Search

Para poder hacer frente a la creciente artificialización del medio, es necesaria la ordenación y protección de los espacios abiertos urbanos y periurbanos. Estos espacios deben de constituirse como elementos medioambientales eficaces, para incrementar la resiliencia urbana. La renovación de las bases de datos del planeamiento, incluyendo la creación de nuevas bases temáticas para analizar el espacio público, juntamente con el análisis crítico de las figuras de planificación vigentes, ha desvelado que el planeamiento instrumental ha desdibujado los objetivos principales del plan general de ordenación del 93.El objetivo es la fijación de los criterios que han de impregnar las nuevas soluciones de planeamiento y de proyectos urbanos, en base a los problemas detectados en la fase de diagnosis y elaboración de indicadores.La metodología se basa en la existencia de una doble complejidad en el proyecto de los espacios abiertos: la lógica de los recorridos ciudadanos o “cauces urbanos”, y la lógica del valor medioambiental encarnada en el ciclo del agua o “caminos de lluvia”.“Cauces urbanos.” La fijación de directrices se ha hecho en base a los siguientes criterios:• La estructura de los ejes cívicos debe ir facilitando la creación de una red continua de espacios que estructuren los diferentes vecindarios de la ciudad. Estos ejes se han ido desdibujando a medida que el planeamiento se ha hecho más cortoplacista e instrumental• La madurez de la configuración del continuo urbano limita la creación de nuevos parques: la ampliación de los espacios libres debe ir de la mano de la reconfiguración de las secciones de grandes calles, avenidas y espacios peatonales.• No son aceptables las discontinuidades detectadas en las principales redes de peatones. Las infraestructuras de transporte privado han sido las únicas en proveer las comunicaciones intermunicipales.• La nueva ordenación de la ciudad ya no puede estar dominada por las dinámicas de crecimiento ni por la construcción de nuevas infraestructuras.• Es necesario plantear la continuidad de los espacios abiertos urbanos con la red de espacio periurbano y no urbanizable, de modo que no presenten discontinuidades.“Caminos de lluvia.“ Es preciso introducir elementos de resiliencia urbana en la concreción de estos espacios de oportunidad. Debemos rearmar los proyectos urbanos con contenidos ecosistémicos:• El ciclo del agua, en sus tres momentos (emisión/ riego, transporte/ geometría y modelización, recepción/ infiltración) es el elemento que encarna este cambio. Este ciclo del agua modela asimismo nuevas tipologías de espacios verdes.Los datos utilizados han sido: Mapas de régimen urbanístico, topografías digitales, mapificación de actividades, zonas de posible transformación, espacios libres, estudios de movilidad. Análisis de la pluviometría, del suelo. Análisis de biodiversidad y vegetación. Experiencia municipal propia.Los espacios libres se ordenan con 2 instrumentos de planificación: el Plan Director del Espacio Abierto Urbano (en tramitación) y el Plan Director del Verde Urbano (en redacción)La ordenación del espacio abierto urbano consiste en:• Propuesta de la red de espacio abierto: Definición de la red de espacios libres y ejes cívicos principales - red peatonal + Identificación de las principales conectividades del espacio abierto urbano y el periurbano, que ha desembocado en una revisión del planeamiento del suelo no urbanizable• Identificación de los principales proyectos de ciudad para llegar a completar el modelo previsto.• Definición de los ámbitos de transformación y de gestión pendientes.• Análisis global de la compatibilidad con las otras redes: ciclista, transporte público, viaria básica…• Reequilibrio mediante la ampliación del espacio naturalizado y de peatones con directrices para los proyectos del Área de Urbanismo.Por otro lado en estos momentos estamos desarrollando el Plan Director del Verde Urbano, para describir los criterios de Infraestructura verde que los espacios verdes deben de satisfacer relevantes desde el punto de vista medioambiental.El análisis crítico de la planificación territorial y urbanística, así como la propuesta dejan entrever:• La falta de coordinación en el proceso de planificación de nuevos crecimientos y la dotación de infraestr Tomàs de Castro Borregán ucturas en el contexto del Vallès.• La pérdida de vigencia del modelo de ciudad planteado por el Plan general en algunos aspectos.• El gran potencial cualitativo y cuantitativo del reequilibrio funcional de la red de ejes cívicos en potenciación y conexión de los espacios libres y en la mejora ambiental de las ciudades. Per poder fer front a la creixent artificialització del medi, és necessària l'ordenació i protecció dels espais oberts urbans i periurbans. Aquests espais deuen constituir-se com elements mediambientals eficaços, per incrementar la resiliència urbana. La renovació de les bases de dades de planejament, incloent la creació de noves bases temàtiques per analitzar l'espai públic, juntament amb l'anàlisi crítica de les figures de planificació vigents, ha revelat que el planejament instrumental ha desdibuixat els objectius principals de el pla general d' ordenació del 93.L'objectiu és la fixació dels criteris que han d'impregnar les noves solucions de planejament i de projectes urbans, en base als problemes detectats en la fase de diagnosi i elaboració d'indicadors.La metodologia es basa en l'existència d'una doble complexitat en el projecte dels espais oberts: la lògica dels recorreguts ciutadans o "lleres urbanes", i la lògica de la valor mediambiental encarnada en el cicle de l'aigua o "camins de pluja"."Lleres urbans." La fixació de directrius s'ha fet en base als següents criteris:• L'estructura dels eixos cívics ha d'anar facilitant la creació d'una xarxa contínua d'espais que estructuren els diferents veïnats de la ciutat. Aquests eixos s'han anat desdibuixant a mesura que el planejament s'ha fet més curt termini i instrumental• La maduresa de la configuració del continu urbà limita la creació de nous parcs: l'ampliació dels espais lliures ha d'anar de la mà de la re-configuració de les seccions de grans carrers, avingudes i espais per als vianants.• No són acceptables les discontinuïtats detectades en les principals xarxes de vianants. Les infraestructures de transport privat han estat les úniques en proveir les comunicacions intermunicipals.• La nova ordenació de la ciutat ja no pot estar dominada per les dinàmiques de creixement ni per la construcció de noves infraestructures.• Cal plantejar la continuïtat dels espais oberts urbans amb la xarxa d'espai periurbà i no urbanitzable, de manera que no presentin discontinuïtats."Camins de pluja." Cal introduir elements de resiliència urbana a la concreció d'aquests espais d'oportunitat. Hem de rearmar els projectes urbans amb continguts ecosistèmics:• El cicle de l'aigua, en els seus tres moments (emissió / reg, transport / geometria i modelització, recepció / infiltració) és l'element que encarna aquest canvi. Aquest cicle de l'aigua modela així mateix noves tipologies d'espais verds.Les dades utilitzades han estat: Mapes de règim urbanístic, topografies digitals, mapificació d'activitats, zones de possible transformació, espais lliures, estudis de mobilitat. Anàlisi de la pluviometria, de terra. Anàlisi de biodiversitat i vegetació. Experiència municipal pròpia.Els espais lliures s'ordenen amb 2 instruments de planificació: el Pla Director de l'Espai Obert Urbà (en tramitació) i el Pla Director del Verd Urbà (en redacció)L'ordenació de l'espai obert urbà consisteix en:• Proposta de la xarxa d'espai obert: Definició de la xarxa d'espais lliures i eixos cívics principals - xarxa de vianants + Identificació de les principals connectivitats de l'espai obert urbà i el periurbà, que ha desembocat en una revisió de planejament del sòl no urbanitzable• Identificació dels principals projectes de ciutat per arribar a completar el model previst.• Definició dels àmbits de transformació i de gestió pendents.• Anàlisi global de la compatibilitat amb les altres xarxes: ciclista, transport públic, viària bàsica ...• Reequilibri mitjançant l'ampliació de l'espai naturalitzat i de vianants amb directrius per als projectes de l'Àrea d'Urbanisme.D'altra banda, a hores d'ara estem desenvolupant el Pla Director del Verd Urbà, per descriure els criteris d'Infraestructura verda que els espais verds deuen satisfer rellevants des del punt de vista mediambiental.L'anàlisi crítica de la planificació territorial i urbanística, així com la proposta deixen entreveure:• La manca de coordinació en el procés de planificació de nous creixements i la dotació d'infraestructures en el context del Vallès.• La pèrdua de vigència de el model de ciutat plantejat pel Pla general en alguns aspectes.• El gran potencial qualitatiu i quantitatiu del reequilibri funcional de la xarxa d'eixos cívics a potenciació i connexió dels espais lliures i en la millora ambiental de les ciutats. In order to face the growing artificialization of the environment, the management and protection of urban and peri-urban open spaces is necessary. These spaces must be constituted as effective environmental elements, to increase urban resilience. The renewal of planning databases, including the creation of new thematic bases to analyze public space, together with the critical analysis of current planning figures, has revealed that instrumental planning has blurred the main objectives of the general plan of ordination of 93.The objective is to establish the criteria that must be impregnated in new urban planning and project solutions, based on the problems detected in the diagnosis and indicator development phase.The methodology is based on the existence of a double complexity in the project of open spaces: the logic of citizen routes or "urban channels", and the logic of environmental value embodied in the water cycle or "rain roads"."Urban channels." The setting of guidelines has been made based on the following criteria:• The structure of the civic axes must gradually facilitate the creation of a continuous network of spaces that structure the different neighborhoods of the city. These axes have been blurred as planning has become more short-term and instrumental• The maturity of the configuration of the urban continuum limits the creation of new parks: the expansion of free spaces must go hand in hand with the reconfiguration of sections of large streets, avenues and pedestrian spaces.• Discontinuities detected in the main pedestrian networks are not acceptable. Private transport infrastructures have been the only ones to provide inter-municipal communications.• The new organization of the city can no longer be dominated by growth dynamics or by the construction of new infrastructures.• It is necessary to consider the continuity of urban open spaces with the network of peri-urban and undeveloped spaces, so that they do not present discontinuities."Rain roads." It is necessary to introduce elements of urban resilience in the realization of these opportunities. We must rearm urban projects with ecosystem content:• The water cycle, in its three moments (emission / irrigation, transport / geometry and modeling, reception / infiltration) is the element that embodies this change. This water cycle also shapes new types of green spaces.The data used have been: Urban planning maps, digital topographies, activity mapping, areas of possible transformation, open spaces, mobility studies. Analysis of rainfall, soil. Analysis of biodiversity and vegetation. Own municipal experience.The free spaces are ordered with 2 planning instruments: The Master Plan of the Urban Open Space (in process) and the Master Plan of Urban Green (in writing)The management of urban open space consists of:• Proposal for the open space network: Definition of the network of free spaces and main civic axes - pedestrian network + Identification of the main connectivities of urban and peri-urban open space, which has led to a review of non-developable land planning• Identification of the main city projects to complete the planned model.• Definition of pending transformation and management areas.• Global analysis of compatibility with other networks: cyclist, public transport, basic road ...• Rebalancing by expanding the naturalized and pedestrian space with guidelines for Urban Planning Area projects.On the other hand, we are currently developing the Urban Green Master Plan, to describe the criteria of green infrastructure that green spaces must satisfy, relevant from an environmental point of view.The critical analysis of territorial and urban planning, as well as the proposal, hint:• The lack of coordination in the planning process for new growths and the provision of infrastructure in the context of Vallès.• The loss of validity of the city model proposed by the General Plan in some aspects.• The great qualitative and quantitative potential of the functional rebalancing of the network of civic axes in empowerment and connection of open spaces and in the environmental improvement of cities. Agradecimiento a todos los compañeros de l’Ajuntament de Sabadell que han colaborado en este proyecto: Servei de Planificació Urbanística: Josep Torras Torra,Rosa Folch; Servei d’Obres Públiques: Cristina Lòpez, Albert Cornellas, Josep Solé, Joan Sotillos, Lluís Fontanet, Carlos Fernández, Xavier Castrillón, Encarna Naranjo; Secció Vialitat: Andrés Rodríguez, Gemma Garcia; Secció d’Infraestructura Urbana: Jordi Viu; Secció de Jardineria: Joan Gual, Albert Castejón, Fernando Lafuente, Anna Lleixà, Francisca Martínez; Coordinació Àrea de Cohesió Territorial 2017-2019: Xavier Ludevid, 2019-Antoni Serra.

La realidad virtual se ha acercado a todos los estratos de la población. Utilizar el Google Maps para ensayar un futuro recorrido es una actividad habitual entre los ciudadanos. Esta comodidad en la adquisición de información ordenada, fácil y correctamente interpretable de forma geoespacial, incluso por personas legas en la lectura de planos, es un activo que se ha colado en nuestras vidas. Los agentes transformadores de las realidades urbanas deben de aprovecharse de las nuevas tecnologías para el desarrollo de ciudades inteligentes, sostenibles, eficientes económicamente y socialmente integradoras. Sabadell es una ciudad de poco más de 200000 habitantes, cuya comarca aloja más de 900000 habitantes y una gran variedad de actividad empresarial. El sector de la construcción representa alrededor de un 6% del total facturado anualmente.Descripción de los desafíos que suponen la migración hacia el modelado y estructuración digital de una ciudad mediana de 200.000 habitantes en el contexto de una administración flaca y entumecida por 10 años consecutivos de crisis económica.Experiencia propia municipal y comparación con otras experiencias de referencia en otras administraciones cercanas (Área Metropolitana de Barcelona y Infrastructures.cat), y con otras instituciones locales que impulsan el cambio digital como pueden ser el Institut de Tecnologia de la Construcció, la comisión es.BIM del Ministerio de Fomento, el GuBIMcat (Grup d’Usuaris BIM de Catalunya), etc.Experiencias propias en el desarrollo de distintos proyectos urbanos, tanto en las fases de redacción de anteproyecto y proyecto ejecutivo, tanto de modelado y de comunicación con los distintos gestores, licitación. Estos proyectos han servido de prueba- piloto, previa a la generalización y sistematización de la experiencia. Ahora mismo estamos pendientes tanto de la puesta en obra de proyectos realizados con esta metodología, como su posterior gestión o mantenimiento, para tener la oportunidad de evaluar el ciclo completo de vida de les infraestructuras.Ha sido dentro de esta legislatura, concretamente en el periodo 2017- 2019, dentro de la administración municipal de Sabadell. En un primer momento realizado casi de forma velada, casi imperceptible, sin que parase la maquinaria municipal, que no pareciera que costaba. En un segundo momento, con nuevos aliados dentro de la administración municipal, y con la ayuda de departamentos claves, Informática, Recursos HumanosLos resultados a nivel de comunicativo, tanto con la ciudadanía como con el resto de gestores del “patrimonio municipal” son espectaculares, pues, a menudo, las dificultades de la lectura y comprensión espacial de les propuestas, representaban un hándicap insalvable. La participación ciudadana no es posible sin una comprensión de les propuestas de cambios. La extensión de la metodología ya aparece como una dificultad mayúscula. La reducción progresiva de la dotación humana y material dentro de las administraciones de nuestro entorno y en esta última década, así como su envejecimiento, aparece como un serio escollo para la modernización. Falta, asimismo, un cierto aprecio de la vocación innovadora. Parece que el día a día, deja poco espacio para la innovación.El avance en cualquier campo, y también en el tecnológico, supone en la actualidad un sobrecoste que, de momento, no todos los gestores de los recursos municipales (humanos, técnicos, materiales) están dispuestos de forma proactiva a ceder. Esta metodología, que tiene un componente de fácil comunicación, es fácil de promocionar a nivel de altos mandos.La dificultad, más allá de la comunicación estriba en una eficaz implementación, para obtener un incremento relevante de la productividad, mediante la automatización del mayor número posible de funciones, así como de tener la información útil sistematizada, clasificada y ordenada para el mantenimiento posterior. Es necesario tener en la mente el principio de eficacia a largo plazo, para evitar que las urgencias de hoy no nos impidan allanar el futuro para la mejora de la productividad de mañana. Por otro lado, es preciso extender, publicar y democratizar los avances tecnológicos para tener un retorno en la actividad industrial del sector tanto a nivel comarcal como a nivel nacional. La realitat virtual s'ha acostat a tots els estrats de la població. Utilitzar el Google Maps per assajar un futur recorregut és una activitat habitual entre els ciutadans. Aquesta comoditat en l'adquisició d'informació ordenada, fàcil i correctament interpretable de forma geoespacial, fins i tot per persones llegues en la lectura de plànols, és un actiu que s'ha colat en les nostres vides. Els agents transformadors de les realitats urbanes han d'aprofitar-se de les noves tecnologies per al desenvolupament de ciutats intel·ligents, sostenibles, eficients econòmicament i socialment integradores. Sabadell és una ciutat de poc més de 200000 habitants, la comarca allotja més de 900000 habitants i una gran varietat d'activitat empresarial. El sector de la construcció representa al voltant d'un 6% del total facturat anualment.Descripció dels desafiaments que suposen la migració cap al modelatge i estructuració digital d'una ciutat mitjana de 200.000 habitants en el context d'una administració flaca i entumida per 10 anys consecutius de crisi econòmica.Experiència pròpia municipal i comparació amb altres experiències de referència en altres administracions properes (Àrea Metropolitana de Barcelona i Infrastructures.cat), i amb altres institucions locals que impulsen el canvi digital com poden ser l'Institut de Tecnologia de la Construcció, la comissió és. BIM de el Ministeri de Foment, el GuBIMcat (Grup d'Usuaris BIM de Catalunya), etc.Experiències pròpies en el desenvolupament de diferents projectes urbans, tant en les fases de redacció d'avantprojecte i projecte executiu, tant de modelatge i de comunicació amb els diferents gestors, licitació. Aquests projectes han servit de prova- pilot, prèvia a la generalització i sistematització de l'experiència. Ara mateix estem pendents tant de la posada en obra de projectes realitzats amb aquesta metodologia, com la seva posterior gestió o manteniment, per tenir l'oportunitat d'avaluar el cicle complet de vida de les infraestructures.Ha estat dins d'aquesta legislatura, concretament en el període 2017- 2019, dins de l'administració municipal de Sabadell. En un primer moment realitzat gairebé de forma vetllada, gairebé imperceptible, sense que parés la maquinària municipal, que no semblés que costava. En un segon moment, amb nous aliats dins de l'administració municipal, i amb l'ajuda de departaments claus, Informàtica, Recursos HumansEls resultats a nivell de comunicatiu, tant amb la ciutadania com amb la resta de gestors de el "patrimoni municipal" són espectaculars, doncs, sovint, les dificultats de la lectura i comprensió espacial de les propostes, representaven un handicap insalvable. La participació ciutadana no és possible sense una comprensió de les propostes de canvis. L'extensió de la metodologia ja apareix com una dificultat majúscula. La reducció progressiva de la dotació humana i material dins de les administracions del nostre entorn i en aquesta última dècada, així com el seu envelliment, apareix com un seriós escull per a la modernització. Falta, així mateix, una certa estima de la vocació innovadora. Sembla que el dia a dia, deixa poc espai per a la innovació.L'avanç en qualsevol camp, i també en el tecnològic, suposa en l'actualitat un sobrecost que, de moment, no tots els gestors dels recursos municipals (humans, tècnics, materials) estan disposats de manera proactiva a cedir. Aquesta metodologia, que té un component de fàcil comunicació, és fàcil de promocionar a nivell d'alts comandaments.La dificultat, més enllà de la comunicació rau en una eficaç implementació, per obtenir un increment rellevant de la productivitat, mitjançant l'automatització del major nombre possible de funcions, així com de tenir la informació útil sistematitzada, classificada i ordenada per al manteniment posterior. Cal tenir en la ment del principi d'eficàcia a llarg termini, per evitar que les urgències d'avui no ens impedeixin aplanar el futur per a la millora de la productivitat de demà. D'altra banda, cal estendre, publicar i democratitzar els avenços tecnològics per tenir un retorn a l'activitat industrial de el sector tant a nivell comarcal com a nivell nacional. Virtual reality has approached all strata of the population. Using Google Maps to rehearse a future route is a common activity among citizens. This comfort in the acquisition of ordered information, easily and correctly interpretable in a geospatial way, even by lay people in the reading of plans, is an asset that has crept into our lives. The transforming agents of urban realities must take advantage of new technologies for the development of smart, sustainable, economically efficient and socially inclusive cities. Sabadell is a city of just over 200,000 inhabitants, whose region is home to more than 900,000 inhabitants and a wide variety of business activities. The construction sector represents around 6% of the total invoiced annually.Description of the challenges of migration to digital modeling and structuring of a median city of 200,000 inhabitants in the context of a skinny and numb administration for 10 consecutive years of economic crisis.Own municipal experience and comparison with other benchmark experiences in other nearby administrations (Barcelona Metropolitan Area and Infrastructures.cat), and with other local institutions that promote digital change, such as the Institut de Tecnologia de la Construcció, the commission is. BIM of the Ministry of Public Works, GuBIMcat (Grup d'Usuaris BIM de Catalunya), etc.Own experiences in the development of different urban projects, both in the preliminary project and executive project drafting phases, both modeling and communication with the different managers, tender. These projects have served as a pilot test, prior to the generalization and systematization of the experience. Right now we are pending both the implementation of projects carried out with this methodology, as well as their subsequent management or maintenance, to have the opportunity to evaluate the complete life cycle of the infrastructure.It has been within this legislature, specifically in the period 2017-2019, within the municipal administration of Sabadell. At first, it was carried out almost in a veiled, almost imperceptible way, without the municipal machinery stopping, which did not seem to cost. In a second moment, with new allies within the municipal administration, and with the help of key departments, IT, Human ResourcesThe results at the communication level, both with citizens and with the rest of the managers of the "municipal heritage" are spectacular, since, often, the difficulties of reading and spatial understanding of the proposals represented an insurmountable handicap. Citizen participation is not possible without an understanding of the proposals for changes. The extension of the methodology already appears as a major difficulty. The progressive reduction of the human and material endowment within the administrations of our environment and in this last decade, as well as its aging, appears as a serious obstacle to modernization. Likewise, a certain appreciation of the innovative vocation is lacking. It seems that day to day leaves little room for innovation.Progress in any field, and also in technology, is currently an extra cost that, at the moment, not all managers of municipal resources (human, technical, material) are proactively willing to give up. This methodology, which has an easy communication component, is easy to promote at the top level.The difficulty, beyond communication, lies in an effective implementation, to obtain a significant increase in productivity, by automating as many functions as possible, as well as having useful information systematized, classified and ordered for subsequent maintenance. It is necessary to keep in mind the principle of long-term effectiveness, to avoid that today's emergencies do not prevent us from paving the way for the improvement of tomorrow's productivity. On the other hand, it is necessary to extend, publish and democratize technological advances in order to have a return in the industrial activity of the sector, both at regional and national level.

The necessary physical properties for CuAlBe and, also tentatively, for NiTi alloys are analyzed at mesoscopic scale via static and dynamic contributions. The long time scale of the civil engineering (more than 10 or 20 years) requires analysis of the diffusion effects acting on microscopic scales. Simplified models for CuAlBe and NiTi dampers are built inside the ANSYS software scheme ensuring faster simulation for a three arch (or portico) in a family house. The dynamic simulation using accelerations of actual quakes (i.e., El Centro) shows that the SMA dampers reduce the amplitude of free oscillations by, at least, a factor two.