Search

More sustainable waste management in the winery and olive oil industries has become a major challenge. Therefore, waste valorization to obtain value-added products (e.g., polyphenols) is an efficient alternative that contributes to circular approaches and sustainable environmental protection. In this work, an integration scheme was purposed based on sustainable extraction and membrane separation processes, such as nanofiltration (NF) and reverse osmosis (RO), for the recovery of polyphenols from winery and olive mill wastes. Membrane processes were evaluated in a closed-loop system and with a flat-sheet membrane configuration (NF270, NF90, and Duracid as NF membranes, and BW30LE as RO membrane). The separation and concentration efficiency were evaluated in terms of the total polyphenol content (TPC), and by polyphenol families (hydroxybenzoic acids, hydroxycinnamic acids, and flavonoids), using high-performance liquid chromatography. The water trans-membrane flux was dependent on the trans-membrane pressure for the NF and RO processes. NF90 membrane rejected around 91% of TPC for the lees filters extracts while NF270 membrane rejected about 99% of TPC for the olive pomace extracts. Otherwise, RO membranes rejected more than 99.9% of TPC for both types of agri-food wastes. Hence, NF and RO techniques could be used to obtain polyphenol-rich streams, and clean water for reuse purposes.

In the recycling industry, the use of deep spectral convolutional networks for the purpose of material classification and composition estimation is still limited, despite the great opportunities of these techniques. In this study, the use of Laser-Induced Breakdown Spectroscopy (LIBS), Machine Learning (ML), and Deep Learning (DL) for the three-way sorting of Aluminum (Al) is proposed. Two sample sets of Al scrap are used: one containing 733 pieces for pre-training and validation with a ground truth of X-Ray Fluorescence (XRF), and the second containing 210 pieces for testing for unknown compositions. The proposed method comprises a denoising system combined with a method that extracts 145 features from the raw LIBS spectra. Further, three ML algorithms are assessed to identify the best-performing one to classify unknown pieces of aluminum post-consumer scrap into three commercially interesting output classes. The classified pieces are weighed, melted, and analyzed using spark analysis. Finally, to optimize the best-performing ML system, three state-of-the-art denoising and three feature extraction networks are pre-trained for learning the baseline correction and the proposed feature extraction. Transfer Learning from the six pre-trained networks is applied to create and evaluate 24 end-to-end DL models to classify Al in real-time from >200 spectra simultaneously. The end-to-end DL scheme shows the advantages of learning and denoising the spectra, allowing the transfer of traditional spectral analysis knowledge and the proposed feature extraction into DL, where the network learns from the entire spectrum. The best results for ML and DL were obtained with Random Forest processing one spectrum in 150 ms and BPNN+GHOSTNET(Fine-tuning) processing 200 spectra in 9 ms, which achieved 0.80 Precision, 0.81 Recall, 0.80 F1-score, and 0.80 Precision, 0.79 Recall, 0.79 F1-score, respectively.

Packed-bed thermal energy storage (TES) system filled with low cost and sustainable sensible thermal energy storage material (STESM) is a promising option for medium-high temperature applications. STESM developed from demolition wastes are eco-innovative and compatible with circular economy. They can be used in solar heat industrial applications up to 750 degrees C. One of the main concerns that should be taken into consideration is the stability of STESM developed from demolition wastes in direct contact with hot heat transfer fluids (HTFs). In this study, thermal and mechanical stability of STESM developed from demolition waste were investigated using repeated heating and cooling cycles in Therminol 66 synthetic oil as HTF at 150 degrees C for up to 500 hours. The characterization results before and after thermal cycling showed that new STESM developed from demolition wastes is thermally and mechanically stable. Also, strong oil penetration into the STESM samples improved the porosity, strength, and specific heat capacity. The specific heat capacity and mechanical strength values increased from 1330 to 1490 J/kgC and from 4 to 6 MPa, respectively. These results suggest that STESM samples developed from demolition waste can be used reliably in solar heat industrial applications for long term.

[eng] Mining industry faces environmental problems concerning waste management. Given the environmental issues associated with storage of mine wastes on land, one disposal option that has gained attraction is submarine tailings disposal (STD). This practice involves disposal of mine tailings under seawater through underwater pipelines. Discharged mine wastes may be geochemically altered by microbial communities that living in the seabed have an ecophysiology that is compatible with the mine tailings. These communities (e.g., Shewanella, Geobacter) would be able to reduce the structural Fe(III) of oxides and oxyhydroxides (henceforth referred to as (hydr)oxides) of iron contained in the tailings, leading to a release of Fe(II) and Trace Elements (TEs) into the marine environment. The present study aimed at understanding the reaction of bioreduction of iron (hydr)oxides that are contained in mine tailings and assessing the environmental impact of STD. For this purpose, different samples of iron (hydr)oxides and mine tailings were reacted in batch and column experiments in the presence of Shewanella loihica, a dissimilatory iron reducing bacteria. The release of Fe(II) and TE was monitored throughout the experiments, and the surface of the reacted oxides were examined. Geochemical simulations of the experimental data were used to quantify the extent of the overall reductive dissolution reaction. Furthermore, to understand the influence of aqueous iron in the ocean’s nitrogen cycle, a series of experiments were carried out with Fe(II) released from bioreduced iron oxides in the presence of nitrite. Results showed that Shewanella loihica bioreduces Fe(III) from the iron (hydr)oxides contained in the mine tailings under marine conditions. The dissolution process leads to a release of Fe(II) and TEs, which are harmful for the marine environment. It was deduced that the reactive surface area of the iron (hydr)oxides is a key factor in the bioreduction process as it provides available Fe(III) and available surface, on which Shewanella loihica attach for electron transferring. However, adsorption of some of released Fe(II) onto the surface leads to a decrease in the reactive surface area, which lowers the total available Fe(III), and to a transformation of the former oxide to a new biogenic phase containing Fe2+/Fe3+ (i.e. magnetite). Moreover, it was demonstrated that the Fe(II) released promotes a nitrite removal, interfering thus with the nitrogen cycle of the ocean. The nitrite removal was characterized using chemical and isotopic analyses, which allowed a better understanding of the mechanisms controlling the Fe(II)-N interaction and an identification of the source of nitrite reduction in the sea. From the results, it is inferred that STD can become a major environmental concern because (1) the Fe(II) released may lead to fertilization and eutrophication of disposal sites, resulting in an oxygen depletion and an expansion of the oxygen minimum zone and (2) the TEs released bioaccumulate in the environment and trophic webs, ultimately affecting human health and social economic development., [spa] La indústria minera s’encara a un problema de gestió dels residus produïts. Degut als problemes mediambientals que provoca l’emmagatzematge terrestre de les cues mineres, la deposició submarina de les cues (STD) és una opció que ha guanyat interès en els darrers anys. Aquesta pràctica implica el dipòsit dels residus al fons marí mitjançant canonades submergides des de les indústries mineres. Aquestes cues es poden veure afectades geoquímicament per les poblacions microbianes que viuen en el fons marí i que poden tenir una ecofisiologia compatible amb els residus. Aquestes comunitats (per exemple, Shewanella, Geobacter) poden bioreduir el ferro fèrric dels òxids i/o hidròxids continguts en els residus miners, alliberant Fe (II) i elements traça (TE) al medi marí. El principal objectiu d’aquest treball va ser entendre el procés de bioreducció dels òxids i hidròxids de ferro presents en els residus miners i avaluar les conseqüències mediambientals dels dipòsits de residus al fons marí. Per dur a terme aquest propòsit, es van fer experiments de tipus batch i de columna amb diverses mostres d’òxids i hidròxids de ferro i de residus miners, les quals van reaccionar amb Shewanella loihica, un bacteri desassimilatori del ferro capaç de dur a terme la dissolució reductiva del ferro. Es va monitoritzar l’alliberament de Fe(II) i de TEs, es van observar les superfícies dels sòlids reaccionats i es va fer un model geoquímic per quantificar la bioreducció. A més a més, per tal d’entendre millor la influència del ferro en el cicle del nitrogen de l’oceà es van dur a terme uns experiments batch on el ferro bioreduït interaccionava amb nitrit. Els resultats han demostrat que la Shewanella loihica pot bioreduir els òxids i/o hidròxids de ferro continguts en residus miners en condicions semblants a les del fons marí. Aquesta dissolució bioreductiva comporta l’alliberament de Fe(II) i de TEs que poden arribar a ser perjudicials per l’ambient. S’ha deduït que la superfície reactiva dels òxids i/o hidròxids é un factor clau en la bioreducció perquè proveeix Fe(III) per bioreduir i superfície perquè els bacteris transfereixin electrons.. Ara bé, l’adsorció de Fe(II) en la superfície comporta, per una banda, la disminució de la superfície reactiva i del Fe(III) disponible i, per altra banda, la formació d’una nova fase mineral biogènica que conté Fe2+/Fe3+, és a dir una transformació a magnetita També s’ha demostrat que el Fe(II) alliberat per la bioreducció pot interferir, amb el cicles biogeoquímic del nitrogen de l’oceà. Així, el Fe(II) bioproduït desencadena l’eliminació del nitrit en el mar. Aquest procés s’ha caracteritzat utilitzant anàlisis químiques i isotòpiques. Les dades isotòpiques han servit per entendre millor els mecanismes que regulen la interacció Fe(II)-nitrogen, i per identificar l’origen de la reducció de nitrit en el medi marí. A partir dels resultats obtinguts, es dedueix que el dipòsit de residus miners al mar (STD) és un problema mediambiental perquè (1) l’alliberament de Fe(II) pot provocar una fertilització i eutrofització dels llocs on es dipositin els residus amb una disminució de l’oxigen dissolt i una expansió de la zona mínima d’oxigen i (2) l’alliberament d’ETs pot provocar una bioacumulació d’aquests elements a les xarxes tròfiques. Tot plegat afecta no només l’equilibri d’altres cicles biogeoquímics a l’oceà sinó també la salut humana i l’economia de la societat.

Replacing fossil fuels with alternative energy resources to meet industrial heat demand necessitates using cost-effective thermal energy storage (TES) for efficient and secure operation. Waste-based materials such as industrial by-products, industrial furnace slags, municipal, demolition wastes (DW) offer alternative low cost sensible thermal energy storage materials (STESM) for solar heat industrial applications. The only drawback is their inhomogeneous nature requiring some pre-treatment steps. DW have a great potential as cheap and high performance STESM, if they can be conditioned with optimum properties. In this study, DW samples collected from an urban regeneration project were conditioned with some pre-treatment processes such as crushing, sieving, drying and mixing to produce rigid and homogeneous STESMs. DW powders obtained after processing were characterized to evaluate its suitability to produce STESMs. The results showed that DW powders could be converted to a durable STESM with high storage capacity for use in solar heat industrial applications up to 700 °C.

Waste materials have a great potential as sustainable and cheap sensible thermal energy storage material (STESM). There are a number of previous studies on the use of wastes as STESM such as Cofalit, coal fly ash and electric arc furnace slags, by-products of the ilmenite mining industry and by-products of the potash production, municipal waste glass and by-products generated in steel industry. The aim of this study is to assess demolition wastes (DW) from urban regenerations in Turkey as a STESM and compare relevant properties with other waste and by-product storage materials. Results show that DW developed here has better or similar storage performance compared to other STESM from wastes. DW is found to be durable up to 750 °C and can be used for high temperature thermal energy storage applications in packed beds.

Este trabajo tratará dos tipos de residuos agroalimentarios procedentes de las industrias del aceite y del vino, el orujo de aceite y las lías, respectivamente. A partir de estos residuos se utilizará la técnica de maceración con agua para extraer los polifenoles de los residuos sólidos. Las condiciones óptimas de extracción se establecieron de estudios anteriores. Una vez obtenidos los extractos de polifenoles, éstos se tratarán con diferentes tecnologías de membranas con el objetivo de estudiar el comportamiento de los polifenoles en cada una de las membranas estudiadas. Finalmente se buscará diseñar un sistema de membranas con el cual recuperar y/o concentrar los polifenoles o familias de polifenoles presentes en los residuos de interés.

Industry is one of the leading energy consumers with a global share of 37%. Fossil fuels are used to meet more then 80% of this demand. The sun’s heat can be exploited in most industrial processes to replace fossil fuels. Integration of a thermal energy storage system is a requisite for sustainability in solar heat for industries. Currently there are only 741 solar heat industrial plants operating with an overall collector area of 662,648 m2 (567 MWth) that cover very small share of total global capacity. This is only the tip of the iceberg- there is a huge potential that is eager to be exploited. The challenges of increasing cost-effective solar heat applications are development of thermal energy storage systems and materials that can deliver this energy at feasible economic value. Sensible thermal energy storage, which is the oldest and most developed, has recently gained interest due to demand for increased sustainability in energy use. This paper attempts to review these latest trends in sensible thermal energy storage systems and materials that are used in solar industrial applications with a special focus on sustainability. The aim is to provide information for further research and development that shall make solar heat a cost-effective method to meet the increasing energy demand of the industrial sector.

El Treball Final de Màster “Visualització i anàlisi de les categories de residus industrials a Catalunya” crea informació visual de la generació i gestió dels residus industrials per tal de facilitar l’aplicació de polítiques o models de negoci que contribueixin a una millor gestió d’aquests. Les dades que s’utilitzen formen part de les Declaracions Anuals de Residus Industrials (DARI) del 2018, proporcionades per l’Agència de Residus de Catalunya (ARC). En primer lloc, el desenvolupament del treball ha consistit en analitzar la informació gràfica publicada i la naturalesa de les dades per, posteriorment, escollir amb criteri les visualitzacions i eines més adients per a crear el nou material visual. Per al tractament de les dades, s’ha utilitzat un gestor de bases de dades (PostgreSQL) i, per a la creació i edició dels gràfics i infografies, eines com Quantum QGIS, Microsoft Excel, Adobe Illustrator, Adobe Indesign i Flourish. El resultat del treball és un conjunt de 21 infografies, cadascuna d’elles centrada en una categoria de residus industrials diferent, sobre les característiques bàsiques de la seva generació i gestió: proporció entre els diferents tipus de tractament, sectors d’activitat més generadors, percentatge que es destina dins i fora de Catalunya, etc. Les infografies complementen els informes i plataformes interactives de l’ARC que, partint de les mateixes dades, destaquen aspectes que, fins ara, eren indetectables amb la informació publicada. The present Final Masters’ Project, entitled “Visualization and analysis of the industrial waste categories in Catalonia”, provides visual information regarding the generation and management of the industrial waste to facilitate the application of policies or business models that contribute to a better management of such waste. The data used are part of the 2018 Annual Industrial Waste Declaration, provided by the Agència de Residus de Catalunya (ARC). Firstly, the published graphic information and the nature of the data was analysed, with the aim of later choosing the most appropriate visualizations and tools to create the new visual material. To analyse the data a database management software was used and, to create and edit the graphics and infographics, tools such as Quantum QGIS, Microsoft Excel, Adobe Illustrator, Adobe Indesign and Flourish were used. The outcome of the project is a total of 21 infographics. Each of them is centred in a different industrial waste category and presents the basic characteristics for its generation and management: proportion between the different treatment kinds, most generating activity sectors, percentage destined inside and outside of Catalonia, etc. The infographics complement the ARC’s reports and interactive platforms that, based on the same data, outlie aspects that, up until now, were undetectable with the published information.

The key to successful development and implementation of thermochemical storage systems is the identification of high energy density and low-cost storage materials. In this work, an industrial waste based on a double salt hydrate, coming from non-metallic mining was studied for thermochemical storage applications. Initially, chemical characterization was performed and determined that carnallite-waste material consists of 73.54 wt% of KCl·MgCl2·6H2O and impurities such as NaCl (23.04 wt%), KCl (1.76 wt%) and CaSO4 (1.66 wt%). Using thermal analyses methods, the operating conditions such as temperatures and partial pressures, were optimized for seasonal thermochemical storage applications to PHy = 1.3 kPa and ϑHy = 40 °C, and to PDe = 4.0 kPa and ϑDe = 110 °C. Under these conditions, the reaction reversibility over 10 cycles (10 years) was significantly high, with only 8.5% decrease in chemical reversibility. Furthermore, the duration of dehydration and hydration isotherms was optimized to 15 and 360 min, respectively. Finally, 1.129 GJ/m3 energy storage density was calculated after the tenth cycle of hydration/dehydration for this material. Hence 7.1 m3 of carnallite was estimated to meet the demand of 8 GJ of energy for an average household during the six months of cold seasons. These results are comparable and competitive with an energy storage density of materials such as K2CO3 and MgCl2, reported as promising for seasonal thermochemical storage applications. It should be noted that carnallite-waste material has no commercial value so far and its use contributes to developing sustainable low-cost thermochemical energy storage systems.

The metallurgical industry generates large volumes of toxic effluents characterised, generally, by high acidity and a noticeable content of metals (Fe, Cu and Zn) and non-metals (As, Sb, Bi). The toxicity of these streams makes necessary treatment before its discharge to the environment or reuse. Sustainable management of these effluents must be focused on the recovery of low added valuable by-products (e.g. strong acids) to reduce the wastes generated along with the treatment (e.g. sludge). Nanofiltration offers clear advantages for acid recovery instead of the conventional treatments such as neutralisation and precipitation, due to the high membrane transport ratios of single charged ions and high rejection of multi-charged ions. The performance of a semi-aromatic poly(piperazineamide) membrane (NF270) was evaluated for the treatment of effluents from copper metallurgical process streams of off-gases treatment trains. These streams are characterised by a high acidity (pH¿

L’objectiu principal d’aquest treball es donar les primeres passes en el desenvolupament de noves alternatives per la revalorització del polipropilè mitjançant piròlisi a escala industrial. Per fer-ho s’han analitzat tecno-econòmicament i ambientalment diferents processos de separació dels productes de la piròlisi del polipropilè per analitzar quin és el valor de la seva reutilització.Els tres processos estudiats han sigut, el de separar completament els components dels productes de la piròlisi, separar-los parcialment i separar-los en fases per tal de estudiar el seu valor com a combustibles.Per a avaluar la viabilitat tècnica i fer la simulació dels processos s’ha utilitzat el software Aspen Plus.Per avaluar la viabilitat econòmica s’ha calculat el benefici anual de tots els processos mitjançant estimacions obtingudes de la literatura. El resultat ha sigut favorable en els tres casos, essent la venta total dels components la més rentable.L’anàlisi de l’impacte ambiental analitza quin és l’impacte a la salut de les persones, els ecosistemes i sobre els recursos de la natura. També es compara l’impacte de la producció de propilè mitjançant aquests processos amb l’impacte de la seva producció mitjançant mètodes tradicionals. Aquesta comparació indica que el procés és més net que el tradicional.

The aim of this project is to design a container for organic waste for the food industry that reduces its humidity and content of waste liquids, such as oils, seeking an optimization on the waste management and its weight that can lead to important savings for the company.

Outgoing

Treball desenvolupat en el marc del programa "European Project Semester". Green Waste Recycling Programme is one of the projects that an international group of students works on during the European Project Semester. The project focuses on the Monocrom company which produces diode laser cores. As all produced elements are small, high precision is very important. The most important thing they do in the company itself is assemble the diode, conduction tests on them and create prototypes. As a result, the company does not produce a high amount of end products on their own. The company’s aim is to decrease production of waste material during the production process and improve the process itself. The main goal is to dispose all waste materials in eco-friendly way in order not to harm the environment. Currently, Monocrom has difficulties with disposing four different types of waste materials: - Emulsion used to cool down the metal cutting machine. - Liquid used in process called gold plating. - Small amounts of other chemicals. - Metal wastes, such as aluminium and copper chips. Initially, it was believed that every problem requires a different approach. In the process of researching and finding solutions, the team came up with some common ideas. First of all, the cooling fluid was tested to find out if it is possible to use it for longer period of time. In order to check it, three experiments which were conducted: pH-value measurements, concentration measurement and nitrite-value. The results showed that it is not necessary to change the emulsion as often as the company does it at the moment. It means lower demand of the fluid what results in decrease in costs. Secondly, the team managed to design find proper storage place for all. The solution includes fire resistance cabinet with drip containers and suitably labelled plastic canisters. For the metal a 300l plastic container is suggested so that the company can store it for a longer time. The fact that the company can store more has the consequence that they save money and fuel because the collector comes less often. Last but not least, the group checked all the companies that pick up one of the waste materials. In this way the company is sure that their wastes are being recycled or dealt with in an ecofriendly way. Incoming

[cat] L’augment de la demanda i el progressiu esgotament dels jaciments minerals per a produir metalls emprats en la indústria galvànica, fa que els residus d’aquesta industria, que habitualment són gestionats als abocadors com un rebuig, siguin avui dia un producte potencialment valorable. L’objectiu d’aquesta tesi es desenvolupar processos per a valoritzar un residu generat a les empreses galvàniques. Aquest tipus d’empresa genera un gran volum d’aigües residuals, amb baixes concentracions de metalls, resultants dels processos de rentat. Aquestes aigües se sotmeten a un tractament de depuració físicoquímic que genera un rebuig sòlid anomenat fang galvànic. Aquest fang està format bàsicament per una mescla d’hidròxids metàl·lics, sulfat de calci i aigua. El contingut metàl·lic del fang estudiat en aquesta tesi està format per una barreja de crom, níquel, coure i ferro. Per a transformar aquest residu en un producte valoritzable s’estudia la separació dels metalls que poden acabar en forma de sals o òxids o en directament en forma metàl·lica per deposició catòdica. A continuació es resumeixen alguns d’aquest processos de separació: 1) S’ha comparat diferents mètodes de lixiviació del fang galènic: lixiviació per complexació, lixiviació oxidant i lixiviació àcida. D’aquestes tres tècniques, la lixiviació per complexació i la lixiviació oxidant no permeten la separació dels metalls valoritzables amb un rendiment elevat. La lixiviació àcida, amb àcid sulfúric 5%, permet la dissolució d’un 96% Cu(II), 99% Ni(II) i 98% Cr(III). Els insolubles resultants continguts en el fang, pràcticament tot CaSO4, són separats per filtració. 2) La separació de metalls en solució mitjançant la precipitació selectiva d’hidròxids és una tècnica senzilla per a la que és possible l’obtenció de concentrats de metalls a partir de les diferències existents entre els productes de solubilitat que tenen les sals d’hidròxid formades. No obstant, la puresa dels productes obtinguts és molt baixa ja que existeix coprecipitació d’altres metalls. 3) S’ha estudiat l’electrodeposició per a l’obtenció de càtodes metàl·lics de coure i níquel a partir de la solució lixiviada. El rendiment elèctric i la morfologia del càtode obtingut es poden veure influenciats per la composició de l’electròlit, per això, s’han establert les condicions de treball a les quals és possible l’obtenció de metall mitjançant aquesta tècnica. En el cas de l’electrodeposició de coure, és possible obtenir coure metàl·lic pur, no obstant, la baixa concentració en la que es troba a l’electròlit obliga a treballar a baixes densitat de corrent (1 A/dm2) per a evitar la formació d’anomalies al dipòsit (com ara dentrites o cremats). L’aplicació de l’electrodeposició de níquel no és possible, ja que la baixa concentració de Cr(III) que conté l’electròlit (100ppm) no fa possible una adequada deposició. 4) L’extracció líquid-líquid amb determinats agents extractants mereix un èmfasi especial degut a la seva elevada selectivitat en les separacions. Depenent de les característiques d’aquests agents extractants es produeix certa selectivitat per una determinada barreja dels metalls. L’extracció líquid-líquid a més de separar permet concentrar i per això és aplicable a separar i/o purificar un metall a partir d’una mescla metàl·lica residual de concentració diluïda. Una vegada purificat un metall la seva concentració porta a productes d’ús industrial. S’ha aprofundit en l’estudi de dos agents extractants: una oxima (Acorga M5640) i una amina primària (Primene 81R). S’ha estudiat la seva selectivitat de cara al fang galvànic s’ha adequat cada solvent a la matriu del licor galvànic i s’ha estimat les operacions de separació industrial que permeten la valorització dels metalls. L’agent extractant Acorga M5640 permet l’extracció selectiva de Cu(II) i de Ni(II) seleccionant el pH de treball adequat. D’aquesta manera és possible obtenir solucions concentrades i purificades de cada un dels dos metalls, a partir de les quals és possible l’aplicació de tècniques com l’electrodeposició o cristal·lització per a l’obtenció de productes comercials. En un ampli interval de pH, l’agent extractant Acorga M5640 no interacciona amb el Cr(III), lo que permet obtenir solucions concentrades de sulfat de coure (45,8 g/L Cu(II)) i de sulfat de níquel (24,0 g/L Ni(II)) que són separables en forma metàl·lica mitjançant l’electrodeposició o en forma d’hidròxids mitjançant la precipitació. El crom de l’extracte es pot precipitar en forma d’hidròxid de crom pràcticament pur (93% Cr(OH)3 (deshidratat)). S’ha utilitzat l’amina primària Primene 81R per a separar el Cr(III) del Ni(II) del lixiviat àcid del fang galvànic, en el que s’ha separat prèviament el coure. S’han estudiat les condicions de treball per a que aquest agent extractor sigui selectiu pel Cr(III). Això ha permès la valorització del Cr(III) i la purificació del Ni(II). Mitjançant aquesta operació és possible obtenir una solució concentrada de sulfat de crom(III) ( 41,8g/L Cr(III)) amb una puresa elevada (> 99%). Un cop analitzades les diferents operacions de valorització dels metalls del fang galvànic, s’han esbossat tres propostes de processos industrials, tècnicament viables. per a recuperar els metalls continguts al fang galvànic., [eng] The metal obtaining using extraction with solvents was initiated during the Second World War to satisfy the high purity nuclear resource requirements and exploit poor minerals uneconomically using conventional techniques. Thereafter, solvent extraction has quickly spread in hydrometallurgy field, not only applied in the nuclear energy developing, but also in metal synthesis process of copper, nickel, zinc… With the growing demand of metals as raw materials, has dedicated big efforts to develop new extractor solvents, diluents and industrial scale equipment, improving and offering new applications for this technique. Actually, despite of the attempts to minimize the waste, a big number of industries are producing hazardous residues during their workflow. The growing waste generation, associated with the increase of consumption, and shortage of raw materials make necessary the implementation of valorization and recycle process. These processes are able to manage part of the produced waste achieving the reintroduction to the industry as raw materials. In this thesis the metal extraction using solvents has been applied to recover value from a plating sludge containing Cu(II), Ni(II), Cr(III) and Fe(III). Acorga M5640 has been used to separate Cu(II) and Ni(II) with high selectivity from leach solution at pH 1,50 and 3,50, respectively. Also there is possible to increase the value of the content of Cr(III) in the sludge. The Cr(III) extraction has been performed with Primene 81R at pH 3,50. The products obtained with solvent extraction are high concentrated and purity solutions. This solutions are able to be reintroduced to the market or transformed to another valuable products like metals, oxides and salts. The application of solvent extraction technique has proved the feasibility of the metal waste recovery from leached plating sludge.

Thiosulfate effluents are generated in the photography and radiography industrial sectors, and in a plant in which thiosulfates are used to recover the gold and silver contained in ores. Similar effluents also containing thiosulfate are those generated from the petrochemical, pharmaceutical and pigment sectors. In the future, the amounts of these effluents may increase, particularly if the cyanides used in the extraction of gold and silver from ores are substituted by thiosulfates, or if the same happens to electronic scrap or in metallic coating processes. This paper reports a study of the oxidation of thiosulfate, with oxygen using copper (II) as a catalyst, at a pH between 4 and 5. The basic idea is to avoid the formation of tetrathionate and polythionate, transforming the thiosulfate into sulfate. The nature of the reaction and a kinetic study of thiosulfate transformation, by reaction with oxygen and Cu2+ at a ppm level, are determined and reported. The best conditions were obtained at 60 &deg, C, pH 5, with an initial concentration of copper of 53 ppm and an oxygen pressure of 1 atm. Under these conditions, the thiosulfate concentration was reduced from 1 g&middot, L&minus, 1 to less than 20 ppm in less than three hours.

Textile manufacturing is one of the most polluting industrial sectors because of the release of potentially toxic compounds, such as synthetic dyes, into the environment. Depending on the class of the dyes, their loss in wastewaters can range from 2% to 50% of the original dye concentration. Consequently, uncontrolled use of such dyes can negatively affect human health and the ecological balance. The present study assessed the toxicity of the textile dyes Direct Black 38 (DB38), Reactive Blue 15 (RB15), Reactive Orange 16 (RO16), and Vat Green 3 (VG3) using zebrafish (Danio rerio) embryos for 144 h postfertilization (hpf). At the tested conditions, none of the dyes caused significant mortality. The highest RO16 dose significantly delayed or inhibited the ability of zebrafish embryos to hatch from the chorion after 96 hpf. From 120 hpf to 144 hpf, all the dyes impaired the gas bladder inflation of zebrafish larvae, DB38 also induced curved tail, and VG3 led to yolk sac edema in zebrafish larvae. Based on these data, DB38, RB15, RO16, and VG3 can induce malformations during embryonic and larval development of zebrafish. Therefore, it is essential to remove these compounds from wastewater or reduce their concentrations to safe levels before discharging textile industry effluents into the aquatic environment.

La aparición de vehículos que funcionan con pilas de combustible tipo PEM (membrana de intercambio de protones) plantea la necesidad de proporcionar hidrógeno de alta pureza de forma dosificada y a baja presión. Actualmente se suministra mediante pesadas bombonas de hidrógeno a alta presión, 350 a 700 bar, que requieren de reguladores de presión, estrictos controles de seguridad y mantenimiento. Dicho hidrógeno proviene mayoritariamente del reformado del gas natural, gas no renovable. Una opción más segura y renovable a este sistema consiste en la obtención de hidrógeno, in situ, a partir de la reacción aluminio-agua en un medio alcalino, a ser posible de residuos de aluminio. Un problema que se plantea es la dificultad de obtener con este sistema un caudal constante de hidrógeno, de gran pureza y de evitar la precipitación del Al(OH)3 en la superficie del aluminio, si este queda en seco, lo que retardaría el reinicio de la reacción. Se describe en este artículo, un nuevo proceso para la obtención de hidrógeno, a partir de residuos de aluminio, de forma controlada por dosificación de agua, a partir de la reacción aluminio-agua en medio alcalino, utilizando un alcohol. El alcohol cubre en todo momento el aluminio, evitando la precipitación de Al(OH)3 en su superficie, estabilizando la reacción y filtrando el hidrógeno. En esta investigación, en primer lugar se ha estudiado el comportamiento de diferentes alcoholes: etanol, alcohol isopropílico, 1,2-propanodiol, y 1,2-etanodiol, obteniéndose que el alcohol isopropílico es el más adecuado para estos fines. Posteriormente, y utilizando este alcohol isopropílico, se han comparado y determinado la molaridad de NaOH que permite la obtención de caudales y rendimientos de hidrógeno mayores. También se ha analizado y comparado el caudal de hidrógeno obtenido para aluminio puro 99,7 % granulado (

In recent years, kaolinite-based wastes are focusing the attention of researchers to obtain recycled metakaolinite, with consequent environmental and socioeconomic benefits. One of these lines of research is based on coal mining waste, which once activated thermally, it becomes a highly pozzolanic product (ACM). This study reports the influence of activated carbon mining waste on the formation and evolution of the mineralogical phases in the ACM/cement system as well as their influence on the microstructure up to 90 d of reaction. Mineralogical analyses clearly show that the addition of ACM modified mineralogical compounds of blended cements. The C4AH13 and C4AC H12 were the predominant phases in this type of cements; while in the ordinary portland cement cements, portlandite, ettringite, and carboaluminate were main hydrated phases. Two differential zones in the pore size distribution of the C–S–H gels at 12 and 4.5 nm were observed, predominating the formation of C–S–H gels at 12 nm when 20% of ACM was added to the cement.

Treball Final de Màster Universitari en Prevenció de Riscos Laborals. Codi: SIC017. Curs: 2014/2015 En la actualidad practicamente todas la empresas son generadoras de residuosm en mayor o menor grado. En este sentido es amplia y variada la normativa que hace referencia a la producción y gestión de residuos, tanto a nivel comunitario, como nacional, autonómico y local. La normativa actual sobre residuos en general establece la obligación de gestionarlos adecuadamente: identificación, segregación, almacenamiento correcto y entrega a una empresa autorizada para su gestión. Según la legislación (Ley 22/2011), se denomina residuo a “cualquier sustancia u objeto que su poseedor deseche o tenga la intención o la obligación de desechar” y residuo peligroso al que “presenta una o varias de las características peligrosas enumeradas en el anexo III”, además de los que “pueda aprobar el Gobierno de conformidad con lo establecido en la normativa europea o en los convenios internacionales de los que España sea parte, así como los recipientes y envases que los hayan contenido.” La Ley 22/2011 de 28 de julio, de residuos y suelos contaminados, define prevención como el conjunto de medidas adoptadas en la fase de concepción y diseño, de producción, de distribución y de consumo de una sustancia, material o producto, para reducir. La prevención en la gestión de residuos, esta enlazada también con la prevención de riesgos laborales, debido al hecho de que una correcta gestión de los residuos disminuye los riesgos para los trabajadores, al igual que la disminución en la cantidad y peligrosidad de los residuos reduce la exposición. Otro punto a favor de una buena gestión de residuos, es la buena imagen que se le da a la empresa, ya que mejorando el funcionamiento de sus procesos productivos, reduciendo su toxicidad y los costes de su gestión consiguen mejorar la imagen hacia proveedores y clientes,, y supone una mejora en el compromiso medioambiental. En nuestro caso, el sector de la construcción es el que mas siniestralidad tiene y el que mas impacto causa en el medio ambiente. Por todo esto observamos como a lo largo de estos últimos años se han reducido las tasa de siniestralidad en el sector mediante la prevención de riesgos laborales. Además hemos tomado conciencia con el medio ambiente desarrollando planes para la gestión de los residuos de construcción.

Treball Final de Màster Universitari en Ciència, Tecnologia i Aplicacions dels Materials Ceràmics. Codi: SIA043. Curs: 2014/2015 Universitat Jaume I. Departament d'Enginyeria Química Avui en dia es innegable la importància de la recirculació dels residus per tant de valoritzar-los. Un dels mecanismes més utilitzats per a deixar inert i/o reciclar és la vitrificació, que consisteix en el procés de convertir materials en substàncies vítries, normalment a través d’un procés tèrmic. A més, en un món obligat a ser més sostenible, l’estalvi energètic és un imperatiu alhora de processar materials. En aquest treball es pretén de reduir el consum energètic, millorant el rang de cocció. El fet de que el material reciclat que s’introdueix siga vitrificat, no tinga estructura cristal·lina, permet de reduir la temperatura de fusió de les composicions finals respecte de les que s’obtindrien en el cas de utilitzar matèries primeres totalment cristal·lines.

El sòl és un recurs no renovable a curt i mitjà termini ja que els processos que generen un sòl són extremadament lents i requereixen de milers d’anys. A més a més, no és un sistema aïllat, sinó que presenta interaccions dinàmiques amb la geosfera, l’atmosfera i la hidrosfera, per la qual cosa està exposat a l’entrada de contaminants a través de moltes fonts de contaminació. L’origen dels metalls pesants en els sòls, que pot ser geogènic i antropogènic, marca el nivell de concentració, la forma química i la mobilitat a la qual es troben. La contaminació per metalls pesants en sòls presenta un problema a causa de la seva persistència en el medi, ja que no es degraden. Per tant, la seva presència en sòls s’ha anat incrementant des dels inicis de la revolució industrial. Els metalls pesants més comuns en el sòl són el Pb, Zn, Cd i Cu, i l’As com a metal•loide, i la forma química en la que es troben influencia la seva solubilitat, mobilitat i toxicitat en els compartiments ambientals i a la cadena tròfica. La consideració d’un sòl com a contaminat comporta desenvolupar i aplicar actuacions de recuperació ambiental de l’emplaçament. En nombrosos casos, les intervencions per tractar la contaminació de sòls per metalls pesants es basen en l’addició de materials, el que permet augmentar la retenció dels contaminants i diluir la concentració dels mateixos en les mescles sòl+material resultants, amb la finalitat de fer menys accessible el metall pesant a les plantes i evitar la possible contaminació a altres compartiments ambientals i a la cadena tròfica. En base a aquesta problemàtica, la present tesi s’ha estructurat de la següent manera: Primerament, es va fer una comparació de mètodes analítics, prèvia validació, per a la determinació del contingut total d’elements en mostres inorgàniques d’interès ambiental entre diferents tècniques d’anàlisi directa (FRX i µFRX), i mètodes basats en una digestió humida (Aigua Règia i microones) seguida d’una quantificació amb ICP­OES i ICP-MS (detallat en la secció 2.1). Sent la digestió amb microones, combinada amb la mesura per una tècnica òptica adient, el millor mètode per a la determinació, tant d’elements majoritaris com traces, en matrius ambientals inorgàniques. També es van avaluar els tests de lixiviació per a predir la mobilitat de metalls pesants en mostres ambientals emprant tests basats en extraccions simples fent servir diferents agents extractants, tals com 0,01 M i 1M CaCl2, 0,43 M CH3COOH i 0,05 M EDTA i el test de lixiviació Influència del pH sobre la lixiviació amb addició inicial d’àcid/base (pHstat) (detallat en la secció 2.2). Tot i que la fracció extraïble dels metalls amb EDTA va ser major que la obtinguda en el punt de pHstat equivalent, comparant aquest valor amb el punt de pH més àcid del pHstat, es va observar que aquest últim era el que donava la lixiviació màxima dels metalls i per tant, permet estimar la fracció mòbil màxima de metall a llarg termini. Finalment es va establir una metodologia de laboratori per a la selecció de materials per la immobilització de metalls pesants en sòls contaminats (detallat en la secció 2.3). Sent els materials amb una elevada capacitat de neutralització àcida i/o capacitat de sorció específica els més prometedors els més adients en ésser addicionats per a la remediació de sòls contaminats amb metalls pesants. Aquesta metodologia es va aplicar per avaluar l’eficiència de l’addició dels materials en un estudi a escala de planta pilot (detallat en la secció 2.4), on es van corroborar els resultats obtinguts prèviament a escala de laboratori., Metal pollution in soils requires intervention actions to attenuate its impact. In-situ remediation of contaminated soils is recently receiving increasing attention since it is a more feasible and economically affordable approach than ex-situ strategies, especially when facing a large amount of soil to be remediated. In this context, the addition of materials, including non-hazardous wastes to contaminated soils may be a suitable remediation strategy due to a double mechanism: decrease in pollutant mobility and dilution of pollutant concentration (if large material doses are used). Candidate materials must ensure an increase in the pollutant-soil interaction by increasing the pollutant sorption in the resulting mixture and/or by modifying soil properties governing the leaching and related transport of the pollutants into groundwaters and trophic chain. Moreover, another indirect benefit from this remediation strategy is that it may allow the reuse of non-hazardous wastes generated by industrial processes. In order to give response on this lack of research, the thesis has been divided in the following parts: Firstly, it has done a comparison of analytical methods, previously validated, to determine the total content of elements in inorganic samples of methods that directly analyze samples without digestion (XRF and µXRF) and methods based on a previous wet digestion (Aqua Regia and Microwaves) followed by quantification with ICP-OES and ICP-MS (detailed in section 2.1). The microwave digestion was the best method to determine the total content of major and trace elements in inorganic environmental matrices. Also, it has done an evaluation of lixiviation tests to predict the mobility of heavy metals in environmental samples using simple extraction, 0,01 M and 1M CaCl2, 0,43 M CH3COOH and 0,05 M EDTA and the lixiviation test Influence of pH on leaching with initial acid/base addition (pHstat) (detailed in section 2.2). The EDTA extraction yield of metals was higher than pHstat, at the same pH, but if we compare with the most acidic pH of pHstat, we observed that the metal lixiviation was maxim, so the pHstat can estimate the maximum mobile fraction of the metal in a long period. Finally, it has done the establishment of the laboratory methodology to select the materials to immobilize the heavy metals in contaminated soils (detailed in section 2.3). The best candidates were those with a high acid neutralization capacity and/or specific sorption capacity. This methodology was applied in order to evaluate the efficiency of the materials in a pilot plant study (detailed in section 2.4). The results obtained in a pilot plant corroborated the results obtained in a laboratory scale.

L'estudi consisteix en una recopilació d'informació històrica, i seguidament, determinació del volum total d'estèrils del dipòsit, mitjançant la combinació tomografies elèctriques obtingudes al camp i eines de SIG. La segona part de l'estudi consisteix en un anàlisi geoquímic dels estèrils, per a determinar la composició química i la lixiviació d'aquest. Finalment es caracteritza el residu segons la normativa legal vigent.

The main goal of this special issue was to gather contributions dealing with the latest breakthrough methods for providing value compounds and energy/fuel from waste valorization. Valorization is a relatively new approach in the area of industrial wastes management, a key issue to promote sustainable development. In this field, the recovery of value-added substances, such as antioxidants, proteins, vitamins, and so forth, from the processing of agroindustrial byproducts, is worth mentioning. Another important valorization approach is the use of biogas from waste treatment plants for the production of energy. Several approaches involving physical and chemical processes, thermal and biological processes that ensure reduced emissions and energy consumptions were taken into account. The papers selected for this topical issue represent some of the mostly researched methods that currently promote the valorization of wastes to energy and useful materials ...

This document is the Accepted Manuscript version of a Published Work that appeared in final form in Environmental Science and Technology, copyright © American Chemical Society after peer review and technical editing by the publisher. To access the final edited and published work see https://doi.org/10.1021/es301257c, Slags collected from the basic oxygen furnaces of two Linz-Donawitz steel making plants were tested as adsorbents for H2S removal at room temperature (298 K). Two different particle size fractions, namely, This work was partially funded by the PCTI-Asturias (Projects PEST08-07, PEST08-14 and PC10-71).

La generación excesiva de residuos industriales conlleva a una gran pérdida de recursos y de materias primas. Entre estos residuos industriales se encuentran aquellos provenientes de la combustión del carbón, los cuales se generan en gran cantidad (más de 60 millones de toneladas al año en la Unión Europea, de los cuales el 68 % corresponden a cenizas volantes). Igualmente, la industria de la construcción, concretamente la fabricación del clínker del cemento, también genera un impacto considerable sobre el medio ambiente debido a la generación de gases y partículas (la fabricación de una tonelada de cemento genera aproximadamente 1 tonelada de CO2 a la atmósfera), al agotamiento de las materias primas naturales que emplea y al alto consumo energético. Por estas razones anteriormente mencionadas, se han venido efectuado numerosos estudios en los que se busca reducir el factor clínker en mezclas cementantes, al adicionar residuos con propiedades puzolánicas como las cenizas volantes, que permitan reemplazar parcial o totalmente al cemento Pórtland, y actualmente también en mezclas binarias o ternarias, dando una valorización a estos residuos. En ausencia del cemento Pórtland se han estudiado varios mecanismos como la activación con álcalis a altas temperaturas en mezclas cementantes para acelerar la reacción de las cenizas volantes y obtener altas resistencias a edades tempranas. En el presente trabajo se reemplaza totalmente el cemento Pórtland por la ceniza volante en el sistema binario (Cemento Pórtland/Cemento de aluminato de calcio) y ternario (Cemento Pórtland/Cemento de aluminato de calcio/ sulfato de calcio) y para ello se utiliza el agua y dos disoluciones (una de hidróxido de sodio(8 molar) y otra de 85 % de hidróxido de sodio (10 molar) y 15 % de silicato sódico), con el fin de determinar la influencia del líquido de amasado en la formación de fases y desarrollo de resistencias a temperatura ambiente. Los resultados de este trabajo indican que la activación alcalina de cenizas volantes bajo condiciones de curado (25 º C y humedad relativa 86 %) acelera la reacción de hidratación de dicha puzolana y contribuye a la formación de especies zeolíticas, en algunos casos con muy pocas horas de curado. Los mecanismos de hidratación alcanzados en un medio alcalino y un medio neutro difieren. En el medio alcalino la velocidad de reacción de los aluminatos cálcicos (CA) es más rápida y por ello se forman mayor cantidad de C3AH6 y AH3. Además, con las disoluciones alcalinas no se forman los hidratos hexagonales metaestables que se forman en mezclas de CAC con agua, ni la etringita en mezclas ternarias que contienen yeso. Por último, las resistencias mecánicas a compresión obtenidas, indican que los mayores valores se obtienen en aquellos sistemas de mezcla alcalinos en los que se utiliza gran cantidad de ceniza volante, comparada con las resistencias alcanzadas cuando se emplean estas mismas composiciones con agua. Sin embargo, las composiciones que contienen un mayor contenido de CAC, presentan los más altos valores de resistencias cuando se utiliza agua como líquido de amasado. En general, en los sistemas ternarios, la adición de yeso favorece a un incremento en las resistencias.

La valorització energètica de residus municipals i industrials consisteix en l’aprofitament dels residus com a combustibles, és a dir, és el procés en el qual s’aprofiten els residus amb la finalitat de produir energia. La valorització energètica de residus ha de formar part d’un procés integral de gestió dels residus; juntament amb la reutilització, el reciclatge, el compostatge i la disposició controlada. De manera, que la gestió dels residus sigui més sostenible, racional i respectuosa amb el medi ambient. Les plantes de valorització energètica no han d’eliminar altres sistemes de tractament, sinó que han de ser complementaries als tractaments ja existents. La valorització energètica de residus inclou les operacions d’incineració, gasificació, piròlisi, gasificació per plasma i coincineració a instal·lacions industrials de combustibles derivats dels residus. L’objectiu principal d’aquesta tesina ha estat l’estudi de la viabilitat tècnica de l’ús dels combustibles derivats dels residus a instal·lacions industrials, com per exemple, les indústries cimenteres. En l’estudi, s’han utilitzat residus de característiques diferents, procedents de residus d’origen municipal i d’origen industrial. L’estudi s’ha realitzat a partir de les dades obtingudes en els processos de caracterització dels diferents residus emprats. S’ha avaluat la conformitat de l’ús dels residus amb els criteris d’acceptació establerts per les indústries, a fi de determinar si es compleixen o no els objectius de qualitat exigits als combustibles derivats dels residus. També, s’han avaluat els impactes ambientals associats al procés de coincineració de combustibles derivats dels residus. Per realitzar aquesta avaluació s’ha utilitzat la metodologia de l’Anàlisi de Cicle de Vida (ACV) i s’han comparat els resultats obtinguts amb els impactes associats a la combustió del carbó. Els diferents tipus de residus municipals i industrials estudiats compleixen els límits fixats pel seu ús a instal·lacions industrials com les indústries cimenteres. El Poder Calorífic Inferior (PCI), i el contingut en metalls són els paràmetres determinants en l’avaluació de la qualitat dels combustibles derivats dels residus. Els residus que presenten un elevat PCI i un baix contingut en metalls són els que resulten més factibles per el seu ús com a combustible alternatiu. L’avaluació dels impactes ambientals associats al procés de coincineració de residus a instal·lacions industrials i la seva comparació amb els impactes ambientals de l’ús del carbó, com exemple de combustible tradicional, permeten assegurar la viabilitat tècnica de l’ús dels residus estudiats com a combustibles derivats dels residus.

"El desarrollo económico basado en la producción masiva de bienes y servicios, ha traído consigo severos daños al ambiente debido a la estrecha relación que existe entre el crecimiento poblacional e industrial y el deterioro ambiental. Dicha situación ha llevado a nuestra civilización a enfrentar un importante reto: convertir las economías industrializadas en sistemas industriales sustentables, demandando la integración de las actividades humanas con los sistemas físicos, químicos y biológicos del planeta. De esta forma, como resultado de la aparición y evolución de diversos conceptos creados desde los años 70's hasta la actualidad, surge el enfoque de la Ecología Industrial como una alternativa bajo la cual, los sistemas de producción lineal se convierten en cíclicos imitando el comportamiento de los ecosistemas naturales promoviendo el cierre de ciclo de materia, con el objetivo de garantizar el desarrollo sustentable a cualquier nivel, relacionando e impulsando las interacciones entre los sectores económico, ambiental y social."

L’anomenada desmaterialització és la reducció absoluta o qualitativa dels materials emprats o dels residus generats per unitat de producció econòmica, resultant un pilar de la sostenibilitat dels processos industrials. En aquest article s’analitza la notable capacitat de la ceràmica per reciclar residus industrials; la incorporació de residus en materials ceràmics o en la vitrificació permet inertitzar per reacció a alta temperatura dels metalls perillosos., La llamada desmaterialización es la reducción absoluta o cualitativa de los materiales empleados o de los residuos generados por unidad de producción económica, resultando un pilar de la sostenibilidad de los procesos industriales. En este artículo se analiza la notable capacidad de la cerámica para reciclar residuos industriales; la incorporación de residuos en materiales cerámicos o en la vitrificación permite inertizar por reacción a alta temperatura de los metales peligrosos., The renowned dematerialization is the absolute or qualitative reduction of the used materials or of the residues generated by unit of economic production, becoming a prop of the sustainability of the industrial processes. In this article the notable ceramics capacity for recycling industrial residues is analyzed, the incorporation of wastes in ceramics or in the glass allows to inertizate heavy metals by high temperature reactions.

El presente trabajo desarrolla la metodología necesaria para el acondicionamiento y valorización de los baños agotados de Cr (VI), provenientes de la industria galvánica, para su utilización como licor curtiente en el sector de curtición.

Advanced Oxidation Processes (AOPs) are suitable for achieving the complete mineralization of organic pollutants in wastewaters, since they are based on the generation of a powerful non-selective chemical oxidant. A major drawback of AOPs is that they involve high operating costs if high levels of mineralization are endeavoured. Integration of an AOP with a biological treatment has demonstrated to be a suitable alternative, since it combines the capacity of the AOP, in this case Photo-Fenton, to enhance biodegradability, with a biological treatment such as a Sequencing Batch Biofilter Reactor (SBBR), which operating costs are lower.Photo-Fenton (Ph-F) process is carried out by irradiating the system with ultraviolet (UV) and/or visible (Vis) light. In Fenton processes, by combination of hydrogen peroxide (H2O2) as a reagent and iron ions (Fe2+ for example) as catalyst in acid medium, highly oxidant species are generated.According to the results, most of the studied parameters may be written as a function of [H2O2]0, which means that temperature and [Fe2+]0 do not affect significantly the results. Moreover, a subsequent scale-up of the process shows that degradation follow very similar tendencies and shows similar results.It has been observed that the efficiency of oxidation follows a tendency directly related to the amount of H2O2 applied. An innovative description of the process is their modelling regarding the evolution of COD and BOD5 over the oxidation process or depending on the amount of H2O2 applied. The models show good fitting properties, and they appear to be a good basis for more precise modelling of the system.Regarding the integration of both processes, the best operating conditions consists of first treating the solution by Ph-F with 500 mg.L-1 of [H2O2]0 and 10 mg.L-1 of [Fe2+]0 at 27 ºC. The resulting product is then treated in the SBBR for 8 hours of time. More than 90 % of mineralization is achieved. The bioreactor show high resistance when is exposed to toxic shock load. Concerning control possibilities, monitoring the Oxygen Uptake Rate (OUR) by in-situ respirometry is suggested to be a good parameter, since it is a direct measurement of bacterial activity.