Search

El conjunt històric de Sant Marçal està constituït per l’ermita, un petit cementiri annex al costat nord, i l’antic priorat que, després de perdre la seva funció religiosa, durant molts anys va ser masia i un alberg d’excursionistes, parada obligatòria en les excursions entre les Agudes i Matagalls. Actualment, l’antic monestir acull un agradós hotel i restaurant, Objectius de Desenvolupament Sostenible::11 - Ciutats i Comunitats Sostenibles, Preprint

Objectius de Desenvolupament Sostenible::13 - Acció per al Clima, Objectius de Desenvolupament Sostenible::4 - Educació de Qualitat, Postprint (published version)

Ramon Arabia era llicenciat en filosofia i lletres. Va ser traductor jurat del francès, anglès, italià i alemany; i president de l’Associació d'Excursions Catalana (AEC) entre el gener 1879 i juny 1883. A inicis de 1880 l’AEC declara el Montseny camp oficial de les seves excursions. Amb aquesta resolució Arabia pretenia concentrar l'activitat investigadora dels socis de l’AEC al Montseny., Objectius de Desenvolupament Sostenible::15 - Vida d'Ecosistemes Terrestres, Postprint (published version)

Objectius de Desenvolupament Sostenible::11 - Ciutats i Comunitats Sostenibles, Preprint

“Al pie de la encina” es un sencillo libro escrito en 1893 por Víctor Balaguer (Barcelona, 1824 – Madrid, 1901), un periodista, historiador y escritor de gran reconocimiento en su época, aunque también destacó como político., Objectius de Desenvolupament Sostenible::11 - Ciutats i Comunitats Sostenibles, Postprint (published version)

La Taula dels Tres Bisbes, situada al coll de Sant Marçal del Montseny és un conjunt monumental que rememora una llegenda segons la qual els bisbes de les diòcesis de Vic, Girona i Barcelona es reunien al seu entorn per resoldre conflictes sense sortir de les seves respectives jurisdiccions., Objectius de Desenvolupament Sostenible::11 - Ciutats i Comunitats Sostenibles, Preprint

Matagalls és el tercer cim més alt del Vallès Oriental. És un dels tres conjunts muntanyosos que configuren el Montseny, en posició central, amb Turó de l’Home i les Agudes a l’est, i el Pla de la Calma a l’oest. Al cim de Matagalls hi conflueixen dos municipis osonencs i un de vallesà, el poble del Montseny. El topònim Matagalls apareix esmentat per primera vegada l’any 1500, mentre que abans la muntanya rebia el nom de “Autora”, expressió que va ser viva fins al segle XVII. Hi han variades versions de l'origen del topònim Matagalls per part de diferents estudis etimològics. Enric Ribalta considerà que el nom provenia d’arrels celtes. En Carreras Candi descomponia el nom en MATA i GALLS que signifiquen “abundància” el primer i “pedres triturades per la neu” el segon. Font i Quer opinava que el mot derivava de l’expressió "lloc de matolls". Hi ha una versió d’origen més popular, basada en la cacera d'un au que podria haver ocupat aquests cims en èpoques remotes: el “gall fer” (Tetrao urogallus)., Objectius de Desenvolupament Sostenible::11 - Ciutats i Comunitats Sostenibles, Postprint (published version)

Objectius de Desenvolupament Sostenible::11 - Ciutats i Comunitats Sostenibles, Preprint

Objectius de Desenvolupament Sostenible::11 - Ciutats i Comunitats Sostenibles, Preprint

Objectius de Desenvolupament Sostenible::11 - Ciutats i Comunitats Sostenibles, Preprint

El castanyer Gros d’en Cuc es troba situat al municipi de Cànoves i Samalús, a 780 metres d'altitud, a la finca forestal de Can Cuc, de la que pren el nom. Al nord de la masia baixa el torrent de la Baga d’en Cuc, i molt proper a ell podem trobar aquest immens exemplar de castanyer que, fent honor al seu nom, té uns dotze metres de circumferència de tronc, uns quinze d’altura i una capçada de divuit metres., Objectius de Desenvolupament Sostenible::11 - Ciutats i Comunitats Sostenibles, Postprint (published version)

El agua es un elemento fundamental para la vida, y la actual sequía que azota Barcelona y Catalunya desde hace tres años nos lo está recordando con cruda realidad. Tres elementos caracterizan principalmente el Parque Natural Reserva de la Biosfera del Montseny. La frondosidad y variedad de sus bosques; la diversidad y preciosidad de su fauna autóctona; y la cantidad de riachuelos y fuentes que pueblan el macizo del Montseny. Éstas últimas son las protagonistas de este artículo., Objectius de Desenvolupament Sostenible::6 - Aigua Neta i Sanejament, Postprint (published version)

Peer Reviewed, Objectius de Desenvolupament Sostenible::11 - Ciutats i Comunitats Sostenibles, Postprint (published version)

En Joan Sala i Ferrer va néixer al mas la Sala i fou batejat el 23 d’abril de 1594 a la parròquia de Sant Martí de Viladrau. En aquell moment en Joan encara no tenia el malnom de Serrallonga, que arribarà anys després. La Sala era una antiga casa forta sota el domini dels senyors del castell de Taradell. La família Sala Ferrer eren els emfiteutes, pràcticament els propietaris, bé que sotmesos a tributacions envers als seus senyors. Era una masia que tenia cabals per viure dignament, i el matrimoni Sala Ferrer va poder pujar els seus nou fills sense problemes. Una masia típica montsenyenca que es regia pels costums de l’època, de manera que tot el patrimoni anava a parar a l’hereu, i la resta de fills cobraven una petita legítima i tenien que buscar-se la vida com podien., Postprint (published version)

L’11 de juny de 2023 va tenir lloc el tradicional Aplec de Primavera de Tagamanent, al parca natural reserva de la biosfera del Montseny. El programa d’actes va començar a les 8 del matí amb una caminada organitzada per l’associació Les Guilles – Junts pels Camins, de Figaró-Montmany. A les 12, tornats de la caminada, l’escriptor Julià Guillamon va impartir una interessant xerrada titulada «Per què escric sobre boscos i muntanyes?», i a les 14 h va tenir lloc el dinar popular. Una diada per valorar el patrimoni natural i afavorir els valors de la sostenibilitat del Montseny., Objectius de Desenvolupament Sostenible::11 - Ciutats i Comunitats Sostenibles, Objectius de Desenvolupament Sostenible::15 - Vida d'Ecosistemes Terrestres, Postprint (published version)

A l’entorn de Matagalls, l’associació Amics Aplec de Matagalls ha anat construint, en més de cinquanta anys, un conjunt de fonts. Al principi les fonts tenien una funció bàsica: donar aigua fresca als esforçats apleguistes que pujaven a l’Aplec, també pels que ascendien el dia abans i festejaven el foc de camp de la nit prèvia. Per aquesta tasca de construir noves fonts, o d’arranjar les existents, abans que es constituís com a tal l’associació Amics Aplec de Matagalls, els encarregats foren les colles locals de cada poble. La colla de Palautordera va construir les fonts de Santandreu de la Castanya al 1968 i la font de l’Arbreda al 1993., Objectius de Desenvolupament Sostenible::6 - Aigua Neta i Sanejament, Preprint

“Els Fets de Collformic” es refereix a un episodi que va tenir lloc durant la Tercera Guerra Carlina, quan els carlistes van ocupar Vic i una partida de fugitius liberals van intentar escapar travessant el Montseny per Collformic. Els fets van succeir el 10 de gener de 1874, quan els fugitius van ser atrapats pels carlins i morts sense pietat. Es comptà més d’un centenar de víctimes. Els Fets de Collformic són recordats des de 1913 per un monument construït a tocar del coll, una obra arquitectònica anomenada la Creu Carlina., Objectius de Desenvolupament Sostenible::4 - Educació de Qualitat, Preprint

Objectius de Desenvolupament Sostenible::4 - Educació de Qualitat, Preprint

Objectius de Desenvolupament Sostenible::4 - Educació de Qualitat, Preprint

Objectius de Desenvolupament Sostenible::4 - Educació de Qualitat, Preprint

Objectius de Desenvolupament Sostenible::11 - Ciutats i Comunitats Sostenibles, Objectius de Desenvolupament Sostenible::4 - Educació de Qualitat, Objectius de Desenvolupament Sostenible::6 - Aigua Neta i Sanejament, Postprint (published version)

Sant Feliu de Buixalleu és un municipi del Montseny que entre els seus 62 quilòmetres quadrats atresora llocs d’interès històric i arquitectònic. Al sud del terme queda limitat pel riu Tordera, i en aquesta plana fluvial hi destaquen les infraestructures ferroviàries del tren convencional i l’AVE, i la carretera C-35. Però a més de tot això, a Sant Feliu de Buixalleu hi trobem l’únic aeròdrom del Montseny. El Club Aeronàutic Catalunya està emplaçat a l’aeròdrom de Sant Feliu de Buixalleu, a tocar el quilòmetre 5 de la carretera d’Hostalric a Arbúcies. L’aeròdrom té la seva pista encaixada entre la riera d’Arbúcies i la carretera, a la qual és paral·lela., Objectius de Desenvolupament Sostenible::11 - Ciutats i Comunitats Sostenibles, Postprint (published version)

El Montseny és una muntanya de granits i roques metamòrfiques, en que podem trobar diferents tipus de quars. És molt comú el “quars hematoide”, també anomenat quars vermell pel color que té producte de les incrustacions que posseeix d’hematita. I també és molt comú el quars de color lilós, les ametistes. El quars és un mineral molt comú a la superfície terrestre. És un compost químic de silici i oxigen amb fórmula SiO2. Fa dos centenars d’anys que les ametistes del Montseny van deixar de ser un negoci rendible per explotar, però aquestes pedres precioses són part i estan íntimament lligades a la història del Montseny., Objectius de Desenvolupament Sostenible::4 - Educació de Qualitat, Postprint (published version)

El Mataró de Cerdans és una masia montsenyenca del segle XII. La família que l’habita ha treballat en tasques bosqueroles durant 25 generacions, antigament de forma clàssica i actualment explotant la finca amb un Pla Tècnic de Gestió i Millora Forestal (PTGMF), que porta a terme l'empresa familiar FOAGMA (Forest-Agrico El Mataró). El recorregut que us proposem en aquest article ha estat dissenyat i marcat sobre el terreny per l’Escola del Bosc del Corral del Mataró, perfectament senyalitzada. La ruta va merèixer al 2015 el premi Anell de la Fusta a la modalitat de Gestió del Bosc pel projecte "Passeja per la Natura, Itinerari temàtic forestal al Montseny". Durant el recorregut, a més de veure 70 espècies arbòries identificades amb un rètol, també trobarem una dotzena de plafons descriptius de les diferents tipologies forestals i amb parades informatives., Objectius de Desenvolupament Sostenible::12 - Producció i Consum Responsables, Postprint (published version)

Valor patrimonial, històric, cultural i llegendari, del castell de Montsoriu, al llarg de més d’un mil·lenni d’existència., Objectius de Desenvolupament Sostenible::4 - Educació de Qualitat, Postprint (published version)

Catàleg de l'exposició sobre el romànic montsenyenc que es pot trobar als municipis de Sant Pere de Vilamajor i Cànoves i Samalús, Objectius de Desenvolupament Sostenible::4 - Educació de Qualitat, Preprint

Ruta circular des de Santa Maria de Palautordera i Sant Esteve de Palautordera, a tocar el riu, fins al castell de Montclús i Santa Margarida de Mosqueroles. La tornada és per sobre les Penyes de Can Jan i la carena de la serra de can Vilatort. L’article mostra el valor patrimonial (natural, històric i cultural) dels llocs per on es passa, amb una aproximació d’excursionisme científic., Objectius de Desenvolupament Sostenible::4 - Educació de Qualitat, Postprint (published version)

El Montseny disposa de variades singularitats naturals, i en el món de les plantes montsenyenques destaca la família de les saxifragacies, més concretament el gènere Saxífraga, que etimològicament significa 'trencaroques'. Aquestes espècies viuen a les escletxes de les roques, en sòls granítics i de naturalesa àcida, i al món es troben limitades als països de clima temperat, sempre a les muntanyes. La Saxifraga vayredana és una planta endèmica del Montseny, el que significa que aquesta espècie viu exclusivament al nostre massís. Coneguda popularment com herba de Sant Segimon, segimona o bàlsam del Montseny, nom que la relacionen als llocs on era habitual fer-ne recol·lecta., Objectius de Desenvolupament Sostenible::15 - Vida d'Ecosistemes Terrestres, Postprint (published version)

La Fundació Universitària Martí l’Humà de la Garriga, a la tardor va organitzar el cicle cultural Rerevera 2022, aquest any dedicat a l’aigua i les fonts del Montseny. Durant aquest cicle es van impartir les conferències “Mites i realitats de l’aigua” (Roser de Castellar), “Catalunya pot ser autosuficient en energies renovables?” (Ramon Tremosa), “El llegat de la Garriga rural” (Enric Costa), i “El problema de l’aigua. Perspectiva global i local” (Rafael Marcè). Dins d’aquest cicle Rerevera 2022 va tenir lloc, el 25 de novembre, un entranyable acte a la seu del Centre Excursionista Garriguenc (CEG), amb una conferpencia d’Oscar FArrerosn sobre el Projecte Fonts del Montseny, Objectius de Desenvolupament Sostenible::11 - Ciutats i Comunitats Sostenibles, Postprint (published version)

Objectius de Desenvolupament Sostenible::4 - Educació de Qualitat, Objectius de Desenvolupament Sostenible::11 - Ciutats i Comunitats Sostenibles, Preprint

L’ascens al cim de Matagalls es pot dur a terme des de varis llocs. Com a mínim podem identificar vuit rutes diferents segons vinguem del nord, de llevant, del sud, o de ponent, i cada una d’elles amb les seves pròpies variants. Pugem per on pugem, quan arribem a Matagalls podrem gaudir d’una de les millors vistes de Catalunya, tal i com va escriure Artur Osona al 1879: “la vista que s’descobreix desde tan elevada cima del Monseny occidental, digne rival del Turó de l’Home i de las Agudas, es superior y mes vasta, por lo menos tan dilatada, com la dels seus rivals. Vich y sa plana pareix que se tocan ab la ma. Aixís com també los Pirineus que son molt mes elevats, dominant també Sant Llorens del Munt y Montserrat. Als peus se veu lo Congost, lo Vallès, Barcelona y son pla, Monjuich y mitja Catalunya, lo menos tota la part baixa y lo centro del Principat que se domina completament”., Postprint (published version)

Este artículo muestra los resultados obtenidos durante siete años de investigación del Proyecto “Fonts del Montseny”, destacando que las fuentes son un elemento del patrimonio cultural, histórico, social y natural en el territorio del Montseny, y mostrando la comparativa de los análisis químicos llevados a cabo en 310 fuentes, agrupadas en cinco zonas geográficas del Montseny: norte, oeste, este, sureste y suroeste., Objectius de Desenvolupament Sostenible::6 - Aigua Neta i Sanejament, Postprint (published version)

Una de les tradicions primerenques de l’Aplec de Matagalls era el concurs de rams de flors boscanes. De fet ja en tenim una primera mostra en l’àlbum que es va editar al maig de 1951. Una flor no és res més que un brot tendre d’una planta, que es caracteritza per un creixement limitat, i que acaba amb un nombre variable de fulles modificades, les antofil·les. La finalitat de la flor pot ser variada, però en destaquen dos objectius bàsics: que serveixi com protecció, i sobretot com atracció dels insectes que col·laboren a la pol·linització. El darrer any que es va portar a terme el concurs de rams de flors boscanes a Matagalls va ser el 1983. Consultant l’arxiu de l’associació Amics Aplec de Matagalls hem trobat una carta signada pel Cap de Servei de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, amb data 15 de juny de 1983, adreçada a Faustí Illa, que en relació a l’Aplec de Matagalls especifica “no poden celebrar-se concursos de flors o altres similars que signifiquin la recol·lecció de plantes, animals o altres elements del Parc”., Objectius de Desenvolupament Sostenible::11 - Ciutats i Comunitats Sostenibles, Postprint (published version)