Search

Barcelona, una de les ciutats més castigades per la Guerra Civil Espanyola, guarda en el seu record l’abast del conflicte bèl·lic i les seves conseqüències. Mentre que les experiències de les persones que la van viure i la història les trobem en el seu imaginari i reunides en documentació, hi ha una part que ha quedat tangible: els refugis antiaeris. Aquests són espais sota rasant construïts per la ciutadania o per l’administració amb l’objectiu de protegir-se dels bombardejos aeris que va patir la ciutat. Els refugis formen part del nostre patrimoni i la nostra memòria col·lectiva i han esdevingut símbols d’autoorganització popular, de resistència i de lluita. Recuperar la memòria històrica de la ciutat ha estat un dels reptes d’aquest treball i, utilitzant el dibuix a diferents escales i àmbits, es descobreix la seva naturalesa, les seves relacions i les possibles oportunitats d’uns elements que ara es troben oblidats i sense ús. Aquest treball ha volgut aportar una nova visió en l’ús del subsòl de Barcelona utilitzant aquests elements com una capa més en la ciutat soterrada contemporània.

Entierro, Olvido y Descubrimiento. Tres términos que pretenden generar una aproximación a la condición de una construcción urbana fugaz, propia de un período de tiempo tan intenso como breve, que resurge de las entrañas de la tierra como testimonio de la ciudad que una vez fue y hoy podemos reconocer a través de sus huellas. Los refugios antiaéreos de la guerra civil española son el vestigio de una época marcada por el desarrollo de las tecnologías de la producción, el control social y la violencia sistematizada. La guerra aérea diluye el limite entre frente y retaguardia, y las nuevas tecnologías de la destrucción impulsan la creación de una red subterránea de gran envergadura afectada por el desvanecimiento y el olvido. El debate histórico como temporalización viva del espacio público, en una reivindicación de la memoria colectiva, abre paso al diálogo, al pensamiento y la reflexión necesarios para la re conexión de estas galerías con la ciudad, así como la comprensión de su valor cultural, patrimonial y arquitectónico., Burial, oblivion and discovery: these three terms aim to give us an idea of the condition of a fleeting urban construction, typical of a period as intense as it is brief. It resurfaces from the bowels of the earth as a testimony of the city that once was and that we can now recognize through its traces. The air-raid shelters of the Spanish Civil War are the remains of an era marked by the development of production technologies, social control and systematized violence. Aerial warfare blurs the separation between front line and the home front, and new technologies of destruction drive the creation of a large-scale underground network affected by fading and oblivion. The historical debate as a living temporalization of public space, in a vindication of collective memory, gives way to the dialogue, thought and reflection necessary for the reconnection of these galleries with the city, as well as the understanding of their cultural, heritage and architectural value., Award-winning

Els refugis antiaeris metropolitans de Barcelona són els espais urbans subterranis amagats deu metres sota cota cero, amb un o més accessos en la via pública i diversos espais en el seu interior, construïts durant la guerra civil espanyola amb la missió de salvar persones durant els bombardeigs aeris. La Junta de Defensa Passiva de la Generalitat, va ser el responsable de la construcció de la xarxa de refugis a Barcelona, en un total de 1324 i va investigar materials per fer-los més resistents. En aquest treball es realitzarà: 1. Estudi dels sistemes constructius de 4 refugis en l’àmbit metropolità de Barcelona, tot situant-los en un context històric. 2. Definició de la situació i emplaçament dels refugis, l’aixecament gràfic de les plantes i alçats, representació de detalls constructius, instal·lacions, materials de construcció d’acabats i revestiments també. 3. Estudi de les lesions més importants i el manteniment més adequat.