Search

Industrial agriculture has been promoted widely as essential for ending hunger, the second Sustainable Development Goal (SDG). Despite increases in global productivity and yields of many commodity crops, SDG2 has not yet been achieved and negative environmental and social consequences of this system have become impossible to ignore. The narrative behind this extractive food system has not been questioned sufficiently, and alternative narratives of regenerative food systems (e.g., agroecology, food sovereignty) have been framed as incapable of sufficient productivity to sustain world populations or even “anti-science†. Yield increases are indeed needed in some regions, especially with growing impacts of the climate emergency; but given the urgency of combatting climate change and socioeconomic impacts of Covid-19, regenerative food production systems that simultaneously sequester more carbon and bring social benefits to poor food producers and their communities are essential and their narrative must be strengthened.

Industrial agriculture has been promoted widely as essential for ending hunger, the second Sustainable Development Goal (SDG). Despite increases in global productivity and yields of many commodity crops, SDG2 has not yet been achieved and negative environmental and social consequences of this system have become impossible to ignore. The narrative behind this extractive food system has not been questioned sufficiently, and alternative narratives of regenerative food systems (e.g., agroecology, food sovereignty) have been framed as incapable of sufficient productivity to sustain world populations or even “anti-science†. Yield increases are indeed needed in some regions, especially with growing impacts of the climate emergency; but given the urgency of combatting climate change and socioeconomic impacts of Covid-19, regenerative food production systems that simultaneously sequester more carbon and bring social benefits to poor food producers and their communities are essential and their narrative must be strengthened.

Climate change affects the functioning of all the components of food systems, often in ways that exacerbate existing predicaments and inequalities between regions of the world and groups in society. At the same time, food systems are a major cause for climate change, accounting for a third of all greenhouse gas emissions. Therefore, food systems can and should play a much bigger role in climate policies. This policy brief highlights nine actions points for climate change adaptation and mitigation in the food systems. The policy brief shows that numerous practices, technologies, knowledge and social capital already exist for climate action in the food systems, with multiple synergies with other important goals such as the conservation of biodiversity, safeguarding of ecosystem services, sustainable land management and reducing social and gender inequalities. Many of these solutions are presently being applied at local scales around the world, even if not at sufficient levels. Hence, the major effort for unleashing their potential would involve overcoming various technical, political- economic and structural barriers for their much wider application. Some other solutions require research and development investments now but focus on helping us meet the longer-term challenges of climate change on food systems in the second half of this century when most existing food production practices will face unprecedented challenges. In the short term, these pro- poor policy changes and support systems can create a range of positive changes well beyond food systems without delay. In the long-term, investments in research will help ensure food security and ecosystem integrity for coming generations.

"Tesi per compendi d'articles" Programa de Doctorat: Ciències Experimentals i Tecnologies Aquesta tesi s'ha desenvolupat per ajudar a abastar la complexitat dels sistemes de naturalesa humana com els sistemes pastorals mitjançant el reconeixement dels múltiples béns i serveis que proporcionen i com la creació d'aquests béns i serveis es veu afectada pels impulsors de canvi. Això és important, ja que els sistemes de naturalesa humana o els sistemes socioecològics es troben a tot el món i es defineixen per les interaccions adaptatives complexes i multifuncionals entre les persones i el seu entorn. Els sistemes pastorals tenen una rica història d'influència en els paisatges, amb proves arqueològiques que remunten el pastoralisme fa 7.000 anys a Europa i fins a 9.000 anys al nord-est d'Àfrica. Estimacions recents han afirmat que hi ha entre 200 i 500 milions de pastors al món, els quals utilitzen el 25 % de tota la terra del món. Malgrat la seva complexitat inherent, els sistemes de sistemes pastorals pateixen una manca de pensament interdisciplinari, ja que les ciències naturals i socials poques vegades s'integren realment. Els investigadors tendeixen a centrar-se en l'element humà o natural dels sistemes mitjançant l'ús de metodologies i narratives biològiques, econòmiques o socials, el que significa que no s'aprecien les compensacions i les sinergies multifuncionals dels sistemes de naturalesa humana. En aquesta tesi s’han fet servir els sistemes pastorals com a exemple de sistema de naturalesa humana, afegint-hi el debat sobre el paper dels sistemes de naturalesa humana i examinant quins béns i serveis proporcionen els sistemes pastorals, així com els seus impulsors de canvi i el seu lloc en els debats globals. Això es va fer en tres fases diferenciades. La primera fase implica l'examen de la literatura pastoral a escala global per identificar els béns i serveis produïts pels sistemes pastorals i els seus impulsors de canvi. Això es va fer utilitzant un marc relativament nou de les contribucions de la natura a les persones (NCP) per classificar els béns i serveis produïts pels sistemes pastorals. Això va donar com a resultat la identificació del NCP més comú estudiat pels investigadors, així com la relació entre el NCP i els impulsors del canvi. Aquesta fase també va validar el marc de NCP com a útil per a l’estudi dels sistemes pastorals i va establir la manca d’atenció que els investigadors donen als NCP no materials. La fase 2 va requerir l’anàlisi de la literatura pastoral en l’àmbit regional, a la conca mediterrània. Això es va fer utilitzant l’Avaluació d’Ecosistemes del Mil·lenni (MEA) per analitzar els Serveis Ecosistèmics (SE) establerts a la literatura i per determinar si els investigadors dels sistemes pastorals de la conca mediterrània utilitzen una anàlisi multisectorial i multiescala a l’hora d’analitzar els sistemes pastorals, tal com prescriu el MEA. Aquesta anàlisi va donar lloc a la demostració que els sistemes pastorals a la conca mediterrània s’estudien en termes només d’uns pocs serveis ecosistèmics dominants, principalment serveis de suport, i encara s’aborden mitjançant disciplines individuals en lloc d’una combinació de disciplines, tot i que la interdisciplinarietat pot captar millor la naturalesa multidimensional del pastoralisme mediterrani i les interaccions entre les diferents escales temporals i espacials que comporta. Per tant, calen més exàmens d’aquest tipus per donar sentit plenament a la veritable contribució dels sistemes pastorals mediterranis. La tercera fase d’aquesta tesi doctoral va implicar l’anàlisi de com les polítiques, com a impulsors de canvi en el sistema pastoral que es va identificar en la primera fase d’aquesta tesi, afecten la capacitat dels sistemes pastorals mediterranis per produir NCP. Les polítiques que afecten els sistemes pastorals es van determinar mitjançant entrevistes semiestructurades fetes pels socis del projecte amb informants experts de cada regió mediterrània. Aquesta tesi va trobar que la capacitat dels sistemes pastorals de produir NCP a través de l’impacte de les polítiques sobre ells es va veure afectada per tres factors principals: i) El domini de les polítiques; ii) La regió geogràfica dels sistemes pastorals, i ii) El nivell de govern que lidera les polítiques. Mentrestant, també es va descobrir que els NCP materials i no materials normalment estaven afectats pel disseny de polítiques, mentre que els NCP no materials rarament eren, si mai, l’objectiu principal de les polítiques que afectaven els sistemes pastorals i, en canvi, es van veure afectats indirectament com a conseqüència accidental de la política. Aquests resultats combinats van posar en relleu que la complexitat dels sistemes pastorals rarament és reconeguda pels responsables polítics i mostren una tendència a considerar-se només en termes d’unes poques dimensions, com ara la producció d’aliments i el manteniment del paisatge. Aquesta manera simplificada de considerar els sistemes pastorals podria, al seu torn, requerir que els sistemes pastorals se simplifiquin, afectant la seva capacitat de produir múltiples NCP. En conjunt, aquesta tesi doctoral ha establert que els sistemes pastorals són sistemes complexos de naturalesa humana; i que la majoria de la recerca i les polítiques pastorals que afecten els sistemes pastorals no accepten aquesta complexitat. Per tant, és necessari desenvolupar una comprensió més àmplia dels sistemes pastorals que permeti una millor integració del paper dels humans i de les cultures en els sistemes pastorals. Aleshores, això permetria als investigadors comunicar el paper dels sistemes pastorals de manera més eficaç als responsables polítics, ajudant a influir en la creació de polítiques més adequades. És vital que els responsables polítics i els investigadors entenguin i apreciïn la complexitat dels sistemes pastorals atesos els nombrosos i multidimensionals béns i serveis que ofereixen, ja que aquests béns i serveis van molt més enllà de les comunitats pastorals i sovint són d’interès per a la societat, ajudant a afrontar alguns dels problemes i canvis globals més urgents. Igualment, és responsabilitat dels investigadors ajudar els polítics i els responsables polítics a entendre aquesta complexitat sense simplificar excessivament els sistemes pastorals en només unes poques variables aïllades que ignorin les sinergies i els compromisos entre els sistemes pastorals (ambientals, socials, econòmics) i les polítiques. This thesis has been developed to help cover the complexity of human nature systems such as pastoral systems by recognizing the multiple goods and services they provide and how the creation of these goods and services is affected by the drivers of change. This is important because systems of human nature or socio-ecological systems are found all over the world and are defined by the complex and multifunctional adaptive interactions between people and their environment. Pastoral systems have a rich history of influencing landscapes, with archaeological evidence dating back pastoralism 7,000 years ago in Europe and up to 9,000 years in Northeast Africa. Recent estimates have shown that there are between 200 and 500 million shepherds in the world, who use 25% of the world's land. Despite their inherent complexity, pastoral systems suffer from a lack of interdisciplinary thinking, as the natural and social sciences are rarely truly integrated. Researchers tend to focus on the human or natural element of systems through the use of biological, economic, or social methodologies and narratives, which means that the compensations and multifunctional synergies of human nature systems are not appreciated. In this thesis, pastoral systems have been used as an example of a human nature system, adding to the debate on the role of human nature systems and examining what goods and services pastoral systems provide, as well as their drivers. change and its place in global debates. This was done in three distinct phases. The first phase involves examining pastoral literature on a global scale to identify the goods and services produced by pastoral systems and their drivers of change. This was done using a relatively new framework of nature’s contributions to people (NCP) to classify the goods and services produced by pastoral systems. This resulted in the identification of the most common NCP studied by researchers, as well as the relationship between the NCP and the drivers of change. This phase also validated the NCP framework as useful for the study of pastoral systems and established the lack of attention that researchers give to non-material NCPs. Phase 2 required the analysis of pastoral literature at the regional level, in the Mediterranean basin. This was done using the Millennium Ecosystem Assessment (MEA) to analyze the Ecosystem Services (SE) established in the literature and to determine whether researchers of the pastoral systems of the Mediterranean basin use a multisectoral and multiscale analysis in when analyzing pastoral systems, as prescribed by the MEA. This analysis led to the demonstration that pastoral systems in the Mediterranean basin are studied in terms of only a few dominant ecosystem services, mainly support services, and are still addressed through individual disciplines rather than a combination of disciplines, although interdisciplinarity can better capture the multidimensional nature of Mediterranean pastoralism and the interactions between the different temporal and spatial scales it entails. Therefore, more examinations of this kind are needed to give full meaning to the true contribution of the Mediterranean pastoral systems. The third phase of this doctoral thesis involved the analysis of how policies, as drivers of change in the pastoral system identified in the first phase of this thesis, affect the ability of Mediterranean pastoral systems to produce NCP. . Policies affecting pastoral systems were determined through semi-structured interviews conducted by project partners with expert informants from each Mediterranean region. This thesis found that the ability of pastoral systems to produce NCPs through the impact of policies on them was affected by three main factors: i) The dominance of policies; ii) The geographical region of pastoral systems, and ii) The level of government that leads the policies. Meanwhile, it was also discovered that material and non-material NCPs were usually affected by policy design, while non-material NCPs were rarely, if ever, the main focus of policies affecting pastoral systems, and instead they were indirectly affected as an accidental consequence of the policy. These combined results highlighted that the complexity of pastoral systems is rarely recognized by policymakers and shows a tendency to be considered only in terms of a few dimensions, such as food production and landscape maintenance. This simplified way of considering pastoral systems could, in turn, require that pastoral systems be simplified.

La tradición oral que se comparte de generación en generación ha tenido que ir superando trabas a lo largo de la historia, y hoy en día se encuentra con una falta de relevo que pone en peligro y urgencia su continuidad. Además se hace necesario encontrar un equilibrio entre el predominante conocimiento científico y el local para lograr un mejor manejo de los recursos naturales. En este trabajo se realiza un estudio de la evolución del conocimiento tradicional agrícola en el sector del vino dentro de la comarca del Priorat. Se ha realizado una aproximación al problema de la pérdida de tradiciones en el sector agrícola y la aparición de nuevas prácticas y herramientas mediante la realización de entrevistas a una muestra representativa del sector para intentar comprender el origen de estos cambios. Las características tanto geográficas como históricas en esta comarca han determinado la prevalencia de muchas de las prácticas realizadas con anterioridad a pesar de que se ha dejado paso a la modernización de herramientas de manejo y aceleramiento de la producción. Sin embargo, entre otros aspectos, los cambios en la distribución de los cultivos y las regulaciones de la Administración al tratarse de una producción de vino con Denominación de Origen Calificada han supuesto cierta homogeneización y pérdida de técnicas respecto al pasado. The oral tradition, shared from generation to generation, has had to overcome obstacles throughout history, and is facing nowadays a lack of respite that threats its continuity. In addition it is necessary to find a balance between the predominant scientific and local knowledge for a better management of the natural resources. This paper presents a study of the evolution of traditional agricultural knowledge in the wine industry in the Priorat region. It has been made an approach to the problem of loss of traditions in agriculture and the emergence of new practices and tools by conducting interviews with a representative sample of the industry to try to understand the origin of these changes. Both geographical and historical features in this region, have determined the prevalence of many of the practices of the past, although this factors have given way to the modernization of management tools and accelerated production. However, among other things, changes in the distribution of crops and Administration Regulations in order to be a production of wine with Designation of Origin (DO) have involved homogenization and loss of certain techniques from the past