Search

This paper is devoted to analyse both the epistemology and ontology of James's pragmatism and his metaphysical proposals. The conclusions are: first, that James did not defend a metaphysical realism, but a antirealist realism; and secondly that this position was what he needed to defend the possibility of human freedom and religious experience.

Tres volums enquadernats amb espiral que contenen fulls mecanoscrits Obra publicada posteriorment sota el títol: El silencio del Buddha. Madrid : Siruela, 1996. Títol original a la portada: “El silencio del Dios : la respuesta del Buddha : ¿podemos liberarnos de la historia y de su Dios? ” amb correcció manuscrita de l’autor en el primer volum Obra que exposa els elements fonamentals de la visió i de l'experiència budista, i que tracta el tema de l'ateisme religiós. Es prenen en consideració diversos punts de vista des dels quals Occident ha observat el budisme per catalogar-lo, els quals mal s'adapten a un fenomen "religiós", que té valor universal però que utilitza instruments hermenèutics "orientals". S’hi citen i comenten textos originals traduïts per l'autor i s’hi tracta el significat del budisme en el món actual. De la constatació d'una crisi global, que cap religió o visió del món és capaç d'afrontar de manera autònoma, en segueix la conclusió que és possible que cada religió desenvolupi el seu propi carisma, no com a reivindicació de superioritat exclusiva, sinó com a contribució única a una problemàtica existencial i espiritual que implica tot el gènere humà i el seu destí. Finalment, es fa una anàlisi de l'ateisme religiós que, en el cas del budisme, és una forma refinada de religiositat, purificada d'idolatria, pròxima a la sensibilitat postmoderna, i s’estudia també el silenci, no com a supressió del so i de la paraula, sinó com a condició per a l'escolta i origen i destí de la paraula mateixa

Varo explica a Ferrater la impressió que van causar en la seva estada a Puerto Rico. Agraeix els llibres que li ha enviat assegurant-li que se'ls llegirà durant el seu viatge i estada a Tànger. Comunica el títol de la seva propera novel·la Cohn, Priscilla Mahoma Madrid Tànger Puerto Rico Caribe, El Filadèlfia Àfrica Rabat

Comenta que li agradaria col·laborar de nou amb algun article propi per a la revista però que es tem no tenir-ne cap sobre els temes que proposa. L'únic que hi podria encaixar és el que va escriure sobre l'experiència religiosa, sempre i quan s'avinguessin a relacionar "mític" i "místic" Corfú Grècia

Dóna la seva opinió sobre els tres capítols que Kluback li va enviar. Reflexiona sobre les relacions de pensament Herder- Kant, Cohen-Kant i Eric Weil. La conclusió és que l'enfocament que ha donat a la seva exposició resulta molt encertat, tot i haver aspectes més aclaridors que altres, i que espera poder discutir també els propers capítols Kant, Immanuel Weil, Eric Cohen, Hermann Herder, Johann Gottfried von Sartre, Jean-Paul Cohn, Priscilla Kafka, Franz La Fontaine, Jean de Mèxic

Comunica que envia dos llibres que ha escrit sobre el que ella ha anomenat "religió natural". Demana a Ferrater que li pagui l'import de les dues obres que ha hagut d'editar pel seu compte

Tarragó reflexiona sobre Déu i sobre Espanya, vinculant les seves explicacions amb obres d'autors que tracten la matèria. Li explica com li va la vida, la família i els amics. Li comenta que va adquirint els seus llibres a mesura que es publiquen Ferrater, Jaime Ferrater, Renée Gilson, Etienne Millas, Jorge Tomàs, d'Aquino, Sant García Morente, Manuel Castro, Américo Goya Lucientes, Francisco de Cervantes Saavedra, Miguel de Picasso, Pablo Ruiz Serra, Gregorio Guansé Salesas, Domènec Sarrà Serravinyals, Salvador Ferrater, Renée Romera, Antonio R. Santiago (Xile) Espanya Europa Galícia Madrid Barcelona

Volum enquadernat en pell que conté fulls mecanoscrits i algunes pàgines manuscrites intercalades entremig Títol original a la portada: “El silencio del Buddha: un mensaje del Buddha al problema religioso contemporáneo” amb correcció manuscrita de l’autor Títol original a la portada: “El silencio del Buddha : un mensaje del Buddha al problema religioso contemporáneo” amb correcció manuscrita de l’autor Obra publicada posteriorment sota el títol: El silencio del Dios. Madrid : Guadiana, 1970 Obra que exposa els elements fonamentals de la visió i de l'experiència budista, i que tracta el tema de l'ateisme religiós. Es prenen en consideració diversos punts de vista des dels quals Occident ha observat el budisme per catalogar-lo, els quals mal s'adapten a un fenomen "religiós", que té valor universal però que utilitza instruments hermenèutics "orientals". S’hi citen i comenten textos originals traduïts per l'autor i s’hi tracta el significat del budisme en el món actual. De la constatació d'una crisi global, que cap religió o visió del món és capaç d'afrontar de manera autònoma, en segueix la conclusió que és possible que cada religió desenvolupi el seu propi carisma, no com a reivindicació de superioritat exclusiva, sinó com a contribució única a una problemàtica existencial i espiritual que implica tot el gènere humà i el seu destí. Finalment, es fa una anàlisi de l'ateisme religiós que, en el cas del budisme, és una forma refinada de religiositat, purificada d'idolatria, pròxima a la sensibilitat postmoderna, i s’estudia també el silenci, no com a supressió del so i de la paraula, sinó com a condició per a l'escolta i origen i destí de la paraula mateixa

Carpeta que conté fulls solts mecanoscrits Article publicat sota el títol: Das mittelmeerische Gewand ablegen. Die einzige chance des Christentums: seine Katholizität. Düsseldorf, 1962 Treball en el qual Raimon Panikkar defensa la universitalitat del cristianisme i la necessitat d'abandonar la seva vinculació a la civilització occidental

Demana a Ferrater col·laboració per al primer numero de la revista. Deixa a lliure elecció al tema tot i que suggereix Heidegger. Li proposa també formar part del consell editor Heidegger, Martin

Exposa el seu parer sobre l'article que toca la qüestió de Catalunya i Espanya. Insta a Ferrater a escriure alguna cosa sobre la discussió entorn a la religiositat d'Ortega Ortega y Gasset, José Laín Entralgo, Pedro Reyes, Alfonso Aranguren, José Luis López Marías Aguilera, Julián Ramírez, Padre Espanya

Demana a Ferrater si seria possible publicar a "Man and World" un article que ha escrit sobre la filosofia implícita a la darrera Encíclica de Pau VI Compton, John Pau VI (=Montini, Giovanni Battista)

Títol original a la portada: “El silencio de Dios: un mensaje del Buddha al mundo contemporáneo” amb correcció manuscrita de l’autor Volum enquadernat en pell que conté fulls mecanoscrits i pàgines manuscrites intercalades entremig Obra publicada posteriorment sota el títol: El silencio del Dios. Madrid : Guadiana, 1970 Obra que exposa els elements fonamentals de la visió i de l'experiència budista, i que tracta el tema de l'ateisme religiós. Es prenen en consideració diversos punts de vista des dels quals Occident ha observat el budisme per catalogar-lo, els quals mal s'adapten a un fenomen "religiós", que té valor universal però que utilitza instruments hermenèutics "orientals". S’hi citen i comenten textos originals traduïts per l'autor i s’hi tracta el significat del budisme en el món actual. De la constatació d'una crisi global, que cap religió o visió del món és capaç d'afrontar de manera autònoma, en segueix la conclusió que és possible que cada religió desenvolupi el seu propi carisma, no com a reivindicació de superioritat exclusiva, sinó com a contribució única a una problemàtica existencial i espiritual que implica tot el gènere humà i el seu destí. Finalment, es fa una anàlisi de l'ateisme religiós que, en el cas del budisme, és una forma refinada de religiositat, purificada d'idolatria, pròxima a la sensibilitat postmoderna, i s’estudia també el silenci, no com a supressió del so i de la paraula, sinó com a condició per a l'escolta i origen i destí de la paraula mateixa

Agraeix a Ferrater els suggeriments que li ha anat donant. Comenta que li agradaria poder-lo veure aviat. Explica com està d'ocupat amb les tasques acadèmiques i publicacions d'articles i ressenyes. Es declara de forta convicció catòlica Zambrano de Rodríguez, María Granell Muñiz, Manuel Ors Rovira, Eugeni d' Marías Aguilera, Julián Mounier, Emmanuel Wahl, Jean Bastide, Georges Chevalier, Jacques Gandillac, Maurice de Gouhier, Henri Gaston Schuhl, Pierre-Maxime Toulouse París Europa Madrid

Volum enquadernat en tela que conté fulls mecanoscrits i algunes pàgines manuscrites Des de la preocupació pel sentit teològic del nostre temps, des d'un punt de vista essencialment metafísic, aquest treball enquadra el pensament cristià del moment i ofereix la perspectiva històrica necessària per valorar els esdeveniments i les idees de la seva època. En primer lloc es procura plantejar el problema amb tota la seva cruesa i s'intenta després fer un diagnòstic teològic del moment, base indispensable per a un segon apartat en el qual es pretén trobar una terapèutica per a la situació cultural d'Occident; una terapèutica que no significa salvació ni tan sols curació, sinó camí cap a ella

Comunica que ja ha lliurat la crítica del llibre de Ferrater a "Insula". Anuncia que ha sortit la publicació de la tesi doctoral i també l'aparició d'una nova revista de tema catòlic Torre, Guillermo de Barcelona

A partir de la lectura de l'obra de Festugière, exposa a Ferrater les pròpies teories sobre el renaixement del cristianisme repassant les tesis de diversos autors Tomàs, d'Aquino, Sant Albert, Magne, sant Festugière, André-Jean Erasmus, Desiderius (Erasme de Rotterdam) Sal·lusti Crisp, Gai Porfiri Gauthier, René Antonin Israel

Crítica al poder eclesiàstic i a la seva intervenció en política. Agraeix els comentaris crítics de Ferrater a un article. Anuncia la publicació d'un llibre i el naixement del setè fill Kant, Immanuel Zubiri Apalátegui, Xavier Alonso, Dámaso Caba, Pedro Princeton

Treball inèdit en el qual Raimon Panikkar fa una reflexió "contemplativa" sobre la catolicitat Carpeta amb dos fulls solts mecanoscrits

Felicita a Ferrater per la qualitat del Diccionari i li fa uns suggeriments sobre un article i la definició dels conceptes orientals "ying" i "yang" Kaltenmark, Max Hertsens, Marcel Eder, Matthias Ksnig, F.

Comentari sobre un article dedicat a Unamuno i la seva relació amb el catolicisme Guy, Alain Marías Aguilera, Julián Unamuno Jugo, Miguel de Zubiri Apalátegui, Xavier Hersch, Jeanne Benítez, Hernán Ilundaín Esteban, Eustaquio

Expressa l'admiració que sent per Ferrater i el bon record que té del curs que amb ell va fer. Li demana consell sobre quines lectures podrien informar-la millor de la religió i la filosofia hindú Ferrater, Jaime Claudio King, Stephanie D. Nova Delhi Califòrnia Nova York

Zambrano envia a Ferrater el llistat dels possibles capítols del llibre El Hombre y lo divino, i li comenta que encara no està segura de titular-lo així

Dos volums enquadernats en tela que contenen fulls mecanoscrits Obra publicada sota el títol: Myth, faith and hermeneutics: cross-cultural studies. New York: Paulist, 1979 En aquesta obra Panikkar estudia el diàleg intercultural i interreligiós a partir de diversos assaigs sobre el mite, la fe i l'hermenèutica publicats anteriorment durant les dècades de 1960 i 70 en quatre idiomes diferents. El llibre tracta sobre els "estudis interculturals" ja que en cadascuna de les seves tres seccions es recullen, connectats, textos que consideren temes sorgits de diverses cultures i religions. Tanmateix, l'obra també presenta una recerca que qüestiona fins i tot els paradigmes d'arrel de la investigació filosòfico-teològica (hermenèutica)

Carpeta que conté fulls solts mecanoscrits Tesis recollides a: "El cristianisme no és un humanisme", Arbor 62, 1949) i a capítol VI. "La superación del humanismo", dins: Humanismo y cruz. Madrid: Rialp, 1963 Document en el quals es defensa que Humanisme no és sinònim d'humà i que el cristianisme no és un humanisme perquè sigui inhumà, sinó perquè "El cristianisme no pot ser un humanisme perquè no pot ser antropocèntric... ha de defensar inexorablement la transcendència de l'home"

Carpeta que conté fulls solts mecanoscrits amb moltes anotacions manuscrites i 2 fulls manuscrits Versió en anglès de l'obra publicada sota el títol: Kultmysterium in Hinduismus und Christentum. Freiburg, München: Alber, 1964 Obra en la qual, després d'una introducció sobre la importància del culte en les dues religions estudiades, Panikkar exposa la visió hindú de la realitat a partir de les característiques de visió i jerarquia del tot i primacia del culte. Il·lustra després l'evolució del culte en l'hinduisme, en tres formes: sacrifici, pregària i adoració. La segona part vol mostrar el valor d'aquesta concepció del culte per al cristianisme, amb una voluntat de fecundació mútua. Panikkar proposa una "remitificació" del missatge cristià enver l'hinduisme a partir d'un Crist transhistòric que viu en el cor dels que l'estimen​

Comenta que li agradaria saber més coses del llibre sobre filosofia i religió del qual li parla Ferrater. Li recomana també un llibre que tracta de la resistència espanyola. Explica que llegeix la vida de Santa Teresa per aprendre espanyol i elogia l'espiritualitat i fermesa de la santa. Descriu el treball que està portant a terme sobre la metafísica en Aristòtil i també un estudi sobre Descartes. Demana notícies a Ferrater sobre la situació a Espanya, sobre les revoltes obreres i d'estudiants i de les reaccions cristianes oposades a l'Opus Dei Blondel, Maurice Hermanos, Juan (pseud.) Sartre, Jean-Paul Teresa de Jesús, Santa Aristòtil Dubarle, Dominique Heidegger, Martin Tomàs, d'Aquino, Sant Descartes, René França Espanya Aragó