Search

Objectius de Desenvolupament Sostenible::11 - Ciutats i Comunitats Sostenibles, Postprint (published version)

El conjunt històric de Sant Marçal està constituït per l’ermita, un petit cementiri annex al costat nord, i l’antic priorat que, després de perdre la seva funció religiosa, durant molts anys va ser masia i un alberg d’excursionistes, parada obligatòria en les excursions entre les Agudes i Matagalls. Actualment, l’antic monestir acull un agradós hotel i restaurant, Objectius de Desenvolupament Sostenible::11 - Ciutats i Comunitats Sostenibles, Preprint

En aquest article explicarem l’arquitectura romànica (i la seva evolució) en el territori de la baronia de Savassona, començant pel seu castell, per les esglésies de Sant Pere i de Sant Feliuet de Savassona, la de Sant Esteve de Tavèrnoles i la de Santa Maria de Vilanova de Sau. També aprofitarem per explicar la llegenda de la font de la Baronessa, i per evidenciar el que popularment s’anomena el bosc Màgic de Savassona, amb unes pedres monumentals d’origen prehistòric però amb una forta influència del món medieval., Objectius de Desenvolupament Sostenible::11 - Ciutats i Comunitats Sostenibles, Postprint (published version)

Objectius de Desenvolupament Sostenible::11 - Ciutats i Comunitats Sostenibles, Preprint

Objectius de Desenvolupament Sostenible::11 - Ciutats i Comunitats Sostenibles, Preprint

Sant Pere de Vilamajor is an extensive municipal area of great natural and historical value, embedded in the history of Catalonia. The Torre Roja is an almost thousand-year-old Romanesque bell tower, of considerable architectural and monumental interest, which has undergone modifications throughout its life, and which had arrived well into the 21st century with serious maintenance problems. The pathologies have been resolved by the restoration works carried out during 2023-2024 by the Generalitat de Catalunya, with the aim of achieving a triple objective: guaranteeing the conservation of the monument, providing it with security measures and renovating -its obsolete facilities so that the public can visit the monument. Once the works are finished, guided tours and activities to disseminate and interpret the fortified core of La Força and the Rorra Roja will be organized from the La Mongia center in Vilamajor., Objectius de Desenvolupament Sostenible::11 - Ciutats i Comunitats Sostenibles, Postprint (published version)

Objectius de Desenvolupament Sostenible::11 - Ciutats i Comunitats Sostenibles, Preprint

Objectius de Desenvolupament Sostenible::11 - Ciutats i Comunitats Sostenibles, Preprint

Objectius de Desenvolupament Sostenible::4 - Educació de Qualitat, Preprint

Objectius de Desenvolupament Sostenible::4 - Educació de Qualitat, Preprint

Objectius de Desenvolupament Sostenible::4 - Educació de Qualitat, Preprint

Els estudis sobre bona part de l’escultura catalana d’època romànica han anat estretament lligats, com no podia ser d’altra manera, als de l’arquitectura. El panorama historiogràfic que aquí es presenta s’estructura a partir d’una sèrie de temes rellevants que al nostre entendre han marcat les recerques, sobretot de l’escultura que anomenem arquitectònica: el segle xi i els inicis de la decoració escultòrica de l’església, en pedra però també en estuc; el coneixement que tenim sobre els materials utilitzats i reutilitzats, així com sobre aspectes dels processos de treball dels tallers; la creació historiogràfica de suposats mestres, que ha intentat ordenar un panorama absent de noms d’artistes; el programa iconogràfic en el seu context; i la realitat de molts conjunts escultòrics que en un moment determinat van ser espoliats o desmuntats i que es conserven dispersos i descontextualitzats. S’acaba amb un apartat dedicat al mobiliari., Studies on much of the Catalan sculpture from the Romanesque period have naturally been closely associated with studies on the architecture from the same period. The historiographic story presented here is organised through a series of relevant themes that we believe have marked the research, especially on architectural sculpture: the eleventh century and the start of sculptural decoration of churches in both stone and stucco; the knowledge we have about the materials used and reused and aspects of the workshops’ work processes; the historiographic creations by the supposed masters, in a scene without the names of artists; the iconographic programme in its context; and the reality of many sculptural sets which at a some point were pillaged or disassembled and are now dispersed and decontextualised. This article ends with a section on furniture.

Catàleg de l'exposició sobre el romànic montsenyenc que es pot trobar als municipis de Sant Pere de Vilamajor i Cànoves i Samalús, Objectius de Desenvolupament Sostenible::4 - Educació de Qualitat, Preprint

Objectius de Desenvolupament Sostenible::4 - Educació de Qualitat, Objectius de Desenvolupament Sostenible::11 - Ciutats i Comunitats Sostenibles, Preprint

Las Guilleries es un macizo montañoso situado entre la cordillera Prelitoral Catalana y la cordillera Transversal, formando parte de ambas, entre las provincias de Girona y Barcelona. Limitan al oeste con la Plana de Vic, al sur con las estribaciones de la reserva de la biosfera del Montseny, al este con la depresión de la comarca de la Selva, y al norte con el altiplano de Collsacabra. Las Guilleries forman un conjunto difícil de delimitar, de unos 360 km2 repartidos entre una decena de municipios. 8.300 hectáreas de las Guilleries están protegidas por la figura del Espai Natural de Guilleries-Savassona, parque natural gestionado por la Diputación de Barcelona. En este artículo analizamos nueve ejemplos de románico construido en los dos principales municipios de las Guilleries, ambos situados en la zona levante del macizo: Santa Coloma de Farners y Sant Hilari Sacalm., Objectius de Desenvolupament Sostenible::11 - Ciutats i Comunitats Sostenibles, Postprint (published version)

A tot Catalunya sols hi ha dues esglésies antigues dedicades a Sant Segimon, i les dues curiosament estan situades al Montseny. Una és el santuari a peu de la carena de Matagalls, al municipi de Viladrau, on el sant hi va fer penitència; i l’altre és la modesta, i molt antiga, església de Sant Segimon del Bosc, situada al límit septentrional del municipi de Sant Feliu de Buixalleu. Totes dues esglésies sols disten dotze quilòmetres en línia recta, tot i que les separen la vall d’Arbúcies i la muntaya de les Agudes., Objectius de Desenvolupament Sostenible::4 - Educació de Qualitat, Postprint (published version)

Sant Celoni siempre ha mantenido fuertes vínculos con la montaña del Montseny, que ha proporcionado trabajo a sus habitantes, y también refugio en las épocas en que la inseguridad y el miedo condicionaban la vida de la población sometida a invasiones varias. En este artículo veremos cómo tres pequeñas iglesias románicas dieron nacimiento al municipio, situado estratégicamente al pie de la antigua Vía Augusta, el camino histórico romano que comunicaba la Península Ibérica con Roma, y que en la Edad Media se convertirá primeramente en la Strata Francisca , y posteriormente en el camí ral, el camino real que comunicaba Barcelona con Francia, discurriendo por el valle formado por el rio Tordera, que se origina en uno de los puntos más altos del Montseny y acaba en el Mediterráneo después de 55 kilómetros de recorrido., Objectius de Desenvolupament Sostenible::11 - Ciutats i Comunitats Sostenibles, Objectius de Desenvolupament Sostenible::4 - Educació de Qualitat, Postprint (published version)

Guilleries i Savassona són dos espais de gran valor natural, històric i cultural, que estan fortament lligats pel vincle comú del riu Ter i els embassaments de Sau i Susqueda. Les Guilleries, situades al costat oriental, es caracteritzen per la frondositat dels boscos juntament amb la gran presència d'aigua. Savassona, situada al costat occidental, tot i que manté la presència de boscos és un paisatge més agrícola. Guilleries-Savassona està força relacionat amb altres espais naturals: al nord Collsacabra; a l’est la Selva meridional; al sud el Montseny; i a ponent la Plana de Vic. És un àmbit que es fa difícil de delimitar, repartit entre dos comarques, la Selva a llevant i Osona a ponent. Exemple d’aquesta difícil delimitació, l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona, nom oficial de l’espai protegit per la Diputació de Barcelona, sols custodia 8.376 ha. repartides per cinc municipis. L’arquitectura romànica fou definida per primera vegada amb aquest nom al 1818 per l’arqueòleg francès Charles de Gerville, tot i que en un primer moment la paraula “romànic” no tenia l’accepció positiva que li donem avui sinó que era més aviat un terme despectiu. Malgrat el to desdenyós original, avui en dia l’arquitectura romànica suposa un toc de distinció, més enllà del seu innegable valor històric. En aquest llibre visitarem 35 exemples del romànic d’aquesta terra dura i difícil. Són esglésies i castells que es reparteixen entre onze municipis: Santa Coloma de Farners, Sant Sadurní d'Osormort, Sant Hilari Sacalm, Osor, Arbúcies, Vilanova de Sau, Sant Julià de Vilatorta, Calldetenes, Folgueroles, Tavèrnoles i les Masies de Roda., Objectius de Desenvolupament Sostenible::4 - Educació de Qualitat, Objectius de Desenvolupament Sostenible::11 - Ciutats i Comunitats Sostenibles, Postprint (published version)

Les Guilleries és un massís muntanyós català situat entre la Serralada Prelitoral i la Serralada Transversal, però alhora formant part de totes dues. El que caracteritza les Guilleries no són alts cims culminals sinó una munió de cingleres i valls amb orientacions als quatre vents. Per complicar una mica més la seva comprensió, està a cavall de les comarques de la Selva i Osona. La capital de les Guilleries és Sant Hilari Sacalm, municipi situat al centre d’un bast espai natural, en el que actua de vila en cap. Al nord-oest de Sant Hilari, es troba el municipi de Vilanova de Sau, famós pel voluminós embassament de Sau, que juntament amb el de Susqueda és un dels principals subministradors d’aigua del conjunt Aigües del Ter Llobregat (ATLL), que porta el preuat líquid fins la gran metròpoli barcelonina. Però Vilanova de Sau, a més de l’embassament, és un municipi que té una gran part bosquetana, paradigma dels boscos de les Guilleries, com es pot veure a l’entorn de les antigues parròquies de Sant Andreu de Bancells i Sant Pere de Castanyadell. Us proposem una ruta per gaudir d’un bellíssim entorn natural acompanyats per mostres d’arquitectura medieval catalana., Postprint (published version)

Aquest article analitza vint esglésies romàniques del bisbat de Vic al Montseny, algunes en municipis dins del parc natural (Viladrau, Seva, el Brull, Aiguafreda, Tagamanent), i d’altres de la regió històrica del Montseny (Espinelves, Taradell, Tona, Centelles). Disposades d’est a oest, i agrupades per municipis són: Sant Vicenç d’Espinelves, Sant Martí de Viladrau, Sant Miquel d’Espinzella, Santa Maria de Seva, Sant Cristòfol de la Castanya, Sant Martí del Brull, Sant Jaume de Viladrover, Sant Genís de Taradell, Sant Quirze de Subiradells, Sant Andreu de Tona, Sant Miquel de Vilageriu, Sant Antoni de les Codines, Sant Martí de Congost, Sant Miquel de Canyelles, Sant Salvador de l’Avencó, Sant Cebrià de la Móra, Sant Nicolau Vell, Sant Martí de Tagamanent, Santa Maria de Tagamanent, i Santa Eugènia del Congost., Objectius de Desenvolupament Sostenible::4 - Educació de Qualitat, Postprint (published version)

És necessari defensar el romànic que forma part de la història mil·lenària del Montseny. No sols cal protegir els edificis, i mantenir-los en adequat estat de conservació, sinó que és primordial consolidar l’entorn on s’han desenvolupat, ja sigui paratges rurals o urbans. La imatge dels temples s’ha configurat a través de centúries, i el deure actual és preservar aquestes esglésies tal i com ens han arribat a la nostra generació. Per primera vegada en la història, la humanitat és ara capaç d’arruïnar tot allò que el pas dels segles ha anat moldejant, i en el cas que ens ocupa d’esborrar el sentit dels temples centenaris romànics. Cal lluitar per conservar la topografia, el paisatge, els vorals del romànic del Montseny, però sense caure en la museïtzació sense vida de l’entorn, tal i com defensa el programa MaB de la Reserva de la Biosfera, en que a més de la conservació i protecció de la biodiversitat, també persegueix el desenvolupament econòmic i humà d'aquestes zones, afavorint la investigació del patrimoni i l'educació, per tal de llegar a les generacions futures aquesta immensa riquesa que són les esglésies romàniques del Montseny, com per exemple la Doma i Santa Maria del Camí, a la Garriga., Objectius de Desenvolupament Sostenible::11 - Ciutats i Comunitats Sostenibles, Postprint (published version)

The Romanesque in the Montseny is a basically humble art. In the villages of the Vallès area of the Natural Park, we can find more than thirty Romanesque architectural samples in different state of conservation and study, but in all of the temples what stands out is the unique position of the church in the territory, in a perfect symbiosis with the landscape and the topography of the place. These are small churches, which reproduce the common features that can be found in the Catalan Romanesque style, with the orientation of the apse to the east, the access through the south side, the capitals with simple vegetal elements, and the single naves covered with barrel vaults. The pictorial decoration is scattered across, and the sculpture is limited to chess, braids, lesenes and arcades ornamentations, because what really ennobles these constructions of the Vallès area is the landscape that surrounds them, always linked to the human presence that has been working on it., Objectius de Desenvolupament Sostenible::11 - Ciutats i Comunitats Sostenibles, Postprint (published version)

A l’Edat Mitjana al Montseny es generalitzen els establiments poblacionals d’una manera dispersa per tot el territori, i comencen a assentar-se diferents parròquies a mesura que s’intensifica l’explotació dels recursos naturals. Al segle X s’inicia una expansió demogràfica propiciada pel desenvolupament de la producció agrícola, gràcies a l'extensió dels conreus en noves terres, al perfeccionament de l'utillatge agrícola i a la millora dels recursos hidràulics. La creació d'excedents afavorí la creació d'una economia d'intercanvi, i s’engega la construcció d’esglésies repartides per tot el territori montsenyenc, fixant aquesta població que s’ha llençat a la colonització del massís. Les ermites romàniques del Montseny són senzilles, a vegades força humils, amb uns trets comuns que es solen repetir, com la orientació a l’est de l’absis, l’accés amb porta de mig arc pel costat de migdia, els capitells amb elements vegetals, i algunes petites decoracions amb escacs, trenes, mitges esferes i arcuacions. Malgrat les característiques similars, la seva implantació al lloc les fa úniques., Objectius de Desenvolupament Sostenible::4 - Educació de Qualitat, Postprint (published version)

Església d'estil romànic, s. XI- XII, amb absis semicircular, torre quadrada amb espadanya, construcció de carreus petits, tres naus tot integrant els darrers vestigis als edificis sobrevivents. Reconstrucció al 1936.

El Palau Episcopal de Barcelona és una edificació que recull la història arquitectònica de la ciutat des de la seva fundació, el segle i aC, fins al present. Situat sobre la muralla imperial, al costat de la porta Decumana, ha incorporat en fases successives noves edificacions, des del segle xii fins al xviii, que s’analitzen en l’estudi que forma part del pla director de restauració i conservació del monument., Postprint (published version)

El Montseny ha estat un massís poblat des de temps immemorial. Al mon medieval es generalitzen els establiments interiors al Montseny, d’una manera dispersa per tot el territori, quan s’intensifica l’explotació dels recursos naturals. Al segle X s’inicia una expansió demogràfica propiciada pel desenvolupament de la producció agrícola, gràcies a l'extensió dels conreus en noves terres, al perfeccionament de l'utillatge agrícola i a la millora dels recursos hidràulics. És just a les darreries del segle X que s’aborda la construcció d’esglésies repartides per tot el territori montsenyenc, fixant aquesta població que s’ha llençat a la colonització del massís. La característica principal d’aquestes esglésies romàniques és la solidesa que ha permès que arribin fins als nostres temps, sempre deixant empremta. El període romànic és pot definir des de finals del segle X fins a inicis del XIII, el que provoca que sota aquesta denominació podrem trobar edificis de característiques lleugerament diferents, de perfeccions variades, i també més o menys conservades. A Catalunya el romànic sempre ha estat un art apreciat, des dels orígens amb Pau Piferrer, Lluís Domènech i Montaner, Elies Rogent, Josep Gudiol, i sobretot per Josep Puig i Cadafalch, que va sintetitzar al 1920 l’essència del romànic a Catalunya en un petit llibret de 48 pàgines (“L’arquitectura romànica a Catalunya”)., Objectius de Desenvolupament Sostenible::4 - Educació de Qualitat, Postprint (published version)

L’antic monestir de Sant Marçal es troba al capdamunt de la vall del riu Tordera, a 1.090 m. d’altitud, entre les dues grans montanyes que formen el Montseny: el Matagalls a ponent, i el conjunt les Agudes-Turó de l’Home a llevant. Molt proper, al costat oest, hi ha la font Bona que es considera l’inici de la Tordera. A nord del monestir hi ha el coll de Sant Marçal (1106 m), punt per on passa la carretera de Viladrau a Santa Fe del Montseny. Al coll hi ha la famosa Taula dels Tres Bisbes. En aquest punt hi coincideixen els bisbats de Terrassa, Vic i Girona, i els municipis del Montseny, Viladrau i Arbúcies. També suposa límit entre les províncies de Barcelona i de Girona. La Taula dels Tres Bisbes és una gran taula de pedra rodona, amb tres mollons rocosos que fan de seients. Quan hi havia alguna discussió entre les diòcesis, els bisbes es reunien aquí i així cada un estava assentat a la seva jurisdicció en igualat de condicions. La darrera vegada que els tres bisbes es van reunir en aquesta taula va ser al juny del 2017., Objectius de Desenvolupament Sostenible::4 - Educació de Qualitat, Postprint (published version)

El castell de Montsoriu es troba situat coronant el cim homònim, límit entre els municipis d’Arbúcies i Sant Feliu de Buixalleu, dominant la vall de la riera d’Arbúcies. La primera documentació que parla del castell apareix en una acta de donació de l’any 1002, tot i que el topònim Montsoriu és més antic, ja que apareix escrit en l’acta de consagració de l’església d’Arbúcies l’any 923. La importància defensiva del castell és fàcil d’imaginar, tant quan el veiem des de la llunyania al passar per la vall de la Tordera, com des dels cimals més importants del Montseny., Postprint (published version)

El treball consisteix en l'estudi de la vulnerabilitat sísmica de tres esglésies: Poblet, La Seu d'Urgell i Vilabertran, amb dos mètodes d'estudi, els índex de vulnerabilitat i l'anàlisi límit cinemètica, El trabajo consiste en el estudio de la vulnerabilidad sísmica de tres iglesias: Poblet, La Seu d'Urgell i Vilabertran, con dos métodos de estudio, el de los índices de vulnerabilidad i el análisis límite cinemático, This project is the study of the seismic vulnerability of three churches: Poblet, La Seu d'Urgell and Vilabertran, with two different methods, the vulnerability index method and the kinematic limit analysis

Els actuals termes municipals de Seva, el Brull i Tona a l’edat mitjana reberen el nom de territori Sevedano. El topònim feia referència al lloc selvàtic que era, amb formacions vegetals mediterrànies a les parts bassals, com alzinars, suredes i pinedes, i més amunt amb bosc més verdós d’alzinar muntanyenc i rouredes. Aquesta selva es va anar artigant a mesura que la població es va anar consolidant en els petits nuclis que veurem en aquesta ruta, obrint pas als camps que encara veiem. La instal·lació de petites esglésies romàniques serví per assentar aquestes poblacions. Un romànic que no té l’espectacularitat del Pirineu, però que té en un lligam íntim amb el paisatge i l’entorn la seva més particular definició., Postprint (published version)

A l’Edat Mitjana es generalitzen els establiments interiors al Montseny, quan al segle X s’inicia una expansió demogràfica propiciada pel desenvolupament de la producció agrícola. Aleshores s’aborda una gran construcció d’esglésies repartides per tot el territori, fixant aquesta població que s’ha llençat a la colonització del massís. La característica principal d’aquestes esglésies és la solidesa que ha permès que arribin fins als nostres temps. A Catalunya el romànic sempre ha estat un art apreciat. L’obra magna del romànic català està recollida en dos moments especials del segle XX, als anys 30 per Puig i Cadafalch, i als 90 pel montsenyenc Antoni Pladevall. Les esglésies romàniques del Montseny són senzilles, a vegades força humils, amb uns trets comuns del romànic que se solen repetir, com l’orientació a l’est de l’absis, l’accés amb porta i arc de mig punt pel costat migdia, els capitells amb elements vegetals, i algunes petites decoracions amb escacs, trenes, mitges esferes i arcuacions. Hi ha una característica que no s’ha perdut quasi mai. L’element que caracteritza la construcció romànica al Montseny és la implantació al lloc. Cap de la seixanta d’obres romàniques que visitareu seguint les rutes d’aquest llibre estan emplaçades de manera atzarosa, com no podia ser de cap altra manera, quan el fet de bastir l’església suposava la “conquesta” del terreny. Totes elles tenen una situació especial al lloc, ja sigui perquè estan culminant un turó que els permet controlar l’entorn, per ser al centre de la plana, el lloc de trobada del masos del poble, dins d’un inexpugnable castell, a peu del camí Ral o a tocar la riera. La seva situació ha fet que avui el paisatge sigui irrecognoscible sense elles., Postprint (published version)

Al darrer terç del segle XIX a Catalunya es va iniciar l’excursionisme científic. Avui dia aquesta aproximació al coneixement i cultura basada en la recerca sobre el terreny d’aspectes concrets de realitat ha desenvolupat el que es coneix com ciència postmoderna del territori. En aquest sentit l’article pretén l’aproximació als temples romànics del Montseny, destacant-les com esglesioles senzilles, a vegades força humils, amb uns trets comuns del romànic que es solen repetir, com la orientació a l’est de l’absis, l’accés amb porta d’arc de mig punt pel costat de migdia, els capitells amb elements vegetals, i algunes petites decoracions amb escacs, trenes, mitges esferes i arcuacions. L’article visita sobre el terreny una ruta circular on s’aprecia una característica que no s’ha perdut quasi mai, un qualitat única que tothom gaudeix però que sols alguns han sabut observar adequadament. L’element que caracteritza la construcció romànica al Montseny és la implantació al lloc. Cap de les esglésies estan emplaçades de manera atzarosa, com no podia ser de cap altre manera, quan el fet de bastir l’església suposava la “conquesta” del terreny. La seva situació ha fet que avui el paisatge sigui irrecognoscible sense elles, de la mateixa manera que el seu hipotètic desmuntatge i trasllat a un altre lloc perdien part de la seva ànima., Postprint (published version)