Search

Intervencions psicològiques; Violència; Infants; Adolescents Intervenciones psicológicas; Violencia; Infantes; Adolescentes Psychological interventions; Violence; Children; Teenagers En aquest article es presenten avaluacions d'intervencions psicològiques per atendre els infants i adolescents víctimes de violències sexuals i físiques.

Mort; Estudi qualitatiu; Pacients Muerte; Estudio cualitativo; Pacientes Death; Qualitative study; Patients L’objectiu de l'estudi és conèixer l’opinió sobre què es considera una bona mort, els seus elements clau, les barreres i els facilitadors, a més de les necessitats no cobertes en el sistema de salut per facilitar-la. S’han fet vint-i-tres entrevistes etnogràfiques amb pacients i familiars, així com tres grups de discussió amb trenta-un professionals i representants d’associacions de pacients i familiars vinculats a l’atenció al final de la vida.

Additional file 1: Table S1. Distribution of Health-Related Quality of Life (HRQL) scores, self-response version (n=81). Table S2. Distribution of Health-Related Quality of Life (HRQL) scores, proxy-response version (n = 38). Table S3. Demographic characteristics of participants who completed the 6-month follow-up evaluation and those who did not.

Intervencions psicològiques; Violència; Infants; Adolescents Psychological interventions; Violence; Infants; Teenagers Intervenciones psicológicas; Violencia; Niños; Adolescentes El maltractament i la violència física o sexual en la infància i l’adolescència són, segons indica l’Organització Mundial de la Salut (OMS), un problema greu de salut pública. També es consideren una violació dels drets humans que pot tenir importants conseqüències per a la salut, el desenvolupament o la dignitat dels infants i adolescents. Així, a les guies i els protocols d’actuació existents es recomana que, davant de símptomes i de l’impacte en la salut mental deguts a la violència, els infants i adolescents rebin suport psicològic. Val a dir que no tots els infants i adolescents que presenten violència física o sexual desenvolupen simptomatologia o trastorns de salut mental. L'objectiu general d'aquest informe és avaluar l’impacte d’una selecció d’intervencions psicològiques en la infància i l’adolescència en el context de la violència física i sexual a partir d’una revisió sistemàtica de l’evidència científica.

Publicitat; Productes sanitaris; Públic Publicidad; Productos sanitarios; Público Advertising; Health products; Audience D’acord amb la normativa en matèria de productes sanitaris i productes sanitaris de diagnòstic in vitro, la publicitat d’aquests productes adreçada al públic està sotmesa a una sèrie de limitacions i condicions i al control de les autoritats sanitàries de les comunitats autònomes que exerceixen, entre d’altres actuacions, l’avaluació i l’autorització prèvies dels missatges publicitaris que es volen difondre. De acuerdo con la normativa en materia de productos sanitarios y productos sanitarios de diagnóstico in vitro, la publicidad de estos productos dirigida al público está sometida a una serie de limitaciones y condiciones y al control de las autoridades sanitarias de las comunidades autónomas que ejercen, entre otras actuaciones, la evaluación y la autorización previas de los mensajes publicitarios que se desean difundir.

Authors’ original file for figure 1

Qualitat assistencial; Indicadors; Eines metodològiques; BiblioINDICA Calidad asistencial; Indicadores; Herramientas metodológicas; BiblioINDICA Quality care; Indicators; Methodological tools; BiblioINDICA Es va plantejar un estudi diagnòstic de necessitat i per conceptualitzar una nova biblioteca virtual d’indicadors i d’eines metodològiques per donar suport a l’avaluació de la qualitat assistencial. Aquest estudi s’emmarca a la xarxa col·laborativa i científica del CIBERESP (CIBER Epidemiología y Salud Pública) i REDISSEC (Red de Investigación en Servicios de Salud en Enfermedades Crónicas), finançades per l’Institut de Salud Carlos III (ISCIII).

Estudi de consens descriptiu sobre el posicionament i opinió de la prescripció infermera i els seus beneficis (mesurats a partir de 12 ítems) amb una mostra àmplia de professionals de la salut que treballen a Catalunya. La indicació, ús, autorització i dispensació de medicaments i productes sanitaris per part de les infermeres és una competència important per poder atendre i resoldre necessitats de les persones ateses o amb problemes de salut. Malgrat formar part de la seva activitat habitual la prescripció infermera (PI) encara no està desplegada per normativa, tant pel que fa al reconeixement d’aquesta activitat, com al seu grau d’implantació dins del sistema sanitari. Per poder avançar en el coneixement sobre quin és el posicionament i l’opinió dels beneficis de la PI en la millora de la qualitat assistencial, atenció més coordinada i integrada, atenció centrada en la persona i apoderament de la professió infermera es va realitzar un estudi de consens extensiu fent una crida a tots els professionals de la salut vinculats al sistema sanitari a Catalunya.

Metodologia qualitativa; Avaluació de serveis sanitaris; Promoció de la salut Metodología cualitativa; Evaluación de servicios sanitarios; Promoción de la salud Qualitative methodology; Evaluation of health services; Health promotion Aquest article fa una breu pinzellada de l’ús de la metodologia qualitativa tant en l’avaluació de serveis sanitaris i de promoció de la salut com en el desenvolupament i implementació de programes de salut. Alhora fa una breu reflexió al voltant de les barreres i els facilitadors per a la incorporació d’aquests tipus d’aproximacions qualitatives, així com els reptes futurs que s’espera que anirem superant. Este artículo hace una breve pincelada del uso de la metodología cualitativa tanto en la evaluación de servicios sanitarios y de promoción de la salud como en el desarrollo e implementación de programas de salud. Asimismo hace una breve reflexión en torno a las barreras y los facilitadores para la incorporación de estos tipos de aproximaciones cualitativas, así como los retos futuros que se espera que iremos superando. This article gives a brief overview of the use of qualitative methodology in the assessment of health services and health promotion as well as in the development and implementation of health programs. At the same time, it makes a brief reflection on the barriers and facilitators for the incorporation of these types of qualitative approaches, as well as the future challenges that are expected to be overcome.

RESUMEN El objetivo del trabajo fue desarrollar un marco conceptual para la evaluación de nuevos programas de gestión clínica y asistencial de carácter integrado en el Sistema Nacional de Salud para la atención a las personas con enfermedades crónicas. Se realizó una revisión exhaustiva de la literatura entre 2002-2013 incluyendo revisiones sistemáticas, metaanálisis e informes con modelos de evaluación y/o evaluaciones de programas. Se estudiaron y describieron programas locales de atención a la cronicidad implementados en Cataluña y se realizaron entrevistas semiestructuradas con expertos clave en el ámbito catalán. El alcance y el marco conceptual se definieron mediante la técnica del brainstorming. De 910 resúmenes identificados, se incluyeron 116 documentos que se referían a marcos conceptuales e indicadores de evaluación a nivel español e internacional. Se identificaron 24 programas de atención a la cronicidad (9 de carácter integrado). El marco conceptual propuesto contempló: 1) la población diana según niveles de complejidad; 2) un enfoque de evaluación de la estructura, procesos y resultados teniendo en cuenta el estado de salud conseguido, el proceso de recuperación y mantenimiento de la salud; y 3) las dimensiones o atributos que se deben evaluar. El marco conceptual propuesto permitirá desarrollar indicadores e implementarlos con un enfoque comunitario, orientados a los resultados y tener una visión territorial o poblacional, que será imprescindible para saber cuál es la estrategia más efectiva, cuáles son los elementos que determinan un mayor éxito y cuáles son los grupos de pacientes que más se pueden beneficiar. ABSTRACT The aim was to develop a conceptual framework for the assessment of new healthcare initiatives on chronic diseases within the Spanish National Health System. A comprehensive literature review between 2002 and 2013, including systematic reviews, meta-analysis, and reports with evaluation frameworks and/or assessment of initiatives was carried out; integrated care initiatives established in Catalonia were studied and described; and semistructured interviews with key stakeholders were performed. The scope and conceptual framework were defined by using the brainstorming approach. Of 910 abstracts identified, a total of 116 studies were included. They referred to several conceptual frameworks and/or assessment indicators at a national and international level. An overall of 24 established chronic care initiatives were identified (9 integrated care initiatives); 10 in-depth interviews were carried out. The proposed conceptual framework envisages: 1)the target population according to complexity levels; 2)an evaluation approach of the structure, processes, and outcomes considering the health status achieved, the recovery process and the maintenance of health; and 3)the dimensions or attributes to be assessed. The proposed conceptual framework will be helpful develop indicators and implement them with a community-based and result-oriented approach and a territorial or population-based perspective within the Spanish Health System. This will be essential to know which are the most effective strategies, what are the key elements that determine greater success and what are the groups of patients who can most benefit.

Malalts crònics; Assistència sanitària; Política governamental Chronically ill patients; Health care; Government Policy Enfermos crónicos; Asistencia sanitaria; Política gubernamental Els resultats del projecte que presenta aquest document han permès obtenir una proposta comuna d'indicadors per avaluar l'atenció a la cronicitat, tenint en compte una perspectiva àmplia de dimensions i atributs dels serveis sanitaris i la seva qualitat assistencial. També s'ha integrat en aquesta proposta una visió multidisciplinar i extensa de professionals vinculats tant a l'Estratègia per a l'Abordatge de la Cronicitat, altres Estratègies i Programes d'Atenció a la cronicitat en el Sistema Nacional de Salut, així com a la recerca en serveis sanitaris i cronicitat que confereix robustesa i validesa de contingut a aquesta proposta d'indicadors. Los resultados del proyecto que presenta este documento han permitido obtener una propuesta común de indicadores para evaluar la atención a la cronicidad, teniendo en cuenta una perspectiva amplia de dimensiones y atributos de los servicios sanitarios y su calidad asistencial. También se ha integrado en dicha propuesta una visión multidisciplinar y extensa de profesionales vinculados tanto a la Estrategia para el Abordaje de la Cronicidad, otras Estrategias y Programas de Atención a la cronicidad en el Sistema Nacional de Salud, así como a la investigación en servicios sanitarios y cronicidad que confiere robustez y validez de contenido a dicha propuesta de indicadores. The project results presented in this document have led to a common set of indicators to assess chronic care, taking into account a range of dimensions and attributes of health services and the quality of care. A multidisciplinary approach and extensive participation of professionals have been key issues in this proposal; these experts are linked to the Strategy for Addressing Chronicity, and other Health Strategies and Chronic Care Programs in each autonomous region and within the Spanish National Health System, and also health service research and chronicity experts who conferred robustness and content validity to the proposal of indicators.

Qualitat assistencial; Centres; Artroplàsties Calidad asistencial; Centros; Artroplastias Quality of care; Centers; Arthroplasty El presente proyecto se planteó como fase de implementación y validación de un grupo de 13 indicadores para monitorizar la calidad asistencial y desempeño de centros que realizan artroplastias de cadera y rodilla. A partir de dicha implementación y mostrar su factibilidad, robustez y validez, se planteó una reflexión sobre sus potenciales utilidades en el marco de la evaluación y monitorización de la calidad asistencial y desempeño, así como su inclusión en sistemas de compra de servicios a proveedores para incentivar dicha calidad. También para su incorporación en futuros estudios para valorar hasta qué punto dichos sistemas de incentivación evidencian un impacto en mejoras asistenciales u organizativas. Algunos de los retos de esta implementación fueron, entre otras cuestiones, la vinculación de diversos sistemas de información sanitarios y registros para el cálculo de los indicadores, la aplicación de modelos de ajuste para una adecuada interpretación de los resultados, así como la desagregación de los indicadores a nivel específico de centro. En la mayoría de iniciativas publicadas hasta el momento sobre la efectividad, seguridad y eficiencia de las artroplastias en nuestro contexto, se venía haciendo a nivel global. Como objetivo nos planteamos valorar la utilidad del grupo de 13 indicadores: a) para monitorizar la calidad asistencial de centros que realizan artroplastias de cadera y rodilla; b) para analizar el desempeño de estos centros comparado con un estándar global de calidad; c) para su inclusión en contratos programa con proveedores para incentivar su calidad asistencial, y d) para futuras evaluaciones del impacto de estos sistemas de contratación en la mejora de la calidad. El present projecte es va plantejar com a fase d'implementació i validació d'un grup de 13 indicadors per monitoritzar la qualitat assistencial i acompliment de centres que realitzen artroplàsties de maluc i genoll. A partir d'aquesta implementació i mostrar la seva factibilitat, robustesa i validesa, es va plantejar una reflexió sobre els seus potencials utilitats en el marc de l'avaluació i monitorització de la qualitat assistencial i acompliment, així com la seva inclusió en sistemes de compra de serveis a proveïdors per incentivar aquesta qualitat. També per la seva incorporació en futurs estudis per valorar fins a quin punt aquests sistemes d'incentivació evidencien un impacte en millores assistencials o organitzatives. Alguns dels reptes d'aquesta implementació van ser, entre altres qüestions, la vinculació de diversos sistemes d'informació sanitaris i registres per al càlcul dels indicadors, l'aplicació de models d'ajust per una adequada interpretació dels resultats, així com la desagregació dels indicadors a nivell específic de centre. En la majoria d'iniciatives publicades fins al moment sobre l'efectivitat, seguretat i eficiència de les artroplàsties en el nostre context, es venia fent a nivell global. Com a objectiu ens plantegem valorar la utilitat del grup de 13 indicadors: a) per monitoritzar la qualitat assistencial de centres que realitzen artroplàsties de maluc i genoll; b) per analitzar l'acompliment d'aquests centres comparat amb un estàndard global de qualitat; c) per a la seva inclusió en contractes programa amb proveïdors per incentivar la seva qualitat assistencial, i d) per a futures avaluacions de l'impacte d'aquests sistemes de contractació en la millora de la qualitat. This project was designed as the implementation and validation phase for a group of 13 indicators to monitor the quality of care and performance of centres which carry out hip and knee arthroplasty. Once this stage was completed, an analysis of the potential benefits in the framework of the evaluation and monitoring of the quality of care and performance was carried out to demonstrate their feasibility, robustness and validity, as well as to determine whether the indicators should be included in procurement systems of services from suppliers in an effort to promote quality of care and to develop future studies to assess the extent to which these incentive systems demonstrate an impact on health care and organizational improvements. There were several challenges involved in this implementation, among which were the question of linking several health information systems and registries for measuring indicators, the application of adjustment models for the correct interpretation of the results, and the breaking down of the indicators into specific centre by centre level, given that the majority of initiatives published to date concerning the effectiveness, safety and efficiency of arthroplasties in our setting, only present results at overall level. Our objectives were to propose an evaluation of the usefulness of the group of 13 indicators: a) to monitor the quality of care for centres performing hip and knee arthroplasty, b) to analyse the performance of these centres compared with a global quality standard; c) to include them in contract programs with suppliers to promote quality of care and d) for future evaluations of the impact of these procurement systems on quality improvement.

Artroplàsties; Avaluació; Indicadors de salut Artroplastias; Evaluación; Indicadores de salud Arthroplasties; Evaluation; Health indicators Como objetivos específicos en el presente informe técnicose planteó: a) identificar los indicadores de resultado y sus determinantes más frecuentes en la literatura en el contexto nacional e internacional para evaluar la calidad asistencial/ rendimiento de las artroplastias de cadera y rodilla, y b) definir y consensuar un grupo mínimo de indicadores y variables de estratificación/ajuste a partir de la participación amplia de profesionales vinculados de diferentes comunidades autónomas y sociedades científicas en el SNS en el ámbito de las artroplastias para su posterior medición a partir de diferentes fuentes de información rutinaria. Este tipo de abordaje permitirá un retorno más completo de la evaluación de la calidad asistencial y desempeño, así como identificar aspectos de mejora 7 de todo el proceso asistencial de las artroplastias.

Cirurgia major ambulatòria; CMA; DAYSAFE Cirugía mayor ambulatoria; CMA; DAYSAFE Outpatient surgery; CMA; DAYSAFE La cirurgia major ambulatòria (CMA) ha mostrat que redueix les infeccions nosocomials i altres complicacions derivades de la cirurgia, així com el temps de recuperació. La CMA també ha mostrat que redueix els costos hospitalaris ja que no requereix, per definició, ingrés hospitalari ni consum de llits per part dels pacients. Així, l’any 1995 els membres fundadors de la International Association for Ambulatory Surgery van definir la CMA com “...una intervenció quirúrgica o diagnòstica, actualment realitzada amb hospitalització convencional, que es podria, en la majoria dels casos, realitzar amb total confiança sense una nit d’hospitalització [...]. La CMA moderna no és només una estada hospitalària reduïda o model arquitectònic. Més aviat, inclou un concepte complex que té en compte aspectes institucionals, organitzatius, mèdics, econòmics i qualitatius”. La cirugía mayor ambulatoria (CMA) ha mostrado que reduce las infecciones nosocomiales y otras complicaciones derivadas de la cirugía, así como el tiempo de recuperación. La CMA también ha mostrado que reduce los costes hospitalarios ya que no requiere, por definición, ingreso hospitalario ni consumo de camas por parte de los pacientes. Así, en 1995 los miembros fundadores de la International Association for Ambulatory Surgery definieron la CMA como "... una intervención quirúrgica o diagnóstica, actualmente realizada con hospitalización convencional, que se podría, en la mayoría de los casos, realizar con total confianza sin una noche de hospitalización [...]. La CMA moderna no es sólo una estancia hospitalaria reducida o modelo arquitectónico. Más bien, incluye un concepto complejo que tiene en cuenta aspectos institucionales, organizativos, médicos, económicos y cualitativos ". Outpatient surgery (CMA) has shown that it reduces nosocomial infections and other complications derived from the surgery, as well as recovery time. The CMA has also shown that it reduces hospital costs since it does not require, by definition, hospital admission or bedtime consumption by patients. Thus, in 1995, the founding members of the International Association for Ambulatory Surgery defined the CMA as "... a surgical or diagnostic intervention, currently performed with conventional hospitalization, which could, in most cases, be carried out with total Confidence without a night of hospitalization [...]. Modern CMA is not just a reduced hospital stay or architectural model. Rather, it includes a complex concept that takes into account institutional, organizational, medical, economic and qualitative aspects. "

RACat; Registre d'artroplàsties; Catalunya RACat; Registro de artoplastias; Cataluña RACat; Arthroplasty register; Catalonia El Registro de Artroplastias de Cataluña (RACat) es un registro poblacional diseñado para evaluar la efectividad de las artroplastias de cadera y rodilla en Cataluña. El objetivo es presentar los resultados de la información enviada al RACat durante el periodo 2005-2010, en términos de la calidad de los datos, las características de los pacientes intervenidos, los tipos de cirugía y prótesis y su supervivencia hasta el año y a medio plazo hasta los 4 años, así como los factores relacionados con un mejor/peor pronóstico de las artroplastias primarias de rodilla y cadera. The Catalan Arthroplasty Register (RACat, from its acronym in Catalan) is a population-based register designed to assess the clinical effectiveness of hip and knee arthroplasties in Catalonia. The objective of this report is to present the results of the information sent to the RACat corresponding to the 2005-2010 period, in terms of quality of the data, characteristics of the operated patients, types of surgical procedures, prosthesis used, and patient survival at 1 year and at mid-term up to 4 years after surgery. Factors relating to a better/worse prognosis of primary arthroplasties of knee and hip arthroplasties are also included in this report. El Registre d'Artroplàsties de Catalunya (RACat) és un registre poblacional dissenyat per avaluar l'efectivitat de les artroplàsties de maluc i genoll a Catalunya. L'objectiu és presentar els resultats de la informació enviada al RACat durant el període 2005-2010, en termes de la qualitat de les dades, les característiques dels pacients intervinguts, els tipus de cirurgies i pròtesis i la seva supervivència a l'any i a mitjà termini (fins als 4 anys), així com els factors relacionats amb un millor/pitjor pronòstic de les artroplàsties primàries de genoll i maluc.