Search

Pilot studies are a valuable tool to pinpoint the areas in which the main study could fail and should be improved. This is especially important in comprehensive large-scale longitudinal studies where piloting is considered as prerequisite and necessity. Despite their noted importance pilot studies are still under-utilised in large scale studies and reporting of pilots is often partial and incomplete. There is a lot of confusion among researchers what are good practices and what to avoid in piloting. Because of that, we wanted to emphasize good piloting practices so that researchers utilise piloting as a tool in research more often and in the best way. We identified ten large longitudinal birth cohort studies to provide a comprehensive overview of best practices and challenges in piloting approaches. The focus was put on birth cohort studies that follow many individuals born at a particular time through the course of their lives because of their complexity and essential need for piloting multiple waves due to developmental changes of children over time. Through our analyses, we identified regular occurrence of three types of pilots in such studies – pre-pilots, instruments pilots and dress rehearsals. All three types differ regarding sample size, sampling procedures, aim and desired outcomes. Thus, we recommend incorporating all three types in every wave before the main study. This is especially important in the first decade of the study where participants go through extensive developmental changes that require a lot of modifications in instruments, data collection methods etc. There is a lot of variability regarding sample sizes from study to study, but one characteristic is consistent in all studies: pre-pilots always have relatively smaller sample size than instruments pilots, and instruments pilots have relatively smaller sample size than dress rehearsals. Also, pre-pilots and instruments pilots most often incorporate convenient sampling procedures, while dress rehearsals sampling procedure always matches the one that will be implemented in the main study. We found that few studies did merge the pilot study data with the main study data, however, we would recommend keeping pilot study participants and data separate from the main studies because the two differ in many characteristics. One serious challenge that needs to be addressed in future studies is a lack of longitudinal samples in pilots. Although it is more challenging, incorporating longitudinal samples would be beneficial because it enables calculation of attrition rates from wave to wave that can indicate potential attrition difficulties in the main study. Also, there are no clear criteria based on which the researcher would conclude if the pilot was a success or failure. Thus, we recommend that before conducting the pilot, researchers state the desired objectives and outcomes of a pilot to properly evaluate its success. Finally, we urge researchers to report all pilot study information straightforwardly through the separate chapter in technical reports or user guides or even better, separate technical report. To have such information publicly available is a good way of identifying and implementing better piloting practices.

Conducting a pilot study prior to the actual, large-scale survey became a standard scientific tool used to test the research feasibility, its equipment and methods. Moreover, the pilot study can provide logistical and financial estimates for the main survey and the project can be steered more efficiently in terms of resources and time. Pilots can also play important role in attracting research grants as the piloting results can be placed before the funding bodies. This paper presents an overview of piloting practices in large-scale longitudinal surveys conducted in the field of social sciences. The focus is put on longitudinal and panel surveys and surveys conducted on children and youth. Also, the piloting model of the future European Cohort Development Survey will be presented and elaborated. The EDCP pilot is designed to mirror main study fieldwork as closely as possible in order to test all elements of fieldwork procedures. It is planned as a smaller scale version of the main study preceding each wave of the main research and assessing each cohort of children and youth. Specific challenges and problems that can occur in piloting cross- national panel cohort survey on children and youth will be discussed.

Elaboration and description of questionnaire design, research design to conduct the cognitive piloting, translation of the questions to be tested and well-being surveys collection and analysis.

A partir de les dades de l'Enquesta a la joventut de Catalunya dels anys 2007 i 2012, aquest article analitza els canvis produïts en els patrons de transició a la vida adulta que segueixen les persones joves a Catalunya a causa de la crisi econòmica. Els resultats permeten constatar l'augment del pes de la família d'origen en la provisió de recursos a partir dels quals les persones joves realitzen la transició a la vida adulta, el reforç dels patrons tradicionals de transició, l'allargament de la joventut i un reforç de les trajectòries lineals. A partir de los datos de la Enquesta a la joventut de Catalunya de los años 2007 y 2012, este artículo analiza los cambios producidos en los patrones de transición a la vida adulta que siguen las personas jóvenes en Cataluña debido a la crisis económica. Los resultados permiten constatar el aumento del peso de la familia de origen en la provisión de recursos a partir de los cuales las personas jóvenes realizan la transición a la vida adulta, el refuerzo de los patrones tradicionales de transición, el alargamiento de la juventud y un refuerzo de las trayectorias lineales.

Aquesta tesi es presenta sota la forma de compendi de publicacions, a partir de la compilació de tres articles acadèmics. L’objectiu general de la tesi és analitzar els canvis i continuïtats produïts a Catalunya en les trajectòries de transició a la vida adulta, fent un èmfasi especial en les transformacions produïdes en les trajectòries marcades per la vulnerabilitat. A més d’una identificació, quantificació i anàlisi d’aquests patrons, es pretén vincular els canvis detectats amb les característiques del règim de benestar familista i emmarcar les tendències de canvi detectades en el context de les transformacions en les trajectòries juvenils identificades a nivell europeu. A continuació es presenten els principals resultats de cadascun dels articles. Serracant, P. (2012). Changing youth? Continuities and ruptures in transitions into adulthood among Catalan young people. Journal of Youth Studies, 15(2): 161-176. El primer article analitza les característiques de les trajectòries de transició a la vida adulta entre les persones joves a Catalunya en el darrer any de creixement econòmic previ a la crisi iniciada l’any 2008. Es pretenia esbrinar fins a quin punt s’estaven produint a Catalunya les tendències de canvi en les trajectòries juvenils detectades a nivell europeu. La investigació es basa en una anàlisi de les dades de l’Enquesta a la joventut de Catalunya corresponent a l’any 2007, que permeten estudiar les trajectòries educatives, laborals i familiars de les persones joves. L’anàlisi s’estructura al voltant d’una tipologia integrada de trajectòries de transició que permet aproximar-se als conceptes objecte d’anàlisi. Serracant, P. (2014). “A brute indicator for a NEET case. Genesis and evolution of a problematic concept and results from an alternative indicator”. Social Indicators Research, 117: 401-419. El segon article es centra en analitzar el fenomen de les persones que es troben en situació NEET (Not in Education, Employment or Training). Tant el concepte com els indicadors habitualment emprats per analitzar el fenomen són recents en les ciències socials i han estat objecte de controvèrsia des dels seus inicis. A partir d’una revisió crítica de l’anàlisi estàndard d’aquest fenomen, l’article construeix un indicador alternatiu a partir de les dades de l’Enquesta de població activa i analitza els seus resultats pel cas català. Serracant, P. (pendent de publicació). “The impact of the economic crisis on youth trajectories. A case study from Southern Europe”. Young. Nordic Journal of Youth Research. Article embargat. El tercer article analitza l’impacte de la crisi sobre els patrons de transició que segueixen les persones joves a Catalunya. Concretament, analitza fins a quin punt la crisi econòmica actual ha alterat l’extensió, trencament de la linealitat, reversibilitat i diversificació de les trajectòries juvenils. Per fer-ho utilitza les dades de l’Enquesta a la joventut de Catalunya corresponent als anys 2007 i 2012 i analitza els canvis produïts en els patrons de transició entre un moment i l’altre. L’article pretén contribuir al debat sobre la naturalesa dels canvis experimentats en les trajectòries juvenils a nivell europeu en les darreres dècades, This thesis is presented as a collection of publications, consisting in three academic papers. The general objective of the thesis is to analyse the changes and continuities produced in Catalonia in the trajectories of transition to adulthood; it focuses on the transformations produced in the trajectories marked by vulnerability. Apart from identifying, quantifying and analysing these patterns, the detected changes are linked to the familistic welfare regime and framed into the context of transformation of youth trajectories identified at European level. Serracant, P. (2014). Changing youth? Continuities and ruptures in transitions into adulthood among Catalan young people. Journal of Youth Studies, 15(2): 161-176. The first paper analyses the characteristics of the trajectories of transition into adulthood among Catalan young people during the last year of economic growth previous to the crisis that started in 2008. It aims to find to what extent the patterns of change detected at European level could be found in Catalonia. The research is based on analysing the data of the Catalan Youth Survey from 2007, which allow the study of the educational, labour and family trajectories of young people. The analysis is based on an integrated typology of transition trajectories that allows approaching the studied concepts. Serracant, P. (2014). “A brute indicator for a NEET case. Genesis and evolution of a problematic concept and results from an alternative indicator”. Social Indicators Research, 117: 401-419. The second article analyses the issue of those people that are in a NEET (Not in Education, Employment or Training) situation. Both the concept and the main indicators used to analyse this issue are recent and have been controversial from their origins. Based on a critical review of the standard analysis of this issue, the paper offers an alternative indicator using the data of the Labour Force Survey and analysis its results for the Catalan case. Serracant, P. (forthcoming). “The impact of the economic crisis on youth trajectories. A case study from Southern Europe”. Young. Nordic Journal of Youth Research. The third article analyses the impact of the crisis on the patterns of transition followed by young people in Catalonia. Particularly, it analyses to what extent the current economic crisis has modified the extension, non-linearity, reversibility and diversification of youth trajectories. Data from the Catalan Youth Survey from 2007 and 2012 is used to analyse the changes in the transition patterns from one period to the other. The paper intends to contribute to the debate over the nature of the changes experimented in youth trajectories at European level during the last decades.

En aquest article s'exposen els resultats de les set preguntes de l'"Enquesta a la joventut de Catalunya (EJC) 2012" que fan referència a les qüestions lingüístiques: llengua inicial, llengua habitual i llengua d'ús en cinc àmbits diferents (amb els amics, a l'institut, a la universitat o a la feina, amb la parella, amb els fills i amb algú que no coneixes). Aquesta fotografia estàtica es complementa amb tres elements dinàmics. En primer lloc, es comparen els resultats de l'EJC 2012 amb els de l'EJC 2007 per aproximar-se a l'impacte dels canvis demogràfics i contextuals en la pràctica lingüística. En segon lloc, s'analitzen els canvis en els usos lingüístics amb la intenció de saber quins contextos faciliten el manteniment o el canvi de la llengua en els usos. Finalment, s'adopta, sempre que ha estat possible, una perspectiva transicional amb l'objectiu d'obtenir pistes sobre la interacció entre la trajectòria lingüística de la persona jove (el camí que va de la llengua inicial a la llengua habitual) i les altres trajectòries que caracteritzen l'etapa juvenil (educativa, laboral i d'emancipació)., This article presents the results of the seven questions posed in the Catalan Youth Survey (EJC) 2012 which refer to matters related to language: initial language, customary language and language of use in five different situations (with friends, at school, at the university or at work, with the partner, with the children and with a stranger). This static photograph is complemented by three dynamic elements. In the first place, results of the 2012 Survey are compared with those of 2007 to obtain an idea of the impact made by demographic and contextual changes in language practice. Secondly, changes in language use are analysed to discover which contexts lead to maintaining or changing language in the different situations. Finally, whenever possible a transitional perspective has been adopted with the aim of obtaining indications about the interaction between a young person’s linguistic pathway (the route from initial language to customary language) and other pathways that characterise the stage of their youth (educational, work-related and emancipation)., En este artículo se exponen los resultados de las siete preguntas de la Encuesta a la juventud de Cataluña (EJC) 2012 que hacen referencia a cuestiones lingüísticas: lengua inicial, lengua habitual y lengua de uso en cinco ámbitos diferentes (con los amigos, en el instituto, en la universidad o en el trabajo, con la pareja, con los hijos y con alguien que no conoces). Esta fotografía estática se complementa con tres elementos dinámicos. En primer lugar, se comparan los resultados de la EJC 2012 con los de la EJC 2007 para aproximarse al impacto de los cambios demográficos y contextuales en la práctica lingüística. En segundo lugar, se analizan los cambios en los usos lingüísticos con la intención de saber qué contextos facilitan el mantenimiento o el cambio de la lengua en los usos. Por último, se adopta, siempre que ha sido posible, una perspectiva transicional con el objetivo de obtener pistas sobre la interacción entre la trayectoria lingüística de la persona joven (el camino que va de la lengua inicial a la lengua habitual) y las demás trayectorias que caracterizan la etapa juvenil (educativa, laboral y de emancipación).

Col·lecció: UdG Publicacions. Estudis [del Consell Social]; 3 Breu resum dels temes resultants de l'estudi sobre les necessitats de formació universitària a Girona, que inclou els diferents punts: Percepció, valoracions i expectatives sobre la UdG, Percepcions sobre l’entorn: necessitats i demandes de l’economia gironina, La necessitat d’establir aliances, El lideratge de la UdG, L’oferta formativa, La necessitat d’un plantejament global