Search

The author reviews the milestones of the field of human–computer interaction (HCI) from its beginnings to the current state based on three factors: vision, technology and computer use. For the current period (from 1989), the article analyzes the importance of the WWW and of ubiquitous computing, the most influential new paradigm in computing of the last twenty years. Finally, the trends that are reconfiguring post–WIMP interfaces are highlighted.

This report presents an analysis of the accessibility level of websites in the Spanish universities considering level “A” of Web Contents Accessibility guidelines 1.0 – WCAG – issued by the Web Accessibility Initiative working group in the Worlwide Web Consortium, and some additional criteria. The conclusions show that no Spanish university web reaches completely this first level and that there is still a hard work to do redesigning websites.

The study seeks to identify the degree of accessibility of the web sites of Catalan universities. The indicators used are those of Priority 1 of the Web Content Accessibility Guidelines, version 1 of the WWW Consortium, complemented by other factors. The principal result showed that only one of the 43 pages analysed satisfied the threshold of accessibility.

The concept of web accessibility is introduced, as a means of making it easier for persons with disabilities to work with the Web and of improving content usability. The World Wide Web Consortium (W3C), beginning with its Web Accessibility Initiative, has developed directives that are currently being adopted by different governments and organisations. The article concludes by presenting different IT tools and contact organisations that support related actions.

The Adobe PDF format is one of the most widely used in scientific communications in digital format and in administrative documents. In its latest versions it has incorporated structural tags and improvements that increase its level of accessibility. This article reviews the concept of accessibility in the reading of digital documents and evaluates the accessibility of PDF according to the most widely established standards.

Título, resumen y palabras clave en español y en inglés Resumen basado en el de la publicación Se presentan los resultados de una prueba piloto de estudio e impulso de dos herramientas de apoyo de voz en la lectura, ClaroRead y ReadSpeak, en la Universitat de Barcelona, como ejemplo de aplicación de los principios de diseño curricular universal. Para valorar su impacto se realizan diferentes modalidades de encuestas y tests de uso en las que participa una muestra de alumnos bastante numerosa, y también una entrevista orientada al profesorado. Los resultados permiten conocer problemas de lectura de los usuarios y las mejoras aportadas por la lectura multimodal. Es presenten els resultats d'una prova pilot d'estudi i impuls de dues eines de suport de veu en la lectura, ClaroRead i ReadSpeak, a la Universitat de Barcelona, com a exemple d'aplicació dels principis de disseny curricular universal. Per valorar el seu impacte es realitzen diferents modalitats d'enquestes i tests d'ús en què participa una mostra d'alumnes bastant nombrosa, i també una entrevista orientada al professorat. Els resultats permeten conèixer problemes de lectura dels usuaris i les millores aportades per la lectura multimodal. ESP

Oportunitat laboral per a professionals de la informació. L’arquitecte classifica, etiqueta i organitza continguts digitals, principalment en web, i ha de tenir coneixements en documentació, en tecnologies i en normativa. La feina exigeix un rol de lideratge i una posada al dia constant i a canvi gaudeix d’una bona remuneració i consideració social., Se describe el perfil de arquitecto de la información como oportunidad laboral para profesionales de la información. El arquitecto clasifica, etiqueta y organiza contenidos digitales, principalmente en web, y tiene que tener conocimientos en documentación, en tecnologías y en normativa. El trabajo exige un rol de liderazgo y una puesta al día constante y a cambio disfruta de una buena remuneración y consideración social., This article describes the profile of information architect as a new labour opportunity for information professionals. The architect classifies, labels and organizes digital content, mainly web based, and requires knowledge of the fields of information, technology and standards. The job demands leadership skills and constant updating. In exchange, the professional can receive a good salary and solid social consideration.

Introduction of the Daisy multimedia book format, which integrates text, sound, images and video in a synchronized sequence. Daisy presents a high usability for digital reading thanks to its advanced navigation through text or audio. The article also describes DTBook, the text component of Daisy, which is a highly structured xml format ideal to create alternate format editions. The article sets out the differences between Daisy and other audiobooks and presents the most common Daisy players and Daisy market adoption. The format has good potential for becoming a flagship format in ebook publishing if costs of playing devices decrease and a solution is found for digital rights management.

Es presenten les bases teòriques de la visualització de la informació i els models visuals més estesos actualment amb exemples en el camp de la biblioteconomia i la documentació. Es presenta un model simple per crear visualitzacions amb un exemple demostratiu. S'ofereix una selecció de fonts d'informació del tema per a un coneixement bàsic i per estar al dia., An introduction to the theoretical foundation of information visualisation and to the most broadly adopted models, with examples taken from the field of library and information science. A simple model for creating visualisations is illustrated. The article offers readers a range of information sources for a basic understanding of the subject as wellas for keeping up-to-date., Se presentan las bases teóricas de la visualización de la información y los modelos más extendidos actualmente con ejemplos en el campo de la biblioteconomía y la documentación. Se presenta un modelo simple para crear visualizaciones con un ejemplo demostrativo. Se ofrece una selección de fuentes de información sobre el tema para un conocimiento básico y para estar al día.

S'exposa la relació entre els conceptes d'accés obert i accés universal. A partir dels seus punts de nexe s'argumenta la necessitat de potenciar l'accessibilitat en els dipòsits institucionals d'accés obert per motius legals, de compliment d'objectius i d'ètica professional. Aquesta accessibilitat s'ha de complir tant a nivell d'interfície de consulta com a nivell de continguts. Es fa un breu anàlisi de la situació actual, constatant el baix compliment dels criteris més bàsics d'accessibilitat. Finalment es conclou la presentació amb algunes propostes organitzatives i tècniques per millorar aquesta situació. Se expone la relación entre los conceptos de acceso abierto y acceso universal. A partir de sus puntos de nexo se argumenta la necesidad de potenciar la accesibilidad en los repositorios institucionales de acceso abierto por motivos legales, de cumplimiento de objetivos y de ética profesional. Esta accesibilidad debe cumplirse tanto a nivel de interfaz de consulta como a nivel de contenidos. Se hace un breve análisis de la situación actual, constatando el bajo cumplimiento de los criterios más básicos de accesibilidad. Finalmente se concluye la presentación con algunas propuestas organizativas y técnicas para mejorar esta situación. The relationship between the concepts of open access and universal access is described. From their nexus the need to enhance accessibility in open access institutional repositories for legal, objectives and professional ethics achievements is argued. This accessibility must be in the search interface as well as at the level of content. It includes a brief analysis on the current situation, realising that there is no minimum observance of the basic accessibility criteria. Finally it concludes with some organizational and technical proposals to improve this situation.

Els gràfics estadístics juguen un paper fonamental en la transmissió i simplificació de la informació, fins al punt que poden ser considerats per si mateixos com una ajuda tècnica, un tipus d’accessibilitat cognitiva mitjançant la qual podem emprar el nostre sistema visual per a reduir l’esforç que suposa interpretar dades tabulars. És per aquest motiu que és important que els gràfics estadístics puguin arribar a totes les persones en igualtat de condicions amb independència de la seva diversitat funcional. Entre les discapacitats visuals destaca, per la seva elevada prevalença, la baixa visió. La baixa visió és una condició visual que implica una reducció substancial del sentit de la vista que no pot ser corregida amb lents correctores, tractaments farmacològics o cirurgia, i que impacta notablement en les activitats diàries de les persones que la presenten. L’objectiu principal d’aquesta tesi és identificar bones i males pràctiques, així com sistematitzar elements i característiques que puguin facilitar o dificultar l’accés de les persones amb baixa visió als gràfics estadístics. A partir d’aquesta anàlisi es desenvolupa una llista d’indicadors heurístics per a l’avaluació d’aquests elements, que es valida a través de la seva aplicació en tres casos estudis en els quals es van avaluar gràfics de diaris digitals nacionals i internacionals, revistes científiques de l’àrea de la informació i la documentació, i un darrer conjunt de gràfics publicats per governs i organitzacions no governamentals relacionades amb la salut en el context de la comunicació de la pandèmia provocada per la Covid-19. Los gráficos estadísticos juegan un papel fundamental en la transmisión y simplificación de la información, hasta el punto de poder ser considerados en sí mismos una ayuda técnica, un tipo de accesibilidad cognitiva mediante la cual podemos utilizar nuestro sistema visual para reducir el esfuerzo que supone interpretar datos tabulares. Por ello es importante que los gráficos estadísticos puedan llegar a todas las personas en igualdad de condiciones con independencia de su diversidad funcional. Entre las discapacidades visuales destaca, por su elevada prevalencia, la baja visión. La baja visión es una condición visual que implica una reducción sustancial del sentido de la vista que no puede ser corregida con lentes correctoras, tratamientos farmacológicos o cirugía, y que impacta notablemente en las actividades diarias de las personas que la presentan. El objetivo principal de esta tesis es identificar buenas y malas prácticas, así como sistematizar elementos y características que puedan facilitar o dificultar el acceso de las personas con baja visión a los gráficos estadísticos. A partir de este análisis se desarrolla una lista de indicadores heurísticos para la evaluación de estos elementos, que se valida a través de su aplicación en tres estudios en los cuales se evaluaron gráficos de diarios digitales nacionales e internacionales, revistas científicas del área de la información y la documentación, y un último conjunto de gráficos publicados por gobiernos y organizaciones no gubernamentales relacionadas con la salud en el contexto de la comunicación de la pandemia provocada por el Covid-19. Statistical charts have a fundamental role in the transmission and simplification of information, to the point that they can be considered in themselves an assistive technology, a type of cognitive accessibility through which we can use our visual system to reduce the effort that involves interpreting tabular data. For this reason, it is important that people with disabilities can access statistical charts on equal terms. Among visual disabilities, low vision stands out due to its high prevalence. Low vision is a visual condition that implies a substantial reduction in the sense of sight that cannot be corrected with corrective lenses, pharmacotherapy, or surgery, and that significantly impacts the daily activities of people who present it. The main objective of this thesis is to identify good and bad practices, as well as to systematize elements and characteristics that can facilitate or hinder the access of people with low vision to statistical charts. From this analysis, a list of heuristic indicators is developed for the evaluation of these elements. The list of indicators was validated through its application in three studies: charts from national and international digital newspapers, library and information science journals, and a final set of charts published by governments and non-governmental organizations in the context of the communication of the pandemic caused by Covid-19.