Search

La dictadura franquista impulsà la matèria d’educació física com una assignatura universitària obligatòria i controlada per la Falange des de 1944 a fi de dotar-la de contingut ideològic, decisió política que xocà amb la realitat de la dura postguerra. El cas de la Universitat de Barcelona n’és un exemple, atès que no disposà d’equipaments esportius propis fins a l’any 1957. L’objectiu d’aquest estudi és explicar les circumstàncies en què es construïren aquestes instal·lacions, en el context de transformació de les polítiques esportives de la dictadura entre 1954 i 1958, així com analitzar en quina mesura aquestes infraestructures facilitaren una transformació més profunda dels objectius i mètodes docents en la matèria d’educació física universitària. A aquest efecte, s’ha estudiat la documentació que consta a l’Arxiu Històric de la Universitat de Barcelona (Comissió d’Esports de la Universitat i memòries d’activitats de la matèria d’educació física), la localitzada a l’Arxiu Històric de la ciutat (Junta d’Obres de la Universitat de Barcelona i Comissió Municipal d’Esports), així com documentació d’hemeroteca del període per reconstruir-ne el context. Els resultats obtinguts mostren la vinculació entre els canvis de conjuntura política i les transformacions infraestructurals, alhora que una escassa correlació d’aquests canvis amb l’immobilisme de l’educació física universitària. Aquesta perspectiva permet exposar com en el terreny de l’esport i de l’educació física durant la dictadura franquista existí una asimetria clara entre la voluntat ideològica dels aparells de l’Estat i la dels organismes locals, amb una vocació modernitzadora i més propera a les necessitats ciutadanes. La dictadura franquista impulsó la materia de educación física como una asignatura universitaria obligatoria, y controlada por la Falange desde 1944, con el fin de dotarla de contenido ideológico, y esta decisión política chocó con la realidad de la dura posguerra. El caso de la Universidad de Barcelona es un ejemplo, dado que no dispuso de equipamientos deportivos propios hasta el año 1957. El objetivo de este estudio es explicar las circunstancias en que se construyeron estas instalaciones, en el contexto de transformación de las políticas deportivas de la dictadura entre 1954 y 1958, así como analizar en qué medida estas infraestructuras facilitaron una transformación más profunda de los objetivos y métodos docentes en la materia de educación física universitaria. A este efecto, se ha estudiado la documentación que consta en el Archivo Histórico de la Universidad de Barcelona (Comisión de Deportes de la Universidad y memorias de actividades de la materia de educación física), la localizada en el Archivo Histórico de la ciudad (Junta de Obras de la Universidad de Barcelona y Comisión Municipal de Deportes), así como documentación de hemeroteca del periodo para reconstruir el contexto. Los resultados obtenidos muestran la vinculación entre los cambios de coyuntura política y las transformaciones infraestructurales, a la vez que una escasa correlación de estos cambios con el inmovilismo de la educación física universitaria. Esta perspectiva permite exponer como en el terreno del deporte y de la educación física durante la dictadura franquista existió una asimetría clara entre la voluntad ideológica de los aparatos del Estado y la de los organismos locales, con una vocación modernizadora y más próxima a las necesidades ciudadanas. Starting in 1944, the Francoist dictatorship promoted physical education as a compulsory university subject controlled by the Falange to furnish it with ideological content. However, this political decision clashed with the reality of the harsh post-Civil War period. The University of Barcelona is a case in point, since it did not have its own sports facilities until 1957. The purpose of this study is to explain the circumstances in which these facilities were built against the background of the transformation of sports policies under the dictatorship between 1954 and 1958, and also to analyse the extent to which these infrastructures enabled more far-reaching change in the teaching objectives and methods of university physical education. To this end, documentation in the University of Barcelona’s Historical Archive (the University’s Sports Committee and physical education activity reports), documentation in the city’s Historical Archive (the University of Barcelona’s Board of Works and the Municipal Sports Committee) and newspaper library documentation from the period were examined in order to reconstruct the situation at the time. The results evince the connection between changes in the political situation and infrastructural transformations, although there is little correlation between these changes and the resistance to change of university physical education. This perspective demonstrates the clear asymmetry in sport and physical education during Franco’s dictatorship between the ideological resolve of the State apparatus and the determination of local organisations committed to modernisation and which were closer to the public’s needs.

Este artículo tiene como objetivo analizar el rol de la prensa deportiva en el proceso de institucionalización y expansión del fenómeno deportivo en Cataluña entre 1890 y 1936. El estudio es resultado de un exhaustivo análisis previo sobre el conjunto de cabeceras deportivas del período, tanto en lo que se refiere a su contenido formal como desde una visión empresarial. En definitiva, se plantean respuestas sobre tres aspectos clave: (a): el relevante papel de la prensa doctrinaria de finales del s. XIX en la inicial extensión de la cultura deportiva, (b): la vinculación entre prensa deportiva y moderna industria del ocio deportivo y (c): la importancia de la prensa de masas en la definitiva popularización deportiva de las décadas de 1920 y 1930. This paper aims to analyze the role of the sports press in the process of institutionalization and expansion of the sporting phenomenon in Catalonia between 1890 and 1936. The study is a result of a comprehensive preliminary analysis of sports journals of the period, both as regards their formal content as from a commercial approach. In short, the paper discusses three key aspects: (a): the important role of the press of late 19th century in the initial spread of sporting culture, (b): the link between the modern sports media and sports leisure industry, and (c): the importance of mass media in popularizing the sport in the decades of 1920 and 1930.

El desenvolupament sostenible, concepte formalitzat per primera vegada en el document conegut com a Informe Brundtland (1987), és aquell que satisfà les necessitats presents sense comprometre les possibilitats de les futures generacions d’atendre les seves pròpies necessitats, o en altres paraules, que procura que el creixement actual no posi en risc les possibilitats de creixement de les generacions futures. L’aplicació d’aquest concepte obliga a tots els actors a repensar com estan fent les coses, i en concret, en l’àmbit de la construcció, a buscar i desenvolupar nous models d’edificis que minimitzin l’impacte ambiental en tot el seu cicle de vida: des de l’extracció de les matèries primeres, la fabricació, l’ús, etc., fins al final de la seva vida, és a dir, l’enderroc i/o desmuntatge. Fruit d’aquest context de sostenibilitat, en els darrers anys s’han realitzat a Catalunya nombroses campanyes de sensibilització vers la població per tal d’incentivar l’estalvi i l’eficiència en l’ús de l’aigua i l’energia en els habitatges. Encara que aquestes campanyes són necessàries per sensibilitzar la població sobre l’ús responsable d’aquests recursos, cal incidir en la fase de disseny de les noves edificacions si volem reduir d’una manera dràstica el seu impacte ambiental.

Els treballs sobre la presència d’activitats vinculades a la cultura de masses durant la Guerra Civil espanyola han estat extensos en els casos de la literatura, el teatre, la premsa, la radiodifusió o el cinematògraf. En el cas de l’esport les recerques existents són encara molt generals i descriptives. El desenvolupament d’aquest tipus d’activitats en la reraguarda catalana, en canvi, va ser extens i amb significats molt diversos en el sí d’una societat –la dels anys trenta- que ja s’havia acostumat al consum de l’esport en els anys de preguerra i que, en una situació extraordinària com aquella, el va incorporar en funció dels interessos i les necessitats pròpies del context. Tot partint de diverses recerques prèvies realitzades entre 1994 i 2005 sobre documentació oficial de la Generalitat de Catalunya i de la premsa general i especialitzada, podem afirmar que l’esport a la Catalunya en guerra fou molt rellevant tant com espectacle com també en la preparació bèl·lica i que jugà un paper destacat des dels punts de vista propagandístic, de solidaritat, estratègic i d’aglutinador social, semblant al d’altres manifestacions de la cultura de masses durant la contesa.

The authors point out the main lines of the development of sportive practices on Mediterranean countries, during XX th century. They also expose some methodological issues as a contribute to the making of a social and cultural history of sports.

La anàlisi de l'evolució del fenomen esportiu a la ciutat de Barcelona durant la transició democràtica (1975-1982) és l'objecte d'estudi d'aquesta tesi doctoral. El mencionat període constituí un marc de profundes transformacions jurídiques, socials i polítiques que possibilitaren la definitiva modernització del país i la massiva incorporació de l'esport entre els nous estils de vida dels espanyols. Des d'una perspectiva historiogràfica doncs, aquesta recerca s'apropa a la realitat del fenomen esportiu durant la transició democràtica, amb la intenció de determinar si en paral·lel a la democratització del sistema polític estatal s'esdevingué un procés de massificació esportiva a la ciutat de Barcelona. Aquest estudi presenta una estructura cronològica i temàtica, aprofundint en les actuacions entorn a les manifestacions esportives de les diferents administracions -estatal, autonòmica, provincial i municipal-i de l'associacionisme esportiu i veïnal, durant el període 1975-1982. En aquest sentit, s'observa que malgrat la reestructuració governamental estatal característica de la primera meitat de la transició democràtica (1975-1979), seguí essent l'associacionisme esportiu el principal promotor de la transformació del fenomen esportiu a la ciutat comtal. D'ençà de les eleccions municipals del 3 d'abril de 1979 i fins a les eleccions legislatives de l'octubre de 1982, l'Ajuntament de Barcelona passà a encapçalar la mencionada transformació a través de la implementació d'una diversificada política esportiva que, al seu torn, accelerà l'evolució de l'associacionisme esportiu cap a plantejaments més propers a l'esport per a tothom. Alhora, cal mencionar la intensificació del col·laboracionisme existent entre les diferents administracions i l'associacionisme esportiu i veïnal com a conseqüència de la definició de les polítiques esportives municipal, provincial i autonòmica, de l'inici del procés de candidatura per als Jocs Olímpics de 1992 i de la convergència entorn a l'afavoriment del procés de massificació esportiva a la ciutat de Barcelona., The analysis of the evolution of the sport phenomenon in the city of Barcelona during the democratic transition (1975-1982) is the object of study of this doctoral thesis. The mentioned period constituted a frame of deep legal, social and political transformations. These changes made possible the definitive modernization of the country and the massive incorporation of the sport between the new styles of life of the Spaniards. From a historiographycal perspective then, this investigation comes near to the reality of the sport phenomenon during the democratic transition. The object of it was to determine if in parallel to the democratization of the state political system a process of sport massification in the city of Barcelona took place. This study presents a chronological and thematic structure, deepening in the performances surroundings to the sport manifestations of the different administrations -state, autonomic, provincial and local- and from the sport and neighbourhood associationism, during the period 1975-1982. In this sense, it is observed that in spite of the governmental reconstruction state characteristic of first half of the democratic transition (1975-1979), sport associationism continued being the main promoter of the sport phenomenon transformation in Barcelona. From the local elections held on 3 April 1979 and until the legislative elections -October 1982-, the Town Council happened to lead the mentioned transformation through the implementation of a diversified sports policy that, as well, accelerated the evolution of the sport associationism towards expositions nearer the sport for all. In turn, it is necessary to mention the intensification of the existing collaborationism between the different administrations and the sport and neighbourhood associationism as a result of the sport policies definition, of the beginning of the process of candidacy for the Olympic Games of 1992 and of the convergence surroundings to the process of sport massification in Barcelona. KEYWORDS: sport, sport massification, Barcelona, democratic transition.

En la presente tesis nos hemos marcado el objetivo de fundamentar una propuesta formativa de educación fisica para la educación infantil 0-6, en el marco de los actuales estudios de grado de la Facultat de Psicologia i de Ciencies de l'Educació i de l'Esport Blanquerna. Y para dar respuesta al objetivo planteado, hemos llevado a cabo una investigación a partir de entrevistas, de un diario de investigación, de la realización de grupos de discusión, así como de un marco teórico. De esta manera, la tesis la hemos dividido en cuatro grandes bloques. En el primero hemos desarrollado un amplio, pero creemos que necesario marco teórico, con el propósito de fundamentar una propuesta de paradigma de educación fisica para la etapa de la educación infantil, y para ello hemos: • Analizado la evolución de la educación fisica hasta la actualidad, y hemos presentado los aspectos que definen el paradigma de educación fisica surgido de la LOGSE. • Analizado la incidencia que históricamente ha tenido la educación fisica en la educación infantil, y su desarrollo dentro de la misma, asi como el papel de los contenidos corporales y matrices en los curriculos de la educación infantil, de la LOGSE y la LOE, y la situación actual. • Abordado el estudio de las causas que han llevado a una situación de confusion, y a veces hasta de conflicto entre la psicomotricidad y la educación fisica en la educación infantil. Y para tal propósito hemos realizado una clarificación conceptual de la psicomotricidad y de las diferentes acepciones del termino. Hemos analizado el desarrollo de la psicomotricidad como disciplina diferenciada de la educación fisica y del ambito psicomotriz integrado en la propia educación fisica. • Estudiado los principales referentes pedagógicos de la educación infantil, desde Comenius, pasando por Rousseau y Pestalozzi, hasta Piaget y Vigotsky, con el prop6sito de conocer el valor que estos otorgaban al ámbito corporal y motriz en los primeros años de la infancia, asi como el valor de diferentes contenidos de la educación fisica, especialmente del juego. • Fundamentado un modelo de educación fisica, a partir de un modelo de educación que concibe a la persona desde su unidad y que tiene como meta incidir en el desarrollo de todas sus dimensiones a partir de los contenidos y recurses que le son propios. • Analizado el desarrollo motor de los 0 a los 6 años y su incidencia en la totalidad de la persona, con el objetivo de poner las bases de una educación fisica realmente valiosa que contribuya en la educación de los niños de 0a 6 años, a partir de unas propuestas pedagógicas que tengan en cuenta sus características y necesidades. • Analizado los diferentes contenidos de la educación fisica con el prop6sito de mostrar sus posibilidades y riqueza educativa, y la importancia de favorecer su presencia a lo largo de toda la etapa de la educación infantil. En el segundo bloque de la tesis hemos presentado el trabajo de campo, en el que explicamos los metodos y estrategias utilizadas en la investigación, así como el proceso de análisis de los datos cualitativos. En el tercer bloque hemos presentado y realizado un análisis basico de los resultados obtenidos en las diversas operaciones realizadas a través del ATLAS/ti. Y en el cuarto bloque, hemos realizado la discusión de los resultados, las conclusiones de la tesis, el análisis de las aportaciones y las limitaciones de la investigación, así como una propuesta de futuras lineas de investigación.