Search

El mes d’octubre de 1421 un aiguat molt fort i sobtat va provocar que el cabal dels rius augmentés de forma considerable, i va fer que moltes poblacions empordaneses quedessin inundades. Aquesta tràgica circumstància va afectar de manera molt notable la població de Cabanes. La documentació que es conserva fa referència a la destrucció de moltes cases i edificis, i a nombroses pèrdues humanes, així com de bestiar i conreus. L’article recull no només allò que succeí a Cabanes i al voltant del riu la Muga, sinó que també a fets similars que esdevingueren a les conques del Fluvià i el Ter, tant el mateix any com en altres posteriors, casos que s’han repetit al llarg de la història. Al final, s’avalua la possibilitat que avui es produeixin situacions extremes com aquestes a conseqüència del canvi climàtic que ens afecta, tal com veiem en diverses parts del món., Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, Vol. 53 (2022)

La construcció d’Empuriabrava es va gestar durant l’etapa franquista. Els inicis de les obres, el 1965, i la seva legalització el 1967 van provocar una certa controvèrsia entre el govern municipal i la societat promotora Eurobrava SA, que va acabar amb la destitució de l’alcalde castelloní. No obstant això, la seva construcció va ser clau en el desenvolupament turístic de la vila i en la transformació del territori, de l’economia i de l’estructura de la població. Aquest estudi conclou amb la cessió de la primera fase de construcció de la urbanització a l’Ajuntament de Castelló d’Empúries el 1974., Empuriabrava was developed during the Franco era. The beginning of works in 1965 and their legalized in 1967 caused some controversy between the municipal government and the developer, Eurobrava SA, which ended with the dismissal of the mayor of Castelló. However, its construction was key in the development of tourism in the village, the transformation of the territory, the economy and the population structure. This study concludes with the transfer of part of the development to the city council in 1974.

L’objecte del treball és l’estudi de les associacions recreatives i culturals de Castelló d’Empúries des de 1868 fins al 1950, fent especial èmfasi a les entitats Casino Menestral Castellonense, Centre d’Acció Social, Centre Agrícola i Social i Aires Nous., The aim of this work is the study of recreational and cultural associations Castelló d’Empúries from 1868 to 1950, with special emphasis on organizations Casino Menestral Castellonense, Centre d’Acció Social, Centre Agrícola Social and Aires Nous.

Presentació de l’evolució de les divisions territorials d’un seguit de nuclis i veïnats compresos en els actuals termes municipals de Castelló d’Empúries, Peralada, Pedret i Marzà, des de principis de segle XIX fins al 1974, quan el municipi de Vilanova de la Muga i el veïnat de Sant Joan Sescloses s’incorporen al municipi de Peralada. L’anàlisi es fa a partir de la documentació procedent de l’Arxiu de la Diputació Provincial de Girona, i dels treballs sobre el mapa municipal de Catalunya de Burgueño i Lasso de la Vega., This article presents the evolution of territorial divisions of a series of villages and vicinities which now are included in the municipal districts of Castelló d'Empúries, Peralada and Pedret i Marzà, at the beginning of the nineteenth century unty 1974 when Vilanova de la Muga and the vicinity of Sant Joan Sescloses were incorporated in the municipality of Peralada. The analysis is based on documents fromthe archive of the Diputació Provincial de Girona, and on the works by Burgueño and Lasso de la Vega on the municipal map of Catalonia.