Search

Purpose: In the world today there are thousands of port facilities of different types and sizes, competing to capture some market share of freight by sea, mainly. This article aims to determine the type of port and the most common size, in order to find out which business model is applied in that segment and what is the legal status of the companies of such infrastructure.Design/methodology/approach: To achieve this goal, we develop a research on a representative sample of 800 ports worldwide, which manage 90% of the containerized port loading. Then you can find out the legal status of the companies that manage them.Findings: The results indicate a port type and a dominant size, which are mostly managed by companies subject to a concession model.Research limitations/implications: In this research, we study only those ports that handle freight (basically containerized), ignoring other activities such as fishing, military, tourism or recreational.Originality/value: This is an investigation to show that the vast majority of the studied segment port facilities are governed by a similar corporate model and subject to pressure from the markets, which increasingly demand efficiency and service. Consequently, we tend to concession terminals to private operators in a process that might be called privatization, but in the strictest sense of the term, is not entirely realistic because the ownership of the land never ceases to be public

La història de l'ampliació del port de Ciutadella, que ha tingut sempre inherent la construcció d'un dic exterior, és molt llarga i té molts capítols. Des de temps immemorials a Ciutadella es parlava sobre fer un dic per tal de millorar les relacions marítimes amb la resta del Mediterrani. No en va es tracta d'un dels projectes de major envergadura executats mai a Menorca, i, és també, la resposta a una demanda històrica de Ciutadella. Aquesta ampliació ha estat envoltada en moltes ocasions de polèmiques, enfrontaments polítics i fins i tot socials.En aquesta tesina, per una banda, s’ha reconstruït la història dels darrers 20 anys del port de Ciutadella, dels projectes, propostes i contrapropostes que es van anar succeint i el conflicte social que van portar associat; i per l’altra, s’han avaluat els impactes més importants produïts pel nou port exterior, agrupats en impactes ambientals, impactes urbanístics, impactes socioeconòmics i impactes sobre les infraestructures, tenint en compte la proximitat temporal de la seva posada en funcionament.El port de Ciutadella, abans de la seva ampliació, presentava unes clares limitacions de capacitat per als usos que se li volien donar. En els darrers anys les dimensions dels vaixells i l’augment de les escales, havien compromès seriosament el desenvolupament normal de la resta d’activitats portuàries. A més, el port es veu amb certa freqüència sotmès a un fenomen d’oscil·lació, anomenat “rissaga”, essent el mateix un factor limitant de l’activitat portuària pels danys que pot produir en les embarcacions amarrades.Com a conseqüència de les limitacions del port de Ciutadella, per als usos que se li volien donar, es va fer evident la necessitat de reordenar el port de Ciutadella. Durant quinze anys, de 1991 a 2006, el port va ser objecte de diverses propostes d’actuació que enfocaven la seva ordenació amb diferents objectius i criteris. La necessitat de la seva major o menor ampliació, de creació o no de noves obres portuàries, o de manteniment de la seva estructura van induir a molt diverses polèmiques que es van veure reflectides en els diversos estaments de la vida política i social de Ciutadella, i de tota l’illa de Menorca. Es va produir una gran divisió en la societat ciutadellenca, i en menor mesura en la menorquina, en dues postures ben definides: ampliació sí, ampliació no. Per una banda hi havia la posició d’una ampliació de màxims del port de Ciutadella, i per l’altra una posició que apostava per una reordenació dels usos del port amb una mínima ampliació.De l’anàlisi d’impactes es desprèn el benefici que ha suposat per a la ciutat de Ciutadella haver tret fora del port interior el trànsit marítim comercial, recuperant l’espai ocupat per les instal·lacions del moll comercial, que havien quedat com un element estrany i pertorbador dins la trama urbana de Ciutadella. Per altra banda la construcció del port exterior a suposat la pèrdua de qualitat paisatgística de l’entorn marítim de Ciutadella, a més de l’impacte sobre l’estat del fons marí.Finalment, i pel que fa al trànsit marítim, des de la posada en funcionament del port exterior, ha crescut considerablement, però ho ha fet en detriment del port de Maó, l’altre port comercial de Menorca, provocant una redistribució dels trànsits marítims de Menorca a favor del port de Ciutadella.

El objetivo fundamental de la tesina consiste en establecer si la inversión en un puerto deportivo de entidad estatal, ofrecido bajo concurso público, es financieramente viable para los accionistas de una empresa ficticia. Para alcanzar el objetivo se tomará como referencia el Pliego de Bases de un concurso público emitido por una Autoridad Portuaria, para el otorgamiento de la concesión de un puerto deportivo ubicado en las Islas Baleares. El primer paso consistirá en la realización de una nueva distribución del espejo de agua explotable a partir de la redefinición completa del puerto de estudio, partiendo de la descripción de la situación actual de las instalaciones y de la geometría en planta de las estructuras marítimas. Posteriormente se realizará como paso previo obligatorio al estudio económico, un estudio de mercado del sector náutico en las Islas Baleares. A continuación se realizará un análisis financiero dinámico, que involucra todas las variables del modelo de explotación asignado, a partir del cual, y bajo la aplicación de hipótesis establecidas a partir del estudio de mercado y de la propia experiencia del autor, se obtiene la rentabilidad esperada de la inversión, calculada como VAN y TIR del accionista. Para finalizar, y con el fin de garantizar el futuro de la inversión, se establece un estudio de los escenarios de riesgo para el accionista, a partir de la elaboración de un estudio de sensibilidad, concluyéndose si las variaciones de rentabilidad en escenarios pesimistas son asumibles por el accionariado.

Se estudiarán los marcos legales que condicionan el desarrollo de las actividades turístico-pesqueras y se analizarán las necesidades de adaptación de materiales (transformación de buques, infraestructura y equipamientos de seguridad) para poner en marcha estas actividades. El objetivo del proyecto es el estudio técnico de modificación de los buques pesqueros del Puerto de Barcelona para su adaptación a la explotación turístico-pesquera, centrándonos en el ámbito de la seguridad marítima.

La presente tesina estudia la situación económica de las Autoridades Portuarias integrantes del Sistema Portuario Español. Mediante el uso de indicadores, se evalúa la capacidad de generar ingresos, la estructura de los costes y el nivel de endeudamiento de cada una. Se comprueba que los puertos especializados en ciertos tipos de mercancía tienen un mayor potencial económico respecto del resto. También se ponen de manifiesto las importantes economías de escala asociadas a los costes y la poca capacidad de algunas Autoridades Portuarias españolas de devolver la deuda que tienen contraída.

This paper analyses the spatio-temporal evolution of Ningbo-Zhoushan port growing from a feeder port to a hub port finding the historical pathways followed by its expanding in terms of container throughput capacity and total traffic. The dynamic mechanism of evolution is the results of economic globalization, containerization and its natural endowments in channel and terminal depths. Analysis of the traffic evolution and its underlying dynamics suggest 3 periods in the development processes of container transport in Ningbo-Zhoushan: (1) adoption period (1986–2000) in which the main dynamics is the impact of the Chinese ‘Open Door policy’; (2) acceleration period (2001–2008) in which the dynamics is related of the mainland China's entry into the World Trade Organization; (3) peak growth period (2009-now) in which the dynamics is impacted by the anti-crisis strategy against the financial and economic crisis in 2008. We analyse the perspectives of Ningbo-Zhoushan port. ARIMA model is employed to forecast the container traffic in the coming future; about after 2026, the throughput in Ningbo-Zhoushan port would reach about 49 million TEU which would be approximately equal to that of Shanghai port. The resultant port development would exemplify a model of spatial distribution such as a multi-layered gateway hub. In the respect of growth potential, Ningbo-Zhoushan port possesses excellent coastline resource suitable for deep-water berthing, bonded port policy and free trade zone policy. Geographical position, service level, hinterland economic level and government will support its perspectives.