Search

S'ha demostrat que els videojocs milloren diverses habilitats visuals entre la població general. En aquest estudi, els nostres objectius són verificar si els videojocs d'acció (AVG) realment tenen un impacte en la capacitat d'atenció visual, els moviments oculars sacàdics i si hi ha realment diferències entre ells i els videojocs sense acció (NAVG). Es va preguntar a un total de 12 participants d'entre 20 i 29 anys sobre el seu nom, edat, gènere i freqüència de joc. Es va avaluar el VA span i la prova DEM en tots els participants. Els participants es van dividir aleatòriament en 2 grups, i van entrenar un total de 5 hores dividits aleatòriament en AVG i NAVG. Es va trobar una millora en el rendiment del VA span i del test DEM en el grup que va entrenar amb AVG . El grup de videojocs d'acció va mostrar una correlació significativa entre el rendiment de l'atenció visual i les hores setmanals de joc., Se ha demostrado que los videojuegos mejoran diversas habilidades visuales entre la población en general. En este estudio nuestros objetivos son comprobar si los videojuegos de acción (AVG) realmente tienen un impacto en la capacidad de atención visual, los movimientos oculares sacádicos y si realmente existen diferencias entre ellos y los videojuegos de no acción (NAVG). A un total de 12 participantes de entre 20 y 29 años se les preguntó sobre su nombre, edad, género y frecuencia de juego. Se evaluó la capacidad de atención visual y la prueba DEM en todos los participantes. Los participantes se dividieron aleatoriamente en 2 grupos, AVG y NAVG. El porcentaje total de identificación de letras en el intervalo VA fue ligeramente diferente entre los grupos. Se encontró una diferencia significativa en la letra de la quinta posición. El grupo de videojuegos de acción mostró una correlación significativa entre el rendimiento de la capacidad de atención visual y las horas semanales jugadas., Videogames have been proved to improve various visual skills among general population. In this study our goals are to verify if action videogames (AVG) do really have an impact on visual attention span, saccadic eye movements and if there’s really differences between them and non-action videogames (NAVG). A total of 12 participants aged 20 to 29 were asked about their name, age, genre and frequency of gameplay. Visual attention span and DEM test was assessed in all participants. Participants were randomly divided into 2 groups, AVG and NAVG. The total percentage of letter identification in the VA span was slightly different between groups. A significant difference was found on the fifth position letter. The action video game group showed a significant correlation between visual attention span performance and weekly hours played.

Strabismus is not a condition in itself but the consequence of an underlying problem. Eye misalignment can be caused by disease, injury, and/or abnormalities in any of the structures and processes involved in visual perception and oculomotor control, from the extraocular muscles and their innervations to the oculomotor and visual processing areas in the brain. A small percentage of all strabismus cases are the consequence of well-described genetic syndromes, acquired insult, or disease affecting the extraocular muscles (EOMs) or their innervations. We will refer to them as strabismus of peripheral origin since their etiology lies in the peripheral nervous system. However, in most strabismus cases, that is comitant, non-restrictive, non-paralytic strabismus, the EOMs and their innervations function properly. These cases are not related to specific syndromes and their precise causes remain poorly understood. They are generally believed to be caused by deficits in the central neural pathways involved in visual perception and oculomotor control. Therefore, we will refer to them as central strabismus. The goal of this narrative review is to discuss the possible causes behind this particular type of eye misalignment and to raise awareness among eyecare professionals about the important role the central nervous system plays in strabismus etiology, and the subsequent implications regarding its treatment. A non-systematic search was conducted using PubMed, Medline, Cochrane, and Google Scholar databases with the keywords “origins,” “causes,” and “etiology” combined with “strabismus.” A snowball approach was also used to find relevant references. In the following article, we will first describe EOM integrity in central strabismus; next, we will address numerous reasons that support the idea of central nervous system (CNS) involvement in the origin of the deviation, followed by listing several possible central causes of the ocular misalignment. Finally, we will discuss the imp, Open Access funding provided thanks to the CRUE-CSIC agreement with Springer Nature., Peer Reviewed, Postprint (published version)

Actualment estem en emergència climàtica, per tant, ens enfrontem a una situació en la que cal actuar per prevenir danys greus en el medi ambient. A conseqüència de l’activitat humana, com la crema de combustibles fòssils i de residus sòlids, s’originen gasos d’efecte hivernacle, responsables del canvi climàtic. Per aquest motiu, en aquest treball s’investigarà la gestió de residus més adequada proposada per experts quant a les lents oftàlmiques, les lents de contacte i les muntures, per tal de minimitzar l’impacte ecològic. També s’exposa, en el cas de les lents oftàlmiques, un projecte per trobar alternatives amb l’objectiu de reutilitzar o reciclar el residus produïts durant el procés del policarbonat. Respecte a les lents de contacte, es presenta un programa de conscienciació originat a Regne Unit per evitar que els usuaris rebutgin les lents de contacte per l’aigüera o pel vàter i, per últim, quant a muntures, es presenten nous materials més sostenibles, com per exemple el bioplàstic i l’acetat i plàstic reciclat. Complementàriament a la recerca bibliogràfica, es presenten els resultats obtinguts en enquestes i entrevistes realitzades als establiments d’òptica, a clients i a proveïdors, per conèixer la real situació de gestió dels residus segons aquestes tres perspectives i proposar solucions per millorar., Actualmente estamos en emergencia climática, por tanto, nos enfrentamos a una situación en la que es necesario actuar para prevenir daños graves en el medio ambiente. A consecuencia de la actividad humana, como la quema de combustibles fósiles y de residuos sólidos, se originan gases de efecto invernadero, responsables del cambio climático. Por este motivo, en este trabajo se investigará la gestión de residuos más adecuada propuesta por expertos de las lentes oftálmicas, lentes de contacto y monturas, para minimizar el impacto ecológico. También se expone, en el caso de las lentes oftálmicas, un proyecto para encontrar alternativas con el objetivo de reutilizar o reciclar los residuos derivados del procesamiento del policarbonato. Con respecto a las lentes de contacto, se presenta un programa de concienciación originado en Reino Unido para evitar que los usuarios tiren las lentes de contacto por el fregadero o por el inodoro y, por último, en cuanto a monturas, se muestran nuevos materiales más sostenibles, como por ejemplo el bioplástico, o el acetato y plástico reciclado. Complementariamente a la investigación bibliográfica, se presentan resultados obtenidos por encuestas y entrevistas realizadas en los establecimientos de óptica, clientes y proveedores, para conocer la situación real de gestión de los residuos según estas tres perspectivas y proponer soluciones para mejorar., We are currently in a climate emergency, therefore, we are in a situation in which it is necessary to act to prevent serious damage to the environment. As a result of human activity, such as the burning of fossil fuels and solid waste, greenhouse gases are produced, which are responsible for climate change. For this reason, this project will investigate the most appropriate waste management proposed by experts of ophthalmic lenses, contact lenses and frames, to minimize the ecological impact. It is also presented, in the case of ophthalmic lenses, a project to find alternatives to reuse or recycle the waste produced during the polycarbonate process, then, regarding contact lenses, is expound an awareness program originated in United Kingdom to prevent users from flushing contact lenses down the sink or toilet is presented, and finally, regarding frames, new more sustainable materials are presented, such as bioplastic, recycled acetate and recycled plastic. In addition to the bibliographic research, results obtained from surveys and interviews conducted in optical establishments, customers and suppliers are presented, in order to know the real situation of waste management according to these three perspectives and to propose solutions for improvement.

Estudiar els valors de normalitat de la flexibilitat acomodativa monocular i binocular segons l’edat. Es va realitzar un estudi transversal amb participants sense estrabisme, ambliopia ni insuficiència de convergència d’entre 7 i 39 anys d’edat. L’amplitud acomodativa es va mesurar amb el mètode Donders, i el punt proper de convergència mitjançant el regle RAF. La flexibilitat acomodativa, tant monocular com binocular, es va avaluar amb un flipper de ±2D a 40 cm de distància. La mostra final va constar de 111 participants (N=111). Es va trobar una correlació estadísticament significativa entre l’amplitud acomodativa i l’edat, p<0.001, així com el punt proper de convergència i l’amplitud acomodativa, p<0.001. En canvi, no es va observar una correlació estadísticament significativa entre la flexibilitat acomodativa monocular, p=0.975, o binocular, p=0.257, i l’edat. Segons els resultats de l’estudi s’aplicaria un criteri de tall per sobre de 6 cpm com a valor de normalitat de la flexibilitat acomodativa monocular i binocular en un rang de 7 a 39 anys d’edat. Els resultats del present estudi no indiquen una correlació estadísticament significativa de la flexibilitat acomodativa monocular i binocular amb l’edat, en una mostra de 7 a 39 anys. Un criteri per sota de 6 cpm indicaria una sospita d’inflexibilitat acomodativa, tant a nivell monocular com binocular., Estudiar los valores de normalidad de la flexibilidad acomodativa monocular y binocular según la edad. Se realizó un estudio transversal con participantes sin estrabismo, ambliopía ni insuficiencia de convergencia entre 7 y 39 años de edad. La amplitud acomodativa se midió con el método Donders, y el punto próximo de convergencia mendiante la regla RAF. La flexibilidad acomodativa, tanto monocular como binocular, se evaluó con un flipper de ±2D a 40 cm de distancia. La muestra final constó de 111 participantes (N=111). Se halló una correlación estadísticamente significativa entre la amplitud acomodativa y la edad, p<0.001, así como el punto próximo de convergencia y la amplitud acomodativa, p<0.001. Sin embargo, no se observó una correlación estadísticamente significativa entre la flexibilidad acomodativa monocular, p=0.975, o binocular, p=0.257, y la edad. Según los resultados del estudio, se aplicaría un criterio de corte por encima de 6 cpm como valor de normalidad de la flexibilidad acomodativa monocular y binocular en un rango de 7 a 39 años de edad. Los resultados de este estudio no indican una correlación estadísticamente significativa de la flexibilidad acomodativa monocular y binocular con la edad, en una muestra de 7 a 39 años. Un criterio por debajo de 6 cpm indicaría una sospecha de inflexibilidad acomodativa, tanto a nivel monocular como binocular., Study the normal values of monocular and binocular accommodative facility according to age. A cross-sectional study was performed in participants without strabismus, amblyopia or convergence insufficiency between 7 and 39 years. Accommodative amplitude was measured using the Donders method, and the near point of convergence using the RAF rule. Accommodative facilities, both monocular and binocular, were assessed with a ±2D flipper at 40 cm. The final sample consisted of 111 participants (N=111). A statistically significant correlation was found between accommodative amplitude and age, p<0.001, as well as near point of convergence and accommodative amplitude, p<0.001. However, no statistically significant correlation was observed between monocular accommodative facility, p=0.975, or binocular, p=0.257, and age. Based on the results of the study, a cut-off criterion above 6 cpm would apply as the normality value for monocular and binocular accommodative facility in the range of 7 to 39 years. The results of this study do not indicate a statistically significant correlation of monocular and binocular accommodative facility with age in a sample aged 7 to 39 years. A criterion below 6 cpm would indicate a suspicion of accommodative inflexibility, both monocularly and binocularly.

La tecnologia s’ha convertit en una part indispensable en tots els àmbits de la nostra vida quotidiana. En aquest treball ens centrarem en la branca de les ciències de la salut, concretament en l’àmbit de l’Òptica i l’Optometria. Gràcies al desenvolupament tecnològic s’han pogut crear instruments optomètrics com és el cas del tonòmetre i d’altres molt més recents i precisos, com l’OCT. Aquest treball consta de dues parts: una de pràctica que ha consistit en una estada formativa a un centre visual modern i una segona, què es plasma en aquesta memòria i que ha consistit en la realització d’un estudi sobre la correlació entre dades de paquimetria i pressió intraocular obtingudes de pacients del Centre Visual Tot Visió (L’Hospitalet de Llobregat), on s’han fet les pràctiques clíniques i del Centre Universitari de la Visió (Terrassa). Al final d’aquesta memòria s’evidencien els resultats obtinguts després d’haver realitzat una anàlisi d’estadística de mitjanes, desviacions estàndard i correlacions amb el programa Excel. Posteriorment, s’anuncien les conclusions obtingudes després de comparar els resultats d’aquest estudi amb els d’altres treballs realitzats prèviament., La tecnología se ha convertido en una parte indispensable en todos los ámbitos de nuestra vida cotidiana. En este trabajo nos centraremos en la rama de las ciencias de la salud, concretamente en el ámbito de la Óptica y la Optometría. Gracias al desarrollo tecnológico se han podido crear instrumentos optométricos como el tonómetro y otros mucho más recientes y precisos, como la OCT. Este trabajo consta de dos partes: una práctica que ha consistido en una estancia formativa en un centro visual moderno y una segunda, que se plasma en esta memoria y que ha consistido en la realización de un estudio sobre la correlación entre datos de paquimetría y presión intraocular obtenidas de pacientes del Centro Visual Tot Visió (Hospitalet de Llobregat), donde se han realizado las prácticas clínicas y del Centro Universitario de la Visión (Terrassa). Al final de esta memoria se evidencian los resultados obtenidos después de haber realizado un análisis de estadística de medias, desviaciones estándar y correlaciones con el programa Excel. Posteriormente, se anuncian las conclusiones obtenidas después de comparar los resultados de este estudio con los de otros trabajos realizados previamente., Technology has become an indispensable part in all areas of our daily life. In this work, we will focus on the branch of health sciences, specifically in the field of Optics and Optometry. Thanks to technological development, optometric instruments such as the tonometer and other more recent and precise ones, such as the OCT, have been created. This work consists of two parts: a practical one that involved a training period at a modern vision center, and a second part, which is documented in this report, consisting of a study on the correlation between pachymetry and intraocular pressure data obtained from patients at the Tot Visió Visual Center (Hospitalet de Llobregat), where the clinical practices were carried out, and the University Vision Center (Terrassa). At the end of this report, the results obtained are presented after performing a statistical analysis of means, standard deviations, and correlations using the Excel software. Subsequently, the conclusions obtained are announced after comparing the results of this study with those of other previously conducted research.

Introducció: Els videojocs tenen una influència directa sobre la percepció visual de les persones habitualment usuàries. L’agudesa visual dinàmica (AVD) és l’habilitat que permet discriminar detalls en condicions de moviment relatiu entre subjecte i objecte, podent ser mesurada en diferents velocitats, contrasts i direccions. Objectius: Comparar el rendiment de la AVD de 5 grups diferents, segons el gènere de videojocs als que els participants juguen habitualment. Mètodes: Divuit participants entre 18 i 30 anys, dels quals 5 van entrar en el grup 1 (FPS), 3 van entrar en el 2 (Sports), 4 van entrar en el 3 (ROL/MOBA); i 6 en l’últim grup, el 4 (no jugadors habituals en videojocs d’acció). Es va avaluar la agudesa visual dinàmica amb el programa DynVA 3.0 utilitzant l’estímul anell-disc de Palomar a una velocitat de 0.445 m/s en dos condicions de contrast, 100% i 10%. Resultats: Es van observar diferències estadísticament significatives en l’AVD entre grups amb el 100% de contrast, P= 0.038. No es van trobar diferències entre els grups FPS vs Sports, FPS vs RPG/MOBA i RPG/MOBA vs Sports, P>0.05. En el cas del 10% de contrast no es van observar diferències estadísticament significatives entre grups, P=0.059, tot i que els que juguen a Sports i ROL/MOBA tendeixen a mostrar una AVD superior. Conclusions: L’AVD dels jugadors que acostumen a jugar a videojocs en general (FPS, Sports i Rol/MOBA) és més elevada que els que no juguen habitualment. En el cas del contrast baix, el grup de jugadors Sports i ROL/MOBA semblen tindre millor AVD que el grup que pertany a FPS., Introducción: Los videojuegos tienen una influencia directa sobre la percepción visual discriminatoria de las personas habitualmente usuarias. La agudeza visual dinámica (AVD) es la habilidad que permite discriminar detalles en condiciones de movimiento relativo entre sujeto y objeto, pudiendo ser medida en diferentes velocidades, contrastes y direcciones. Objetivos: Comparar el rendimiento de la AVD de 5 grupos diferentes, según el género de videojuego al que los participantes juegan habitualmente. Métodos: Dieciocho participantes entre 18 y 30 años, de los cuáles 5 entraron en el grupo 1 (FPS), 3 entraron en el 2 (Sports), 4 en el grupo 3 (ROL/MOBA); y 6 en el último grupo, el 4 (no jugadores habituales de videojuegos de acción). Se evaluó la agudeza visual dinámica con el programa DynVA 3.0 utilizando el estímulo anillo-disco de Palomar a una velocidad de 0.445 m/s en dos condiciones de contraste, 100% y 10%. Resultados: Se observaron diferencias estadísticamente significativas en la AVD entre grupos con el 100% de contraste, P=0.038. No se encontraron diferencias entre los grupos FPS vs Sports, FPS vs RPG/MOBA y RPG/MOBA vs Sports, P>0.05. En el caso del 10% de contraste no se encontraron diferencias estadísticamente significatives entre grupos, P=0.059, aunque los jugadores de Sports y ROL/MOBA tienden a mostrar una AVD superior. Conclusiones: La AVD de los jugadores que normalmente juegan a videojuegos en general (FPS, Sports y ROL/MOBA) es más elevada que los que no juegan habitualmente. En el caso del contraste bajo, el grupo de jugadores Sports y ROL/MOBA parece tener mejor AVD que el grupo que pertenece a FPS., Introduction: Videogames have a direct influence above the perceptual discrimination in visual tasks on video game players. The dynamic visual acuity (DVA) is the skill that allows us to discriminate details when a relative movement exists between the viewer and the target. It can be measured at different velocities, contrasts, or directions. Aim: Compare the AVD’s capacity of five different groups, according to the videogame genre that the participants play regularly. Methods: Eighteen participants with an age between 18 and 30, 5 of them were included at the first group (FPS), 3 at the second (Sports), 4 at the third (ROL/MOBA); and 6 at the fourth (non-regular players of action videogames). Was evaluated the visual dynamic acuity with DynVA 3.0 software, using the Palomar ring-disc at a speed of 0.445 m/s under two contrast conditions, 100% and 10%. Results: Statistically significant differences were observed at the DVA between the groups at the 100% contrast, P=0.038. No differences were found between the groups of FPS vs Sports, FPS vs RPG/MOBA and RPG/MOBA vs Sports, P>0.05. In the case of 10% contrast, we didn’t find statiscally significant differences between the groups. P=0.059, although the videogame players of Sports and ROL/MOBA tend to have a higher DVA. Conclusions: The DVA of habitual players that enjoy videogames (FPS, Sports and ROL/MOBA) is generally higher than those who do not play regularly. In the case of low contrast, the group of Sports and ROL/MOBA seems to have a better DVA than the FPS group.

Purpose: The inter-session repeatability (ISR), inter-examiner reproducibility (IER) and within-subject variability (WSV) of the Cobra HD fundus camera meibographer were examined in participants with and without dry eye symptoms.Methods: Symptoms were determined based on Ocular Surface Disease Index scores (=13 being considered symptomatic), and subgroups were compared using the Mann– Whitney U- test. Images of meibomian glands (MGs) from the upper and lower right eyelids were captured by two examiners on the same day (S1) to determine IER. One examiner repeated the measurements on a second day (S2) to obtain the ISR. ISR, IER and WSV were calculated using Friedman, correlation tests and Bland and Altman analyses with mean differences (md) and 95% confidence intervals (CIs), within-subject standard deviations (Sw) and intra-class correlation coefficients (ICC).Results: The ISR experiment included 72 participants (mean age: 23 ± 5 years, range: 19–43, 36 symptomatic). Mean MG loss of the upper (S1: 13.5 ± 9.5%, S2: 12.8 ± 8.5%) and lower eyelids (S1: 7.5 ± 6.9%, S2: 7.3 ± 6.3%) was not significantly different between sessions for all participants, symptomatic and asymptomatic subgroups for both eyelids. The ISR Sw for the upper and lower eyelids was 1.3% and 1.0%; md was 0.7 ± 3.5% (CI:-6.25% to 7.62%) and 0.1 ± 2.1% (CI: -3.94% to 4.17%), respectively. The IER experiment included 74 participants (mean age: 23 ± 5 years, range: 19–43, 37 symptomatic). Mean MG loss of the upper (Examiner 1: 12.7 ± 8.2%, Examiner 2: 13.1 ± 8.0%) and lower eyelids (Examiner 1: 7.0 ± 6.2%, Examiner 2: 7.4 ± 6.2%) was not significantly different between examiners for all participants, symptomatic and asymptomatic subgroups for both eyelids. The IER ICC values were >0.86 for all conditions, Sw was 1.3% and 1.2%, with a md of -0.4 ± 3.2% (CI: -6.65% to 5.90%) and -0.4 ± 2.9% (CI: -6.15% to 5.31%), respectively. The WSV Sw values were <1.4%, and ICC values were >0.89 for both eyelids, examin, Peer Reviewed, Postprint (published version)

La visió esportiva és un camp fonamental en el rendiment d’un atleta, i és per això que cada cop, no només els optometristes, sinó també els entrenadors i esportistes ho tenen més present. Una bona visió per a un esportista no es pot simplificar només en tenir una òptima agudesa visual (AV), sinó que implica també altres habilitats visuals que li seran necessàries per a la seva especialitat esportiva. Aquestes habilitats visuals influeixen directament en el rendiment de l’esportista, i per aquest motiu es planteja la possibilitat de reforçar-les a base d’entrenament. Creiem que al mòn del pàdel l’entrenament visual esportiu encara no és molt rellevant i, per tant, en aquest treball ens plantegem estudiar les habilitats visuals importants per aquest esport i la manera de millorar-les amb la finalitat d’aconseguir un increment en el rendiment dels jugadors de pàdel. Per això dissenyarem un conjunt d’exercicis d’entrenament visual integrat per a jugadors de pàdel, que posteriorment posarem en pràctica amb una jugadora. Analitzarem aquests exercicis segons l’opinió d’experts en entrenament visual esportiu i per part de la jugadora quant a com podrien influir en el seu rendiment en pista., La visión deportiva es un campo fundamental en el rendimiento de un atleta, por lo que cada vez no solo los optometristas sino los entrenadores y deportistas lo tienen más presente. Una buena visión para un deportista no puede simplificarse solo en tener una óptima agudeza visual (AV), sino que implica también otras habilidades visuales que le serán necesarias para su especialidad deportiva. Estas habilidades visuales influyen directamente en el rendimiento del deportista, por lo que se plantea la posibilidad de reforzarlas a base de entrenamiento. Creemos que en el mundo del pádel el entrenamiento visual deportivo todavía no es muy relevante y, por tanto, en este trabajo nos planteamos estudiar las habilidades visuales importantes para este deporte y la forma de mejorarlas con el fin de conseguir un incremento en el rendimiento de los jugadores de pádel. Por eso, diseñaremos un conjunto de ejercicios de entrenamiento visual integrado para jugadores de pádel, que posteriormente pondremos en práctica con una jugadora. Analizaremos dichos ejercicios según la opinión de expertos en entrenamiento visual deportivo y por parte de la jugadora en cuanto a cómo podrían influir en su rendimiento en pista., Sports vision is an essential field in the performance of an athlete, because of that not only optometrists but also coaches and athletes are increasingly aware of it. Good vision for an athlete cannot be simplified to just having optimal visual acuity (VA), but also implies other visual skills that are necessary for their sport speciality. These visual skills directly influence the performance of the athlete, which in turn raises the possibility of reinforcing them based on training. We believe that in the world of paddle visual sports training is still not given sufficient relevance, therefore, in this work we set out to study the most important visual skills for this sport and the way to improve them in order to maximise the performance of paddle players. To this end, we will design a set of integrated visual training exercises for paddle players, which we will later put into practice with a player. We will then analyze, according to the opinion of experts in sports visual training and with that of the player themselves, to what extent it could influence their performance on the court.

La discapacitat visual és un problema que afecta voltant 285 milions de persones. Per a millorar la qualitat de vida d'aquestes persones existeixen diferents ajudes visuals, les quals podríem classificar-les en 3: ajudes visuals per a lluny, ajudes visuals per a prop i dispositius electrònics per a la baixa visió. En el grup d'ajudes visuals per a visió llunyana, tenim les lupes (manuals i de suport), telemicroscopis i microscopis, d'altra banda, tenim les ajudes visuals per a visió llunyana, en aquest cas només existeix un dispositiu que ha mostrat resultats reals en visió llunyana, i aquest és el telescopi. A part d'això, també està els filtres, que poden utilitzar-se tant per a lluny com per a prop. En els últims anys, s'han començat a implementar els importants avanços en tecnologia en l'àrea de la baixa visió, i d'aquesta manera van sorgir les ajudes electròniques per a la baixa visió. Entre elles es troba la lupa TV, la lupa electrònica de mà, i les ulleres de realitat virtual i realitat augmentada per a baixa visió. Encara que les ajudes electròniques compten amb nombrosos avantatges que les fan Facultat d’òptica i optometria de Terrassa superiors a les convencionals, aquestes també tenen diversos inconvenients importants han de solucionar-se ja que fan que el seu ús no estigui molt estès., La discapacidad visual es un problema que afecta a alrededor 285 millones de personas. Para mejorar la calidad de vida de estas personas existen diferentes ayudas visuales, las cuales podríamos clasificarlas en 3: ayudas visuales para lejos, ayudas visuales para cerca y dispositivos electrónicos para la baja visión. En el grupo de ayudas visuales para visión lejana, tenemos las lupas (manuales y de soporte), telemicroscopios y microscopios, por otro lado, tenemos las ayudas visuales para visión lejana, en este caso solo existe un dispositivo que ha mostrado resultados reales en visión lejana, y este es el telescopio. A parte de esto, también está los filtros, que pueden utilizarse tanto para lejos como para cerca. En los últimos años, se han empezado a implementar los importantes avances en tecnología en el área de la baja visión, y de esta manera surgieron las ayudas electrónicas para la baja visión. Entre ellas se encuentra la lupa TV, la lupa electrónica de mano, y las gafas de realidad virtual y realidad aumentada para baja visión. Aunque las ayudas electrónicas cuentan con numerosas ventajas que las hacen superiores a las convencionales, estas también tienen varios inconvenientes importantes deben solventarse ya que hacen que su uso no esté muy extendido., Visual impairment is a problem that affects around 285 million people. To improve the quality of life of these people there are different visual aids, which we could classify into 3, visual aids for long distance, visual aids for close distance and electronic devices for low vision. In the group of visual aids for close vision, we have magnifiers (manual and with support), telemicroscopes and microscopes, on the other hand, we have visual aids for long distance vision, in this case there is only one device that has shown real results in long distance vision, and this is the telescope. Apart from this, there are also the filters, which can be used for all distances. In recent years, significant advances in technology in the area of low vision have begun to be implemented, and thus electronic low vision aids emerged. Among them is the TV magnifier, the electronic hand magnifier, and the virtual reality and augmented reality glasses for low vision. Although electronic aids have numerous advantages that make them superior to conventional ones, they also have several important drawbacks that must be solved since they mean that their use is not very widespread.

Electronic sports (e-sports) have recently emerged to become a rapidly growing form of videogame competition, requiring gamers to spend many hours in front of a visual display. The nature of this new modality raises important considerations for ocular health, and visual and perceptual functioning, compared to traditional sports. In general, sports performance has been associated with open spaces, gross motor movement, and balance, while electronic sports require visual and attentional stamina at near distances with fine motor control. From an optometric viewpoint, visual perception is specific to both the sports modality and the environment where sports take place. In this topical review, we consider e-sport optometric factors such as screen time and digital eyestrain, visual skill demands, and perceptual cognitive skills such as visual attention. We compare training considerations for traditional sports and training in gaming platforms, with recommendations for future research in this growing modality. The goal of this review is to raise awareness of the various elements to consider when providing vision care to e-sport participants., Peer Reviewed, Postprint (author's final draft)

L’entrenament visual és un factor més a tenir en compte en la pràctica esportiva, tant per crear uns bons hàbits des de les etapes formatives com per buscar el plus que permeti destacar en fases més avançades. Es tracta d’un ingredient del rendiment esportiu poc explotat que pot oferir un gran marge de millora. L’origen de molts errors en el bàsquet no es deuen únicament a qüestions de tipus tècnic, sinó a mancances en la recepció i interpretació de la informació visual. Per confeccionar una metodologia pròpia, prèviament ens hem nodrit d’informació fent una recerca bibliogràfica d’articles dels diferents autors que han investigat aquest tema, l’efectivitat de l’entrenament visual integrat en l’esport. La metodologia que proposem en aquest treball integra les habilitats visuals en els entrenaments de bàsquet, enfocat a les etapes formatives per tal d’introduir els exercicis visuals des del principi. Tot i no haver pogut obtenir resultats objectius, durant la setmana d’entrenament pilot hem comprovat que els nens són molt receptius a aquests inputs i estímuls visuals., El entrenamiento visual es un factor más a tener en cuenta en la práctica deportiva, tanto para crear unos buenos hábitos desde las etapas formativas como para buscar el plus que te haga destacar en las fases más avanzadas. Se trata de un ingrediente del rendimiento deportivo poco explotado que puede ofrecer un gran margen de mejora. El origen de muchos errores en el básquet no se debe únicamente a cuestiones de tipo técnico, sino a carencias en la percepción e interpretación de la información visual. Para confeccionar una metodología propia, previamente nos hemos abastecido de información haciendo una revisión bibliográfica de artículos de los diferentes autores que han investigado este tema, la efectividad del entrenamiento visual integrado en el deporte. La metodología que proponemos en este trabajo integra las habilidades visuales en los entrenamientos de baloncesto, enfocado en las etapas formativas para introducir los ejercicios visuales desde el principio. Aunque no se han podido obtener resultados objetivos, durante la semana de entrenamiento piloto hemos comprobado que los niños son muy receptivos a estos inputs y estímulos visuales., Visual training is one more factor to take into account in sport practice, both to create habits from the formative stages and to look for the plus that makes stand out in more advanced stages. It is an ingredient of athletic performance which is little exploited and in which there can be a great deal of room for improvement. The origin in many mistakes in basketball aren’t only because of technical issues, but also to defects in the reception of information about the situation of the game by the sense of sight. That is why it must be as integrated as possible. In order to create our own methodology, we have previously fed on information by doing a bibliographic research of articles by the different authors who have researched this topic, the effectivity of visual training integrated into the sport. In this work we want to give a methodological proposal that integrates the visual skills in basketball training, dedicated and focused to training stages in order to introduce it from the beginning. Despite not being able to get objective results, during the pilot training week we’ve proved that kids are very receptive to these inputs and visual stimuli.

Introducció: L’entrenament visual en el context de l’esport és una especialitat optomètrica que té com a objectiu potenciar les habilitats visuals rellevants de cada disciplina esportiva. Un tipus de tecnologia utilitzada en els darrers anys en l’entrenament esportiu són les ulleres estroboscòpiques, en la qual ens centrarem en aquesta revisió narrativa. Aquest tipus de treball consisteix en l’oclusió intermitent de la visió per tal de realitzar entrenaments en condicions perceptives subòptimes. Objectius: Dur a terme una recerca bibliogràfica especialitzada en la utilització d’ulleres estroboscòpiques, així com analitzar-la, comparar-la i extreure’n conclusions. Metodologia: S’ha realitzat una recerca bibliogràfica mitjançant Google Scholar i PubMed amb les paraules clau: “Visión y deporte”, “sport visual training” i “stroboscopic visual training”. Resultats: S’han recopilat i analitzat un total de nou articles relacionats amb l’efectivitat de les ulleres estroboscòpiques per tal de saber la influència que té aquest efecte en el rendiment esportiu. Conclusions: Es demostra que l’entrenament estroboscòpic té certs beneficis en algunes habilitats visuals perceptives i cognitives, la qual cosa indicaria que aquest entrenament visual integrat seria una bona eina per als esportistes, però és necessari continuar investigant per tal de resoldre força incògnites., Introducción: El entrenamiento visual en el contexto del deporte es una especialidad optométrica que tiene como objetivo potenciar las habilidades visuales relevantes de cada disciplina deportiva. Un tipo de tecnología utilizada en los últimos años en el entrenamiento deportivo son las gafas estroboscópicas, en la cual nos centraremos en esta revisión narrativa. Este tipo de trabajo consiste en la oclusión intermitente de la visión para realizar entrenamientos en condiciones perceptivas subóptimas. Objetivos: Realizar una búsqueda bibliográfica especializada en la utilización de gafas estroboscópicas, así como analizarla, compararla y extraer conclusiones. Metodología: Se ha realizado una búsqueda bibliográfica mediante Google Scholar y PubMed con las palabras clave: “Visión y deporte”, “sport visual training” y “stroboscopic visual training”. Resultados: Se han recopilado y analizado un total de nueve artículos relacionados con la efectividad de las gafas estroboscópicas para saber la influencia que tiene este efecto en el rendimiento deportivo. Conclusiones: Se demuestra que el entrenamiento estroboscópico tiene ciertos beneficios en algunas habilidades visuales perceptivas y cognitivas, lo que indicaría que este entrenamiento visual integrado sería una buena herramienta para los deportistas, pero es necesario seguir investigando para resolver bastantes incógnitas., Introduction: Visual training in the context of sport is an optometric specialty that aims to enhance the relevant visual skills of each sport discipline. A type of technology used in recent years in sports training is stroboscopic glasses, which we will focus on in this narrative review. This type of work consists of the intermittent occlusion of vision to carry out training in suboptimal perceptual conditions. Aims: To carry out a bibliographic search specialised in the use of stroboscopic glasses, as well as to analyse it, compare it and draw conclusions. Method: A bibliographic search was carried out using Google Scholar and PubMed with the keywords: "Vision and sport", "sport visual training" and "stroboscopic visual training". Results: A total of nine articles related to the efficacy of stroboscopic glasses have been compiled and analysed to find out the influence that this effect has on sports performance. Conclusions: Strobe training has been shown to have some benefits in some perceptual and cognitive visual skills, which would indicate that this integrated visual training would be a good tool for athletes, but further research is needed to resolve many unknowns.

Contact lens (CL) wearers often suffer from ocular discomfort, which leads to cessation of CL wear. About 30% to 50% of CL wearers complain of dry eye (DE) symptoms. Meibomian gland dysfunction (MGD) is considered the most common cause of evaporative DE. Numerous studies have investigated whether CL wear might affect the meibomian glands. This manuscript reviews studies examining the relationship between CL use and MGD. A PubMed database search was conducted for studies published between 1980-2021 with one or a combination of search terms related to “meibomian gland”, “meibomian gland dysfunction”, “contact lens”, and/or “dry eye”. Of the 115 papers reviewed, 22 articles were identified that examined the association between CL and MGD. Fifteen showed that CL wear affects the morphology and function of meibomian glands (MGs), while seven reported no significant impact of CL wear on MGs. This review provides an overview of these studies, emphasizing the diagnostic tests of MGD and conclusions. The review highlights the need for longitudinal prospective large cohort studies with control non- CL wearers to clarify the ambiguous relationship between MGD and CL wear, with special attention to varying CL material and wear times in order to identify the long-term impact of CLs on MG., Peer Reviewed, Postprint (author's final draft)

Objectius Aquest estudi té com a objectiu observar la possible millora dels moviments oculars, l’atenció visual i la cerca visual amb l’ús de videojocs, avaluat amb tests optomètric i perceptuals. Metodologia Es va dividir una mostra de 20 participants en dos grups, el grup control que va jugar durant 5h a videojocs no d’acció, i el grup experimental que va jugar durant 10h a videojocs d’acció. Resultats S’han observat canvis estadísticament significatius en el grup experimental després de 10h jugar a videojocs d’acció en el test DEM, en la percepció global-local, i en la cerca visual amb 5, 10, 15 i 20 ítems. No s’han observat diferències entre els grups control i experimental després de 5h de joc. Conclusions Podem concloure que en noies majors de 18 anys, els videojocs d’acció semblen ser útils per a millorar el rendiment visual. Son necessàries més de 5h de joc per observar millores significatives., Objetivos Este estudio tiene como objetivo observar la posible mejora de los movimientos oculares, la atención visual i la búsqueda visual con el uso de los videojuegos de acción, evaluado con test optométricos i perceptuales. Metodología Se dividió una muestra de 20 participantes en dos grupos, el grupo control que jugó durante 5h a videojuegos de no acción, y el grupo experimental que jugó durante 10h a videojuegos de acción. Resultados Se han observado cambios estadísticamente significativos en el grupo experimental después de jugar 10h a videojuegos de acción en el test DEM, en la percepción global-local, i en la búsqueda visual con 5, 10, 15 i 20 ítems. No se han observado diferencias entre los grupos control y experimental después de 5h de juego. Conclusiones Podemos concluir que en niñas mayores de 18 años los videojuegos de acción parecen ser útiles para mejorar el rendimiento visual. Son necesarias más de 5h de juegos para observar mejoras significativas., Objective This study aims to observe the possible improvement of eye movements, visual attention and visual search with the use of videogames, evaluated with optometric and perceptual tests. Methodology A sample of 20 participants was divided into two groups, the control group that played non-action video games for 5h, and the experimental group that played action video games for 10h. Results Statistically significant changes were observed in the experimental group after 10h playing action video games in the DEM test, in global-local perception, and in visual search with 5, 10, 15 and 20 items. No differences were observed between the control and experimental groups after 5h of playing. Conclusions We can conclude that in girls older than 18 years, action video games seem to be useful to improve visual performance. More than 5h of play are necessary to observe significant improvements.

Propòsit: La tecnologia de rebot Icare ic 100 ens permet obtenir mesuraments de la pressió intraocular indirectament. No requereix anestèsia, bufs d’aire, calibratge ni coneixements especialitzats per al seu ús. En aquest estudi es pretén determinar la validesa de criteri de l’Icare ic 100 respecte el Gold Standard, tonòmetre d’aplanació Goldmann (GAT). Mètodes: Es va determinar la pressió intraocular (PIO) amb tots dos mètodes en 220 ulls de 110 pacients, triant un ull a l’atzar per a determinar la validesa de criteri. Es van excloure 3 pacients per no complir els criteris d’inclusió. Primer, es va prendre la PIO amb Icare ic100 i es va realitzar la biometria òptica, executada pel mateix optometrista. Després es va mesurar la PIO mitjançant GAT, realitzada per un oftalmòleg, que desconeixia el resultat de la PIO prèvia de l’Icare ic100. Es va avaluar l’índex d’acord per intervals, es va valorar la concordança entre tots dos mètodes i la concordança segons els paràmetres de gruix corneal central (CCT), longitud axial (LA) i astigmatisme corneal. Conclusions: El tonòmetre de rebot Icare ic100 va presentar PIO més elevada en intervals ≤21mmHg que GAT, però aquesta diferencia no va resultar ser estadísticament significativa. Existeix bona concordança entre tots dos mètodes. A partir de 25mmHg, totes les diferències són a favor de l’Icare, donant valors per damunt. Es va trobar un clar biaix per a valors alts de pressió intraocular que podria resultar en falsos positius. No es van obtenir diferències estadísticament significatives entre els valors CCT, LA i astigmatisme corneal en relació a la diferència de PIO entre tots dos mètodes. El tonòmetre Icare ic100 pot proporcionar mesuraments clínicament útils de la PIO i resultar molt pràctic en campanyes de cribratge de glaucoma en poder ser utilitzat tant per oftalmòlegs com per optometristes., Propósito: La tecnología de rebote Icare ic 100 nos permite obtener mediciones de la presión intraocular indirectamente. No requiere anestesia, soplos de aire, calibración ni conocimientos especializados para su uso. En este estudio se pretende determinar la validez de criterio del Icare ic 100 respecto el Gold Standard, tonómetro de aplanación Goldmann (GAT). Métodos: Se determinó la presión intraocular (PIO) con ambos métodos en 220 ojos de 110 pacientes, escogiendo un ojo al azar para determinar la validez de criterio. Se excluyeron 3 pacientes por no cumplir los criterios de inclusión. Primero, se tomó la PIO con Icare ic100 y se realizó la biometría óptica, ejecutada por el mismo optometrista. Después se midió la PIO mediante GAT, realizada por un oftalmólogo, que desconocía el resultado de la PIO previa del Icare ic100. Se evaluó el índice de acuerdo por intervalos, se valoró la concordancia entre ambos métodos y la concordancia según los parámetros de espesor corneal central (CCT), longitud axial (LA) y astigmatismo corneal. Conclusiones: El tonómetro de rebote Icare ic100 presentó PIO más elevada en intervalos ≤21mmHg que GAT, pero esta diferencia no resultó ser estadísticamente significativa. Existe buena concordancia entre ambos métodos. A partir de 25mmHg, todas las diferencias son a favor del Icare, dando valores por encima. Se encontró un claro sesgo para valores altos de presión intraocular que podría resultar en falsos positivos. No se obtuvieron diferencias estadísticamente significativas entre los valores CCT, LA y astigmatismo corneal en relación a la diferencia de PIO entre ambos métodos. El tonómetro Icare ic100 puede proporcionar mediciones clínicamente útiles de la PIO y útil en campañas de screening de glaucoma al poder ser utilizado tanto por oftalmólogos como por optometristas., Purpose: The Icare ic 100 rebound technology allows us to obtain intraocular pressure measurements indirectly. It does not require anesthesia, air puffs, calibration, or specialist knowledge to use. This study aims to determine the criterion validity of the Icare ic 100 with respect to the Gold Standard, Goldmann Applanation Tonometer (GAT). Methods: Intraocular pressure (IOP) was determined with both methods in 220 eyes of 110 patients, choosing one eye at random to determine the validity of the criteria. Three patients were excluded because they did not meet the inclusion criteria. First, the IOP was taken with Icare ic 100 and optical biometry was performed by the seme optometrist. Afterwards, IOP was measured using GAT, performed by an ophthalmologist who was unaware of the previous IOP result of the Icare ic 100. The agreement index was evaluated by intervals, the concordance between both methods and the concordance were evaluated according to the parameters of central corneal thickness (CCT), axial length (AL) and corneal astigmatism. Conclusion: The Icare ic100 rebound tonometer presented higher IOP in intervals ≤21mmHg than GAT, this difference was not statistically significant. There is good agreement between both methods. From 25 mmHg, all the differences are in favor of Icare, giving values above. A clear bias was found for high intraocular pressure values that could result in false positives. No statistically significant difference were obtained between the CCT, AL and corneal astigmatism values in relation to the IOP difference between both methods. The Icare ic 100 tonometer can provide clinically useful IOP measurements and useful in glaucoma screening campaigns as it can be used by both ophthalmologists and optometrists.

Peer Reviewed, Postprint (published version)

Peer Reviewed, Postprint (published version)

L’objectiu d’aquest estudi, es observar si 15 minuts d’utilització d’una ullera de realitat virtual varia l’adaptació de foria en persones amb un sistema binocular normal per l’edat i si te relació amb la simptomatologia de fatiga visual. La realitat virtual (RV) es una tecnologia que permet veure, escoltar, sentir i interactuar, amb un món creat gràficament en tres dimensions. A optometria la RV s’utilitza generalment a les sessions de teràpia visual, sent més atractiva aconseguint motivació i major implicació dels pacients durant les sessions. L’adaptació de foria és un fenomen que intenta reduir el sobreesforç de la convergència eliminant la fusió després de realitzar activitat en visió propera prolongades. S’associen disfuncions binoculars i acomodatives amb la disfunció de l’adaptació de foria. Es va establir un disseny experimental pre-post test. Els criteris d’inclusió pels 24 participants en l’estudi son el rang d’edats compreses entre els 18 i 25 anys, tenir un sistema binocular normal per l’edat, fent referencia al punt pròxim de convergència (PPC) i la foria en visió propera, descartant disfuncions binoculars. Es realitzen 14 mesures de foria als 24 participants (“pre test”) a continuació, mitjançant les ulleres de RV, 12 participants visualitzen vídeos i els altres 12 sense estímul, i es tornen a realitzar les 14 mesures de foria (“post test”). Resultats: S’estudia el gradient de canvi de foria asimètriques i l’àrea sota la corba per ambdós grups, control i experimental, on s’observen diferencies estadísticament significatives, a favor del grup experimental. Conclusions: Es demostra per primera vegada que l’adaptació de foria en convergència pot influir en les respostes binoculars i acomodatives després de 15 minuts d’ús de realitat virtual. Futurs estudis en aquest àmbit permetrien comprendre millor la relació entre el sistema visual i la realitat virtual., El objetivo de este estudio es observar si 15 minutos de visualización con una gafa de realidad virtual cambia la adaptación de foria en personas con un sistema binocular normal para la edad y si tiene relación con la sintomatología de fatiga visual. La realidad virtual (RV) es una tecnología que permite ver, escuchar y sentir e interactuar, con un mundo creado gráficamente en tres dimensiones. En optometría la RV se utiliza generalmente en sesiones de terapia visual, siendo más atractiva, llamativa, logrando motivación e implicación del paciente durante las sesiones. La adaptación de foria es un fenómeno que intenta reducir el sobreesfuerzo de convergencia eliminando la fusión después de realizar una actividad prolongada de visión cercana. Las disfunciones binoculares y acomodaticias se asocian a una disfunción de la adaptación del foria Se estableció un diseño experimental pre-post test. Los criterios de inclusión para los 24 participantes en el estudio son el rango de edades entre 18 y 25 años, teniendo un sistema binocular normal para la edad, descartando siempre disfunciones binoculares. Se realizan 14 medidas de foria a los 24 participantes (“pre test”) a continuación mediante las gafas de RV, 12 participantes visualizan vídeos y los otros 12 sin estímulo, y realizamos otras 14 medidas de foria (“post test”). Resultados: Se estudió el gradiente de cambio de foria asimétrico y el área debajo la curva de los dos grupos, el control y experimental, donde se observan diferencias estadísticamente significativas, a favor del grupo experimental. Conclusiones: Se demuestra por primera vez que la adaptación de foria en convergencia puede influir en las respuestas binoculares y acomodativas después de15 minutos de uso de realidad virtual. Futuros estudios en este ámbito permitirán comprender mejor la relación entre el sistema visual y el uso de realidad virtual., This study aimed to observe whether 15 minutes of viewing with a Virtual Reality Glasses (VRG) changes the phoria adaptation in people with a normal binocular system for their age and whether it is related to the symptoms of visual fatigue. Virtual reality (VR) is a technology that allows you to see, listen and feel and interact, with a world created graphically in three dimensions. In optometry VR is generally used in visual therapy sessions, as it is more attractive, achieving motivation and greater patient involvement during sessions. Phoria adaptation is a phenomenon that tries to reduce the overwork of convergence by eliminating fusion after performing prolonged near vision activity. Binocular and accommodative dysfunctions are associated with phoria adaptation dysfunction. A pre-post-test experimental design was established. Inclusion criteria have been established for the 24 participants in the study are the range of ages between 18 and 25 years, having a normal binocular system for age, always ruling out binocular dysfunctions. Fourteen phoria measurements were performed on the 24 participants (“pre-test”) then using the VR glasses, 12 participants viewed videos and the other 12 without stimulus, and another 14 phoria measurements (“post-test”). The gradient of change of phoria and the area under the curve of the two groups, control and experimental, were studied, where statistically significant differences were observed, the value is significant in the experimental group. Conclusions: This study shows for the first time that converging phoria adaptation can influence binocular and accommodative responses after 15 minutes of VR use. Future studies in this area will provide a better understanding of the relationship between the visual system and the use of virtual reality.

Páramo ecosystems harbor important biodiversity and provide essential environmental services such as water regulation and carbon sequestration. Unfortunately, the scarcity of information on their land uses makes it difficult to generate sustainable strategies for their conservation. The purpose of this study is to develop a methodology to easily monitor and document the conservation status, degradation rates, and land use changes in the páramo. We analyzed the performance of two nonparametric models (the CART decision tree, CDT, and multivariate adaptive regression curves, MARS) in the páramos of the Chambo sub-basin (Ecuador). We used three types of attributes: digital elevation model (DEM), land use cover (Sentinel 2), and organic carbon content (Global Soil Organic Carbon Map data, GSOC) and a categorical variable, land use. We obtained a set of selected variables which perform well with both models, and which let us monitor the land uses of the páramos. Comparing our results with the last report of the Ecuadorian Ministry of Environment (2012), we found that 9% of the páramo has been lost in the last 8 years., Peer Reviewed, Postprint (published version)

Presentació de l'ONG OpticsxMon organitzada per l'Área Joven de SEDOPTICA amb motiu del Dia Internacional de la Lum 2021

Peer Reviewed, Postprint (author's final draft)

Aquest estudi té diversos objectius: per una banda, obtenir la descripció de les característiques visuals i percepto-cognitives d’ infants amb diversos problemes d’aprenentatge. Addicionalment, ens hem plantejat el disseny, adaptació i aplicació preliminar d’un programa d’entrenament visual i percepto-cognitiu amb la plataforma Brain VT. Mitjançant un complet cribratge visual s’han avaluat un ampli espectre d’ habilitats visuals i visuo cognitives com ara PPC, PPA, flexibilitat d’acomodació, AV, estereopsis, CT, TVPS, DEM. En els resultats obtinguts observem unes habilitats oculomotores, acomodatives i visuo cognitives fora dels valors de normalitat en aquests infants amb problemes d’aprenetatge. Brain VT és una plataforma multidisciplinària basada en la gamificació, és a dir, en l’aplicació de mecanismes propis dels jocs per a potenciar la motivació, esforç, fidelització, concentració i altres valors positius dels jocs en una aplicació no lúdica com pot ser la teràpia visual. Aquest programa es caracteritza per funcionar amb intel·ligència artificial (IA), és a dir, que valora els resultats del pacient a les diferents proves, i per tant, l’estat de les habilitats que han estat treballades. Brain VT, s’intueix com a una eina eficaç a l’hora de complementar el tractament dels infants amb problemes d’aprenentatge tan a nivell d’eficàcia visual com en el visuo-cognitiu.

El presente Trabajo Fin de Máster recopila la evidencia científica más relevante sobre la aplicación de nuevas tecnologías en terapia visual. En primer lugar, se aborda el concepto de aprendizaje perceptivo y, seguidamente, se analizan los videojuegos de acción y las habilidades visuoperceptivas que se ven mejoradas tras su uso. También se describen las principales consideraciones metodológicas, así como el problema de la especificidad en este tipo de estudios. Posteriormente, se enumeran y describen los principales y más actuales programas, instrumentos y prototipos. Se hace especial hincapié en describir dispositivos Eyetracker y de Realidad Virtual. A continuación, se analizan las principales habilidades visua estas nuevas tecnologías se ven mejoradas. Destaca la recopilación de evidencia científica sobre la aplicación en Ambliopía, Presbicia e insuficiencias de convergencia. Además se explica por qué la investigación se ve tan impulsada en relieve la importancia del tema tratado y equilibrada dentro del protocolo de terapia visual

La visió és un procés neurològic complex on hem de tenir en compte la funció visual, l’eficàcia visual, la percepció visual i la integració sensorial. Si alguna de les habilitats visuals està poc desenvolupada pot minvar l’òptim rendiment escolar. Hem realitzat un cribratge visual complert a nens de 2n de primària (n=48). Hem extret les dades de les proves visuals i de rendiment escolar, de les quals hem realitzat una estadística descriptiva i els hem comparat amb els valors normals que ofereix la bibliografia especialitzada. Tanmateix, proposem un entrenament visuocognitiu amb plataforma BrainVT, amb l’objectiu de desenvolupar i reforçar les àrees visuals de processament de la informació, amb les avantatges que el vídeo joc ens pot oferir. El grup experimental voluntari (n=7), treballà amb el programa en sessions de 15 minuts diaris durant un període de quatre mesos. El programa consta d’un sistema de condicionament operant amb el qual l’entrenament és modificat per afavorir la condició d’eustrès de l’activitat. Els nens que han treballat amb BrainVT han millorat la velocitat lectora, la memòria visual seqüencial i el tancament visual, però no s’han trobat diferències significatives entre grups experimental i control. Els infants i docents fan una valoració positiva de la plataforma coincidint, amb els beneficis de motivació de la gamificació de l’entrenament. Tot i que, l’anàlisi inferencial no ha evidenciat millores significatives, valorem com molt positiva la utilització de plataformes com el Brain VT per a complementar els programes d’entrenament visual i alleugerir els problemes d’aprenentatge.

L’entrenament esportiu, com en qualsevol altre camp, ha anat evolucionant al llarg dels anys. L’entrenament visual va començar a aparèixer en l’entrenament esportiu en les últimes dècades, i això ha suposat un ventall de noves possibilitats per a la millora del rendiment esportiu. Anteriorment, tant en l’entrenament esportiu, com després en l’entrenament visual en l’espot, s’entrenava de manera molt general, i no hi havia la transferència en el rendiment que hem observat a posteriori amb la evolució de l’entrenament esportiu. A mesura que la tecnologia ha anat evolucionant, s’ha anat introduint en l’entrenament esportiu també, i junt amb l’evolució dels estudis y la metodologia empleats en l’entrenament esportiu, s’ha aconseguit fer mètodes d’entrenament més específics o integrals que es focalitzaven més en les necessitats de cada especialitat. Avui en dia hi ha clubs amb moltíssims recursos per a l’entrenament esportiu i l’entrenament visual esportiu. Creiem que l’anàlisi científic del entrenament visual en l’esport, y concretament en el futbol, es un campo que està molt poc desenvolupat encara. En aquest treball volem proposar una metodologia d’entrenament visual integrada al futbol, en primer lloc per demostrar que qualsevol club de futbol base te els recursos per portar-la a terme y no són necessaris tecnologia ni recursos molt avançats, y en segon lloc, perquè aquest treball pugui ser susceptible de ser validat científicament.

La pràctica esportiva moderada o la realització de determinats ​exercicis físics comporten l'aparició d'una sèrie de beneficis sobre la salut visual de l'esportista, tot i que també solen portar aparellat una sèrie de conseqüències directament relacionades amb la pressió intraocular (PIO) en exercicis de força, amb traumatismes (en exercicis com la boxa o les arts marcials) i fins i tot amb diferents infeccions. L'objectiu del present treball és analitzar, a través d'una metodologia de revisió bibliogràfica, quines són les accions que poden influir, segons l'esport que es faci, en la salut ocular. En aquest sentit, es fa una lleu introducció a l'anatomia ocular per, a posteriori, estudiar la influència que pot tenir l'esport en la mateixa, referint-nos a l'ocurrència de traumatismes i lesions en esports com el submarinisme, la natació, la boxa o el powerlifting/halterofília. Finalment, es relacionen salut ocular i esport, tractant d'analitzar els seus avantatges i l'esdeveniment de possibles problemes en el mateix sentit.

Cas pràctic presentat dins el I Workshop de contactología - Futuróptico

La progresiva mejora de los medios técnicos y de la comunicación, la flexibilización de los mercados y la libertad de acceso al mercado vitamínico y de suplementación propia del ámbito deportivo nos permite hablar de la suplementación deportiva como una de las herramientas más controvertidas de la actualidad. Si bien es cierto que el suplemento deportivo tiene por finalidad última mejorar una serie de habilidades físicas o cognitivas concretas, lo cierto es que en ocasiones las mismas se presentan como desventajas.Nuestro trabajo tiene por objetivo comprender la influencia de la suplementación deportiva sobre la vista y los procesos generales de la visión, prestando especial atención para ello al estudio previo que se ha hecho de las sustancias que, en cualquier sentido, pudieran conllevar un efecto positivoy, en su caso, perjudicial sobre los procesos biológicos y corporales relacionados con la misma. Estudiaremos como determinadas sustancias pueden influir –de forma positiva o negativa-en el rendimiento de los deportistas

Los videojuegos son una forma de entretenimiento para todas las edades. Existen muchos tipos de diferente género y plataforma. Aunque su uso es objeto de debate entre profesionales, los videojuegos catalogados como de acción se están usando como tratamiento para potenciar varias habilidades visuales, así como la percepción visual, ambliopía y dislexia según indican estudios de investigación. La tendencia a usar cada vez más esta forma de entretenimiento como herramienta terapéutica hace que sea más interesante conocer qué tipos de videojuegos pueden tener beneficios en el sistema visual y qué estudios existen al respecto., Postprint (published version)

OBJECTIU: Observar si la llàgrima es veu afectada per la demanda en visió propera en joves estudiants de 1r i 4t del grau de la facultat d’Òptica i Optometria. MATERIAL I MÈTODES: 63 participants, d’edats compreses entre 18-30 anys, van ser sotmesos a un estudi clínic per determinar si l’ús sistemàtic d’ordinador i les demandes en visió propera provoquen canvis significatius en la qualitat i quantitat de la llàgrima. Primer de tot, es van classificar els alumnes en dos grups; de 1r i de 4t de carrera. Posteriorment, se’ls hi va passar el qüestionari OSDI i es va realitzar un estudi de la llàgrima amb l’OCULUS Keratograph 5M, per determinar els possibles canvis en la quantitat i qualitat de llàgrima valorant els paràmetres següents: el test OSDI, el temps de ruptura lacrimal i el menisc lacrimal. RESULTATS: La puntuació de l’OSDI en estudiants de primer és de 75.67% d’alumnes entre 0-20 punts; 21.62% entre 21-45 punts; i un 2.7% entre 46-100 punts. La mitjana de tots els alumnes de primer és de 14.76 punts. La puntuació de l’OSDI en estudiants de quart és de 50% d’alumnes entre 0-20 punts; 34.61% entre 21-45 punts; i 15.38% entre 46-100 punts. La mitjana dels alumnes és de 22.45 punts. El valor del temps de ruptura lacrimal en estudiants de primer és de 54.05% amb valors superiors a 10 segons i 45.95% valors inferiors a 10 segons. A quart s’observa un 38.46% d’estudiants amb valors superiors a 10 segons i 61.54% valors inferiors a 10 segons. Per últim, l’alçada del menisc lacrimal en estudiants de primer curs és de 59.46% amb menisc normal (superior a 0.18 mil·límetres) i el 40.54% amb menisc inferiors a 0.18 mm. Els alumnes de quart presenten un valor de 34.61% amb meniscs superiors a 0.18 mm i del 65.38% amb meniscs inferiors a 0.18 mm. CONCLUSIONS: No es contemplen diferències estadísticament significatives en quant a quantitat i qualitat de la llàgrima entre els estudiants de 1r i 4t de la facultat. El sexe i l’edat tampoc en són un factor influent. No s’ha obser

Introducción: El entrenamiento visual constituye en la actualidad una de las áreas de actuación más fascinantes y prometedoras. Jugadores y equipo técnico son cada vez más conscientes de la importancia de la visión en su práctica diaria y muestran interés por conocer su funcionamiento y la manera de trabajar para mejorar sus habilidades visuales. Objetivos: Evaluarlas habilidades visuales de un equipode hockeypatines, diseñar un programa de entrenamiento visual integrado para realizar en campo y analizar la influencia del entrenamiento visual integrado en el rendimiento deportivo. Métodos: Para analizar la influencia del entrenamiento visual integrado en el rendimiento deportivo, se contó con una muestrade 18 jugadores, dividida aleatoriamente en grupo experimental y grupo control (ne=nc=9). Se realizó un examen visual previo y posterior a un programa de entrenamiento visual. Además se analizó el rendimiento deportivo a través de las respuestas a los cuestionariosde escalas visuales analógicas por parte de los jugadores y del entrenador. Resultados: Los resultados obtenidos muestranmejoras en algunas de las habilidades visuales evaluadas, observándose diferencias significativas (p-valor<0.05) con el grupo control en la flexibilidad acomodativa y el resultado del rendimiento deportivo del equipo según las escalas visuales analógicas valoradas por el entrenador. Conclusión: Aunque nuestro programa de entrenamiento no ha producido mejoras significativas en algunos parámetros de rendimiento deportivo, consideramos que el entrenamiento visual específico e integrado es una herramienta más a considerar en el deporte.

We present a review on the visual ability to discriminate ¿ ne details of moving objects (DVA: Dynamic Visual Acuity), showing the most relevant differences, which have been attributed to this visual capacity in comparison to SVA (static visual acuity). It is known that the correlation between SVA and DVA is low. Moreover, when DVA is measured, not only the minimum spatial separation that the visual system can resolve is evaluated, but also the functionality of the oculomotor system. Therefore, assessing DVA also involves measuring the ability of the eye to actively seek information. Nowadays, it is known that DVA is one of the best indicators of success in certain sports specialties (table tennis, baseball, etc...) and that it negatively correlates with accident rates in traf¿ c scenarios. The investigated factors that produce a signi¿ cant reduction in dynamic spatial resolution are: the speed of the stimulus, affecting both vertical and horizontal trajectories; the stimulus exposure time; ambient illumination; reduction in contrast and subject age. Moreover, it has been veri¿ ed that this visual capacity is likely to improve with training., Postprint (published version)

Introducció: Un funcionament eficient de les capacitats sensorials i cognitives sol ser considerat com a indicador rellevant de maduresa saludable de la població. Això és així perquè l'envelliment, generalment, s'associa amb el deteriorament d'aquestes capacitats. L'atenció sostinguda es defineix com la capacitat de concentració que ens permet mantenir el focus de l'atenció, resistint l'increment de fatiga malgrat l'esforç i de les condicions d'interferència i distracció. És un mecanisme complex que implica la interacció d'aspectes motivacionals i cognitius. Objectiu: Examinar quins canvis tenen lloc en l'atenció visual sostinguda a estímuls en moviment com a indicador del deteriorament cognitiu. Mètode: 4 grups d'observadors de diferents edat. Adolescents (entre 11 i 14 anys), joves (de 18 a 25 anys), adults joves (40-50 anys) i adults majors de 70 anys i analitzar les diferències entre poblacions d'edat. Material: Test Dynamic Visual Attention (Aznar, 2014), PC portàtil. Resultats: Es van trobar diferències estadísticament significatives (p<0.05) principalment en comparar adolescents (12±2) amb adults majors (70±5). Conclusions: Els resultats ens indiquen que la atenció visual sostinguda a estímuls en moviment és pitjor en adults majors que en els joves, donant lloc a una sensibilitat reduïda per percebre el moviment i la velocitat d'un estímul visual.

L’atenció visual dinàmica és una habilitat essencial per adaptar-nos al medi dinàmic i constantment canviant que ens envolta. Tot i que molts estímuls amb que interaccionem diàriament són en moviment, per exemple en la conducció i en l’esport, existeix poca informació sobre aquest tema. Així doncs, l’objectiu general del treball és comparar l’atenció visual selectiva sostinguda a estímuls en moviment de diverses mostres d’observadors. Per això, s’ha utilitzat el programa informàtic Dynamic Visual Attention (Aznar- Casanova, 2014) i s’han estudiat 4 grups de participants d’ambdós sexes: el primer format per adolescents d’entre 11 i 14 anys, el segon joves de 18 a 25 anys, el tercer per adults d’entre 40 i 50 i el quart adults majors de 65 anys. Els resultats obtinguts ens permeten concloure que l’eficàcia o cost temporal d’encerts dels adults grans és major que la resta de grups. Quan s’augmenta la velocitat dels estímuls visuals, l’eficàcia és menor en els 4 grups d’edat però especialment en els adults majors de 65 anys. Amb la pràctica, l’eficàcia disminueix en tots els grups. Per últim, el temps de reacció simple dels participants joves són menors (millors) que els dels adults grans.