Search

Responsible for a large percentage of greenhouse gas emissions as well as of energy waste, deforestation and soil quality loss, the food system’s size and continuous need for production make it a key element within the framework of sustainability. In a society that increasingly values the transition towards planet- friendly alternatives, a group of young activists was created to make a positive contribution to our food system’s increased sustainability. This group drafted a manifesto that set out some points in need of immediate action. These points included food accessibility, regenerative agriculture, food waste control measures, food education, revaluation of food guides and food labelling according to planetary health diets as well as a true cost-accounting approach for the food market. This document, called Menu4Change, was presented at the Future of Food Conference (2021), receiving a very warm welcome from industry stakeholders and policy makers. The creation of young activist groups such as this one reflects the need for change in today’s paradigm as well as the young people’s demand to be heard. The transition towards sustainability cannot ignore future consumers, leaders and politicians. We demand spaces where our voice may be heard and where our opinion can be valued, in order to build a better future for our planet, driven by climate responsibility., Responsable d’un gran percentatge d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i processos relacionats amb el malbaratament energètic o la desforestació i la pèrdua de qualitat del sòl, l’envergadura i necessitat contínua de producció del sistema alimentari el converteixen en una peça clau en el marc de la sostenibilitat. En una societat en la qual cada cop més es valora la transició cap a alternatives respectuoses amb el nostre planeta, es va crear un grup de joves activistes motivats per contribuir en un sistema alimentari més sostenible. Aquest grup va elaborar un manifest que recollia diferents punts en els quals demanaven acció immediata en diversos aspectes. Entre ells es troben l’accessibilitat a l’alimentació, l’agricultura regenerativa, mesures de restricció i control del malbaratament alimentari, educació en nutrició, reavaluació de l’etiquetatge i les guies nutricionals amb una perspectiva de salut planetària, així com també una crida a l’estipulació de preus justos pels aliments. Aquest document, el menú pel canvi, va ser presentat a la conferència Future of Food del 2021 amb una gran acollida per part de responsables de la indústria i de polítiques de salut a Europa. La formació de grups de joves activistes com aquest és un reflex de la necessitat de canvi en el paradigma actual i de la demanda de la gent jove de ser escoltada. La transició cap a la sostenibilitat no pot deixar de banda els futurs consumidors, líders i polítics, que hem de poder disposar d’espais on se’ns escolti, es valori la nostra perspectiva per tal de construir un planeta on puguem viure en el futur proper i s’impulsi la responsabilitat climàtica.

The purpose of this paper is to present a scientific consideration of the consumption of red meats as it relates to health and to the sustainability of our planet, and to help professionals and consumers to reflect on this matter and make suitable decisions in this respect. An interdependence clearly exists between climate change, our dietary models and our health, and all of this involves various factors. It should be kept in mind that not all types of foods, diets or alimentary patterns have the same environmental impact. The most highly “questioned” foods include intensively produced red meats and processed foods. These types of foods are consumed in larger quantities and with greater frequency in the developed societies, and above all in the most highly urbanised areas. It is known that 22% of the deaths in our world may be attributed to diet (overeating, poor diets or malnutrition) and this obliges us to consider the importance of carefully choosing the foods that we eat, together with the quantities of these foods and the frequency with which we eat them. It should also be recalled that 14% of the greenhouse gases (GHGs) come from livestock and 30% are related to the food system, which explains the great influence of livestock on food sustainability. A balanced diet based on varied foods, above all including those of vegetable origin, is a possible solution for reducing greenhouse gas emissions (per gramme of protein and per calorie ingested). Such a diet is also healthier, helping to reduce the risk of non-communicable chronic illnesses. Progress should be made towards the achievement of environmentally more sustainable livestock management and a careful monitoring of impacts should be carried out, while increasing the production of vegetable foods and their consumption in different fields., L’objectiu d’aquest article és presentar una visió científica sobre el consum de les carns vermelles en relació amb la salut i la sostenibilitat del planeta, i ajudar els professionals i els consumidors a reflexionar-hi i prendre les seves decisions. Hi ha una clara interdependència del canvi climàtic amb els models alimentaris i la nostra salut, tot relacionat amb diferents factors. Cal tenir present que no totes les formes d’alimentació, dietes o patrons alimentaris generen els mateixos impactes ambientals. Entre els aliments més «qüestionats» hi ha les carns vermelles de producció intensiva i els aliments processats. Aquest tipus d’aliments són consumits en majors quantitats i freqüència en les societats desenvolupades i sobretot en les zones més urbanitzades. Sabem que el 22 % de les morts que es produeixen al món es poden atribuir a l’alimentació (sobrealimentació, mala alimentació o desnutrició) i aquesta dada ens fa reflexionar sobre la importància d’escollir bé els aliments que prenem, les quantitats i la freqüència. També, cal ser conscients que el 14 % dels gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) provenen del bestiar, i un 30 % té a veure amb el sistema alimentari, la qual cosa aclareix la dimensió important de la influència del bestiar en la sostenibilitat alimentària. Una dieta equilibrada, basada en aliments variats, sobretot d’origen vegetal, és una alternativa possible per a la disminució de l’emissió de gasos (per gram de proteïna i caloria ingerida), i també és més saludable per reduir el risc de l’aparició de malalties cròniques no transmissibles. Caldrà avançar en una gestió ramadera ambiental més sostenibl

Since the World Health Organization (WHO) declared Covid-19 a global pandemic, the number of cases and deaths has risen rapidly, forcing countries around the world to confine their population in order to control the virus’s spread. In this study, changes in dietary habits and lifestyle during the Covid-19 lockdown from March to June 2020 have been evaluated in a specific Spanish population with an academic knowledge of food sciences. An online questionnaire, which covered sociodemographic data, dietary habits, food-related behaviours and lifestyle was distributed among professionals and students in the field of food sciences. During the lockdown, this population reported a significant increase in the consumption of fruits, vegetables, legumes, eggs, fish, and yogurt, along with a decrease in the intake of alcoholic beverages. Nevertheless, there was also an increase in the consumption of salty snacks, chocolate and homemade pastries. Poor sleep quality and increased working hours and sitting time were also reported. Overall, the studied population showed trends towards healthier dietary habits during the Covid-19 lockdown in comparison with the general population., Des que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va declarar la COVID-19 una pandèmia mundial, el nombre de casos i morts ha anat augmentant ràpidament i ha obligat els països de tot el món a confinar la seva població per controlar la propagació del virus. En aquest estudi, s’han avaluat els canvis en els hàbits dietètics i l’estil de vida durant el confinament de març a juny del 2020 dins d’una població espanyola específica amb coneixements acadèmics en ciències de l’alimentació. Es va fer arribar un qüestionari en línia a professionals i estudiants de l’àmbit de les ciències de l’alimentació, que incloïa preguntes sobre les dades sociodemogràfiques, els hàbits dietètics, els comportaments relacionats amb l’alimentació i l’estil de vida. Durant el confinament, aquesta població va mostrar un augment significatiu en la ingesta de fruites, verdures, llegums, ous, peix i iogurt, juntament amb una disminució del consum de begudes alcohòliques. D’altra banda, també es va observar un augment del consum d’aperitius salats, xocolata i brioixeria casolana. Així mateix, les dades també van revelar una pitjor qualitat del son i un augment en el nombre d’hores dedicades a treballar i a realitzar activitats sedentàries. En general, aquesta població va mostrar una tendència envers l’adopció d’hàbits dietètics més saludables durant el confinament per la COVID-19 en comparació amb la població general.