Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental, Oller Ibars, Eva, Ortiz Bernal, Galo Fabian, Cisternas Torres, Alejandro Ignacio, Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental, Oller Ibars, Eva, Ortiz Bernal, Galo Fabian, and Cisternas Torres, Alejandro Ignacio
El present treball final de màster s'enfoca a determinar la longitud de transferència i ancoratge en armadures de pretesat d'acer i polímers reforçats amb fibres (FRP). L'estudi forma part de la campanya experimental de la Universitat Politècnica de Catalunya del projecte “Straduravius” RTI2018-097314-B-C21, que busca desenvolupar sistemes constructius sostenibles de major durabilitat amb l'ús de noves tecnologies com el pretesat amb barres de FRP, plantejat com a alternativa a l'acer, amb la finalitat d'evitar la corrosió davant ambients agressius i grans sol·licitacions. La recerca es va basar en l'estudi dels resultats obtinguts en les campanyes experimentals de l'assaig ECADA realitzades en el Laboratori de Tecnologia d'Estructures i Materials de la Universitat Politècnica de Catalunya “LATEM” de tendons d'acer, CFRP, CFCC I GFRP, per a obtenir un modelatge numèric realitzat en ABAQUS CAU que simula el seu comportament. Es van comparar els resultats de cada model que simula les provetes assajades de diferents longituds amb els resultats experimentals. Es va concloure que el model és assertiu en el comportament dels resultats de longitud de transmissió i ancoratge, no obstant això, es van observar algunes discordances que es deuen al fet que el model no és capaç de representar la pèrdua de pretesat, ni els factors externs a l'assaig, com ara el curat del formigó, velocitat de l'aplicació de la càrrega, pèrdues pels dispositius d'ancoratge, entre altres. Cal destacar que amb el model numèric va ser possible obtenir resultats de longitud de transferència i ancoratge en cada cas, exceptuant la longitud d'ancoratge del tendó de CFCC, ja que no es va aconseguir la tracció de disseny del tendó en cap dels models realitzats. D'altra banda, es va dur a terme un estudi paramètric del model, en el qual es van comparar els resultats de diferents nivells de pretesat per als tendons de CFRP (40% i 60%) i CFCC (36.7% i 75%) obtenint resultats coherents en relació amb la capaci, El presente trabajo final de máster se enfoca en determinar la longitud de transferencia y anclaje en armaduras de pretensado de acero y polímeros reforzados con fibras (FRP). El estudio forma parte de la campaña experimental de la Universidad Politécnica de Cataluña del proyecto “Straduravius” RTI2018-097314-B-C21, que busca desarrollar sistemas constructivos sostenibles de mayor durabilidad con el uso de nuevas tecnologías como el pretensado con barras de FRP, planteado como alternativa al acero, con el fin de evitar la corrosión ante ambientes agresivos y grandes solicitaciones. La investigación se basó en el estudio de los resultados obtenidos en las campañas experimentales del ensayo ECADA realizadas en el Laboratorio de Tecnología de Estructuras y Materiales de la Universidad Politécnica de Cataluña “LATEM” de tendones de acero, CFRP, CFCC Y GFRP, para obtener una modelación numérica realizada en ABAQUS CAE que simula su comportamiento. Se compararon los resultados de cada modelo que simula las probetas ensayadas de diferentes longitudes con los resultados experimentales. Se concluyó que el modelo es asertivo en el comportamiento de los resultados de longitud de transmisión y anclaje, no obstante, se observaron algunas discordancias que se deben a que el modelo no es capaz de representar la pérdida de pretensado, ni los factores externos al ensayo, tales como el curado del hormigón, velocidad de la aplicación de la carga, pérdidas por los dispositivos de anclaje, entre otros. Cabe destacar que con el modelo numérico fue posible obtener resultados de longitud de transferencia y anclaje en cada caso, exceptuando la longitud de anclaje del tendón de CFCC, ya que no se alcanzó la tracción de diseño del tendón en ninguno de los modelos realizados. Por otro lado, se llevó a cabo un estudio paramétrico del modelo, en el que se compararon los resultados de distintos niveles de pretensado para los tendones de CFRP (40% y 60%) y CFCC (36.7% y 75%) obteniendo resultados, The present master's thesis focuses on determining the transfer and anchorage length in prestressed steel and fiber-reinforced polymer (FRP) reinforcements. The study is part of the experimental campaign of Universidad Politécnica de Cataluña "Straduravius" project RTI2018-097314-B-C21, which aims to develop sustainable construction systems with greater durability using new technologies such as prestressing with FRP bars as an alternative to steel, in order to avoid corrosion in aggressive environments and under high demands. The research was based on the study of the results obtained in the ECADA tests carried out at the Laboratory of Structure and Materials Technology "LATEM," using steel tendons, CFRP, CFCC, and GFRP to obtain a numerical modeling in ABAQUS CAE that simulates their behavior. The results of each model simulating the tested specimens of different lengths were compared with the experimental results. It was concluded that the model is assertive in the behavior of the transfer length and anchorage results; however, some discrepancies were observed due to the model's inability to represent the loss of prestressing and external factors to the test, such as concrete curing, speed of load application, losses due to anchoring devices, among others. It is worth noting that the numerical model made it possible to obtain results of transfer length and development in each case, except for the development length of the CFCC tendon, as the design tension of the tendon was not reached in any of the models. Additionally, a parametric study of the model was conducted, comparing the results of different levels of prestressing for CFRP tendons (40% and 60%) and CFCC (36.7% and 75%), obtaining consistent results regarding the ability to withstand the extraction force, increasing in cases with a higher level of prestressing. Finally, a numerical model that satisfactorily simulates the behavior of the ECADA test was obtained, and future improvement alignments for the mo