L'expressió postmodernitat s'ha fet un lloc en el vocabulari quotidià i especialitzat . Nosaltres l'entenem com la nova mentalitat que sorgeix de la crítica de la modernitat . Aquesta transformació , que es ve produint des de la segona meitat del segle XX , soscava el principal mite del món modern , la possibilitat de conèixer la veritat objectiva i estable , llegiu independent i permanent . El canvi està afectant a totes les àrees del coneixement humà , des de la filosofia fins a la física, així com a les pràctiques i experiències dels éssers humans . Podem situar els seus orígens en les teories autodenominades crítiques començant pel marxisme o l'existencialisme i en els seus desenvolupaments posteriors com l'hermenèutica , l'interaccionisme simbòlic , el postestructuralisme , l'etnometodologia , el deconstruccionisme i altres .En aquest article volem rescatar una de les idees fortes d'aquest canvi de mentalitat , la idea de la « construcció de la realitat » , i confrontar- amb el « sorgiment condicionat » ( paticcasamuppada ) propi del Dhamma , sistema d'alliberament del sofriment sintetitzat per Budha . Ens interessa com es dóna aquesta relació en l'àmbit concret de la psicoteràpia o en el més ampli d'una psicologia integral . Per a això, primer, indaguem com el constructivisme ha arribat a fer-se un espai en el món científic , després , abordarem les característiques constructivistes de l' Dhamma ., The word «postmodernity» has made a name in the everyday and specialized vocabulary. We understand as the new thinking that emerges from the critique of modernity. This transformation, which has been occurring since the second half of the twentieth century, undermines the main myth of the modern world, the possibility of knowing the objective and stable truth. Change is affecting all areas of human knowledge, from philosophy to physics, as well as the practices and experiences of human beings. We can locate its origins in the self-styled critical theories starting with Marxism and existentialism and subsequent developments as, hermeneutics, symbolic interactionism, post-structuralism, ethnomethodology, deconstructionism and others. In this article we want to rescue one of the strong ideas of this change in attitude, the idea of «reality construction», and check it with the «dependent origination» (paticcasamuppada) of Dhamma, which is a suffering freedom system synthesized by Budha. We are interested in how this relationship is given in the specific field of psychotherapy or a broader Integral Psychology. To do this, first, we inquire how constructivism has come to have a space in the scientific world. After that, we discuss the main constructivist features of the Dhamma., La expresión postmodernidad se ha hecho un hueco en el vocabulario cotidiano y especializado. Nosotros la entendemos como la nueva mentalidad que surge de la crítica de la modernidad. Esta transformación, que se viene produciendo desde la segunda mitad del siglo xx, socava el principal mito del mundo moderno, la posibilidad de conocer la verdad objetiva y estable, léase independiente y permanente. El cambio está afectando a todas las áreas del conocimiento humano, desde la filosofía hasta la física, así como a las prácticas y experiencias de los seres humanos. Podemos situar sus orígenes en las teorías autodenominadas críticas empezando por el marxismo o el existencialismo y en sus desarrollos posteriores como la hermenéutica, el interaccionismo simbólico, el postestructuralismo, la etnometodología, el deconstruccionismo y otros.En este artículo queremos rescatar una de las ideas fuertes de este cambio de mentalidad, la idea de la «construcción de la realidad», y cotejarla con el «surgimiento condicionado» (paticcasamuppada) propio del Dhamma, sistema de liberación del sufrimiento sintetizado por Budha. Nos interesa cómo se da esta relación en el ámbito concreto de la psicoterapia o en el más amplio de una psicología integral. Para ello, primero, indagamos cómo el constructivismo ha llegado a hacerse un espacio en el mundo científico; después, abordaremos las características constructivistas del Dhamma.