Search

El present article valora exactament l’evolució que hi ha hagut, en aquest període de temps, en els tres camps clau per al desenvolupament d’un mercat central: l’oferta (nombre d’operadors), la demanda (tipologia de compradors) i el producte (procedència). I ho fa, per fer-ho més entenedor, a través de tres quadres que, de forma esglaonada en el temps, deixen constància de com s’han produït aquests canvis en el marc d’una plataforma privilegiada on coincideixen habitualment els compradors i els venedors de producte fresc. La concentració empresarial del sector majorista i la seva adequació a tots els perfils de compradors creiem que responen a la baula necessària per aquest sector agroalimentari. I s’explica el perquè dels canvis a través del paper del gran protagonisme de tots ells, que no és altre que el consumidor. La seva quotidiana compra de producte fresc marca el que es ven i el que no, on es fa i on no, perquè les seves preferències van decantant productes i orígens que es venen i establiments, que acaben obrint més punts de venda o, al contrari, els acaben tancant.La implacable llei de l’oferta i la demanda agafa tota la seva força en la relació entre el productor/majorista/detallista i el consumidor. El consumidor penalitza i/o premia el producte venut en la botiga més adequada. Fins i tot l’anàlisi de totes aquestes dades podria ser, de ben segur, duta a terme per sociòlegs que hi trobarien explicacions de molt d’interès. Cinquanta anys és un bon període per seure i repassar aquesta petita part de la història d’aquest sector per qui ha estat en un lloc privilegiat i vol aportar en aquest escrit tot el que ha après, amb la màxima transparència en totes les xifres i els comentaris expressats., This paper looks at the evolution which has taken place over the last fifty years in three fields of key importance for the development of a central market: the supply (the number of operators), the demand (the typology of buyers), and products (their origin). In order to enhance the understanding of these aspects, they are presented in three tables which highlight exactly how the respective changes have occurred over time within the framework of the market, an important facility where buyers and sellers meet to deal in fresh food products. We consider that the concentration of the wholesale sector in this facility and the suitable adaptation of its operators to all profiles of buyers form an essential link in the circuit of our agri-food industry. Likewise, we explain the changes which have come about on the basis of the outstanding role played by consumers. Indeed, the daily purchase of fresh products by consumers determines what is and what is not sold, as well as where the products are and are not produced, because consumers’ preferences are the determining factor as to which products and origins are sold, and as to whether establishments for their sale are opened or closed. The implacable law of supply and demand applies in all its force to the relation between producers, wholesalers, retailers and consumers. Consumers penalise or reward the products depending on whether they are sold or not in the most suitable establishments. It may be noted that the figures presented here could be profitably assessed by sociologists, who would doubtless reach some very interesting conclusions on the basis of their study. Fifty years is a very suitable period for partly reviewing the history of the sector on the part of someone who has had the privilege of working in a place of capital importance and who wishes to present all the essential figures together with a set of conclusions expressed in very clear terms.

El present article valora exactament l’evolució que hi ha hagut, en aquest període de temps, en els tres camps clau per al desenvolupament d’un mercat central: l’oferta (nombre d’operadors), la demanda (tipologia de compradors) i el producte (procedència). I ho fa, per fer-ho més entenedor, a través de tres quadres que, de forma esglaonada en el temps, deixen constància de com s’han produït aquests canvis en el marc d’una plataforma privilegiada on coincideixen habitualment els compradors i els venedors de producte fresc. La concentració empresarial del sector majorista i la seva adequació a tots els perfils de compradors creiem que responen a la baula necessària per aquest sector agroalimentari. I s’explica el perquè dels canvis a través del paper del gran protagonisme de tots ells, que no és altre que el consumidor. La seva quotidiana compra de producte fresc marca el que es ven i el que no, on es fa i on no, perquè les seves preferències van decantant productes i orígens que es venen i establiments, que acaben obrint més punts de venda o, al contrari, els acaben tancant.La implacable llei de l’oferta i la demanda agafa tota la seva força en la relació entre el productor/majorista/detallista i el consumidor. El consumidor penalitza i/o premia el producte venut en la botiga més adequada. Fins i tot l’anàlisi de totes aquestes dades podria ser, de ben segur, duta a terme per sociòlegs que hi trobarien explicacions de molt d’interès. Cinquanta anys és un bon període per seure i repassar aquesta petita part de la història d’aquest sector per qui ha estat en un lloc privilegiat i vol aportar en aquest escrit tot el que ha après, amb la màxima transparència en totes les xifres i els comentaris expressats., This paper looks at the evolution which has taken place over the last fifty years in three fields of key importance for the development of a central market: the supply (the number of operators), the demand (the typology of buyers), and products (their origin). In order to enhance the understanding of these aspects, they are presented in three tables which highlight exactly how the respective changes have occurred over time within the framework of the market, an important facility where buyers and sellers meet to deal in fresh food products. We consider that the concentration of the wholesale sector in this facility and the suitable adaptation of its operators to all profiles of buyers form an essential link in the circuit of our agri-food industry. Likewise, we explain the changes which have come about on the basis of the outstanding role played by consumers. Indeed, the daily purchase of fresh products by consumers determines what is and what is not sold, as well as where the products are and are not produced, because consumers’ preferences are the determining factor as to which products and origins are sold, and as to whether establishments for their sale are opened or closed. The implacable law of supply and demand applies in all its force to the relation between producers, wholesalers, retailers and consumers. Consumers penalise or reward the products depending on whether they are sold or not in the most suitable establishments. It may be noted that the figures presented here could be profitably assessed by sociologists, who would doubtless reach some very interesting conclusions on the basis of their study. Fifty years is a very suitable period for partly reviewing the history of the sector on the part of someone who has had the privilege of working in a place of capital importance and who wishes to present all the essential figures together with a set of conclusions expressed in very clear terms.

Estimating the wheat grain yield can be of great help for farmers and institutions. This is especially relevant in the European Union, within the framework of the Common Agricultural Policy (CAP). At regional level, it allows identification of the most suitable places for growing wheat and analysing special factors that affect the yield of the crop. At farm level, it helps to improve agricultural management by managing crop inputs in a more timely manner, also assisting to plan crop prices and stock management. The Sentinel-2 (S2) satellite, with a five-day revisit period, high spatial resolution and 13-band spectral resolution, enables more exhaustive monitoring of phenology and physiological attributes throughout the crop cycle at field scale. The objective of this work is to evaluate the suitability of several vegetation indices calculated from data obtained from Sentinel-2 images for the estimation of wheat yield at plot level. For this reason, information has been extracted from a set of images obtained during the crop cycle and the yield at the end of the crop for the 2020-2021 agricultural campaign. It has been determined in 10 wheat plots located in the following counties of Catalonia; Bages, Osona, Selva and Moianès. The relation between various vegetation indices related to biomass, chlorophyll content, and crop water content and yield have been studied. The results show that the vegetation indices obtained in the phenological stage of pasty grain (end of the crop cycle) are more suitable for estimating yield. The vegetation index that provides the best estimates of yield is that of water content, with a determination coefficient of 0,78 in the phenological stage of pasty grain., Estimar el rendiment del gra de blat pot ser una gran ajuda per agricultors i institucions. Això és especialment rellevant a la Unió Europea, en el marc de la Política Agrària Comuna (PAC). A nivell regional permet identificar els lloc més adequats per al cultiu de blat i analitzar factors espacials que afecten al rendiment del cultiu. A nivell d'explotació ajuda a millorar el maneig agrícola i administrar de manera més oportuna els inputs del cultiu, també ajuda a planificar preus de les collites i gestió d'estocs. El satèl·lit Sentinel-2 (S2), amb un període de revisita de cinc dies, una alta resolució espacial i una resolució espectral de 13 bandes , possibilita un seguiment més exhaustiu de la fenologia i dels atributs fisiològics al llarg del cicle del cultiu a escala de camp. L'objectiu d'aquest treball és avaluar l'aptitud de diversos índexs de vegetació calculats a partir de dades obtingudes d'imatges Sentinel-2 per a l'estimació del rendiment de blat a nivell de parcel·la. Per això s'ha extret informació d'un conjunt d'imatges obtingudes durant el cicle de cultiu i s'ha determinat el rendiment a final de cultiu per a la campanya agrícola de 2020-2021 en 10 parcel·les de blat situades a Catalunya, a les comarques del Bages, Osona, la Selva i el Moianès. S'han estudiat les relacions entre diversos índex de vegetació relacionats amb la biomassa, el contingut de clorofil·la i el contingut d'aigua del cultiu i el rendiment. Els resultats mostren que els índexs de vegetació obtinguts a l'estadi fenològic de gra pastós (final del cicle de cultiu) són més aptes per a estimar el rendiment. L'índex de vegetació que proporciona millors estimacions del rendiment és el de contingut d'aigua, amb un coeficient de determinació de 0,78 a l'estadi fenològic de gra pastós., Estimar el rendimiento del grano de trigo puede ser una gran ayuda para agricultores e Instituciones. Esto es especialmente relevante en la Unión Europea, en el marco de la Política Agraria Común (PAC). A nivel regional permite identificar los lugares más adecuados para el cultivo de trigo y analizar factores especiales que afectan al rendimiento del cultivo. A nivel de explotación ayuda a mejorar el manejo agrícola y administrar de forma más oportuna los inputs del cultivo, también ayuda a planificar precios de las cosechas y gestión de stocks. El satélite Sentinel-2 (S2), con un período de revisita de cinco días, una alta resolución espacial y una resolución espectral de 13 bandas, posibilita un seguimiento más exhaustivo de la fenología y de los atributos fisiológicos a lo largo del ciclo del cultivo a escala de campo. El objetivo de este trabajo es evaluar la aptitud de varios índices de vegetación calculados a partir de datos obtenidos de imágenes Sentinel-2 para la estimación del rendimiento de trigo a nivel de parcela. Para eso se ha extraído información de un conjunto de imágenes obtenidas durante el ciclo de cultivo y se ha determinado el rendimiento a final de cultivo para la campaña agrícola de 2020-2021 en 10 parcelas de trigo situadas en Cataluña, en las comarcas del Bages, Osona, la Selva y el Moianès. Se han estudiado las relaciones entre varios índices de vegetación relacionados con la biomasa, el contenido de clorofila y el contenido de agua del cultivo y el rendimiento. Los resultados muestran que los índices de vegetación obtenidos en el estadio fenológico de grano pastoso (final del ciclo de cultivo) son más aptos para estimar el rendimiento. El índice de vegetación que proporciona mejor estimación del rendimiento es el de contenido de agua, con un coeficiente de determinación de 0,78 en el estadio fenológico de grano pastoso