Search

Altres ajuts: CERCA Programme/Generalitat de Catalunya The Barcelona Historical Marriage Database (BHMD) gathers records of the more than 600,000 marriages celebrated in the Diocese of Barcelona and their taxation registered in Barcelona Cathedral's so-called Marriage Licenses Books for the long period 1451-1905 and the BALL Demographic Database brings together the individual information recorded in the population registers, censuses and fiscal censuses of the main municipalities of the county of Baix Llobregat (Barcelona). In this ongoing collection 263,786 individual observations have been assembled, dating from the period between 1828 and 1965 by December 2020. The two databases started as part of different interdisciplinary research projects at the crossroads of Historical Demography and Computer Vision. Their construction uses artificial intelligence and computer vision methods as Handwriting Recognition to reduce the time of execution. However, its current state still requires some human intervention which explains the implemented crowdsourcing and game sourcing experiences. Moreover, knowledge graph techniques have allowed the application of advanced record linkage to link the same individuals and families across time and space. Moreover, we will discuss the main research lines using both databases developed so far in historical demography.

[spa] La llamada gripe rusa que afectó a distintos países de Europa a partir de noviembre de 1889, llegó a Baleares los últimos días del año, vinculándose los primeros casos con la aduana de Palma. Los médicos de la época señalaron que la mitad de la población enfermó presentando, por lo general, cuadros clínicos leves. La epidemia no produjo un incremento significativo de las tasas brutas de mortalidad en el conjunto de las Islas Baleares ni en ninguna de las tres principales capitales que hemos estudiado. Señalamos que la ausencia de fallecimientos podría ser debida a la avanzada transición demográfica de Mallorca, [eng] The so-called Russian flu pandemic, which affected different European countries from November 1889, reached the Balearic Islands in the last days of the year. The first cases were linked to the Palma customs office. The doctors of the time pointed out that half of the population fell ill, generally presenting mild clinical symptoms. However, the epidemic did not produce a significant increase in the crude mortality rates in the Balearic Islands or in any of the three main capitals we have studied. We note that the absence of deaths could be due to the advanced demographic transition in Mallorca.

El document es va presentar, en format pòster, a la Population Association of America. Anual Meeting 2011. Washington (EUA), del 31 de març al 2 d'abril de 2011. The document was presented in poster format at the Population Association of America. Anual Meeting 2011. Washington (USA), 31 March - 2 April, 2011.

En este artículo nos proponemos evaluar el impacto social y económico de las epidemias a lo largo de la historia en Occidente en un mundo cada vez más globalizado e interdependiente. Se pondrá especial énfasis en la relación de las epidemias con las crisis / crecimiento económico y su efecto en términos de desigualdades socioeconómicas, con el fin de establecer un marco comparativo para hacer dialogar el pasado con el presente. De este modo, se parte de un concepto dinámico de epidemia como consecuencia de una diferente conceptualización e impacto demográfico a lo largo del tiempo. Hay que distinguir las epidemias propias del Antiguo Régimen de las del siglo xix con una incidencia e intensidad más limitado, como el cólera o la gripe de 1918-20 o, más aún, las del siglo xxi, como la actual del Covid -19. Además, se tratan de manera separada los efectos directos que tuvieron las crisis epidémicas sobre la economía y la sociedad, de los que provocaron las medidas de prevención, coerción y aislamiento propias de la lucha antiepidèmica. En consecuencia, no se podrán inferir unos efectos uniformes a lo largo de la historia, lo que no quiere decir que no se puedan extraer patrones de actuación y de conducta, adaptados a las circunstancias y el contexto de cada momento.

The present work wants to contribute to the regional analysis of the role of male rural servants in the emergence of the agrarian labour markets based on the case study of the island of Mallorca in the 17th century. The aim of this article is to characterize the male rural servants of the olive sector in the island of Mallorca mid-17th century, where the wage-labour market had developed more extensively and deeply. The main sources will be the account books of the estates of the second Count of Formiguera, Ramon Burgués-Saforteza, since no other general o local sources of social and occupational nature are available. The systematization of this information shows that the male rural servants were adult workers and mostly hired for brief periods of time. So a different social and demographic profile emerges for the Majorcan farm servants in contrast to the one observed in the northern European regions where servants were unmarried young males and were hired for longer periods Este estudio quiere contribuir al análisis regional del papel de los criados rurales en el surgimiento de los mercados de trabajo agrarios en la isla de Mallorca en el siglo XVII. El objetivo del artículo es caracterizar los criados rurales del sector olivarero en la isla de Mallorca para mediados del siglo XVII. Las principales fuentes serán los libros de cuentas de los predios del segundo Conde de Formiguera, Ramon Burgués-Saforteza, pues no se disponen de otras fuentes generales o locales de carácter socio-ocupacional. A partir de la sistematización de esa información el estudio sugiere que los mozos en los predios analizados eran trabajadores adultos y mayoritariamente eran contratados por breves períodos de tiempo, lo cual demostraría que tenían unos perfiles sociales y demográficos distintos al de los criados de las regiones europeas del norte donde dominaban los criados rurales jóvenes y solteros con contratos de larga duración

La distribució desigual de la riquesa és un tema que preocupa cada vegada més a les societats contemporànies però té fortes arrels en el passat. Diversos autors han traçat els orígens d'aquesta desigualtat reconstruint sèries històriques, recopilant i harmonitzant dades de fonts i registres amb una cobertura territorial i temporal desigual (Milanovic et al. (2011), Alfani (2015) Piketty (2014 i 2020)). Pocs llocs en el món disposen de sèries estadístiques que permetin reconstruir els patrons de desigualtat socioeconòmica d'acord amb una única font documental. Barcelona i la seva àrea són un d'aquests llocs. La Barcelona Historical Marriage Database, creada en el marc del projecte Advanced Grant Five Centuries of Marriages dirigit per la Prof. Anna Cabré, ha possibilitat analitzar per a un període de cinc segles la distribució de la riquesa a partir de les taxes fixades als matrimonis celebrats en la seva Diòcesi entre 1451 i 1880. En aquest número de Perspectives Demogràfiques examinem l'evolució de la desigualtat des de l'Antic Règim fins a la consolidació de la industrialització, la concentració de la riquesa i la composició i substitució de les elits econòmiques de l'àrea de Barcelona. Unequal distribution of wealth is a matter of growing concern in contemporary society, but it is also one with deep roots in the past. Several authors have traced the origins of this inequality by reconstructing historical series and collecting and harmonising data from sources and records with uneven territorial and temporal cover (Milanovic et al. (2011), Alfani (2015) Piketty (2014 and 2020)). Few places in the world have data series that make it possible to reconstruct the patterns of socioeconomic inequality by drawing on a single source. Barcelona, including its hinterland, is one of these places. The Barcelona Historical Marriage Database, which was created under the auspices of the Advanced Grant project Five Centuries of Marriages headed by Professor Anna Cabré, has made it possible to analyse, over a period of five centuries, the distribution of wealth by studying the taxes levied on marriages held in the Diocese from 1451 to 1880. This number of Perspectives Demogràfiques offers an account of the evolution of inequality from the ancien régime through to the consolidation of industrialisation, the concentration of wealth, and the composition and replacement of economic elites in the Barcelona area. La distribución desigual de la riqueza es un tema que preocupa crecientemente a las sociedades contemporáneas pero que tiene fuertes raíces en el pasado. Diversos autores han trazado los orígenes de esta desigualdad reconstruyendo series históricas, recopilando y armonizando datos de fuentes y registros con una cobertura territorial y temporal desigual (Milanovic et al. (2011), Alfani (2015) Piketty (2014 y 2020)). Pocos lugares en el mundo disponen de series estadísticas que permitan reconstruir los patrones de desigualdad socioeconómica en base a una única fuente documental. Barcelona y su hinterland son uno de estos lugares. La Barcelona Historical Marriage Database, creada en el marco del proyecto Advanced Grant Five Centuries of Marriages dirigido por la Prof. Anna Cabré, ha posibilitado analizar para un periodo de cinco siglos la distribución de la riqueza a partir de las tasas impuestas a los matrimonios celebrados en su Diócesis desde 1451 a 1880. En este número de Perspectives Demogràfiques examinamos la evolución de la desigualdad desde el Antiguo Régimen hasta la consolidación de la industrialización, la concentración de la riqueza y la composición y sustitución de las élites económicas del área de Barcelona.

Els fills/es de pagesos i artesans heretaven els oficis o la posició social dels seus progenitors a l'àrea de Barcelona als segles XVI i XVII? Quin era el seu destí social? Eren societats completament immòbils socialment parlant? Aquest article analitza la transmissió intergeneracional i dilucida les estratègies de cooperació i/o competició adoptades per aquestes famílies de pagesos i artesans a l'època preindustrial. ¿Los hijos/as de agricultores y artesanos heredaban los oficios o la posición social de sus progenitores en el área de Barcelona en los siglos XVI y XVII? ¿Cuál era su destino social? ¿Eran sociedades completamente inmóviles desde un punto de vista social? Este artículo analiza la transmisión intergeneracional y dilucida las estrategias de cooperación y/o competición adoptadas por estas familias de campesinos y artesanos en la época preindustrial. Did the children of farmers and artisans inherit the occupation or social status from their parents in the Barcelona area along the early modern period? What was their social mobility? Where preindustrial societies completly immobile? This article analyzes the intergenerational transmission and sheds light on the strategies of cooperation and/or competition adopted by these families of farmers and artisans in the pre- industrial era.

In 1215, the Fourth Lateran Council forbid marriages among relatives up to the fourth level of consanguinity and second level of affinity. This norm was valid until the early 20th century. It is striking that, in spite of the strength and persistence of the prohibition, consanguineous and affine marriages were not uncommon, and their frequency even increased during the 19th century in some countries. This occurred when the demographic transition, industrialisation, and migration from the countryside to the cities favoured exogamous marriages. The demographic factors causing the rise of kinship marriages could be related to the presence of more relatives in the marriage market due to more persons reaching marriageable ages. Migration to the cities and agra­rian capitalism contributed to restructuring land ownership, generating new family alliances in order to obtain more control over the land and to increase the workforce of the households. Together with that, the secularisation of civil regulations about inheritance changed the conception of relationships among brothers and sisters, who were now considered independent persons and not only of the ‘same blood’. Moreover, the blood relatives of the spouse were now considered legal marriage candidates, when developing strategies to follow the ecclesiastical prescriptions.Kinship marriages were also possible because specific exceptions were allowed. The most frequent one was the so-called angustia loci, which permitted a kin marriage when the couple was living in a village with fewer than 1,500 inhabitants or fewer than 300 families. Another common exception was the aetas superadulta, which allowed women aged between 25 and 50 years to marry a relative in case they had not found a husband previously, moreover, the lack of dowry or the risk of incest were also considered reasons for a marriage within the family.This research specifically focuses on affinity in the Barcelona area during the 19th century, using the information contained in the recently created Barcelona Historical Marriage Database (BHMD). Responding to strategies or to simple adaptations, unions among in-laws could adopt several forms. The authors explore two such forms: 1) simultaneous marriages of two or more couples of siblings; 2) marriages of widowers or widows with the sister or brother of their deceased spouses (levirate and sororate)., В 1215 г. IV Латеранский собор запретил браки между родственниками до четвертого уровня родства и второго уровня близости. Эта норма была действительна до начала XX в. Несмотря на запрет, кровосмесительные и родственные браки не были редкостью, а в XIX в. стали заключаться еще чаще в разных странах. Это происходило на фоне демографического перехода, индустриализации и миграций из сельской местности в города, что благоприятствовало экзогамным бракам. Демографические факторы, обусловившие рост родственных браков, могли быть связаны с наличием большого числа родственников среди потенциальных женихов и невест из-за снижения смертности и роста числа достигших возраста вступления в брак. Миграция в города, развитие капитализма в аграрном секторе вызвали перераспределение собственности на землю, в ответ на что создавались новые внутрисемейные альянсы ради сохранения контроля за земельной собственностью и рабочей силой. В то же время изменение гражданско-правовых положений о передаче имущества способствовало созданию новой концепции взаимоотношений между братьями и сестрами, являющимися не только кровными родственниками, но и независимыми людьми. Более того, стало возможным создание брачных отношений между родственниками в обход церковных предписаний. Так стали практиковаться одновременные (т. е. совершенные в один день) браки овдовевших родителей и их детей, а также одновременные браки между двумя и более детьми из двух семей. При заключении нескольких браков в один день, женихи и невесты не состояли еще в формальном родстве, и их союзы не рассматривались церковным законом как кровосмесительные.Родственные браки в виде исключения допускались законом. Angustia loci допускал брак между родственниками, если супруги жили в деревне с населением менее 1 500 жителей или менее 300 семей. Другим распространенным исключением было Aetas superadulta, который позволял женщинам выйти замуж за родственника в случае, если им по достижении возраста 25 лет не удалось найти себе мужа. Отсутствие приданого, как и риска действительного инцеста также открывали возможность для заключения родственного брака.Данное исследование посвящено бракам, заключенным между родственниками в Барселоне и ее окрестностях на протяжении XIX в. В качестве источника использована информация, содержащаяся в недавно созданной Барселонской исторической базе данных о браке (Barcelona Historical Marriage Database, BHMD). В зависимости от различных факторов, союзы между родственниками могли быть разного типа. Мы рассмотрим два из них: 1) одновременные браки двух и более пар братьев и/или сестер; 2) браки вдовцов и вдов с сестрой / братом их умерших супругов (сорорат и левират).

The role of the family in both individual social status attainment and labor careers during industrialization was questioned by the Modernization theory. Accordingly, familial nuclearization was argued to be one of the causes. However, little has been said on this topic regarding societies in which stem or joint families were important as in the case of Southern Europe. This article studies the industrialization effects on the familial influence for the individuals' social destinations and labor career progressions on cohorts born between 1860 and 1909 in Catalonia in an area of early industrialization and fertility decline, through the Sant Feliu de Llobregat Longitudinal Demographic Database. The results show that family influence on occupational attainment decreased during the industrialization in Catalonia, albeit did not vanish totally. Moreover, this loss of familial influence was concomitant with the fertility decline, entailing an interdependent relationship between the effects of industrialization and shrinking number of offspring. In contrast to societies with a prevalence of nuclear families, Catalonia faced changes in family influence and fertility decline without losing the strong presence of stem families. The youngest cohorts facing industrialization's consolidation attained higher levels of occupational status, while the oldest cohorts within the initial stages of industrialization achieved less career progression and faced social immobility, which is explained by the proletarianization effect. Nevertheless, this general enhancement over time did not break the social stratification caused by social background, which demonstrates that inequality in accessing opportunities is linked to the capacity to generate progress or demotion within societies. La teoria de la Modernització, ja clàssica, pressuposa la pèrdua d'influència de la família en l'estatus social i en les trajectòries ocupacionals dels seus descendents, en part, com a conseqüència de la industrialització. En aquest sentit, alguns autors han assenyalat la nuclearització de les famílies com una de les seves causes. Malgrat això, poc s'ha dit sobre el tema en societats on la família troncal era imperant, com en el cas del sud d'Europa. En aquest article es proposa estudiar els efectes de la industrialització en la pèrdua d'influència de les famílies en les destinacions socials i/o ocupacionals dels seus descendents a Catalunya per les cohorts nascudes entre 1860 i 1909. Concretament s'analitzarà el cas d'estudi de Sant Feliu de Llobregat, un àrea de primerenca industrialització i de precoç disminució de la fecunditat, utilitzant la Sant Feliu de Llobregat Longitudinal Demographic Database. Els resultats mostren com la influència familiar en l'estatus social i/o ocupacional dels fills va disminuir durant la industrialització a Catalunya, encara que no es va esvair per complet. Aquesta pèrdua va ser concomitant amb la disminució de la fecunditat encara que la prevalença de la família troncal va continuar sent important. Les cohorts més joves (1890-99 i 1900-09) que van tenir la seva entrada al mercat laboral durant la consolidació de la industrialització van aconseguir nivells més alts d'estatus ocupacional que les cohorts més antigues (1860-69 i 1870-79) que s'havien incorporat en les etapes inicials de la industrialització. Aquestes cohorts van mostrar una menor progressió professional i van notar una major immobilitat social, un aspecte que s'explica per un procés de proletarització. L'ordre de naixement dels individus també resulta ser cabdal per a la seva progressió social. D'aquesta manera, els primogènits de les cohorts més antigues assolien un millor estatus socioeconòmic en comparació al de la resta dels germans. En canvi, els germans nascuts en segona posició mostraren un millor estatus que els primers germans en les cohorts més joves. Aquests elements evidencien el declivi del sistema català de l'hereu únic. No obstant això, la millora general en termes de progressió social al llarg del temps no va facilitar la ruptura de l'estratificació social, la qual cosa demostra que la desigualtat en l'accés d'oportunitats està vinculada a la capacitat de generar progrés en les pròpies trajectòries ocupacionals individuals, encara que pertànyer a una família benestant ajudava a la seva consolidació. La teoría de la Modernización, ya clásica, presupone la pérdida de la influencia de la familia en el estatus social y en las trayectorias ocupacionales de sus descendientes, en parte, como consecuencia de la industrialización. En este sentido, algunos autores han señalado la nuclearización de las familias como una de sus causas. Sin embargo, poco se ha dicho sobre este tema en sociedades donde la familia troncal era imperante, como en el caso del sur de Europa. En este artículo se propone el estudio de los efectos de la industrialización en la pérdida de influencia de las familias en los destinos sociales y/u ocupacionales de sus descendientes en Cataluña para las cohortes nacidas entre 1860 y 1909. Concretamente se analizará el caso de estudio de Sant Feliu de Llobregat un área de temprana industrialización y pronta disminución de la fecundidad, utilizando la Sant Feliu Longitudinal Demographic Database. Los resultados muestran como la influencia familiar en el estatus social y/u ocupacional de los hijos disminuyó durante la industrialización en Cataluña, aunque no se desvaneció por completo. Además, esta pérdida fue concomitante con la disminución de la fecundidad aunque la familia troncal continuó imperando. Las cohortes más jóvenes (1890-99 y 1900-09) que tuvieron su entrada en el mercado laboral durante la consolidación de la industrialización alcanzaron niveles más altos de estatus ocupacional que las cohortes más antiguas (1860-69 y 1870-79) que se habían incorporado en las etapas iniciales de la industrialización. Estas mostraron una menor progresión profesional y observaron una mayor inmovilidad social lo que se explica por un proceso de proletarización. El orden de nacimiento de los individuos también resultó clave para la progresión social de estos. De esta manera, los primogénitos de las cohortes más antiguas tuvieron mejor status socioeconómico que el resto de sus hermanos, mientras que los segundos hermanos mostraron un mejor status en las cohortes más jóvenes. Estos elementos evidencian el declive del sistema catalán de heredero único. Sin embargo, la mejora general en términos de progresión social observada a lo largo del tiempo no facilitó la ruptura de la estratificación social, lo que demuestra que la desigualdad en el acceso de oportunidades está vinculada a la capacidad de generar progreso en las propias trayectorias ocupacionales individuales. En verdad, los individuos que provenían de familias acomodadas vieron una mejor consolidación de sus trayectorias.

La importància de les vacunes : La història de la ciència i la medicina ha demostrat que gràcies a les vacunes s’ha reduït de manera considerable la mortalitat de moltes malalties greus, a l’actualitat ja desaparegudes o amb efectes limitats.

El brot de còlera a la ciutat de Palma de Mallorca l'any 1865 ha estat el cas estudiat per investigadors del Centre d'Estudis Demogràfics (CED) i de la Universitat de les Illes Balears (UIB) per analitzar l'impacte polític i social que va tenir la malaltia el segle XIX. La recerca, liderada per Joana Maria Pujades, mostra com les mesures que es van prendre per eradicar-la van ajudar a legitimar l'autoritat i les relacions de dominació de l'Occident civilitzat, cristià i burgès. El brote de cólera en la ciudad de Palma de Mallorca en el año 1865 ha sido el caso estudiado por investigadores del Centro de Estudios Demográficos (CED) y de la Universitat de les Illes Balears (UIB) para analizar el impacto político y social que tuvo la enfermedad en el siglo XIX. La investigación, liderada por Joana María Pujades, muestra como las medidas para erradicarla ayudaron a legitimar la autoridad y las relaciones de dominación del Occidente civilizado, cristiano y burgués.