Search

Este estudio aborda el impacto ambiental de las reformas en el sector hotelero, destacando la importancia de adoptar prácticas sostenibles y de reducir la emisión de gases de efecto invernadero. Se analiza cómo las renovaciones frecuentes en hoteles afectan significativamente al consumo de energía y recursos. El objetivo principal es evaluar el uso de materiales sostenibles en dichas reformas. Mediante un análisis comparativo entre materiales convencionales y alternativos sostenibles, se busca desarrollar y cuantificar, sin cambiar los sistemas constructivos, estrategias que reduzcan el impacto ambiental y mejoren la eficiencia en el uso de recursos en la industria hotelera., This study addresses the environmental impact of renovations in the hotel sector, highlighting the importance of adopting sustainable practices and reducing greenhouse gas emissions. It analyzes how frequent renovations in hotels significantly affect energy and resource consumption. The main objective is to assess the use of sustainable materials in these renovations. Through a comparative analysis between conventional and sustainable alternative materials, the aim is to develop and quantify, without changing the construction systems, strategies that reduce environmental impact and improve resource use efficiency in the hotel industry.

El model agroalimentari actual, centrat en el mercat global, és un engranatge molt ben calibrat, però alhora fràgil, el qual depèn principalment de dos elements significatius. El primer és el transport a llargues distàncies, ja que només una part dels productes (principalment frescos) són produïts a una distància curta (menys de 100 km). Però en última instància tot el sistema agroalimentari depèn del segon element: l’accés del model energètic a energia (fòssil) a preus baixos. Des del moment de producció fins al consum i processament, l’energia fòssil és omnipresent. Des dels fertilitzants, al combustible pel transport, manteniment en refrigeradors industrials i particulars i finalment amb un sistema de recollida industrialitzat que també requereix altes quantitats d’energia. Aquest model tan fràgil i contaminant, si és revisat, pot passar de ser nociu pel medi ambient globalment i localment a ser beneficiós en la majoria dels seus aspectes. Mirar la manera com ens alimentem des d’una visió crítica, analitzant els potencials dels què disposa el territori pot servir com a eina per a reterritorialitzar-lo i recuperar un model agroalimentari complex, que aporti beneficis a les persones que produeixen el menjar i a les que el consumeixen, però també al territori. En aquest procés de recerca, fem una revisió de quin és l’impacte ambiental de l’alimentació a través de totes les seves etapes per detectar quins són els punts crítics des d’on es pot intervenir com a arquitectes i urbanistes. A partir de la revisió de diversos teòrics urbanistes i geògrafs sensibles amb el metabolisme del territori, s’escull la conca hidrogràfica del riu Tordera com a element d’anàlisi i s’investiga la relació amb l’impacte territorial de la producció alimentària des d’una visió històrica. Finalment, s’explora la possibilitat de reduir l’impacte ambiental del consum d’aliments a la conca a partir de l’augment de la superfície agrícola de la conca., El modelo agroalimentario actual, centrado en el mercado global, es un engranaje muy bien calibrado, pero a la vez frágil, el cual depende principalmente de dos elementos significativos. El primero es el transporte a largas distancias, puesto que solo una parte de los productos (principalmente frescos) son producidos a una distancia corta (menos de 100 km). Pero en última instancia todo el sistema agroalimentario depende del segundo elemento: el acceso del modelo energético a energía (fósil) a precios bajos. Desde el momento de producción hasta el consumo y procesamiento, la energía fósil es omnipresente. Desde los fertilizantes, al combustible por el transporte, mantenimiento en refrigeradores industriales y particulares y finalmente con un sistema de recogida industrializado que también requiere altas cantidades de energía. Este modelo tan frágil y contaminante, si es revisado, puede pasar de ser nocivo por el medio ambiente globalmente y localmente a ser beneficioso en la mayoría de sus aspectos. Mirar la manera como nos alimentamos desde una visión crítica, analizando los potenciales de los que dispone el territorio puede servir como herramienta para reterritorialitzarlo y recuperar un modelo agroalimentario complejo, que aporte beneficios a las personas que producen la comida y a las que lo consumen, pero también en el territorio. En este proceso de investigación, basura una revisión de cuál es el impacto ambiental de la alimentación a través de todas sus etapas para detectar cuáles son los puntos críticos desde donde se puede intervenir como arquitectos y urbanistas. A partir de la revisión de varios teóricos urbanistas y geógrafos sensibles con el metabolismo del territorio, se escoge la cuenca hidrográfica del río Tordera como elemento de análisis y se investiga la relación con el impacto territorial de la producción alimentaria desde una visión histórica. Finalmente, se explora la posibilidad de reducir el impacto ambiental del consumo de alimentos a la c, The current agri-food model, centered on the global market, is a very well-calibrated but fragile mechanism that depends mainly on two significant elements. The first is long-distance transport, since only a part of the products (mainly fresh) are produced within a short distance (less than 100 km). But ultimately the entire agri-food system depends on the second element: the energy model’s access to (fossil) energy at low prices. From the moment of production to consumption and processing, fossil energy is omnipresent. From fertilizers, to fuel for transportation, maintenance in industrial and private refrigerators and finally with an industrialized collection system that also requires high amounts of energy. This fragile and polluting model, if revised, can go from being harmful to the environment globally and locally to being beneficial in most aspects. Looking at the way we feed ourselves from a critical point of view, analyzing the potentials of the territory can serve as a tool to reterritorialize it and recover a complex agri-food model, which brings benefits to the people who produce the food and to those who consume it, but also to the territory. In this research process, we have reviewed the environmental impact of food through all its stages in order to detect the critical points from which we can intervene as architects and urban planners. From the review of several urban theorists and geographers sensitive to the metabolism of the territory, the Tordera river basin is chosen as an element of analysis and the relationship with the territorial impact of food production is investigated from a historical perspective. Finally, the possibility of reducing the environmental impact of food consumption in the basin by increasing the agricultural area of the basin is explored.

Aquesta investigació pretén aprofundir en la relació entre ecologia i comunitat amb l’autoconstrucció com a punt de mira i la història urbana com a fil argumental. A través de memòries i documents arxivístics es reconstrueix el procés d’urbanització de les faldes de la Muntanya Pelada i, en concret, del Turó de la Rovira, vinculant-lo a la quotidianitat de la comunitat que l’ha habitat durant el segle XX. Aquesta perspectiva permet entendre amb més complexitat la realitat a través dels vincles afectius que es generen entre el context social, l’espai construït i el seu entorn. Dos eixos principals enerven el discurs. D’un costat, s’indaga l’estigma de classe que sobrevola l’autoconstrucció i el barraquisme al cim de la muntanya. Aquest ha creat una confusió conceptual entre els dos termes que avui dona peu a què s’hagin de matisar i ampliar. De l’altre, es reflexiona sobre la parella natura-cultura, en una lectura menys antagònica de la relació. El projecte del Parc dels Tres Turons, que amenaça d’enderrocar part del teixit urbà de la muntanya, atorga alhora la delimitació del cas d’estudi i una fèrtil possibilitat propositiva a aquest mateix treball, que se situa en un punt clau del debat ecologista en la relació amb l’entorn “natural” i en la dimensió comunitària d’una ecologia de baix a dalt. A través de reconstruir i oposar diversos relats i imaginaris sobre la muntanya s’obre un camp de debat que pretén nodrir les lluites socials contemporànies entorn dels Tres Turons., Esta investigación pretende profundizar en la relación entre ecología y comunidad con la autoconstrucción como punto de mira y la historia urbana como hilo argumental. A través de memorias y documentos archivísticos se reconstruye el proceso de urbanización de las faldas de la ‘Muntanya Pelada’ del barrio del Carmel de Barcelona y, en concreto, del ‘Turó de la Rovira’, vinculándolo a la cotidianidad de la comunidad que lo ha habitado durante el siglo XX. Esta perspectiva permite entender con más complejidad la realidad a través de los vínculos afectivos que se generan entre el contexto social, el espacio construido y su entorno. Dos ejes principales enervan el discurso. De un lado, se indaga el estigma de clase que sobrevuela la autoconstrucción y el chabolismo en la cumbre de la montaña. Este ha creado una confusión conceptual entre los dos términos que hoy da pie a que se tengan que matizar y ampliar. Del otro, se reflexiona sobre la pareja natura-cultura, en una lectura menos antagónica de la relación. El proyecto del ‘Parc dels Tres Turons’, que amenaza de derribar parte del tejido urbano de la montaña, otorga a la vez la delimitación del caso de estudio y una fértil posibilidad propositiva a este mismo trabajo, que se sitúa en un punto clave del debate ecologista en la relación con el entorno “natural” y en la dimensión comunitaria de una ecología de bajo arriba. A través de reconstruir y oponer varios relatos e imaginarios sobre la montaña se abre un campo de debate que pretende nutrir las luchas sociales contemporáneas en torno a los ‘Tres Turons’., This research aims to deepen the relationship between ecology and community, with self-building as a point of view and urban history as a guiding thread. Through memories and archival documents, it reconstructs the process of urbanization of the foothills of the ‘Muntanya Pelada’ in the Carmel neighborhood of Barcelona and, in particular, in the ‘Turó de la Rovira’, in a way that ties it’s construction to the everyday life of the community that inhabited the area during the twentieth century. This perspective allows for a more complex understanding of reality through the affective bonds between the social context, the built space and its surroundings. Two main themes are the backbone of the discourse. On the one hand, the investigation explores the class stigma that hovers over self-building and shantyism at the top of the mountain. A conceptual confusion has been created between the two terms which today needs to be clarified and broadened. On the other hand, the nature-culture couple is considered in a less antagonistic reading of the relationship. The “Parc dels Tres Turons” project, which threatens to demolish part of the urban fabric of the mountain, offers both the delimitation of the case study and a fertile proposal to this same project, which is at a key point in the environmental debate on the relationship with the “natural” environment and the community dimension of a bottom-up ecology. Through the reconstruction and contraposition of diverse narratives and imaginaries regarding the mountain, it opens a discussion ground that intends to nourish the contemporary social struggle around “els Tres Turons”.

La cuestión de la investigación plantea una hipótesis: es posible restaurar una relación simbiótica entre el medio natural y la especie humana a través de una metodología holística para la planificación y el diseño de estrategias regenerativas en territorios rurales degradados, entendiendo la habitabilidad humana como parte del sistema ecológico. La investigación utiliza, como caso de estudio para aplicar la metodología, un proyecto de regeneración del hábitat rural en desarrollo en un Área de Protección del Bosque Atlántico de la Serra da Mantiqueira, en Brasil. La metodología consta de cuatro partes: 1. diferentes aproximaciones al territorio - geográfica, hidrográfica, forestal e histórica - para comprender el contexto general del lugar; 2. narrativa del contexto histórico del metabolismo social de las sociedades que habitaron la región, a través del análisis de documentación histórica y antropológica; 3. Análisis y diagnóstico territorial SIG con criterios ecológicos, para identificar limitaciones, oportunidades y compatibilidades con la actividad humana; 4. Directrices para una planificación holística y posibilidades de diseño que equilibren la habitabilidad humana sostenible con la regeneración ecológica. Las conclusiones sugieren una posible reconciliación entre la habitabilidad saludable y el entorno natural, combinando conocimientos vernáculos y modernos para lograr el confort adecuado y cerrar ciclos metabólicos, reconociendo la importancia de la comunidad para garantizar el éxito de cualquier proyecto., The research question of this master thesis carries within a hypothesis: that it is possible to restore a symbiotic relationship between the natural environment and the human species through a holistic methodology for planning and designing regenerative strategies in degraded rural territories, understanding the human habitability as part of the ecological system. The research uses, as case study for the methodology, a reinhabiting project under development in an Atlantic Forest Protection Area of the Serra da Mantiqueira, in Brazil. The methodology consists of four parts: 1. different approaches to the territory - geographical, hydrographical, forestal and historical - to understand the general context of the place; 2. narrative of different social metabolism models from the societies that inhabited the region, through analysis of historical and anthropological documentation; 3. GIS territorial analysis and diagnosis with ecological criteria, to identify limitations, opportunities and compatibilities with human activity; 4. guidelines for holistic planning and design possibilities that balances sustainable human habitability with ecological regeneration. The conclusions suggest a possible reconciliation between healthy habitability and natural environment, combining vernacular and modern knowledge to achieve comfort and close metabolic cycles, and acknowledges the importance of community as responsible for any project success.

Objectius de Desenvolupament Sostenible::6 - Aigua Neta i Sanejament::6.b - Donar suport i enfortir la participació de les comunitats locals en la millora de la gestió de l'aigua i el sanejament

The 7th EAHN Biennial Meeting (Madrid, June 15-19, 2022) attracted a relevant collection of papers on various topics. Like its predecessors, EAHN 2022 aimed to promote high quality research. As a diverse field, architectural history requires interaction and discussion among people with different interests and backgrounds. Beginning and experienced theorists and practitioners, people from different disciplines and different countries gathered both in person and virtually to learn from and contribute to each other’s growth. The conference was organized in two calls. The first one to define the sessions and round tables, and the second one to select the participants. In the first call there were a total of 85 session and roundtable proposals, evaluated in 5 peer-reviewed tracks. Of these, the following contributions were accepted: 20 sessions and 5 roundtables . To participate in these, a total of 486 submissions, evaluated in 25 peer-reviewed tracks, were received. The acceptance rate for contributions received in the peer-reviewed tracks was 29,41% for session and roundtable proposals, 25,72% for full papers and roundtable lectures, and 41,51% for interest group meeting participants. Many of these contributions were accepted after further review to be included in the present proceedings. The final decision on acceptance or rejection of full papers was taken in an Editorial Committee meeting held in September 2022. The meeting discussed a consistent set of criteria to deal with inevitable differences among many reviewers, and the expert advice of the corresponding session chairs and reviewers was taken in consideration.

Un creixement de la població alentit en les darreres dues dècades i, una població que quedarà envellida en les dues següents, provocarà que el municipi esdevingui ciutat dormitori pel col·lectiu minoritari, els joves. Com a resposta a aquesta evident falta d’espais de reunió pels joves i, l’actual problemàtica que té Torelló per la falta d’espais formatius reglats, en contraposició a l’oferta laboral que té el poble en el sector de la metal·lúrgia, neix el projecte NEXE. El projecte proposa intervenir en una icona del municipi, l’annex de la fàbrica de Can Blanch. L’emplaçament estratègic de la nau com a resposta al nexe de cotes entre l’abrupta topografia del poble i, situada davant d’una de les passarel·les que travessen el Ges generant un enllaç amb el centre de la vila per mitjà carrer de Sant Josep, esdevé una potencial candidata per convertir-se en centre neuràlgic del col·lectiu jove. Nous espais que solucionin amb la mateixa intervenció diverses problemàtiques i que tingui una repercussió positiva envers el poble, generant un nou nexe entre generacions. La voluntat de recuperar la identitat de la fàbrica de Can Blanch, neix d’una anàlisi profunda sobre el que és patrimoni i el context històric d’aquesta. Fent ús del metall, es reinterpreten les modificacions que ha patit des dels anys seixanta i la mateixa fàbrica de Can Blanch i de retruc, es deixa intuir el programa i que hi acull. Es mostren els gestos més purs de l’edificació identificats com a originals i es modifiquen, utilitzant diversitat de recursos, allò que se’n vol fer èmfasi o, per contra, anul·lar per complet. En el fons, la restauració pot canviar la interpretació d’allò preservat pel municipi.

Textos en català i castellà, Descripció del recurs: 4 maig 2023, Veus confinades és un recull d’entrevistes realitzades en el marc del projecte de recerca Barcelona ciutat fràgil finançat per la Generalitat de Catalunya a través de la convocatòria Pandèmies 2020-AGAUR. Es tracta d’una sèrie de testimonis que registren l’experiència singular del confinament, especialment durant la primera onada de la pandèmia de covid-19 a Barcelona. Les converses pretenen copsar la vivència i percepció de l’espai confinat en les situacions més fràgils: l’espai domèstic, l’habitatge tutelat i altres espais assistencials, el fenomen del sensellarisme, les xarxes d’ajuda mútua, el carrer en absència d’activitat comercial, els entorns paisatgístics pressionats, els espais de creació artística teatral i els de divulgació cultural com els museus. La publicació pretén ser un dipòsit memorial que permeti a les futures generacions identificar un conjunt plural de veus que expressen la complexitat de la vida a la ciutat també en una situació històrica., 1

Durante los últimos 50 años el cambio en los métodos de producción ha dejado a lo largo de las fachadas fluviales del Ter un conjunto de patrimonio industrial abandonado difícil de recuperar. Esta situación se refleja en Torelló, donde las colonias e industrias textiles que un día conformaron el imaginario colectivo de la zona se encuentran hoy en estado de abandono. En paralelo, el municipio se enfrenta a una realidad urbana estancada al no adaptarse a los cambios de paradigma en políticas urbanas. Careciendo así de alternativas habitacionales y de empleo adaptadas a las necesidades y realidades de - sobretodo - los colectivos minoritarios. Este proyecto propone la recuperación de Can Tarrés, una antigua fábrica de algodón abandonada y próxima al núcleo urbano de Torelló, por parte de la administración pública para su transformación en vivienda dotacional y equipamientos culturales y educativos. El proyecto plantea una respuesta desde el cooperativismo y la autoconstrucción a los problemas de acceso a una vivienda asequible y diversa que presenta el municipio y a la escasez de recursos materiales que existe a nivel global. Can3R es un experimento que pone en práctica el reaprovechamiento de los recursos disponibles in situ y la búsqueda de soluciones arquitectónicas a través del reciclaje de los residuos derivados de las demoliciones. El proyecto que presentamos abarca, pues, aspectos sociales, de gestión, urbanísticos y arquitectónicos que se coordinan en una propuesta unitaria y compleja para abordar la problemática del acceso a la vivienda y a los recursos. Can3R quiere ser un prototipo escalable a otras situaciones de abandono patrimonial similares, y cuya recuperación pueda dinamizar el territorio, colectivizando las riberas del Ter.

El projecte es basa en la rehabilitació d'una antiga casa senyorial al centre de Torelló, Can Parrella, i la seva transformació en un equipament cultural multifuncional donant resposta als programes de l'escola d'arts plàstiques, l'escola de música i altres usos demandats pels torellonencs. A més a més, el projecte està dotat d'un important vector de recuperació patrimonial, ja que es tracta d'un edifici clau del nucli antic de Torelló sobre el qual existeix una gran voluntat popular i administrativa de rehabilitar-lo., El proyecto se basa en la rehabilitación de una antigua casa señorial en el centro de Torelló, Can Parrella, y su transformación en un equipamiento cultural multifuncional dando respuesta a los programas de la escuela de artes plásticas, la escuela de música y otros usos demandados por los torellonenses. Además, el proyecto está dotado de un importante vector de recuperación patrimonial, puesto que se trata de un edificio clave del casco antiguo de Torelló sobre el que existe una gran voluntad popular y administrativa de rehabilitarlo., The project is based on the rehabilitation of an old manor house in the center of Torelló, Can Parrella, and its transformation into a multifunctional cultural facility responding to the programs of a plastic arts school, a music school and other uses demanded by the people of Torelló. In addition, the project is endowed with an important vector of heritage recovery, since it is a key building in the old town of Torelló on which there is a great popular and administrative will to rehabilitate it.

This document is the summary of the report resulting from the participatory diagnosis developed by the Master in Sustainable Intervention of the Built Environment (UPC-ETSAV). The Master aims to analyze, diagnose, develop strategies, and draft viable proposals in built environments in Barcelona, especially those affected by urban vulnerability and social exclusion, always from the perspective of environmental sustainability, but also social and community work.

The paper explores the meaning of social architecture based on the analysis of the thought and work of the Barcelona-based architect Itziar González Virós (1967). The main aim consists of reflecting on the characteristics of design of processes focused on democratic construction of space from a double significance: on the one hand from the affinities with feminist thought; on the other, from the identification of feminine leadership traits. Based on the case study justification and the methodological approach, two key projects from the architect are presented to exemplify social architecture practices: “Another Lesseps square is possible” (2002) and “Les Rambles” (2017-2018). The discussion on social architecture will continue to scrutinize the mentioned double significance through reflections on design towards egalitarian forms of relationship; the agency capacity to accompany change; community value as a key element; and the barriers and potentials derived from feminine leadership traits. Thus, it concludes with the review and nuance of the initially raised hypotheses about the notion of social architecture., El artículo explora el significado de arquitectura social a partir del análisis del pensamiento y obra de la arquitecta barcelonesa Itziar González Virós (1967). La principal finalidad consiste en reflexionar sobre las características del diseño de procesos enfocados a la construcción democrática del espacio desde una doble significance: por una parte desde los puntos de encuentro con el pensamiento feminista, por el otro, desde la identificación de los rasgos de liderazgo femenino. A partir de la justificación del caso de estudio y de la aproximación metodológica, se presentan dos proyectos clave en la trayectoria de la arquitecta que servirán para ejemplificar las prácticas de arquitectura social: “Otra plaza Lesseps es posible” (2002) y “Les Rambles” (2017-2018). La discusión sobre la arquitectura social seguirá para escrutinar la doble valencia mencionada a través de reflexiones acerca el diseño hacia formas de relación igualitarias; la capacidad de agencia para acompañar cambios de modelo; el valor comunitario como elemento clave; y las barreras y potenciales derivados de los rasgos de liderazgo femenino. Así se concluye con la revisión y matización de las hipótesis de partida planteadas acerca de la noción de arquitectura social.

Este trabajo surge del convencimiento de la importancia que supone la incorporación de la perspectiva de género como categoría analítica y metodológica para abordar la realidad, así como las teorías y prácticas feministas para la reconsideración crítica del entorno que habitamos, del proyecto y de la teoría. Habitamos un entorno de pensamiento, social y físico androcéntrico y patriarcal que ha generado un sistema de conocimiento falsamente neutral y que ha dejado fuera las aportaciones de las mujeres a lo largo de la historia, y esto es una omisión que la sociedad ya no puede permitirse. La antología está compuesta por 36 textos publicados entre 1961 y 2011, muchos de ellos inéditos en castellano, que forman parte imprescindible del acervo del pensamiento feminista. Aunque no están todos, sirven como inicio y esperamos sirva para animar a continuar en esta búsqueda tan apasionante como imprescindible., Objectius de Desenvolupament Sostenible::5 - Igualtat de Gènere

Peer Reviewed, Postprint (author's final draft)

The paper explores the meaning of social architecture based on the analysis of the thought and work of the Barcelona-based architect Itziar González Virós (1967). The main aim consists of reflecting on the characteristics of design of processes focused on democratic construction of space from a double valence: on the one hand from the affinities with feminist thought, on the other, from the identification of feminine leadership traits. Based on the case study justification and the methodological approach, two architect’s career key projects are presented to exemplify social architecture practices: “Another Lesseps square is possible” (2002) and “Les Rambles” (2017-2018). The discussion on social architecture will continue to scrutinize the mentioned double valence through reflections on design towards egalitarian forms of relationship; the agency capacity to accompany change; community value as a key element; and the barriers and potentials derived from feminine leadership traits. Thus, it concludes with the review and nuance of the initially raised hypotheses about the notion of social architecture., Peer Reviewed, Postprint (published version)

Este artículo explora el caso de diseño comunitario de La Maison Médicale conocido como “La Mémé”, un proyecto de vivienda colectiva en la Facultad de Medicina de la Universidad Católica de Lovaina, diseñado y ejecutado por Lucien Kroll. Originado en 1969, el proyecto ha sido, a menudo, calificado como una obra de “anarquitectura” ocupando un lugar destacado en la historiografía sobre métodos participativos. El principal propósito consiste en examinar el proyecto desde su dimensión comunitaria y su evolución temporal a partir de investigar sobre la noción de anarquitectura. Con esta finalidad, exploramos el término anarquitectura asociado al pensamiento de arquitectos y urbanistas anarquistas para contextualizar la tradición en la que Kroll y su proyecto se inscriben. Como cuerpo principal, analizamos cómo esta anarquitectura se ha traducido, con el tiempo, en las formas espaciales y procesos que conforman La Mémé. Para ello presentamos tres características resultantes: organicidad, implicación comunitaria e implementación técnica, cada una de ellas abordadas desde su concepción en el diseño, uso y sus posibilidades de transformación presente. Finalmente concluimos con los principales aprendizajes que nos brinda la anarquitectura de Kroll a partir de reflexiones que cuestionan o ponen en duda una comprensión simplificada de la idea de participación y su concepción espacial., Peer Reviewed, Postprint (published version)

Des del Màster en Intervenció Sostenible en el Medi Construït (MISMEC) de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès (ETSAV-UPC) en col·laboració amb l’Institut Municipal d’Urbanisme (IMU) i el districte de Sant Martí de l’Ajuntament de Barcelona, presentem una diagnosi a partir d’entrevistes sectorials a persones o petits grups que puguin representar entitats, col·lectius, o la mateixa administració pública del barri Besòs-Maresme. L’objectiu és conèixer i registrar les múltiples visions que conformen la vida en relació amb l’entorn construït al Sud-Oest del Besòs tot evitant interferències o formes d’influència entre els agents entrevistats. Ens interessa poder identificar la visió de cadascú per separat, des d’un espectre ampli i el més divers possible, per seguidament poder fer un anàlisi de forma creuada. El propòsit és acadèmic, per tant, exploratori per a generar propostes de futur. Ens ofereix la possibilitat d’escoltar múltiples veus i posar-les al mateix pla. Un dels principals objectius és mostrar punts en comú, divergències i complementarietats sobre les necessitats dels espais tant a nivell públic com privat. Tot i que l’informe no pretén derivar d’entrada a accions o actuacions d’implementació, sí que ens assegura definir projectes basats en la pertinença i l’arrelament al lloc., Postprint (author's final draft)

The construction of informal settlements within the peripheries of Barcelona was a phenomenon caused by the large influx of internal migrants from Spain. The majority of these migrants were agricultural workers from mainly rural regions of the country, who suffered a large brunt from the Francoist regime. These informal settlements were considered a problem for the city and affected thousands of people as they were used as transitionary spaces between rural life and urban life. This investigation used a literature review and semi-structured interviews to reveal the different levels and dynamics of the social and metabolic life within the informal settlements, to attempt at understanding how the community functioned and how metabolic resources were distributed and managed in a decentralised way. The literature review concluded that these migrants received the largest disadvantages from the Francoist regime and were considered peasants. The semi-structured interviews revealed that mutual aid was the engine for the functioning of the community, mainly due the shared experiences and situations of the inhabitants. Resources were acquired on a need basis, and the communities were largely cut off from general water distribution systems. The investigation concludes that informality still persists in the region and techniques and similar community-based distribution could be used in climatic change situations.

El proyecto parte de la idea inicial de reestablecer la conexión entre urbis y natura. Al echar la mirada atrás, descubrimos que dicha conexión ya existía en los primeros asentamientos del municipio. A través de la recuperación de la traza histórica y la regeneración del espacio abierto del mismo, dotamos de un nuevo itinerario con nuevos focos de actividad, que permitirá la descentralización del flujo, redirigiéndolo a lo largo del nuevo eje que conecta tejido urbano con entorno natural.

La carencia de espacios públicos próximos al río Ripoll a su paso por Castellar del Vallès, los niveles de contaminación de sus aguas y los múltiples factores que actúan a modo de barrera a lo largo de su cuenca, han generado que los habitantes de Castellar le dieran la espalda. Nuestro doble programa de balneario y equipamiento público vinculado al agua entran en funcionamiento gracias a la reactivación de las antiguas infraestructuras hidráulicas de Can Barba con el objetivo de restablecer la conexión entre la población de Castellar y el río Ripoll, generando así un espacio donde poder disfrutar de las excepcionales características de su medio natural.

La població de Sant Llorenç Savall coincideix en pensar que el Riu Ripoll té una falta d’identitat en el poble, a diferència de fa unes dècades, on n’era el motor de vida. Aquest sentiment ens porta a indagar en com podria millorar la relació entre el riu i el poble. Estudiant els diferents factors que els connecten, s’analitzen les construccions de la façana fluvial, uns habitatges unifamiliars en filera on la façana encarada al riu, correspon a la del darrere. El projecte de reactivació del front fluvial de Sant Llorenç Savall es basa en la creació d’un eix cívic, vinculat al riu Ripoll, a través de les plantes semisoterrànies d’aquests habitatges, que es troben en desús. Als dos extrems de la totalitat de l’eix s’hi plantegen dos focus d’activitat i els accessos principals. Amb aquesta intervenció, s’aconsegueix un nou accés independent als habitatges per la cota de la planta semisoterrània i això fa que pugui ser reactivada amb diferents usos. La infraestructura projectada dinamitza el front fluvial de Sant Llorenç Savall i a la vegada connecta dos punts d’alta activitat del poble.

La nostra proposta d’innovació docent es basa en la introducció de la perspectiva de gènere i els feminismes als ensenyaments d’Arquitectura. Davant la manca de referents femenins a tota la carrera així com la manca d’aplicació de la perspectiva de gènere ens vàrem proposar dues vessants del treball, incorporació de la perspectiva a tallers opcionals específics a mode de prova pilot i la recopilació de textos bàsics per a la formació. La pandèmia ens ha comportat adequar la proposta i enfocar-la especialment en l’Antologia de textos imprescindibles, bàsics, per a construir noves bastides mentals i acadèmiques donat que no es tracta d’un canvi superficial o d’imatge, sinó d’un canvi estructural.

Energy communities are groups that organise collective and citizen-led energy activities for a clean energy transition. The most efficient balance between the types of energy generation and consumption profiles were studied, as well as energy efficiency measures for better demand and supply combinations. The aim is to prove that the more diverse the load profiles, the greater the synergy benefits. The potential pathways for governance were also analysed. Sud-Oest del Besòs in Barcelona, Spain was utilised as a pilot area. Several case studies were analysed and different types of renewable technologies were investigated in order to understand the size, physical and regulatory constraints and governance that should be considered. It was concluded that the most balanced combination for the analysed energy community is: energy demand profiles: three schools, civic centre, market and 42% of the residential buildings within a 500m radius (24% of the neighbourhood) and energy supply technologies: 2400 horizontal PV panels, 1960 south-west vertical PV panels and 300 rooftop wind turbines. This will generate 64.58% of self-consumption and hence, provide the community with lower energy bills and reduced energy poverty issues. By implementing simple behaviour change measures, 90.1% of the energy demand could be self-generated. Due to the current regulations, the system will have to follow the “proximity via network” modality, which establishes static distribution coefficients rather than dynamic. This could impact the project negatively in terms of potential earnings from selling the surplus energy back to the grid. Two potential pathways for governance were shown in the report, which take into account ownership and investment possibilities. It is expected that installing an energy community and utilising the profits for regeneration will lower energy poverty issues, improve social cohesion and the living standards.

Els entorns fluvials i els urbanitzats comparteixen relacions complexes. Els cursos hídrics han estructurat el desenvolupament urbà del territori i han estat la principal font de recursos al llarg del temps; però aquesta relació va veure un punt d’inflexió durant l’època industrial en què el consum desmesurat, i no conseqüent, dels recursos naturals, degrada els ecosistemes fluvials convertint-los en espais residuals en procés de degradació. Actualment, les grans ciutats i els nuclis urbans de més envergadura del nostre territori estan actuant i donant-hi resposta. Però, com ha de ser aquesta resposta en els continus urbans més petits? És possible generar estratègies amb les que es retorni als medis hídrics la seva resiliència? Aquestes estratègies, poden esdevenir també un canvi pedagògic sobre la nostra relació amb els entorns naturals? La nostra proposta neix a partir d'aquestes preguntes, focalitzant-se allà on el que és construït dóna l’esquena al que és natural, i buscant la manera de capgirar aquesta situació. Ens situem a la conca alta del riu Ripoll, on dos nuclis urbans posen de manifest aquesta situació heretada d’un segle passat poc amable amb els recursos hídrics: Castellar del Vallès i Sant Llorenç Savall., Los entornos fluviales y los urbanizados comparten relaciones complejas. Los cursos hídricos han estructurado el desarrollo urbano del territorio y han sido principal fuente de recursos a lo largo del tiempo; pero esta relación ve un punto de inflexión durante la época industrial en que el consumo desmesurado y no consecuente de los recursos naturales que degrada los ecosistemas fluviales los convierte en espacios residuales y en proceso de degradación. Actualmente, las grandes ciudades y los cascos urbanos de más envergadura de nuestro territorio están actuando y dando respuesta. Pero, como tiene que ser esta respuesta en los continuos urbanos mas pequeños? Es posible generar estrategias con las que se devuelva a los medios hídricos su resiliencia? Estas estrategias, pueden significar también, un cambio pedagógico sobre nuestra relación con los entornos naturales? Nuestra propuesta nace en estas preguntas, focalizándose donde lo que es construido le da la espalda a lo que es natural y buscando la manera de cambiar esta situación. Nos situamos a la cuenca alta del río Ripoll, donde dos cascos urbanos ponen de manifiesto esta situación heredada de un siglo pasado poco amable con los recursos hídricos: Castellar del Vallès y Sant Llorenç Savall.

Can Barba DIY es planteja com un repte disruptiu, atenent les seves qualitats estructurals i arquitectòniques, i els usos dels que està essent objecte. L'objectiu principal consisteix a condicionar aquest espai per tractar d'“acceptar” les activitats que hi conviuen i que han estat introduïdes per part de grups de joves, principalment. Aquesta habilitació es duu a terme seguint unes estratègies arquitectòniques mínimes que permetin el seu correcte funcionament, independentment dels usos que s'hi esdevinguin. Es tracta d'un projecte flexible, obert al canvi i amb la virtut que els espais, segons l'hora del dia que sigui, seran utilitzats per persones amb perfils molt dispars. A més, es busca la sostenibilitat, atesa una intervenció de mínims i cost zero, on el procés constructiu no s'enfoca a afegir, sinó a rehabilitar i eliminar estructures supèrflues. Es busca també la sostenibilitat energètica mitjançant l'ús d'energies renovables. Des del punt de vista social, no només pretenem que el projecte ofereixi un espai final als usuaris de Can Barba, sinó involucrar-los en el projecte durant el seu procés, permetent la seva col·laboració i participació - sempre amb les mesures de seguretat i supervisió adequades – atorgant-los i potenciant el sentit de pertinença, que redundarà també en una cura en l'ús de la infraestructura., Can Barba DIY se plantea como un reto disruptivo, atendiendo a sus cualidades estructurales y arquitectónicas, y los usos de los que está siendo objeto. El objetivo principal consiste en acondicionar este espacio para tratar de “aceptar” las actividades que en él conviven y que han sido introducidas por parte de grupos de jóvenes principalmente. Esta habilitación se lleva a cabo siguiendo unas estrategias arquitectónicas mínimas que permitan su correcto funcionamiento, independientemente de los usos que acontezcan. Se trata de un proyecto flexible, abierto al cambio y con la virtud de que los espacios, según la hora del día que sea, serán utilizados por personas con perfiles muy dispares. Además, se busca la sostenibilidad, atendiendo a una intervención de mínimos y coste cero, donde el proceso constructivo no se enfoca a añadir, sino a rehabilitar y eliminar estructuras superfluas. Se busca también la sostenibilidad energética mediante el uso de energías renovables. Desde el punto de vista social, no solo pretendemos que el proyecto ofrezca un espacio final a los usuarios de Can Barba, sino involucrarlos en el proyecto durante su proceso, permitiendo su colaboración y participación - siempre con las medidas de seguridad y supervisión adecuadas – otorgándoles y potenciando el sentido de pertenencia, que redundará también en un cuidado en el uso de la infraestructura., Can Barba DIY is conceived as a disruptive replica, taking into account its structural and architectural qualities, and the uses we are talking about. The main objective is to condition this space in order to try to "accept" the activities that are suitable for it and that have been introduced mainly by groups of young people. This conditioning is carried out following minimum architectural strategies that allow it to function correctly, regardless of the uses to which it is put. It is a flexible project, open to the public and with the virtue that the spaces, depending on the time of day, can be used by people with very different profiles. In addition, sustainability is sought, an intervention of minimum and zero cost is sought, in the constructive process it is not focused on building, but on rehabilitating and eliminating superfluous structures. Energy sustainability is also thoughtt through the use of renewable energies. From a social point of view, we not only intend the project to offer a final space to the users of Can Barba, but to involve them in the project during its process, allowing their collaboration and participation -always with the appropriate security measures and supervision- encouraging them and strengthening the feeling of relevance, which will also result in a cure in the use of the infrastructure.

The goal of this thesis is to understand the role of architects today in modern society, as well as the importance of them being constantly updated on the needs of more sustainable cities. Therefore, the work strives to comprehend connections between initial ideas of the Modern Movement used as reference in the building of Besòs Southwest neighborhood, to identify connections between parameters and goals established by the UN’s 2030 Agenda in favor of developing sustainable cities.

This thesis explores the ideas of Ivan Illich and John Turner as a continuous development of a theory of anti-industrialism rooted in analysis of the divorce of production from consumption. For Illich and Turner, this divorce ultimately leads to planetary overreach, global inequality in access to resources, and loss of personal freedom. Both authors put forward an alternative framework to industrial productivity which emphasizes localism and individual control over the means of reproducing everyday life. Illich offers a more high-level analysis applicable to all sectors of society, whereas Turner applies Illich’s philosophy to the production of housing. After exploring each author’s thinking through a close reading of one text by each, this thesis will attempt to illustrate their critiques of industrialism through a historical and anecdotal account of the building of the Sudoeste del Besòs neighborhood in Barcelona and the experience of some of its first residents in the 1960s., Objectius de Desenvolupament Sostenible::11 - Ciutats i Comunitats Sostenibles::11.1 - Per a 2030, assegurar l’accés de totes les persones a habitatges i a serveis bàsics adequats, segurs i assequibles, i millorar els barris marginal

MBArch - Màster Universitari en Estudis Avançats en Arquitectura-Barcelona: Teoria, Història i Cultura, El vínculo entre Henri Lefebvre y España siempre fue estrecho. Además de la proximidad de su lugar de origen, la amistad con Mario Gaviria, uno de sus discípulos cuando era profesor en Estrasburgo, contribuyó a que visitara el país con asiduidad, también a la pronta difusión de sus ideas y traducción de sus obras que, ciertamente, llegaban en un momento propicio y a la vez convulso: los últimos años del franquismo, marcados por la industrialización y el desarrollismo económico, también por su contraparte, el éxodo campo-ciudad y el crecimiento de las periferias obreras de las ciudades españolas, en especial Madrid y Barcelona. Gaviria, que descubrió la sociología urbana gracias a Lefebvre, a su vuelta de Francia establecerá las bases, no sin dificultad, de una disciplina que venía a someter a juicio la tradicional aproximación de la arquitectura y el urbanismo al hecho urbano. De este modo, la ciudad debía reconocerse como un fenómeno complejo, difícilmente reducible a las premisas básicas del urbanismo funcionalista, en un periodo, además, en que la sociedad global se urbanizaba a pasos agigantados. Por otro lado, el acompañamiento de Gaviria en las incursiones de Lefebvre en territorio español aportaría argumentos claves para el desarrollo de su teoría de la producción del espacio, gracias, sobre todo, a la investigación de las nuevas ciudades turísticas del Mediterráneo. Este trabajo propone la lectura de aquel periodo, el comprendido entre mediados de los 60 y principios de los 70, que coincide con la “etapa urbana” de la obra lefebvriana, a través de las figuras de Lefebvre, Gaviria y Ricardo Bofill. El primero, filósofo que aportaría la teoría crítica; el segundo, sociólogo que la probaría empíricamente; el tercero, aquel que intentaría poner en práctica sus enseñanzas., The link between Henri Lefebvre and Spain was always close. In addition to the proximity of his place of origin, the friendship with Mario Gaviria, one of his disciples when he was a professor in Strasbourg, contributed to his frequent visit to the country, also to the prompt dissemination of his ideas and the translation of his works, certainly arrived at a propitious and at the same time convulsive moment: the last years of Francoism, marked by industrialization and economic developmentalism, also by its counterpart, the exodus from the countryside to the cities and the growth of the working-class peripheries of Spanish cities, especially Madrid and Barcelona. Gaviria, who discovered urban sociology thanks to Lefebvre, on his return from France will establish the foundations, not without difficulty, of a discipline that came to put to trial the traditional approach of architecture and urbanism to urban fact. In this way, the city had to be recognized as a complex phenomenon, hardly reducible to the basic premises of functionalist urbanism, in a period, moreover, in which the global society was urbanized by leaps and bounds. On the other hand, Gaviria’s accompaniment in Lefebvre’s incursions into Spanish territory would provide key arguments for the development of his theory of space production, thanks, above all, to the research of the new tourist cities of the Mediterranean. This work proposes the reading of that period, between the mid 60s and early 70s, which coincides with the “urban stage” of the Lefebvrian work, through the figures of Lefebvre, Gaviria and Ricardo Bofill. The first, a philosopher who would contribute critical theory; the second, a sociologist who would prove it empirically; the third, one who would try to put his teachings into practice., Award-winning

Primer premi, Peer Reviewed, Award-winning, Postprint (author's final draft)

Consolidación del Torrente d'en Llobet en Valldoreix como una infraestructura lúdica, verde y cotidiana, a través de la rehabilitación del Castillo de Canals, la masía Can Badal y el acondicionamiento del entorno escolar en el cruce entre Avinguda Can Montmany y el Carrer Brollador.

“Downloading domesticities” es planteja com una resposta a la problemàtica urgent de l’accés a l’habitatge, especialment per a joves, en el marc de la baixa densitat. S’utilitza la virtualitat, vincle entre el món terrenal i virtual, com una eina més de configuració de l’espai domèstic i de la idea de ciutat. El projecte treballa sobre el teixit urbà ja construït a la Floresta i es defineix com a contemporani i vernacle, ja que d'una banda reinterpreta les accions morfològiques i materials, familiars i conegudes del barri, que corresponen a unes lògiques pròpies d'on aquest se situa. D'altra banda aprèn de la seva evolució històrica per tal que el desenvolupament sigui coherent amb la realitat temporal actual, on la lluita contra la crisi climàtica i l'evolució tecno-virtual són protagonistes. La sostenibilitat energètica i el fet de repensar els nous models d'habitatge són clau. Els casos d’estudi escollits pretenen “posar en càrrega” les estratègies normatives, de gestió i teòrico-arquitectòniques que busquen oferir futurs models de densificació que aprofitin les qualitats pròpies dels barris de muntanya des de la comprensió de l'essència de la baixa densitat i lluny de l'emmirallament de la ciutat compacta., “Downloading domesticities” se plantea como una respuesta a la problemática urgente del acceso a la vivienda, especialmente para jóvenes, en el marco de la baja densidad. Se utiliza la virtualidad, vínculo entre el mundo terrenal y virtual, como una herramienta más de configuración del espacio doméstico y de la idea de ciudad. El proyecto trabaja sobre el tejido urbano ya construido en la Floresta y se define como contemporáneo y vernáculo, ya que por un lado reinterpreta las acciones morfológicas y materiales, familiares y conocidas del barrio, que corresponden a unas lógicas propias de donde se sitúa. Por otro lado, aprende de su evolución histórica con el objetivo de que su desarrollo sea coherente en la realidad temporal actual, donde la lucha contra la crisis climática y la evolución tecno-virtual son protagonistas. La sostenibilidad energética y el hecho de reimaginar los nuevos modelos de vivienda son clave. Los casos de estudio escogidos “ponen en carga” las estrategias normativas, de gestión y teórico-arquitectónicas que buscan ofrecer futuros modelos de densificación que aprovechen las cualidades propias de los barrios de montaña desde la comprensión de la esencia de la baja densidad y lejos de la réplica de la ciudad compacta., “Downloading domesticities” is proposed as a response to the growing issue regarding accessible housing, especially for young people, in the context of low density neighborhoods. Virtuality, the link between the earthly and virtual world, is used as a key tool to reconfigure the domestic space and the idea of ​​the city. The project works on the existing urban fabric in La Floresta and is defined as contemporary and vernacular, since, on the one hand, it reinterprets the morphological and material actions, familiar and known, of the neighborhood, which correspond to the logic of where it is located. On the other hand, it learns from its historical evolution with the aim that its development is coherent in the current temporal reality, where the fight against the climate crisis and the techno-virtual evolution are protagonists. Energy sustainability and reimagining new housing models are key. The selected case studies test the normative, management and theoretical-architectural strategies that seek to offer future densification models that take advantage of the qualities of mountain neighborhoods from the understanding of the essence of low density and far from the replica of the compact city.

Descripció del recurs: 19 abril 2021, El màster en arquitectura és la figura docent que habilita els i les arquitectes que han cursat un grau en estudis d’arquitectura per a exercir la professió. El terme habilitació, tot i ser molt ampli, determina una condició molt clara: l’alumnat a l’acabar el màster i finalitzar el Projecte Final de Carrera estarà en condicions d’assumir responsabilitats per a les obres d’arquitectura que signi. Des de l’ETSAV s’ha traçat i dissenyat el recorregut docent del màster interpretant aquesta paraula, ‘responsabilitat’, des d’un sentit personal i social: Personal, perquè l’objectiu és que l’estudiant experimenti l’assumpció de la responsabilitat mentre genera els seus projectes i, social, perquè no vol descuidar-se, i més des d’una escola pública, que l’arquitecte té una responsabilitat social a la que respondre amb l’exercici de la professió. Així, el màster en arquitectura de l’ETSAV mira de vincular-se en cada edició amb un territori i la seva gent. Aquest treball ‘de proximitat’ busca coresponsabilitzar l’alumne i les seves decisions a través d’una interlocució real amb el teixit social del territori. Es tracta de conèixer les persones que exerciran el rol de promotores de la intervenció, públiques o privades, ‘validadores’, arquitectes i tècniques municipals, expertes, o persones implicades o afectades. I introduir les seves opinions, o la interpretació d’aquestes, al projecte. Aquesta interacció és possible si cada edició del màster té com a referència un territori concret. El conveni vigent amb la Diputació de Barcelona permet aquest desplegament del màster als municipis de la província de Barcelona, i arribar, així, amb més facilitat a les persones interlocutores, als àmbits de poder o als veïns i veïnes que treballen i viuen damunt del terreny. L’edició de Gironella, que motiva aquesta publicació, partí d’una exploració prèvia del municipi durant la qual es detectaren diferents focus de marginalitat urbana, o decadència social vinculada a nuclis urbans. Un d’ells

"MArq ETSAV, Màster universitari en Arquitectura, 2019/20" -- Coberta, Textos en català i castellà, Descripció del recurs: 7 juliol 2022, El màster en arquitectura de l’ETSAV de la Universitat Politècnica de Catalunya presenta, amb l’ajuda de la Diputació de Barcelona, el segon recull dels treballs realitzats per les estudiants centrats al casc urbà del municipi de Cardona, que es desenvoluparen entre el febrer de 2019 i el maig de 2020. Com s’esmentava a la introducció de la primera publicació amb projectes ubicats a Gironella, el màster en arquitectura és la figura docent que habilita els i les arquitectes que han cursat un grau en estudis d’arquitectura per a exercir la professió. I aquest terme, ‘habilitació’, es pren des de l’ETSAV com una assumpció per part de l’alumnat d’una doble responsabilitat: la responsabilitat de l’experimentació física i la responsabilitat social d’entendre que allò que un arquitecte proposa afecta un gruix social i ha d’estar validat i acceptat per tècnics, promotors, agents socials, veïns. Així, la vinculació amb un territori permet aproximar-se a un espai físic concret i a un teixit social que esdevé la referència de qualsevol projecte. El conveni vigent amb la Diputació de Barcelona permet aquest desplegament del màster als municipis de la província de Barcelona, i arribar, així, amb més facilitat a les persones interlocutores, als àmbits de poder o als veïns i veïnes que treballen i viuen al territori. El municipi de Cardona que protagonitzà aquesta edició desbordà ja en primera instància en temàtiques d’alt interès docent: patrimoni, memòria històrica, abandó i precarietat, crisi industrial, pèrdua de població, envelliment del parc construït i, en paral·lel, de la població, impacte paisatgístic, mineria, pedanies, colònies i masies disseminades, sector agrícola en actiu... Degut a aquesta riquesa temàtica es decidí realitzar dues edicions a Cardona: una centrada al nucli urbà i antic, i l’altre als entorns: paisatge agrícola, miner, colònies i barri de la Coromina. L’edició que aquí es presenta abordà temàtiques sorgides del nucli antic i el nucli urbà, encara que

L'actual configuració de l'entorn del torrent d'en Nonell comporta una separació física entre els veïns del barri de Valldoreix, a Sant Cugat, separació que es materialitza en l'existència de diversos culs-de-sac en els carrers adjacents. Aquesta problemàtica, a més, es veu agreujada per un deficient tractament de les aigües pluvials. Aquest projecte pretén aportar una solució conjunta a ambdues problemàtiques: la canalització de les aigües d'escorrentia als carrers que envolten el torrent d'en Nonell a partir de la transformació adequada de l'espai públic per millorar l'accessibilitat i donar una continuïtat als culs-de-sac que permeti la unió dels dos marges del torrent. En definitiva, amb aquesta proposta s'aconsegueix una millora ambiental que es reflecteix en una millora de la permeabilitat del torrent i la descongestió de la xarxa de clavegueram del barri, el que evita els abocaments d'aigües negres i permet un increment de la densificació., La actual configuración del entorno del torrente Nonell comporta una separación física entre los vecinos del barrio de Valldoreix, en Sant Cugat, separación que se materializa en la existencia de diversos culs-de-sac en las calles adyacentes. Esta problemática, además, se ve agraviada por un deficiente tratamiento de las aguas pluviales. Este proyecto pretende aportar una solución conjunta a ambas problemáticas: la canalización de las aguas de escorrentía en las calles entorno al torrente Nonell a partir de la transformación adecuada del espacio público para mejorar la accesibilidad y dar una continuidad a los culs-de-sac que permita la unión de los dos márgenes del torrente. En definitiva, con esta propuesta se consigue una mejora ambiental que se refleja en una mejora de la permeabilidad del torrente y la descongestión de la red de alcantarillado del barrio, lo que evita los vertidos de aguas negras y permite un incremento de la densificación., The current configuration of the environment of the Nonell's torrent implies a physical separation between the neighbours of Valldoreix neighbourhood, in Sant Cugat, separation that is materialised in the existence of some cul-de-sac in the adjacent streets. Moreover, this problem is aggravated because of a deficient treatment of the storm water. This project tries to find a jointly solution for both problems: the creation of a diversion water system in the streets around the Novell's torrent from and adequate transformation of the public space to improve the accessibility and to give a continuity to the cul-de-sac that enable the union of both banks of the torrent. In the end, this project achieves an environmental improvement that is reflected in a permeability improvement of the torrent and the debottlenecking of the sewage system of the neighbourhood, which prevent the sewage discharge and enable a densification growth.

Projecte de transformació de la masia de Can Monmany, Sant Cugat, per promoure el patrimoni i connectar-lo amb el seu entorn a través de l’agricultura, l’alimentació, la cultura i la formació. Mitjançant la reprogramació de la masia al voltant d’un eix peatonal que vertebra els diferents programes, s’aconsegueix la recuperació del recinte agrícola i l’edifici senyorial per a la població de Valldoreix., Proyecto de transformación de la masía de Can Monmany, Sant Cugat, para promover el patrimonio y conectarlo con su entorno a través de la agricultura, la alimentación, la cultura y la formación. Mediante la reprogramación de la masía alrededor de un eje peatonal que vertebra los distintos programas, se consigue recuperar el recinto agrícola y el edificio señorial para la población de Valldoreix., Transformation project of Can Monmany, Sant Cugat, to promote the heritage and connect it with its environment through agriculture, food, culture and training. By reprogramming the farmhouse around a pedestrian axis that forms the backbone of the different programs, the recovery of the agricultural enclosure and the stately building for the population of Valldoreix is achieved.