Search

Textos en català, castellà i italià, Descripció del recurs: 20 juny 2022, 2

Construcción de la Biblioteca de Distrito y rehabilitación del ámbito de la Torre del Fang iniciando la primera fase del Parc Lineal.

Ens traslladem a Tamariu, un municipi situat a la Costa Brava, Girona. Allà s’hi projecta un hotel on el principal protagonista és el lloc on es troba. Cada espai que conforma l’hotel es separa en volums independents units per camins, buscant així la relació amb l’exterior de forma contínua. Tot i situar-se a 500m de la línia de costa la orientació de totes les habitacions sorgeix de la mirada dels volums cap al mar. Cada element és de fusta, tant a nivell d’acabats com a nivell estructural, buscant així la connexió amb el bosc. Degut al gran desnivell de la topografia, els diferents volums queden parcialment en suspensió, permetent la màxima integració en l’espai des de l’interior., Nos trasladamos a Tamariu, un municipio situado en la Costa Brava, Girona. Allí se proyecta un hotel donde el principal protagonista es el lugar donde se encuentra. Cada espacio que conforma el hotel se separa en volúmenes independientes unidos por caminos, buscando así la relación con el exterior de forma constante. Aunque está situado a 500m de la línea de costa, la orientación de todas las habitaciones surge de la mirada de estos volúmenes hacia el mar. Cada elemento es de madera, tanto a nivel de acabados como a nivel estructural, buscando así la conexión con el bosque. Debido al gran desnivel de la topografía, los diferentes volúmenes quedan parcialmente en suspensión, permitiendo así la máxima integración en el espacio desde el interior., We move to Tamariu, a town located on the Costa Brava, Girona. There is a hotel project where the main protagonist is where it is located. Each space that makes up the hotel is separated into different volumes joined by paths, thus seeking a relationship with the outside world on a continuous basis. Despite being located 500m from the coastline, the orientation of all the rooms arises from the view of the volumes towards the sea. Each element is made of wood, in both terms, finishes and structural level, with the intention of total connection with the forest. Due to the large incline in topography, the different volumes are partially suspended, allowing maximum integration into the space from the inside.

El proyecto se sitúa en la Avenida Paral·lel, exactamente en los Jardines de Sant Pau del Camp y el Teatro Arnau, centro de la actividad teatral que aún queda de lo que en un pasado fue esta avenida. Este emplazamiento aunque actualmente sea uno de los puntos negros del Raval, tiene gran potencial cultural, de accesibilidad y conectividad, turístico y de uso que ahora esta menospreciado. El proyecto busca una mayor conexión con el entorno y entre los distintos elementos que lo rodean. Se crea una manzana híbrida con grandes equipamientos usando los jardines como rótula y las artes escénicas como actividad principal.

Projecte arquitectònic i urbanístic de reactivació de l'antiga fàbrica de Tabacs de Tarragona i els seus voltants.

El projecte consisteix en el disseny d'una escola infantil i primària en un poble costaner a la badia gran del nord de l'illa de Mallorca, Can Picafort, la idea de projecte ve de la demanda dels pares i els professors de l'escola existent. El projecte vol donar lloc a una escola polivalent per a 450 alumnes, a part, s'intenta crear un nou espai per la gent del poble, mitjançant una plaça interior amb voluntat de ser usada fora d'horari escolar. Es vol crear una relació amb la construcció tradicional de Mallorca, amb la distribució, la vegetació i la materialitat., El proyecto consiste en el diseño de una escuela infantil y primaria en un pueblo costero a la bahía grande del norte de la isla de Mallorca, Can Picafort, la idea de proyecto viene de la demanda de los padres y los profesores de la escuela existente. El proyecto quiere dar lugar en una escuela polivalente para 450 alumnos, aparte, se intenta crear un nuevo espacio por la gente del pueblo, mediante una plaza interior con voluntad de ser usada fuera de horario escolar. Se quiere crear una relación con la construcción tradicional de Mallorca, con la distribución, la vegetación y la materialidad., The project consists of the design of an infant and primary school. It is located in the coastal ressort of Can Picafort, in a large bay in the north of the island of Mallorca. The idea for the project came from the demand of the parents and teachers of the existing school. Besides providing a multipurpose school for 450 students, it also intends to create a new space for the local population via an interior plaza. This space would be used outside school hours. The design is intended to create a relationship with the traditional construction of Mallorca, i.e. its distribution, vegetation and materials.

El projecte proposa la recuperació de la Colònia Ymbern, una antiga colònia industrial a Orís, Osona, mitjançant la reactivació dels seus espais per cedir-los a població.

Projecte d'un poliesportiu amb dues pistes, situat en un terreny amb gran pendent. Es col·loca mig enterrat, aprofitant aquest desnivell per tal i aconseguir així una coberta verda i transitable que es fon amb la zona de parc que l'envolta. El projecte de l'espai públic pretén donar solució a la pastilla infranquejable que és ara mateix el solar., Proyecto de un polideportivo con dos pistas, situado en un terreno con gran pendiente. Se coloca medio enterrado, aprovechando este desnivel con el objetivo de conseguir así una cubierta verde y transitable que se funde con la zona de parque que lo rodea. El proyecto del espacio público pretende dar respuesta a la pastilla infranqueable que es ahora mismo este solar., Project of an sports center with two courts, placed in a very steeped terrain. It's placed half buried, taing advantage of this unevenness with the aim of acihieving a green and passable roof that blends with the sorrounding park area. The public space project aims to respond to the impassable pill that this place is nowadays.

El projecte es situa Solsona, la capital de comarca del Solsonès, situada a la demarcació de la Catalunya central. L’úbicació escollida del projecte es tracta d’una parcel·la parcialment sense edificar dins d’una zona molt cèntrica de la ciutat. El Passeig en qüestió, amb caràcter de rambla, dona continuïtat a la traça històrica principal, i consta de diferents locals comercials, bars i restaurants que fan la vida de les plantes baixes. La parcel·la, en una situació desemperada, consta de dos hàndicaps claus pel projecte: Les dues mitgeres vistes i la topografia. A nivell de programa, es proposa edificar habitatge social amb una clara voluntat inclusiva dins d’una zona cèntrica per solucionar els problemes d'habitatge de protecció oficial que té la ciutat. A més, Solsona manca d’unes instal·lacions públiques amb piscina climatitzada, fet que obliga a les persones que volen practicar aquest esport haver de desplaçar-se a diverses poblacions de menor demografia. Finalment, a nivell municipal, molts cops hi ha problemàtiques per trobar locals en condicions per exercir xerrades, tallers o alguns actes públics. Així doncs, la proposta ofereix uns locals de gran polivalència a la cota posterior del projecte.

Parcel·la en illa al límit del nucli antic de Banyoles, es proposa un equipament cultural, que comparteix noves edificacions amb edificis existents d'una antiga fàbrica tèxtil, esdevinguda seu de la cooperativa agrícola. La relació entre edificis dóna una superfície en forma de plaça que incorpora diversos usos. La proposta explora la capacitat de la nova arquitectura per deixar-ne construir per les preexistències.

Conferència d'Enric Serra Riera , com a agraïment de la seva tasca a l'ETSAB durant més de 40 anys

¿Habitar la cuarta dimensión? Hipercubo es un lugar tetradimensional, enclave de ocho espacios cúbicos interrelacionados paralelamente entre ellos. No existe la noción de suelo, techo o paredes. Todas las caras son pisables, habitables. En función del recorrido del paseante, la experiencia de este mundo será diferente. La rotura de los límites arriba y abajo abre un nuevo campo en el que el espacio se despliega. Una dimensión espacial más implica un desdoblamiento del espacio que, a su vez, afecta a las lógicas de los habitantes de la tercera dimensión. La realidad no se vive de la misma manera. Cada uno de los espacios abre interrogantes sobre la propia existencia, sobre dónde estamos y cómo vivimos. Se produce un desplazamiento del lenguaje con el que aprehendemos el mundo. Es en este desplazarse dónde el espacio se abre a nuevos horizontes de sentido. La Realidad Virtual es la llave que permite el acceso a este universo. Un ir más allá en la experiencia estética del espacio en que los límites entre habitar y sentir se emborronan. Cuestionar la manera como la arquitectura acontece a través de una realidad virtual que a su vez es, en su manifestación envolvente, una vivencia que fluye desde lo más profundo del ser. Las celdas, estructuras del habitar, devuelven la arquitectura a su plano expresivo más inmediato. Se juzga con la mirada y los sentidos que recorren cada uno de los espacios en el nuevo paradigma de la virtualidad. Una realidad con nuevas reglas, que apunta hacia otros horizontes de significado, a otras posibilidades de verdad. A su vez, esta inmediatez es seguida por un momento de reflexión, en el que uno se pregunta qué es lo que se tiene delante. ¿Es realmente arquitectura? ¿Sirve para algo? Por otra parte, cada celda abre nuevos horizontes de posibilidad. Surge desde lo más profundo del Ser, del dolor y del recuerdo. Nada y a la vez todo tiene sentido. Cobra sentido a partir de la exploración que el visitante haga de sí mismo. Un sentido que constit

Barcelona. Mar i muntanya. Dues característiques geogràfiques dins la nostre ciutat que ens atrauen en un intent d’esbargir-nos de la metròpolis. Actualment, però, ¿com són les connexions de la ciutat a aquests elements? ¿Per a qui estan pensades, per al cotxe o per al vianant? Proposo repensar l’arribada de la ciutat al mar en l’eix Born (Basílica de Santa Maria del Mar) – Pla de Palau – Barceloneta. Modifico el recorregut viari i desplaço la Llotja de Mar neoclàssica de manera que la descarrega de la ciutat queda alliberada més dignament. Col·loco un edifici de nova construcció que actua de ròtula provocant una transició entre els dos ambients. A partir d’un anàlisi d’unes possibles derives donades pels moviments dels vianants i sempre amb la voluntat d’estirar la ciutat, es reprodueix una mançana dels Pòrtics de Xifré i, a les plantes baixes, es fragmenta. Per altre banda, l’estació de metro de La Barceloneta es transporta en aquest nou eix, creant, així, un nou epicentre. Com s’estableix una relació directe entre l’edifici-ròtula, el metro i la Llotja, es prolonga part del primer, tal com si fos una porta, un sostre que emmarca l’entrada del seu edifici annex en forma de voladís. Formalment, en la part est el volum de la planta baixa i primera conquereix tota la parcel•la excepte que està trencat pel mig a causa del pas interior. Rep llum a partir d’un lluernari enmig del hall. A partir de la planta segona s’estiren dos braços de manera que la llum entra per les façanes i abasteix tota la profunditat. En la part oest sempre manté la mateixa amplitud excepte quan ambdós ‘fragments’ s’uneixen a les plantes tercera i quarta. El programa ve donat per una intenció de voler servir a tots els tipus de vianant. Per un costat, proporcionar a la gent de barri un lloc de trobament, de lectura i estudi. Per altre costat, un espai de consulta i lleure per al turista. Així, compta amb: oficina de turisme, tallers, mediateca, museu, comerç, restauració, aules i oficines. L’asp

Propongo intervenir en la Llotja de Mar de Barcelona para dignificar la llegada de la ciudad antigua al mar, mediante un proyecto de ampliación que saque definitivamente a esta pieza del aislamiento urbano al que se ha visto abocada y establezca un nuevo equilibrio entre su interior gótico y la carcasa neoclásica que lo rodea. Por un lado, extiendo la Llotja hacia la Via Laietana, ocupando el espacio del desaparecido convento de Sant Sebastià y abriendo su nueva entrada principal a la Plaça d’Antonio López. Por el otro, transformo el espacio público del Carrer del Consolat de Mar, incorporando a éste la planta baja de la Llotja con su Salón Gótico y reabriendo las Voltes dels Fusters. Traslado el grueso del programa privado a los niveles superiores del edificio y convierto el patio neoclásico, mediante su cubrición en planta primera, en una plaza elevada que distribuye a las diferentes partes y relaciona el edificio gótico con la intervención contemporánea. Resuelvo la ampliación mediante la intersección de dos volúmenes que conforma un porche frente a la nueva entrada. El volumen vertical penetra en escorzo en el edificio neoclásico, convirtiéndose en una prolongación del patio y estableciendo en su movimiento un diálogo con la ciudad antigua. Por el contrario, el cuerpo horizontal toma distancia y se alinea con la coronación de la Llotja, restituyendo las proporciones originales de la Plaça de Sant Sebastià. La estructura, de acero triangulado y forjados de hormigón pretensado, reniega de la verticalidad del edificio existente. Dos grandes cerchas apoyadas en cuatro pilares definen el volumen central. A su vez, ocho secundarias penden de estas para recoger una última cercha perimetral que define el cuerpo horizontal. Los suelos vistos se expanden de centro a perímetro y componen una fachada más para la plaza en diálogo con los techos nervados del gótico. Finalmente, los volúmenes quedan cerrados por una malla de acero inoxidable tensada de suelo a techo que no req

Lo que aquí se pone sobre la mesa es cómo la arquitectura y sus estrategias pueden dar una alternativa a las sociedades en tránsito –en este caso, la procedente del conflicto bélico de principios de siglo XXI en Siria- al paternalismo y la trampa occidental que pretende dar respuestas siempre incrustadas en su excluyente sistema económico y de concepción del mundo. Cómo transitar de un régimen de crecimiento cuantitativo y de explotación de recursos y personas a un potencial sistema de crecimiento limitado y cualitativo en una relación más homeostática con el medio. Cuáles son nuestras capacidades de distribuir riqueza, poblaciones, métodos de producción…por el mundo, por el Mediterráneo. Revisar el concepto de permanencia desde un programa impermanente. La misión representativa y simbólica de la arquitectura entra aquí en juego. Es necesaria una manera de proyectar que resalte los problemas contemporáneos del hombre y cómo sus actividades han transformado nuestro mundo. Edificar como performance, imágenes que toquen lo real y lo transformen en conciencia efectivamente sentida. Encontrar los nudos de significación urbanos, las instituciones, los lugares de tránsito repetido de personas y transformarlos en lugares de oportunidad para la conmoción. Hacer del lenguaje arquitectónico un paisaje que refleje la multiplicidad de situaciones, vidas, problemáticas… Un diseño elástico para una población elástica. Existe una diferencia fundamental entre arquitectura efímera y desmontable: la oportunidad de una segunda vida para los dispositivos técnicos de la construcción. Un programa que necesita ser montado y desmontado, pero de cuyos elementos mínimos nacerán posibilidades enormes desde un contexto de economía productiva al por menor. Materiales y tecnologías desplazables y escalables a otro tipo de papel en el edificio, para su incorporación en las economías regionales e industrias locales. Comunidad y arquitecturas colaborativas en ausencia del Estado del Bienestar.

El capítol primer està traduit a l'anglès a les pàgines 57-88, Premi IEC de Teoria i Crítica d’Arquitectura Lluís Domènech i Montaner, de l’Institut d’Estudis Catalans, The thesis focusses on the right angle where facades and sidewalks intersect, a thick folded hinge with a primarily collective use mostly occupied by retail, characterized by an invasive and transforming nature. The activities have as main stage the arrival of the architecture on streets - the ground-floors-, where boundaries between public, private and collective change their thickness, degree of transparency or perforation, become discontinuous, disappear at times, or grow and get separated from the ground level. It is in this level where the urban public component is mainly developed, because it is where the interaction between residents and visitors with the built environment helps to magnify the conditions of urbanity (1) of the city. Certain tracks on the urban landscape are the result of the collective action of retail: interventions that drill or sculpt the architecture, that superpose new structures or that overflow and extend themselves over the nearest piece of city. These actions are sauteed in time and produce overlapping scenarios that can be explained in detail to highlighting the importance of the contribution of these retail parasitacions -spontaneous and beyond the norms in many occasions- to the complexity and intensity of the public use of the sidewalks. The thesis approaches to urban retail from tour perspectives that established the theoretical basis for understanding the ground floor cityscape. The text is accompanied by a set of maps and images that explore both appropriate ways to understand and represent the threshold between the public space of streets and squares and the collective space of commerce. The first chapter reviews the scientific literature on which the research is supported, while unfolding the sensitive imagery around the topic. These texts and images accompany the formulation of the first hypothesis: what happens on the lower floors largely determines the character of the city. The second chapter describes types of buildings, La tesi es fixa en la ciutat a partir de l'angle a la trobada entre façanes i voreres, una frontissa gruixuda i plegada, d’ús fonamentalment col·lectiu i ocupada en gran mesura pel comerç, de naturalesa invasiva i transformadora. Les activitats tenen com a escenari principal l’arribada de l’arquitectura al carrer -les plantes baixes-, on els límits entre públic, privat i col·lectiu canvien de gruix, de grau de transparència o de perforació, es converteixen en discontinus, desapareixen a estones, o prenen cos i se separen del pla del terra, que és on es desenvolupa principalment el component públic urbà, perquè és on la interacció entre habitants i visitants amb el construït contribueix a magnificar les condicions d’urbanitat (1) de la ciutat. Determinades petjades al paisatge urbà són conseqüència de l'acció col·lectiva del comerç: intervencions que foraden o esculpeixen l’arquitectura, que s'hi superposen amb noves estructures o que en desborden els límits i s'estenen sobre el fragment de ciutat propera. Accions saltejades en el temps i escenaris superposats que explicats de manera detallada posen en valor aquestes parasitacions urbanes, emfatitzen la transcendència del comerç en la contribució -de manera espontània i més enllà de les normes, en moltes ocasions- a la complexitat i a la intensitat de l'ús públic de les voreres. La tesi s'aproxima al comerç urbà des de quatre perspectives que creuades estableixen les bases teòriques per una comprensió del paisatge de la ciutat arran de terra. El text s'acompanya d’un conjunt d'imatges i cartografies tant pròpies com apropiades que exploren les maneres d’entendre i de representar el llindar entre l'espai públic de carrers i places i l'espai col·lectiu del comerç. El primer capítol repassa la literatura científica sobre la qual es recolza la recerca, al mateix temps que desplega l'imaginari sensible entorn a la qüestió. L'estesa de textos i imatges que el configuren acompanyen la formulació de la primera hipòtesi: el q, Award-winning, Postprint (published version)

El Tabaran es troba a uns pocs metres de l’Ajuntament i el Mercat Municipal, situats sobre l’eix de l’Avinguda Llibertat, a la ciutat de Mollet del Vallès. És un edifici que té reminiscències de l’arquitectura industrial del moment, amb petits gestos d’inspiració modernista. L’equipament, situat en aquest mateix carrer que neix de l’antic casc urbà i la seva proximitat al centre econòmic i comercial, el fa potencialment mereixedor dels usos lligats a la ciutat. Així doncs, són les condicions de l’entorn les que determinaran l’actuació en l’edifici, potenciant la urbanitat que la planificació urbana dels darrers anys ha desenvolupat en el seu entorn. Però en l’entorn del Tabaran conviuen diverses tipologies de creixement urbà, un fet clau per a la intervenció no només en l’edifici sinó en l’espai adjacent de la Pista Trèvol. La situació, per tant, afectarà no només als usos que es proposen sinó que també en les relacions que la intervenció provocarà entre les diferents tipologies pre-existents. Integrar els espais buits als usos de l’entorn i fer-los partícips dels recorreguts alternatius als carrers principals enriqueixen la percepció i la vivència personal de la ciutat.

Conferència de clausura de l'Arquitecte i Professor DUOT /ETSAB, Joaquim Español. Taula rodona amb Josep Ramoneda, filòsof i ex-director CCCB; Enric Granell, Arquitecte Professor de Hª de l'Art i Arquitectura ETSAB; Enric Serra, Arquitecte Professor del DUOT /ETSAB i Joaquim Español, Arquitecte Professor del DUOT /ETSAB.

Sel·leccionat, Postprint (published version)

Acte celebrat a la Sala d'Actes que s'ha pogut veure en directe a través d'UPCtv. Bloc 1: Inaugura el Debat Jordi Ros, Director de l'ETSAB. Presentació del concurs per Ignasi de Moner, Director Tècnic de Gestió de Projectes de BM/SA. Intervenció de Carlos Ferrater, Director del Jurat i President del Consell Consultiu de l'Hàbitat Urbà. Bloc 2: Taula rodona entre els 10 finalistes. Moderat per Manuel Ruisánchez. Els 10 finalistes són: 1. Ana Coello de LLobet & Oliver Philippe. Proposta: Canopia Urbana (Proposta guanyadora) Equip Agence Ter - Ana Coello de Llobet. 2. Fernando de Porras-Isla. Proposta: Origen. Equip: Porras Lacasta-Rubió-Álvarez-Sala-Aiguasol. 3. Carme Ribas. Proposta: Creuscerdà. Equip Martínez Lapeña Torres-Ravetlat Ribas Esteyco. 4.Pere Buil. Proposta: ReBCN Equip 10+1 (Bosch-Capdeferro - Josep Bunyesc-Francisco Cifuentes-datAE-Harquitectes-López Rivera - Núria Salvadó David Sesbastian TEd'A-Unparelld'arquitectes - Vora. 5. Enric Massip. Proposta: Glories +. Equip: Emba Estudi Massip Bosch-Topotek Gesellshaft Von Ldschftsarchitekten MBH. 6. Manuel Bailo. Proposta: Tres Cartes. Equip BailoRull-Galí-Izard Nebot-Pagés Viu-Remoue-Tsukamoto- Atelier Bow Wow. 7. Beth Galí. Proposta: Colibrí. Equip MBM Arquitectes-Beth Galí-Cicsa. 8. Enric Serra. Proposta: Cruilla 0. Equip Enric Serra-Moisés Gallego-Màrius Quintana-Jordi Bellmunt-Ángel Carlos Aparicio. 9. Joan M. Viader. 10. Eduard Bru. Proposta: Incerta Glòria. Equip Bru Lacomba Setoain-LKS Ingenieria Scoop., Exposició al vestíbul de l'ETSAB durant el mes de març.

Finalista, Postprint (published version)