Search

El trastorno límite de la personalidad (TLP) es un trastorno, de elevada prevalencia en la población general y psiquiátrica, que suele cursar con otros trastornos y que tiende a afectar en mayor número a las mujeres. La característica principal del trastorno es la desregulación emocional, de forma que las personas que lo sufren experimentan una gran dificultad para ajustar las respuestas emocionales a los requerimientos del ambiente o a objetivos concretos. A menudo presentan conductas autolesivas que no tienen como objetivo acabar con la propia vida, aunque el suicidio puede ser el resultado final de tales actos. Dado que se observó que en los departamentos de mujeres del Centro Penitenciario Brians 1 se registraba un número importante de conductas como las descritas, se supuso que probablemente muchas de las mujeres que las presentaban podían ser susceptibles de un diagnóstico de TLP. En efecto, una vez valorada toda la población de mujeres ingresadas en el Centro, se determinó que un 34% de ellas podían presentar el trastorno y que tal diagnóstico correlaciona con un mayor índice de autolesiones, peor adaptación a la prisión, mayor penosidad en el cumplimiento de las sentencias, y también con otras variables clínicas como la drogadicción. El TLP en mujeres parece funcionar como un factor de vulnerabilidad para un proceso de desviación social, carreras delictivas más largas y persistentes y trayectorias penitenciarias más conflictivas. De todo ello, parece deducirse la necesidad de desarrollar programas de tratamiento específicamente dirigidos a este trastorno para las mujeres privadas de libertad que lo requieran. El trastorn límit de la personalitat (TLP) és un trastorn d’elevada prevalença en la població general i psiquiàtrica, que sovint cursa amb altres trastorns i que tendeix a afectar més a les dones. La característica principal del trastorn és la desregulació emocional, de forma que les persones que el pateixen experimenten una greu dificultat per ajustar les respostes emocionals als requeriments de l’ambient o a objectius concrets. Sovint presenten conductes autolesives que no tenen com a objectiu acabar amb la pròpia vida, tot i que el suïcidi pot ser el resultat final d’aquestes pràctiques. Atès que es va observar que als departaments de dones del Centre Penitenciari Brians 1 es donava un número important de conductes com les descrites, es va suposar que probablement moltes de les dones que les presentaven serien susceptibles d’un diagnòstic de TLP. En efecte, un cop valorada tota la població de dones ingressades al Centre, es va determinar que un 34% podien presentar el trastorn i que aquest diagnòstic correlacionava amb un major índex d’autolesions, pitjor adaptació a la presó, més penositat en el compliment de les sentències (més temps sense gaudir de permisos o accedir a medi obert, per exemple), i també amb altres variables clíniques com la drogodependència. El TLP vindria a funcionar com un factor de vulnerabilitat per desenvolupar desviació social, carreres delictives més llargues i persistents i trajectòries penitenciàries més conflictives. Per tot plegat, es pot deduir la necessitat de desenvolupar programes de tractament específicament dirigits a aquest trastorn per a les dones privades de llibertat que ho requereixin. The borderline personality disorder (BPD) is highly prevalent in general and in psychiatric population, usually associated with other mental disorders. These patients exhibit a strong emotional instability, associated with a great difficulty to adjust their emotional reactions to the requirements of their environment or to specific goals. In this context, the majority of BPD patients incurred in self-injuries (NSSI) that are not motivated by an intent to commit suicide. Due to a significant number of NSSI in the departments of women of a Catalan prison called Brians 1, the research team hypothesized that BPD could be also highly prevalent among these women. In this line, all the women population of Brians 1 was evaluated and it was found that 34% of them showed BPD symptomatology, suggesting a possible BPD diagnosis. Higher scores in the BPD assessment were positively correlated with the number of NSSI and other clinical variables such as drug abuse, and had negative correlation with measures of adaptation to prison and access to benefits as permissions or open regime. Current findings suggest that BPD is highly prevalent among women in prison, and its presence may involve longer and persistent criminal careers and conflictive adaptation to prison. Therefore, the researchers conclude that a prison treatment program for BPD needs to be implemented.

El trastorn límit de la personalitat (TLP) és un trastorn d’elevada prevalença en la població general i psiquiàtrica, que sovint cursa amb altres trastorns i que tendeix a afectar més a les dones. La característica principal del trastorn és la desregulació emocional, de forma que les persones que el pateixen experimenten una greu dificultat per ajustar les respostes emocionals als requeriments de l’ambient o a objectius concrets. Sovint presenten conductes autolesives que no tenen com a objectiu acabar amb la pròpia vida, tot i que el suïcidi pot ser el resultat final d’aquestes pràctiques. Atès que es va observar que als departaments de dones del Centre Penitenciari Brians 1 es donava un número important de conductes com les descrites, es va suposar que probablement moltes de les dones que les presentaven serien susceptibles d’un diagnòstic de TLP. En efecte, un cop valorada tota la població de dones ingressades al Centre, es va determinar que un 34% podien presentar el trastorn i que aquest diagnòstic correlacionava amb un major índex d’autolesions, pitjor adaptació a la presó, més penositat en el compliment de les sentències (més temps sense gaudir de permisos o accedir a medi obert, per exemple), i també amb altres variables clíniques com la drogodependència. El TLP vindria a funcionar com un factor de vulnerabilitat per desenvolupar desviació social, carreres delictives més llargues i persistents i trajectòries penitenciàries més conflictives. Per tot plegat, es pot deduir la necessitat de desenvolupar programes de tractament específicament dirigits a aquest trastorn per a les dones privades de llibertat que ho requereixin. The borderline personality disorder (BPD) is highly prevalent in general and in psychiatric population, usually associated with other mental disorders. These patients exhibit a strong emotional instability, associated with a great difficulty to adjust their emotional reactions to the requirements of their environment or to specific goals. In this context, the majority of BPD patients incurred in self-injuries (NSSI) that are not motivated by an intent to commit suicide. Due to a significant number of NSSI in the departments of women of a Catalan prison called Brians 1, the research team hypothesized that BPD could be also highly prevalent among these women. In this line, all the women population of Brians 1 was evaluated and it was found that 34% of them showed BPD symptomatology, suggesting a possible BPD diagnosis. Higher scores in the BPD assessment were positively correlated with the number of NSSI and other clinical variables such as drug abuse, and had negative correlation with measures of adaptation to prison and access to benefits as permissions or open regime. Current findings suggest that BPD is highly prevalent among women in prison, and its presence may involve longer and persistent criminal careers and conflictive adaptation to prison. Therefore, the researchers conclude that a prison treatment program for BPD needs to be implemented. El trastorno límite de la personalidad (TLP) es un trastorno, de elevada prevalencia en la población general y psiquiátrica, que suele cursar con otros trastornos y que tiende a afectar en mayor número a las mujeres. La característica principal del trastorno es la desregulación emocional, de forma que las personas que lo sufren experimentan una gran dificultad para ajustar las respuestas emocionales a los requerimientos del ambiente o a objetivos concretos. A menudo presentan conductas autolesivas que no tienen como objetivo acabar con la propia vida, aunque el suicidio puede ser el resultado final de tales actos. Dado que se observó que en los departamentos de mujeres del Centro Penitenciario Brians 1 se registraba un número importante de conductas como las descritas, se supuso que probablemente muchas de las mujeres que las presentaban podían ser susceptibles de un diagnóstico de TLP. En efecto, una vez valorada toda la población de mujeres ingresadas en el Centro, se determinó que un 34% de ellas podían presentar el trastorno y que tal diagnóstico correlaciona con un mayor índice de autolesiones, peor adaptación a la prisión, mayor penosidad en el cumplimiento de las sentencias, y también con otras variables clínicas como la drogadicción. El TLP en mujeres parece funcionar como un factor de vulnerabilidad para un proceso de desviación social, carreras delictivas más largas y persistentes y trayectorias penitenciarias más conflictivas. De todo ello, parece deducirse la necesidad de desarrollar programas de tratamiento específicamente dirigidos a este trastorno para las mujeres privadas de libertad que lo requieran.

La recerca vol complimentar l’encàrrec de la Secretaria de Serveis Penitenciaris, Rehabilitació i Justícia juvenil, feta al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada respecte al coneixement de la problemàtica de les persones sotmeses a sancions penals que pateixen algun tipus de trastorn mental. L’interès de la recerca es centra en conèixer l’abast del fenomen de la salut mental en l’execució penal a nivell quantitatiu i conèixer més a fons les característiques i particularitats del col•lectiu afectat, per tal de poder millorar la seva atenció des dels serveis d’execució penal i la seva derivació un cop finalitzat el compliment de la pena o mesura. En la primera part de l’estudi s’aproxima al col•lectiu de persones afectades de trastorns mentals que es troben complint una pena de presó o una mesura de seguretat a Catalunya durant un període determinat de temps. Concretament la mostra la composen els interns penitenciaris de les presons ubicades a les comarques de Barcelona que durant l’any 2005 van passar com a mínim un dia per una unitat de psiquiatria dels centres penitenciaris: CP Homes Barcelona, CP Quatre Camins, CP Brians 1 i la Unitat Hospitalària Penal Penitenciària. També formen part de l’estudi les persones sotmeses a mesures de seguretat de les comarques de Barcelona que estaven d’alta durant l’any 2005. S’analitzen nombroses variables que descriuen aquest col•lectiu i la manera en que s’adapten al compliment de la pena. També es compara aquest grup de persones amb altres col•lectius de penats sense problemes mentals declarats. La segona part de l’estudi recull mitjançant la tècnica Delphi, l’opinió de professionals i experts vinculats al tema de la salut mental i l’execució de penes, a qui s’ha preguntat sobre diverses qüestions clau. Concretament se’ls ha preguntat pel diagnòstic de les persones penades amb trastorns mentals, el seu tractament, les propostes de derivació i les perspectives de futur en aquest tema. S’ha posat especial èmfasi en les previsions i estimacions que fan eles experts sobre les possibilitats futures de la sanitat penitenciària i les propostes de solució i millora dels principals problemes detectats per ells mateixos. La investigación recoge la situación de las personas que sufren algún tipo de trastorno mental y se encuentran cumpliendo una medida de ejecución penal, ya sea internamiento en prisión o bien una medida de seguridad. La muestra del estudio la componen las personas que en el año 2005 pasaron como mínimo un día por las unidades psiquiátricas de los centros penitenciarios, o que cumplieron alguna medida de seguridad (en el ámbito territorial de las comarcas de Barcelona). En la segunda parte del estudio, más de un centenar de profesionales y expertos opinan sobre las principales necesidades presentes y futuras de la intervención en salud mental en el mundo de la ejecución penal. The research studies the situation of those people who suffer from some kind of mental illness and they find themselves under a penal measure, whether imprisonment or security measures. The sample is composed by the people that during 2005 spent at least one day in the mental health units of a prison or were under security measures in the area of Barcelona. In the second part of the study more than hundred professionals and experts give their opinion about which are the present and future needs of the intervention in the field of mental health and penal execution.

La investigación recoge la situación de las personas que sufren algún tipo de trastorno mental y se encuentran cumpliendo una medida de ejecución penal, ya sea internamiento en prisión o bien una medida de seguridad. La muestra del estudio la componen las personas que en el año 2005 pasaron como mínimo un día por las unidades psiquiátricas de los centros penitenciarios, o que cumplieron alguna medida de seguridad (en el ámbito territorial de las comarcas de Barcelona). En la segunda parte del estudio, más de un centenar de profesionales y expertos opinan sobre las principales necesidades presentes y futuras de la intervención en salud mental en el mundo de la ejecución penal. La recerca vol complimentar l’encàrrec de la Secretaria de Serveis Penitenciaris, Rehabilitació i Justícia juvenil, feta al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada respecte al coneixement de la problemàtica de les persones sotmeses a sancions penals que pateixen algun tipus de trastorn mental. L’interès de la recerca es centra en conèixer l’abast del fenomen de la salut mental en l’execució penal a nivell quantitatiu i conèixer més a fons les característiques i particularitats del col•lectiu afectat, per tal de poder millorar la seva atenció des dels serveis d’execució penal i la seva derivació un cop finalitzat el compliment de la pena o mesura. En la primera part de l’estudi s’aproxima al col•lectiu de persones afectades de trastorns mentals que es troben complint una pena de presó o una mesura de seguretat a Catalunya durant un període determinat de temps. Concretament la mostra la composen els interns penitenciaris de les presons ubicades a les comarques de Barcelona que durant l’any 2005 van passar com a mínim un dia per una unitat de psiquiatria dels centres penitenciaris: CP Homes Barcelona, CP Quatre Camins, CP Brians 1 i la Unitat Hospitalària Penal Penitenciària. També formen part de l’estudi les persones sotmeses a mesures de seguretat de les comarques de Barcelona que estaven d’alta durant l’any 2005. S’analitzen nombroses variables que descriuen aquest col•lectiu i la manera en que s’adapten al compliment de la pena. També es compara aquest grup de persones amb altres col•lectius de penats sense problemes mentals declarats. La segona part de l’estudi recull mitjançant la tècnica Delphi, l’opinió de professionals i experts vinculats al tema de la salut mental i l’execució de penes, a qui s’ha preguntat sobre diverses qüestions clau. Concretament se’ls ha preguntat pel diagnòstic de les persones penades amb trastorns mentals, el seu tractament, les propostes de derivació i les perspectives de futur en aquest tema. S’ha posat especial èmfasi en les previsions i estimacions que fan eles experts sobre les possibilitats futures de la sanitat penitenciària i les propostes de solució i millora dels principals problemes detectats per ells mateixos. The research studies the situation of those people who suffer from some kind of mental illness and they find themselves under a penal measure, whether imprisonment or security measures. The sample is composed by the people that during 2005 spent at least one day in the mental health units of a prison or were under security measures in the area of Barcelona. In the second part of the study more than hundred professionals and experts give their opinion about which are the present and future needs of the intervention in the field of mental health and penal execution.