objetivos de esta tesis doctoral fueron: determinar los efectos del Método Mézières (MM) sobre el dolor y la discapacidad relacionada con el dolor lumbar, en comparación con un programa de fisioterapia sedativa y de ejercicio, y comprender el significado de la experiencia corporal al aplicar el MM. La muestra estuvo compuesta por 61 personas con dolor lumbar de origen inespecífico, quienes fueron aleatorizados en dos grupos: el primer grupo recibió fisioterapia con el MM (GMM) (n=29) y el grupo comparación recibió fisioterapia sedativa más ejercicios de flexibilidad y fuerza (GC) (n=31). Los participantes de GMM y de GC realizaron 10 sesiones de fisioterapia de una hora en un período de 5 semanas, y fueron evaluados 3 veces: pre intervención, post-intervención y seguimiento a las 6 semanas de finalizar el tratamiento. Las variables analizadas fueron: dolor con la escala Numerical Pain Raiting, discapacidad física relacionada con el dolor lumbar con el cuestionario Roland Morris, la calidad de vida con el SF12, la postura y la flexibilidad con fotogrametría. Paralelamente a las sesiones de fisioterapia, al GMM se le realizaron entrevistas para comprender la experiencia corporal al realizar dicho tipo de fisioterapia, datos que fueron complementados con el diario de campo de la investigadora principal quien realizó las intervenciones. El análisis de los datos cuantitativos fue realizado con el programa SPSS, para el cálculo de diferencias intra-grupo con pruebas para muestras relacionadas, paramétricas o no paramétricas, según la normalidad de las variables; también se calculó la diferencia entre grupos por medio de ANOVAS, de medidas repetidas o test de Friedman según la normalidad de las variables, la estimación del tamaño del efecto fue realizado desde el estadístico d de cohen. Para el análisis de datos cualitativo se realizó en el software ATLAS.ti con el método de comparación constante para determinar las categorías y subcategorías que permitieron la descripción del fenómeno. Los resultados obtenidos mostraron que ambos tipos de tratamiento generaron efectos positivos sobre el dolor y la discapacidad física relacionada con el dolor lumbar. El GMM mostró efectos superiores en la variable dolor (D-Cohen 0,80) y en la flexibilidad. Para las otras variables, los cambios en ambos grupos fueron equivalentes al finalizar las 10 sesiones de fisioterapia. Sobre los datos cualitativos se realizó una aproximación fenomenológica que permitió comprender que los participantes interpretan la interacción con el MM como un proceso de enseñanza-aprendizaje que les permite un mejor uso del cuerpo, lo que se traduce en una mejor gestión de los movimientos y posturas para controlar y calmar el dolor lumbar. Al realizar la integración de los resultados, se encontraron datos coincidentes para las variables dolor, discapacidad física, calidad de vida y flexibilidad, mientras que existieron datos no coincidentes para la variable postura. La conclusión del estudio es que el MM tiene efectos positivos para el dolor, la discapacidad física y la flexibilidad, sin mostrar superioridad frente a la fisioterapia sedativa y de ejercicio terapéutico. Además, el MM es percibido por los participantes como un proceso de enseñanza-aprendizaje centrado en la conciencia corporal que permite gestionar de manera efectiva los síntomas relacionados con el dolor lumbar. The objectives of this doctoral thesis were to determine the effects of the Mézières Method (MM) on pain and disability related to low back pain, in comparison with a program of sedative physiotherapy and exercise, and to understand the meaning of the bodily experience applying the MM. The sample consisted of 61 people with low back pain of non-specific origin, who were randomized into two groups: one group received physical therapy with MM (GMM) (n=29) and the comparison group received sedative physical therapy plus flexibility and strength exercises (CG) (n=31). GMM and CG participants underwent 10 one-hour physical therapy sessions over a 5-week period and were evaluated 3 times: pre-intervention, post-intervention, and follow-up at 6 weeks after the end of treatment. The variables analyzed were: pain with the Numerical Pain Rating scale, physical disability related to low back pain with the Roland Morris questionnaire, quality of life with the SF12, posture, and flexibility with photogrammetry. Parallel to the physical therapy sessions, interviews were conducted with the GMM to understand the body experience when performing such physical therapy, data that were complemented with the field diary of the principal investigator who performed such interventions. The analysis of quantitative data was performed for the calculation of intra-group differences with tests for related samples, parametric or non-parametric, according to the normality of the variables; the difference between groups was also calculated using repeated measures ANOVAS or Friedman's test according to the normality of the variables, the estimation of the effect size was performed from the cohen's d statistic. Qualitative data analysis was performed in ATLAS.ti software using the constant comparison method to determine the categories and subcategories that allowed the description of the phenomenon. The results obtained showed that both types of treatment generated positive effects on pain and physical disability related to low back pain. The GMM showed superior effects on the pain variable (D-Cohen 0.80) and flexibility. For the other variables, the changes in both groups were equivalent at the end of the 10 physical therapy sessions. Regarding the qualitative data, a phenomenological approach was carried out that allowed understanding that the participants interpret the interaction with the MM as a teaching-learning process that allows them better use of the body, which translates into better management of the movements and postures to control and calm low back pain. On integrating the results, coincident data were found for the variables pain, physical disability, quality of life, and flexibility, while there were non-coincident data for the variable posture. The study concludes that MM has positive effects on pain, physical disability, and flexibility, without showing superiority over therapeutic exercise and sedative physical therapy. In addition, MM is perceived by the participants as a teaching-learning process focused on body awareness that allows effective management of symptoms related to low back pain.

La present tesi doctoral consta de tres estudis transversals diferenciats, l'objectiu dels quals va ser establir els criteris per a la precisió diagnòstica en l'avaluació del control motor lumbo-pelvià (CMLP) amb unitats de feedback per pressió (PBU) i avaluar el CMLP en esportistes de diferents disciplines esportives. En concret, al primer estudi la mostra va estar composta per 39 nedadors (20 homes, 19 dones) amb almenys dos anys d'experiència en competicions nacionals; al segon i tercer estudi la mostra va estar formada per 100 practicants de CrossFit® (71 homes i 29 dones) reclutats de sis centres de CrossFit® afiliats a Barcelona, Espanya. Tots els participants van donar el seu consentiment per a participar en cada uns dels estudis d'acord amb la última versió de la declaració de Hèlsinki (2013). A tots els participants se'ls van realitzar quatre tests de CMLP, així com van ser entrevistats individualment per a recollir dades de caràcter descriptiu i confidencial. Tots els tests es van dur a terme en les instal·lacions esportives habituals de pràctica dels esportistes participants en el mateix lapse de franges horàries per a respectar al màxim la seva quotidianitat i la validesa ecològica dels estudis. De cada estudi s'ha desenvolupat un article amb les seves discussions i conclusions específiques que es mostren en la present Tesi Doctoral, els títols dels quals són: Estudi 1: Precisió diagnòstica de les proves de control motor lumbopèlvic utilitzant una unitat de bioretroalimentació de pressió en nedadors professionals: un estudi transversal. Estudi 2: Control motor lumbopèlvic en atletes de CrossFit®: un estudi transversal Estudi 3: Es veu afectat el control motor lumbopèlvic pel sexe i les lesions prèvies en els atletes de CrossFit®? La presente tesis doctoral consta de tres estudios transversales diferenciados cuyo objetivo fue establecer los criterios para la precisión diagnóstica en la evaluación del control motor lumbopélvico (CMLP) con unidades de biofeedback por presión (PBU) y evaluar el CMLP en deportistas de distintas disciplinas deportivas. En concreto, en el primer estudio la muestra estuvo compuesta por 39 nadadores (20 hombres, 19 mujeres) con al menos dos años de experiencia en competiciones nacionales; en los estudios segundo y tercero la muestra estuvo formada por 100 practicantes de CrossFit® (71 hombres y 29 mujeres) reclutados de seis centros de CrossFit® afiliados en Barcelona, España. Todos los participantes dieron su consentimiento para participar en cada unos de los estudios de acuerdo con la ultima versión de la declaración de Helsinki (2013). A todos los participantes se les realizaron cuatro pruebas de CMLP, así como fueron entrevistados individualmente para recoger datos de carácter descriptivo y confidencial. Todos los test se llevaron a cabo en las instalaciones deportivas habituales de práctica de los deportistas participantes en el mismo lapso de franjas horarias para respetar al máximo su cotidianidad y la validez ecológica de los estudios. De cada estudio se ha desarrollado un articulo con sus discusiones y conclusiones específicas que se muestran en la presente Tesis Doctoral, los títulos de los cuales son: Estudio 1: Precisión diagnóstica de las pruebas de control motor lumbopélvico utilizando una unidad de biorretroalimentación de presión en nadadores profesionales: un estudio transversal. Estudio 2: Control motor lumbopélvico en atletas de CrossFit®: un estudio transversal Estudio 3: ¿Se ve afectado el control motor lumbopélvico por el sexo y lesiones previas en los atletas de CrossFit®? The present doctoral thesis consists of three different cross-sectional studies whose objective was to establish the criteria for diagnostic precision in the evaluation of the lumbopelvic motor control (LPMC) with pressure feedback units (PBU) and to evaluate the LPMC in athletes from different sports disciplines. Specifically, in the first study the sample was made up of 39 swimmers (20 men, 19 women) with at least two years of experience in national competitions; for the second and third studies the participants were 100 CrossFit® practitioners (71 males and 29 females) recruited from six affiliate CrossFit® centers in Barcelona, Spain. All participants received their consent to participate in each of the studies according to the latest version of the Helsinki declaration (2013). All participants were given four LPMC test, as well as being interviewed individually to collect descriptive and confidential data. All the trials carried out at the usual sports practice facilities of the participating athletes and in the same time slot to respect their daily routine to let the everyday nature of the athlete and the ecological validity of the studies. From each study an article has been developed with its specific analyzes and conclusions that are shown in this Doctoral Thesis, the titles of which are: Study 1: Diagnostic accuracy of lumbopelvic motor control test using the pressure biofeedback unit in professional swimmers: a cross-sectional study. Study 2: Lumbopelvic motor control in CrossFit® athletes: a cross-sectional study Study 3: Is lumbopelvic motor control affected by sex and previous injuries in CrossFit® athletes?