Search

La constante transformación y expansión de las ciudades hace que nos replanteemos el uso de las periferias como parte de la ciudad con posibilidad de dotarlas de un nuevo uso. Surgen cuestiones sociales donde el habitar espacios existentes no destinados a dicho fin es una de las grandes reflexiones a plantear. Este proyecto trata esta habitabilidad en línea con el aprovechamiento de estructuras existentes para su transformación en un uso que no es el actual. Con la intencionalidad de crear un punto de interés social y activo en el barrio se diseña una programación híbrida dentro de las naves creando espacios de trabajo y comunitarios, espacios de residencia y comunidad y una escuela infantil. Por otro lado, los objetivos más específicos de este proyecto pretenden perseguir que a través del diseño de las distintas envolventes y elementos divisorios interiores se consigan estrategias pasivas básicas como ventilación cruzada, máximo aprovechamiento de la luz natural, uso de estructuras ligeras y estrategias bioclimáticas que hagan reducir el consumo de energía de la edificación para que sea lo más eficiente posible.

Al Barri d'Hostafrancs a Barcelona, ​​se situa l'INSTITUT JOAN COROMINES, centre educatiu amb manca de popularitat causat per la manca de confort. Es vol rehabilitar i donar resposta a les necessitats dels veïns del barri. Mitjançant un edifici amb doble programa; un centre educatiu-institut i un centre cívic. En el Barrio de Hostafrancs en Barcelona, se sitúa el INSTITUTO JOAN COROMINES, centro educativo con falta de popularidad causado por la falta de confort. Se pretende rehabilitar y dar respuesta a las necesidades de los vecinos del barrio. A través de un edificio con doble programa; un centro de educación e instituto y un centro cívico. In the Barrio de Hostafrancs in Barcelona, is located the INSTITUTO JOAN COROMINES, educational center with lack of popularity caused by the lack of comfort. It is intended to rehabilitate and respond to the needs of the neighbourhood’s residents. Through a building with double program; an education center - institute and a civic center.

El proyecto nace del proceso de observar, prestar atención mediante la deriva y poner en contacto elementos inconexos en relación a su entorno. Con ayuda de la repetición y experimentación, elementos simples son capaces de transformar el territorio, estableciendo diálogos con el lugar. A veces durante ese proceso de observación advertimos hallazgos, relaciones que se entrelazan unas con otras, elementos que ya existían en la cultura endémica del lugar y que establecen un diálogo con la identidad del locus. Mientras que, en otras situaciones, objetos ajenos al sitio se convierten en elementos primarios que le dotan razón de ser y ligan el proyecto al paisaje. El propio entorno de Horta remite a esta dualidad, tras un proceso de transformación a lo largo de su historia, derivado en una superposición de diferentes granos de llenos y vacíos. El emplazamiento se extiende como un punto intersticial entre lo rural y urbano el proyecto pretende trabajar sobre la condición de intersticio que posee el lugar y poder establecer un nexo, como preludio a la unión de la ciudad con el verde. El proyecto pretende convertirse en un intercambiador urbano, un sistema de estancia y paso, que genere una puerta de acceso a la Sierra de Collserola. El conjunto arquitectónico está compuesto de una biblioteca, que servirá como ampliación para el Centro de Formación del Laberinto, ubicado en el Palacio de los Vallhonesta y para el público en general; además se proyectan unas viviendas para investigadores y estudiantes situadas a continuación de la biblioteca. Ésta última, se corresponde con el elemento, casi topográfico, que unirá el laberinto de Horta con el barrio de Can Papanaps. Award-winning

Ja fa més de 50 anys que es va urbanitzar aquest fragment de la Serra de Collserola per implantar-hi un gran polígon d’habitatges. Pràcticament d’un dia per l’altre van aparèixer una sèrie de blocs plantats en el que havien sigut uns terrenys forestals i agrícoles. La posició respecte a la ciutat, en uns terrenys limítrofs col·locats darrere Collserola, sovint ha exclòs el barri de l’imaginari col·lectiu de Barcelona, que només ha posat la mirada sobre el barri quan les reivindicacions veïnals s’han fet escoltar. La urgència per donar resposta a l’èxode rural va fer que aquest polígon es projectés i s’implantés de manera massiva i precipitada, sense atenció a l’espai públic i amb una forta mancança de serveis i equipaments públics per als habitants del barri. L’anàlisis detingut, tant urbanístic com social, revela el paper clau del Col·legi Mare Alfonsa Cavin com a motor de canvi per al barri. Socialment l’oferta educativa limitada, especialment en etapes post-obligatòries evidencia la necessitat de plantejar alternatives. El projecte planteja ampliar la xarxa de programes relacionats amb l’educació, augmentant l’oferta d’itineraris per donar continuitat als estudis obligatoris així com incorporar una sèrie de programes complementaris que puguin donar servei tant a l’escola com a la resta del veïnat. Urbanísticament, la parcel·la suposa un tap que bloqueja la connexió entre les dues cotes principals del barri degut al fort pendent de l’emplaçament i al tractament deficient del seu peperímetre, però la seva posició cèntrica entre aquestes dues cotes li confereix el potencial de transformació del barri. El projecte doncs planteja connectar la cota alta i baixa a través d’un nou eix cívic que estructuri el barri amb una seqüència d’espais públics i noves dotacions.

El projecte pretén revitalitzar un interior d'illa descuidat, però amb molt potencial i amb molta història. La transformació comença amb la incorporació de varis equipaments necessaris pel barri, formant un complex educatiu i residencial per a joves. El projecte es desenvolupa apostant per una sèrie d'estratègies mediambientals.

Ciutat Escola. Dues mirades, dos llocs per a l'aprenentatge a Barcelona. D'una banda, "L'escola com a ciutat" és aquella escola que es preocupa per buscar una connexió amb la ciutat, arribant-se a organitzar com a tal. D'aquesta manera, sorgeixen tres tipologies que s'acullen a aquestes característiques. "La ciutat programada", sent aquesta l'escola que permet reconfigurar-la per a altres usos i usuaris; "La ciutat de l'aprenentatge", en què els seus espais passen de ser llocs únicament per a l'ensenyament tradicional a ser altres que fomenten la trobada, ja sigui mitjançant l'oci, el joc, la reunió o la conversa; i "La ciutat connectada", sent aquella escola que cerca la integració en el seu entorn, tant urbà com natural. D'altra banda, "La ciutat com a escola" és la ciutat que fomenta l'aprenentatge en els seus diversos espais, tant en els seus edificis com a l'exterior. Per això, es fa un repàs dels diferents llocs de Barcelona que tenen potencial per ser usats per a l'aprenentatge. "L'escola reciclada" és aquella que utilitza els espais de la ciutat per convertir-los en escola; "L'escola pública" s'entén com una prolongació del centre escolar, sent el veïnat, el barri o la ciutat un lloc en el qual tothom està convidat a participar-hi; i "L'escola difusa" és la que no entén de límits, arribant a convertir-se el veïnat en una xarxa per a l'aprenentatge. Ciudad Escuela. Dos miradas, dos lugares para el aprendizaje en Barcelona. Por un lado, “La escuela como ciudad” es aquella escuela que se preocupa por buscar una conexión con la ciudad, llegándose a organizar como tal. De esta manera, surgen tres tipologías que se acogen a estas características. “La ciudad programada”, siendo esta la escuela que permite reconfigurarla para otros usos y usuarios; “La ciudad del aprendizaje”, en la que sus espacios pasan de ser lugares únicamente para la enseñanza tradicional a ser otros que fomentan el encuentro, ya sea mediante el ocio, el juego, la reunión o la conversación; y “La ciudad conectada”, siendo aquella escuela que busca la integración en su entorno, tanto urbano como natural. Por otro lado, “La ciudad como escuela” es la ciudad que fomenta el aprendizaje en sus diversos espacios, tanto en sus edificios como en el exterior. Por ello, se hace un repaso de los distintos lugares de Barcelona que tienen potencial para ser usados para el aprendizaje. “La escuela reciclada” es aquella que utiliza los espacios de la ciudad para convertirlos en escuela; “La escuela pública” se entiende como una prolongación del centro escolar, siendo el vecindario, el barrio o la ciudad un lugar en el que todos están invitados a participar; y “La escuela difusa” es la que no entiende de límites, llegando a convertirse el vecindario en una red para el aprendizaje. Award-winning

Una escola pionera en un passatge històric Barcelona compta amb un espai pioner en educació. Un lloc on els joves poden recuperar els seus estudis i emprendre nous camí. Es tracta de la primera escola municipal de segones oportunitats (em2o) d'Espanya. Creada el 2019 mitjançant la rehabilitació d'un antic centre de salut al carrer Capella 10, al barri de Navas (districte de Sant Andreu). El em2o té com a objectiu orientar, acompanyar i donar suport als joves en la seva transició cap a la vida adulta. No obstant això l'escola només va oferir 30 places en el seu primer curs i compta amb una llarga llista d'espera. Per això el projecte aspira a ampliar les instal·lacions d'aquesta escola per facilitar així que més joves puguin reprendre les seves vides. L'accés principal de l'escola, dona a un petit carrer paral·lel al carrer Sant Antoni Maria Claret, i perpendicular a un passatge històric. El passatge de la constància és el resultat de les traces urbanes de 1890. Aquesta traça unia al Turó de la Rovira amb el districte de Camp de l'Arpa, actualment travessa un interior d'illa deteriorat i ha perdut el seu valor. En aquest context el projecte aspira a revitalitzar el passatge amb la finalitat de generar un espai domèstic i acollidor. Per a això s'ha d'integrar el passatge en l'ampliació de l'escola, generant un espai de comunitat a l'interior d'illa. D'aquesta manera es pretén que el passatge recobri la seva importància com a espai col·lectiu i de cohesió en la poma. l'escola em2o s'estendrà en tres volums principals adaptats a les pendents, generant un espai dinàmic i comunitari per als usuaris. En tot moment es mantindran les premisses de el projecte, l'arquitectura lleugera de fusta, la sostenibilitat i la vegetació com a garant de qualitat ambiental a l'interior de l'illa. Un nou passatge revitalitzat. Una nova illa per crear noves oportunitats. Una escuela pionera en un pasaje histórico Barcelona cuenta con un espacio pionero en educación. Un lugar donde los jóvenes pueden recuperar sus estudios y emprender nuevos camino. Se trata de la primera escuela municipal de segundas oportunidades (em2o) de España. Creada en 2019 mediante la rehabilitación de un antiguo centro de salud en la calle Capella 10, en el barrio de Navas (distrito de Sant Andreu). El em2o tiene como objetivo orientar, acompañar y apoyar a los jóvenes en su transición hacia la vida adulta. Sin embargo la escuela solo ofreció 30 plazas en su primer curso y cuenta con una larga lista de espera. Por ello el proyecto aspira a ampliar las instalaciones de esta escuela para facilitar así que más jóvenes puedan retomar sus vidas. El acceso principal de la escuela, da a una pequeña calle paralela a la calle Sant Antoni María Claret, y perpendicular a un pasaje histórico. El pasaje de la Constáncia es el resultado de las trazas urbanas de 1890. Esta traza unía el Turó de la Rovira con el distrito de Camp de l’Arpa, actualmente atraviesa un interior de manzana deteriorado y ha perdido su valor. En este contexto el proyecto aspira a revitalizar el pasaje con el fin de generar un espacio doméstico y acogedor. Para ello se integrará el pasaje en la ampliación de la escuela, generando un espacio de comunidad en el interior de manzana. De esta forma se pretende que el pasaje recobre su importancia como espacio colectivo y de cohesión en la manzana. la escuela EM20 se extenderá en tres volúmenes principales adaptados a las pendientes, generando un espacio dinámico y comunitario para los usuarios. En todo momento se mantendrán las premisas del proyecto, la arquitectura ligera de madera, la sostenibilidad y la vegetación como garante de calidad ambiental en el interior de la manzana. Un nuevo pasaje revitalizado. Una nueva manzana para crear nuevas oportunidades. A pioneering school in a historic passage Barcelona has a pioneering space in education. A place where young people can recover their studies and embark on new paths. It is the first municipal second chance school (em2o) in Spain. Created in 2019 through the rehabilitation of an old health center on Calle Capella 10, in the Navas neighborhood (Sant Andreu district). The em2o aims to guide, accompany and support young people in their transition to adulthood. However, the school only offered 30 places in its first year and has a long waiting list. For this reason, the project aims to expand the facilities of this school to facilitate that more young people can resume their lives. The main access to the school, overlooks a small street parallel to Sant Antoni María Claret street, and perpendicular to a historical passage. The Passage de la Constancia is the result of the urban plans of 1890. This layout linked the Turó de la Rovira with the district of Camp de l’Arpa, currently it crosses a deteriorated interior of a block and has lost its value. In this context, the project aims to revitalize the passage in order to create a domestic and welcoming space. For this, the passage will be integrated into the expansion of the school, creating a community space inside the block. In this way it is intended that the passage recovers its importance as a collective and cohesion space in the block. the EM20 school will be spread over three main volumes adapted to the slopes, generating a dynamic and community space for users. At all times the premises of the project will be maintained, the light wooden architecture, sustainability and vegetation as a guarantor of environmental quality inside the block. A new revitalized passage. A new apple to create new opportunities.

Urban energy models are required to establish baselines, map buildings' performance, and explore energy and CO2 emissions reduction strategies. The authors propose a new reductive bottom-up model to estimate the final energy demand for educational building stocks. For this purpose, this model relies on data-driven validated real-reference buildings and probability up-scaling. This model has three stages: (1) multivariate clustering techniques identify real-reference buildings from building stocks, (2) calibrated energy simulation estimate demand, uncertainty and allow to test scenarios, and (3) probability up-scaling diversifies building-level results regarding variations in their urban emplacement. Afterwards, the authors applied this model to two educational building stocks: a conditioned stock in Barcelona, Spain and a free-floating stock in Quito, Ecuador. Two real-reference schools represent 62% of the stock in Barcelona, with a final energy demand of 15.96 GWh/year. Likewise, two schools describe the entire educational stock in Quito with a final energy demand of 29.83 GWh/year. Results reflect Barcelona stock is more heterogeneous than Quito despite its lesser population. Specifically, their energy use intensity was 85.92 kWh/m2 with a 4.25% deviation in Barcelona and 40.23 kWh/m2 with a 0.11% deviation in Quito. This model is transferable among stocks because it relies on the characterization of buildings' thermal balance in their as-is state and provides good accuracy with building and urban energy records. This diversification procedure gave back part of the lost variability because of the reductive approach in the real-reference building definition. Also, it produced lower prediction errors for aggregated final energy use.

“Art Room” es un proyecto de docencia secundaria obligatoria y postobligatoria con un centro cultural de artes plásticas y escénicas. Se encuentra ubicado en el barrio de Hostafrancs, distrito Sants – Montjuic de Barcelona. Uno de los principales objetivos de este proyecto era poder reestructurar y edificar en el edificio existente con los usos anteriormente mencionados, a través de una arquitectura inclusiva y respetuosa para la emergencia medioambiental 2020 – 2050. Es por ello, que se ha indagado sobre diferentes métodos constructivos en busca de una construcción sostenible. Concluyendo que el mejor material para la nueva construcción realizada es la madera. Por último, se han realizado distintas estrategias arquitectónicas y soluciones ambientales a favor de las problemáticas actuales de nuestro planeta.

In regard to increasing reports toward severe comfort problems and high energy consumption by educational buildings in many countries, a sustainable refurbishment for these edifices is urgently required. Using Intelligent Façade Layers as a protective cover with a variety of possible energy sources would be an innovative rehabilitation alternative, which until now has had outstanding performances in other architectural applications. This research paper, overcoming the lack of comprehensive assessments on Intelligent Façades, develops a new model to quantitatively assess the sustainability of these façades when applied to optimize existing educational architecture. This model combines the multi-criteria decision-making MIVES method with the Delphi technique, relying on literature, real projects and sensitivity analyses. The model considers the main economic, environmental and social aspects in its steps: 1) model boundaries, 2) experts’ qualification, 3) requirements tree, 4) weights assignment, 5) value functions, 6) sustainability indexes and 7) most sustainable alternatives. This model has been applied and validated in five Intelligent Façade Layers alternatives and three case studies at schools in Barcelona, Spain. This new approach proved highly reliable, showing the need for optimizations in both economic and environmental impacts applied to refurbishment scenarios. In this sense, future steps will design optimized alternatives.

Nou edifici de docència (IES) al Parc de La Sagrera, concretament a l'espai conegut com a Triangle Ferroviari. La proposta inclou una mirada més enllà del propi edifici amb una proposta d'una gran infraestructura flexible per construir equipaments.

La sociedad ha experimentado muchos cambios desde el desarrollo de las nuevas tecnologías que afectan directamente a las problemáticas que plantea el siglo XXI. Debemos estar preparados para los retos que suponen para la ciudadanía y por lo tanto encontrar herramientas y dotar a las nuevas generaciones de una educación de calidad para poder afrontarlos. Esto requiere que se replantee el sistema educativo para explotar el potencial de cada individuo como parte de un colectivo. Society has undergone many changes since the development of new technologies that directly affect the problems posed by the 21st century. We must be prepared for the challenges they pose for citizens and therefore find tools and provide new generations with quality education to meet them. This requires a rethinking of the educational system to exploit the potential of each individual as part of a collective.

El projecte s'ubica al Poblenou a una zona desfragmentada amb complicacions als fonaments degut al traçat ferroviari de les línies de metro i rodalies. El projecte busca, mitjançant la construcció de ponts, crear un recorregut des del Fort Pienc fins a la Llacuna del Poblenou, travessant el subsòl l'Avinguda Meridiana. En aquest pas es realitzen diversos equipaments: un teatre, una escola d'arts escèniques, un centre cívic i un espai per als camions de neteja del barri. El proyecto se ubica en el Poblenou en una zona desfragmentada con complicaciones en las cimentaciones debido al trazado ferroviario de las líneas de metro y rodalias. El proyecto busca, mediante la construcción de puentes, crear un recorrido del Fort Pienc hasta la Llacuna del Poblenou atravesando el subsuelo de la Avenida Meridiana. En este paso se realizan diferentes equipamientos: un teatro, una escuela de artes escénicas, un centro cívico y un espacio para los camions de limpieza del barrio. The project is placed in the neighbourhood of Poblebou, in a broken area with complications due to the railway layout from the metro and train lines. The project searches, through the construction of bridges, the creation of a path from Fort Pienc until la Llacuna del Poblenou, crossing Meridiana Avenue's subsoil. In this path, different social equipments are built: a theather, an escenic arts school, a civic center and a space for the cleaning vans of the neighbourhood

El projecte parteix d'un encàrrec real del Consorci d'Educació de Barcelona que consisteix en l'implantació d'un Institut per Sant Andreu a la zona coneguda com el Triangle Ferroviari. A nivell urbà el projecte pretén ser un equipament de conexió entre els barris de Sant Andreu i Bon Pastor, alhora que s'integra en el planejament futur del Parc Lineal de la Segrera. La formalització planteja dos edifics separats, un amb equipament públic i l'altre amb el programa docent, on l'espai intersticial té la vocació de carrer que permet realitzar la conexió urbana. Els espais docents generats pertenen afavorir un aprenentatge dinàmic, inclusiu i creatiu. Aixi doncs abunden els espais semi-exteriors, espais de doble altura, aules d'ús flexible, i passadissos que esdevenen nous espais de treball i reunió entre d'altres. El fet de que lInstitut es col·loqui damunt d'una infraetsructura ja existent (Cotxeres d'autobusos i trens del Triangle Ferroviari) dona peu a la presa de decisions estructurals com ara la concepció del projecte com una remunta. I per altra banda, es prenen les llums de l'estructura inferior existent com a guies per al nou projecte. El material principal de construcció és la fusta i es treballa amb la prefabricació de tots els seus components, des de l'estructura fins la façana. El proyecto parte de un encargo real del Consorci d'Educació de Barcelona que consiste en la implantación de un Instituto para Sant Andreu en la zona conocida como Triangle Ferroviari. A nivel urbanística el proyecto pretende ser un equipamiento de conexión entre los barrios de Sant Andreu i Bon Pastor, a la vez que se integra en el planeamiento del futuro Parque Lineal de La Segrera. La formalización plantea dos edificios separados, un equipamiento público y el otro con el programa docente, dónde el espacio intersticial tiene la vocación de calle que permite realizar dicha conexión urbana. Los espacios docentes generados pretenden favorecer un aprendizaje dinámico, inclusivo y creativo. Así pues abundan los espacios semi-exteriores, espacios a doble altura, aulas de uso flexible, y pasillos que se convierten en nuevos espacios de trabajo y reunión , entre otros. El hecho de que el Instituto se ubique encima de una infraestructura existente (Cocheras de autobuses y trenes del Triangle Ferroviari) da pie a la toma de decisiones estructurales como la concepciñon del proyecto como una remonta. Por otro lado, se toman las luces de la estructura inferior existente como guías para el nuevo proyecto. El material principal de construcción es la madera y e trabaja con la prefabricación de todos los componentes, de de la estructura hasta la fachada. The project is based on a real commission from the Consorci d'Educació de Barcelona, which consists of the implementation of an Institute for Sant Andreu in the area known as the Triangle Ferroviari. On an urban-planning level, the project aims to provide a connection between the neighbourhoods of Sant Andreu and Bon Pastor, while at the same time being integrated into the planning of the future Linear Park of La Segrera. The formalization raises two separate buildings, one public equipment and the other with the teaching program, where the interstitial space has the vocation of street that allows the urban connection. The teaching spaces generated are intended to encourage dynamic, inclusive and creative learning. Thus, there is an abundance of semi-external spaces, double height spaces, flexible use classrooms, and corridors that become new work and meeting spaces, among others. The fact that the Institute is located on top of an existing infrastructure (bus and train depots of the Triangle Ferroviari) gives rise to structural decisions such as the conception of the project as 'remunta'. On the other hand, the trusses of the existing lower structure are taken as guides for the new project. The main construction material is wood and it works with the prefabrication of all the components, from the structure to the façade.

El projecte de l’Insitut Escola 30 Passos al barri de la Sagrera a Barcelona pretén abordar la necessitat de més places d’educació infantil i primària i la reivindicació d’un institut de referència al cor del barri. La parcel·la escollida es troba entre els carrers Berenguer de Palou, Ferran Turné i el Pont del Treball Digne. Està situada al costat de la Nau Bostik, un antic espai fabril reconvertit en un projecte cultural i artístic, i de la Torre de la Sagrera, una antiga casa d’indians rehabilitada que actualment acull un espai sociocultural així com diverses associacions del barri. Actualment a la parcel·la s’hi troba ubicada l’Escola 30 Passos construïda provisionalment amb mòduls prefabricats ara fa quatre anys. Durant aquest temps, l’escola ha anat creixent estiu rere estiu amb l’arribada de nous cursos. Comparteix espai amb un aparcament públic. La zona que ocupa la parcel·la i els seus voltants es troben dins l’àmbit del PMU Sector Entorn Sagrera, que preveu la futura construcció de l’Estació Intermodal de la Sagrera, el parc lineal i un conjunt d’habitatges i equipaments, entre els quals es troba la construcció de l’Institut Escola 30 Passos a la mateixa parcel·la que ocupen l’escola i l’aparcament actualment. El projecte, per tant, es focalitza en la implementació a la parcel·la amb l’objectiu de donar resposta al programa establert així com al context urbà més proper.

L'exercici proposa un treball en diferents llocs que es volen relacionar mitjançant seqüencies o itineraris urbans.

Els paraments dels edificis de Barcelona han estat, des de l’època barroca, fins a l’actualitat, el llenç per als esgrafiats de la ciutat. Els estucs esgrafiats són un revestiment mural que consisteix en la superposició de capes de morter de diferent color, la capa superior, on es fa el procés d’estergir el motiu desitjat, és rascada, per a revelar la capa inferior. Aquesta tècnica usualment s’ha vist com un element purament estètic que es disposa casualment sobre les façanes, això ha causat que es pari poca atenció a la documentació que s’ha conservat sobre el tema. A través de l’anàlisi d’una mostra acotada d’edificis d’estil noucentista, desenvolupo aquesta tesina, fent evident la relació estreta que hi ha entre els esgrafiats, el projecte arquitectònic i la idea de ciutat. Els edificis que han permès realitzar aquesta investigació van ser els grups escolars de l’Ajuntament de Barcelona, projectats per Josep Godoy i Casal a principis del segle XX. Los paramentos de los edificios de Barcelona han sido, desde la época barroca, hasta la actualidad, el lienzo para los esgrafiados de la ciudad. Los estucos esgrafiados son un revestimiento mural que consiste en la superposición de capas de mortero de distinto color; la capa superior, en donde se hace el proceso de estarcir el motivo deseado, es rascada, para revelar la capa inferior. Esta técnica usualmente se ha considerado como un elemento puramente estético que se dispone casualmente sobre las fachadas, esto ha causado que se le preste poca atención a la documentación que se ha conservado sobre el tema. Por medio del análisis de una muestra acotada de edificios de estilo noucentista, desarrollo esta tesina, evidenciando la estrecha relación que hay entre esgrafiados, el proyecto arquitectónico y la idea de ciudad. Los edificios que permitieron que esta investigación se llevara a cabo fueron los grupos escolares del Ayuntamiento de Barcelona, proyectados por Josep Goday i Casals a principios del siglo XX. Este trabajo pretende contribuir al estado del arte sobre el tema de los esgrafiados en la ciudad de Barcelona, ya que poco se ha documentado, Daniel Pifarré Yañéz en su tesis doctoral también lo menciona. The walls of Barcelona's buildings have been, since the Baroque era, until today, the canvas for the city's sgraffito. Sgraffito stuccos are a wall covering technic that consists of superimposing layers of mortar of different colors; the upper layer, where the desired motif is stenciled, is scratched, to reveal the lower layer. This technique has commonly been considered as a purely aesthetic element that is coincidentally arranged on the facades, this has caused little attention to be paid to the documentation that has been preserved on the subject. Through the analysis of a limited sample of noucentisme style buildings, this thesis develops evidencing the close relationship between sgraffito, the architectural project, and the idea of the city. The buildings that allowed this research to carry out were the school groups of the Barcelona City Council, designed by Josep Goday i Casals at the beginning of the 20th century.

Institut i escola de grau mig en estudis forestals a Vallvidrera. Integració amb l'entorn.

La edificación es uno de los sectores con mayor consumo energético mundial, representando aproximadamente un tercio del consumo global de energía. El análisis del inventario edilicio de una ciudad requiere la aplicación de técnicas estadísticas para agrupar edificios con características homogéneas creando así tipologías arquitectónicas. En temas de eficiencia energética se ha utilizado el análisis de conglomerados para evaluar el rendimiento energético del total de un parque edificado usando edificios referenciales. Estos son edificios reales o teóricos cuyas características son representativas de toda la muestra y cuyos resultados pueden generalizarse sin incurrir en errores significativos.Este estudio analiza el inventario total de escuelas existentes y establece un proceso de creación de edificios referenciales teóricos -basado en técnicas estadísticas- para las ciudades de Barcelona-España y Quito-Ecuador. El objetivo general es generar edificios arquetípicos para un análisis energético detallado, incluyendo su comportamiento térmico pasivo y su resiliencia al cambio climático. Este estudio es parte de una investigación más amplia sobre la rehabilitación de la envolvente arquitectónica a través de simulaciones energéticas usando algoritmos para un tratamiento pasivo óptimo de sus superficies individuales. Partiendo del análisis del parque edilicio de las ciudades fue posible obtener las características relevantes de la muestra y hacer una clasificación primaria basada en el año de construcción y el área bruta del edificio. El análisis de conglomerado se usó para dividir las muestras en subconjuntos de edificios similares con respecto a sus características geométricas y de comportamiento térmico. Finalmente, el cálculo matemático de los centros de cada subconjunto se utilizó para crear los edificios referenciales teóricos.La muestra estuvo limitada a escuelas públicas en áreas urbanas consolidadas debido a la facilidad de acceso a la información, ya sea de dominio público o proporcionada por los departamentos educativos locales. La clasificación primaria se realizó siguiendo la metodología del proyecto europeo TABULA generando matrices bidimensionales entre el período de construcción y área total del edificio y, asignando cada centro escolar a una categoría específica. Se crearon fichas técnicas de cada edificación detallando sus características termo-físicas recopiladas de información catastral, planos, sistemas GIS y visitas de campo. Teniendo en cuenta el enfoque pasivo de esta investigación, las variables de caracterización son: compacidad, área en planta baja, área externa de paredes, valor U promedio de las paredes, valor U promedio de los techos y número de pisos. El método de conglomerados utilizado fue K-medias en combinación con una técnica jerárquica para subdividir la muestra en grupos no superpuestos mediante la asociación de edificios similares. El resultado del conglomerado es un cálculo matemático de sus centros expresados como los valores más representativos para cada una de las variables de datos.Tanto en Barcelona como en Quito, el análisis de conglomerados arrojó resultados significativos para dos subgrupos demostrando que existen diferencias sustanciales en el comportamiento térmico de sus escuelas y, que los proyectos de rehabilitación deben adaptarse específicamente a cada tipología. Los resultados para Quito son: A) escuelas dispersas de 1 piso con techos inclinados y cubiertas metálicas y; B) Escuelas compactas de 2 plantas con losas planas de hormigón. Para Barcelona, los resultados son: A) Escuelas semi-compactas de 1 a 2 plantas con grandes huellas y losas reticulares de hormigón y; B) Escuelas compactas, de más de 3 pisos y losas planas unidireccionales con entrevigado cerámico. Al momento, los edificios están siendo modelados en softwares especializados para evaluar su rendimiento energético. Los modelos virtuales incluyen los datos mencionados anteriormente sobre las características termo-físicas además de patrones de ocupación y operación recopilados de las escuelas reales más próximas a los centros estadísticos de sus subgrupos. Estas escuelas también están siendo monitoreadas durante un período de 3 meses para analizar su comportamiento térmico en operación pasiva. Los resultados del proyecto serán la base para avanzar en la eficiencia energética de la arquitectura educativa de estas ciudades y su futura renovación. L'edificació és un dels sectors amb major consum energètic mundial, representant aproximadament un terç del consum global d'energia. L'anàlisi de l'inventari edilici d'una ciutat requereix l'aplicació de tècniques estadístiques per agrupar edificis amb característiques homogènies creant així tipologies arquitectòniques. En temes d'eficiència energètica s'ha utilitzat l'anàlisi de conglomerats per avaluar el rendiment energètic del total d'un parc edificat usant edificis referencials. Aquests són edificis reals o teòrics seves característiques són representatives de tota la mostra i els resultats poden generalitzar sense incórrer en errors significatius.Aquest estudi analitza l'inventari total d'escoles existents i estableix un procés de creació d'edificis referencials teòrics -basat en tècniques estadístiques- per a les ciutats de Barcelona-Espanya i Quito-Equador. L'objectiu general és generar edificis arquetípics per a una anàlisi energètic detallat, incloent el seu comportament tèrmic passiu i la seva resiliència a el canvi climàtic. Aquest estudi és part d'una investigació més àmplia sobre la rehabilitació de l'envoltant arquitectònica a través de simulacions energètiques usant algoritmes per a un tractament passiu òptim de les seves superfícies individuals. Partint de l'anàlisi de parc edilici de les ciutats va ser possible obtenir les característiques rellevants de la mostra i fer una classificació primària basada en l'any de construcció i l'àrea bruta de l'edifici. L'anàlisi de conglomerat es va usar per a dividir les mostres en subconjunts d'edificis similars pel que fa a les seves característiques geomètriques i de comportament tèrmic. Finalment, el càlcul matemàtic dels centres de cada subconjunt es va utilitzar per crear els edificis referencials teòrics.La mostra va estar limitada a escoles públiques en àrees urbanes consolidades a causa de la facilitat d'accés a la informació, ja sigui de domini públic o proporcionada pels departaments educatius locals. La classificació primària es va realitzar seguint la metodologia de el projecte europeu TABULA generant matrius bidimensionals entre el període de construcció i àrea total de l'edifici i, assignant cada centre escolar a una categoria específica. Es van crear fitxes tècniques de cada edificació detallar-ne les característiques termo-físiques recopilades d'informació cadastral, plànols, sistemes GIS i visites de camp. Tenint en compte l'enfocament passiu d'aquesta investigació, les variables de caracterització són: compacitat, àrea en planta baixa, àrea externa de parets, valor U mitjana de les parets, valor U mitjana dels sostres i nombre de pisos. El mètode de conglomerats utilitzat va ser K-mitjanes en combinació amb una tècnica jeràrquica per subdividir la mostra en grups no superposats mitjançant l'associació d'edificis similars. El resultat de el conglomerat és un càlcul matemàtic dels seus centres expressats com els valors més representatius per a cadascuna de les variables de dades.Tant a Barcelona com a Quito, l'anàlisi de conglomerats va llançar resultats significatius per a dos subgrups demostrant que hi ha diferències substancials en el comportament tèrmic de les seves escoles i, que els projectes de rehabilitació han d'adaptar específicament a cada tipologia. Els resultats per a Quito són: A) escoles disperses d'1 pis amb sostres inclinats i cobertes metàl·liques i; B) Escoles compactes de 2 plantes amb lloses planes de formigó. Per a Barcelona, els resultats són: A) Escoles semi-compactes d'1 a 2 plantes amb grans petjades i lloses reticulars de formigó i; B) Escoles compactes, de més de 3 pisos i lloses planes unidireccionals amb entrebigat ceràmic. A De moment, els edificis estan sent modelats en programaris especialitzats per avaluar el seu rendiment energètic. Els models virtuals inclouen les dades esmentades anteriorment sobre les característiques termo-físiques a més de patrons d'ocupació i operació recopilats de les escoles reals més properes als centres estadístics de les seves subgrups. Aquestes escoles també estan sent monitoritzades durant un període de 3 mesos per analitzar el seu comportament tèrmic en operació passiva. Els resultats de el projecte seran la base per avançar en l'eficiència energètica de l'arquitectura educativa d'aquestes ciutats i la seva futura renovació. The existent building stock is one of the most energy intensive sectors, accounting for approximately a third of the worldwide energy use. The analysis of a cities’ built park requires the application of data mining in order to group buildings with homogenous properties thus creating architecture typologies. In the field of energy efficiency, clustering techniques have been used for evaluating the energy performance of an entire built stock by relying on reference buildings. These are real-life or theoretical edifices which characteristics are representative of the whole sample, and whose results can be generalized without incurring in significant errors.This study analyses the educational built-park in order to establish a creation process based in statistical techniques for theoretical reference buildings in the cities of Barcelona-Spain and Quito-Ecuador. The overall aim is to generate archetype buildings for detailed energy analysis including their passive thermal behaviour and resilience to climate change. This study is part of a wider research on envelope rehabilitation of school’s buildings through algorithm-based energy simulations for optimal passive treatment of their individual surfaces. Starting from the entire built-park of the cities it was possible to obtain the sample relevant characteristics and make a primary classification based on construction period and gross floor area. Clustering techniques were then used to subdivide the samples into subsets of similar buildings regarding their geometrical and thermal barrier properties. Finally, the mathematical calculation of the centroids of each subset of buildings were used to create the theoretical reference buildings.The sample was limited to public schools in urban consolidated areas due to ease of access to information either on public domain or provided by the local Educational Departments. The primary classification was done following the methodology of the European TABULA project using 2-axis matrixes relating the construction period to the gross floor area (categories) and, allocating each school centre to a specific category. Information on the thermo-physical properties of the buildings was collected in standardized factsheets relying on information from cadastre, technical drawings and, GIS data. Considering the “passive architecture” focus of the research, the variables selected are: compactness, ground floor area, external wall area, average U-value of walls, average U-value of roofs and, number of floors. The statistical clustering method used was K-means in combination with a hierarchical technique as to subdivide the sample into non overlapping clusters by associating similar buildings together. The result of the clustering is a mathematical calculation of its centroids otherwise understood as the most representative values for each of the data variables. These values were used to create the reference building virtual models.In both cases of Barcelona and Quito, the cluster analysis yielded significant results for two clusters showing that there are substantial differences in the thermal behaviour of their school built-park and that, retrofit interventions must be tailored specifically for each typology. The results in the case of Quito are: A) Disperse, 1-storey schools with pitch roofs and metal-cladding and; B) Compact, 2-storey schools with flat concrete slabs. In the case of Barcelona, the results are: A) Semi-compact, 1 up to 2-storey schools with large footprints and reticular slabs and; B) Compact, over 3-storey schools with relative small footprints and unidirectional slabs with ceramic interjoists. At present, the buildings are being modelled using dynamic simulation software as to assess their energy performance. The virtual models include the previous mentioned data on the thermo-physical properties of the buildings and, the occupation and operation patterns collected from the closest representative real-life school centre. These schools are also being monitored during a 3-month period on their thermal behaviour while in passive operation. The project results will be the foundation to move forward in the energy efficiency of these cities educational architecture and their future refurbishment. The authors would like to thank the Ecuadorian National Secretary of Higher Education, Science and Technology (SENESCYT) for awarding a research scholarship to Gabriela Ledesma (CZ02-000592-2018). The co-author Oriol Pons Valladares is a Serra Húnter Fellow.

Qualificació obtinguda: 9 La práctica de la arquitectura afronta durante los últimos años una profunda transformación debido a la crisis de 2008, y al hecho de que nunca hubo tantos proyectistas. Además, el neoliberalismo ha puesto en cuestión su lugar en la sociedad, promoviendo la idea de que la arquitectura es meramente una disciplina técnica. En este contexto, asistimos en Cataluña a un movimiento por la reforma de la educación que trata de poner al niño en el centro de este proceso. En Barcelona, uno de los centros impulsores de esta reforma es l'Escola dels Encants, que inicia en 2009 un proyecto pedagógico singular. En 2015 se traslada al edificio definitivo, cuyo proyecto se materializa a través del diálogo entre el arquitecto, la comunidad escolar y el Departament d’Ensenyament. Ochenta años antes, es el Patronat Escolar de Barcelona el impulsor de la reforma educativa, y construye nuevas escuelas con nuevos requisitos arquitectónicos, educativos e higiénicos. Una de estas escuelas, su buque insignia, es el Grupo Escolar Pere Vila. Entre la construcción de ambas escuelas, Hans Scharoun y Ralph Erskine ponen en cuestión los preceptos racionalistas del Movimiento Moderno: no es suficiente abordar el proyecto arquitectónico atendiendo únicamente a consideraciones de funcionalidad física. Las obras y las ideas de Scharoun y Erskine nos muestran, además, que la idea de que la arquitectura es una disciplina meramente técnica es insuficiente. Las experiencias escolares barcelonesas recogidas en este documento, las propuestas de Scharoun y Erskine, los sustratos conceptuales e históricos de nociones como educación y diálogo nos dan herramientas para refinar la conveniencia del papel substancial que ofrece el arquitecto a la comunidad.