Search

Aquest estudi ha avaluat la relació entre l’exposició oral a l’alumini (Al) administrat a diferents dosis i durant diferents períodes de temps, i la malaltia d’Alzheimer a nivell conductual, cognitiu, neural i bioquímic en dos poblacions de ratolins amb diferent vulnerabilitat genètica per desenvolupar la malaltia d’Alzheimer. Els resultats d’aquest treball permeten concloure que l’exposició a l’Al genera efectes en totes les àrees estudiades. A nivell conductual, l’exposició al metall augmenta l’ansietat i l’activitat en els grups tractats amb alumini. A nivell cognitiu genera dèficits, sobretot en la població de ratolins susceptible genèticament per desenvolupar signes de la malaltia d’Alzheimer. Finalment, efectes del metall són observats a nivell neural ja que afecta la proliferació cel•lular i a nivell bioquímic donat que les exposicions perllongades a l’Al augmenten els nivells del pèptid β-amiloide 1-42. Aquest fet és important, ja que l’agregació d’aquest pèptid és un eix central de la malaltia d’Alzheimer., In this study we evaluated the relationship between oral exposure to aluminum (Al) administered at different doses and for different periods of time and Alzheimer's disease at behavioral, cognitive, biochemical and neural domains in two populations of mice with different genetic vulnerability to develop Alzheimer's disease. The findings of this study indicated that the exposure to Al induced effects in all the domains studied. First at behavioral level, since exposure to aluminum increased anxiety and activity in the groups exposed. Second, at the cognitive level as exposure to Al generated learning deficits, particularly in genetically susceptible mice population. Finally, some effects of the metal exposure were observed in the neurogenic response at the level of cellular proliferation and at the biochemical level, where exposure to Al during long periods of time increased the levels of β-amyloid 1-42 peptide. This is important because the aggregation of this peptide is postulated as a central event in the pathogenesis of Alzheimer's disease.

La tecnología subyacente a la realidad virtual se emplea cada vez más frecuentemente como herramienta tanto diagnóstica como de tratamiento para diferentes psicopatologías. En el contexto de una sociedad en la que los trastornos depresivos suponen la primera causa mundial de incapacidad y de suicidio, resulta imperativo tratar de encontrar nuevas metodologías de intervención que puedan ser empleadas tanto de manera alternativa como complementaria a las terapias ya existentes. A través del presente proyecto, se pretende comprobar la eficacia de un programa de realidad virtual como técnica de intervención para las distorsiones cognitivas que se producen en el transcurso de un trastorno depresivo. Para ello, se empleará el inventario BDI-II en una muestra de sujetos adultos, con el objetivo de corroborar que todos ellos superen la puntuación de corte y presenten sintomatología depresiva clínicamente significativa. Adicionalmente, se emplearán los cuestionarios IBT y CTI para medir el constructo de las distorsiones cognitivas. Se espera hallar que, en efecto, el programa de realidad virtual resulta eficaz para ayudar a los pacientes a detectar, cuestionar y deconstruir sus propias creencias irracionales; lo cual, a su vez, contribuiría a reducir la gravedad de la sintomatología depresiva. De ser totalmente validada la hipótesis inicial de la investigación, se dispondría de una nueva y prometedora metodología de intervención. Por lo que respecta a las limitaciones halladas, se basan esencialmente en la escasez de estudios en relación con la realidad virtual como tratamiento alternativo para la depresión, así como los reducidos tamaños muestrales generalmente empleados en éstos. The technology underlying virtual reality is increasingly used as a diagnostic and treatment tool for different psychopathologies. In the context of a society in which depressive disorders are the world's leading cause of disability and suicide, it is imperative to try to find new intervention methodologies that can be used both as an alternative or complementary tool to existing therapies. Through this project, it is intended to verify the effectiveness of a virtual reality program as an intervention technique for cognitive distortions that occur in the course of a depressive disorder. In order to achieve this purpose, the BDI-II inventory will be used in a sample of adult subjects, with the aim of confirming that all of them exceed the cut-off score and present clinically significant depressive symptoms. Additionally, the IBT and CTI questionnaires will be used to measure the construct of the "cognitive distortions". It is hoped to find that the virtual reality program is effective in helping patients to detect, question and deconstruct their own irrational beliefs; which, on the other side, would help reduce the severity of depressive symptomatology. If the initial hypothesis was fully validated, a promising new intervention methodology would be available. In relation to the limitations found, they are essentially based on the lack of studies about virtual reality used as an alternative treatment for depression, as well as the small sample sizes generally used in them. La tecnologia subjacent a la realitat virtual s'empra cada vegada més sovint com a eina tant diagnòstica com de tractament per a diferents psicopatologies. En el context d'una societat en la qual els trastorns depressius suposen la primera causa mundial d'incapacitat i de suïcidi, resulta imperatiu tractar de trobar noves metodologies d'intervenció que puguin ser emprades tant de manera alternativa com complementària a les teràpies ja existents. A través del present projecte, es pretén comprovar l'eficàcia d'un programa de realitat virtual com a tècnica d'intervenció per a les distorsions cognitives que es produeixen en el transcurs d'un trastorn depressiu. Per a això, s'emprarà l'inventari BDI-II en una mostra de subjectes adults, amb l'objectiu de corroborar que tots ells superin la puntuació de tall i presentin simptomatologia depressiva clínicament significativa. Addicionalment, s'empraran els qüestionaris IBT i CTI per a mesurar el constructe de les distorsions cognitives. S'espera trobar que, en efecte, el programa de realitat virtual resulta eficaç per a ajudar els pacients a detectar, qüestionar i desconstruir les seves pròpies creences irracionals; la qual cosa, al seu torn, contribuiria a reduir la gravetat de la simptomatologia depressiva. De ser totalment validada la hipòtesi inicial de la recerca, es disposaria d'una nova i prometedora metodologia d'intervenció. Pel que respecta a les limitacions trobades, es basen essencialment en l'escassetat d'estudis en relació amb la realitat virtual com a tractament alternatiu per a la depressió, així com les reduïdes grandàries mostrals generalment emprats en aquests.

El objetivo del presente trabajo es formular y evaluar una intervención psicosocial con demandantes de asilo sirios, durante 2018 en una situación de emergencia migratoria con dos tipos de formaciones terapéuticas: El Mindfulness Compasivo MSC y la Comunicación No Violenta (CNV ) . Por un lado, la intervención en Plena Conciencia o Mindfulness ha llegado a ser uno de los temas estrella en las publicaciones científicas de la psicología actual. En concreto, el Mindfulness Compasivo, considerado el Mindfulness de cuarta generación según recientes estudios poseería reconocida incidencia terapéutica. Por otro lado, la Comunicación No Violenta propugnada por el psicólogo clínico Marshall Rosenberg es una metodología utilizada para la resolución de conflictos y comunicación interpersonal que puede acelerar la integración cultural y social a diversos niveles. El presente estudio contiene una propuesta de análisis estadístico y psicométrico de la incidencia de dichas intervenciones con un estudio pre post evaluando también la estabilidad de los resultados en el tiempo. Dicho estudio plantea una intervención y una evaluación de la relación entre los niveles de trastorno como el Estrés Post Traumático y secundariamente de ansiedad y depresión con los niveles de autocompasión y habilidades sociales de no violencia, los cuales según investigaciones previas estarían inversamente correlacionados. Por otro lado, también se monitorean variables como la inteligencia emocional y las competencias de CNV o grados de integración psicosocial y comunitaria. The main aim of this study is to formulate and evaluate a psychosocial intervention with Syrian asylum seekers, currently in a migratory emergency situation, with two types of therapeutic types of training: The Mindfulness MSC and the CNV. On the one hand, intervention in Mindfulness has become one of the star themes in the scientific publications of current psychology. In particular, Compassionate Mindfulness or MSC, belonging to the fourth generation Mindfulness is the one considered with the highest therapeutic incidence. On the other hand, Non-violent Communication (NVC) advocated by the clinical psychologist Marshall Rosenberg is a very interesting methodology for conflict resolution, which facilitates cultural and social integration at various levels. The present study contains a proposal of statistical and psychometric analysis of the incidence of these interventions with a pre-post study, also evaluating the stability of the results over time. This study also evaluates the relationship between the levels of disorder such as Post Traumatic Stress Disorder in addition to anxiety or depression with the levels of self-compassion and nonviolence social skills, which according to previous research would be inversely correlated. On the other hand, variables such as emotional intelligence and CNV competences or degrees of psychosocial and community integration are also monitored. L'objectiu del present treball és formular i avaluar una intervenció psicosocial amb demandants d'asil sirians, durant 2018 en una situació d'emergència migratòria amb dos tipus de formacions terapèutiques: El Mindfulness Compassiu MSC i la Comunicació No Violenta (CNV ) . D'una banda, la intervenció en Plena Consciència o Mindfulness ha arribat a ser un dels temes estrella en les publicacions científiques de la psicologia actual. En concret, el Mindfulness Compassiu, considerat el Mindfulness de quarta generació segons recents estudis posseiria reconeguda incidència terapèutica. D'altra banda, la Comunicació No Violenta propugnada pel psicòleg clínic Marshall Rosenberg és una metodologia utilitzada per a la resolució de conflictes i comunicació interpersonal que pot accelerar la integració cultural i social a diversos nivells. El present estudi conté una proposta d'anàlisi estadística i psicomètrica de la incidència d'aquestes intervencions amb un estudi pre post avaluant també l'estabilitat dels resultats en el temps. Aquest estudi planteja una intervenció i una avaluació de la relació entre els nivells de trastorn com l'Estrès Post Traumàtic i secundàriament d'ansietat i depressió amb els nivells de autocompasión i habilitats socials de no violència, els quals segons recerques prèvies estarien inversament correlacionats. D'altra banda, també es monitoreen variables com la intel·ligència emocional i les competències de CNV o graus d'integració psicosocial i comunitària.

El problema que es planteja és el possible increment de malalties de transmissió sexual en població adolescent, el qual no és congruent amb els programes d'intervenció en educació sexual que s'estan realitzant conjuntament en centres d'atenció primària i instituts. Així doncs, es considera que o bé els programes són insuficients formant (temporalment, contingut o figures involucrades), o bé hi ha altres factors que determinen aquest increment i que estan passant desapercebuts. L'objectiu d'aquest projecte és proposar un estudi que permetés saber realment en subjectes compresos entre els catorze i divuit anys, quina és la informació que tenen sobre educació sexual, què en saben i per quina via. S'abordarien instituts aleatoritzats i que no segreguessin per sexe, per tal d'agafar una mostra que fos representativa per tal de poder donar explicació al problema plantejat, i extrapolar-lo a la resta de població mitjançant un qüestionari propi elaborat per a l'estudi. Així doncs s'espera que amb els resultats obtinguts, es pugui descriure mitjançant estudi descriptiu la qualitat i quantitat de la informació en educació sexual i com incideix aquesta en el increment de malalties de transmissió sexual. The problem that arises is about the increase of sexually transmitted diseases on teenager's population. Isn't congruent with sex education intervention programs that are being carried out jointly in primary care centers and institutes. Therefore, it is considered that either the programs are insufficient (amount of time, content or figures involved), or there are other unexpected factors that determine this increase. The objective of this project is to elaborate a possible study that would allow to really know subjects between the fourteen and eighteen years, which is the information that they have on sexual education, what they know, and by which way. Randomized and non-segregated institutions would be addressed in order to take a sample that was representative in order to explain the problem raised, and extrapolate it to the rest of the adolescent population with an own questionnaire elaborated for the study. It is expected that the results obtained in the next descriptive study, can show the quality and quantity of the sexual education, and be related with the rise of diagnoses in sexually transmitted diseases in this age group. El problema que se plantea es el posible incremento de enfermedades de transmisión sexual en población adolescente, el cual no es congruente con los programas de intervención en educación sexual que se están realizando conjuntamente en centros de atención primaria e institutos. Así pues, se considera que o bien los programas son insuficientes formando (temporalmente, contenido o figuras involucradas), o bien hay otros factores que determinan este incremento y que están pasando desapercibidos. El objetivo de este proyecto es proponer un estudio que permitiera saber realmente sujetes comprendidos entre los catorce y dieciocho años, cuál es la información que tienen sobre educación sexual, qué saben y por qué vía. Se abordarían institutos aleatorizados y que no segregaran por sexo, para coger una muestra que fuera representativa para poder dar explicación al problema planteado, y extrapolarlo al resto de población mediante un cuestionario propio elaborado para el estudio. Así pues se espera que con los resultados obtenidos, se pueda describir mediante estudio descriptivo la calidad y cantidad de la información en educación sexual y cómo incide esta en el incremento de enfermedades de transmisión sexual.

El objetivo de este trabajo final de grado es estudiar la relación existente entre la crianza mediante un patrón de apego inseguro y su influencia en el desarrollo de un trastorno depresivo en los niños. Para ello, se administra el cuestionario CDI en niños y niñas de entre 8 y 12 años procedentes de la provincia de Castellón. Sólo aquellos niños que superen la puntuación de corte en el CDI, formarían la muestra final del proyecto. L'objectiu d'aquest treball final de grau és estudiar la relació existent entre la criança mitjançant un patró d'inclinació insegura i la seua influència en el desenvolupament d'un trastorn depressiu en els xiquets. Per a açò, s'administra el qüestionari CDI en xiquets i xiquetes d'entre 8 i 12 anys procedents de la província de Castelló. Només aquells xiquets que superen la puntuació de tall en el CDI, formarien la mostra final del projecte. The objective of this final grade work is to study the relationship between parenting through an insecure attachment pattern and its influence on the development of depressive disorder in children. For that, the CDI questionnaire is administered to children between 8 and 12 years of age from the province of Castellón. Only those children who pss the cut score in the CDI would form the final sample of the study.