Search

In this paper, we explore the methodical, methodological, epistemological and outreach potential – and related challenges – of cartographic storytelling in ethnographic research, based on the online portal Life of BAM. Our extensive literature review highlights the need for deep self-reflection in the cartographic production of manifold realities and the way in which visualised stories can be co-produced by local people and researchers. It also describes cartography’s conceptual turns and its role in anthropology and ethnography. As an outreach tool, the Life of BAM portal conveys knowledge about social and infrastructural configurations in the greater area of the Baikal-Amur Mainline (BAM) and Amur-Yakutsk Mainline (AYaM) railroads in Eastern Siberia, through a series of lay-language and visualised ‘episodes’ built into the ArcGIS StoryMaps online tool. Interlinking qualitative and quantitative data in the cartographic visualisation of manifold realities can trigger better comprehension of complex matters, through multimodal forms of representing stories in space. Cartographic storytelling, as a means of knowledge and science communication, supports – in our case – civil society, education, heritage work and policy making, and is a way of making local concerns more tangible for state officials and corporate actors. By engaging with cartographic storytelling and building the Life of BAM portal, we affirm that a reflective attitude towards the multiplicity of stories’ ontologies in narration, collection, comprehension and representation is of key importance if we want to do justice to a decolonial approach towards Indigenous and non-Indigenous people and research partners in the field.

The abstract is available here: https://uscholar.univie.ac.at/o:1113516

The main aim of this article (the paper is included in the context of a research project funded by the Spanish Ministry of Science and Technology – code: SEJ-2006-15331-C02-02) is to further our understanding of two mountain rural areas occupying two distinct geographical environments: the Spanish Pyrenees and the Austrian Alps. I am particularly interested in examining the management practices that have been adopted as part of the public policies implemented in two mid-mountain regions - areas that do not have the same possibilities for development as those enjoyed by high-mountain environments. These places suffer structural problems resulting from low levels of agricultural competitiveness, accompanied by factors that impinge negatively on land use (which, in turn, condition their landscape management practices). Finally, I reflect on the differences between the two regions and their future possibilities.

Im Artikel wird ein Vergleich zwischen je einem Berggebiet in den spanischen Pyrenäen und in den österreichischen Alpen gezogen. Ziel ist es, die Auswirkungen verschiedener Raumplanungsinstrumente in beiden Untersuchungsgebieten zu bewerten. Hierbei werden der politisch-administrative Kontext sowie die Gesetzgebung im Bereich Raumordnung analysiert. Eine Bestandsaufnahme der öffentlichen Versorgungsinfrastruktur in den Gemeinden wird ebenso einbezogen. Die Ergebnisse zeigen, dass es insbesondere im spanischen Fallbeispiel an der Umsetzung der Raumplanungsin - strumente auf lokaler Ebene mangelt. Es wird argumentiert, dass es zwischen diesem Mangel und dem Mangel an Infrastruktur und anderen öffentlichen Einrichtungen, aber auch den Schwierigkeiten, eine stabile Zusammenarbeit auf überörtlicher Ebene im Bereich der Raumplanung zu etablieren, Zusammenhänge gibt.

Actualmente, la comarca catalana del Maresme combina su carácter agrícola y metropolitano de una manera muy desigual. La expansión de los usos urbanos en el sector meridional de la comarca (conocido comunmente como Baix Maresme) ha relegado a la anécdota a casi todos los usos agrícolas, exceptuando la floricultura, cuya tradición en este ámbito se remonta a los años 1920. La clave de su supervivencia ha sido la competitividad que ha adquirido gracias a su intensificación. Los invernaderos son el símbolo del progreso de la floricultura actual pero, al mismo tiempo, no han conseguido erigirse como un elemento representativo de los paisajes agrarios de la zona. El artículo concluye que un futuro viable para la floricultura dependerá, en gran medida, de su ordenación: tanto a nivel de la actividad productiva y comercial en sí mismas, como en relación con su encaje en el entorno metropolitano. Para dicha ordenación, será crucial un cierto reconocimiento social de los invernaderos como una parte consustancial del paisaje agrario de la comarca., The Maresme district in Catalonia belongs to the rural-urban fringe of Barcelona. In the so-called Baix Maresme (the southern sector of the district), the main agricultural activities have been disappearing during the last decades due to the urban sprawl. The only exception is the intensive flower-growing activity, which has a tradition dating back to the 1920s. The key feature to that survival has been the competitiveness that has acquired through its intensification. Greenhouses are the symbol of such story of economic success, but at the same time they have failed to establish themselves as a representative feature of the agricultural landscapes of the district. The paper concludes that a viable future for floriculture depends to a large extent on its adequate internal and external reorganization (regarding productive and commercial activity and also concerning the fit of this activity in the metropolitan region of Barcelona). In this sense, a certain social recognition of the greenhouses as an inherent part of the agricultural landscape of the region seems to be crucial in order to success in such task.

La princiàl conclusió de la comunicació és que les representacions artístiques, que són molt heterogènies i que canvien for´ça al llarg del temps, tenen un aspecte en comú: el fet de poder ser enteses com un manera complementària (i a bsolutament necessària) d'estudiar l'evolució econòmica, social i cultural de qualsevol territori. En el cas qyue ens ocupa, queda clar que els paissatges construïts a través de les mirades posen de manifest un territori típicament marginal i del qual podem obtenir conclusions operatives per aal conjunt del Prepirineu (almenys meridional ), i particularment, per a la Ribagorça

L'article planteja la problemàtica de les dinàmiques transfrontereres en un àmbit concret del vessant sud dels Pirineus: el sector de la Terreta, dins la regió de la Ribagorça, a cavall de Catalunya i Aragó, i en relació amb un nivell específic de les polítiques territorials: la protecció d'espais. S'incideix en particular en la contradicció que representa, en el cas d'estudi, el solapament de jurisdiccions –que es tradueix en una certa hipertròfia de les divisions territorials–, i en les dificultats que això significa de cara a articular unes formes de gestió del territori coherents i lògiques. I tot plegat, amb la circumstància agreujant de referir-nos a un sector especialment despoblat, desestructurat i marginal dins el conjunt de la muntanya pirinenca., This paper raises the issue of cross-border dynamics in a certain area located in the southern Pyrenees, namely La Terreta, which belongs to the historical cross-border region of Ribagorça, between Catalonia and Aragon. Special attention is devoted to the performed protected areas policy. In a context of a deep unstructured and marginal area in the core of the Pre-Pyrenees mountain range, particular spatial problems affected by overlapping borders all over the region are analyzed. The focus is particularly concentrated on the manifold difficulties to face a consistent and logical land management implementation at the local scale., El artículo plantea la problemática de las dinámicas transfronterizas en un ámbito concreto de la vertiente sur de los Pirineos, el sector de la Terreta, dentro de la región de la Ribagorza, entre Cataluña y Aragón, y en relación con un nivel específico de las políticas territoriales: la protección de espacios. Se incide en particular en la contradicción que representa, en el caso de estudio, el solapamiento de jurisdicciones –que se traduce en cierta hipertrofia de las divisiones territoriales–, y en las dificultades que esto significa de cara a articular unas formas de gestión del territorio coherentes y lógicas. Y con la circunstancia agravante de estar aludiendo a un sector especialmente despoblado, desestructurado y marginal dentro del conjunto de la montaña pirenaica.

[cat] La present tesi doctoral –titulada “Canvi rural, transformació del paisatge i polítiques territorials a la Terreta (Ribagorça, Catalunya/Aragó)”– reflexiona sobre el problema d’aquells territoris rurals i de muntanya que sovint són considerats com marginals. Per tal d’abordar aquest objectiu, la recerca s’estructura en tres idees fonamentals: les conseqüències del que la literatura científica anomena “canvi rural” (expressió traduïda de l’anglès “rural change”); els canvis que han afectat el paisatge (entès en una concepció àmplia i transversal); i la intervenció en el territori a través de determinades polítiques públiques. La recerca es concentra en un àmbit territorial ben definit, al Prepirineu central (vessant sud de la serralada, entre Catalunya i Aragó i en plena regió històrica de la Ribagorça). La Terreta es correspon a la secció mitjana de la vall de la Noguera Ribagorçana, i reuneix els trets socioeconòmics que la identifiquen amb un indret perifèric; uns trets que queden reforçats per un factor clau per a comprendre la recerca: una determinada organització politicoadministrativa que fa que l’àmbit seleccionat quedi dividit entre dues comunitats autònomes, tot i representar un territori homogeni geogràficament i socialment parlant. Al mateix temps, la recerca compta amb un cas d’estudi secundari localitzat als Alps austríacs. Aquest sector, igualment seleccionat per nosaltres, se situa dins dels anomenats Gurktaler Alpen; encara que nosaltres l’anomenem convencionalment “muntanyes de Metnitz” (Metnitzer Berge, en alemany). Aquest territori comparteix trets fonamentals amb la Terreta, perquè esdevé una perifèria dins de l’espai alpí. Tanmateix, manté una diferència clau que fa que tots dos casos no puguin ser comparats en les mateixes condicions de partida, ja que les muntanyes de Metnitz no són un territori homogeni des del punt de vista geogràfic i, per tant, no pateixen amb tanta intensitat les dinàmiques negatives de la divisió politicoadministativa. Tot això malgrat formar part del sector limítrof entre dos estats federats, Estíria i Caríntia. La recerca s’estructura en quatre parts que combinen els aspectes formals amb els resultats de la recerca: - La primera part presenta la recerca com una investigació transversal (des del punt de vista temàtic), però que fixa el seu objectiu en el territori seleccionat. Al mateix temps, també es presenta el marc teòric i dels precedents de la investigació seguint la referència dels tres pilars de la recerca. - La segona part ofereix una descripció a fons de l’àmbit d’estudi, combinant les bases geohistòriques que conformen el territori amb una anàlisi diacrònica i sincrònica del paisatge. Aquesta anàlisi combina informació quantitativa i qualitativa relativa al canvi de cobertes i usos del sòl de la Terreta; però, a més, també desenvolupa una interpretació que parteix de la concepció del paisatge com quelcom subjectiu i complex. - La tercera part afronta de ple les polítiques territorials, posant èmfasi en el planejament territorial a diferents escales, com també en determinades polítiques de caràcter sectorial amb una significació important en un territori com el que estudiem, i que tenen a veure amb aspectes com les activitats agràries i forestals, les infraestructures i el patrimoni. En aquesta anàlisi introduïm el cas d’estudi secundari, especialment en tot allò relatiu al disseny i l’aplicació pràctica dels instruments d’ordenació del territori, des de l’àmbit estatal fins al municipal. - La quarta part reflexiona sobre els resultats obtinguts en les dues anteriors, posant de manifest les mancances existents en molts àmbits relatius a la gestió del territori (en un sentit ampli) i, al mateix temps, justificant els factors que fan que l’àmbit d’estudi pugui ser considerat com un territori marginal. En aquest punt, la crítica es combina amb la proposta per buscar els canvis més adients en un cas d’estudi representatiu de molts altres indrets en el context europeu., [eng] This research project aims to examine the problems faced by rural mountain areas that are often classed as marginal. It takes as its main case study an area occupying the southern slopes of the Pyrenees (i.e. a sector associated more closely with a Mediterranean than an Alpine environment). La Terreta lies in the mid-section of the Noguera Ribagorçana river valley, in the historical region of Ribagorça. The area has been shaped by its demographic decline, the testimonial presence of tertiary-sector activities, its complex political-administrative organization and, therefore, by its marginal character. In addition, the project examines a secondary case study area, lying in the Austrian Alps. The area has several features in common with la Terreta, but also certain key differences, namely, the fact that geographically it does not form a homogeneous region. This research project has a four-part structure determined by its three central pillars, the main issues addressed herein: - The first part presents the project as a cross-sectional piece of research, and introduces the main case study selected for analysis. At the same time, it also provides a justification for the theoretical framework adopted and outlines the antecedents to the present project. - The second part undertakes an exhaustive description of the main case study area, including its historical and geographical features. This is combined with a thorough analysis of its landscape and evolution. It offers an open interpretation of the concept of landscape, which is seen as an eminently subjective term. - The third part tackles territorial policies, with a special emphasis on spatial planning at different scales, as well as certain partial policies that are of considerable significance to the case study area. In this appraisal, the secondary case study is introduced as a point of direct comparison. - Finally, the fourth part reflects on the results presented in Parts I to III, highlighting the shortcomings in many areas related to territorial management (understood in its broadest sense). At this juncture, a critical assessment of these policies is combined with proposals.

Tal i com es desprèn del mateix títol de la comunicació, la nostra reflexió gira entorn de dos molts clau: paisatge i cartografia; el primer entès com la "projecció cultural d'una societat en un espai determinat" (BERTRAND, 2001 in ALDOMÀ et al, 2004:140); i la segona, com una combinació de saber, tècnica i art que permet representar qualsevol indret de la superfície terrestre. Les relacions entre ambdós conceptes presenten una multitud de vessants i punts de vista, la qual cosa ens permet abordar-les a través de diferents aproximacions. Aquí interessa posar èmfasi en la visió de la geografia, entesa com un saber indefectiblement lligat al territori. Per tal de fer-ho, ens recolzarem en la transcendència que dins d'aquest enfocament juga la dimensió temporal, i hi procedirem tot seguint una doble premissa: d'una banda, la certesa que el mapa és una expressió gràfica de caràcter molt ambivalent (pot ser objectiva i sistemàtica, o bé subjectiva i intencionada); per un altre costat, la convicció de què la mateixa geografia esdevé un instrument cabdal per proporcionar algunes claus interpretatives de la configuració del paisatge.