Search

[ES] Tras un profundo análisis de la situación actual del municipio valenciano de Jalance, se pretende mejorar su estado general mediante una propuesta de regeneración urbana y de un nuevo equipamiento teniendo en cuenta las necesidades y posibilidades reales de la España rural y la de la España vaciada. Desde la perspectiva de la accesibilidad, y con el foco principal en el Centro Histórico del municipio se dotará de mejores condiciones a sus habitantes, además de reavivar la sociedad rural, tratando a su vez de reforzar las tradiciones y costumbres. En el trabajo focalizado en el Casco Histórico, el objetivo es la devolución de sus calles a los peatones, creando espacios de calidad y reforzando la infraestructura verde, actualmente escasa debido a una trama urbana con calles empinadas y estrechas. Por otra parte, se propone la creación de un nuevo equipamiento para responder a las necesidades de asociacionismo, emprendimiento y socialización de una sociedad rural cada vez menos cohesionada. El edificio busca integrarse en las calles más antiguas y características del municipio, poniendo en valor la historia y orígenes de sus gentes, dinamizando una parte de Jalance cada vez más abandonada y degradada, uniendo a las distintas generaciones y creando oportunidades para el desarrollo común., [EN] After an in-depth analysis of the current situation of the Valencian municipality of Jalance, the aim is to improve its general condition through a proposal of urban regeneration and a new public building, taking into account the real needs and possibilities of rural Spain and that of emptied Spain. With accessibility as the main tool, and with the focus on the Historic Centre of the municipality, its inhabitants will be provided with better conditions, in addition to reviving rural society, while trying to reinforce traditions and manners. In the work on the Historic Centre, the objective is to give back the streets to pedestrians, creating quality spaces and reinforcing the green infrastructure, currently scarce due to the urban development with steep and narrow streets. On the other hand, the creation of a new public building is proposed to respond to the needs of associations, entrepreneurship, and socialization of an increasingly less cohesive rural society. The building seeks to be integrated into the oldest and more characteristics streets of the municipality, putting in value the history and origins of its people, invigorating an increasingly abandoned and degraded part of Jalance, uniting the different generations, and creating opportunities for common development.

Treball de Fi de Grau en Ciències Polítiques i de l'Administració. Curs 2021-2022 Tutora: María José González López El despoblament és un dels grans reptes de la societat actual; un fenomen social complex però amb un gran impacte. Progressivament, ha anat introduint-se en l’agenda política i ha guanyat terreny en el món acadèmic; dos àmbits que necessàriament han d’anar plegats per intentar frenar aquesta dinàmica migratòria i remetre els seus efectes negatius d’una manera molt més efectiva. La majoria d’estudis publicats fins al moment pretenien explicar aquest fenomen i obtenir un enteniment profund de les seues causes i de les seues conseqüències. En aquest treball, ens marquem l’objectiu de superar l’anàlisi explicativa per plantejar una investigació constructiva en tots els sentits. Així doncs, aplicarem un nou paradigma teòric a l’anàlisi de la ruralitat i farem una proposta trencadora. Tractarem de presentar la comunitat com una eina que pot contribuir al desenvolupament d’aquestes regions. La revitalització del món rural s’ha de produir des de dins, de manera sostenible i prenent com a base valors com ara la solidaritat, l’equitat i la integració. El camp té l’oportunitat de ser un referent i una alternativa; la llavor del canvi.

Treball Final de Grau en Mestre o Mestra d'Educació Infantil. Codi: MI1840. Curs acadèmic: 2021/2022 El present treball té com a objectius principals analitzar la situació del centre educatiu de Vilanova d’Alcolea pel que fa al baix nombre d’alumnat i extreure accions de millora per a l’escola per tal d’incrementar el nombre d’alumnat. En el seu disseny i planificació han participat les famílies de l’escola i les famílies potencials del poble amb qüestionaris, el personal docent de l’aulari amb un grup de discussió i el director del CRA a través d’una entrevista. A partir de l’anàlisi dels resultats dels diferents agents implicats en la investigació s’han extret propostes de millora educatives vinculades amb la jornada lectiva del centre, l’oferta de serveis extraescolars, el nou centre educatiu, la dotació de recursos i la metodologia del centre. Considerem que aquestes propostes de millora poden ajudar a augmentar el nombre d’alumnat al centre, tot i que també existeixen altres factors a millorar en el poble i que repercuteixen en l’escola, com l’oferta laboral i d’habitatge. Per això, podem concloure que impulsar l’aulari de Vilanova d’Alcolea està en mans del centre educatiu, però també del poble i de l’Ajuntament. The present study seeks to analyse the situation of the school of Vilanova d’Alcolea concerning its low number of pupils and to extract actions for improvement so that the centre can increase its number of students. Its design and planning entailed the participation of the school’s families and potential families of the village through questionnaires, the classroom teachers through a discussion group and the school principal of the CRA through an interview. After analysing the results of the different agents involved in this research, we extracted proposals for educational improvement in relation to the school teaching hours, the offer of extracurricular services, the new school, the provision of resources and the methodology of the centre. We consider that these proposals can help to increase the number of pupils in the school although there are also other factors to improve in the village that have an impact on the centre, such as employment and housing. Hence, we can conclude that not only is promoting the lecture room of Vilanova d’Alcolea in the hands of the school, but also in the hands of the village and its council.

Síntesi de resultats del projecte «Estudi per a l’ordenació, coordinació i activació dels agents de dinamització econòmica territorial de les comarques de l’interior de Castelló» realitzat en 2020 i que va comptar amb finançament de la Diputació de Castelló

La redacció d’aquest informe sobre la situació de la participació a la ruralitat a les comarques castellonenques en risc de despoblament forma part de les activitats dutes a terme pel grup de recerca DESiRES (Sociologia i Metodologies d’Investigació Social. Desigualtats i Resistències) de l’àrea de sociologia de la Universitat Jaume I en col•laboració amb la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat democràtica per al desenvolupament d’activitats sobre participació durant l’exercici 2021.

[ES] Davant d'una situació laboral precària provocada pel declivi del motor econòmic del poble de Vilafranca, el nostre TFG proposa un intercanvi de postals realitzades mitjançant la serigrafia entre els veïns i veïnes d'aquesta localitat i el desenvolupament d'un projecte col·laboratiu d'art públic prenent com a punt de partida el calcetí, símbol de la producció tèxtil local. A través d'aquesta doble intervenció artística es pretén incitar al conjunt de la població al diàleg sobre la seua identitat com a poble i sobre el passat i present de la seua històrica indústria tèxtil partint d'una proposta respectuosa i optimista d'apropiació de l'espai públic reinterpretant la pràctica del Shoe Tossing i d'intercomunicació entre el veïnat, valorant la ruralitat., [EN] Faced with the precarious labour situation caused by the decline of the economic engine of the town of Vilafranca, our TFG proposes an exchange of postcards made by screen printing among the residents of this town and the development of a collaborative project of public art taking as a starting point the sock, a symbol of the local textile production. Through this double artistic intervention, it is intended to encourage the whole population to dialogue about their identity as a village and about the past and present of its historic textile industry based on a respectful and optimistic proposal of appropriation of public space reinterpreting the meaning of Shoe Tossing and intercommunication between the neighbourhood, valuing rurality.

The paradigm of sustainable agriculture appeared in the late 70s, in answer to the negative externalities of the so called "green revolution”. Evaluation of indicators for social sustainability is not feasible without proper reference to a strategy for local and national development. The objectives of the work include, a) To recreate social criteria and contents in rural areas, b) To analyze attributes of productive units, that respond to those values, c) To select relevant indicators to assess these units, and d) To associate a profile of rurality with Rural Development. Six attributes that must coexist in a sustainable production system are postulated: social equity, productive stability and ethics, environmental, spatial and agronomic efficiencies. In order to assess productive systems, 8 indicators are proposed, considering their relative contribution to rural development. Among these, Farm Size, Land Possession and Farmers' Residence, stand out for their capacity to classify productive units. It is concluded that Family Farming encompasses the best attributes to promote a New Rurality., Hacia fines de los años 70, como respuesta a las externalidades negativas detectadas en la llamada “revolución verde”, se instaló el paradigma de agricultura sustentable. En lo social, no es factible evaluar indicadores sin la referencia a una estrategia de desarrollo local y nacional. Los objetivos del trabajo incluyen, a) Recrear criterios y contenidos sociales en el medio rural, b) Analizar atributos de unidades productivas, que respondan a esos valores, c) Seleccionar indicadores relevantes para ponderar dichas unidades, y d) Asociar un perfil de ruralidad con el Desarrollo. Se postulan 6 premisas que deben coexistir en un sistema de producción sustentable: equidad social, estabilidad productiva, ética productiva, eficiencia ambiental, eficiencia espacial y eficiencia agronómica. Se proponen 8 indicadores para evaluar sistemas productivos, en merito a su aporte relativo al desarrollo rural. Entre ellos se destacan el Tamaño, la Tenencia y Residencia, como índices “estructurantes” del conjunto. Se concluye que la pequeña y mediana Agricultura Familiar, reúne la mayor cantidad de atributos para tutelar una Nueva Ruralidad.

Premi UAB de l'Observatori per a la Igualtat als millors Treballs de Fi de Grau amb perspectiva de gènere. 7a Edició, curs 2021-2022 La present investigació s'emmarca dins de les geografies de la infància, concretament d'aquelles infàncies escolaritzades en entorns rurals. Explora els significats que els nens i les nenes donen als espais que utilitzen i viuen durant el seu temps de lleure i les formes amb les quals s'hi relacionen. Per tal efecte, s'ha donat veu, s'ha escoltat i s'ha treballat amb alumnes de cicle superior de primària d'una escola rural del Pla de l'Estany. Sota un model d'investigació qualitativa, s'han utilitzat un ventall ampli de metodologies per tal de poder arribar a totes les experiències viscudes per tot l'alumnat al complet. L'estudi també reflexiona sobre la diversitat d'espais viscuts, els diferents significats que els hi atorguen, el grau d'idealització del món rural i les pràctiques socials i espacials dels nens i nenes en funció de la seva identitat, gènere o context. La presente investigación se enmarca en las geografías de la infancia, concretamente aquellas infancias escolarizadas en entornos rurales. Explora los significados que niños y niñas dan a les espacios que utilizan y viven durante su tiempo libre y las formas con las que se relacionan con él. Por tal efecto, se ha dado voz, se ha escuchado y se ha trabajado con alumnos de ciclo superior de primaria de una escuela rural del Pla de l'Estany. Bajo un modelo de investigación cualitativa, se han utilizado metodologías diversas para poder llegar a todas las experiencias vividas por todo el alumnado. El estudio también reflexiona sobre la diversidad de les espacios vividos, los diferentes significados que los alumnos les otorgan, el grado de idealización del mundo rural y las prácticas sociales i espaciales de los niños y niñas en función de su identidad, género o contexto. The current research is framed within children's geographies, in particular those children educated in rural areas. It explores the meanings that boys and girls give to the spaces they use and live in during their leisure time and the ways they interact with. For that purpose, we have given voice, listened to and we have worked with students between eleven and twelve years old from a rural school located in Pla de l'Estany. Applying a qualitative research model, a wide range of methodologies have been used in order to cover all the experiences lived for all the students. The paper also reflects on the diversity of lived spaces, different meanings that are given to these spaces, the degree of idealization of the rural world, and the children's social and spatial practices based on their identity, gender or context.

La següent investigació te per objectiu fer una aproximació als conceptes d'economia social i solidària i ruralitat al principat català. Partint d'un anàlisi històric que situa les problemàtiques actuals dels entorns rurals, el text analitza els reptes d'aquests a través de projectes vinculats al moviment d'economia social i solidària que treballen per revertir-los. Es pretén doncs aconseguir una visió holística de les problemàtiques del model econòmic actual sobre el món rural, i conèixer alternatives en funcionament per tal de repensar-lo. La siguiente investigación tiene por objectivo llevar a cabo una aproximación a los conceptos de economia social i solidária i ruralidad en el principado catalán. Partiendo del análisis histórico en el que se enmarcan las problemáticas actuales de los entornos rurales, el texto analiza los desafíos de los mismos a partir de proyectos vinculados a la economía social i solidaria que trabajan para revertir-los. Así, se pretende conseguir una visión completa de las problematicas del modelo economico actual en el mundo rural, y conocer alternativas en funcionamiento para poderlo repensar. The aim of the following research is to make an approach at the concepts of social economics and rural enviroment in Catalunya. Starting from an historic analysis that situates the ongoing problematic of the rural environments, the text analyses the challenges of these through projects linked with the movement of social economics that work to revert them. The purpose is to achieve an holistic vision of the problematic of the ongoing economic model on the rural world, and to know operating alternatives to rethink it.

Die Kleinstadt als Siedlungstyp "zwischen" Dorf und Großstadt ist ein etablierter Topos in der Forschungsliteratur. Ihre eigene Urbanität ist konzeptionell unterlegt und teils auch empirisch untersucht worden. Durch den fast ausschließlichen Fokus der (deutschen) Stadtforschung, insbesondere der Stadtsoziologie, auf die Großstadt und ihr überwiegend normatives Urbanitätsverständnis erscheint die Kleinstadt wahlweise als defizitär oder ländlich. In der wissenschaftlichen Praxis seltener und in ihren Ergebnissen weniger eindeutig ist die Forschung zur Ruralität kleiner Städte. Hier reicht das Verständnis von einer Konzeptualisierung als "bessere" Stadt bis hin zu Tendenzen einer politisch vorangetriebenen "Verländlichung". Wie es sich empirischlebensweltlich - jenseits siedlungsstruktureller und baulicher Charakteristika - mit kleinstädtischer Urbanität und Ruralität sowie deren Verhältnis zueinander verhält, bleibt ein Forschungsdesiderat. Zusammenfassend wird als These formuliert, dass eine integrierte Urbanitäts- und Ruralitätsperspektive auf kleine Städte - trotz der nicht vollständig auflösbaren Unbestimmtheit dieser Konzepte - Erkenntnisgewinne über Lebensrealitäten und soziale Praktiken jenseits der etablierten Stadt-Land- Dichotomie und frei von Werturteilen erbringen kann. The small town as a type of settlement 'between' the village and the city is an established topos in the research literature. Its specific urbanity is conceptually underpinned and has been, to a certain extent, empirically investigated. The almost exclusive focus of (German) urban research, especially urban sociology, on the city and its primarily normative understanding of urbanity leads to the small town appearing either as deficient or as rural. In scientific practice, research into the rurality of small towns is more seldom and its findings are less clear cut. Here understandings range from conceptualising small towns as 'better' places to tendencies towards policydriven 'ruralisation'. A research desideratum concerns the empirical lifeworld - beyond the settlement structure and characteristics of built form - of the urbanity and rurality of small towns and the relationship between the two. By way of conclusion, it is proposed that taking an integrated urbanity and rurality perspective on small towns - despite the fact that both concepts inevitably remain somewhat vague - can result in knowledge gains about realities of life and social practices that extend beyond the established urban-rural dichotomy and are free from value judgments.

En el marc d’un cert retorn al camp per part d’alguns col·lectius i en determinats territoris, dones formades s’instal·len en aquests entorns rurals i des de la seva posició contribueixen a construir la ruralitat actual. Aquest és un fenomen nou a diverses àrees rurals d’Espanya i d’Europa i frena la tendència d’un procés sostingut de despoblament rural selectiu quant a edat i gènere que ha afectat negativament les dones joves. Aquest article pretén donar a conèixer la trajectòria de vida d’algunes dones de Catalunya i Galícia que han decidit viure en entorns rurals i que resideixen al mateix municipi, comarca o província on van néixer. Ens interessa saber què els ha portat a viure al món rural i si aquesta permanència o tornada al lloc d’origen té a veure amb motius familiars, laborals o socioambientals que puguin il·lustrar la tendència d’aquestes noves ruralitats. De forma expressa, relacionem la seva trajectòria de mobilitat residencial amb el nivell d’estudis i l’ocupació laboral. L’estudi constata que els aspectes socioambientals i emocionals són importants en el retorn i corrobora que, amb igualtat de formació acadèmica, hi ha diferències d’oportunitats segons el grau de ruralitat., In the context of a certain ‘back to the countryside’ move on the part of certain groups and in specific geographic areas, educated women are settling in the rural environment and from this position are helping to build the new rurality. This is a new phenomenon, seen in several rural areas of Spain and other countries in Europe, which is slowing down a sustained process of rural depopulation, selective in terms of age and gender, that has negatively affected young women. This article aims to illustrate the life journeys of some women from Catalonia and Galicia who have made the choice to live in rural areas, in the same municipality, county or province where they were born. Our aim is to ascertain, first, what factors have led them to live in the rural environment and, second, whether their return to their place of origin is related to family, work or social and environmental reasons, which could give us an insight into the way in which the new ruralities are being shaped. We explicitly relate women’s paths of residential mobility to their level of education and their occupation. The study reveals that socio-environmental and emotional factors are important in the desire to return and it indicates that, given equal educational backgrounds, there are differences in opportunities depending on the degree of rurality of the different areas., En el marco de un cierto retorno al campo por parte de algunos colectivos y en determinados territorios, mujeres formadas se instalan en el medio rural y desde su posición contribuyen a construir la ruralidad actual. Este es un fenómeno nuevo en diversas áreas rurales de España y Europa que frena la tendencia de un proceso sostenido de despoblamiento rural selectivo en cuanto a la edad y al género que ha afectado negativamente a las mujeres jóvenes. Este artículo pretende dar a conocer la trayectoria de vida de algunas mujeres de Cataluña y Galicia que han decidido vivir en entornos rurales y que residen en el mismo municipio, comarca o provincia donde nacieron. Nos interesa saber qué las ha llevado a vivir en el medio rural y si esta permanencia o vuelta al lugar de origen se relaciona con motivos familiares, laborales o socioambientales que puedan ilustrar la tendencia de las nuevas ruralidades. De forma expresa, relacionamos la trayectoria de movilidad residencial de las mujeres con su nivel de estudios y la ocupación laboral. El estudio constata que los aspectos socioambientales y emocionales son importantes en el retorno y corrobora que, con igualdad de formación académica, hay diferencias de oportunidades según el grado de ruralidad., Dans le cadre d’un certain retour au champ de la part de certains groupes et sur des territoires déterminés, des femmes formées s’installent en milieu rural et contribuent depuis leur position à bâtir la ruralité actuelle. Il s’agit d’un phénomène nouveau dans plusieurs zones rurales de l’Espagne et de l’Europe qui freine la tendance d’un processus soutenu de dépeuplement rural sélectif en ce qui concerne l’âge et le genre et qui a négativement affecté les femmes jeunes. Cet article souhaite faire connaître la trajectoire de vie de quelques femmes de la Catalogne et de la Galice qui ont décidé d´habiter dans des environnements ruraux et qui résident dans la même commune, région ou province où elles sont nées. Nous cherchons à savoir ce qui les a amenées à vivre dans un milieu rural et si cette permanence ou retour au lieu d’origine est liée à des motifs familiaux, professionnels ou socio-environnementaux qui puissent illustrer la tendance des nouvelles ruralités. Nous associons expressément la trajectoire de mobilité résidentielle des femmes avec leur niveau d’études et leur profession. L’étude constate que les aspects socio-environnementaux et émotionnels sont importants dans ce retour et ce qui confirme que, à avec une formation académique similaire, il existe des différences d’opportunités selon le degré de ruralité.

This dissertation is built on the basis that during the first decades of the twenty-first century, it has appeared a diverse corpus of Catalan prose-works characterized by a new representation of both the imaginary and the narrative of rural traditional landscape. Traditionally, the representation of rural landscape was enclosed with specific points of the territory and had idealized visions related to the values of origin and continuity. This dissertation points toward a new representation of the rurality. The critical analysis of seven narratives serves as the starting point to examine a new aesthetics of the rurality and the relationship that individuals build and stablish with it. Hence, this return to the rural place is geographical, literary and it implies a gesture of human and social reflection, as well as the constitution of a new rurality marked by the I-place, as called in this study, and the landscapes of restlessness En els darrers anys, durant les primeres dècades del segle XXI, han aparegut en català diverses narracions que donen un punt de vista nou al discurs sobre el paisatge rural tradicional. Les representacions del paisatge de la ruralitat es trobaven circumscrites a punts específics del territori i a visions idealitzades relacionades amb els valors de l’origen i la permanència. En canvi, aquesta recerca es proposa mostrar una nova representació de la ruralitat. La lectura crítica del corpus de set obres narratives és la base a través de la qual s’analitza, d’una banda, una nova estètica de la ruralitat i, de l’altra, la relació que hi estableix l’individu. Aquest estudi acaba mostrant una tornada al lloc rural que és geogràfica, literària i de reflexió social i humana, així com la constitució d’una nova representació de la ruralitat marcada pel que aquí s’anomena el jo-lloc i els paisatges de la inquietud Programa de Doctorat en Ciències Humanes, del Patrimoni i de la Cultura

La interseccionalitat representa un concepte teòric i metodològic en auge dins dels estudis de gènere que s'ha convertit en una de les aproximacions més inclusives a l'hora de tenir en compte les múltiples categories de diferència que conformen la identitat i les relacions de poder. No obstant això, la tradició acadèmica en els estudis de gènere en la geografia i, més específicament, en el camp de la geografia rural, s'ha centrat en l'anàlisi de les diferents categories de diferència de manera menys global i, en certa mesura, al marge del desenvolupament de la teoria interseccional. El present article ofereix un estat de la qüestió de la bibliografia publicada en el camp dels estudis de gènere des de la geografia, i actua des d'una posició concreta, el món rural, per fer sortir a la llum les darreres recerques que comprenen diverses categories de diferència i d'identitat, especialment les que parteixen d'una òptica plenament interseccional. La interseccionalidad representa un concepto teórico y metodológico en auge dentro de los estudios de género que se ha convertido en una de las aproximaciones más inclusivas a la hora de tomar en consideración las múltiples categorías de diferencia que conforman la identidad y las relaciones de poder. Sin embargo, la tradición académica en los estudios de género en geografía y, más concretamente, en geografía rural, se ha centrado en el análisis de las distintas categorías de diferencia de una forma menos global y, en cierto modo, al margen de la teoría interseccional. El presente artículo ofrece un estado de la cuestión de la bibliografía publicada en el campo de los estudios de género desde la geografía, y lo hace desde una posición concreta, el mundo rural, para sacar a la luz los últimos trabajos que se centran en varias categorías de diferencia e identidad y, de forma especial, los que parten de una óptica plenamente interseccional. L'intersectionnalité représente un concept théorique et méthodologique en plein essor dans les études de genre et il est devenu l'une des approches les plus inclusives pour tenir compte de nombreuses catégories de différence qui configurent l'identité et les relations de pouvoir. Cependant, dans les études de genre en géographie, et plus précisément, dans le domaine de la géographie rurale, la tradition académique s'est focalisée sur l'analyse des catégories de différence d'une façon moins globale et, dans une certaine mesure, en marge du développement de la théorie intersectionnelle. Cet article présente un état de la question de la bibliographie publiée dans le domaine des études de genre depuis celui de la géographie, et il le fait en adoptant un contexte spécifique, le monde rural, pour révéler les dernières recherches qui comprennent plusieurs catégories de différence et d'identité, notamment celles qui le font dans une optique pleinement intersectionnelle. Intersectionality is a rising theoretical and methodological concept in gender studies and has become one the most inclusive approaches to take into account multiple categories of difference in identity and power relations. However, gender studies in geography, and especially in rural geography, have traditionally addressed difference from a less global perspective, that is, outside the framework of intersectional theory. This paper examines the state of the art of the existing literature on gender studies in rural geography and brings to light the most recent works on difference and identity while emphasizing those that include a clear intersectional approach.

Estem assistint a un retrobament amb el lloc a través de noves i imaginatives fórmules, com a resultat d’un canvi de paradigma liderat per una societat civil que entén l’acció política d’una altra manera. Una societat civil que no té cap problema a reconèixer la importància que té vincular les emocions amb els llocs, amb els paisatges i, en general, amb la gestió de l’espai públic. Emergeixen en el món rural nous projectes i actituds, nous valors, noves formes d’organització social que en alguns casos sorgeixen del no-res i en d’altres s’han reforçat precisament gràcies a la catàstrofe econòmica, social i cultural provocada per la crisi econòmica., We are witnessing a rediscovery of place through new and imaginative formulae, as a result of the shift in paradigm led by civil society which understands political action differently. A civil society that has no difficulty acknowledging the importance of tying emotions to places, landscapes and, generally speaking, management of the public space. The rural world is seeing the emergence of new initiatives and attitudes, new values, new forms of social organisation that in some cases arise almost from nowhere and, in other cases, have been reinforced precisely on account of the economic, social and cultural catastrophe brought about by the tired references to the economic crisis., Estamos asistiendo a un reencuentro con el lugar a través de nuevas e imaginativas fórmulas, como resultado de un cambio de paradigma liderado por una sociedad civil que entiende la acción política de otra manera. Una sociedad civil que no tiene ningún problema en reconocer la importancia que tiene vincular las emociones a los lugares, a los paisajes y, en general, a la gestión del espacio público. Emergen en el mundo rural nuevos proyectos y actitudes, nuevos valores, nuevas formas de organización social que, en algunos casos, surgen casi de la nada y, en otros, se han reforzado precisamente gracias a la hecatombe económica, social y cultural provocada por la tan manida crisis económica., Nous assistons à une redécouverte du lieu à travers des formules nouvelles et imaginatives, fruits d’un changement de paradigme porté par une société civile qui appréhende l’action politique d’une autre façon. Cette société civile reconnaît naturellement l’importance de lier les émotions aux lieux, aux paysages et à la gestion de l’espace public en général. Le monde rural voit émerger de nouveaux projets, des attitudes et des valeurs nouvelles, ainsi que des formes alternatives d’organisation sociale surgissant dans certains cas ex nihilo et qui dans d’autres, se sont précisément consolidées grâce à l’hécatombe économique, sociale et culturelle provoquée par la crise économique dont on a tant parlé.

L’objectiu de l’article és caracteritzar alguns vectors de la nova ruralitat i assenyalar com això s’ha concretat en la diversificació, l’emprenedoria i les oportunitats laborals de la Catalunya rural a les últimes tres dècades. Per a la realització de l’article hem utilitzat els resultats de diversos projectes de recerca (Canvi rural a Europa, Ideas, Ruremplo, Emprenedoria rural, Rudona, etc.) que, si bé no s’orientaven directament al tema, sí que contenien elements rellevants per a l’anàlisi.A la nova ruralitat catalana, el sector agrari i el model de modernització tradicional agrària han perdut protagonisme en benefici d’una economia més diversificada. Aquesta diversificació s’ha basat molt sovint en les explotacions agràries que han incorporat noves activitats en proporcionar llocs de treball per a les dones i facilitar la seva continuïtat. En paral·lel, nous emprenedors rurals han contribuït a un canvi incorporant activitats que han trobat en les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) un aliat important. Però, a més a més, en aquestes ultimes dècades les polítiques de reequilibri territorial, les polítiques de desenvolupament rural impulsades des d’Europa i l’estat del benestar han proporcionat llocs de treball que avui són un element fonamental de la nova ruralitat catalana., The aim of this article is to characterize some elements of the new rurality and to analyse their impact on diversification, entrepreneurship and job opportunities. For this article we used the results of several research projects (Rural Change in Europe, IDEAS, Ruremplo, Entrepreneurship, RUDONA, etc.) which, although not directly oriented to the issue, contained elements relevant to the analysis.In the new Catalan rurality, agriculture and the traditional model of agricultural modernisation have lost prominence in favour of a more diversified economy. This diversification is very often based on the farms that have incorporated new activities providing jobs for women and facilitating their continuity. In parallel, new rural entrepreneurs have contributed to a significant change in activities thanks to new communication technologies. Also, in recent decades territorial rebalancing policies, European rural development policies and the welfare State have provided jobs that are now a fundamental element of the new Catalan rurality., El objetivo del artículo es caracterizar algunos factores de la nueva ruralidad y señalar cómo esto se ha concretado en la diversificación, el emprendimiento y las oportunidades laborales. Para la realización del artículo hemos utilizado los resultados de varios proyectos de investigación (Cambio rural en Europa, Ideas, Ruremplo, Emprenedoria rural, Rudona, etc.) que, si bien no se orientaban directamente el tema, sí contenían elementos relevantes para el análisis.En la nueva ruralidad catalana, el sector agrario y el modelo de modernización tradicional agraria han perdido protagonismo en beneficio de una economía más diversificada. Esta diversificación se ha basado muy a menudo en las propias explotaciones agrarias que han incorporado nuevas actividades al proporcionar empleos para las mujeres y facilitar su continuidad. En paralelo, nuevos emprendedores rurales han contribuido a un cambio importante de actividades que han encontrado en las nuevas tecnologías de la información y la comunicación (TIC) un aliado fundamental. Asimismo, en las últimas décadas las políticas de reequilibrio territorial, las políticas de desarrollo rural impulsadas desde Europa y el estado del bienestar han proporcionado empleos que son hoy un elemento fundamental de la nueva ruralidad catalana., Le but de cet article est de caractériser certains facteurs de la nouvelle ruralité en Catalogne et de montrer leur impact sur la diversification, l’entreprenariat et l’emploi. Pour réaliser l’article, nous avons utilisé les résultats de plusieurs projets de recherche (Changement rural en Europe, IDEAS, Ruremplo, Entreprenariat dans les zones rurales, RUDONA, etc.). Ces projets n’étaient pas spécifiquement orientés vers le sujet de l’article mais ils contenaient des éléments pertinents pour l’analyse.Dans la nouvelle ruralité catalane, le secteur agricole et le modèle traditionnel de la modernisation agricole ont perdu de l’importance face à une économie plus diversifiée. Cette diversification est très souvent basée sur les exploitations agricoles elles-mêmes, qui ont intégré de nouvelles activités en créant des emplois pour les femmes et en facilitant leur continuité. En parallèle, les nouveaux entrepreneurs ruraux ont contribué à une modification importante des activités grâce aux nouvelles technologies de la communication. En outre, au cours des dernières décennies, les politiques de rééquilibrage territorial, les politiques de développent rural d’Europe et l’Etat-providence ont fourni des emplois qui sont maintenant un élément fondamental de la nouvelle ruralité catalane.

El concepto de mundo rural es objeto de controversia y sufre influencia de distintas formas de comprensión. De igual manera, el concepto de juventud fluctúa entre diferentes formas de compresión. A partir de rescates de concepciones teóricas-históricas que modelan la pertinencia y el uso de estos conceptos, investigo los elementos discursivos que dan significados a práctica sociales y perspectivas de futuro de jóvenes de una zona rural de Cataluña. Para eso, despliego de una aproximación metodológica creativa que envuelve la observación participante y la composición de imágenes. Ambas metodologías potencian y dan visibilidades a este colectivo joven. El análisis de contenido fue la herramienta utilizada para agrupar, organizar y explotar las informaciones. Como resultado de este estudio doctoral, discuto la construcción de las aspiraciones de vida de estxs jóvenes, basado en las perspectivas de futuro adoptadas con una visión que considera lo rural como productor de subjetividades. La construcción y deconstrucción de la subjetividad emerge de elementos culturales que componen las formas de vida de estxs jóvenes. Por tanto, las escojas de vida son efectos de las influencias que el contexto despliega sobre este colectivo. Por un lado, lxs jóvenes aspiran futuros basado en conceptos que son tradicionalmente atribuidos y refuerzan las estructuras sociales en torno del pueblo rural. Los efectos que forma esta organización sumados a la problematización de los elementos del espacio rural generan, por otro lado, formas de resistir a estas influencias que acaba generando otros modos de plantear y de aspirar el futuro. The concept of the rural world is a subject of controversy and suffers due to the different possible ways of understanding it. Similarly, the concept of the youth also fluctuates between different possible ways of conceptualization. From theoretical-historical conception that shape the model and respective use of these concepts, I investigate the discursive elements that give meaning to the social practices and future possibilities of young people from the rural area of Catalonia. For that, I have developed a creative methodological approach based on participative observation and the composition of images. Both methodologies empower and give visibility to this young collective. The instrument used to group, organize and explore the information is content analysis. As result of this doctoral study, I discuss the construction of the youth’s life aspirations, based on future perspectives dictated by the rural as a source of subjectivity. The construction and deconstruction of the subjectivity emerges from the cultural elements which mark the diversity of lifestyles of the youth. Henceforth, the life choices are effects of the influence that the mentioned context displays on this group. On one hand, young people aspire to a future based on concepts that are traditionally attributed and reinforced by the social structure of the rural area. On the other hand, the organization’s effect along with the problematization of the elements in the rural space generate models of resistance to these influences that end up generating other possibilities and future aspirations.

La expansión y dispersión de las ciudades junto con la mejora de las comunicaciones facilita la integración de campo y ciudad y dificulta la distinción de los entornos urbanos y rurales. Sin embargo, la correcta aplicación de políticas agrarias o de desarrollo rural, la regulación y planificación del crecimiento urbano o la protección de los espacios medioambientales o culturales requiere de técnicas que ayuden a delimitar y graduar con precisión el territorio urbano y rural. En este trabajo se propone un procedimiento de clasificación del territorio apoyado en índices de concentración/dispersión de la edificación o la población y en medidas de accesibilidad que es posible elaborar usando modelos digitales del terreno y cartografía de redes de transporte. A modo de ilustración aplicamos el procedimiento propuesto al caso de Asturias, especialmente interesante por su complejidad urbana –con una metrópoli dispersa y policéntrica en el centro de la región–, como por su diversidad rural –con espacios rurales periurbanos, turísticos y netamente agrarios–. La combinación de los indicadores mediante componentes principales arroja una clasificación del territorio en cinco niveles de urbanización que ayudan a clasificar una región compleja como Asturias. L'expansió i dispersió de les ciutats, juntament amb la millora de les comunicacions facilita la integració de camp i ciutat i dificulta la distinció dels entorns urbans i rurals. No obstant això, la correcta aplicació de polítiques agràries o de desenvolupament rural, la regulació i planificació del creixement urbà o la protecció dels espais mediambientals o culturals requereix de tècniques que ajudin a delimitar i graduar amb precisió el territori urbà i rural. En aquest treball es proposa un procediment de classificació del territori recolzat en índexs de concentració/dispersió de l'edificació o la població i en mesures d'accessibilitat que és possible elaborar usant models digitals del terreny i cartografia de xarxes de transport. Com a il·lustració apliquem el procediment proposat al cas d'Astúries, especialment interessant per la seva complexitat urbana -amb una metròpoli dispersa i policèntrica al centre de la regió-, com per la seva diversitat rural -amb espais rurals periurbans, turístics i netament agraris-. La combinació dels indicadors mitjançant components principals entrega una classificació del territori en cinc nivells d'urbanització que ajuden a classificar una regió complexa com Astúries. The growth and sprawl of current cities combined with the improvement of communications generate a higher integration of rural and urban spaces making difficult to distinguish one from another. However, to properly apply agrarian or rural policies as well as to planning the growth of the surroundings of the urban areas or to protect natural environments it is necessary to delimitate accurately urban or rural spaces. In this work a procedure to classify the territory based in indexes of building concentration or dispersion, using geographical information systems, combined with accessibility and density measures is proposed. As an illustration of how the procedure works it is applied to the case of Asturias, a region with a polycentric disperse urban area in the centre with diverse rural spaces in the periphery. The proposed combination of indicators, using principal components, allows obtaining a classification of the territory in five levels of urbanization being possible to identify very accurately the real rural areas of the region.

L'article analitza l'impacte del procés d'urbanització contemporani sobre la masia, una de les formes més destacades i característiques del poblament rural a Catalunya. Aquest impacte ha transformat de manera radical les funcions i la rellevància de la masia com a unitat de producció, espai de convivència i instrument per a la gestió del territori. El treball es divideix en tres apartats: en el primer es descriuen els orígens de la crisi de les formes tradicionals de poblament a Catalunya; en el segon s'analitzen les relacions entre aquesta crisi i la reivindicació -etnològica, patrimonial, política- de la masia catalana a partir de primer terç del segle xx; finalment,s'exposenels resultats principals de l'impacte del procés d'urbanització sobre la masia El artículo analiza el impacto del proceso de urbanización contemporáneo sobre la masía, una de las formas más destacadas y características del poblamiento rural en Cataluña. Este impacto ha transformado de manera radical las funciones y la relevancia de la masía como unidad de producción, espacio de convivencia e instrumento para la gestión del territorio. El trabajo se divide en tres apartados: en el primero, se describen los orígenes de la crisis de las formas tradicionales de poblamiento en Cataluña; en el segundo se analizan las relaciones entre esta crisis y la reivindicación -etnológica, patrimonial, política- de la masía catalana a partir de primer tercio del siglo XX; finalmente, se exponen los principales resultados del impacto del proceso de urbanización sobre la masía

En aquest article pretenem donar una visió general de l’escola rural a Catalunya i del medi sòciogeogràfic en la qual està immersa. En les darreres dècades hi ha hagut canvis en el món rural, que ha deixat de ser essencialment agrícola per transformar-se en un espai residencial, de serveis o bé d’oci. Si tenim en compte els canvis estructurals, però també simbòlics que s’han produït en la societat rural catalana, la percepció que tenim actualment de la ruralitat ja no està associada, com era abans, a la idea d’endarreriment, ignorància, pobresa econòmica o comunicacions deficients. De la mateixa manera, l’escola rural ja no és “la Ventafocs” de l’Administració educativa i, malgrat que representa menys del dos per cent del total dels alumnes de l’ensenyament infantil i primari, gaudeix de professorat qualificat i d’equipaments comparables als de les escoles de ciutat. En este artículo pretendemos ofrecer una visión general de la escuela rural en Cataluña y del medio socio-geográfico en la que está inmersa. En las últimas décadas ha habido cambios en el mundo rural, que ha dejado de ser esencialmente agrícola para transformarse en un espacio residencial, de servicios o de ocio. Habida cuenta de los cambios estructurales, pero también simbólicos que se han producido en la sociedad rural catalana, la percepción que hoy tenemos de la ruralidad ya no está asociada, como en el pasado, a la idea de retraso, ignorancia, pobreza económica o malas comunicaciones, De la misma manera, la escuela rural ya no es “la Cenicienta” de la Administración educativa y, a pesar de representar menos del dos por ciento de los alumnos de la enseñanza infantil y primaria, goza de profesorado cualificado y de equipamientos comparables a los de las escuelas de ciudad. Dans cet article nous prétendons présenter une vision générale de l’école rurale en Catalogne et du milieu socio-géographique dans lequel elle s’insère. Dans les dernières décennies, il y a eu des transformations dans le monde rural, qui n’est plus essentiellement agricole, pour devenir un espace résidentiel, de services ou de loisirs. Si nous considérions les changements structurels, mais en même temps symboliques produits dans la société rurale catalane, la perception que nous avons aujourd’hui de la ruralité n’est pas associée comme avant à l’idée de retard, ignorance, pauvreté économique ou de mauvaises communications. De la même façon, l’école rurale n’est plus « la Cendrillon » de l’Administration éducative et bien qu’elle représente moins de deux pour cent des élevés des enseignements préscolaire et primaire, elle bénéfice d’enseignants qualifiés et d’équipements comparables à ceux des écoles urbaines. In this paper we pretend to show a general view of the Catalan rural school and of the social and geographical element in which it is immersed. In the last few decades there have been changes in the rural area which is no more substantially agricultural, but it has developed into a residential, services and leisure area. Keeping in mind these structural changes, but symbolic at the same time, which have taken place in the Catalan rural society, nowadays the perception that we have of the rurality is not any more associated, as it was in the past, to the impression of backwardness, ignorance, economic poverty or poor means of transport. In the same way, the rural school is no longer “the Cinderella” of the Educative Administration, and despite representing less than the two per cent of the students of early years and primary school, they have well qualified teachers and facilities similar to the ones of the schools located in the cities.

We are witnessing a rediscovery of place through new and imaginative formulae, as a result of the shift in paradigm led by civil society which understands political action differently. A civil society that has no difficulty acknowledging the importance of tying emotions to places, landscapes and, generally speaking, management of the public space. The rural world is seeing the emergence of new initiatives and attitudes, new values, new forms of social organisation that in some cases arise almost from nowhere and, in other cases, have been reinforced precisely on account of the economic, social and cultural catastrophe brought about by the tired references to the economic crisis Nous assistons à une redécouverte du lieu à travers des formules nouvelles et imaginatives, fruits d’un changement de paradigme porté par une société civile qui appréhende l’action politique d’une autre façon. Cette société civile reconnaît naturellement l’importance de lier les émotions aux lieux, aux paysages et à la gestion de l’espace public en général. Le monde rural voit émerger de nouveaux projets, des attitudes et des valeurs nouvelles, ainsi que des formes alternatives d’organisation sociale surgissant dans certains cas ex nihilo et qui dans d’autres, se sont précisément consolidées grâce à l’hécatombe économique, sociale et culturelle provoquée par la crise économique dont on a tant parlé Estem assistint a un retrobament amb el lloc a través de noves i imaginatives fórmules, com a resultat d’un canvi de paradigma liderat per una societat civil que entén l’acció política d’una altra manera. Una societat civil que no té cap problema a reconèixer la importància que té vincular les emocions amb els llocs, amb els paisatges i, en general, amb la gestió de l’espai públic. Emergeixen en el món rural nous projectes i actituds, nous valors, noves formes d’organització social que en alguns casos sorgeixen del no-res i en d’altres s’han reforçat precisament gràcies a la catàstrofe econòmica, social i cultural provocada per la crisi econòmica Estamos asistiendo a un reencuentro con el lugar a través de nuevas e imaginativas fórmulas, como resultado de un cambio de paradigma liderado por una sociedad civil que entiende la acción política de otra manera. Una sociedad civil que no tiene ningún problema en reconocer la importancia que tiene vincular las emociones a los lugares, a los paisajes y, en general, a la gestión del espacio público. Emergen en el mundo rural nuevos proyectos y actitudes, nuevos valores, nuevas formas de organización social que, en algunos casos, surgen casi de la nada y, en otros, se han reforzado precisamente gracias a la hecatombe económica, social y cultural provocada por la tan manida crisis económica

L’anomenada «reestructuració rural» passa ineludiblement per la transformació de l’economia de sector primari que tradicionalment ha sustentat el camp. En els últims temps, s’experimenta una clara terciarització de l’economia rural, en molt bona mesura capitalitzada per la indústria turística. En aquest sentit, sorgeix la necessitat de repensar la ruralitat, de construir-la socialment a partir de la projecció d’imaginaris comunicats interna i externament mitjançant l’ajuda de marques territorials. Aquest treball té com a objectiu prioritari explorar de quina manera la marca espacial Territoris serens permet crear una imatge competitiva per a l’agrupació territorial del Lluçanès, per mitjà de la difusió de relats associats a diversos valors intangibles encapçalats per la serenitat, el paisatge i, per tant, també per la identitat territorial. La revisió de la literatura referida a marques de territori, l’anàlisi de la producció documental vinculada a Territoris serens i l’organització d’un grup focal de discussió permetrà dirimir el procés de transformació de territoris en marques, per tal d’aconseguir, en nom de la competitivitat, un renovat i postmodern «sentit de lloc».

La construcció de certs imaginaris i representacions socials sobre la ruralitat en el context actual provoca que les àrees rurals apareguin, per determinats sectors de la societat urbana postindustrial, com un lloc atractiu, idíl·lic, on materialitzar certes preferències residencials. La reestructuració econòmica que en les últimes dècades del segle XX han experimentat una bona part de les àrees rurals del món occidental i l'equiparació de les condicions de vida entre la ciutat i el camp, antigament substancialment més desiguals, són algunes de les causes d’aquest “ressorgiment” rural. Aquests canvis han fet capgirar una situació que semblava irreversible per una situació més esperançadora, en la qual s’ha produït una recuperació demogràfica, econòmica i social d’aquests territoris. Aquests canvis han provocat l'arribada de nous residents, principalment procedents de centres urbans i de zones més densament poblades, els quals han ocasionat una important recomposició social, donant lloc a la formació de societats complexes en contextos que fins a fa relativament escassos anys mostraven una escassa diversitat social. La formació de “noves” societats rurals és un procés que no està exempt de conflictivitat social, sobretot a causa del xoc cultural, d'imaginaris sobre la ruralitat i d’estils de vida que es deriven de la convivència de diferents grups socials. L’estudi que es presenta a continuació se centrat a la comarca del Pallars Sobirà (Catalunya). Es tracta d'una zona d'alta muntanya, que ha estat fortament afectada pel procés de despoblació i que va abandonar la seva base econòmica tradicional, basada principalment en la ramaderia. No obstant això, els processos de reestructuració que vénen experimentat els territoris rurals han fet que el Pallars Sobirà, com d'altres àrees rurals catalanes es converteixi en una comarca atractiva para determinats sectors de la població urbana. Per conèixer com es manifesten aquests fluxos migratoris s'ha optat per un enfocament qualitatiu, utilitzant tècniques de narració, com són les entrevistes semiestructurades en profunditat, i d'observació, realitzant un extens treball de camp per a l'obtenció de les dades. A través de les entrevistes realitzades i de les tècniques d'observació s’han pogut abordar diferents temes al voltant de l’arribada de nous habitants a la comarca. En primer lloc, s'ha aprofundit en algunes qüestions relacionades amb el procés migratori experimentat pels nous residents, interessant-nos pels factors i motivacions que intervenen en la decisió de la migració, les raons que actuen en l'elecció de la destinació i la connexió existent entre el cicle de vida, la situació personal i el moment en què es realitza la migració. En segon lloc, s'ha abordat el procés d'assentament, centrant-nos principalment en aquells aspectes que es deriven de la (re)negociació d'una nova quotidianitat, que van des de la cerca d'un habitatge a la creació de noves xarxes socials en el lloc de destinació, passant per la inserció i adequació al mercat laboral i la construcció d'un nou estil de vida que es correspongui amb les aspiracions prèviament creades. La superació o no de les dificultats que s'associen a les primeres etapes d'assentament, i la forma en què es manifesten certs factors com el treball, l'habitatge, la creació de xarxes socials o la formació parella i/o família condicionen les expectatives de permanència. En tercer lloc s'ha parat atenció a les relacions establertes entre població local i nous residents, com a resultat dels fluxos migratoris urbà-rurals i d'incipients processos de gentrificació rural. La convivència de diferents grups socials, d'imaginaris i representacions socials divergents sobre la ruralitat i de valors i codis socioculturals contraposats, provoquen una situació de tensió i fragmentació social, en la qual afloren conflictes i desavinences entre els habitants de la comarca. En aquest context, certs sectors de població local estableixen criteris de distinció entre el nosaltres (“autòctons”) i l'ells (“nouvinguts”), com a estratègia de resistència davant d'una (suposada) invasió forana. La reafirmació de la identitat individual i col·lectiva per part de la població local desencadena, a part d’una distinció social, certes irregularitats en l'accés a drets bàsics pel fet de no pertànyer o de no ser acceptat per la comunitat. A causa d'això, en alguns casos la participació en la vida social i política de la comarca o l'ús de recursos territorials, com els béns comunals, poden veure's restringits únicament a la població local, evidenciant situacions de discriminació i/o exclusió social per la condició de “forà”. En aquest context, qüestions com el sentiment de pertinença al lloc i a la comunitat, la identitat individual i col·lectiva i la condició de classe juguen un paper destacat. No obstant això, i malgrat aquests símptomes de tensió social, l'arribada de nova població es percep per a la majoria de població com un fet positiu pel desenvolupament de la comarca, ja que han possibilitat una veritable revitalització demogràfica, social, econòmica i cultural, en la qual també estan contribuint de manera significativa les noves generacions de població local., Nowadays, rural areas have become attractive residential areas for urban population groups in Western countries. Social representations and imaginaries of rurality have made this rural areas become idyllic spaces, where urban middle class population is able to materialize their residential preferences. As a consequence, rural areas have suffered an important restructuration process: economic and social transformations have replaced a depopulation and underdevelopment situation which had been seen as irreversible. Not only improvements in rural living conditions, but also economic and social changes have made these areas more accessible, causing new dwellers arrivals from the city. (Demographic recovery) "Population growth" focused in our study region cannot be compared quantitatively to precedent rural exodus yet new dweller’s arrival is still producing an invaluable qualitative contribution to the future of this area. However, new residents’ arrival, mainly from urban centers and densely populated areas, have caused an important social change. New complex societies have appeared in this rural contexts, increasing its diversity and making new social groups emerge. Social tension and conflict are part of new rural societies formation process caused on one hand, by the cultural shock between locals and newcomers and, from the other hand, the coexistence of different rural imaginaries. Rural-urban migration and its impacts on the receiving areas are important research topics in western countries. Social change processes in rural areas have occupied an important place especially in English and French literature. Nevertheless, this subject does not receive the same magnitude in a Catalan and Spanish context, reason why the main object of this research is to understand rural restructuring processes by studying the diversity of rural areas through a specific case. This study is focused in Pallars Sobirà (Catalonia), a mountain area located in the heart of Pyrenees but a peripheral area, away from the main regional urban centers of the region. Pallars Sobirà has been strongly affected by processes of depopulation and abandonment of its traditional economic activities, based mainly on livestock and subsistence agriculture. However, rural restructuring processes have made these territories become an attractive area for certain sectors of urban population, associating this areas with values of rurality and alternative lifestyle. Qualitative approach has been used as the main methodology to study these migrations flows and their effects in the reception area. An extensive field work and narrative techniques as structured interviews and participant observation have been used in order to obtain the maximum information possible about the topic. As a result, 45 persons of different target groups -local people, new residents and key actors- have been interviewed. All the conversations have been transcribed and coded in order to organize the information given and make some interpretations. Moreover, also quantitative methods have been used to analyze demographic evolution and to support interview results. As a result, information brought up after the analysis, made us consider different topics related with newcomers arrival in the study region. First of all, we have looked attentively at new residents migration process, focusing on the factors and motivations involved in the decision-making processes, the reasons why choosing this specific destination and the connection between migration and life cycle. To continue, we have gone into the settlement process, mainly on those aspects related with new lifestyle (re)negotiation: looking for accommodation, making social networks or finding a new job. Thirdly, we have paid attention to relationships between locals and newcomers, as a result of rural-urban migration and emerging rural gentrification. Social tension and conflicts between neighbors are caused by the coexistence of groups with different social imaginaries about rurality and distinct social and cultural values. In this context, resistance strategies to “a foreigner invasion" have been detected in local people, who establish distinctions between us ("locals") and them (newcomers), as an affirmation of individual and collective identity. Moreover, the local-newcomers distinction may entail some irregularities in basic rights access of newcomers, in its acceptation as community members, in social and political participation, or in its access to community resources, producing social discrimination by the “foreign” condition. Despite these signs of social tension, interviewers (especially new residents, but also an important part of the young local population) have agreed that the new population arrival produce benefits and a real demographic, social, economic and cultural revitalization for the region.

[por] A presente tese tem como núcleo temático o discurso de reinvenção da ruralidade. Partindo da premissa de que vem sendo disseminada e institucionalizada, em diversas esferas da vida social, uma valorização discursiva da ruralidade e do seu potencial de reinvenção (perante uma suposta crise demográfica e funcional generalizada e igualmente forte nos discursos políticos, mediáticos e sociais), pretendemos ir ao encontro do projecto de ruralidade que se precipita neste contexto. Da assunção da crise do mundo rural parece brotar um discurso optimista por relação às suas perspectivas de reinvenção, do qual deriva a proposta de uma determinada versão de ruralidade. Ora, importa discutir este projecto e o seu programa funcional para as áreas rurais, pelo seu poder e influência, já que é a partir dos discursos e do seu trabalho de definição de significados para os lugares, que se define o modo como vemos, valorizamos, gerimos e projectamos os territórios. Discutimos o discurso em três dimensões fundamentais, ou seja, no seu registo político e técnico (mais precisamente no âmbito das políticas de desenvolvimento rural), na sua raiz cultural (a bateria de representações bucólicas que compõe o chamado Ideal Rural) e, finalmente, no seu registo comercial (naquilo que é a promoção dos produtos rurais e do rural enquanto produto). Posto isto, verificamos que a estratégia política de desenvolvimento para as áreas rurais, fortemente baseada no seu potencial natural e patrimonial, se alimenta do ideal rural, para fazer vender um conjunto de produtos, num processo de transformação destes territórios em espaços de consumo e não mais de produção. Esta perspectiva de desenvolvimento baseia-se na valorização dos patrimónios naturais e culturais e sai legitimada pelo binómio axiológico que sustenta o discurso de reinvenção da ruralidade. De facto, património e sustentabilidade ambiental gozam, nas sociedades ocidentais, de uma sacralidade e de uma centralidade discursiva, que facilita a legitimação da ruralidade idílica, no sentido em que esta é apresentada como uma reserva dos valores culturais e ambientais que estão em risco nas cidades e na civilização. Desta feita, os argumentos e os valores por detrás do discurso, ao mesmo tempo que reforçam o seu poder e a sua aceitação social, precipitam as grandes missões do mundo rural – preservar o passado e garantir o futuro. Por fazer sentido enquanto alteridade a um modelo de cidade próspera, dominante, mas muito demonizada discursivamente, por responder às expectativas de recreação e consumo urbanas e às suas representações idílicas de ruralidade, por favorecer o alargamento dos negócios e mercados urbanos e a reintegração dos recursos rurais nas lógicas de rentabilização do capitalismo, por resultar em estratégias de requalificação territorial muito próximas das aplicadas aos centros históricos das cidades, entre outras razões, somos levados a pensar neste discurso/projecto pela sua origem urbana. Assim sendo, para além de analisar o conjunto de interesses culturais, económicos e políticos que sustentam este discurso, sempre à luz das relações territoriais e tendo em conta a forte dominação urbana, importava ir ao corpo da cidade para palpar as materializações deste discurso. Escolhemos estudar espaços de recriação da ruralidade idílica, para perceber os contornos do projecto que se impõe aos territórios rurais, ou seja, conhecer as paisagens desejadas (e, portanto, as expectativas que pairam sobre as paisagens reais), a partir da sua materialização cenográfica em lugares temáticos, para usufruto urbano. Assim, através de uma incursão etnográfica, conhecemos a quinta do Mata-Sete e o Núcleo Rural de Aldoar, que constituem pequenos nichos de ruralidade recriada, nos dois maiores parques urbanos da cidade do Porto, “capital” do Norte de Portugal. Encontrámos uma ruralidade educativa, patrimonial, depurada e cómoda, adaptada às exigências de conforto urbano e derivada do ideal rural., [eng] This thesis’ core theme is the rurality reinvention discourse. The starting point is the assumption that the valuation of rurality and its reinvention potential is being discursively disseminated (facing a supposedly generalized demographic and functional crisis in rural territories, very centralized in political and social discourses as well as in the media). This valuation of rurality is being institutionalized in several layers of society. Our intention is to meet the rurality project emerging from this context. We handled the discourse in three fundamental dimensions, that is, its political and technical feature (more precisely in the scope of rural development policies), its cultural root (the range of bucolic representations which build the so-called Countryside Ideal) and finally, its commercial feature (the promotion of rural products and of the rural as a product). This development perspective is based on the valuing of natural and cultural patrimony and is legitimated by the axiological binomial which sustains the discourse of rurality reinvention. The arguments and the values behind the discourse reinforce its power and social acceptance at the same time they hasten the big missions of the rural world – preserve the past and grant the future. Because it makes sense as an alternative to a model of prosperous city, dominant, but very discursively demonized; because it responds to urban recreation and consumption expectations and their idyllic representations of rurality; because it encourages business and urban market growth; because it results from territorial requalification strategies very close to the ones used in historical city centres, among other reasons, it makes sense to think of this discourse/project as having an urban origin. That being so, it was important to go deep into to the city (as an empirical object) in order to grasp the discourse’s materializations. We have chosen to study spaces of idyllic rurality thematization in order to understand the outlines of the reinvention project imposed to rural territories. That is, getting to know the desired landscapes (and thus the expectations floating over the real landscapes), from their scenographic materialization, in thematic places for urban fruition