Search

Col·loqui Lingüístic de la Universitat de Barcelona (26è : 2018 : Barcelona, Catalunya), L’anàlisi dels sistemes de tractament en les llengües constitueix un dels temes pragmàtics i sociolingüístics bàsics. Els estudis més recents han plantejat, per una banda, la relació dels tractaments amb el fenomen universal de la cortesia, i per una altra banda, la correlació de les formes gramaticals i lèxiques en què es manifesten els tractaments amb les característiques dels grups i les classes socials. En aquest volum s’estudien els sistemes de tractament de bona part de les llengües de la península Ibèrica (català, castellà, gallec i basc) i altres llengües (germàniques, eslaves, altres llengües romàniques i llengües asiàtiques, especialment el japonès) i es recull un exemple aplicat de formes de tractament, el de l’àmbit parlamentari. És una temàtica d’un interès notable, amb implicacions en l’ensenyament de llengües, la traducció i l’assessorament lingüístic., Aquest llibre s’ha pogut publicar gràcies als projectes de recerca «Gramàtica, pragmàtica i interacció multimodal» (FFI2014-56258-P), «L’ambigüitat en la interfície gramàtica-pragmàtica: factors estructurals i pragmàtics» (PID2019-104453GAI00) i el Grup d’Estudi de la Variació (2017SGR942), i gràcies al suport de la Secció de Lingüística Catalana del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General i de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona.

Aquest article analitza l'expressió oral en català i en castellà d'una mostra de 81 alumnes de 4t d'ESO de Manlleu i Mataró de primera llengua catalana, castellana o bilingües. Les dades es van obtenir mitjançant dues proves interactives orals (en català i castellà), d'estructura i finalitats simètriques en totes dues llengües. Els resultats de les proves van ser enregistrades i analitzades amb una rúbrica que permet l'anàlisi de la competència comunicativa, definida com la combinació de la competència lingüística i la competència retòrica. Els participants van obtenir puntuacions altes tant en català com en castellà i els resultats van mostrar que la competència en castellà va ser més alta que en català. L'anàlisi de les dades segons la llengua inicial va mostrar que la competència en castellà era significativament superior a la del català en el grup de llengua inicial castellana i bilingüe. Els resultats segons municipi van mostrar que la competència en català de l'alumnat era semblant a Mataró i Manlleu, mentre que la competència del castellà era més alta a Mataró que a Manlleu.

Recull d'estratègies i recursos per trobar feina de l'àmbit de la Filologia Catalana.

Un dels estris màgics que apareix a l'univers de Harry Potter (J. K. Rowling, 1997) és el pensiu. El pensiu és un recipient que té forma de pica baptismal i que permet reviure records passats, siguin propis o d'una altra persona. Emmagatzemats en flascons, la persona que els vol reviure només ha d'abocar el líquid del flascó a la pica, esperar que es formi l'escenari del record a l'aigua i submergir-hi el cap. La màgia fa la resta: la persona es trasllada en el record i pot reviure'l com a espectador des de dins mateix, sentint les sensacions que tenien els protagonistes de la història i veient tots els detalls des de primera fila. Aquesta va ser la primera imatge que em va venir al cap en llegir Passeres, d'Amadeu Viana: el fet de submergir-te en la ment de l'autor i poder seguir-ne els fils del pensament. Si al món màgic cada record està guardat en una ampolleta, en aquest llibre cada idea està emmagatzemada en un paràgraf, en el qual l'autor ens agafa de la mà i ens porta a recórrer conceptes filològics i, alhora, filosòfics.

[cat] Aquest article analitza el debat que s'ha produït a Catalunya en els darrers anys sobre l'estatus de les llengües en una eventual República Catalana independent. L'article comença analitzant com es planteja i com es rep el debat, en descriu els actors principals, n'estudia succintament l'evolució i finalment n'examina breument un dels temes centrals, la conveniència o no d'atorgar el grau de llengua oficial a la llengua castellana en la constitució del nou Estat., [eng] This article analyzes the debate that has occurred in Catalonia in recent years on the status of languages in a possible future independent Catalan Republic. The article begins with an analysis of how the debate has arisen and how it has been received, describes the main actors involved, succinctly narrates its evolution and ends with a brief examination of one of its core issues, namely the convenience that Castilian be enshrined as an official language in the new State's constitution.