La present tesi constitueix una investigació sistemàtica sobre l'art rupestre paleolític a la Península Italiana, inserint-lo en el més ampli debat a nivell euromediterrani i oferint un suport vàlid per futures recerques en el mateix camp. Han estat seleccionats onze casos d’estudi principals, per la seva riquesa i importància a nivell bibliogràfic: Balzi Rossi (coves Florestano, Blanc-Cardini i Caviglione - Ventimiglia, Imperia), la cova de la Bàsura (Toirano, Savona), la cova de les Arene Candide (Toirano, Savona), els espais a camp obert de Luine (Rocce No. 6 e 34 - Darfo-Boario Terme, Brescia), la cova de Fumane (Fumane, Verona), el refugi del Romito, la cova Paglicci (Rignano Garganico, Foggia) i la cova Romanelli (Costra, Lecce). Els espais seleccionats han estat analitzats adoptant una aproximació interdisciplinària, introduint tots els aspectes rellevants: la geologia, l'arqueologia, la història dels estudis i els anàlisis de les conservacions, abans d'arribar a la discussió final sobre l'art rupestre. La revisió dels espais ja coneguts ha permès reorganitzar millor totes les dades a nivell cronològic i de distribució espacial. Així mateix, la nova proposta metodològica ha suposat, per primera vegada, la introducció sistemàtica d'una sèrie de nous anàlisis i variables en l'estudi d'aquesta temàtica, tals com la primera datació amb el sistema U/Th i la valoració geològica de les línies glacials sobre les roques de la Valcamonica. Una aproximiació a l'estudi que va més enllà de la simple anàlisi morfològica, aportant una llum innovadora sobre el fenomen de l'art rupestre durant el paleolític superior a la Península Italiana. És així com ha estat possible identificar una forta varietat en les qüestions presentades, en la cronologia i en les relacions amb altres àrees, evidenciant possibles dinàmiques socials que es troben a la base de la difusió dels símbols, demostrant així com la Península Italiana ha estat un cap de pont i no pas un cul-de-sac, en el més ampli panorama de l'art rupestre paleolític de la regió euromediterrània. Esta tesis constituye un trabajo sistemático sobre el arte rupestre paleolítico en la península italiana, insertándolo en un debate más amplio a nivel de la región euro-mediterránea y ofreciendo un soporte valido por futuras investigaciones. Once yacimientos han sido seleccionados como casos de estudio principal debido a la riqueza patrimonial y a su importancia a nivel bibliográfico: Balzi Rossi (cuevas de Florestano, Blanc-Cardini and Caviglione - Ventimiglia, Imperia), cueva della Bàsura (Toirano, Savona), cueva delle Arene Candide (Toirano, Savona), y los sitios al aire libre de Luine (rocas No. 6 e 34 - Darfo-Boario Terme, Brescia), cueva di Fumane (Fumane, Verona), abrigo del Romito, cueva Paglicci (Rignano Garganico, Foggia) y cueva Romanelli (Castro, Lecce). Los yacimientos se han analizado desde un enfoque multidisciplinar, introduciendo todos los aspectos relevantes: la geología, la arqueología, la historia de los estudios, la análisis de conservación y la descripción del componente iconográfico, antes de llegar a la valoración y discusión. La revisión de yacimientos ya conocidos ha permitido reorganizar mejor todos los datos a nivel cronológico y de distribución espacial. Además, la nueva propuesta metodológica ha favorecido la introducción, por la primera vez de manera sistemática, de nuevos análisis y variables en el estudio de ese tema: la primera datación con el sistema U/Th y la evaluación geológica de las líneas glaciales en las rocas de Valcamonica. Un enfoque que va mas allá del simple análisis morfológico, dando enfoque diferente sobre el fenómeno del arte rupestre paleolítico en la península italiana. De este modo, se ha podido documentar una gran variabilidad en los temas, en la cronología y en las relaciones con otras áreas, evidenciando posibles dinámicas sociales que están a la base de la difusión de los símbolos, y demostrando cómo la península italiana ha sido “un puente” y no un “cul-de-sac” en el más amplio panorama del arte rupestre paleolítico de la región euro-mediterránea. This thesis manuscript is a systematic work on the Palaeolithic rock art in the Italian peninsula including it into a wider debate involving the Euro-Mediterranean region, and offering a valid support for further researches in this field. Eleven sites were selected as main review cases, according to their richness and significance from a bibliographic point of view: Balzi Rossi (Florestano, Blanc-Cardini and Caviglione caves - Ventimiglia, Imperia), Bàsura cave (Toirano, Savona), Arene Candide cave (Toirano, Savona), Luine open air rock art sites (Rocks No. 6 and 34 - Darfo-Boario Terme, Brescia), Fumane cave (Fumane, Verona), Romito shelter, Paglicci cave (Rignano Garganico, Foggia) and Romanelli cave (Castro, Lecce). The sites were separately discussed adopting a multidisciplinary approach introducing all the relevant aspects, the geology, the archaeology, the history of the studies and the preservation analysis, before getting to a final discussion of the rock art evidence. The review of the already known sites has permitted to better re-arrange all the data, in terms of chronology and spatial distribution. Moreover the new methodological proposal let introduce for the first time in systematic way a series of analysis and variables in the study of this topic, e.g. the first U/Th dating, the geological evaluation of the glacial lines on the Valcamonica rocks. An approach which goes beyond the mere morphological analysis, casting a different light on the rock art phenomenon during the Upper Palaeolithic in the Italian peninsula. So it was possible to notice a high variability in the rock art themes, in its chronology and in the relationships with the other areas, highlighting possible social dynamics occurred which are the cause of the symbol diffusion, and showing how the Italian peninsula was a bridgehead and not a dead-end in the wider panorama of the Palaeolithic rock art of the Euro-Mediterranean region.